{"id":25731,"date":"2019-11-17T18:01:46","date_gmt":"2019-11-17T17:01:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=25731"},"modified":"2022-11-17T12:02:55","modified_gmt":"2022-11-17T11:02:55","slug":"merida-i-romana-i-visigoda-badajoz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/","title":{"rendered":"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz)"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A M\u00e8rida (I): Romana i visigoda<\/em> (Badajoz), ens endinsarem en la g\u00e8nesi i els primers segles de la ciutat d’Augusta Emerita. Ens meravellarem en una Ciutat Patrimoni de la Humanitat<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz) <\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"M\u00e9rida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
M\u00e8rida (Google earth 2019-11-05)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda. Tierra de M\u00e9rida-Vegas Bajas. Badajoz<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

M\u00e9rida. Comarca: Tierra de M\u00e9rida-Vegas Bajas. Prov\u00edncia: Badajoz. Com. Aut\u00f2noma: Extremadura<\/p>

Coordenades: 38\u00b054\u203257\u2033N 6\u00b020\u203200\u2033O. Altitud: 224\u200b msnm. Poblaci\u00f3: 58.656 habitants en la localitat; 59.352 en el municipi (2018).<\/p>

Web: consorciomerida<\/a><\/p>

Ciutat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO<\/em><\/p>

Visita: 2019<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Mapa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa de situaci\u00f3 de M\u00e8rida (Google maps 2019-11-05)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00cdndex<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

M\u00e9rida (I): Romana i Visigoda. Terra de M\u00e8rida-Vegas Baixes. Badajoz<\/a><\/p>

El territori<\/a><\/p>

Una mica d’hist\u00f2ria<\/a><\/p>

La visita a la M\u00e8rida romana i visigoda<\/a><\/p>

La ciutat, la muralla i l’urbanisme<\/a><\/p>

Porta del Pont<\/a><\/p>

Torre albarrana<\/a><\/p>

Urbanisme a l’\u00c0rea Arqueol\u00f2gica de la Moreria<\/a><\/p>

La casa romana<\/a><\/p>

Cases romanes a l’\u00c0rea Arqueol\u00f2gica de la Moreria<\/a><\/p>

Casa del Teatre<\/a><\/p>

Casa del Mitreo<\/a><\/p>

Casa de l’amfiteatre.<\/a><\/p>

Infraestructures de l’aigua<\/a><\/p>

Dic<\/a><\/p>

Ponts<\/a><\/p>

Pont rom\u00e0 sobre el riu Guadiana i tallamar<\/a><\/p>

Pont rom\u00e0 sobre el riu Albarregas.<\/a><\/p>

Aq\u00fceductes<\/a><\/p>

Aq\u00fceducte de los Milagros<\/a><\/p>

Castellum aquae. – Torre de l’Aigua<\/a><\/p>

Aq\u00fceducte de Rabo de Buey-San L\u00e1zaro<\/a><\/p>

Embassaments<\/a><\/p>

Embassament de Proserpina<\/a><\/p>

Pous de neu<\/a><\/p>

Pou de neu del carrer Reyes Huerta<\/a><\/p>

F\u00f2rum Municipal<\/a><\/p>

P\u00f2rtic del F\u00f2rum.<\/a><\/p>

Temple de Diana<\/a><\/p>

F\u00f2rum Provincial<\/a><\/p>

Arc de Traj\u00e0<\/a><\/p>

Temple de la Conc\u00f2rdia<\/a><\/p>

Edificis d’espectacles<\/a><\/p>

Teatre<\/a><\/p>

Amfiteatre<\/a><\/p>

Circ<\/a><\/p>

Edifici associat al Circ<\/a><\/p>

Termes<\/a><\/p>

Termes del carrer Pontezuelas<\/a><\/p>

Termes romanes i pou de neu del carrer Reyes Huertas.<\/a><\/p>

Termes de San L\u00e1zaro<\/a><\/p>

\u00c0rees funer\u00e0ries<\/a><\/p>

Columbaris<\/a><\/p>

Primers edificis cristians<\/a><\/p>

El tumulus de l’Eul\u00e0lia<\/a><\/p>

Bas\u00edlica de Santa Eul\u00e0lia<\/a><\/p>

Xenodoquio<\/a><\/p>

M\u00e8rida visigoda<\/a><\/p>

Pilastres i llindes visigodes a l’aljub de l’Alcazaba<\/a><\/p>

Museu de l’Art i la Cultura Visigoda<\/a><\/p>

Museu Nacional d\u2019Art Rom\u00e0<\/a><\/p>

Fi de la primera part de la visita<\/a><\/p>

Bases d’informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda. Tierra de M\u00e9rida-Vegas Bajas. Badajoz<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Enlla\u00e7 amb el Post<\/em>: Cerro Pr\u00edncipe. Hotel Rural-Restaurant. Tierra de M\u00e9rida\u2013Vegas Bajas<\/strong><\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’Hotel Rural Cerro Pr\u00edncipe<\/strong> a la Garrovilla, \u00e9s un bon lloc on allotjar-se per visitar M\u00e8rida, a nom\u00e9s uns 14 quil\u00f2metres fins a l’entrada, 15 minuts, per una bona carretera. Aquesta va ser la meva elecci\u00f3.<\/p>

M\u00e8rida \u00e9s una ciutat impressionant. La seva hist\u00f2ria d’\u00e8poca romana ha estat reconeguda per la UNESCO com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat<\/em>, per\u00f2 la seva posici\u00f3 com a cru\u00eflla de camins de llarg abast li ha valgut revitalitzar-se i no afeblir-se o desapar\u00e8ixer, com va passar amb altres enclavaments, fins a arribar al segle XX, recuperant el seu paper de capitalitat, amb un important esfor\u00e7 de modernitzaci\u00f3 a trav\u00e9s de l’arquitectura.<\/p>

Per rec\u00f3rrer aquesta llarga hist\u00f2ria m’ha semblat interessant dividir la presentaci\u00f3 de la visita a M\u00e8rida en dos Post<\/em><\/strong>. En aquest primer em dedicar\u00e9 a rec\u00f3rrer el patrimoni rom\u00e0 i visigot<\/em>. Un segon Post<\/em> el dedicar\u00e9 a la M\u00e8rida medieval, moderna i contempor\u00e0nia<\/em>.<\/p>

En aquesta ocasi\u00f3 no plantejar\u00e9 un recorregut, sin\u00f3 que seguir\u00e9 una seq\u00fc\u00e8ncia hist\u00f2ric-tem\u00e0tica inspirada en la publicaci\u00f3, molt recomanable: M\u00e8rida. Guia hist\u00f2rica i monumental<\/em>, que pot adquirir-se a l’Oficina de Turisme.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El territori<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Situada al costat de el riu Guadiana, sobre una terrassa en el punt de conflu\u00e8ncia amb el seu afluent el Albarregas. Tenir en compte que les terrasses fluvials eren bons llocs per a l’assentament dels primers grups humans amb economies de subsist\u00e8ncia.<\/p>

En l’elecci\u00f3 de l’assentament es van combinar factors estrat\u00e8gics: de control de les comunicacions; un lloc idoni per travessar el riu Guadiana recolzant-se en una illa al centre (tallamar) que facilitava la construcci\u00f3 d’un pont; la conflu\u00e8ncia del riu Albarregas pel nord formava un triangle que facilitava la defensa; l’abund\u00e0ncia d’aigua i de terres f\u00e8rtils confrontants per practicar l’agricultura i la ramaderia; aix\u00ed com de pedreres per a la construcci\u00f3.<\/p>

La idone\u00eftat com a cru\u00eflla de camins es manifesta pel que fa els romans van fer confluir a Augusta Emerita les principals cal\u00e7ades de la zona: D’est a oest entre Saragossa, passant per Toledo, fins a Lisboa. De nord a sud, la Via de la Plata, des de Astorga, passant per Salamanca, fins a Sevilla i Cadis. Per l’est fins a C\u00f2rdova.<\/p>

