Al Museu de les Mines de Cercs podrem apropar-nos al dur treball del miner i a les seves condicions de vida per mitja d’una Exposició museística, la visita a una galeria de la mina amb escenificacions i un passeig per la Colònia.

Museu de les Mines de Cercs

Colònia Sant Corneli (Google-earth-2018-05-15)

Museu de les Mines de Cercs (Berguedà, Barcelona)

Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà s/n. Sant Corneli, 08698 CERCS (Barcelona)

Telèfons: +34 93 824 81 87, +34 93 824 90 25

Coordenades: 42° 11′ 00″N, 1° 51′ 10″E

Inclosa al Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Visita: 2018

Mapa de situació del Museu de les mines de Cercs

Museu de les Mines de Cercs, Colònia Sant Corneli (Berguedà, Barcelona)

El Museu de les Mines de Cercs forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L’organització d’aquest Museu esta constituït per una seu central generalista a la ciutat de Terrassa, i 150 elements museïtzats in situ per tot el territori de Catalunya, que comprenen tres grans àmbits del patrimoni productiu històricament rellevants: activitats preindustrials, activitats industrials i serveis i obra pública.

El Museu de les Mines de Cercs és un dels museus in situ, dedicat a la mineria del carbó, i està format per tres àmbits museístics. El Museu pròpiament dit, que compren l’espai de exposició. La visita a un tram de galeria de la mina Sant Romà, d’uns 500 metres, amb escenificacions de moment diferents de la història del treball miner. I com a tercer element la Colònia residencial de Sant Corneli. Dos audiovisuals acompanyen la visita. L’un sobre moments de conflictivitat política al 1932 i laboral al 1977. L’altre sobre la historia de la mina i la colònia.

D’aquesta forma, si ens desplacem al municipi de Cercs, dins del Prepirineu de la comarca del Berguedà, ens situarem dins del territori de la mineria del carbó.

La història

Com expliquen a la web de les Mines de carbó de Sant Corneli , la colònia de Sant Corneli va formar, juntament amb les de les veïnes de Sant Josep i la Consolació a la mateixa muntanya i enllaçades al mateix sistema de transports del mineral, el nucli miner més important de Catalunya (Berga-Tuixent) i el centre amb les mines més extenses, situades en els termes municipals de Cercs, Fígols i Vallcebre.

L’any 1885 l’empresa italiana Garaveti, Vallino, Bovío & Cía explotava la galeria de Sant Romà, a Sant Corneli, i hi construïa els primers edificis que, posteriorment, formarien la Colònia. El 1895 l’empresari José Enrique de Olano y Loyzaga va comprar la totalitat de les mines de la zona de Cercs, Fígols i Peguera, i començà l’explotació moderna del lignit. En tractar-se d’un indret aïllat, amb manca de comunicacions i amb la necessitat de tenir mà d’obra estable, Olano optà per crear una colònia amb habitatges i serveis bàsics per als miners. Així, es va aplicar el model de les colònies tèxtils, les quals ja funcionaven a la comarca del Berguedà i en altres llocs de Catalunya des de 1858.

El punt de partida de la colònia va ser el nucli de Sant Corneli, a 960 metres d’altitud, on hi havia les primeres galeries i alguns edificis: una església d’origen romànic dedicada a Sant Corneli, un molí fariner, alguns habitatges dels miners i una cantina amb queviures i productes de primera necessitat, així com un grup d’habitatges al Serrat dels Bous, avui anomenat Els Tilos. A partir d’aquest primer nucli, es projectà la resta de la colònia de Sant Corneli. De 1901 a 1904 es va construir la residència particular de l’amo, allunyada de la colònia però al peu de les mines, prop de l’estació de tren Fígols-Les Mines i del Santuari de la Consolació. L’edifici, una torre historicista semblant a un castell medieval, ha estat un dels més emblemàtics de les explotacions mineres.

