{"id":33863,"date":"2020-12-12T09:00:55","date_gmt":"2020-12-12T08:00:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=33863"},"modified":"2024-07-19T09:00:27","modified_gmt":"2024-07-19T07:00:27","slug":"monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/","title":{"rendered":"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona)"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s<\/em> (Barcelona), fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. \u00c9s un dels m\u00e9s ben conservat, on destaquen els 144 capitells del claustre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona)<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s. Vall\u00e8s Occidental. Barcelona<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Municipi: Sant Cugat del Vall\u00e8s. Comarca: Vall\u00e8s Occidental. Prov\u00edncia: Barcelona. Com. Aut\u00f2noma: Catalunya<\/p>

Coordenades: 41\u00b028\u203227\u2033N 2\u00b005\u203208\u2033E. Altitud: 125 msnm<\/p>

Web: visitsantcugat<\/a><\/p>

B\u00e9 d\u2019Inter\u00e8s Cultural<\/em><\/p>

Darrera visita: 2020<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa de situaci\u00f3 (Google maps 2020-11-11)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00cdndex<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s. Vall\u00e8s Occidental. Barcelona<\/a><\/p>

Una mica d\u2019hist\u00f2ria<\/a><\/p>

El conjunt arquitect\u00f2nic<\/a><\/p>

Evoluci\u00f3 de l\u2019edificaci\u00f3 del monestir<\/a><\/p>

Visita al Monestir<\/a><\/p>

Recorregut exterior del monestir<\/a><\/p>

Fa\u00e7ana de la pla\u00e7a d\u2019Octavi\u00e0. El castell-palau<\/a><\/p>

El palau de l\u2019Abat<\/a><\/p>

Recorregut per les muralles<\/a><\/p>

L\u2019exterior del recinte claustral<\/a><\/p>

La fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia<\/a><\/p>

Fa\u00e7anes lateral i posterior de l\u2019esgl\u00e9sia<\/a><\/p>

La fa\u00e7ana del claustr\u00f3<\/a><\/p>

El temple mon\u00e0stic<\/a><\/p>

Interior de l\u2019esgl\u00e9sia<\/a><\/p>

La rosassa o roset\u00f3<\/a><\/p>

Els absis<\/a><\/p>

El cimbori<\/a><\/p>

Lateral nord, de l\u2019evangeli<\/a><\/p>

Lateral sud, de l\u2019ep\u00edstola i capelles<\/a><\/p>

El claustre<\/a><\/p>

Del pati al claustre<\/a><\/p>

El claustre rom\u00e0nic<\/a><\/p>

Els capitells, suport d\u2019imatges simb\u00f2liques<\/a><\/p>

Museu del monestir. Cuina, refetor i escalfador medievals<\/a><\/p>

Sala capitular barroca<\/a><\/p>

El claustre renaixentista<\/a><\/p>

Espai interpretatiu: La hist\u00f2ria del monestir<\/a><\/p>

Bases d\u2019informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s. Vall\u00e8s Occidental. Barcelona<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s<\/strong> es localitza a uns 25 kil\u00f2metres de la ciutat de Barcelona, darrera del Parc Natural de la Serra de Collserola, a la comarca del Vall\u00e8s Occidental.<\/p>

El monestir benedict\u00ed de Sant Cugat, fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. Centre de vida religiosa, va participar tamb\u00e9 en la vida pol\u00edtica del pa\u00eds i en l’organitzaci\u00f3 de la societat imposada per les classes dirigents d’on provenien els monjos. Durant l’edat mitjana va aplegar un gran domini territorial i jurisdiccional al Comtat de Barcelona i a la Catalunya nova, i va desenvolupar un imponent complex arquitect\u00f2nic. Aquest consta, avui dia, de l’esgl\u00e9sia, el claustre amb edificacions mon\u00e0stiques, el palau abacial i les fortificacions.<\/p>

La vila de Sant Cugat, que va cr\u00e9ixer al seu costat, i els masos de l’entorn, van restar-hi estretament vinculats fins a la seva dissoluci\u00f3. El 1835 despr\u00e9s de quasi mil anys de vida mon\u00e0stica, els monjos van abandonar el monestir arran el decret d’exclaustraci\u00f3.<\/p>