En el cas de l’eix sud-nord, els Tartessos ja havien seguit aquest recorregut en els moviments de la transhum\u00e0ncia estacional.<\/p>

En l’actualitat continua mantenint el mateix paper de cru\u00eflla en la xarxa d’autopistes i autovies.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Una mica d'hist\u00f2ria<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Existeixen vestigis d’assentament hum\u00e0 de M\u00e8rida des del Paleol\u00edtic Inferior i Mitj\u00e0. Del Paleol\u00edtic Superior no s’han trobat evid\u00e8ncies, que tornen a donar-se a la fi de Neol\u00edtic i Calcol\u00edtic.<\/p>

Els assentaments en recintes fortificats en turons del Calcol\u00edtico es van plasmar aqu\u00ed al Tur\u00f3 del Calvario.<\/p>

A principis del I mil\u00b7lenni aC., a la fi de l’Edat del Bronze, han deixat rastres a la zona de Moreria. I van continuar durant l’Edat del Ferro, amb el comer\u00e7 fenici.<\/p>

Els ibers T\u00fardulos serien els pobladors preromans. Sobre el poblat que ocupava aquesta terrassa fluvial van assentar els romans la col\u00f2nia Augusta Emerita al segle I aC., fundant-se Emerita<\/em> l\u2019any 25 aC.<\/p>

En la pol\u00edtica de l’emperador Octavi August es va aplicar la pr\u00e0ctica de crear ciutats destinades als soldats veterans retirats (emeritii<\/em>) de les seves campanyes militars i repartir entre ells les terres circumdants. D’aquesta manera, es creaven nuclis de repoblaci\u00f3 i apropiaci\u00f3 del territori.<\/p>

Per acollir els llicenciats despr\u00e9s de les campanyes contra els c\u00e0ntabres i asturs a Hisp\u00e0nia, soldats de les legions V Alaudae i X Gemina, es va crear Emerita. Va rebre l’estatut de col\u00f2nia romana i va ser elevada a la franja de capital de la Lusit\u00e0nia. Aix\u00f2 va atreure a m\u00e9s poblaci\u00f3 procedent de la resta de la Pen\u00ednsula i de l’Imperi.<\/p>

El repartiment de terres a banda i banda del Guadiana va ser tan considerable que van arribar emeriti a l’almenys en tres ocasions. Aix\u00ed es va anar poblant un territori pr\u00e0cticament deshabitat.<\/p>

Octavio va dividir administrativament la Pen\u00ednsula en tres prov\u00edncies: Tarraconense, B\u00e8tica i Lusit\u00e0nia, designant a Emerita com a capital d’aquesta \u00faltima.<\/p>

L’elecci\u00f3 d’Augusta Emerita com a capital de Lusit\u00e0nia va suposar una important inversi\u00f3 en obres p\u00fabliques, l’arribada de funcionaris i artistes, fins convertir-la en referent de Roma.<\/p>

La designaci\u00f3 de la ciutat com Di\u00f2cesi Hispaniarum<\/em> a mitjan segle III dC. fins a les primeres d\u00e8cades de segle IV dC., amb la reforma de l’emperador Diocleci\u00e0, significar\u00e0 una nova empenta i remodelaci\u00f3 constructiva.<\/p>

Comen\u00e7ar\u00e0 el protagonisme dels edificis de car\u00e0cter cristi\u00e0, com el martityum de Santa Eul\u00e0lia<\/strong> extramurs a principis de segle IV, que es convertir\u00e0 en bas\u00edlica<\/strong> a mitjan segle V.<\/p>

A partir del Concili de Nicea, l’any 325, les prov\u00edncies Eclesi\u00e0stiques comencen a organitzar-se com unitats superiors a les di\u00f2cesis. Els l\u00edmits d’una prov\u00edncia eclesi\u00e0stica havien de coincidir amb les antigues divisions civils, denominant-se metropolitana<\/em>. Per aquesta ra\u00f3, M\u00e8rida va passar a ser la Seu Metropolitana de la Prov\u00edncia Eclesi\u00e0stica de Lusitania<\/em>.<\/p>

A partir de la segona meitat de segle V, despr\u00e9s de la caiguda de l’imperi rom\u00e0 d’Occident, els visigots s’instal\u00b7len a la ciutat. La seva arribada va suposar una reactivaci\u00f3 del nucli urb\u00e0 al mantenir el seu car\u00e0cter de nucli urb\u00e0 principal. A l’interior del recinte emmurallat rom\u00e0 es van mantenir les formes del tra\u00e7at rom\u00e0, amb algunes modificacions, especialment les vinculades a la proliferaci\u00f3 d’edificis religiosos cristians at\u00e8s que tamb\u00e9 ser\u00e0 el per\u00edode de major auge de l’Esgl\u00e9sia, amb la construcci\u00f3 d’ermites, convents centres assistencials i palaus episcopals, posant de manifest el poder de l’Esgl\u00e9sia en aquest per\u00edode.<\/p>

Es va refor\u00e7ar la muralla, utilitzant materials procedents de construccions romanes de la ciutat, en espacial d’edificis funeraris, que havien deixat de complir el seu \u00fas. Tamb\u00e9 es van reconstruir els pilars del pont recuperant el tr\u00e0nsit cap a l’any 483.<\/p>

Tot aix\u00f2 canvia en 713 amb l’ocupaci\u00f3 musulmana de la ciutat per Musa Ibn Nusair, governador de Ifriquilla.<\/p>

A partir d’aquest moment ser\u00e0 el que continuar\u00e9 en la segona entrega sobre la ciutat de M\u00e8rida.<\/p>

Todo ello cambia en 713 con la ocupaci\u00f3n musulmana de la ciudad por Musa Ibn Nusair, gobernador de Ifriquilla.<\/p>

A la segona entrega sobre la ciutat de M\u00e8rida reprendr\u00e9 la presentaci\u00f3 a partir d’aquest moment.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La visita a la M\u00e8rida romana i visigoda<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"plano\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com he dit, presentar\u00e9 els diferents monuments visitats seguint un cert ordre tem\u00e0tic, sense establir cap recorregut. La ciutat t\u00e9 unes dimensions que fa que rec\u00f3rrer la ciutat central pugui efectuar-se perfectament a peu. Nom\u00e9s l’entorn del circ i de l’aq\u00fceducte de los Milagros pot precisar acostar-se a ells amb cotxe.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La ciutat, la muralla i l'urbanisme<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Emerita va ser una ciutat de nova planta, tot i que pogu\u00e9s haver-hi hagut en el lloc un assentament iber.<\/p>

Es va dissenyar seguint la pauta de la ciutat romana amb orientaci\u00f3 nord-oest sud-est, adaptant-se a el curs del riu Guadiana, prop del punt de conflu\u00e8ncia del riu Albarregas. El carrer m\u00e9s llarg era el Cardo Maximus<\/em>, al qual s’accedia a trav\u00e9s del pont sobre el riu Albarregas i el Decumanus Maximus, <\/em>el m\u00e9s curt, que donava acc\u00e9s al pont sobre el Guadiana.<\/p>

A la maqueta s’observen perfectament els dos carrers principals en forma de creu i el f\u00f2rum en un angle de la conflu\u00e8ncia d’ambdues, aix\u00ed com la ret\u00edcula urbana de tipus ortogonal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Maqueta\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Maqueta (Fotografia: Yuntero - Trabajo propio)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La delimitaci\u00f3 de la muralla sobre el pl\u00e0nol actual ens fa veure que l’urbanisme ortogonal va ser canviant al llarg dels segles. S\u00f3n recognoscibles, no obstant aix\u00f2, els eixos del Cardo Maximus<\/em> i del Decumanus Maximus<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En cadascuna de les conflu\u00e8ncies amb la muralla dels carrers principals es situava una porta d’acc\u00e9s, que enlla\u00e7ava amb les grans cal\u00e7ades que es creuaven en Em\u00e8rita.<\/p>

