{"id":29885,"date":"2020-04-02T16:43:41","date_gmt":"2020-04-02T14:43:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=29885"},"modified":"2020-04-28T09:23:30","modified_gmt":"2020-04-28T07:23:30","slug":"parc-miner-dalmaden-ciudad-real","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/","title":{"rendered":"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real)"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Parc Miner d’Almad\u00e9n<\/em> (Ciudad Real) est\u00e0 format pel conjunt de les mines de cinabri i de les instal\u00b7lacions d’obtenci\u00f3 de azogue<\/em> (mercuri). La seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica ha merescut la seva catalogaci\u00f3 com a Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb Idria (Eslov\u00e8nia).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real)<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n. Alcudia. Ciudad Real<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Municipi: Almad\u00e9n. Comarca: Alcudia. Prov\u00edncia: Ciudad Real. Com. Aut\u00f2noma: Castilla-La Mancha<\/p>

Coordenades: 38\u00b046\u203200\u2033N 4\u00b049\u203200\u2033O. Altitud: 589 msnm. Poblaci\u00f3: 5.312 habitants (2019)<\/p>

www: parqueminerodealmaden<\/a><\/p>

Patrimoni Mundial de la Unesco<\/em>, 2012<\/p>

Visita: 2019<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Mapa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa de situaci\u00f3 del Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Google maps 2020-03-15)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00cdndex<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Parc Miner d’Almad\u00e9n. Alc\u00fadia. Ciudad Real<\/a><\/p>

Patrimoni del mercuri: Almad\u00e9n i Idrija<\/a><\/p>

El territori<\/a><\/p>

Una mica d’hist\u00f2ria<\/a><\/p>

Mineria i metal\u00b7l\u00fargia del mercuri<\/a><\/p>

Visita al Parc Miner d’Almad\u00e9n<\/a><\/p>

Centre de Visitants<\/a><\/p>

Instal\u00b7lacions interiors: La mina<\/a><\/p>

Descens al Pou de San Teodoro<\/a><\/p>

Instal\u00b7lacions exteriors<\/a><\/p>

Instal\u00b7lacions extractives exteriors: Pous<\/a><\/p>

Instal\u00b7lacions del proc\u00e9s metal\u00b7l\u00fargic del mercuri<\/a><\/p>

Trossejat o M\u00f2lt<\/a><\/p>

C\u00e0rrega del mineral<\/a><\/p>

Destil\u00b7laci\u00f3 del mercuri: torrat i forns per torrar<\/a><\/p>

Forns de jabecas<\/a><\/p>

Forns de reverber: aportaci\u00f3 F\u00facar<\/a><\/p>

Forns de aludeles (Forn Bustamante)<\/a><\/p>

Forns Almad\u00e9n i Forns Cermak-Spirek<\/a><\/p>

Forns Pacific-Herreshof<\/a><\/p>

Emmagatzematge i envasat. Museu del Mercuri<\/a><\/p>

Transport<\/a><\/p>

Porta de Carlos IV i Porta de Carros<\/a><\/p>

Activitats complement\u00e0ries<\/a><\/p>

Escombrera<\/a><\/p>

Fi de la visita<\/a><\/p>

Bases d’informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n. Alcudia. Ciudad Real<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La visita que proposo em porta al Parc Miner d’Almad\u00e9n, una de les joies del patrimoni industrial espanyol, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. Se situa en les antigues instal\u00b7lacions de la mina de mercuri d’Almad\u00e9n.<\/p>

Despr\u00e9s del tancament de l’activitat minera, les mines m\u00e9s antigues del m\u00f3n van ser rehabilitades per mostrar al p\u00fablic el llegat de dos mil anys d’explotaci\u00f3 minera.<\/p>

El mercuri, “la plata viva” dels romans, es mostra en el Parc Miner en tots els seus aspectes: L’extracci\u00f3 del seu mineral, el cinabri (sulfur de mercuri); la seva transformaci\u00f3 en els forns metal\u00b7l\u00fargics; les seves propietats f\u00edsiques i qu\u00edmiques; els seus usos i la seva hist\u00f2ria.<\/p>

Despr\u00e9s de la cessaci\u00f3 de l’activitat minera, entre els anys 2001 i 2003, amb el conseg\u00fcent efecte de crisi econ\u00f2mica i social per a la comarca, es van buscar alternatives per dinamitzar l’activitat econ\u00f2mica..<\/p>

Una d’elles va ser la transformaci\u00f3 del conjunt industrial en un Parc Miner que permet\u00e9s l’explotaci\u00f3 cultural i tur\u00edstica del seu important patrimoni industrial a trav\u00e9s del Pla Director del Parc Miner d’Almad\u00e9n.<\/p>

El resultat de rehabilitaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 als usos culturals i tur\u00edstic \u00e9s el que seguir\u00e9 al llarg de la visita.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Patrimoni del mercuri: Almad\u00e9n i Idrija<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La import\u00e0ncia d’aquest mineral i la seva explotaci\u00f3 durant m\u00e9s de dos mil\u00b7lennis, va portar a la Unesco a inscriure el lloc Patrimoni del mercuri. Almad\u00e9n i Idrija <\/strong>al cat\u00e0leg del Patrimoni Mundial de la Unesco<\/em>, compartit conjuntament per Almad\u00e9n i Idrija, a Eslov\u00e8nia, segona major mina del m\u00f3n.<\/p>

Engloba doncs, dos llocs de mineria del mercuri de dos pa\u00efsos diferents. A Almad\u00e9n, el mercuri ha estat extret des de l’antiguitat, mentre que a Idrija es va trobar per primera vegada el 1490.<\/p>

A m\u00e9s del Parc Miner en sentit estricte, altres llocs de la localitat queden inclosos en el cat\u00e0leg del Patrimoni Mundial, com s\u00f3n: Reial Pres\u00f3 de for\u00e7ats; Reial Hospital de Miners de Sant Rafael; Casa Acad\u00e8mia de Mines; Castell de Retamar i Pla\u00e7a de Toros.<\/p>

Per ells em passejar\u00e9 en aquest Post i en el seg\u00fcent.<\/p>

En aquest presento el Parc Miner<\/strong> i les seves instal\u00b7lacions.<\/p>

En el Post<\/em>: Almad\u00e9n (Ciudad Real)<\/a>,<\/strong> recullo el recorregut per la part hist\u00f2rica de la vila d’Almad\u00e9n, amb les instal\u00b7lacions vinculades al Parc Miner ubicades a la localitat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El territori<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La vila d\u2019Almad\u00e9n est\u00e0 situada al l\u00edmit occidental de la prov\u00edncia de Ciudad Real, en la Comunitat Aut\u00f2noma de Castilla-la Manxa, gaireb\u00e9 al l\u00edmit amb les prov\u00edncies de Badajoz i C\u00f2rdova.<\/p>

At\u00e8s que Castilla-la Manxa no ha efectuat una comarcalitzaci\u00f3 oficial del seu territori, trobem que de vegades se la inclou a la comarca hist\u00f2rica d\u2019Alcudia (divisi\u00f3 comarcal de la Diputaci\u00f3 de Ciudad Real), o del Valle d\u2019Alcudia, per\u00f2 tamb\u00e9 des del territori es parla de comarca d’Almad\u00e9n.<\/p>

El fet significatiu d’aquest territori se centra en la seva estructura geol\u00f2gica, i m\u00e9s concretament, en l’abund\u00e0ncia de minerals vinculats al mercuri, del qu\u00e8 es considera que ha estat el major productor mundial al llarg de tota la hist\u00f2ria, iniciant-se aquesta activitat, si m\u00e9s no, des de la \u00e8poca de colonitzaci\u00f3 romana.<\/p>

A l’\u00e0rea de Sierra Morena que correspon a la prov\u00edncia de Ciutat Real, destaca la import\u00e0ncia minera que hist\u00f2ricament han tingut les mines d’Almad\u00e9n en l’extracci\u00f3 de cinabri per produir mercuri.<\/p>

