{"id":11222,"date":"2021-07-10T11:46:46","date_gmt":"2021-07-10T09:46:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=11222"},"modified":"2021-07-18T10:59:20","modified_gmt":"2021-07-18T08:59:20","slug":"fromista-palencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/","title":{"rendered":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia)"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fr\u00f3mista <\/em>(Pal\u00e8ncia) es troba on es creuen el cam\u00ed de Sant Jaume i el Canal de Castella. Els seus atractius l’han convertit en una parada imprescindible de qualsevol dels dos recorreguts.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia)<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Fromista\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fr\u00f3mista (Google earth 2018-12-16)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fr\u00f3mista. Tierra de Campos, Pal\u00e8ncia<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fr\u00f3mista. Comarca natural: Terra de Camps. Prov\u00edncia: Pal\u00e8ncia. Com. Aut\u00f2noma: Castella i Lle\u00f3<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Coordenades 42\u00b0 16’02″N 4\u00b0 24’24″O. Altitud: 780 msnm. Poblaci\u00f3: 790 habitants (2017)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Web: Ayuntamiento<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Visita: 2016. Revisi\u00f3: 2021<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Mapa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa de situaci\u00f3 de Fr\u00f3mista (Google maps 2021-06-23)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u00cdndex<\/strong><\/h6>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fr\u00f3mista. Tierra de Campos, Pal\u00e8ncia<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una mica d’hist\u00f2ria<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La visita a Fr\u00f3mista<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arquitectura civil urbana<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia de San Mart\u00edn de Tours<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia de San Pedro<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda del Castillo<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Canal de Castella<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

“Barco Juan de Homar” en Fr\u00f3mista<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Albergs i allotjaments<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fi de la visita<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Bases d’informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fr\u00f3mista. Tierra de Campos, Pal\u00e8ncia<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En Fr\u00f3mista<\/strong> ens situem en el lloc on el Canal de Castella es creua amb el Cam\u00ed de Sant Jaume. Es tractar\u00e0, per tant, d’un lloc carregat d’hist\u00f2ria i que val la pena visitar.<\/p>

Localitzada en les zones de major altitud de la Meseta nord, sobre els 800 msnm, se la inclou a la comarca natural de Tierra de Campos, que s’est\u00e9n per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Valladolid, Zamora i Lle\u00f3. Tierra de Campos es configura com un gran pla ondulat, amb escassa vegetaci\u00f3 i eminentment cerealista.<\/p>

Com en tots els territoris eminentment agraris, ha anat perdent de mica en mica poblaci\u00f3 des de 1950, amb una certa estabilitzaci\u00f3 al voltant dels 800 habitants des de principis del segle XXI.<\/p>

La revitalizaci\u00f3n del Camino de Santiago, y la puesta en valor del Canal de Castilla, est\u00e1n siendo un incentivo de la actividad tur\u00edstica como actividad econ\u00f3mica.<\/p>

De hecho, mi visita y pernoctaci\u00f3n en Fr\u00f3mista tiene relaci\u00f3n con el Camino de Santiago, al que se a\u00f1adi\u00f3 un inter\u00e9s particular por el Canal de Castilla.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Una mica d'hist\u00f2ria<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sembla que no hi ha const\u00e0ncia d’assentaments estables a Fr\u00f3mista abans del segle XI.<\/p>

En 1066 es funda el Monestir de Sant Mart\u00edn amb la seva esgl\u00e9sia rom\u00e0nica.<\/p>

En 1118 la Reina Urraca, propiet\u00e0ria de monestir, fa donaci\u00f3 d’aquest i de la seva jurisdicci\u00f3 als monjos benedictins de Carri\u00f3n.<\/p>

Des del segle XII fins al segle XV, Fr\u00f3mista va estar dividida en dues jurisdiccions diferents: d’una banda, el senyoriu eclesi\u00e0stic que posse\u00efa l’Abat de Carri\u00f3n sobre el barri de Sant Mart\u00ed, i de l’altra, el senyoriu civil que exercien els senyors de Fr\u00f3mista sobre la resta de la vila.<\/p>

En 1427 es van unificar les dues jurisdiccions, en afegir al barri de Sant Mart\u00ed al senyoriu civil, el qual funda l’any 1436 el Monestir de Nuestra Se\u00f1ora de la Misericordia, de monjos benedictins.<\/p>