Existien tamb\u00e9 diverses portes de menor dimensi\u00f3 al llarg de la muralla per facilitar l’acc\u00e9s en les relacions amb les activitats agr\u00e0ries de l’entorn.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Porta del Pont<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per l’oest del Cardo Maximus<\/strong> la Porta del Pont<\/strong> (2<\/strong>) que condu\u00efa a Hispalis<\/em> (Sevilla), posteriorment porta de l’Alcassaba.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es pot observar part de la cal\u00e7ada principal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’altre extrem del Cardo Maximus<\/em> se situava la Porta de la Vila<\/strong> (7<\/strong>) al costat de l’actual Pla\u00e7a de la Vila.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Torre albarrana<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La muralla tenia un per\u00edmetre de gaireb\u00e9 quatre quil\u00f2metres. De la primitiva nom\u00e9s resten petits fragments, com la torre albarrana<\/strong> (17<\/strong>) de porta geminada, segons sembla remodelada en \u00e8poca visigoda, en actual proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Urbanisme a l'\u00c0rea Arqueol\u00f2gica de la Moreria<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’\u00c0rea Arqueol\u00f2gica de la Moreria<\/strong> (3<\/strong>) podem apreciar unes restes de muralla romana i una porta de 4 metres d’amplada, que amb els anys es va estrenyer per intensificar les defenses al segle V.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 \u00e9s el millor lloc per veure carrers romans. Els carrers tenien una amplada similar, d’uns 5-6 metres, per permetre el pas de dos carros. Els carrers es van anar pavimentant amb pedres i, a sota, discorria una claveguera.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquest carrer condu\u00efa a un Portalet que comunicava amb l’exterior de la ciutat, amb els peus refor\u00e7ats amb blocs de granit, per resistir el frec de les rodes i els eixos dels carros. Permet veure amb claredat l’amplada dels carrers.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquesta \u00e0rea arqueol\u00f2gica, que compr\u00e8n sis illes, s’ha identificat que cada illa estava ocupada per una mitjana de tres habitatges. Per\u00f2 tamb\u00e9 que en un cas, que una casa ocupava tota una illa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La casa romana<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com en totes les \u00e8poques, les caracter\u00edstiques i dimensions de les cases es diferenciaven pel grup social i el seu poder econ\u00f2mic. El fet que l’arqueologia cl\u00e0ssica nom\u00e9s estigu\u00e9s interessada per les cases amb mosaics o pintures, fa que les recuperades siguin les de grans dimensions. D’aquestes es poden visitar exemples destacats a M\u00e8rida.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Cases romanes a l'\u00c0rea Arqueol\u00f2gica de la Moreria<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A les sis illes s’han localitzat tretze grans habitatges.<\/p>

Responen a l’esquema de casa quadrangular estructurada al voltant d’un pati central. A diverses d’aquestes cases existien locals comercials, com tallers, botigues o fondes a la zona de fa\u00e7ana.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La millor conservada, que ocupava tota la illa, \u00e9s la Casa de los M\u00e1rmoles<\/strong>, adossada a la muralla, tot i que, per trobar-se a la banda d’una porta va ser molt remodelada per visigots i musulmans.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Casa del Teatro<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’anomenada casa de Teatre<\/strong> (1<\/strong>) es troba situada al costat del peristil del Teatre rom\u00e0. Conserva restes de mosaic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Casa del Mitreo<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La casa del Mitreo<\/strong> (6<\/strong>), \u00e9s la casa millor tractada en els treballs arqueol\u00f2gics i la que es conserva amb m\u00e9s qualitat.<\/p>

Es dubta si va poder ser un Santuari mitraic, per\u00f2 s’est\u00e0 m\u00e9s d’acord en que va ser una domus, gran mansi\u00f3 senyorial. A l’excavar la Pla\u00e7a de Toros en 1903 van apar\u00e8ixer est\u00e0tues de marbre relacionades amb Mitra, d\u00e9u d’origen persa, per la qual cosa es va pensar que seria un temple i se li va donar aquest nom.<\/p>

Es va construir a finals de segle I dC. Va ser ocupada permanentment fins al segle IV, efectuant-se en aquest transcurs diverses reformes. Es trobava situada extramurs de la ciutat, per\u00f2 al costat de la muralla.<\/p>

Excavada parcialment, les restes visibles ocupen uns 2.049 m2<\/sup> i corresponen a la casa i els banys privats.<\/p>

\u00c9s una casa de tres nivells, articulada en cada un d’ells al voltant d’un pati.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un dels continguts m\u00e9s interessants \u00e9s un mosaic cosmog\u00f2nic<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 s\u00f3n nombroses les pintures que s’han conservat en els baixos dels murs.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c9s l’\u00fanica casa visitable a M\u00e8rida amb habitacions semi-subterr\u00e0nies.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Casa de l'Amfiteatre<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquesta Casa de l’Amfiteatre<\/strong> (26<\/strong>), rep aquest nom per estar al costat d’aquest edifici.<\/p>

Va ser habitada entre els segles I i III dC. Al segle IV aquest espai va ser ocupat per una necr\u00f2polis.<\/p>

Est\u00e0 en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3, de manera que no \u00e9s accessible al p\u00fablic. Una imatge a\u00e8ria de Google-maps<\/em> permet veure l’estructura, del que probablement van ser dues cases. Actualment s’ha constru\u00eft una coberta per a la seva protecci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Infraestructures de l'aigua<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’aigua sempre ha estat un factor fonamental en la localitzaci\u00f3 i en la vida dels assentaments humans. Destaquen dos aspectes en relaci\u00f3 amb l’aigua: disposar d’ella i controlar els seus efectes per l’acci\u00f3 de la natura.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Dic<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des d’un principi, va caldre controlar les crescudes freq\u00fcents del riu Guadiana que afectaven la ciutat. Per aix\u00f2 van construir un dic<\/strong> (10<\/strong>) en la marge dreta. Sobre ell es construirien les muralles en aquesta zona.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Ponts<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sabem que un dels factors en la localitzaci\u00f3 d’Emerita va ser la major facilitat que atorgava l’illa dins el curs del riu Guadiana per a la construcci\u00f3 d’un pont. I tamb\u00e9, que el riu Albarregas, en la part nord, facilitava la seva defensa. Per tant, va ser necess\u00e0ria la construcci\u00f3 de ponts per supera la seva barrera en les comunicacions.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pont sobre el riu Guadiana i tallamar<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Pont sobre el riu Guadiana<\/strong> (11<\/strong>) constitueix la prolongaci\u00f3 del Decumanus Maximus<\/em> pel sud-oest en direcci\u00f3 a Hispalis<\/em> (Sevilla).<\/p>

El primer pont \u00e9s de finals de segle I aC. Des d’aquest moment van seguir diverses fases al llarg dels segles fins a la seva forma actual de 792 metres de longitud i 12 metres d’altura sobre el nivell mitj\u00e0 de l’aigua.<\/p>

Primer es va construir en dos trams que s’unien en un tallamar<\/strong> (25<\/strong>) constru\u00eft sobre l’illa central.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una riuada va destruir el tallamar i es van construir cinc nous arcs per unir les dues parts, amb un acc\u00e9s cap a l’illa. En les diverses reparacions i remodelacions es van afegir m\u00e9s arcs a la part de la sortida fins a completar els 60 arcs actuals, aix\u00ed com de sobreeixidors a la part central.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es van disposar tallamars arrodonits aig\u00fces amunt.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Exclusivament per a vianants des de 1991 a l’inaugurar-se el pont Lusitania.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pont rom\u00e0 sobre el riu Albarregas<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la fi de segle I aC. tamb\u00e9 es va construir el Pont sobre el riu Albarregas<\/strong> (15<\/strong>).<\/p>

