{"id":20352,"date":"2019-08-01T11:49:06","date_gmt":"2019-08-01T09:49:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=20352"},"modified":"2024-02-29T13:53:02","modified_gmt":"2024-02-29T12:53:02","slug":"pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/","title":{"rendered":"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonitzaci\u00f3 a Vegas Bajas del Guadiana<\/em>. Con\u00e8ixer el particular urbanisme del Pla Badajoz \u00e9s l’objectiu d’aquesta ruta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
L\u00e1cara<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz. Vega Baja del Guadiana. Badajoz<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c0mbit territorial: Vegas Altas i Vegas Bajas Guadiana. Prov\u00edncia: Badajoz. Com. Aut\u00f2noma: Extremadura<\/p>

Visita: 2019<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa de situaci\u00f3 de les actuacions del Pla Badajoz (Google maps 2019-07-26)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00cdndex<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz. Vegas Bajas del Guadiana. Badajoz<\/a><\/p>

Una mica d’hist\u00f2ria<\/a><\/p>

Infraestructura hidr\u00e0ulica: La regulaci\u00f3 del riu Guadiana<\/a><\/p>

Infraestructura agr\u00e0ria i de colonitzaci\u00f3<\/a><\/p>

Urbanisme i tipologia d’habitatge rural<\/a><\/p>

Recorregut pels poblats de colonitzaci\u00f3<\/a><\/p>

Embassament de Montijo<\/a><\/p>

Valdelacalzada<\/a><\/p>

Guadiana del Caudillo<\/a><\/p>

Pueblonuevo del Guadiana<\/a><\/p>

Alcazaba<\/a><\/p>

Novelda del Guadiana<\/a><\/p>

Sagrajas<\/a><\/p>

Valdeb\u00f3toa<\/a><\/p>

G\u00e9vora<\/a><\/p>

Villafranco del Guadiana<\/a><\/p>

Balboa<\/a><\/p>

Alvarado<\/a><\/p>

Guadajira<\/a><\/p>

Barba\u00f1o<\/a><\/p>

L\u00e1cara<\/a><\/p>

Fi de la sortida<\/a><\/p>

Bases d’informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz. Vega Baja del Guadiana. Badajoz<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Enlla\u00e7 amb el Post<\/em>: Cerro Pr\u00edncipe. Hotel Rural-Restaurant. Tierra de M\u00e9rida\u2013Vegas Bajas<\/strong><\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un dels objectius de l’estada a Cerro Pr\u00edncepe<\/strong> era acostar-me a observar la situaci\u00f3 actual de l’actuaci\u00f3 que, en la segona meitat del segle passat, es va desenvolupar a Extremadura coneguda popularment amb el nom de Pla Badajoz<\/strong> i, concretament, dels pobles de colonitzaci\u00f3 que es van crear ex novo<\/em> dins el Pla.<\/p>

La localitzaci\u00f3 de Cerro Pr\u00edncipe al municipi de La Garrovilla<\/strong> era perfecta, per tractar-se del primer poble afectat pel Pla, tot i que era un poble preexistent no afectat per la colonitzaci\u00f3. Aquesta posici\u00f3 em situava territorialment a l’extrem oriental de la zona de les Vegas Bajas, prenent com a refer\u00e8ncia la ciutat de M\u00e8rida, situada al centre del pla, i abastant la meitat del territori global d’actuaci\u00f3.<\/p>

Encara que aquests poblats puguin sortir-se del que podria considerar-se un turisme<\/em> can\u00f2nic<\/em>, des del meu punt de vista representen un moment concret de la hist\u00f2ria, tan interessant de con\u00e8ixer com pugui ser-ho un poble medieval, per posar un cas. Es tracta d’actuacions que corresponen a un moment de la hist\u00f2ria, encara que sigui de la propera segona meitat del segle XX, i que reflecteixen un model d’urbanisme propi i espec\u00edfic vinculat a un model de reforma agr\u00e0ria. S\u00f3n llocs amb hist\u00f2ria, i amb una hist\u00f2ria pr\u00f2pia, encara que no se’ls consideri pobles hist\u00f2rics<\/em>.<\/p>

Com veurem, \u00e9s una hist\u00f2ria que explica com es forma un poble realment nou, sobre la base d’una aflu\u00e8ncia de persones d’altres llocs, per apropiar-se d’un territori, reconvertir la seva estructura productiva d’una agricultura de sec\u00e0 a una de regadiu, i arribar a formar comunitat sobre la base del desarrelament de tots els primers habitants o colons.<\/p>

Aix\u00f2 es va fer sobre un model urban\u00edstic espec\u00edfic, i implantant una estructura agr\u00e0ria de petites explotacions davant del latifundisme, i passant d’una agricultura tradicional de sec\u00e0 a una intensiva de regadiu.<\/p>

S\u00f3n canvis molt importants en les formes culturals que van haver de assumir els \u00abcolonos\u00bb al costat de la construcci\u00f3 d’una nova identitat local en crear-se unes entitats de poblaci\u00f3 de gent de proced\u00e8ncia diversa, encara que de poblacions pr\u00f2ximes, per\u00f2 que no es coneixien, o nom\u00e9s es coneixien els que puguin ser procedents del mateix poble, i que han d’aprendre a conviure amb la resta d\u2019un dia per l\u2019altre.<\/p>

Amb tot, no oblido que estic fent turisme cultural, no treball de camp acad\u00e8mic, perqu\u00e8 necess\u00e0riament nom\u00e9s observar\u00e9 la superf\u00edcie de la realitat territorial. De fet, \u00e9s el mateix que quan visito pobles amb art i hist\u00f2ria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Una mica d'hist\u00f2ria<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Hem de remuntar-nos a 1902 quan s’elabora un primer Plan General de Canales de Riego y Pantanos, basat en les idees regeneracionistes de Joaqu\u00edn Costa de mitjans del segle XIX, conegut com a \u00abPlan Gasset\u00bb. De les 205 obres que proposa, 22 es troben situades a Extremadura.<\/p>