Durant aquests segles, la import\u00e0ncia de Fr\u00f3mista es recolza en la seva posici\u00f3 en el Cam\u00ed de Sant Jaume franc\u00e8s.<\/p>

Segons les cr\u00f2niques, a la Fr\u00f3mista medieval apareixen tres motius que m\u00e9s fama han donat al poble: Sant Telmo, el miracle i els jueus.<\/p>

Pedro Gonz\u00e1lez Telmo (1185-1246), conegut com a San Telmo, va ser figura destacada del segle XIII, i \u00e9s invocat com a patr\u00f3 dels mariners.<\/p>

Per la seva banda, els jueus van estar presents a Fr\u00f3mista des de sempre, pel fet que Fernando I, donada la necessitat de repobladors, i per la seva justa fama d’homes h\u00e0bils, industriosos i actius, els va concedir moltes facilitats per al seu establiment a Pal\u00e8ncia. A m\u00e9s, durant el regnat d’Alfonso X, el nombre de jueus es va veure incrementat amb els que fugien de l’Al-Andalus perseguits per almor\u00e0vits i almohades. La comunitat jueva de Fr\u00f3mista va arribar a tenir unes dues-centes fam\u00edlies (1000 persones) a la fi del segle XV, que conformaven aproximadament la quarta part del poble. L’expulsi\u00f3 dels jueus el 1492 va suposar una sagnia demogr\u00e0fica i econ\u00f2mica molt considerable.<\/p>

Un fet esdevingut en 1453 atorga al priorat de Sant Mart\u00ed nova fama, i el sobrenom de “Vila del Miracle” a Fr\u00f3mista.<\/p>

A partir del segle XVI fins al XVIII Fr\u00f3mista entra en una etapa de decad\u00e8ncia. El r\u00e8gim senyorial pesava sobre els pobles, i no \u00e9s estrany que la major part de les gents de Tierra de Campos mostr\u00e9s simpatia pel moviment comunero<\/em>. No obstant aix\u00f2, l’ex\u00e8rcit comunero es feia oner\u00f3s all\u00e0 per on passava.<\/p>

L’expulsi\u00f3 dels jueus, les pestes i altres desastres van accelerar la decad\u00e8ncia de la vila. Cap a 1591, en temps de Felipe II, Fr\u00f3mista tenia 521 ve\u00efns, la meitat, aproximadament, dels que havia tingut cent anys abans. A mitjan segle XVIII la poblaci\u00f3 havia descendit a 217 ve\u00efns. No hi havia ind\u00fastries ni a penes activitat comercial; l’agricultura, exclusivament de sec\u00e0, era molt poc productiva; els arbres eren escass\u00edssims i una de cada cinc cases estava arru\u00efnada.<\/p>

Un cert canvi es produeix amb la construcci\u00f3 a la segona meitat del segle XVIII del Canal de Castella.<\/p>

En 1773 el Canal arriba a Fr\u00f3mista, construint-se cinc rescloses, quatre d’elles unides mitjan\u00e7ant el major salt d’aigua de tota la ria. El Canal va suposar una animaci\u00f3 moderada de l’economia, propiciant el regadiu, el transport i l’aparici\u00f3 de f\u00e0briques de farina.<\/p>

Durant la primera meitat del segle XIX la poblaci\u00f3 augmenta, i s’estabilitza entorn dels 1.500 habitants. Cap a 1865 arribava a Fr\u00f3mista el ferrocarril del Nord, el que va motivar el declivi del Canal.<\/p>

Fr\u00f3mista ha hagut de superar al segle XX les crisis que van afectar a tota l\u2019Espanya rural, portant a una progressiva p\u00e8rdua de poblaci\u00f3, com he anotat al principi.<\/p>