Constitueix la prolongaci\u00f3 del Cardo Maximus<\/em>, on s’inicia la Via de la Plata.<\/p>

Est\u00e0 format per quatre arcs, amb una longitud de 145 metres de llarg, 7,90 d’ample i una al\u00e7ada mitjana de 6,50 metres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Aq\u00fceductes<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El subministrament d’aigua a les ciutats va donar origen a la construcci\u00f3 d’aq\u00fceductes, una de les tipologies de grans obres d’enginyeria romana.<\/p>

Per proveir Em\u00e8rita es van construir tres aq\u00fceductes.<\/p>

Recollien l’aigua d’embassaments o fonts situades a diversos quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia. Seguien les corbes de nivell perqu\u00e8 l’aigua es desplac\u00e9s per gravetat, i la majoria dels trams eren galeries subterr\u00e0nies, excepte quan calia travessar valls, que havien de construir estructures elevades en forma de ponts, el que acostumem a anomenar aq\u00fceductes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Aq\u00fceducte de Los Milagros <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’aq\u00fceducte de los Milagros<\/strong> (16<\/strong>), condu\u00efa l’aigua des de l’embassament de Proserpina, a uns 5 quil\u00f2metres de la ciutat, fins a dalt del tur\u00f3 del Calvari on, al Castellum aquae<\/em>.<\/p>

L’obra va haver de realitzar-se en \u00e8poca d’August, entre finals de segle I aC. i principis de segle I dC., amb reformes posteriors.<\/p>

\u00c9s una de les construccions m\u00e9s espectaculars de M\u00e8rida.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’arcada de l’aq\u00fceducte salvava la depressi\u00f3 del riu Albarregas.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c9s un impressionant conjunt d’arcs de fins a tres nivells, de 830 metres de longitud i 25 metres d’al\u00e7ada m\u00e0xima.<\/p>

Els arcs es van realitzar en una bella combinaci\u00f3 de granit i ma\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Castellum Aquae \u2013 Torre de l'Aigua<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquest punt, el Castellum Aquae<\/strong> (Torre de l’Aigua) (14<\/strong>) rebia l’aigua en una gran cisterna de decantaci\u00f3 per al seu filtratge.<\/p>

Situat a la cota m\u00e9s elevada de el tur\u00f3 del Calvari, des d’aqu\u00ed es distribu\u00efa l’aigua, per gravetat, per la zona nord de ciutat.<\/p>

\u00c9s possible que compt\u00e9s amb una font monumental.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Foto: Consorcio Ciudad Monumental de M\u00e9rida)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Aq\u00fceducte de Rabo de Buey-San L\u00e1zaro<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’aq\u00fceducte de Rabo de Buey<\/strong> (21<\/strong>), \u00e9s una canalitzaci\u00f3 que aportava aig\u00fces de diversos rierols i brolladors del nord i nord-oest de la ciutat.<\/p>

Tamb\u00e9 havia de salvar la depressi\u00f3 del riu Albarregas, per la qual cosa es va construir una important arqueria que tamb\u00e9 combinava granit i ma\u00f3. De l’obra romana nom\u00e9s es conserven tres pilars amb els seus arcs intermedis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al segle XVI es va construir un de nou, aprofitant algunes de les seves parts i seguint el mateix tra\u00e7at.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Embassaments<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per emmagatzemar l’aigua que necessitava la poblaci\u00f3 es van construir dos embassaments a uns quil\u00f2metres de Emerita. Van ser els embassaments de Proserpina<\/strong> i de Cornalvo<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Embassament de Proserpina<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’ embassament de Prosepina<\/strong> (27<\/strong>) est\u00e0 situat a uns 5 quil\u00f2metres al nord.<\/p>

Recull les aig\u00fces pluvials i de les rieres de les Adelfas i de les Pradillas.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El dic de la presa t\u00e9 uns 425 metres de llarg i 21 metres d’al\u00e7ada. Amb forma de tal\u00fas esglaonat per la part interior refor\u00e7ada amb nou contraforts de carreus de granit. En la seva part exterior el refor\u00e7 s’efectua amb un mur emergent de terra. A patit diverses actuacions.<\/p>

Sembla que la primitiva presa tindria uns 6 metres d’altura constru\u00efda en l’\u00e8poca de fundaci\u00f3 de la ciutat i que es va ampliar al segle II dC.<\/p>

Per dirigir-me a l’embassament vaig seguir la senyalitzaci\u00f3 de la carretera, que em va portar a l’embassament i no a la zona de la presa, que era el meu objectiu. Vaig haver de conformar-me amb observar l’obra des de la dist\u00e0ncia per la seva cara interior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pous de neu<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S’han trobat diversos pous de neu a les excavacions de M\u00e8rida.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pou de neu del carrer Reyes Huerta<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El pou de neu del carrer Reyes Huertas<\/strong> (19<\/strong>) el m\u00e9s interessant i complet. Encara que existeixen diverses interpretacions, es considera que va ser un aut\u00e8ntic complex industrial dedicat a l’emmagatzematge de neu i a la producci\u00f3 de gel. Situat extramurs, a la banda de la muralla.<\/p>

Passat un temps es va reformar en part per instal\u00b7lar unes termes entre els segles I i IV.<\/p>

A l’arribar, el jaciment est\u00e0 tancat, i he de conformar-me amb observar parcialment a la part m\u00e9s propera al carrer. Si m\u00e9s no, han tingut el bon criteri de tancar el recinte amb una reixa que permeten la seva visi\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

F\u00f2rum Municipal<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El F\u00f2rum constitu\u00efa el lloc central de la vida p\u00fablica i social en una ciutat romana i concentrava els edificis p\u00fablics significatius.<\/p>

A l’\u00e9sser Emerita capital d’una prov\u00edncia es considera que va haver de tenir dos f\u00f2rums, el colonial o municipal, per als assumptes locals, i el provincial, per als de la Prov\u00edncia.<\/p>

El F\u00f2rum municipal es va situar, com establien les regles de Vitruvi, en un dels angles de la cru\u00eflla del Cardo Maximus<\/em> i del Decumanus Maximus<\/em>.<\/p>

D’ell es conserven \u00fanicament dos elements: el Temple de Diana i el P\u00f2rtic del F\u00f2rum.<\/p>

Es desconeix quines van ser les seves dimensions. En la seva estructura s’assembla al F\u00f2rum d’August a Roma.<\/p>

La seg\u00fcent \u00e9s una recreaci\u00f3 hipot\u00e8tica de com podia haver estat el conjunt del F\u00f2rum de la Col\u00f2nia realitzada per Ayerbe, Barrientos<\/em> i Palma<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

P\u00f2rtic del F\u00f2rum<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El P\u00f2rtic del F\u00f2rum<\/strong> (8<\/strong>), \u00e9s un fragment restaurat del que va ser aquesta construcci\u00f3 que mostra els seus volums.<\/p>

Erigit al segle I dC. Va ser restaurat al segle passat sobre la base d’algunes de les troballes trobats en el lloc, molts de les quals es conserven al Museu Nacional d’Art Rom\u00e0.<\/p>

El monument consta d’un edifici porticat amb un mur on s’alberguen diverses forn\u00edcules destinades a est\u00e0tues trobades en aquest lloc. Es situa en les proximitats del Temple de Diana.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Foto: Consorcio Ciudad Monumental de M\u00e9rida)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sobre les columnes, amb capitells corintis, un \u00e0tic amb medallons (cl\u00edpeos<\/em>) amb el cap de J\u00fapiter-Amm\u00f3 i Medusa i cari\u00e0tides.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Temple de Diana<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Temple de Diana<\/strong> (9<\/strong>) rep aquest nom des del segle XVII, per\u00f2 en realitat est\u00e0 destinat al Culte Imperial.<\/p>

La seva construcci\u00f3 es data entre finals de segle I aC. i principis de segle I dC. poc despr\u00e9s de la fundaci\u00f3 de Emerita.<\/p>