Es tracta d’una formaci\u00f3 geol\u00f2gica iniciada fa 430 milions d’anys, amb quarsites dipositades al fons de la mar. Un vulcanisme profund posterior va arrossegar mercuri que es va combinar amb el sofre, formant el cinabri (sulfur de mercuri).<\/p>

La orog\u00e8nia herciniana, fa uns 300 milions d’anys, va plegar i va fracturar aquesta estructura, elevant-se sobre el nivell de la mar en capes gaireb\u00e9 verticals en aquesta zona, formant un gran sinclinal de direcci\u00f3 nord-oest sud-est, que en la part occidental t\u00e9 com a centre Almad\u00e9n.<\/p>

L’erosi\u00f3 posterior, durant milions d’anys, va modelar finalment el relleu actual.<\/p>

El jaciment \u00e9s de car\u00e0cter estratiforme i impregna de cinabri la pedra sorrenca original. Apareix lligat a la pres\u00e8ncia d’unes toves volc\u00e0niques explosives. Es localitza en el flanc sud del sinclinal d’Almad\u00e9n on apareix la verticalitat i amb un rumb E-O, t\u00e9 una correguda m\u00e0xima de 500 metres i arriba a una profunditat m\u00e0xima de 700 metres.<\/p>

La base geol\u00f2gica del Castell de Retamar, que veurem m\u00e9s endavant, permet apreciar clarament aquesta disposici\u00f3 en vertical de les capes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquesta disposici\u00f3 vertical s’aprecia tamb\u00e9 en la secci\u00f3 transversal del pou de San Teodoro.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al costat del jaciment d’Almad\u00e9n, s’han explotat a la zona altres jaciments de menor import\u00e0ncia a El Entredicho, Las Cuevas, La Concepci\u00f3n Vieja i la Concepci\u00f3n Nueva.<\/p>

Una caracter\u00edstica del cinabri \u00e9s el seu color vermell vermell\u00f3, color pel qual va ser inicialment molt apreciat el seu \u00fas en \u00e8poca romana, el que va comportar la seva extracci\u00f3 per ser portat a Roma. Tamb\u00e9 es pot trobar mercuri natiu, en estat pur l\u00edquid a temperatura normal, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil de captar a causa de la seva mobilitat.<\/p>

Per situar Almad\u00e9n en la seva posici\u00f3 pel que fa a les estructures del medi f\u00edsic peninsular, em remeto al Post<\/em>: Estructures territorials a l’Espanya peninsular<\/a>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Una mica d'hist\u00f2ria<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es desconeix amb exactitud l’inici de la seva explotaci\u00f3 minera. Per\u00f2 aquest territori es coneixia ja alguns segles aC amb el nom celta de territori sisaponiense<\/em>, que prov\u00e9 de Sisapo, terme que significa “cova de la qual s’extreuen metalls<\/em>“.<\/p>

Uns 300 anys aC l’historiador grec Teophrasto deia que “s’estimava molt el cinabri dur i de fines sorres que procedia d’Hisp\u00e0nia”, encara que sense citar directament a Almad\u00e9n.<\/p>

La primera certesa pel que fa a Almad\u00e9n la tenim en el fet que els romans van explotar les mines d’Almad\u00e9n per enviar cinabri a Roma. All\u00e0 es produ\u00efa el m\u00e9s preuat vermellenc de l’Imperi a partir del sulfur de mercuri de color vermell (cinabri). Encara que \u00e9s molt probable que no explotessin la mina d’Almad\u00e9n, sin\u00f3 la de les Cuevas, per la major facilitat de la disposici\u00f3 del cinabri a la roca.<\/p>

Els romans usaven el cinabri per obtenir el vermellenc, considerant que el millor de l’Imperi era el de Sisapo, pel seu bell color vermell natural.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Se suposa que durant el per\u00edode visig\u00f2tic va haver de baixar molt l’activitat minera.<\/p>

L’explotaci\u00f3 de les mines d’Almad\u00e9n va continuar amb els \u00e0rabs, per\u00f2 amb una nova destinaci\u00f3 d’aplicaci\u00f3 ja que, al costat del seu \u00fas en ornament, es va passar a utilitzar l’argent viu en alqu\u00edmia i medicina.<\/p>

L’alqu\u00edmia pretenia que amb l’aplicaci\u00f3 del mercuri es podria arribar a la transformaci\u00f3 en or i plata. Mentre que en medicina es feia servir per preparar diferents medicaments.<\/p>

Els \u00e0rabs van deixar diverses paraules com alarife<\/em> (mestre d’obres), zafrero<\/em> o azogue<\/em> (argent viu). El mateix nom Almad\u00e9n, al-Ma’din<\/em> significa “la mina”.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Alamb\u00ed \u00e0rab<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una vegada ocupat el territori per Castella, a partir de 1168, amb Alfonso VIII, s’arriba a cedir la seva explotaci\u00f3 completa a l’Ordre de Calatrava, pels serveis prestats a la Corona.<\/p>

La duresa i perillositat de la feina a la mina dificultava trobar treballadors. Al segle XV Almad\u00e9n es va veure tan despoblada que l’Ordre de Calatrava, en 1417, es va veure obligada per procurar la repoblaci\u00f3 a concedir el Privilegi de Villazgo independent.<\/p>

Amb els Reis Cat\u00f2lics, al passar l’Ordre de Calatrava a ser patrimoni reial, les mines d’Almad\u00e9n dependran directament de la Corona.<\/p>

Al segle XVI, sota el regnat de Carles I, els banquers Fugger o F\u00facares, com se’ls coneix a Espanya, van reclamar en 1523 a l’Emperador el pagament del seu paper decisiu en la seva elecci\u00f3 com a emperador dell Sacre Imperi Rom\u00e0 Germ\u00e0nic. La soluci\u00f3 va ser que els banquers es fessin amb l’administraci\u00f3 dels maestrazgos (de Santiago, Alc\u00e1ntara i Calatrava). Entre les rendes estaven les mines d’Almad\u00e9n. Els drets sobre Almad\u00e9n li van ser arrendats a Jakob Fugger el 1525.<\/p>

Els F\u00facares gestionaven els seus negocis a trav\u00e9s de sucursals en els llocs on estaven implantats. A Almad\u00e9n hi havia un factor<\/em> en una mansi\u00f3, la Casa dels F\u00facares, situada a l’interior de la localitat, que \u00e9s un punt de visita al recorregut que efectuar\u00e0 posteriorment.<\/p>

El descobriment de les mines de plata de Potos\u00ed (Per\u00fa) i Zacatecas (Nova Espanya, M\u00e8xic), i al descobrir-se el m\u00e8tode de pati per a la amalgamaci\u00f3 dels minerals de plata, va convertir a l’argent viu (azogue) en un element estrat\u00e8gic, el que va incrementar la necessitat de la seva producci\u00f3.<\/p>

Amb l’invent de la amalgamaci\u00f3 va perdre progressivament import\u00e0ncia la fabricaci\u00f3 de vermell\u00f3 i Solim\u00e1n.<\/p>

La manca de m\u00e0 d’obra porta a utilitzar presos for\u00e7ats i esclaus. Pel sue allotjament es construeix el 1525 una pres\u00f3, La Cruj\u00eda<\/em>, comunicada directament amb la mina mitjan\u00e7ant un t\u00fanel subterrani per evitar la fugida dels presos.<\/p>

En 1697 es va trobar mineral a peu del castell i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, es va realitzar un socav\u00f3n<\/em> o pou horitzontal entre 1703 i 1706 per assolir-lo a 50 metres per sota de la superf\u00edcie. \u00c9s la coneguda com a Mina del Castell, situat al costat del Castell de Retamar, que ocupa el Cerco de San Teodoro<\/em>, prolongaci\u00f3 pel nord-est del Cerco de Buitrones<\/em>. El socav\u00f3n<\/em> t\u00e9 212 metres de longitud i est\u00e0, \u00edntegrament, revestit de ma\u00f3 per evitar els freq\u00fcents incendis que es produ\u00efen a la mina.<\/p>