Malgrat tot, l’encreuament dels dos camins, el de Sant Jaume, on Fr\u00f3mista \u00e9s parada obligada per als amants de l’art, i el de l’aigua en relaci\u00f3 al regadiu i, en menor grau atractiu tur\u00edstic, complementa l’agricultura amb el turisme.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La visita a Fr\u00f3mista<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Passejar pels carrers de Fr\u00f3mista \u00e9s una experi\u00e8ncia agradable en la qual vaig poder entrar en contacte amb tres tipus d’actuaci\u00f3 diferent: la construcci\u00f3 civil urbana, les construccions religioses i una obra p\u00fablica civil de gran envergadura com \u00e9s el Canal de Castella.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
A: Esgl\u00e9sia de San Mart\u00edn de Tous. B: Esgl\u00e9sia parroquial de San Pedro. C: Esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda del Castillo. D: Canal de Castella, rescloses. E: Hostal Camino de Santiago<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arquitectura civil urbana<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En Fr\u00f3mista no nom\u00e9s es poden apreciar els monuments que li donen fama sin\u00f3 tamb\u00e9 l’arquitectura tradicional de Tierra de Campos, basada en el fang i la palla. Gran part de les cases que hi ha a Fr\u00f3mista estan constru\u00efdes a base d’aquest material, ja sigui amb toves o t\u00e0pia. Encara que en algunes s’ha recorregut a arrebossats de ma\u00f3 o ciment per facilitar la seva conservaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 hi s\u00f3n presents els porxos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia de San Mart\u00edn de Tours<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Va ser un monestir cluniacenc,<\/a> del qual \u00fanicament es conserva la monumental esgl\u00e9sia, sense cap refer\u00e8ncia al que va ser el recinte mon\u00e0stic. Ha estat q\u00fcestionada la restauraci\u00f3<\/a> efectuada entre els anys 1896 i 1904.<\/p>

\u00c9s un dels monuments de major significaci\u00f3 del Rom\u00e0nic Ple hisp\u00e0nic, degut entre altres raons: a la seva primerenca data de construcci\u00f3, comparat amb altres obres d’aquesta \u00e8poca conservades a Castella i Lle\u00f3; a l’important paper que va exercir en la configuraci\u00f3 d’aquest estil a la zona de Castella; a la seva relaci\u00f3 amb altres importants centres del Rom\u00e0nic; i a la seva situaci\u00f3 privilegiada propera a l’encreuament entre la ruta principal del Cam\u00ed de Sant Jaume i la procedent del Pa\u00eds Basc i Cant\u00e0bria, i a la zona on s’instal\u00b7len els primers monestirs cluniacencs.<\/p>

Pel fet de ser un dels monestirs del Cam\u00ed de Sant Jaume mostra evidents relacions amb altres edificis del Cam\u00ed com la Catedral de Jaca, San Isidoro de Lle\u00f3 i la Catedral de Santiago de Compostel\u00b7la.<\/p>

El seu origen cal buscar-lo en un monestir benedict\u00ed fundat per Do\u00f1a Mayor, Comtessa de Castella i Reina de Navarra (v\u00eddua de Sancho el Mayor) en 1066.<\/p>

Sant Mart\u00ed de Fr\u00f3mista es converteix en instituci\u00f3 cluniacenc al 1118, a trav\u00e9s de la seva vinculaci\u00f3 amb San Zoilo de Carri\u00f3n.<\/p>

D’aquesta esgl\u00e9sia, s’ha destacat repetides vegades la perfecci\u00f3 aconseguida en el conjunt i l’equilibri aconseguit entre l’arquitectura i l’ornamentaci\u00f3 escult\u00f2rica. Pot classificar-se-la com a arquetip d’organitzaci\u00f3 rom\u00e0nica i expressi\u00f3 del c\u00e0non cl\u00e0ssic de l’arquitectura de l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XI.<\/p>

La planta, de tipus basilical<\/a>, consta de tres naus, la central m\u00e9s ampla i alta que les laterals, un creuer amb c\u00fapula en el seu centre i tres absis semicirculars, on el central \u00e9s el que presenta major desenvolupament.<\/p>