\u00c9s de planta rectangular, constru\u00eft amb granit. \u00c9s per\u00edpter (envoltat de columnes) i hex\u00e0stil (sis columnes en el seu front). Muntat sobre un podi, al qu\u00e8 s’accedeix per una escala, la qual cosa li atorga major magnific\u00e8ncia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A banda i banda existien dos estanys que formen part de l’\u00e0mbit del temple.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un important estat de conservaci\u00f3 es deu al fet que al segle XVI el Comte de los Corbos, va aprofitar una part de la cella (sala interior del temple) per construir depend\u00e8ncies del seu palau.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

F\u00f2rum provincial<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Pels indicis trobats, el F\u00f2rum Provincial s’hauria constru\u00eft a posteriori de la urbanitzaci\u00f3 de Emerita, situant-se centrat sobre la part nord del Cardo Maximus<\/em>, i ocupant diverses illes de cases.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arc de Traj\u00e0<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’Arc de Traj\u00e0<\/strong> (12<\/strong>) se suposa que formava part de l’\u00e0mbit de culte a l’Emperador en el F\u00f2rum Provincial.<\/p>

El nom de Traj\u00e0 es deu a una tradici\u00f3 popular sense cap justificaci\u00f3.<\/p>

Constru\u00eft amb grans carreus de granit, amb un arc central i dos posades laterals. Nom\u00e9s es conserva la dovella de l’arc central i una porta. La porta apareix tan baixa perqu\u00e8 el nivell actual de terra \u00e9s molt superior a l’origen.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es conserven 14 metres d’altura i estaria recobert de marbre. La imatge \u00e9s una representaci\u00f3 imagin\u00e0ria de l’Arc original.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Temple de la Conc\u00f2rdia <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’emperador August va ser divinitzat al morir, reconeixent la seva tasca per aconseguir un Imperi pac\u00edfic i pr\u00f2sper. El seu successor, l’emperador Tiberi (14-34 dC.) va construir temples per honrar-li.<\/p>

Al carrer Holgu\u00edn s’ha trobat restes del Temple de la Conc\u00f2rdia<\/strong> (13<\/strong>) que seria un temple de culte imperial.<\/p>

S’estan excavat les restes del p\u00f2dium del temple, constru\u00eft en formig\u00f3 revestit de carreus de granit. Datat en la primera meitat de segle I dC. A la propera pla\u00e7a de la Constituci\u00f3, va apar\u00e8ixer un pedestal amb la inscripci\u00f3 \u00abConcordie Augusti\u00bb.<\/p>

Es tractava d’un temple hex\u00e0stil (amb sis columnes en el front) que va haver de ser molt majestu\u00f3s ja que s’han recuperat tambors que mesuren 1,5 metres de di\u00e0metre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S’ha arribat a la conclusi\u00f3 que \u00e9s una c\u00f2pia del temple de la Conc\u00f2rdia del f\u00f2rum de Roma.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Edificis d'espectacles<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els espectacles van ser molt importants en la cultura romana. Sobretot, es considera que eren un instrument propagand\u00edstic del poder pol\u00edtic. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les diferents edificacions havien de mostrar una funci\u00f3 propagand\u00edstica i de prestigi.<\/p>

Els tres espectacles de la cultura romana van ser: el teatre, les lluites de gladiadors i les curses de carros. Aquests dos \u00faltims eren els m\u00e9s populars, de manera que contenien un major aforament.<\/p>

El teatre i l\u2019amfiteatre es trobaven dins del recinte emmurallat, al costat de la muralla, de manera que formen un conjunt.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
A la part inferior el Teatre, a sobre l'Amfiteatre. La coberta vermella correspon a la Casa de l'Amfiteatre. El gran edifici superior esquerra alberga el Museu Nacional d'Art Rom\u00e0 (Google earth 2019-11-08)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Teatre<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La primera caracter\u00edstica important actual que t\u00e9 el Teatre de M\u00e8rida<\/strong> (1<\/strong>) \u00e9s que \u00e9s l’\u00fanica instal\u00b7laci\u00f3 que ha recuperat la seva funci\u00f3, on se celebra el Festival de Teatre Cl\u00e0ssic i altres actes.<\/p>

La construcci\u00f3 del teatre \u00e9s de finals de segle I aC. promogut pel c\u00f2nsol Marco Agripa i inaugurat entre els anys 16-15 aC. Va patir diverses remodelacions fins a l’any 335.<\/p>

Amb la implantaci\u00f3 oficial del cristianisme, que considerava immorals les representacions teatrals i els jocs, va entrar en decad\u00e8ncia fins a ser abandonat totalment.<\/p>

Cap a 1867 la imatge que oferia era la que mostra la fotografia de J. Laurent<\/em>. El recinte estava farcit de terra i nom\u00e9s sobresortia el graderia superior amb les voltes enfonsades. Popularment se les coneixia com les \u00abSet Cadires\u00bb.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Foto: Arxiu Wikipedia)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En 1910, els arque\u00f2legs M\u00e9lida i Mac\u00edas van iniciar les excavacions del teatre, quedant totalment al descobert en 1915. La rehabilitaci\u00f3 completa la va dirigir l’arquitecte Men\u00e9ndez Pidal el 1964, recuperant gran part del seu aspecte original gr\u00e0cies al fet que molts dels elements havien quedat sepultats sota la terra acumulada.<\/p>

El resultat de la reconstrucci\u00f3 ens permet fer-nos una idea bastant real, sobretot de l’espai esc\u00e8nic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tenia una capacitat per a unes 6.000 persones, aprofitant-se la vessant del tur\u00f3 de San Alb\u00edn per excavar la graderia.<\/p>

La graderia estava perfectament dividida i separada per categories socials, a l’igual que les portes d’acc\u00e9s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El front de l’escenari \u00e9s la zona m\u00e9s espectacular. Sobre un basament l’escenari, i darrere un podi de carreus amb reproduccions de les est\u00e0tues imperials.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al centre del front esc\u00e8nic, concl\u00f2s a mitjan segle I, sobre la porta central, l’est\u00e0tua que personifica a Ll\u00edvia, esposa de l’emperador August, representada com la deessa de l’agricultura Ceres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com \u00e9s l\u00f2gic suposar, cada categoria social tenia portes d’acc\u00e9s diferenciades.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s l’escena es va construir una zona enjardinada envoltada de p\u00f2rtics amb columna (peristil) com a \u00e0rea d’esplai i localitzaci\u00f3 de les latrines.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Dirigint-me a l’Amfiteatre per la part alta del tur\u00f3 vaig disposar d’una perspectiva terrestre de la contig\u00fcitat de tots dos edificis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Amfiteatre<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La construcci\u00f3 de l’Amfiteatre<\/strong> (1<\/strong>) es va planificar al mateix temps del Teatre, encara que es va inaugurar uns vuit anys m\u00e9s tard, en l’any 8 aC.<\/p>

En aquell moment Emerita ja era capital de la prov\u00edncia de la Lusitania, de manera que se la va dotar d’espectacles acord amb la seva categoria pol\u00edtica i administrativa.<\/p>

Es desenvolupaven combats de gladiadors i altres amb feres, entre elles o contra gladiadors (bestiarii<\/em>).<\/p>

Despr\u00e9s de l’aband\u00f3 lligat a la introducci\u00f3 oficial del cristianisme, va quedar sense \u00fas, i els seus materials van ser utilitzats com a pedrera per a altres construccions.<\/p>

Tenia una capacitat per a 15.000 espectadors amb 16 portes d’acc\u00e9s.<\/p>

Pel costat nord una cal\u00e7ada seguia per la part elevada del tur\u00f3 de San Alb\u00edn que la separava de la muralla, que a partir d’aqu\u00ed prenia la direcci\u00f3 sud.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per a la construcci\u00f3 de la graderia es va utilitzar en part la pendent del tur\u00f3, com s’havia fet al Teatre.<\/p>