Es pot dir, segons S\u00e1nchez S\u00e1nchez-Mora<\/a>,\u00a0\u00abque la pr\u00e0ctica totalitat de les actuacions que, mig segle m\u00e9s tard, va dur a terme o va finalitzar el r\u00e8gim de Franco i que constitueixen el fam\u00f3s Pla Badajoz (…), havien estat concebudes molts anys abans . \u00ab<\/p>

En anys posteriors es continua en aquesta l\u00ednia, amb la promulgaci\u00f3 el 1933 del Plan Nacional de Obras Hidr\u00e1ulicas.<\/p>

El 1939 es crea el Instituto Nacional de Colonizaci\u00f3n (INC) i una llei de Colonizaci\u00f3n de Grandes Zonas, amb esc\u00e0s \u00e8xit, mentre que el 1940 es repr\u00e8n aquest cam\u00ed de les obres hidr\u00e0uliques amb el Plan de Obras Hidr\u00e1ulicas orientado al regad\u00edo.<\/p>

Ser\u00e0 en 1949, per la llei de Grandes Zonas Regables que s’inici\u00efn els grans processos d’actuaci\u00f3 que, en el nostre cas es plasmen en 1952 en el Plan Badajoz<\/strong>, el nom amb el qual es coneixer\u00e0 popularment el Plan de obras hidr\u00e1ulicas, colonizaci\u00f3n, industrializaci\u00f3n y electrificaci\u00f3n de la provincia de Badajoz.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Pla Badajoz va promoure, entre d’altres objectius, la regulaci\u00f3 i aprofitament del riu Guadiana, la transformaci\u00f3 de les terres de sec\u00e0 en parcel\u00b7les de regadiu, la construcci\u00f3 de camins i carreteres i la creaci\u00f3 de poblats de colonitzaci\u00f3, i la producci\u00f3 d’energia hidroel\u00e8ctrica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Infraestructura hidr\u00e0ulica: La regulaci\u00f3 de riu Guadiana<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El primer problema a resoldre va ser la regulaci\u00f3 i l’emmagatzematge dels recursos h\u00eddrics del riu Guadiana. Sense aquesta regulaci\u00f3 pr\u00e8via seria impossible el seu aprofitament donat el seu elevat estiatge d’estacionalitat molt acusada, i la provocaci\u00f3 de grans crescudes inundables.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per resoldre aquesta problem\u00e0tica es van construir 9 embassaments a la conca del Guadiana. Els 4 m\u00e9s importants en la cap\u00e7alera de les terres del Pla, a les Vegas Altas, van ser els embassaments de Cijara, de Garc\u00eda, d’Orellana i del Zujar. I un regulador intermedi al cap de les terres de Vegas Bajas, l’embassament de Montijo. Representats amb punts blaus al mapa.<\/p>

Els canals principals constru\u00efts superen els 300 quil\u00f2metres de longitud, a m\u00e9s de s\u00e8quies i canonades.<\/p>

Amb aquesta infraestructura hidr\u00e0ulica es cobria una superf\u00edcie regable de 110.000 hect\u00e0rees.<\/p>

Tot aix\u00f2 realitzat en un per\u00edode d’uns 23 anys.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Infraestructura agr\u00e0ria i de colonitzaci\u00f3<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’objectiu final era la redistribuci\u00f3 de la propietat de la terra sobre la base d’uns colons als quals se’ls dotava de forma provisional d’una parcel\u00b7la de reg i un habitatge en un poblat de colonitzaci\u00f3 de nova creaci\u00f3 distribu\u00efts per tota l’\u00e0rea del Pla. Es tractava d’unitats familiars de producci\u00f3 que a m\u00e9s rebien una parella de bous o mules, una vaca de llet i eines. A m\u00e9s, rebien una formaci\u00f3 de tres mesos sobre agricultura de regadiu.<\/p>

Es va establir un sistema de retorn i amortitzaci\u00f3 del capital rebut i de pagament de les terres i de l’habitatge. Les parcel\u00b7les lliurades tenien una superf\u00edcie entre 3,5 i 6 hect\u00e0rees. Amb l’evoluci\u00f3 de la mecanitzaci\u00f3 aquesta dimensi\u00f3 ha resultat insuficient, i se’l considera un problema per aquests poblats. Durant 5 anys el colon era tutelat i se li marcava el que havia de produir. M\u2019expliquen que es van donar casos de colons expulsats per no aconseguir les produccions assignades.<\/p>

Encara que de vegades es parla que va ser un proc\u00e9s d’expropiaci\u00f3 de fet les terres expropiades als grans propietaris van ser finques comprades de forma parcial, hi ha qui diu que a molt bon preu.<\/p>

La planificaci\u00f3 dels poblats va anar a c\u00e0rrec del Instituto Nacional de Colonizaci\u00f3n (INC), (creat el 1939 i dissolt el 1971), sota uns criteris establerts per l’INC, adaptat a la dimensi\u00f3 de cada poblat.<\/p>

En l’elecci\u00f3 dels futurs colons es van seguir criteris pol\u00edtics i religiosos. S’estava en \u00e8poca del nacional-catolicisme.<\/p>

Una persona em deia: \u00abL’enginyer (agr\u00f2nom) i el capell\u00e0 eren els amos del poble\u00bb.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
En verd els poblats del Pla Badajoz, i en blau els embassaments <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Urbanisme i tipologia d'habitatge rural<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La valoraci\u00f3 que es fa en l’actualitat de l’urbanisme d’aquests poblats \u00e9s que els joves arquitectes que els van dissenyar van usar el llenguatge del moviment modern i van descobrir el racionalisme que buscaven, sempre amb respecte per all\u00f2 popular i adaptant-se a les circumst\u00e0ncies topogr\u00e0fiques, climatol\u00f2giques, i amb uns recursos limitats.<\/p>

Un altre tema interessant, i del qual aqu\u00ed nom\u00e9s es pot veure el seu aspecte extern, es refereix a l’arquitectura de la casa rural que es va promoure.<\/p>