Al segle XVIII treballaven en les mines d’Almad\u00e9n unes 2.500 persones.<\/p>

Al llarg de segle XVIII es van introduint innovacions t\u00e8cniques, en gran mesura de la m\u00e0 de la incorporaci\u00f3 d’enginyers alemanys.<\/p>

En 1777, Carlos III decideix fundar a Almad\u00e9n una Acad\u00e8mia de Mines que ser\u00e0 la quarta d’Europa. Iniciant-se en 1781 la construcci\u00f3 de l’edifici de la Casa Acad\u00e8mia de Mines d’Almad\u00e9n<\/em>.<\/p>

En la d\u00e8cada de 1750 l’antiga pres\u00f3 de la Cruj\u00eda va ser substitu\u00efda per la Real Pres\u00f3 de For\u00e7ats<\/em>. L’\u00fas de for\u00e7ats va finalitzar en 1800, tancant-se la pres\u00f3.<\/p>

L’augment del nombre de miners, i la import\u00e0ncia i freq\u00fc\u00e8ncia d’accidents i de malalties vinculades al mercuri, aix\u00ed com les epid\u00e8mies provocades per l’amuntegament a les cases de la localitat, va conv\u00e8ncer al superintendent Francisco Javier de Villegas de la necessitat de construir un hospital per atendre’ls, construint el Reial Hospital de Miners de Sant Rafael<\/em> entre 1755 i 1773.<\/p>

Com a font de finan\u00e7ament de les obres de l’hospital es va dur a terme la construcci\u00f3 de 24 habitatges destinats a l’allotjament de treballadors forasters disposades en forma de pol\u00edgon hexagonal. El per\u00edmetre delimitava una pla\u00e7a de toros a l’interior. Els recursos prevenien del pagament de lloguers i de l’\u00fas de la pla\u00e7a de toros.<\/p>

El treball de dones i nens havia format part de la hist\u00f2ria de les mines. Les dones en tasques indirectes, mentre que els nens i nois si que treballaven en les mines. Fins 1837 que va ser vetat l’ingr\u00e9s en tasques d’interior als menors de 17 any, i fins als 18 anys en 1841, encara que no sempre es complia, en nombroses ocasions pressionats pels pares per obtenir uns ingressos familiars m\u00e9s.<\/p>

El terme azogue<\/em> es va usar fins al segle XVIII en qu\u00e8, progressivament va ser substitu\u00eft pel de mercuri.<\/p>

Durant el segle XIX diversos factors provoquen una greu crisi en el mercuri d’Almad\u00e9n i, al mateix temps, la Hisenda P\u00fablica espanyola es troba en dif\u00edcil situaci\u00f3. Per aix\u00f2, s’efectua un contracte el 1835 amb la banca Rothschild perqu\u00e8 s’encarregu\u00e9s de la seva comercialitzaci\u00f3, que va durar fins a 1921.<\/p>

En aquest per\u00edode s’obre el debat sobre si s\u2019ha de arrendar o vendre l’Establiment Miner, o que l’Estat assumeixi la seva modernitzaci\u00f3.<\/p>

S’opta per crear un Consell d’Administraci\u00f3 aut\u00f2noma d’Almad\u00e9n en 1918.<\/p>

La modernitzaci\u00f3 i mecanitzaci\u00f3 implicar\u00e0 la necessitat de menys m\u00e0 d’obra, el que obre el problema de la desocupaci\u00f3 a la zona. Ja en 1933 s’inicia la recerca d’altres activitats econ\u00f2miques.<\/p>

En els anys posteriors a la Guerra Civil, durant la Segona Guerra Mundial, les produccions de mercuri s\u00f3n molt elevades, aconseguint el 1941 el r\u00e8cord en tota la hist\u00f2ria de les mines amb 85.000 flascons envasats, ja que totes les grans nacions desitjaven posseir la major quantitat possible de mercuri, especialment si estaven implicades directament en el conflicte. Per aconseguir aquestes produccions es va crear un Camp de Concentraci\u00f3 per a presos pol\u00edtics for\u00e7ats.<\/p>

Despr\u00e9s de la Guerra Civil, l’establiment havia quedat obsolet aplicant un pla quinquennal per a la seva modernitzaci\u00f3 el 1952.<\/p>

Es va obrir un nou pou, el San Joaqu\u00edn, que el 1976 havia arribat als 700 metres de profunditat. I es van instal\u00b7lar nous forns.<\/p>

Per fi, l’any 2001 es va tancar definitivament l’explotaci\u00f3 minera, i es va mantenir la planta metal\u00b7l\u00fargica, que al seu torn va cessar definitivament totes les activitats industrials l’any 2003.<\/p>

Entre els projectes de rellan\u00e7ament econ\u00f2mic de la comarca, s’inclou el de projectar al Parc de les Mines d’Almad\u00e9n com a \u00e0mbit tur\u00edstic en base al seu potencial de patrimoni industrial i de Patrimoni Mundial.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mineria i metal\u00b7l\u00fargia del mercuri<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per comprendre les instal\u00b7lacions que es visitaran pot ser interessant con\u00e8ixer la metal\u00b7l\u00fargia del mercuri, \u00e9s a dir, els passos que segueix el proc\u00e9s t\u00e8cnic d’obtenci\u00f3 del mercuri (s\u00edmbol qu\u00edmic Hg), des de l’extracci\u00f3 fins a la comercialitzaci\u00f3.<\/p>

Un dels aspectes m\u00e9s interessants de Parc Miner d’Almad\u00e9n, completat amb instal\u00b7lacions complement\u00e0ries a Almad\u00e9n, \u00e9s que reuneix en una sola instal\u00b7laci\u00f3 i localitat el cicle complet de producci\u00f3, inclosa la formaci\u00f3 dels quadres t\u00e8cnics, caracter\u00edstica no gaire habitual.<\/p>

  1. El proc\u00e9s comen\u00e7a per l’extracci\u00f3<\/strong> del mineral, el cinabri (sulfur de mercuri HgS).<\/li>
  2. La metal\u00b7l\u00fargia del mercuri correspon a la seg\u00fcent etapa organitzada per l’obtenci\u00f3 del azogue<\/em> o mercuri, com a producte final.<\/li><\/ol>

    Per extreure el azogue<\/em> del mineral de cinabri \u00e9s necessari dur a terme una s\u00e8rie d’operacions basades en una senzilla reacci\u00f3 qu\u00edmica:<\/p>

    HgS + O2<\/sub> = SO2<\/sub> + Hg<\/p>

    Mitjan\u00e7ant el torrat (tostaci\u00f3n) del cinabri al sotmetre’l a altes temperatures, el sofre es combina amb l’oxigen i el mercuri es despr\u00e8n en estat de vapor, passant despr\u00e9s per un circuit de refrigeraci\u00f3 que el condensa i torna al seu estat l\u00edquid.<\/p>

    Aquest principi tan simple presenta en la pr\u00e0ctica serioses dificultats, ja que el car\u00e0cter vol\u00e0til del vapor de mercuri complica molt la seva condensaci\u00f3.<\/p>

    En Almad\u00e9n, al llarg del temps, els diversos enginys que es van emprar per destil\u00b7lar el cinabri van anar millorant la forma de condensar el mercuri, comptant de manera invariable amb un forn per torrar el mineral, un circuit de refrigeraci\u00f3 i un dip\u00f2sit per rebre el mercuri condensat.<\/p>