\u00c9s un dels monestirs benedictins rom\u00e0nic-g\u00f2tics m\u00e9s ben conservats, en el que destaca el claustre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Una mica d\u2019hist\u00f2ria<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s de la conquesta de Barcelona pels francs en 801 i l\u2019establiment del comtat de Barcelona, la monarquia franca va impulsar el repoblament d\u2019aquestes terres.<\/p>

En la depressi\u00f3 del Vall\u00e8s, en un petit tur\u00f3 al costat de la Via Augusta romana i en la cru\u00eflla amb el cam\u00ed que unia Barcino<\/em> (Barcelona) amb Egara<\/em> (Terrassa) per Collserola, s\u2019havia establert al segle I dC l\u2019assentament d\u2019Octavi\u00e0<\/em> que va esdevenir un castellum<\/em> fortificat en el que actualment \u00e9s Sant Cugat del Vall\u00e8s.<\/p>

Pel segle V s\u2019hi va construir una esgl\u00e9sia paleocristiana i un recinte funerari, presumptament on s\u2019hi van enterrar les despulles de Sant Cugat, martiritzat a Barcelona l\u2019any 304. Al segle VI es va reformar en bas\u00edlica visig\u00f2tica.<\/p>

Despr\u00e9s de la conquesta de Barcelona pel rei franc Lluis I, el Piet\u00f3s, al segle IX, aquest assentament previ \u00e9s va aprofitat per empla\u00e7ar-hi un monestir benedict\u00ed, del que es desconeix la data exacta de la seva fundaci\u00f3, sota el mandat de l\u2019abat Ostofred. Fins l\u2019any 878 no consta la primera noticia documental per part del rei franc Lluis II, el Tartamut, confirmant la domus<\/em> de Sant Cugat i Sant F\u00e8lix, al lloc d\u2019Octavi\u00e0, al bisbe de Barcelona.<\/p>

La primera comunitat mon\u00e0stica<\/a> devia ser probablement de clergues regulars, dependents del bisbat i sota la regla de sant Benet.<\/p>

Inicialment, es van aprofitar part de les construccions existents, procedint a successives reformes i ampliacions.<\/p>

Les donacions que anava rebent de nobles i propietaris van fer que arrib\u00e9s a ser un dels monestirs m\u00e9s importants del Comtat de Barcelona.<\/p>

Durant la incursi\u00f3 d\u2019al-Mansur de 985, el monestir va ser saquejat. El nou abat Od\u00f3, vinculat a la noblesa, assumeix la tasca de reconstrucci\u00f3. Quan en 995 va ser nomenat bisbe de Girona, va mantenir el c\u00e0rrec d\u2019abat. A l\u2019abat Od\u00f3 se li va dedicar una tomba al segle XIV situada al lateral de l\u2019evangeli dins del temple.<\/p>

La progressiva dedicaci\u00f3 dels monjos a l\u2019ofici div\u00ed, al comer\u00e7 dels excedents agr\u00edcoles i a tasques culturals, els va portar a delegar en pagesos bona part del treball agr\u00edcola. Els camperols van formar un nucli de poblaci\u00f3, Octavi\u00e0 del Vall\u00e8s, a l\u2019entorn de la parr\u00f2quia de Sant Pere, que l\u2019any 993 estava en ple funcionament.<\/p>

Els monjos es van dedicar especialment la copia de llibres i a l\u2019escola claustral, dirigida a la formaci\u00f3 dels futur monjos i, possiblement, a fills de potentats.<\/p>

Successivament va anar ampliant el poder territorial sobre Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet i Reixac, tenint terres en 52 municipis de Catalunya, i consolidant el poder econ\u00f2mic del senyoriu mon\u00e0stic.<\/p>

Amb l\u2019ampliaci\u00f3 de donacions i rendes, que requeria la seva defensa i l\u2019administraci\u00f3 de just\u00edcia, els monjos es van convertir en senyors feudals al costat de la noblesa.<\/p>

Aquest vincle amb la noblesa i el poder pol\u00edtic ser\u00e0 una constant al monestir i el puntal per afermar els seus dominis. A m\u00e9s, obt\u00e9 la independ\u00e8ncia de l\u2019abadia envers l\u2019autoritat comtal i episcopal, vinculant-se directament al Papa de Roma, amb Silvestre II des de 1002, el que permet al monestir la lliure elecci\u00f3 de l\u2019abat.<\/p>