L’orientaci\u00f3 mostra un viratge cap al nord-est.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Wikimedia Commons. Dibuix de la Planta: Jos\u00e9-Manuel Benito)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La fa\u00e7ana del costat de l’ep\u00edstola, orientada cap a migdia, presenta dues portes. Una major a la zona centre de la nau i una altra m\u00e9s petita a la zona del creuer, en el que simb\u00f2licament des de l’exterior seria el transsepte. Aquesta \u00faltima havia de comunicar amb una sagristia o amb el recinte monacal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La fa\u00e7ana del peu de l’esgl\u00e9sia presenta una porta d’id\u00e8ntiques caracter\u00edstiques a les dels dos laterals. Aquesta, flanquejada per dues torres campanar circulars. Es dubte de si va existir un acc\u00e9s en aquesta fa\u00e7ana originalment o \u00e9s obra de la restauraci\u00f3 esmentada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els dos costats de l’esgl\u00e9sia s\u00f3n sim\u00e8trics, a excepci\u00f3 que el de l’evangeli nom\u00e9s compta amb una porta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els tres absis del cap s\u00f3n semicirculars, de major di\u00e0metre i al\u00e7ada el central. Amb finestrals relativament amplis per a un temple rom\u00e0nic.<\/p>

Tamb\u00e9 destaquen les trames en quadr\u00edcules d\u2019escacs en l’estil d’aquestes esgl\u00e9sies rom\u00e0niques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Destaca a San Mart\u00edn la pres\u00e8ncia constant de perm\u00f2dols suportant cornises amb figures diverses humanes, animals i vegetals. Els que els han comptat diuen que n\u2019hi ha 320.<\/p>

Sobresurt de l’edifici, gaireb\u00e9 com una torre, el cimbori de planta octogonal per l\u2019exterior. Abans de la restauraci\u00f3 encara era m\u00e9s alt, amb dos nivells m\u00e9s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les portades sobresurten del mur i es cobreixen amb teuladeta suportada per m\u00e8nsules.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Accedint al seu interior observem que aquesta esgl\u00e9sia rom\u00e0nica destaca per la seva verticalitat i la seva lluminositat, merc\u00e8s a les seves nombroses finestres.<\/p>

La cap\u00e7alera, com s’ha vist des de l’exterior, est\u00e0 formada per tres absis semicirculars, major el central.<\/p>

Les tres naus del temple es divideixen en cinc trams, quatre d’ells de les mateixes dimensions i el cinqu\u00e8 de major amplada, que constitueix el creuer. Les naus es cobreixen amb volta de mig can\u00f3 amb arcs faixons recolzats en columna lliurament amb capitells.<\/p>

La nau central \u00e9s m\u00e9s ampla i alta que les laterals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Nau central en direcci\u00f3 als peus del temple.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S\u00f3n m\u00e9s baixes i estretes les naus laterals que la central i la del creuer. La de l’evangeli (esquerra) i la de l’ep\u00edstola (dreta).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

Les columnes lliurament en els arcs formers i en els arcs faixons culminen amb capitells amb cimaci de gran bellesa. Dels 50 capitells uns 11 no s\u00f3n originals, i han estat restaurats o reprodu\u00efts a partir de les restes dels originals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’absis central \u00e9s de quart d’esfera amb presbiteri i els simb\u00f2lics tres grans finestrals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un Crist de finals de segle XIII que presideix l’altar major, amb el tacs escac al mur.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 s’observa una talla policromada de Sant Mart\u00ed dels segles XII o XIV.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el creuer emergeix un imponent cimbori o llanterna d’il\u00b7luminaci\u00f3, que a l’exterior t\u00e9 planta octogonal, mentre que a l’interior t\u00e9 una c\u00fapula semiesf\u00e8rica que es recolza en els arcs torals per intermediaci\u00f3 de quatre trompes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Detall d’una de les trompes, decorades amb els s\u00edmbols dels Evangelistes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"San\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia de San Pedro<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c9s una esgl\u00e9sia g\u00f2tica que es va comen\u00e7ar a construir al segle XV. No obstant aix\u00f2, no va ser fins al segle seg\u00fcent quan rep la seva forma definitiva.<\/p>