La reconstrucci\u00f3 es va realitzar paral\u00b7lelament a la de Teatre a mitjan segle XX.<\/p>

La forma era el\u00b7l\u00edptica, amb 64,5 metres en el seu eix major i 41,2 en el seu eix menor.<\/p>

Vistes sobre la porta sud i la nord, i una perspectiva des de l\u2019arena<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un alt podi al voltant de la sorra protegia el p\u00fablic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els accessos a trav\u00e9s de les portes de l’eix longitudinal maig servien per a l’entrada dels gladiadors.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’acc\u00e9s sud presenta un gran pendent per baixar des de dalt del tur\u00f3 fins a l\u2019arena<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A les habitacions d’aquest costat, que tenen el sostre molt baix, s’especula que podien servir per disposar les feres abans de sortir a l\u2019arena<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En els extrems de l’eix menor es van construir dues tribunes. La de l’oest per les autoritats, i la de l’est per a qui finan\u00e7ava l’espectacle.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Circ<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El tercer espectacle de masses era el Circ<\/strong> (5<\/strong>). A causa de les grans dimensions que requeria es va situar extramurs, al costat de la cal\u00e7ada que condu\u00efa a Toledo i cap a C\u00f2rdova.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
a: Circ: b: Aq\u00fceducte de Rabo de Buey-San L\u00e1zaro; c: Termes de San L\u00e1zaror; d: Edifici associat al circ (Google earth 2019-11-05)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les seves dimensions eren de 440 metres de llarg i 115 metres d’ample, amb 30.000 metres quadrats de superf\u00edcie de palestra. Un dels extrems tancat en semicercle, i l’altre amb una curvatura menor. Podia acollir 30.000 espectadors.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al centre es disposava la spina<\/em>, o barrera central, construcci\u00f3 al voltant de la qual es realitzaven les carreres. Les carreres de carros de dos cavalls (bigues<\/em>) o de quatre (quadrigues<\/em>) solien desenvolupar-se en una dist\u00e0ncia de set voltes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquest extrem se situaven les carceres<\/em> o cotxeres, sis a cada costat de la porta d’entrada. Els pilars quadrangulars s’utilitzaven per situar els carros en el punt de partida.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sembla ser que, tot i la prohibici\u00f3 cristiana, la seva vida va arribar fins al segle VI.<\/p>

A un costat les graderies es recolzaven sobre el tal\u00fas de el terreny.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’altre costat, es recolzaven sobre voltes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Edifici associat al Circ<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al solar de la Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica del Guadiana, al costat de l’extrem sud-est del Circ, durant la intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica pr\u00e8via a la construcci\u00f3 de l’edifici es van localitzar restes arqueol\u00f2giques, que se’ls designa com a edifici associat al Circ<\/strong> (23<\/strong>).<\/p>

El solar, en \u00e8poca romana, va tenir un \u00fas funerari com sol passar en tots els espais fora de la muralla i propers a les vies de comunicaci\u00f3. Es construeix, aix\u00ed mateix, un gran edifici, al comen\u00e7ament de segle I, que s’estructura amb un passad\u00eds central i estades en bateria a banda i banda. S’ha interpretat com un estable relacionat amb el Circ rom\u00e0. A la fi de segle II l’edifici es reforma i passa a tenir un \u00fas agr\u00edcola.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Termes <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 eren imprescindibles els banys p\u00fablics. Es passa de ser un acte privat a l’habitatge, a una activitat social i p\u00fablica a les termes (thermae<\/em>), convertint-se en un espai d’oci.<\/p>

Les termes podien ser publiques o privades. A les termes p\u00fabliques podia acudir tota la poblaci\u00f3, fins i tot de forma gratu\u00efta. Per fer front a la massificaci\u00f3, alguns empresaris van construir termes igualment p\u00fabliques, per\u00f2 a les quals s’accedia pagant els seus serveis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Termes del carrer Pontezuelasas<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquestes termes p\u00fabliques<\/strong> (18<\/strong>), estaven situades al costat de les muralles en la seva part externa. Van comen\u00e7ar la seva construcci\u00f3 a mitjan segle I i es van usar fins al segle IV.<\/p>

Era un lux\u00f3s complex de marbre, mosaics i pintures que no es conserven. La seg\u00fcent \u00e9s una representaci\u00f3 idealitzada d’aquests banys.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Termes romanes i pou de neu del carrer Reyes Huertas<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Termes romanes i pou de neu del carrer Reyes Huertas<\/strong> (19<\/strong>). Usat pels romans com pou de neu i termes d’aigua freda, \u00e9s \u00fanic en l’Imperi rom\u00e0.<\/p>

Ja he citat aquest jaciment arqueol\u00f2gic al tractar dels pous de neu.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Termes de San L\u00e1zaro <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la banda de l’aq\u00fceducte de Rabo de Buey-San L\u00e1zaro, i molt a prop del Circ, se situen les Termes<\/strong> de San L\u00e1zaro<\/strong> (22<\/strong>). Datades al segle II i en \u00fas fins al segle III.<\/p>

Aquestes termes les gaudien els ciutadans d’alt llinatge que acudien als esdeveniments celebrats al Circ Rom\u00e0.<\/p>

Disposaven d’un gran vestuari, sala de vapor, dues piscines d’aigua calenta i una altra d’aigua freda, a m\u00e9s d’una zona exterior per practicar esports (palestra<\/em>) i una piscina a l’aire lliure.<\/p>

Representaci\u00f3 ideal de les termes cobertes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Zona de palestra, amb l’aq\u00fceducte al costat, de qu\u00e8 es prove\u00efen d’aigua.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

\u00c0rees funer\u00e0ries<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En l’urbanisme rom\u00e0, les \u00e0rees funer\u00e0ries havien de situar-se fora del recinte emmurallat. Es triaven llocs ben comunicats, a prop de les cal\u00e7ades d’acc\u00e9s a la ciutat.<\/p>

Els personatges acabalats adquirien un solar en qu\u00e8 ser enterrats. Altres s’ajuntaven entre diversos per adquirir un solar. Els pobres i esclaus eren enterrats en una fossa comuna.<\/p>

Fins al segle III el ritu m\u00e9s utilitzat era la incineraci\u00f3. A partir d’aquest segle es comen\u00e7a a substituir per la inhumaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Columbaris<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’\u00e0rea funer\u00e0ria dels Columbaris<\/strong> (6<\/strong>) es troba pr\u00f2xima a la casa del Mitreo, a la mateixa illa actual. De fet, per aquesta entrada s’accedeix als dos espais per a la visita.<\/p>

El cobert vermell\u00f3s de la part inferior esquerra correspon a la casa del Mitreo, i la zona arbrada de xiprers del costat superior dret als Columbaris. Al tra\u00e7ar la muralla ja vam veure com recorria el carrer exterior i creuava la pla\u00e7a de Toros.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Casa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Google earth 2019-11-05)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El conjunt est\u00e0 format per una zona, amb construccions modernes a\u00efllades, que constitueixen un Centre d’Interpretaci\u00f3 del M\u00f3n Funerari Rom\u00e0<\/strong>. En el qual s’explica i mostra la hist\u00f2ria dels enterraments.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al costat, una exhibici\u00f3 de sarc\u00f2fags, esteles i altres elements funeraris hist\u00f2rics en pedra.<\/p>