Com a model de refer\u00e8ncia, els poblats disposen d’una zona central en forma de pla\u00e7a que reuneix els edificis administratius, religiosos i de serveis, el que podr\u00edem anomenar el centre civic, en molts poblats era la Pla\u00e7a d’Espanya. El campanar de l’Esgl\u00e9sia es constitueix com l’element visual dominant del poblat. La planimetria del poblat va des de la purament ortogonal a la radial, passant per models mixtos, de vegades a causa de adaptacions al terreny.<\/p>

Les cases estan disposades en illes sempre de forma individual i adossada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La parcel\u00b7la de la casa es troba ens els 450 i 600 m2<\/sup> i l’habitatge ocupa uns 60 m2<\/sup>, a un o dos nivells. Un portalada, a la fa\u00e7ana o a la part posterior de la casa, permet l’acc\u00e9s del carro, i posteriorment tractor, i dels animals al corral.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Recorregut pels poblats de colonitzaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el per\u00edode de 1949 a 1970, entre M\u00e8rida i Badajoz, es van crear 14 pobles de colonitzaci\u00f3, de dimensions diferents, que el 2018 estaven compreses entre 247 i 2.734 habitants.<\/p>

D’aquests en vaig visitar 7, que s\u00f3n els que presento a continuaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 aprofitar\u00e9 les opcions que ofereix Google earth<\/em>, per mostrar la planimetria urbana dels altres 7.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Poblats Vegas Bajas (Google maps 2019.07.27). En vermell poblats visitats; en verd, no visitats; en blau, embassament de Montijo<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Primer \u00e9s interessant que ens acostem a la Presa de Montijo com l’embassament regulador de la zona oest del Pla Badajoz.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Embassament de Montijo<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Google earth 2019-07-27)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’Embassament de Montijo<\/strong> (A<\/strong>), constru\u00eft el 1954, t\u00e9 una capacitat d’embassament d’11 hm3<\/sup>. Es nodreix dels rius Guadiana i Aljuc\u00e9n. La seva caracter\u00edstica h\u00eddrica \u00e9s que t\u00e9 major nivell d’aigua a l’estiu que a l’hivern.<\/p>

Situada la presa a l’oest de M\u00e8rida, l’embassament penetra a la ciutat, formant un pulm\u00f3 verd.<\/p>

La seva funci\u00f3 \u00e9s regular i derivar l’aigua per dos canals que discorren a banda i banda del Guadiana: el canal de Montijo, per la marge dreta, i el de Lob\u00f3n per l’esquerra. Tots dos neixen en la presa de Montijo, i tots dos acaben el seu recorregut, ja com petites s\u00e8quies, al terme municipal de Badajoz. Entre tots dos canals donen servei a gaireb\u00e9 1.200 quil\u00f2metres de s\u00e8quies.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Malgrat que realment vaig comen\u00e7ar la ruta de visites pel poblat de L\u00e1cara, a efectes expositius iniciar\u00e9 el relat per Valdelacalzada at\u00e8s que es tracta del primer poblat constru\u00eft el 1948, abans de la promulgaci\u00f3 del Pla Badajoz, i que va servir de model de refer\u00e8ncia per a la prossecuci\u00f3 de la construcci\u00f3 dels poblats del Pla.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Valdelacalzada<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Valdelacalzada <\/strong>(1<\/strong>) \u00e9s municipi i el major poble de colonitzaci\u00f3 d’aquesta zona, amb 2.734 habitants el 2018, amb poblaci\u00f3 creixent enfront dels 2.582 de l’any 2000.<\/p>

Per aquesta presentaci\u00f3 em servir\u00e9 del contingut explicatiu que es troba a la Pla\u00e7a d’Espanya i que crec que \u00e9s un resum que serveix de base per a una primera interpretaci\u00f3 general del que van ser i van representar aquests poblats de colonitzaci\u00f3.<\/p>

Els or\u00edgens de Valdelacalzada es remunten a finals de 1948. Va ser el primer poble de colonitzaci\u00f3, projecte pilot de tot el Pla Badajoz, per la qual cosa la seva fisonomia arquitect\u00f2nica avan\u00e7ava ja l’estil constructiu dels pobles de colonitzaci\u00f3.<\/p>

El motor generador de l’urbanisme de Valdelacalzada, es constitueix a trav\u00e9s de la projecci\u00f3 del seu Centre C\u00edvic com aut\u00e8ntic nucli neur\u00e0lgic de la vida pol\u00edtica, econ\u00f2mica, social i cultural en el desenvolupament del poble, en ell apareixeran les dotacions institucionals al capdavant de la trama urbana com a elements recognoscibles i de valor simb\u00f2lic, en un intent de crear una escenografia que en aquells temps identificava el Patri, una arquitectura experta en espais nacionals com a representaci\u00f3 de la voluntat de propaganda del r\u00e8gim instaurat despr\u00e9s de la Guerra Civil. La pla\u00e7a d’Espanya, adquireix car\u00e0cter significatiu i gran poder estructurant, qualitats que s’aconsegueixen d’una banda al proporcionar-li una major dimensi\u00f3 a aquest element urban\u00edstic i, d’altra banda, al dotar-lo d’obertura i llibertat de disseny en la implantaci\u00f3 de les diferents edificacions singulars que l’acompanyen.<\/p>

La planta de la pla\u00e7a es va tra\u00e7ar seguint arestes geom\u00e8triques sense arribar a ser una quadr\u00edcula exacta, per aix\u00f2 mateix la Pla\u00e7a t\u00e9 un cert regust antic, com si el transcurs del temps hagu\u00e9s dibuixat a l’atzar dit per\u00edmetre. Es tracta doncs, d’un gran Centre C\u00edvic des del qual es projecten 4 superilles generades per dues vies principals perpendiculars Nord-Sud i Est-Oest, que situen la Pla\u00e7a d’Espanya al centre local. Aquests dos eixos hipod\u00e0mics recorden els tra\u00e7ats ordenats hist\u00f2ricament pels romans (Cardus – Decumanus) a les seves ciutats, que en el cas de Valdelacalzada, van poder ser recuperats possiblement per ser el primer nucli constru\u00eft pel Pla Badajoz en un clar gest de complicitat hist\u00f2ric pel pas de la Cal\u00e7ada Romana a la poblaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Dins del Centre C\u00edvic, podem distingir diferents arquitectures i espais p\u00fablics de clara tend\u00e8ncia pintoresquista tradicional:<\/p>