Als peus de la nau posseeix una torre campanar de quatre cossos, d’aspecte de torrassa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un dels elements m\u00e9s interessants de l’exterior \u00e9s la portada renaixentista, tra\u00e7ada per Juan de Escalante cap a 1560. T\u00e9 forma d’arc de triomf rom\u00e0.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Presenta un absis pla.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’interior, el temple s’organitza en cinc trams i tres naus dividides per pilars fasciculats, que suporten voltes de creueria estelada. Presidint el presbiteri s’al\u00e7a el retaule major, dissenyat per Francisco Trejo en 1636 d\u2019estil classicista, inspirats en motius Herrerians.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Foto: Wikimedia Commons, Jose Luis Filpo Cabana)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Allotja un Museu que custodia les 29 taules que formaven el retaule de l’esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda del Castillo, amb diferents escenes de la vida, passi\u00f3 i mort de Crist, aix\u00ed com peces hist\u00f2riques relacionades amb el Miracle de Fr\u00f3mista. Destacable \u00e9s tamb\u00e9 l’\u00f2rgan ib\u00e8ric del segle XVIII, de magn\u00edfica sonoritat amb el qual es realitzen alguns concerts al llarg de l’any.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda del Castillo<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Malgrat que no vaig visitar aquesta Esgl\u00e9sia, crec que he de fer esment d’ella pel seu inter\u00e8s objectiu.<\/p>

Situada a la part m\u00e9s elevada de la vila, \u00e9s d’estil ogival tard\u00e0; t\u00e9 tres naus separades per pilars amb sengles voltes. Tamb\u00e9 posseeix portades renaixentistes.<\/p>

Anteriorment era fam\u00f3s el retaule pol\u00edptic, format per 29 taules castellanes de marcada influ\u00e8ncia flamenca, pintades sota dosserets g\u00f2tics. Aquestes taules es troben en l’actualitat en el Museu de l’Esgl\u00e9sia de San Pedro.<\/p>

Anomenada ‘del castell’ per la fortalesa que va existir en el lloc, aixecada per l’almirall don Fernando S\u00e1nchez de Tobar en 1379.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda del Castillo (Foto: Flickr, Jos\u00e9 Javier Mart\u00edn Esparto)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El Canal de Castella<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La construcci\u00f3 d’aquesta gran obra p\u00fablica respon essencialment a l’afany dels pol\u00edtics espanyols de la Il\u00b7lustraci\u00f3 de lluitar contra la decad\u00e8ncia espanyola superant l’a\u00efllament f\u00edsic i econ\u00f2mic de Castella la Vella i del regne de Lle\u00f3 amb la resta del pa\u00eds, amb les col\u00f2nies americanes i amb altres pa\u00efsos europeus, i afavorint les comunicacions i, per tant, el comer\u00e7 dels seus productes, especialment els agroalimentaris.<\/p>

En tractar-se d’un pa\u00eds amb relleu irregular, els rius curts d’esc\u00e0s cabal i de corrents variables no van afavorir els projectes que a partir del regnat dels Reis Cat\u00f2lics van ser dissenyants.<\/p>

En 1549, en \u00e8poca de Felipe II, Juan Bustamante d’Herrera va proposar la construcci\u00f3 d’una xarxa de canals de navegaci\u00f3 que alhora que comuniqu\u00e9s les capitals de Castella la Vella serv\u00eds per al regadiu de les seves terres. El projecte no es va dur a terme.<\/p>

El Canal de Castella va prendre forma com a tal en 1751 per Fernando VI a inst\u00e0ncia del Marqu\u00e8s de la Ensenada. A Espanya els dos grans projectes de canals que es van desenvolupar a partir de mitjans del segle XVIII s\u00f3n els del Canal Imperial d’Arag\u00f3 i el Canal de Castella.<\/p>

La construcci\u00f3 del Canal de Castella, on oficialment les obres van comen\u00e7ar el 1753 pel Canal de Campos, va durar gaireb\u00e9 un segle, estar\u00e0 marcada constantment per importants problemes, essencialment econ\u00f2mics, que van dificultar la seva marxa i afavoriren les m\u00faltiples interrupcions de les obres.<\/p>

El total constru\u00eft estar\u00e0 format per tres ramals en forma una Y invertida, amb el punt de conflu\u00e8ncia en Grijota. Un ramal cap Alar del Rei al nord. Un altre cap a Medina de Rioseco al sud-oest. I un tercer fins a Valladolid al sud. En total 207 km de canal per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia i Valladolid principalment, penetrant en territori burgal\u00e8s en ocasions. El canal pren les aig\u00fces dels rius Pisuerga i Carri\u00f3n.<\/p>

La profunditat mitjana oscil\u00b7la entre 1,80 i 3 metres, l’amplada de 11 metres als 22, i el desnivell que hi ha entre la presa de les primeres aig\u00fces i la desembocadura final oscil\u00b7la al voltant dels 150 metres.<\/p>