Ara<\/em> de marbre, monument funerari de segle II en forma d’altar amb retrat femen\u00ed.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sarc\u00f2fag de marbre en forma de banyera, segles III-IV. Correspon a un enterrament per inhumaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la zona d’epigrafia funer\u00e0ria, amb nombrosos exemples de l\u00e0pides mortu\u00f2ries de les diverses \u00e8poques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al continuar el recorregut podrem contemplar dos mausoleus que s’han preservat en la seva construcci\u00f3 completa en al\u00e7ada. Es tracta dels mausoleus de les fam\u00edlies dels Viconios i els Juliols, constru\u00efts al segle I dC., encarats l’un a l’altre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es coneixen els seus noms, origen i condici\u00f3 social per les plaques conservades sobre la porta de cada mausoleu.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A m\u00e9s, en el dels Voconios es conserven unes pintures murals en bon estat de conservaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Seguint per un camp d’esteles s’arriba dos edificis funeraris adossats, ben conservats en la seva estructura.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tots dos edificis constru\u00efts amb pedra menuda i cal\u00e7, s\u00f3n semisoterranis i es cobreixen amb una volta de can\u00f3. A les parets laterals se situen els n\u00ednxols.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Primers edificis cristians<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La religi\u00f3, com un dels pilars de la societat romana, sofreix un canvi fonamental amb l’expansi\u00f3 del cristianisme. A M\u00e8rida hi ha const\u00e0ncia de la seva penetraci\u00f3 en el segle III.<\/p>

Al q\u00fcestionar la nova religi\u00f3 el paper div\u00ed dels emperadors posa en dubte les bases sobre les que es recolza el poder de Roma i provoca una primera reacci\u00f3 violenta de persecuci\u00f3 a l’\u00e8poca de l’emperador Diocleci\u00e0.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El tumulus de Santa Eulalia<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquesta persecuci\u00f3 va deixar a M\u00e8rida una empremta imperible pel martiri i mort de la jove Eul\u00e0lia<\/strong> sobre l’any 304. Per la seva joventut – dotze anys- i la seva perseveran\u00e7a en defensar la religi\u00f3 cristiana, el seu martiri i el seu culte es va estendre per tot el territori de l’Imperi.<\/p>

En l’excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica de la bas\u00edlica de Santa Eul\u00e0lia es va poder documentar en el seu subsol l’exist\u00e8ncia d’una necr\u00f2polis cristiana datada al segle IV.<\/p>

Aquesta necr\u00f2polis estava situava a la cripta de l’actual bas\u00edlica de Santa Eul\u00e0lia. La qual s’ha excavat i muse\u00eftzat.<\/p>

Un dels edificis descoberts a la cripta coincideix exactament amb l’espai del t\u00famul (tumulus<\/em>) que es va al\u00e7ar en un primer moment per contenir la tomba d’Eul\u00e0lia.<\/p>

Al voltant del t\u00famul de Santa Eul\u00e0lia es va anar formant una necr\u00f2polis cristiana. En aquesta recreaci\u00f3, el t\u00famul est\u00e0 representat per la capella amb absis, i les altres construccions correspondrien a mausoleus.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Posteriorment, en aquest espai es va edificar l’absis de la bas\u00edlica de Santa Eul\u00e0lia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la fotografia apareix una part de la necr\u00f2polis cristiana amb el sarc\u00f2fag del t\u00famul de la Santa la fons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Imatges de la necr\u00f2polis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bas\u00edlica de Santa Eul\u00e0lia<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

De la proliferaci\u00f3 d’edificis religiosos d’aquesta \u00e8poca nom\u00e9s ha quedat const\u00e0ncia nominal d’ells, per\u00f2 no de la seva ubicaci\u00f3. L’excepci\u00f3 \u00e9s la Bas\u00edlica de Santa Eul\u00e0lia<\/strong> (4<\/strong>) i el Xenodoquio<\/strong> (20<\/strong>).<\/p>

Com ja he esmentat, el lloc en el qual s’assenta la bas\u00edlica va estar ocupat en primer lloc per cases romanes entre els segles I i III. Despr\u00e9s de l’aband\u00f3 d’aquestes cases, al segle IV es va aixecar el t\u00famul de Santa Eul\u00e0lia i una necr\u00f2polis voltant. Al segle V s’erigeix la primera bas\u00edlica en mem\u00f2ria de la Santa, amb una cap\u00e7alera amb tres absis i, sota l’absis central estaria situada la seva tomba. L’estructura seria la mateixa que la de la bas\u00edlica actual.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Bases de les columnes de la bas\u00edlica a la cripta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s de la invasi\u00f3 musulmana la bas\u00edlica deixa d’utilitzar-se.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Xenodoquio<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’expansi\u00f3 del culte a Santa Eul\u00e0lia des del segle IV, va convertir el seu santuari en lloc de peregrinaci\u00f3, convertint-se M\u00e8rida en el primer centre receptor de pelegrins d’Hisp\u00e0nia.<\/p>

Aix\u00f2 va portar a la construcci\u00f3 de diversos edificis monacals i escoles al seu voltant.<\/p>

Per atendre els pelegrins, al segle VI es va aixecar un xenodoquio<\/strong> (20<\/strong>), \u00e9s a dir, un hospital per a malalts pobres i pelegrins. Es va construir sobre una necr\u00f2polis cristiana en des\u00fas, reutilitzant part dels seus materials en la nova obra.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

M\u00e8rida visigoda<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al llarg de segle V, les invasions de pobles del nord van provocar a M\u00e8rida episodis de revoltes, amb moments de crisi i amb efectes sobre la ciutat en forma d’incendis, saquejos, aband\u00f3 d’habitatges o arrasament de les necr\u00f2polis.<\/p>

Malgrat aix\u00f2, la ciutat no va perdre el seu car\u00e0cter de nucli urb\u00e0 principal, sent objecte d’atracci\u00f3 per suevos i visigots, fins que aquests \u00faltims la van recuperar definitivament l’any 468, en temps d’Eurico.<\/p>

La seva arribada i estabilitat va suposar que, a partir de la segona meitat de segle V, la ciutat visqu\u00e9s una reactivaci\u00f3 del nucli urb\u00e0, al mantenir el seu paper.<\/p>

A l’interior del recinte emmurallat rom\u00e0 es van mantenir les formes del tra\u00e7at rom\u00e0, amb algunes modificacions, especialment les vinculades a la proliferaci\u00f3 d’edificis religiosos cristians, at\u00e8s que tamb\u00e9 ser\u00e0 el per\u00edode de major auge de l’Esgl\u00e9sia, amb la construcci\u00f3 d’ermites, convents centres assistencials i palaus episcopals, posant de manifest el poder de l’Esgl\u00e9sia en aquest per\u00edode.<\/p>

Es va refor\u00e7ar la muralla, utilitzant materials procedents de construccions romanes de la ciutat, en espacial d’edificis funeraris, que havien deixat de complir el seu \u00fas. Tamb\u00e9 es van reconstruir els pilars del pont, recuperant el tr\u00e0nsit cap a l’any 483.<\/p>

No obstant aix\u00f2, no han perviscut construccions d’aquest per\u00edode, per\u00f2 s\u00ed restes disperses.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pilastres i llindes visigodes a l'aljub de l'Alcassaba<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fora del seu context, pilastres i llindes visig\u00f2tics<\/strong> (2<\/strong>) van ser emprats pels musulmans al construir un interessant i bell aljub a l’interior de l’Alcassaba.<\/p>

A m\u00e9s, mostren l’inter\u00e8s pel ra\u00efm, i cal deduir que pel vi.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Museu de l'Art i la Cultura Visigoda<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Museu de l’Art i la Cultura Visigoda<\/strong> (M2<\/strong>), ubicat a l’Esgl\u00e9sia de Santa Clara, presenta una col\u00b7lecci\u00f3 de peces visigodes de M\u00e8rida dels segles IV a la VIII.<\/p>

Durant la meva visita estava tancat temporalment, i un cartellet demanava disculpes. La cosa no va tenir remei i em vaig quedar amb les ganes. No s\u00e9 si disculpant-los, o no.<\/p>