    En aquesta fase metal\u00b7l\u00fargica, en primer lloc, el mineral \u00e9s molt<\/strong>, triturant-se a diferents granulometries en funci\u00f3 del tipus de forn on es vagi a tractar. A continuaci\u00f3, es procedeix a la seva torrada (tostaci\u00f3n<\/em>) en un forn<\/strong>, reacci\u00f3 per la qual el sulfur de mercuri es descompon gr\u00e0cies a l’acci\u00f3 reactiva de l’aire atmosf\u00e8ric, alliberant di\u00f2xid de sofre (SO2<\/sub>) m\u00e9s vapor mercurial. Aquest vapor passa per un circuit de refrigeraci\u00f3<\/strong> per a la seva condensaci\u00f3<\/strong>. A continuaci\u00f3, es depura<\/strong> en diferent grau segons l’\u00fas a qu\u00e8 vagi destinat, obtenint-se el azogue<\/em> o mercuri l\u00edquid. Finalment, a l’\u00e9sser un l\u00edquid es procedeix al seu envasat<\/strong> i emmagatzemat<\/strong>, preparat per a la seva comercialitzaci\u00f3<\/strong>.<\/p>

    Inicialment, les aplicacions del mercuri es redu\u00efen per part de romans i \u00e0rabs, a l’aprofitament del mineral, el cinabri, sense transformar-lo, reduint-se a nom\u00e9s triturar-lo per obtenir tints i colorants. No obstant aix\u00f2, els \u00e0rabs van ampliar es seu \u00fas per a pr\u00e0ctiques d’alqu\u00edmia. La seva aplicaci\u00f3 posterior, ara en quantitats industrials, consistir\u00e0 en utilitzar mercuri pur per desenvolupar el proc\u00e9s de la amalgamaci\u00f3 per obtenir plata, or i coure dels seus respectius minerals, i m\u00e9s secund\u00e0riament, per a altres aplicacions del mercuri.<\/p>

    La t\u00e8cnica de la amalgamaci\u00f3<\/strong> consisteix en la recuperaci\u00f3 de la plata, or i coure dels minerals i objectes que els contenien, aprofitant la facilitat del mercuri per amalgamar amb aquests metalls al barrejar-los \u00edntimament. A continuaci\u00f3, l’amalgama formada s’escalfa i el mercuri s’evapora i queda nom\u00e9s el metall refinat.<\/p>

    En la hist\u00f2ria d’Espanya, aquest va ser el procediment usat per recuperar la plata i l’or de les mines americanes de M\u00e8xic i Per\u00fa a partir de la descoberta i colonitzaci\u00f3. Van ser ingents les quantitats de azogue<\/em> exportades a Am\u00e8rica per aquesta finalitat.<\/p>

    Per constatar la complexitat del proc\u00e9s i la seva evoluci\u00f3 hist\u00f2rica, una dada curiosa i interessant \u00e9s que entre el segle XIII i el XIX aquest ampli proc\u00e9s des de l’extracci\u00f3 al transport i comercialitzaci\u00f3, amb les activitats complement\u00e0ries necess\u00e0ries, va donar lloc a 129 oficis hist\u00f2rics de les mineries d’Almad\u00e9n, comptats a partir de l’ap\u00e8ndix de l’obra de \u00c1ngel M. Hern\u00e1ndez Sobrino, Los mineros del azogue<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Visita al Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n <\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    CB: Cerco de Buitrones; CT: Cerco San Teodoro; 15: Pou de San Miguel; Es: Escombrera; PK; Entrada, aparcament<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    La visita a Parc Miner la desenvolupar\u00e9 seguint el recorregut establert, per\u00f2 fent \u00fas del contingut del Museu del Mercuri, que es realitza enmig de l’itinerari, per explicar els diferents elements que conformen la instal\u00b7laci\u00f3 completa.<\/p>

    Al mateix temps, adaptant-me al m\u00e0xim al proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 que acabo d’exposar.<\/p>

    A l\u2019arribar a Almad\u00e9n em dirigeixo directament a Parc Miner, situat a l’extrem oest de la poblaci\u00f3. L\u2019exterior \u00e9s un ampli aparcament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Centre de Visitants<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Arribo al Centre de Visitants<\/strong> (1<\/strong>), per iniciar la visita a la mina. Serem dues persones, de manera que tindrem un guia per als dos, amb els avantatges que aix\u00f2 comporta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    En els diferents jaciments un problema a qu\u00e8 va haver de fer-se front va ser el dels robatoris de azogue<\/em>. Per protegir-se i evitar-ho es van construir murs que tancaven cada recinte. I se’ls anomena cerco<\/em>.<\/p>

    La mina i instal\u00b7lacions transformadores d’Almad\u00e9n se situen en un recinte en forma de “L” tombada. A la banda oest una \u00e0rea quadrangular en el Cerco de Buitrones<\/strong>, la part m\u00e9s antiga del Parc. L’ala que se situa continuant per la zona nord cap a l’est el forma el Cerco de San Teodoro<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Instal\u00b7lacions interiors: La mina<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    La mina d’Almad\u00e9n abasta un cercle d’uns 25 quil\u00f2metres de radi, i el centre estaria situat en el pou de San Teodoro<\/strong> (2<\/strong>), pel qual s’inicia la visita a l’interior de la mina.<\/p>

    Aquest \u00e9s un primer aspecte interessant a considerar, que les galeries s’estenen per sota de tota la localitat, la qual s’assenta en un tur\u00f3 allargat que se sobreposa al conjunt miner.<\/p>

    En superf\u00edcie ocupa el Cerco de San Teodoro.<\/p>

    \u00c9s el que mostra aquest pl\u00e0nol de 1796, que es pot veure al Palau \/ Magatzem dels F\u00facars a Almagro<\/a>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El perfil final de la mina pot apreciar-se en aquesta representaci\u00f3 de F. Palero.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    Perfil (projyecci\u00f3 vertical longitudinal) de la Mina d'Almad\u00e9n per F. Palero (Font:<\/em> Sociedad Geol\u00f3gica<\/a>)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Descens al Pou de San Teodoro<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El recorregut per l’interior de la mina s’inicia baixant pel pou de San Teodoro<\/strong> (2<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El descens es realitza, en una g\u00e0bia de mina moderna, fins a la zona accessible que correspon a la planta 1\u00aa de la mina d’Almad\u00e9n, a uns 50 metres de profunditat, la de major valor hist\u00f2ric.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Aquest \u00e9s el primer contacte amb la mina.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El recorregut a peu transcorre per una mina real explotada en els segles XVI i XVII i albors de segle XX.<\/p>

    Observarem diferents aspectes de l’evoluci\u00f3 de les t\u00e8cniques mineres al llarg d’aquests segles.<\/p>

    Segons el tipus de roca els t\u00fanels<\/strong> no calia refor\u00e7ar-los, mentre que en altres casos es necessitaven estructures de suport. Aquestes van ser evolucionant de suports de fusta (travessers), que van ocasionar diversos incendis, fins a obres de ma\u00f3 i altres tipus m\u00e9s segurs.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Tamb\u00e9 van ser sensibles els canvis en els sistemes de transport del mineral.<\/p>

    En els trasllats en horitzontal veiem des de cabassos i carretons fins vagonetes, i trens miners com el que ens portar\u00e0 fins a la sortida a trav\u00e9s d’un socav\u00f3n<\/em> o galeria d’acc\u00e9s des de l’exterior horitzontal amb pendent de drenatge.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Era usual l’aplicaci\u00f3 de plans inclinats perqu\u00e8 el mineral descend\u00eds per gravetat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Un altre aspecte fonamental \u00e9s el transport en vertical, a trav\u00e9s dels pous, de persones i mineral. En aquest aspecte, l’evoluci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s notable, des del simple torn manual als muntac\u00e0rregues.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Els cabassos d’espart van ser un dels recipients fonamentals per al trasllat de material.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Un dels problemes d’una mina \u00e9s el buidatge de l’aigua que es filtra per les parets.<\/p>

    Inicialment s’efectuava mitjan\u00e7ant unes bosses de cuir, zacas<\/em>, que s’elevaven mitjan\u00e7ant torns com el que hem vist abans.<\/p>