En aquest punt un fet important que pot semblar anecd\u00f2tic. Se centra en la relaci\u00f3 entre la Meseta i el nivell de la mar que es volia aconseguir en els objectius de l’obertura d’aquestes terres cap al tr\u00e0nsit mar\u00edtim. Per arribar fins a Santander des de Alar del Rei, a uns 125 km de dist\u00e0ncia, s’hauria de superar un desnivell de 850 metres, als quals es troba Alar del Rei. Aquest fet, no era conegut a mitjan segle XVIII, ja que l’exist\u00e8ncia de la Meseta com a tal no va ser descoberta fins a finals d’aquest segle per Alejandro von Humboldt. Es pot dir que l’objectiu era pr\u00e0cticament inabastable.<\/p>

Desconec si mai hi va haver cap projecte d’enlla\u00e7 fins a Santander.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Tra\u00e7at i situaci\u00f3 del Canal de Castella constru\u00eft (Google maps 2018-12-19)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Tra\u00e7at del Canal de Castella. Els punts assenyalats representen els 37 llocs amb 49 rescloses<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En 1792, acabat el Canal del Nord i condicionat el de Campos, s’obren a la navegaci\u00f3 des de Paredes de Nava a l’estret de Nogales (Alar del Rei), i poc m\u00e9s tard es fa navegable un tram del Canal del Sud, aconseguint amb aix\u00f2 que a principis del segle XIX hi hagi un considerable tr\u00e0nsit de barcasses transportant productes de la terra.<\/p>

Amb alts i baixos les obres es perllonguen durant el segle XIX.<\/p>

El nombre de barcasses, tant de titularitat particular com estatal, va anar augmentant fins arribar al seu m\u00e0xim apogeu en la d\u00e8cada de 1850 i 1860, moments en qu\u00e8 circulaven pel Canal al voltant de 360 barcasses dedicades fonamentalment al transport de mercaderies. Les barcasses eren arrossegades per mules que anaven pels \u00abcamins de sirga\u00bb, que discorrien paral\u00b7lels als seus marges. Els productes transportats, grans i farines majorit\u00e0riament, eren desembarcats a Alar del Rei i des d’aqu\u00ed, en carros primer i en ferrocarril despr\u00e9s, es portaven fins al port de Santander,<\/p>

Entre 1860 i 1884, a mesura que s’obrien trams de ferrocarril paral\u00b7lels al tra\u00e7at del canal, suposaran el col\u00b7lapse definitiu de la navegaci\u00f3.<\/p>

En1955 se susp\u00e8n oficialment i per sempre la navegaci\u00f3 pel Canal orientant l’explotaci\u00f3 cap al regadiu que havia estat utilitzat de forma irregular.<\/p>

De les obres que va comportar la construcci\u00f3 del canal com s\u00f3n el propi canal, els camins de sirga, els ponts, els aq\u00fceductes, les s\u00e8quies o les rescloses, m’interessa destacar aqu\u00ed les rescloses per la seva relaci\u00f3 amb Fr\u00f3mista.<\/p>

Les rescloses s\u00f3n enginys en forma de bassa que es realitzen al llarg del Canal per facilitar la navegaci\u00f3 i salvar el desnivell existent en el seu tra\u00e7at.<\/p>

Tipol\u00f2gicament hi ha dues modalitats de rescloses, les ovalades constru\u00efdes al segle XVIII, \u00e8poca en la qual l’Estat construeix el Canal, i les rectangulars al segle XIX, moments en que la Companyia del Canal du a terme les obres. Les primeres permetien la maniobrabilitat de dues barcasses, les segones, de menor capacitat, nom\u00e9s admetien una, per\u00f2 la maniobra en aquestes \u00faltimes era m\u00e9s r\u00e0pida que en les ovalades en ser menor el volum de l’aigua utilitzada.<\/p>

En alguns llocs, a causa del desnivell existent, es van construir dues, tres i fins a quatre rescloses juntes, adquirint aquests conjunts gran espectacularitat. Com a exemples d’aquestes agrupacions podem assenyalar les que hi ha a Fr\u00f3mista, lloc on s’uneixen les rescloses 17, 18,19 i 20, per salvar un desnivell de 14,20 metres. Tamb\u00e9 es troba a Fr\u00f3mista la resclosa 21.<\/p>