Pla\u00e7a central: Concebuda com un espai lliure amb car\u00e0cter neur\u00e0lgic i important per la seva configuraci\u00f3, condiciona i participa del tra\u00e7at generador principal urb\u00e0. S’hi desenvolupa una encertada tasca de paisatgisme ambiental a trav\u00e9s d’una composici\u00f3 ordenada d’esp\u00e8cies vegetals.<\/p>

Ajuntament: Representa el Ordre Civil, l’edifici posseeix un llenguatge arquitect\u00f2nic funcional, destacant la triple arcada d’acc\u00e9s completada en la part superior amb el Balc\u00f3 Consistorial, annexat est\u00e0 la Torrassa vertical, manifestant aix\u00ed la seva condici\u00f3 emblem\u00e0tica respecte a la resta del caseriu. A dos costats d’ell, es van situar les cases dels professionals com el metge, mestres, secretari i perit agr\u00edcola.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia: Trencant amb el perfil uniforme del poble, constitueix la fita arquitect\u00f2nic m\u00e9s reconeixible i singular. Destaca la seva l\u00ednia que s’acosta al pintoresquisme tradicional de l’\u00e8poca. Tant en la seva concepci\u00f3 com en la seva execuci\u00f3, es reflecteixen unes pautes marcades per l’austeritat, donant-li al conjunt una senzillesa compositiva.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Artesanies: Situades a la gran arcada de porxos de volta ogival que es disposen sobre el ponent de la Pla\u00e7a d’Espanya fins al sud formant una \u00abL\u00bb que es disposa annexa des de l’Esgl\u00e9sia Parroquial, creant aix\u00ed un element arquitect\u00f2nic singular molt adequat que articula i ordena el Centre C\u00edvic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En l’actualitat la pla\u00e7a d’Espanya acull el Homenaje al Colono<\/strong>, que com veur\u00e9 en altres pobles, es van prodigar amb motiu del cinquantenari de la seva creaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La trama urbana \u00e9s racional, amb carrers amples, amb combinaci\u00f3 de cases d’una i dues plantes, adossades formant illes.<\/p>

Atenent al fet que totes les cases estaven destinades a fam\u00edlies de productors agraris havien de comptar amb habitatge i corral per a animals i eines, amb el que havien de disposar d\u2019una porta d’acc\u00e9s a l’habitatge i una portalada.<\/p>

Els dos models dominants de distribuci\u00f3 van ser amb la portalada a la paret de l’entrada, o la portalada a la part posterior, o en un lateral si eren cantoneres.<\/p>

En Valdelacalzada \u00e9s dominant el model de portalada posterior, creant-se carrers de dues tipologies. Un carrer en qu\u00e8 es troben les portes dels habitatges, encarades als dos costats del carrer, i un carrer en qu\u00e8 nom\u00e9s es troben les portalades, tamb\u00e9 encarats els de dues illes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un exemple de tipologia de casa d’una planta amb portes d’acc\u00e9s per davant i darrere.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El seg\u00fcent \u00e9s un exemple de casa de dues altures amb les portes sobre la mateixa fa\u00e7ana. Desconec si corresponen a la mateixa fase d’execuci\u00f3 del poblat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Guadiana del Caudillo<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Guadiana del Caudillo<\/strong> (2<\/strong>). Tamb\u00e9 municipi, amb 2.518 habitants en 2018 enfront de 2.452 en 2000. Va ser creada l’any 1950. \u00c9s el segon major poblat de la zona.<\/p>

No visitat.<\/p>

De la visualitzaci\u00f3 del tra\u00e7at urb\u00e0 destaca la forma gaireb\u00e9 rectangular del seu per\u00edmetre i el tra\u00e7at ortogonal, amb dos eixos principals nord-sud i est-oest, amb epicentre a la Pla\u00e7a Major, que actua de centre c\u00edvic amb l’Ajuntament, l’Esgl\u00e9sia i la Casa de Cultura.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pueblonuevo del Guadiana<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Pueblonuevo del Guadiana<\/strong> (3<\/strong>). Tamb\u00e9 municipi, amb 2.033 habitants el 2018 i 1.942 l’any 2000. Es va comen\u00e7ar la seva construcci\u00f3 en 1948, inaugurant-se en 1956.<\/p>

L’activitat agr\u00edcola en aquesta zona es basa fonamentalment en el cultiu d’arbres fruiters.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El tra\u00e7at urb\u00e0 mostra certes particularitats. El per\u00edmetre inicial era pentagonal resultat d’una trama parcialment radial. El per\u00edmetre actual \u00e9s gaireb\u00e9 quadrat. Tot ell amb illes ortogonals, excepte les que s’han d’adaptar a la forma curvil\u00ednia del tra\u00e7at radial.<\/p>

El m\u00e9s particular \u00e9s que el centre c\u00edvic no es concentra en una pla\u00e7a, sin\u00f3 que es desenvolupa sobre un ample passeig curvilini que uneix la pla\u00e7a de l’Esgl\u00e9sia amb la Pla\u00e7a de l’Ajuntament, mentre que els espais socials se situaven en els dos costats de la zona oest.<\/p>

L’adequaci\u00f3 ortogonal de les illes a la prolongaci\u00f3 dels dos extrems de l’arc fa que el resultat final sigui una forma mixta d’un tra\u00e7at radial parcial al qual se sobreposa un tra\u00e7at ortogonal de les illes.<\/p>

El pla assenyala en color el poblat primitiu.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com en algun altre poblat, el que es considera l’entrada al poble s’efectua a trav\u00e9s d’un arc.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El primer tram rectilini del carrer d’entrada porta a la Pla\u00e7a de l’Esgl\u00e9sia, d’on parteix el passeig en forma d\u2019arc que portar\u00e0 a la Pla\u00e7a Major, seu de l’Ajuntament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La impressi\u00f3 que vaig rebre va ser que a l’Ajuntament no se \u00a0li havia donat un car\u00e0cter simb\u00f2lic potent, al situar-lo en una cantonada de la Pla\u00e7a Major, fins i tot amb menys pres\u00e8ncia que l’edifici confrontant.<\/p>