Esquema del conjunt Figols-Les Mines
Esquema del conjunt Figols-Les Mines
Colònia Sant Corneli (Google-earth-2018-05-15)-2
La representació gràfica de la imatge anterior vista per Google earth (2018-05-15)

A la representació podem observar tot el sistema de distribució territorial del complex miner de Sant Corneli. Es parteix de la mina Sant Romà (4), a la part superior, amb un complex sistema de transport fins a  les Centrals tèrmiques de Cercs –la central vella (13) i la central nova (14)-, i fins a l’estació de ferrocarril de Figols-Les Mines (10) i la fàbrica de ciment de Figols (15), ja a nivell del riu Llobregat. Aquest complex sistema de ferrocarrils, plans inclinats, telefèrics i funiculars recollien la producció de les tres mines del conjunt: la citada Mina Sant Romà a la part més elevada de la muntanya, la Mina Sant Esteve (5) i la Mina Sant Josep (6) situades a nivells inferiors.

L’arribada del tren a peu de mina l’any 1904 suposà l’obertura de l’únic mitjà  de comunicacions i de transport més amunt de  Berga. L’estació de “Fígols-Les Mines” convertí la  colònia de la Consolació (3) en el centre neuràlgic de  l’explotació i de tota la xarxa de transport exterior  i interior que l’empresa va construir fins al 1960.

L’any 1974 el conjunt d’instal·lacions de  l’empresa Carbones de Berga, S. A. assolí el seu  màxim creixement. Com es pot veure al dibuix, a més de les colònies  mineres, el conjunt incloïa l’àmplia zona de  serveis (tallers mecànics, fusteria, lampisteria,  magatzems, dispensari de l’empresa, economat,  rentador de carbó, oficines, etc.) situada a la  Consolació, prop de l’antiga residencia de la  família Olano.

La mina va ser explotada fins l’any 1991.

El Museu

Centrant-nos en el Museu, aquest compren dos àmbits d’exposició. El carbó, la seva explotació i les condicions de treball i les seves reivindicacions. La vida i les condicions d’habitatge.

Presentaré amb un cert detall el seu contingut intercalant elements dels altres àmbits museístics –la galeria de la mina i la colònia- sense fer una descripció lineal de la visita, per assolir una interpretació, ni que sigui elemental, del sistema producció-treball-vida en un entorn tancat com és una Colònia.

Els panells informatius i la publicació didàctica de Rosa Serra: Les mines de Cercs m’ajudaran en les explicacions d’aquest Post.

El carbó

El carbó és un mineral de tipus orgànic que es  compon de quantitats  variables de carboni,  oxigen, hidrogen i nitrogen, i  d’impureses, format per acumulació  i transformació de restes vegetals en  un ambient favorable. Els jaciments  de carbó començaren a formar-se fa  uns 250 milions d’anys a  conseqüència dels cataclismes  geològics que provocaren  l’enterrament de grans boscos sota  masses de sorra i roques. La pressió  a que es van sotmetre els boscos,  perllongada durant milions d’anys,  explica la transformació de la fusta  en el mineral actual. El procés de  formació del carbó, conegut amb el  nom de carbonització, pot ésser més  o menys intens donant lloc als  diferents tipus de carbons de major a menor contingut calòric: Antracita, Hulla, Lignit i Torba.

Els quatre tipus de carbó: antracita, hulla, lignit i turba

El tipus de carbó que  es troba a la conca de l’Alt Berguedà és el lignit, que és apte per a usos  industrials.

La Conca minera de l' Alt Berguedà

Amb una extensió de prop de 40 km2,  s’estén paral·lelament al vessant sud  del Prepirineu. Les capes de lignit es  van formar ara fa uns 65 milions  d’anys, a mig camí de l’era  secundaria i la terciària, sobre  estrats del Cretaci superior i estan intercalades entre margues i  calcàries.

Tot i que des de finals del  segle. XVIII s’intentava aprofitar el carbó  de l’Alt Berguedà per a fargues de  ferro, aram i vidre, no fou fins al 1851  que es constituïren les primeres  societats mineres amb l’objectiu de  destinar el lignit a usos industrials, si  bé sense massa èxit. L’explotació  definitiva arriba a partir de 1895,  gràcies a la construcció del  ferrocarril i a un procés constant de  modernització.