M’han informat que, actualment, superats els problemes t\u00e8cnics est\u00e0 de nou obert a el p\u00fablic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Museu Nacional d'Art Rom\u00e0<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Merida\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aqu\u00ed vaig tenir un problema d’exc\u00e9s de confian\u00e7a. Quan vaig entrar a les webs de M\u00e8rida, vaig veure que els dilluns tots els recintes arqueol\u00f2gics eren oberts al p\u00fablic, cosa que no \u00e9s habitual perqu\u00e8, com l’experi\u00e8ncia ensenya, els dilluns \u00e9s el dia del \u00abno turista\u00bb. Vaig deduir que la import\u00e0ncia tur\u00edstica de M\u00e8rida havia portat a la conclusi\u00f3 que era interessant mantenir oberta la ciutat al turisme tots els dies. Em va semblar una oferta assenyada i eficient. Per a mi era perfecte poder aprofitar el dilluns per visitar M\u00e8rida. I aix\u00f2 vaig fer.<\/p>

Per\u00f2 no vaig tenir en compte el centralisme administratiu. Com el seu nom indica, el Museu Nacional d’Art Rom\u00e0<\/strong> (M1<\/strong>) \u00e9s Nacional<\/em>. Per tant, no segueix els interessos del territori en el qual es troba ubicat, sin\u00f3 que segueix les normes Centrals. I et justifiquen: \u00abtots els museus nacionals tanquen els dilluns\u00bb. Conseq\u00fc\u00e8ncia, no vaig poder visitar el museu perqu\u00e8, amb independ\u00e8ncia que a M\u00e8rida considerin que l’oferta ha d’estar \u00aboberta\u00bb tots els dies, una pe\u00e7a tan important com el Museu, no, perqu\u00e8 s’escapa al seu control i segueix altres criteris.<\/p>

Per\u00f2 aqu\u00ed hi ha trampa amagada. No tots els Museus nacionals tanquen els dilluns (o un dia a la setmana): el Museu del Prado<\/em> si mereix estar obert tots els dies de la setmana, de manera que l’uniformisme es trenca a favor d’alg\u00fa. Des del meu punt de vista, en aquests casos l’uniformisme hauria de ser que tots estiguessin oberts tots els dies.<\/p>

En fi, disculpeu la digressi\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fi de la primera part de la visita<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s d’aquest recorregut per la M\u00e8rida romana i visigoda<\/strong>, deixo per al seg\u00fcent lliurament la pres\u00e8ncia a la ciutat de les realitzacions des de l’edat mitjana musulmana fins a l’actualitat.<\/p>

El present Post<\/em> ha perm\u00e8s apreciar l’elevat valor d’aquest per\u00edode inicial en la vida i en la morfologia de la ciutat. Augusta Emerita<\/strong> va brillar amb llum pr\u00f2pia en la Hisp\u00e0nia romana i torna a fer-ho en els nostres dies. Ho veurem en la segona part:\u00a0M\u00e8rida (II): Medieval, Moderna i Contempor\u00e0nia<\/strong><\/a>.<\/p>

\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bases d'informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs<\/strong><\/p>

consorciomerida<\/a><\/p>

turismomerida<\/a><\/p>

wikipedia<\/a><\/p>

ciudadespatrimonio<\/a><\/p>

arteguias<\/a><\/p>

museoromano<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs academic<\/strong><\/p>

Ciudades Patrimonio, La evoluci\u00f3n urbana de M\u00e9rida<\/em><\/a><\/p>

PGOU, M\u00e9rida, Cat\u00e1logo de bienes protegidos<\/em><\/a><\/p>

F. Palma Garc\u00eda, Las casas romanas intramuros en M\u00e9rida. Estado de la cuesti\u00f3n<\/em><\/a><\/p>

M. Alba, Los restos arqueol\u00f3gicos de la calle Reyes Huertas (M\u00e9rida): \u00bfPozos de nieve de \u00e9poca romana?<\/em><\/a><\/p>

M. Bendala Gal\u00e1n, Los llamados \u201cColumbarios\u201d de M\u00e9rida<\/em><\/a><\/p>

J. Jim\u00e9nez \u00c1vila, M\u00e9rida Pre- y Protohist\u00f3rica<\/em><\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A M\u00e8rida (I): Romana i visigoda (Badajoz), ens endinsarem en la g\u00e8nesi i els primers segles de la ciutat d’Augusta Emerita. Ens meravellarem en una Ciutat Patrimoni de la Humanitat. … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25461,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[70,72,249,190,76,77,83,92,208,100,103,152],"tags":[],"class_list":["post-25731","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-civil-ca","category-arquitectura-religiosa-ca","category-assentments-programats","category-badajoz-ca","category-ciutat","category-conjunts-historics","category-historia-ca","category-museus","category-patrimoni-mundial","category-pobles-i-ciutats-amb-interes","category-roma","category-urbanisme","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nM\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz) - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"A M\u00e8rida (I): Romana i visigoda (Badajoz), ens endinsarem en la g\u00e8nesi i els primers segles de la ciutat d'Augusta Emerita. Ens meravellarem en una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz) - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A M\u00e8rida (I): Romana i visigoda (Badajoz), ens endinsarem en la g\u00e8nesi i els primers segles de la ciutat d'Augusta Emerita. Ens meravellarem en una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-11-17T17:01:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-11-17T11:02:55+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"768\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"511\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"62 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz)\",\"datePublished\":\"2019-11-17T17:01:46+00:00\",\"dateModified\":\"2022-11-17T11:02:55+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/\"},\"wordCount\":7704,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg\",\"articleSection\":[\"Arquitectura civil\",\"Arquitectura religiosa\",\"Assentaments programats\",\"Badajoz\",\"Ciutat\",\"Conjunts hist\u00f2rics\",\"Hist\u00f2ria\",\"Museus\",\"Patrimoni mundial\",\"Pobles i ciutats amb inter\u00e9s\",\"Rom\u00e0\",\"Urbanisme\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/\",\"name\":\"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz) - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg\",\"datePublished\":\"2019-11-17T17:01:46+00:00\",\"dateModified\":\"2022-11-17T11:02:55+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"A M\u00e8rida (I): Romana i visigoda (Badajoz), ens endinsarem en la g\u00e8nesi i els primers segles de la ciutat d'Augusta Emerita. Ens meravellarem en una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg\",\"width\":768,\"height\":511,\"caption\":\"Merida Acueducto de los Milagros\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz) - El turista tranquil","description":"A M\u00e8rida (I): Romana i visigoda (Badajoz), ens endinsarem en la g\u00e8nesi i els primers segles de la ciutat d'Augusta Emerita. Ens meravellarem en una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz) - El turista tranquil","og_description":"A M\u00e8rida (I): Romana i visigoda (Badajoz), ens endinsarem en la g\u00e8nesi i els primers segles de la ciutat d'Augusta Emerita. Ens meravellarem en una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2019-11-17T17:01:46+00:00","article_modified_time":"2022-11-17T11:02:55+00:00","og_image":[{"width":768,"height":511,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"62 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz)","datePublished":"2019-11-17T17:01:46+00:00","dateModified":"2022-11-17T11:02:55+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/"},"wordCount":7704,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg","articleSection":["Arquitectura civil","Arquitectura religiosa","Assentaments programats","Badajoz","Ciutat","Conjunts hist\u00f2rics","Hist\u00f2ria","Museus","Patrimoni mundial","Pobles i ciutats amb inter\u00e9s","Rom\u00e0","Urbanisme"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/","name":"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz) - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg","datePublished":"2019-11-17T17:01:46+00:00","dateModified":"2022-11-17T11:02:55+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"A M\u00e8rida (I): Romana i visigoda (Badajoz), ens endinsarem en la g\u00e8nesi i els primers segles de la ciutat d'Augusta Emerita. Ens meravellarem en una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F31-Merida-Acueducto-de-los-Milagros.jpg","width":768,"height":511,"caption":"Merida Acueducto de los Milagros"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/merida-i-romana-i-visigoda-badajoz\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"M\u00e8rida (I): Romana i Visigoda (Badajoz)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25731","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25731"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25731\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44103,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25731\/revisions\/44103"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25461"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25731"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25731"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25731"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}