Per la seva banda, l’Esgl\u00e9sia Parroquial de Crist Rei, a l’altre extrem del passeig, es convertia en un edifici m\u00e9s significatiu, amb una alta torre, gaireb\u00e9 desmesurada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el seu conjunt, les seves blanques edificacions i cases mantenen l’arquitectura pr\u00f2pia de colonitzaci\u00f3, la racionalitat en el seu disseny.<\/p>

Trobo novament la combinaci\u00f3 de cases d’una planta i de dues plantes, m\u00e9s o menys intercalades, que trenquen la monotonia, amb les dues portes, de l’habitatge i del corral.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un model no usual de fa\u00e7ana cont\u00ednua de dos nivells que confereix un aire m\u00e9s \u00aburb\u00e0\u00bb al conjunt.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un portalada oberta em permet tafanejar en un antic corral.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els agrada recordar que la zona va estar intensament ocupada en \u00e8poca romana, en forma de viles i explotacions agra ramaderes que es van estendre al costat del riu Guadiana al llarg de la via que unia Em\u00e8rita Augusta (M\u00e8rida) amb Olisipo (Lisboa). Al marge dret del Guadiana es troba la Vila Romana de Pesquero.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Alcazaba<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El seg\u00fcent poblat de colonitzaci\u00f3, aquest no visitat, seria Alcazaba<\/strong> (4<\/strong>), pertanyent al municipi de Badajoz. \u00c9s un dels poblats m\u00e9s petits, amb 240 habitants el 2018, havent perdut poblaci\u00f3 respecte als 260 del 2000. L’any de fundaci\u00f3 va ser 1958.<\/p>

D’estructura ortogonal, la imatge sembla mostrar que una part important de les cases disposaven d’una \u00e0mplia zona per a hort a la part posterior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Novelda del Guadiana<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Novelda del Guadiana<\/strong> (5<\/strong>), tamb\u00e9 incl\u00f2s dins el municipi de Badajoz. De dimensi\u00f3 interm\u00e8dia i sostinguda amb 922 habitants en 2018 i 924 el 2000.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Segons consta en una l\u00e0pida commemorativa en homenatge als primers ocupants, Novelda del Guadiana es va fundar el 1956, constant 90 colons com fundadors, amb els seus noms.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquest cas el planejament urb\u00e0 \u00e9s clarament radial sobre l’eix del carrer Calzada. Amb la torre de l’aigua a l’esquerra.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S’aprecia clarament la curvatura dels carrers de l’arc inicial.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El model aplicat al centre c\u00edvic va ser el d’articular els dos centres de poder, el civil i el religi\u00f3s, en els extrems d’un passeig.<\/p>

Tot i que no \u00e9s municipi un edifici que compleix les funcions subsidi\u00e0ries presideix la Pla\u00e7a Major.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c9s una pla\u00e7a viva, on es reuneix cada dia el \u00abparlament\u00bb, com l’anomenen els seus habitants.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mentre que l’esgl\u00e9sia parroquial de Santa Maria Magdalena, t\u00e9 el seu poder simb\u00f2lic com a cap\u00e7alera del passeig.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com pot apreciar-se en la fotografia anterior, les esgl\u00e9sies blanquejades requereixen un manteniment constant si no es vol que mostrin un aspecte d’abandonament.<\/p>

Les cases, amb models arquitect\u00f2nics m\u00e9s o menys diferenciats, mantenen el doble model d’una o dues plantes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquest poblat es va optar en moltes zones per destinar un carrer als accessos als habitatges, i el carrer posterior perqu\u00e8 accedissin a les portalades les illes de cada costat.<\/p>

A la fotografia carrer posterior de la casa de la fotografia anterior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Sagrajas<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

No visitat. Sagrajas<\/strong> (6<\/strong>), pertanyent al municipi de Badajoz, \u00c9s un poblat petit amb 580 habitants en 2018 enfront dels 601 de l’any 2000. Comen\u00e7a a ser poblat en 1956.<\/p>

De la imatge a\u00e8ria es desprenen dues caracter\u00edstiques. Morfologia urbana ortogonal amb una petita zona de model radial. No hi ha un centre c\u00edvic, ja que l’Esgl\u00e9sia no es vincula amb la Pla\u00e7a Major.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Valdeb\u00f3toa <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sense visitar. Valdeb\u00f3toa<\/strong> (7<\/strong>) pertany al municipi de Badajoz. De mida mitjana, amb 1.347 habitants el 2018 i 1.206 el 2000. \u00c9s un poblat de l’any 1958.<\/p>

La morfologia urbana est\u00e0 formada per dues unitats. Una ortogonal al nord i una altra de reminisc\u00e8ncies radials unides per una gran pla\u00e7a.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

G\u00e9vora<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

No visitat. G\u00e9vora<\/strong> (8<\/strong>), pertanyent al municipi de Badajoz. Poblaci\u00f3 de 2.482 habitants en 2018, enfront dels 1.589 de l’any 2000. Creada l’any 1956.<\/p>

\u00c9s a 10 minuts del centre de Badajoz per la qual cosa, segons sembla, s’est\u00e0 convertint en zona residencial de Badajoz, el que explica les noves promocions que s’estan efectuant i el conseg\u00fcent increment de poblaci\u00f3.<\/p>

A G\u00e9vora hem arribat al l\u00edmit occidental del Pla Badajoz.<\/p>

A partir d’aquest moment per continuar la ruta passar\u00e9 al costat esquerre del Guadiana i em dirigir\u00e9 cap a llevant. El primer poblat ser\u00e0 Villafranco del Guadiana.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Villafranco del Guadiana<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Villafranco del Guadiana<\/strong> (9<\/strong>), pertanyent al municipi de Badajoz. 1,509 habitants en 2018 i 1,344 el 2000.<\/p>

El poblat del Pla Badajoz es va construir el 1958, segons consta en el monument commemoratiu dels 50 anys de la seva fundaci\u00f3, ocupant la zona nord. Un gran passeig, l’Avinguda dels Colons, la separa d’una fase de construcci\u00f3 posterior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La morfologia urbana de la primera fase \u00e9s un rectangle perfecte d’estructura ortogonal. La segona presenta forma de trapezi, tamb\u00e9 d’organitzaci\u00f3 ortogonal.<\/p>