Zonas mineras de carbón en Cataluña
Zones mineres de carbó a Catalunya

La Mina Sant Romà

Al Berguedà s’ha practicat la mineria a cel obert, com a la zona de Fumanya, on s’han trobat petjades de dinosaures, i mineria d’interior subterrània, a base de galeries o pous. A la  Mina Sant Romà, que és la que forma part del Museu, les vetes estan formades per estretes capes  de carbó poc inclinades i separades  per grans capes de materials  diversos i, per tant, el sistema aplicat és el de galeries horitzontals.

Boca d’entrada de la galeria de la Mina Sant Romà
Galeria visitable d’entrada de la Mina San Romà
Betas de carbón
Les franges negres corresponen a les betes de carbó

El treball a la mina

Entre 1851 i 1895 tot el treball a l’interior de la mina, inclòs els transport fins a l’exterior era realitzat pels homes en jornades de 12 hores continues a l’interior de la mina (de 6 del matí a 6 de la tarda). No disposaven de cap mena d’equipament i les eines eren el pic, la pala i el martell, i els cabassos pel transport del carbó a mans. Les estructures de suport de les galeries eren de fusta.

Galeria amb estructures de suport de fusta

La il·luminació era un simple llum d’oli que anomenaven “llum del gall”.

Evolució dels sistemes d'il·luminació a l'interior de la mina: d’esquerra a dreta llum d’oli “llum del gall”, llum de carbur i llum elèctrica incorporada a un casc de protecció

Quan el 1892 J.E. Olano compra les mines s’inicià un procés de modernització tècnica.

El llum d’oli es substituït pel llum de carbur i s’introdueixen sistemes de transport per rails amb tracció animal (burros) a l’interior de les mines. Al temps que s’articula el complex sistema de transports exteriors fins a la base del Llobregat.

Mina Sant Romà
Escenografías representadas en el interior de la galería visitable: Los refuerzos de las galerías evolucionan hacia soportes y estructuras metálicas
Transport interior mines
El transport dins de la mina en cabassos va ser substituït per vagonetes sobre rails arrossegades por burros
Martells neumàtics
Martells neumàtics

Amb la mecanització, la mina va conèixer un ràpid procés d’especialització que porto a uns 50 oficis diferents, una tercera part dels quals correspon a treballs a l’interior de la mina, i dues terceres parts a treballs a l’exterior.

A partir de 1930 s’incorporen importants avenços tècnics amb la aplicació dels martells picadors i perforadors d’aire comprimit, l’electrificació de la mina, ventilació, el transport mecànic i millora de seguretat de les galeries.

La central tèrmica vella de Cercs, iniciada el 1929, va consumir bona part del carbó que es produïa.

El 1963 podem dir que el treball d’extracció deixa de ser manual, ja que s’incorpora el sistema d’arrencada mecànica amb la introducció de màquines raspall. Ara un dels problemes de les condicions de treball passaria a ser el soroll de les màquines dins dels túnels.

Un darrer esforç de modernització amb la introducció dels sistemes de fortificació del front d’arrancada denominat d’escut, i altres millores, no va ser suficient per salvar de la crisi la mineria del carbó, fins que el 31 de desembre de 1991 va finalitzar la seva activitat l’empresa Carbones de Berga, S.A.

El treball dels homes, les dones, els vells i els nens

El treball a l’interior de la mina era cosa dels homes, inicialment en jornades de 12 hores, i no ve ser fins l’any 1910 que es va establir en 9 hores la jornada màxima de treball a l’interior de la mina. L’any 1931 va quedar fixada la jornada laboral en 7 hores i el descans dominical.

Però fins a 1965 moltes dones, juntament amb vells i criatures, van treballar al rentador, destriant, classificant i ensacant carbó per aconseguir un jornal i carbó per escalfar la llar i cuinar.

Aquesta implicació de tota la família en el treball de la mina venia vinculada al sistema de poblament tancat dins de l’estructura de Colònia industrial que comentaré més endavant.