    Una innovaci\u00f3 de segle XVII va ser l’aplicaci\u00f3 de bombes aspirants accionades per homes (bombers).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Arribem a la joia de la mina, el Baritel de San Andr\u00e9s<\/strong>, constru\u00eft el 1755. Es tracta d’un gran recinte en forma semiesf\u00e8rica, en qu\u00e8 va instal\u00b7lar-se un impressionant malacate<\/em> o cabrestant per elevar mineral, per al buidatge d’aigua, o per introduir eines i fusta. Hi ha qui a aquesta gran cavitat l\u2019anomena la Capella Sixtina de la mineria<\/em>.<\/p>

    Era arrossegat per mules, per fer girar un eix vertical amb un tambor a la part superior en el qual s\u2019enrotlla una maroma que, amb ajuda d’altres politges, s’introdueix al pou.<\/p>

    El dibuix seg\u00fcent mostra un exemple de malacate.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    Malacate de cavalleria. Dibuix de Jaime S. Calleja (Font: Hern\u00e1ndez Sobrino, p. 171)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    \u00c9s una ll\u00e0stima que amb la meva c\u00e0mera fotogr\u00e0fica no pogu\u00e9s captar tota la magnitud del recinte.<\/p>

    Per l’inter\u00e8s de veure una imatge global, i per compensar les defici\u00e8ncies de les meves fotografies, he recorregut a la imatge que proporciona l’Ajuntament al seu web.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    (Font: Web del Ayuntamiento de Almad\u00e9n)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Aquesta imatge pot ajudar a fer-se una idea de les dimensions de la sala.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El matac\u00e0 fa moure una \u00fanica corda amb els dos extrems. La pot\u00e8ncia del conjunt permet moure materials des de grans profunditats.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    A aquesta zona conflueix la galeria de for\u00e7ats<\/strong> per la qual es condu\u00efa als penats a treballar a la mina des de la Pres\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Finalitza la visita a la sala d’eines i lloc de devoci\u00f3 dels miners amb la imatge de la Mare de D\u00e9u de la Mina.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Mitjan\u00e7ant el pou de San Teodoro de nou, l’ascensor ens porta a una galeria superior on un tren miner ens transportar\u00e0 al Cerco dels forns pel mateix cam\u00ed que recorria el mineral en la segona meitat del segle XX.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Instal\u00b7lacions exteriors<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    En la seg\u00fcent exposici\u00f3 no seguir\u00e9 un ordre cronol\u00f2gic de com es va desenvolupar la visita a les instal\u00b7lacions metal\u00b7l\u00fargiques d’obtenci\u00f3 de azogue<\/em> o mercuri, sin\u00f3 que prefereixo seguir les etapes del proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 (apartat Mineria i metal\u00b7l\u00fargia del mercuri<\/a>), incidint succintament en la seva evoluci\u00f3 hist\u00f2rica.<\/p>

    Aprofitar\u00e9 per posar en el seu context elements i explicacions continguts al Museu del Mercuri<\/strong> (8<\/strong>), i fins i tot del Museu del Miner<\/strong> del Reial Hospital de Miners de San Rafael<\/strong>, que es troba a la Vila.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Instal\u00b7lacions extractives exteriors: Pous<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Al Parc es troben quatre pous. El pou de San Teodoro<\/strong> que actuava com pou principal a partir de segle XVII; els pous de San Miguel<\/strong> i de San Aquilino<\/strong> com pous auxiliars, i el pou de San Joaqu\u00edn<\/strong> iniciat en els anys 1950.<\/p>

    El pou de San Teodoro<\/strong> (2<\/strong>) \u00e9s el pou pel qual he entrat a la mina.<\/p>

    El pou de San Miguel<\/strong> (15<\/strong>) t\u00e9 les seves xemeneies de ventilaci\u00f3 a la pla\u00e7a Escorusa, al nucli de la poblaci\u00f3 fora dels l\u00edmits de Parc miner.<\/p>

    El pou de San Aquilino<\/strong> (3<\/strong>) \u00e9s, en el seu origen, anterior a 1543. Es pot veure la casa de m\u00e0quines i el castellet als peus de l’extrem occidental de la poblaci\u00f3, que se situa elevada. Des de l’Esgl\u00e9sia de San Sebasti\u00e1n s’observa perfectament els Cercos<\/em> del Parc Miner.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    A l’extrem occidental es localitza el pou de San Joaqu\u00edn<\/strong> (4<\/strong>) iniciat a la d\u00e8cada de 1950.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Instal\u00b7lacions del proc\u00e9s metal\u00b7l\u00fargic del mercuri<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    La resta del Cerco de Buitrones est\u00e0 destinat a les instal\u00b7lacions del proc\u00e9s metal\u00b7l\u00fargic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Trossejat o M\u00f2lt<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Un cop extret el mineral de l’interior es procedia a triturar-lo<\/strong> a diferents granulometries en funci\u00f3 del tipus de recipient on s’anessin a tractar. Aquesta operaci\u00f3 s’efectuava a l’aire lliure amb martells de ferro, que anomenaven porrillos<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    (Font: Hern\u00e1ndez Sobrino, p. 43)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    C\u00e0rrega del mineral <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    En cada tipus de forn la c\u00e0rrega del mineral \u00e9s diferent. En els antics de jabecas s’havia de fer a m\u00e0 omplint un per un els recipients.<\/p>

    En els moderns de tremuges s’usen sistemes mecanitzats, com les cintes transportadores. Un cop molt el mineral \u00e9s condu\u00eft per una cinta transportadora i dipositat segons la seva grand\u00e0ria en alguna de les 4 tremuges que se seleccionen segons el tipus de torrat que es vagi a donar a mineral.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Destil\u00b7laci\u00f3 del mercuri: torrat i forns per torrar<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Com ja hem vist abans al presentar la metal\u00b7l\u00fargia del mercuri, el proc\u00e9s consisteix a provocar la destil\u00b7laci\u00f3 del mercuri<\/strong>, fent reaccionar el sulfur de mercuri contingut en el mineral de cinabri amb l’oxigen contingut en l’aire atmosf\u00e8ric perqu\u00e8 es combini amb el sofre i alliberi vapor mercurial, per al que es necessita elevar la seva temperatura per sobre dels 360o<\/sup> C.<\/p>

    Aquest proc\u00e9s es diu torrada<\/strong>, i es realitza en forns<\/strong> que continguin una c\u00e0mera de torrat. El procediment ha estat hist\u00f2ricament id\u00e8ntic, el que va anar canviant va ser els forns de torrat. A Almad\u00e9n, podrem obtenir informaci\u00f3 de sis tipus de forns.<\/p>

    Durant molts segles la torrada es va realitzar en recipients cer\u00e0mics de petites dimensions anomenats olles<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    Olla de Jabeca<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    Olla de Reverber<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Forns de jabecas<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    \u00c9s el tipus de forn m\u00e9s antic de qu\u00e8 hi ha descripci\u00f3 a Almad\u00e9n, dissenyat sota influ\u00e8ncia \u00e0rab. Es va utilitzar des del segle XI fins al segle XV.<\/p>

    Una maqueta ens mostra l’estructura i funcionament del forn de Jabeca<\/strong>.<\/p>

    Un forn de forma semicircular allargada en el qual s’insereix per la part superior externa unes olles de jabeca<\/strong> amb el mineral trossejat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Emplenades les olles amb el mineral triturat i tancades herm\u00e8ticament amb les cobertores o tapadores es col\u00b7loquen a la coberta de forn.<\/p>

    A l’interior del ‘forn es crema llenya fins a aconseguir la temperatura ideal perqu\u00e8 el cinabri introdu\u00eft en les olles comenci a volatilitzar. El mercuri va dipositant-se en la part superior de les olles.<\/p>

    Una vegada que el forn s’ha refredat, es destapen les cobertores i s’obt\u00e9 el mercuri l\u00edquid barrejat amb cendra i pedra.<\/p>

    La barreja es renta per desprendre el mercuri.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Forns de reverber: aportaci\u00f3 F\u00facar<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    L’aportaci\u00f3 F\u00facar va ser el forn de reverber<\/strong>, que van funcionar des de comen\u00e7aments de segle XVI fins a mitjan segle XVII.<\/p>