A difer\u00e8ncia dels altres vistos fins ara, una gran zona industrial, de gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de l\u2019extensi\u00f3 del poblat, se situa a la banda est.<\/p>

Les cases del primer assentament segueixen el model de la forma predominant en els poblats originals. Moltes s\u00f3n cases de doble planta amb l’entrada al corral a la fa\u00e7ana d’entrada. Moltes d’elles disposades de forma sim\u00e8trica, adossats els cossos de la construcci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’altra banda del passeig, la fase de construcci\u00f3 posterior, de cases d’una sola planta, presenten un aspecte m\u00e9s \u00abde xalet\u00bb, encara que tamb\u00e9 amb portalada que dona m\u00e9s la impressi\u00f3 d’acc\u00e9s a un pati que a un corral.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tampoc aqu\u00ed l’Esgl\u00e9sia i la Pla\u00e7a d’Espanya, amb l’edifici qualificat de Ajuntament, no formen un centre c\u00edvic integrat, sin\u00f3 que al costat de les instal\u00b7lacions esportives s’organitzen al llarg de tres illes.<\/p>

La sensaci\u00f3 que vaig obtenir va ser la d’un urbanisme conf\u00fas a la part central. Primer la Pla\u00e7a d’Espanya amb el monument als primers pobladors.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A continuaci\u00f3, una altra pla\u00e7a mitj\u00e0 connexa, amb l’edifici de les oficines municipals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El segueix un conjunt d’edificis de serveis amb uns porxos, amb serveis i habitatges, per la part posterior que condueixen a una amagada porta d’acc\u00e9s a l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’absis de l’Esgl\u00e9sia sobre una altra pla\u00e7a, en la qual en un lateral i exempta, se situa una estructura de campanar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019illa seg\u00fcent alberga les instal\u00b7lacions esportives.<\/p>

L’Esgl\u00e9sia parroquial de Nuestra Se\u00f1ora del Socorro est\u00e0 formada per una nau, amb un absis en forma de triangle, amb uns murals de mosaic a cada costat. A la banda de l’evangeli una vidriera de colors transl\u00facids i violacis a tot el llarg aporta la il\u00b7luminaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una particularitat que no he vist en cap altre poblat s\u00f3n carrers estrets, sense circulaci\u00f3 rodada, amb habitatges sense portalada, que especulo que siguin habitatges per jornalers.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Finalment, una imponent torre de l’aigua constitueix l’element visual dominant.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Balboa<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Em dirigeixo ara a Balboa<\/strong> (10<\/strong>), continuant dins del municipi de Badajoz. Es tracta d’una localitat petita, amb 535 habitants el 2018 que han disminu\u00eft enfront dels 604 de l’any 2000.<\/p>

Un mosaic commemoratiu estableix el 28 de maig de 1958 com data inicial. S’hi recorden les proced\u00e8ncies dels primers colons: Aceuchal, Alburquerque, Azuaga, Badajoz, Cordobilla de L\u00e1cara, Esparragosa de Lares, Fregenal de la Sierra, Malcocinado, Puebla de Sancho P\u00e9rez, San Vicente de Alc\u00e1ntara, Santa Marta, Talavera la Real, Trasierra i Villar del Rey.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En una placa amb un poema commemoratiu dels cinquanta anys de la seva fundaci\u00f3 es diu:<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u201cDesde lugares distintos<\/em><\/p>

llegaron a estas tierras<\/em><\/p>

nuestros primeros vecinos<\/em><\/p>

con sus carros y carretas;<\/em><\/p>

fueron principios muy duros,<\/em><\/p>

tiempos de hambre y carencia<\/em><\/p>

pero al extreme\u00f1o rudo<\/em><\/p>

no hay quien su voluntad tuerza.\u201d<\/em><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El que em situa una vegada m\u00e9s a la duresa de les condicions inicials en qu\u00e8 es van trobar els primers colons, despla\u00e7ats al lloc sense que estiguessin acabats ni habitatges ni infraestructures.<\/p>

La morfologia respon al model rectangular amb urbanitzaci\u00f3 ortogonal.<\/p>

En aquest cas s’articula un clar centre c\u00edvic, al centre del lateral nord. Una pla\u00e7a tancada de porxos, amb l’Esgl\u00e9sia de Nuestra Se\u00f1ora de las Nieves com a centre dominant, mentre que l’edifici municipal se situa al lateral esquerre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S’alternen cases d’una i dues plantes, encara que tinc la impressi\u00f3 que moltes de les d’una planta no tenen portalada ni corral.<\/p>

Tamb\u00e9 es visualitza una major dispersi\u00f3 de models de casa, al que no s\u00e9 si pot haver contribu\u00eft remodelacions posteriors, perqu\u00e8 a la vista a\u00e8ria s’observa la pres\u00e8ncia de moltes piscines particulars.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tenir en compte que la carretera d’acc\u00e9s enlla\u00e7a amb l’entrada de l’aeroport de Badajoz, a 1 quil\u00f2metre de dist\u00e0ncia, i a 20 minuts de Badajoz.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Alvarado<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El seg\u00fcent poblat de colonitzaci\u00f3, que no vaig visitar, ser\u00e0 Alvarado<\/strong> (12<\/strong>), pertanyent encara al municipi de Badajoz. \u00c9s un poblat petit, amb 321 habitants el 2018 per sobre dels 265 de l’any 2000. Es troba situat despla\u00e7at cap al sud.<\/p>

La morfologia urbana respon al model ortogonal rectangular, amb unes petites curvatures a la zona sud-oest.<\/p>

En les proximitats es troben localitzada una planta fotovoltaica i una altra termosolar. Podem comparar les seves extensions amb les dimensions del poble.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Guadajira<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Guadajira<\/strong> (13<\/strong>) pertany al municipi de Lob\u00f3n. \u00c9s un dels poblats petits amb 526 habitants en 2018 i 554 l’any 2000.<\/p>