Les quatre rescloses de Fr\u00f3mista amb els seus murs laterals de volta, constitueixen un paisatge singular, una cascada que contrasta notablement amb el paisatge horitzontal del Canal. Aprofitant els desnivells de les rescloses es van instal\u00b7lar dos molins fariners i dues batanes, que utilitzaven el salt d’aigua per donar moviment a les seves rodes hidr\u00e0uliques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u201cSu desnivel esta empleado en dos Molinos Arineros y dos Batanes\u201d<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La cascada de 4 rescloses de Fr\u00f3mista en el seu estat actual sense comportes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Visualitzaci\u00f3 de les 4 rescloses en vista zenital.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Vista zenital (Google earth 2018-12-16)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El canal en direcci\u00f3 sud. En els marges dels camins de sirga per on les mules tiraven de la barcasa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Amb el des\u00fas per a la navegaci\u00f3, les comportes de les rescloses van ser desmuntades i es van construir aig\u00fces amunt de les rescloses petites preses i importants sobreeixidors per facilitar el reg.<\/p>

Els camins de sirga, en ser escassament utilitzats, resulten, de vegades, pr\u00e0cticament intransitables per la vegetaci\u00f3 all\u00e0 acumulada.<\/p>

Al costat de l’\u00fas actual per al reg i l’abastament de poblacions, en els \u00faltims anys s’estan desenvolupant projectes per a la seva potenciaci\u00f3 com a factor tur\u00edstic per la seva visita o la navegaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

\u201cBarco Juan de Homar\u201d en Fr\u00f3mista<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En Fr\u00f3mista \u00e9s un dels punts des dels quals es pot navegar per un tram del Canal de Castella.<\/p>

El \u201cBarco Juan de Homar<\/a>\u201d en Fr\u00f3mista\u00a0 efectua un recorregut de m\u00e9s de 4 km que uneix Fr\u00f3mista i Boadilla del Camino, i permet fer una part del Cam\u00ed de Sant Jaume pel canal, o efectuar el recorregut d’anada i tornada per a turistes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u201cBarco Juan de Homar\u201d en Fr\u00f3mista. El Camino de Santiago navegable<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Albergues y alojamientos <\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fonamentalment al servei del Cam\u00ed de Sant Jaume, Fr\u00f3mista ofereix set allotjaments.<\/p>

A la parada a Fr\u00f3mista vam escollir com allotjament el Hostal Camino de Santiago<\/strong><\/a>. Un lloc senzill per\u00f2 confortable, amb un bon esmorzar perqu\u00e8 els pelegrins puguin iniciar una nova etapa de la seva ruta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fi de la visita<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Crec que no seria apropiat acomiadar-me de la visita a Fr\u00f3mista sense que aparegu\u00e9s alguna imatge del motiu principal pel qual es va a aquesta vila: ser lloc preferent de final d’etapa per als pelegrins del Cam\u00ed de Santiago.<\/p>

En aquest cas ciclistes iniciant l’etapa en un fred i assolellat mat\u00ed d’hivern, amb l’Esgl\u00e9sia de San Pedro com a tel\u00f3 de fons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per davant queden uns quants quil\u00f2metres fins a\u00a0Santiago de Compostela.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bases d\u2019informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs<\/strong><\/p>