    \u00c9s un forn de maons i fang on es co\u00efa i fonia el metall, coberts amb una volta de mitja taronja i sota d’ella la “xarxa” que estava col\u00b7locada sobre la caldera, alimentada amb llenya.<\/p>

    Les olles de fang eren m\u00e9s allargades que les jabecas i de major grand\u00e0ria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Les olles amb el mineral s’introdu\u00efen destapades en un forn de volta semiesf\u00e8rica tancat herm\u00e8ticament. El terra del forn t\u00e9 una lleugera inclinaci\u00f3 cap al centre, cap a on es va dipositant el mercuri, a l’igual que en el fons de les olles.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Un cop realitzada la cocci\u00f3 i refredament del ‘forn es procedeix a l’obtenci\u00f3 del mercuri.<\/p>

    El gran inconvenient d’aquests forns era el “azogamiento”, greu intoxicaci\u00f3 que patien els operaris a l’introduir-se en el seu interior per recollir el mercuri.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Forns de aludeles (Forn Bustamante)<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El forn de aludeles<\/strong> o forn Bustamante<\/strong> (5<\/strong>), \u00e9s el m\u00e9s antic que es troba al recinte.<\/p>

    Els forns de aludeles van ser inventats a Huancavelica (Per\u00fa) al 1633 per Lope Saavedra Barba, per\u00f2 no van ser introdu\u00efts a Espanya fins 1646 de la m\u00e0 de Bustamante i Sotomayor, per aix\u00f2 se’ls anomena a Almad\u00e9n forns Bustamante<\/strong>.<\/p>

    La implantaci\u00f3 del forn Bustamante va significar un aven\u00e7 fonamental en la hist\u00f2ria de la tecnologia del mercuri, que va contribuir de manera decisiva a l’auge de la producci\u00f3 de mercuri.<\/p>

    Van entrar en funcionament en 1720 i han estat en actiu fins que el 1928 van ser substitu\u00efts pels Forns Almad\u00e9n. Una dilatada hist\u00f2ria de 300 anys, que el converteix en l’enginy metal\u00b7l\u00fargic m\u00e9s significatiu d’Almad\u00e9n.<\/p>

    El mineral es col\u00b7loca dins del forn sense necessitat d’introduir-olles, sin\u00f3 distribu\u00efts en diverses capes, segons mides i qualitats.<\/p>

    Un cop posat en funcionament el forn, es genera vapor de mercuri, que passa per uns orificis a una camarilla de la qual surten diverses canonades de aludeles.<\/p>

    Cada canonada est\u00e0 formada per una filera de recipients, els aludeles, acoblats un a continuaci\u00f3 de l’altre, perforats a la part inferior perqu\u00e8, un cop condensat el mercuri, passi al canal on ser\u00e0 recollit.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Abans de procedir a una nova cocci\u00f3, els aludeles es desmunten i netegen per recuperar el mercuri que queda a les parets.<\/p>

    L’edifici allotja dos forns muntats en paral\u00b7lel i coneguts com San Eugenio i San Juli\u00e1n.<\/p>

    El 1994 van ser declarats B\u00e9 d’Inter\u00e8s Cultural<\/em> de la comunitat de Castilla-La Mancha.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Forns Almad\u00e9n i Forns Cermak-Spirek<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Els forns Almad\u00e9n i Cermak-Spirek constitueixen la generaci\u00f3 de forns moderns, caracteritzant-se per la c\u00e0rrega cont\u00ednua, la seva possibilitat de regulaci\u00f3 i la millora de la condensaci\u00f3.<\/p>

    Els forns Almad\u00e9n<\/strong>, van estar en funcionament des de 1905 fins a 1954. Destinats al tractament de mineral gruixut.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El mineral barrejat amb carb\u00f3 s’introdueix per la part superior del forn a trav\u00e9s de tremuges de tancament estanc. Des de la tremuja el mineral passa a una graella inferior on es realitzen la torrada. El vapor mercurial s’eleva i passa per un serpent\u00ed refrigerant que desemboca al dip\u00f2sit on es recull el mercuri condensat.<\/p>

    Els forns Cermak-Spirek<\/strong> van ser emprats per tractar mineral menunt.<\/p>

    El mineral passa per una graella m\u00f2bil que \u00fanicament permet el pas del material fi, denominat “bacisco”.<\/p>

    Un cop al forn, el mineral descendeix per un circuit de teules enlla\u00e7ades, mentre que l’aire calent del forn ascendeix pels espais tubulars interns. Quan finalitza el recorregut, els gasos pugen per uns tubs fins als conductes de refrigeraci\u00f3.<\/p>

    Una xemeneia<\/strong> (6<\/strong>) que va pert\u00e0nyer als forns Cermak-Spirek \u00e9s l’\u00fanic testimoni que s’ha conservat del conjunt de forns utilitzat a Almad\u00e9n durant la primera meitat de segle XX.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    La xemeneia de 24,25 metres \u00e9s de fust circular, destacant de la resta d’elements de el Parc Miner per la seva al\u00e7ada i la rotunditat de la seva geometria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Forns Pacific-Herreshof<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Des de 1954 fins a juliol de 2003 els forns Pacific-Herreshof<\/strong> (7<\/strong>) s\u00f3n els que van estar en servei a Almad\u00e9n.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    La seva estructura completa \u00e9s la que es conserva al Parc.<\/p>

    El mineral \u00e9s triturat a la mida d’una polzada i s’introdueixen per la part superior del forn, realitzant un moviment en espiral durant el seu descens.<\/p>

    Els forns arriben a una temperatura de 750o<\/sup> C i fan servir prop\u00e0 com a combustible, el que redueix el temps de torrat a menys de 2 hores.<\/p>

    Els gasos de mercuri, despr\u00e9s de passar per un cicl\u00f3 que elimina la pols, arriben als condensadors, dipositant despr\u00e9s el mercuri en unes piques amb aigua. El mercuri \u00e9s condu\u00eft per unes canonades des dels forns al magatzem on s’introdueixen en unes piques recobertes d’aigua per evitar la seva evaporaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Emmagatzematge i envasat. Museu del Mercuri<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    L’\u00faltim pas del proc\u00e9s, despr\u00e9s de la refrigeraci\u00f3 era l’emmagatzematge i envasat,<\/strong> al que se li va destinar un edifici, el Magatzem de mercuri<\/strong> (8<\/strong>). Actualment alberga el Museu del Mercuri<\/strong>. Se situa a la part baixa del terreny, als peus dels forns Pacific.<\/p>

    Un microb\u00fas facilita l’arribada amb el guia, que alhora \u00e9s el conductor.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Aquest magatzem va ser constru\u00eft el 1941 per substituir l’anterior que ocupava el mateix solar, i ha estat en funcionament fins a l’any 2003.<\/p>

    El Museu del Mercuri<\/strong> ocupa tota la planta baixa i un soterrani de l’edifici.<\/p>

    La Planta baixa \u00e9s la zona muse\u00edstica pr\u00f2piament dita, estructurada en quatre \u00e0mbits tem\u00e0tics: Geologia i paleontologia<\/strong> aplicada al terreny d’Almad\u00e9n. Les ci\u00e8ncies del mercuri<\/strong>. La metal\u00b7l\u00fargia del mercuri<\/strong>, on es troben objectes i maquetes, amb els seus panells, dels quals vaig obtenir part de les fotografies que he utilitzat. Finalment, les basses i l’emmagatzematge<\/strong>, que correspondria m\u00e9s espec\u00edficament a l’etapa de producci\u00f3 que es desenvolupava en aquest edifici.<\/p>

    El soterrani est\u00e0 dedicat a presentar un conjunt de diorames sobre les rutes del mercuri<\/strong> i la hist\u00f2ria de les mines<\/strong>. En el moment de la meva visita aquesta part estava en proc\u00e9s de remodelaci\u00f3, pel que no era visitable.<\/p>