Un cartell informatiu ens ajuda a con\u00e8ixer una mica de la hist\u00f2ria de la poblaci\u00f3 de Guadajira, com un altre d’aquests petits nuclis rurals denominats de colonitzaci\u00f3, integrat en el Pla Badajoz, en la d\u00e8cada dels anys quaranta.<\/p>

Com ja hem vist en altres pobles, el territori mostra signes de gran antiguitat en la seva ocupaci\u00f3, almenys des de l’Edat del Bronze, amb especial \u00e8mfasi en el per\u00edode de la romanitzaci\u00f3.<\/p>

A aquest poble van arribar fam\u00edlies procedents de Higuera de la Serena, Valdelacalzada, La Morera, La Haba, Carmonita, Azuaga i Granada.<\/p>

Donada la inexist\u00e8ncia d’infraestructures, alguns d’aquests primers colons es van instal\u00b7lar en petits barracons o fins i tot barraques provisionals al costat del riu Guadiana a espera d’obtenir un habitatge.<\/p>

Un cop instal\u00b7lades les fam\u00edlies de colons se’ls adjudicava un lot compost per la clau de l’habitatge, una parcel\u00b7la, una vaca i una egua.<\/p>

Assentada sobre els terrenys de l’antiga finca \u00abEl Cotorrillo\u00bb s’al\u00e7a sobre una esp\u00e8cie de serrata a\u00efllada en el seu extrem occidental i que comen\u00e7a en els alts de Lob\u00f3n paral\u00b7lela al riu Guadiana. \u00c9s l’\u00fanic poble dels presentats que no es localitza en un pla, sin\u00f3 en un petit tur\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Em trobo en l’\u00fanic poblat amb morfologia urbana totalment radial i semicircular. Aix\u00f2 obeeix a haver buscat la forma d’adaptaci\u00f3 a la morfologia d’un tur\u00f3, on el tra\u00e7at circular s’adequa a les l\u00ednies de nivell del terreny. En color la primera fase de construcci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les cases presenten el doble model de casa d’una i de dues plantes, aix\u00ed com de portalada a la fa\u00e7ana o a la part posterior o lateral si \u00e9s cantonera.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La casa amb portalada posterior va portar a la forma de carrers nom\u00e9s amb portalades.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ubicar l’Esgl\u00e9sia en el tur\u00f3 va portar a situar el centre c\u00edvic al voltant de l’edifici per a Ajuntament. Aquesta \u00e9s una construcci\u00f3 de dues plantes projectat el 1955, amb remodelacions posteriors.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia Parroquial de San Jos\u00e9 Obrero, com totes les d’aquests poblats, \u00e9s de l\u00ednies simples amb els murs pintats de blanc, igual que el campanar, el que demana un constant manteniment. Un primer campanar m\u00e9s baix va ser substitu\u00eft per l’actual molt m\u00e9s alt per donar m\u00e9s visibilitat des de l’exterior.<\/p>

Situada al centre del semicercle, ocupant la part m\u00e9s elevada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Barba\u00f1o<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Passem a la marge dreta del Guadiana on es troba Barba\u00f1o<\/strong> (13<\/strong>), pertanyent al municipi de Montijo, \u00c9s un poblad0 petit, amb 657 habitants el 2018 i 543 el 2000. La seva construcci\u00f3 correspon a 1956.<\/p>

No el vaig visitar. A la imatge a\u00e8ria s’observa una forma particular de morfologia urbana en forma d’estrella.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u00e1cara<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Finalitzo aquesta presentaci\u00f3 a L\u00e1cara<\/strong> (14<\/strong>), pedania de Montijo. \u00c9s el poblat m\u00e9s petit dels d’aquesta zona, amb 227 habitants el 2018 per sota dels 249 de l’any 2000.<\/p>

D’estructura ortogonal i per\u00edmetre gaireb\u00e9 rectangular, amb una gran pla\u00e7a que sembla sobredimensionada per les dimensions totals del poble.<\/p>

El centre c\u00edvic s’organitza a la gran i c\u00e8ntrica pla\u00e7a de Espa\u00f1a.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En un lateral l’edifici destinat a ajuntament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sobresurt l’esgl\u00e9sia parroquial de San Jos\u00e9 Obrero, nom molt de l’\u00e8poca nacional-cat\u00f2lica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El campanar segueix el model de sobre dimensionament en la seva al\u00e7ada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Edifici racionalista amb elements de modernitat per a l’\u00e8poca.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’estat exterior de l’Esgl\u00e9sia evid\u00e8ncia les necessitats de manteniment dels materials usats en totes les esgl\u00e9sies del Pla.<\/p>

Pel que fa a les formes d’edificaci\u00f3 de les cases se segueix els models de cases d’una i de dues plantes amb corral i portalada, sempre adossades formant illes.<\/p>

En aquest conjunt de tres cases, en qu\u00e8 alguns propietaris han decidit trencar amb el color blanc, es veu clarament la disposici\u00f3 d\u2019entrada a l’habitatge i portalada a la mateixa fa\u00e7ana.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 s’observen una illa de cases amb pati, per\u00f2 sense portalada i corral, que ja he pressupost amb anterioritat que podrien correspondre a cases per jornalers, per\u00f2 sense confirmar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cal suposar que aquest va ser la font i abeurador, enfront de la planura per la qual s’estenen els regadius del Pla Badajoz.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fi de la sortida<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sobre les retic\u00e8ncies de ser una obra del franquisme s’accepta que en general va ser una obra positiva, evidentment amb els seus \u00abllums i ombres\u00bb, o el \u00abconte de la lletera amb final … feli\u00e7\u00bb.<\/p>

La realitat actual sembla ser que \u00e9s la zona d’Extremadura amb major nivell de renda agr\u00e0ria en l’actualitat.<\/p>

Jo nom\u00e9s m’he mogut per l’epidermis del fenomen, pel que encara resta visible, per\u00f2 sense massa instruments d’interpretaci\u00f3.<\/p>