Tot i que la llei de 1857 garantia l’escolarització obligatòria dels nens i nenes fins als dotze anys i que els pobles de més de 500 habitants havien de tenir escola, la realitat ara molt diferent: minvaven mestres, escoles i el treball infantil era generalitzat, fins i tot desprès de 1900, malgrat que es regularen la jornada i les condicions de treball de les dones i les criatures.

El dispensari

El treball a la mina és dur i perillós. A l’elevat nombre d’accidents laborals provocats per enfonsaments de galeries, explosions de gas i inundacions, s’ha d’afegir les malalties laborals i les provocades per la pobresa.

Des del segle XIX les empreses mineres més grans van contractar el servei de metges i asseguradores i van organitzar els dispensaris d’empresa equipats amb el material més bàsic al servei dels miners i de les seves famílies.

En els últims anys, la millora de les condicions de treball, els avenços tècnics i mèdics i les mesures de seguretat van reduït notablement el nombre d’accidents i la mortalitat.

Representació del dispensari
Representació del dispensari al Museu

L’activitat a l’exterior de la mina

Extret el material de la mina, a l’exterior s’estructuren una sèrie d’activitats fins a disposar del carbó com a producte final per a ser consumit.

Activitats vinculades al cicle del carbó

Rentat del carbó: Primer s’havia de portar al rentador, on el carbó es separava dels estèrils a l’edifici del rentador o llimpia, on del garbellat  manual es passà al mecànic i, a partir de 1931, s’adoptà el sistema de densitats. Un cop rentat, el carbó era classificat per mides.

Transport del carbó: Les característiques geogràfiques de la zona van obligar a desenvolupar una impressionant xarxa de transport exterior formada per plans inclinats, telefèrics, funiculars i trens, que connectava les mines amb el rentador, la central tèrmica i l’estació del ferrocarril, des d’on es traslladava en tren als centres de consum. A partir dels anys 60 del segle XX aquesta xarxa de transport va ser substituïda progressivament pels camions i les cintes transportadores.

Activitats de suport

Tallers i magatzems: Les grans empreses mineres van organitzar molt bé el sistema de reparació i manteniment de la maquinària indispensable per a l’explotació del carbó. Per a això es van dotar de tallers i magatzems. Els més importants eren: el taller de lampisteria, el taller mecànic i el taller de fusteria

Reivindicacions polítiques i laborals

En la història de Sant Corneli es van produir dos moments importants de conflictivitat. Una de caire polític, la insurrecció revolucionaria a l’any 1932 vinculada a la situació del país. L’altre, una vaga de reivindicació laboral al 1977.

Un audiovisual presenta aquestes moments de conflictivitat.

La Colònia minera de Sant Corneli

Colònia Sant Corneli
Colònia Sant Corneli

El primer problema que es topa en tenir que organitzar una activitat productiva condicionada per la localització geogràfica, en aquest cas haver-se de localitzar al lloc dels jaciments de mineral, és el de disposar de força de treball qualificada, permanent i resident a una distancia adient segons les condicions de transport del moment, de la boca de la mina.

En un primer moment la ma d’obra tenia un caràcter mixt, ja que els miners combinaven la mina amb l’agricultura, i on les habilitats requerides eren més aviat escasses i centrades en la força de fer anar el pic, la pala i el martell.

A l’augment dels requeriments tècnics i l’augment del volum de ma d’obra que es va produir se li va donar solució amb la construcció de les colònies mineres, que van allotjar famílies mineres procedents de les conques d’Astúries, Terol, Andalusia i Múrcia.

La colònia minera de Sant Corneli es va construir entre 1893 i 1920. L’aïllament de la zona, la manca de sistemes de transport i la necessitat d’aconseguir mà d’obra estable va portar a J.E. Olano, propietari de l’empresa minera, a aplicar el model de les colònies industrials, ja plenament desenvolupat a la comarca del Berguedà i a Catalunya.