    Prosseguint amb l’exposici\u00f3 de l’etapa d’emmagatzematge i envasat<\/strong>, el mercuri es dipositava en calaixos i basses<\/strong> a l’espera del seu envasat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Finalment, a l’\u00e9sser un l\u00edquid es procedeix al seu envasat<\/strong> amb destinaci\u00f3 a la seva comercialitzaci\u00f3. L’envasament del mercuri sempre s’ha efectuat manualment i ha seguit un proc\u00e9s semblant. El mercuri s’extreu del recipient d’emmagatzematge, es mesura i s’introdueix en flascons de ferro, quedant a punt per a la seva distribuci\u00f3.<\/p>

    Els flascons de ferro van comen\u00e7ar a emprar-se a Almad\u00e9n a mitjan segle XVIII, substituint als antics baldeses<\/em> de cuir. Cada flasc\u00f3 contenia 3 arroves (34,46 kg o 76 lliures) que, a m\u00e9s, \u00e9s la mesura de pesat universal del mercuri.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    A la fi del segle XX, l’\u00fas de flascons va quedar relegat per nous envasos de m\u00e9s capacitat (1.000 kg) que facilitaven l’emmagatzematge a gran escala.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Transport<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Des del segle XVI, la producci\u00f3 de azogue<\/em> tindr\u00e0 com a destinaci\u00f3 Am\u00e8rica per a l’obtenci\u00f3 de plata. Per a aix\u00f2 es va establir un circuit de transport amb tots els privilegis reials a la ruta Almad\u00e9n-Sevilla-Veracruz (M\u00e8xic).<\/p>

    D\u2019Almad\u00e9n a Sevilla el transport es realitzava en carretes de bous o carros de mules. En aquest recorregut el mercuri es transportava en baldreses de cuir.<\/p>

    Es dipositava a les drassanes de la Casa de Contractaci\u00f3 de Sevilla. All\u00e0 s\u2019envasaven en un baldr\u00e9s de cuir lligat amb una corda de c\u00e0nem. Al seu torn, aquest env\u00e0s es refor\u00e7ava amb un segon baldr\u00e9s i encara amb un tercer. Les borses es ficaven en un petit barril i aquests, de tres en tres, es col\u00b7locaven en un calaix de fusta. Despr\u00e9s de clavar la tapa dels calaixos, els envoltaven amb cordes de c\u00e0nem i espart i marcaven a la coberta les armes reials.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Des d’all\u00e0 es transportaven en barcasses pel Guadalquivir fins Sanl\u00facar de Barrameda o Cadis, per embarcar a la flota d’\u00cdndies rumb a Veracruz (M\u00e8xic). I des d’all\u00e0 a les mines de plata.<\/p>

    F\u00e0cilment podria trigar-un any des de l’extracci\u00f3 fins a l’arribada a destinaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Porta de Carlos IV i Porta de Carros<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Enfront de la porta del magatzem es va construir l’anomenada Porta de Carlos IV<\/strong> (9<\/strong>), per haver estat constru\u00efda en \u00e8poca d’aquest rei, acabada en 1795, en estil neocl\u00e0ssic.<\/p>

    Per aquesta monumental porta s’accedia al Cerco de destil\u00b7laci\u00f3 o Cerco de Buitrones que, com sabem, \u00e9s la zona metal\u00b7l\u00fargica on es produ\u00efa el azogue i que estava completament emmurallada per evitar robatoris.<\/p>

    A la porta es portava un rigor\u00f3s control de la sortida de carretes tirades per bous o mules carregades, amb pesats baldeses de azogue, direcci\u00f3 a les Drassanes de Sevilla.<\/p>

    En el recorregut de la visita es l’observa des del seu costat interior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    A la sortida de Parc miner cap a la Vila, la Porta s’apareix en tot el seu esplendor al revolt del cam\u00ed.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    A l’extrem sud del Cerco se situa la primera porta del Cerco de Buitrones, del segle XVI, coneguda com a Porta de Carros<\/strong> (10<\/strong>). Constru\u00efda amb la finalitat de facilitar la sortida dels carros amb el azogue cap a Sevilla.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    Perspectiva d'Almad\u00e9n en la segona meitat de segle XVIII, segons il\u00b7lustraci\u00f3 de F. Cruz<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Se la pot observar a la llunyania.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Activitats complement\u00e0ries<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El manteniment i funcionament de les mines i de la producci\u00f3 de mercuri requereix una gran quantitat d’activitats complement\u00e0ries de tipus molt divers.<\/p>

    Cal tenir en compte que les instal\u00b7lacions havien de ser autosuficients, al trobar-se Almad\u00e9n allunyat de qualsevol nucli urb\u00e0 que pogu\u00e9s aportar aquestes activitats i serveis.<\/p>

    Entre les activitats complement\u00e0ries m\u00e9s imprescindibles es troben: teuleria, farga, lampisteria, tallers mec\u00e0nics, fusteria, oficina t\u00e8cnica i administraci\u00f3, central el\u00e8ctrica o hostatgeria.<\/p>

    Entre les poques instal\u00b7lacions auxiliars que es conserven es troba el Forn de tejeras<\/strong> (11<\/strong>), en el camp entre les portes. Aquest tipus de forns es coneix amb el nom de tejeras per la funci\u00f3 que exercien, que consistia a coure les teules, maons i aludeles per a l’establiment.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El consum de aludeles i maons era enorme i el seu transport des d’altres zones d’Espanya llarg i cost\u00f3s, de manera que la mina havia de ser autosuficient i generar aquells materials que consumia.<\/p>

    Se suposa que el forn va ser constru\u00eft al segle XVII, estant en funcionament fins a mitjan segle XX, moment en qu\u00e8 els canvis en els sistemes de producci\u00f3 van fer innecessari el seu \u00fas.<\/p>

    En el recorregut de tornada ser\u00e0 quan ens aturem a observar el Forn de Bustamante.<\/p>

    Des de la porta del Centre de Visitants pot distingir-se els tallers<\/strong> (12<\/strong>) constru\u00efts en 1920, i al seu costat, l’edifici de l’oficina t\u00e8cnica i administraci\u00f3<\/strong> (13<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Es tanca aqu\u00ed el circuit intern en els Cercos de San Teodoro i de Buitrones.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Escombrera<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Malgrat no es visiti, cal indicar que la part exterior posterior oest del recinte s’havia dedicat a escombrera<\/strong> (14<\/strong>). La transformaci\u00f3 en Parc Miner i la seva catalogaci\u00f3 com a Patrimoni Mundial, van portar a fer una neteja i rehabilitaci\u00f3 d’aquests terrenys. Les dues fotografies, que es mostren a l’entrada del Museu del Mercuri, permeten veure un avans i una ara del seu estat. Tamb\u00e9 es pot constatar la seva neteja en les imatges Google que he incl\u00f2s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Fi de la visita<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Si m\u00e9s no per a mi, la visita a una explotaci\u00f3 minera o a una cova prehist\u00f2rica t\u00e9 alguna cosa d’especial. Endinsar-se en les entranyes de la Terra em porta a un altre m\u00f3n de sensacions, a una realitat diferent de la que percebo amb la llum de Sol. I m\u00e9s, si intento imaginar la vida al seu interior amb la il\u00b7luminaci\u00f3 d’un llum d’oli, i ves a saber amb qu\u00e8, quan l’ocupava un habitant prehist\u00f2ric.<\/p>

    En el cas de les explotacions mineres, s’uneixi, a m\u00e9s, les condicions de treball i les fatigues dels obrers en cada moment hist\u00f2ric, amb les seves eines i els seus perills.<\/p>

    En el cas d’Almad\u00e9n, aquest sentiment es refor\u00e7a amb les pors i problemes vinculats a la malaltia del mercuri, “mercurialisme” i amb la imatge dels for\u00e7ats i esclaus als que durant segles es va obligar a treballar en l’explotaci\u00f3. Fins i tot a l’acabar la Guerra Civil en un camp de concentraci\u00f3.<\/p>

    En el Post<\/em> seg\u00fcent: Almad\u00e9n (Ciudad Real)<\/strong>, aquests aspectes es posaran m\u00e9s en evid\u00e8ncia.<\/p>