Un repte per a una promoci\u00f3 tur\u00edstica d’aquesta part de la hist\u00f2ria territorial seria la d’establir un \u00abpla d’interpretaci\u00f3\u00bb que ajud\u00e9s el turista a valorar els elements significatius d’aquests poblats que facin m\u00e9s rica i interessant la visita. Aix\u00ed es podria fomentar el potencial tur\u00edstic d’una cultura territorial amb personalitat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bases d'informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs<\/strong><\/p>

wikipedia<\/a><\/p>

baigorri<\/a><\/p>

cpmerida<\/a><\/p>

forosembalses<\/a><\/p>

eldiario<\/a><\/p>

hoy<\/a><\/p>

elpais<\/a><\/p>

colonos<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Academics<\/strong><\/p>

C. Romero Cuadrado, Aspectos econ\u00f3micos ligados a las explotaciones creadas por el Plan Badajoz (Tesis Doctoral)<\/em><\/a><\/p>

J.I. S\u00e1nchez S\u00e1nchez-Mora. El proceso de colonizaci\u00f3n en Extremadura (1952 \u2013 1975): sus luces y sus sombras<\/em><\/a><\/p>

Ch. \u00c1lvarez Rodr\u00edguez. Las colonas del Plan Badajoz y la memoria de la doble explotaci\u00f3n<\/em><\/a><\/p>

J. Rodr\u00edguez Pastor. Los pueblos nuevos de la cuenca extreme\u00f1a del Guadiana (Espa\u00f1a): \u00bfPueblos sin identidad?<\/em><\/a><\/p>

F. L\u00f3pez Santamar\u00eda. El \u00abPlan Badajoz\u00bb. Antecedentes, contenido y ensayo de sus efectos<\/em><\/a><\/p>

E. Abujeta. Los pueblos de colonizaci\u00f3n de Extremadura. Evoluci\u00f3n y estado, medio siglo despu\u00e9s de su construcci\u00f3n<\/em><\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Videos<\/strong><\/p>

Nodo<\/a><\/p>

Pueblos colonizaci\u00f3n<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Enlla\u00e7 amb el Post<\/em>: Cerro Pr\u00edncipe. Hotel Rural-Restaurant. Tierra de M\u00e9rida\u2013Vegas Bajas<\/strong><\/a><\/p>

Enlla\u00e7 amb el Post<\/em>:\u00a0Pobles de Colonitzaci\u00f3 Agr\u00e0ria dels Monegres (Osca\/Saragossa)<\/a><\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonitzaci\u00f3 a Vegas Bajas del Guadiana. Con\u00e8ixer el particular urbanisme del Pla Badajoz \u00e9s l’objectiu … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20126,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[70,71,72,249,190,83,99,100,107,152],"tags":[],"class_list":["post-20352","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-civil-ca","category-arquitectura-popular-ca","category-arquitectura-religiosa-ca","category-assentments-programats","category-badajoz-ca","category-historia-ca","category-poble","category-pobles-i-ciutats-amb-interes","category-segle-xx-xxi","category-urbanisme","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nPobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonitzaci\u00f3 a Vegas Bajas del Guadiana. Con\u00e8ixer el particular urbanisme del Pla Badajoz \u00e9s l'objectiu d'aquesta ruta.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonitzaci\u00f3 a Vegas Bajas del Guadiana. Con\u00e8ixer el particular urbanisme del Pla Badajoz \u00e9s l'objectiu d'aquesta ruta.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-08-01T09:49:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-02-29T12:53:02+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Lacara.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"768\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"511\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"46 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz\",\"datePublished\":\"2019-08-01T09:49:06+00:00\",\"dateModified\":\"2024-02-29T12:53:02+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/\"},\"wordCount\":5788,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F01-Lacara.jpg\",\"articleSection\":[\"Arquitectura civil\",\"Arquitectura popular\",\"Arquitectura religiosa\",\"Assentaments programats\",\"Badajoz\",\"Hist\u00f2ria\",\"Poble\",\"Pobles i ciutats amb inter\u00e9s\",\"Segle XX-XXI\",\"Urbanisme\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/\",\"name\":\"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F01-Lacara.jpg\",\"datePublished\":\"2019-08-01T09:49:06+00:00\",\"dateModified\":\"2024-02-29T12:53:02+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonitzaci\u00f3 a Vegas Bajas del Guadiana. Con\u00e8ixer el particular urbanisme del Pla Badajoz \u00e9s l'objectiu d'aquesta ruta.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F01-Lacara.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F01-Lacara.jpg\",\"width\":768,\"height\":511,\"caption\":\"Lacara\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz - El turista tranquil","description":"Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonitzaci\u00f3 a Vegas Bajas del Guadiana. Con\u00e8ixer el particular urbanisme del Pla Badajoz \u00e9s l'objectiu d'aquesta ruta.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz - El turista tranquil","og_description":"Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonitzaci\u00f3 a Vegas Bajas del Guadiana. Con\u00e8ixer el particular urbanisme del Pla Badajoz \u00e9s l'objectiu d'aquesta ruta.","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2019-08-01T09:49:06+00:00","article_modified_time":"2024-02-29T12:53:02+00:00","og_image":[{"width":768,"height":511,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Lacara.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"46 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz","datePublished":"2019-08-01T09:49:06+00:00","dateModified":"2024-02-29T12:53:02+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/"},"wordCount":5788,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Lacara.jpg","articleSection":["Arquitectura civil","Arquitectura popular","Arquitectura religiosa","Assentaments programats","Badajoz","Hist\u00f2ria","Poble","Pobles i ciutats amb inter\u00e9s","Segle XX-XXI","Urbanisme"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/","name":"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Lacara.jpg","datePublished":"2019-08-01T09:49:06+00:00","dateModified":"2024-02-29T12:53:02+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonitzaci\u00f3 a Vegas Bajas del Guadiana. Con\u00e8ixer el particular urbanisme del Pla Badajoz \u00e9s l'objectiu d'aquesta ruta.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Lacara.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Lacara.jpg","width":768,"height":511,"caption":"Lacara"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/pobles-de-colonitzacio-del-pla-badajoz\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Pobles de Colonitzaci\u00f3 del Pla Badajoz"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20352","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20352"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20352\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":51543,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20352\/revisions\/51543"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20126"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20352"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20352"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20352"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}