Fr\u00f3mista. Ayuntamiento<\/a><\/p>

Fr\u00f3mista. Wikipedia<\/a><\/p>

Fr\u00f3mista. Terranostrum<\/a><\/p>

Fr\u00f3mista. Arteguias<\/a><\/p>

Fr\u00f3mista. Turismo Fr\u00f3mista<\/a><\/p>

Iglesia de San Mart\u00edn. Artegu\u00edas<\/a><\/p>

Iglesia de San Pedro. Palencia en la red<\/a><\/p>

Canal de Castilla. Organizaci\u00f3n<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) es troba on es creuen el cam\u00ed de Sant Jaume i el Canal de Castella. Els seus atractius l’han convertit en una parada imprescindible de qualsevol dels dos … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":11220,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[70,71,72,145,80,82,83,84,92,162,69,100,101,104,139,106,107,110],"tags":[],"class_list":["post-11222","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-civil-ca","category-arquitectura-popular-ca","category-arquitectura-religiosa-ca","category-edat-mitjana","category-el-cami-de-sant-jaume","category-gotic","category-historia-ca","category-hotel-ca","category-museus","category-palencia-ca","category-arqueologia-industrial-ca","category-pobles-i-ciutats-amb-interes","category-renaixement","category-preromanic-ca","category-segle-xvi-xvii","category-segle-xviii-xix","category-segle-xx-xxi","category-vila","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nFr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) es troba on es creuen el cam\u00ed de Sant Jaume i el Canal de Castella. Els seus atractius l'han convertit en una parada imprescindible de qualsevol dels dos recorreguts.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) es troba on es creuen el cam\u00ed de Sant Jaume i el Canal de Castella. Els seus atractius l'han convertit en una parada imprescindible de qualsevol dels dos recorreguts.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-07-10T09:46:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2021-07-18T08:59:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Fromista-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"533\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"24 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia)\",\"datePublished\":\"2021-07-10T09:46:46+00:00\",\"dateModified\":\"2021-07-18T08:59:20+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/\"},\"wordCount\":3912,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-Fromista-1.jpg\",\"articleSection\":[\"Arquitectura civil\",\"Arquitectura popular\",\"Arquitectura religiosa\",\"Edat mitjana\",\"El Cam\u00ed de Sant Jaume\",\"G\u00f2tic\",\"Hist\u00f2ria\",\"Hotel, Allotjament\",\"Museus\",\"Pal\u00e8ncia\",\"Patrimoni econ\u00f2mic\\\/productiu\",\"Pobles i ciutats amb inter\u00e9s\",\"Renaixement\",\"Rom\u00e0nic\",\"Segle XVI-XVII\",\"Segle XVIII-XIX\",\"Segle XX-XXI\",\"Vila\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/\",\"name\":\"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-Fromista-1.jpg\",\"datePublished\":\"2021-07-10T09:46:46+00:00\",\"dateModified\":\"2021-07-18T08:59:20+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) es troba on es creuen el cam\u00ed de Sant Jaume i el Canal de Castella. Els seus atractius l'han convertit en una parada imprescindible de qualsevol dels dos recorreguts.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-Fromista-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-Fromista-1.jpg\",\"width\":800,\"height\":533,\"caption\":\"Fromista\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/fromista-palencia\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) - El turista tranquil","description":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) es troba on es creuen el cam\u00ed de Sant Jaume i el Canal de Castella. Els seus atractius l'han convertit en una parada imprescindible de qualsevol dels dos recorreguts.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) - El turista tranquil","og_description":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) es troba on es creuen el cam\u00ed de Sant Jaume i el Canal de Castella. Els seus atractius l'han convertit en una parada imprescindible de qualsevol dels dos recorreguts.","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2021-07-10T09:46:46+00:00","article_modified_time":"2021-07-18T08:59:20+00:00","og_image":[{"width":800,"height":533,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Fromista-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"24 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia)","datePublished":"2021-07-10T09:46:46+00:00","dateModified":"2021-07-18T08:59:20+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/"},"wordCount":3912,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Fromista-1.jpg","articleSection":["Arquitectura civil","Arquitectura popular","Arquitectura religiosa","Edat mitjana","El Cam\u00ed de Sant Jaume","G\u00f2tic","Hist\u00f2ria","Hotel, Allotjament","Museus","Pal\u00e8ncia","Patrimoni econ\u00f2mic\/productiu","Pobles i ciutats amb inter\u00e9s","Renaixement","Rom\u00e0nic","Segle XVI-XVII","Segle XVIII-XIX","Segle XX-XXI","Vila"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/","name":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Fromista-1.jpg","datePublished":"2021-07-10T09:46:46+00:00","dateModified":"2021-07-18T08:59:20+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia) es troba on es creuen el cam\u00ed de Sant Jaume i el Canal de Castella. Els seus atractius l'han convertit en una parada imprescindible de qualsevol dels dos recorreguts.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Fromista-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Fromista-1.jpg","width":800,"height":533,"caption":"Fromista"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/fromista-palencia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11222","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11222"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11222\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35968,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11222\/revisions\/35968"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11222"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11222"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11222"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}