    Pel que fa a la visita, la gran import\u00e0ncia del lloc es plasma en haver estat reconegut com un \u00e0mbit que mereix el qualificatiu de Patrimoni Mundial.<\/p>

    Per aix\u00f2, es tracta d’una de les joies de el patrimoni industrial espanyol que es posa al nostre abast, portant-nos al seu context geogr\u00e0fic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Bases d\u2019informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Webs<\/strong><\/p>

    institucional<\/a><\/p>

    almaden<\/a><\/p>

    turismocastillalamancha<\/a><\/p>

    mayasa<\/a><\/p>

    cuevasturisticas<\/a><\/p>

    loscaminosdelaplata<\/a><\/p>

    tecnicaindustrial<\/a><\/p>

    Webs academic<\/strong><\/p>

    A.M. Hern\u00e1ndez Sobrino, Parque Minero de Almad\u00e9n<\/a><\/em><\/p>

    A.M. Hern\u00e1ndez Sobrino, Carta a un ecologista sueco<\/a><\/em><\/p>

    dealmaden.com, Las minas de Almad\u00e9n<\/em><\/a><\/p>

    D. Peris, Almad\u00e9n conjunto hist\u00f3rico<\/em><\/a><\/p>

    M. del C. Ca\u00f1izares Ruiz, El atractivo tur\u00edstico de una de las minas de mercurio m\u00e1s importantes del mundo: El Parque Minero de Almad\u00e9n (Ciudad Real)<\/em><\/a><\/p>

    L. Mansilla Plaza, El Parque Minero de Almad\u00e9n. Un modelo de recuperaci\u00f3n del patrimonio minero industrial<\/em><\/a><\/p>

    R. Gil Bautista, Almad\u00e9n y sus Reales Minas de Azogue en el siglo XVIII<\/em> <\/a>(Tesis Doctoral)<\/p>

    M. Fernanda Fern\u00e1ndez, L. Mansilla Plaza, La Academia de Minas de Almad\u00e9n. Doscientos veinticinco a\u00f1os de historia<\/em><\/a><\/p>

    Sociedad Geol\u00f3gica, La miner\u00eda de la Comarca de Alamad\u00e9n: desde la \u00e9poca romana hasta el siglo XXI<\/em><\/a><\/p>

    El Mercantil, La log\u00edstica del azogue<\/em><\/a><\/p>

    R. Sumozas Garc\u00eda-Pardo, Arquitectura Industrial en Almad\u00e9n: antecedentes, g\u00e9nesis y repercusi\u00f3n del modelo en la miner\u00eda americana<\/em><\/a><\/p>

    V. Mart\u00edn Mart\u00edn, Los Rothschild y las minas de Almad\u00e9n : el servicio de la deuda p\u00fablica espa\u00f1ola y la comercializaci\u00f3n del mercurio de Almad\u00e9n<\/em><\/a> (Tesis Doctoral)<\/p>

    Llibre<\/strong><\/p>

    A.M. Hern\u00e1ndez Sobrino, Los mineros del azogue<\/em>, Fundaci\u00f3n Almad\u00e9n-Francisco Javier de Villegas, 2007, 513 pp. (Disponible en la tienda del Parque Minero de Almad\u00e9n)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El Parc Miner d’Almad\u00e9n (Ciudad Real) est\u00e0 format pel conjunt de les mines de cinabri i de les instal\u00b7lacions d’obtenci\u00f3 de azogue (mercuri). La seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica ha merescut la … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":29692,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[188,145,83,86,87,69,208,103,139,106,107,110],"tags":[],"class_list":["post-29885","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciudad-real-ca","category-edat-mitjana","category-historia-ca","category-islamic","category-joies-al-territori","category-arqueologia-industrial-ca","category-patrimoni-mundial","category-roma","category-segle-xvi-xvii","category-segle-xviii-xix","category-segle-xx-xxi","category-vila","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nParc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real) - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El Parc Miner d'Almad\u00e9n (Ciudad Real) est\u00e0 format pel conjunt de les mines de cinabri i de les instal\u00b7lacions d'obtenci\u00f3 de azogue (mercuri). La seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica ha merescut la seva catalogaci\u00f3 com a Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb Idria (Eslov\u00e8nia).\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real) - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El Parc Miner d'Almad\u00e9n (Ciudad Real) est\u00e0 format pel conjunt de les mines de cinabri i de les instal\u00b7lacions d'obtenci\u00f3 de azogue (mercuri). La seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica ha merescut la seva catalogaci\u00f3 com a Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb Idria (Eslov\u00e8nia).\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-04-02T14:43:41+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-28T07:23:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"768\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"511\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"36 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real)\",\"datePublished\":\"2020-04-02T14:43:41+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-28T07:23:30+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/\"},\"wordCount\":7550,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg\",\"articleSection\":[\"Ciudad Real\",\"Edat mitjana\",\"Hist\u00f2ria\",\"Isl\u00e0mic\",\"Joies al territori\",\"Patrimoni econ\u00f2mic\\\/productiu\",\"Patrimoni mundial\",\"Rom\u00e0\",\"Segle XVI-XVII\",\"Segle XVIII-XIX\",\"Segle XX-XXI\",\"Vila\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/\",\"name\":\"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real) - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg\",\"datePublished\":\"2020-04-02T14:43:41+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-28T07:23:30+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"El Parc Miner d'Almad\u00e9n (Ciudad Real) est\u00e0 format pel conjunt de les mines de cinabri i de les instal\u00b7lacions d'obtenci\u00f3 de azogue (mercuri). La seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica ha merescut la seva catalogaci\u00f3 com a Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb Idria (Eslov\u00e8nia).\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg\",\"width\":768,\"height\":511,\"caption\":\"Parque minero de Almaden\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real) - El turista tranquil","description":"El Parc Miner d'Almad\u00e9n (Ciudad Real) est\u00e0 format pel conjunt de les mines de cinabri i de les instal\u00b7lacions d'obtenci\u00f3 de azogue (mercuri). La seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica ha merescut la seva catalogaci\u00f3 com a Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb Idria (Eslov\u00e8nia).","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real) - El turista tranquil","og_description":"El Parc Miner d'Almad\u00e9n (Ciudad Real) est\u00e0 format pel conjunt de les mines de cinabri i de les instal\u00b7lacions d'obtenci\u00f3 de azogue (mercuri). La seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica ha merescut la seva catalogaci\u00f3 com a Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb Idria (Eslov\u00e8nia).","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2020-04-02T14:43:41+00:00","article_modified_time":"2020-04-28T07:23:30+00:00","og_image":[{"width":768,"height":511,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"36 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real)","datePublished":"2020-04-02T14:43:41+00:00","dateModified":"2020-04-28T07:23:30+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/"},"wordCount":7550,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg","articleSection":["Ciudad Real","Edat mitjana","Hist\u00f2ria","Isl\u00e0mic","Joies al territori","Patrimoni econ\u00f2mic\/productiu","Patrimoni mundial","Rom\u00e0","Segle XVI-XVII","Segle XVIII-XIX","Segle XX-XXI","Vila"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/","name":"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real) - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg","datePublished":"2020-04-02T14:43:41+00:00","dateModified":"2020-04-28T07:23:30+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"El Parc Miner d'Almad\u00e9n (Ciudad Real) est\u00e0 format pel conjunt de les mines de cinabri i de les instal\u00b7lacions d'obtenci\u00f3 de azogue (mercuri). La seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica ha merescut la seva catalogaci\u00f3 com a Patrimoni de la Humanitat conjuntament amb Idria (Eslov\u00e8nia).","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Parque-minero-de-Almaden.jpg","width":768,"height":511,"caption":"Parque minero de Almaden"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/parc-miner-dalmaden-ciudad-real\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Parc Miner d\u2019Almad\u00e9n (Ciudad Real)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29885","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29885"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29885\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30511,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29885\/revisions\/30511"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29692"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29885"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}