Es van construir habitatges obrers i els serveis que el propietari va considerar indispensables: escola, Església, forn de pa, teatre, cantina, fonda i camp de futbol.

A partir de 1960, quan va arribar a tenir més de 3000 habitants, es va iniciar una lenta però progressiva decadència; la recuperació es va iniciar el 1989, al mateix temps que naixia el projecte del museu.

El Museu ocupa el que va ser escola i després Hogar del minero
Colònia Sant Corneli
Els habitatges obrers ocupaven un planta. Molts baixos eren destinats a serveis

Els habitatges: per l’amo i pels treballadors

Una Colònia acull habitatges per a totes les categories de treballadors, inclosa la casa de l’amo, que sempre va ser un palauet, amb una arquitectura adaptada als gustos de la burgesia de l’època.

Després existirien habitatges pels encarregats, i finalment per als obrers.

Colònia St Corneli. Habitatge propietari
La casa de l’amo

L’habitatge del miner de l’any 1944

El Museu exposa un habitatge que correspon a la família d’un miner als anys 40.

Els treballadors de la mina i les seves famílies vivien en habitatges llogats a l’empresa. La major part d’ells només tenia 35 metres quadrats però alguns tenien 56 o 72 metres quadrats, reservades a capatassos i administratius. el lloc més important de la casa era la cuina-menjador.

Colònia Sant Corneli
Colònia Sant Corneli
Colònia Sant Corneli
Colònia Sant Corneli
Colònia Sant Corneli
Colònia Sant Corneli
Fotografies de la casa obrera mostra del Museu

Un fet important a la vida d’una colònia és que l’habitatge només pot ser ocupat per la família si algun membre treballa en ella.

Un altre aspecte està relacionat amb l’absència d’altres possibilitats laborals que s’ofereixen a la dona, als fills i als avis de les famílies. Aquest fet comporta que es vegin abocats a treballar també a la mina en activitats a l’exterior. Ja he parlat de les condicions de treball d’aquestes persones que, de fet es veuen abocades al treball obligatòriament a la pràctica. L’escolaritat s’acabaria a partir del moment en que els nois poguessin integrar-se a alguna feina.

Serveis per l’autosuficiència de la Colònia

Per fer-ne de la Colònia un veritable poble s’hi van construir: l’Església de Sant Corneli i rectoria, una escola regida per monges, economat amb tenda de queviures, la carnisseria i el forn de pa, safareig públic, cine-teatre, i horts a disposició dels miners.

Cal tenir en compte que la propietat de tots els serveis corresponia a l’amo i l’empresa, amb el que el quasi feudalisme era absolut.

Església de la colònia minera de Sant Corneli
Església de Sant Corneli
Representació de l'escola al Museu de Cercs
Representació de l’escola al Museu
A l'esquerra l'edifici més baix era l’economat. A la dreta l'edifici del cine-teatre

Fi de la visita

D’aquesta visita en destacaríem dos aspectes. D’una banda,  el conèixer un tipus d’activitat productiva molt arrelada a un territori com és una explotació minera, amb la constatació de la precarietat i duresa dels treballs relacionats amb la mineria.

D’altre, un model d’assentament humà que pel seu aïllament configura una unitat de producció-poblament en un regim quasi-feudal de vinculació del treballador a la terra, en aquest cas a l’habitatge, que és propietat de l’amo i del que ell només en pot fer ús en la mesura en que treballi a l’explotació minera. Així com de dependència de l’amo i l’empresa en la resta de serveis quotidians. Model repetit al llarg de tots el rius industrials de Catalunya durant el segle XIX i quasi tot el segle XX.

Tindré ocasió de presentar altres exemples en posteriors Post.

Bases d’informació

Webs

Mmcercs

Wikipedia

Escapadarural

Mnactec

Webs academic

Serra i Rotés, Rosa, Les colóníes mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Bergueda)

Publicació impresa

Serra i Rotés, Rosa (1997) Les Mines de Cercs. (Quaderns de didàctica i difusió: 11), 23 pp.

Enllaç amb el Post: Els Casals. Berguedà

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.