El 1004 s\u2019inicia la construcci\u00f3 de la esgl\u00e9sia rom\u00e0nica, dirigida per l\u2019arquitecte Fedanci<\/em>. Pel que fa a la construcci\u00f3 del monestir, va prendre el model dels monestirs benedictins, amb el claustre com a centre de les depend\u00e8ncies monacals, mentre el temple adoptava forma basilical amb tres absis.<\/p>

En el moment convuls de tensi\u00f3 entre el papa Urb\u00e0 II i el comte Ramon Berenguer II a finals del segle XI va comportar que el monestir de Sant Cugat passes a dependre en 1089 de l\u2019abadia cluniacenca de Sant Pon\u00e7 de Tomeres a l\u2019Occit\u00e0nia. Aquesta depend\u00e8ncia nom\u00e9s va durar tres anys.<\/p>

Amb el suport de Ramon Berenguer III, l\u2019any 1097 esdev\u00e9 el centre de la primera congregaci\u00f3 de monestirs catalans. La congregaci\u00f3 de Sant Cugat es mant\u00e9 vigent fins al 1215.<\/p>

Passat l\u2019atac al monestir dels almor\u00e0vits el 1114, es va procedir a la reconstrucci\u00f3 del temple ampliant les seves dimensions. Per la seva part, el claustre rom\u00e0nic va comen\u00e7ar a construir-se l\u2019any 1190 i va estar acabat en uns trenta anys.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com es veur\u00e0 durant la visita, destaca la singularitat \u00fanica a Catalunya, d\u2019estar signat pel seu autor: Arnau Cadell<\/em>.<\/p>

Aquesta reconstrucci\u00f3 no finalitzar\u00e0 fins a mitjan segle XIV, ja que les obres van romandre molt temps paralitzades com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels conflictes de compet\u00e8ncies amb el bisbe, conflictes t\u00edpics entre bisbes i monestirs per tot arreu. Aquest llarg per\u00edode de construcci\u00f3, de m\u00e9s de dos segles, va comportar que el temple s\u2019inici\u00e9s en estil rom\u00e0nic i s\u2019acab\u00e9s amb els trams finals del temple i la fa\u00e7ana plenament g\u00f2tics.<\/p>

En 1215, despr\u00e9s del Concili de Later\u00e0 IV, Innocenci III inicia la reforma dels benedictins i s\u2019estableix la instauraci\u00f3 d\u2019una sola congregaci\u00f3 mon\u00e0stica per a tota la prov\u00edncia eclesi\u00e0stica de la Tarraconense. La creaci\u00f3 de la Congregaci\u00f3 Claustral Tarraconense es produir\u00e0 en 1229, en la qual Sant Cugat \u00e9s un dels monestirs fundadors i a la qual no deixar\u00e0 de pert\u00e0nyer fins al 1835.<\/p>

Un fet ressenyable en la hist\u00f2ria del monestir va ser l\u2019assassinat de l\u2019abat Biure dins de l\u2019esgl\u00e9sia per la disputa d\u2019un testament, durant la Missa del Gall de 1350.<\/p>

Als anys 1409 i 1419 es van celebrar Corts al monestir.<\/p>

Al segle XVI, amb criteris renaixentistes, es construir\u00e0 un nou edifici d\u2019acc\u00e9s al claustre, amb una llotja d\u2019estil tosc\u00e0, el claustr\u00f3, i un sobreclaustre del mateix estil, per accedir a noves cel\u00b7les individuals. El vell dormitori es dedic\u00e0 a capella de la Santa Creu.<\/p>

Els canvis pol\u00edtics i del paper de les congregacions mon\u00e0stiques dins el nou ordre urb\u00e0 va provocar crisis i tensions. Per exemple, en 1503, Felip II va protagonitzar un primer intent fracassat de subjectar el monestir a la congregaci\u00f3 de Valladolid.<\/p>

La disminuci\u00f3 de rendes agr\u00e0ries va portar a limitar a 24 el nombre de monjos, i en 1550 s\u2019aprova que nom\u00e9s podrien ser monjos de Sant Cugat els fills de nobles, i al segle XVIII s\u2019exigia que els postulants a monjo aportessin una renda anual m\u00ednima per al seu manteniment.<\/p>

El seu paper en la pol\u00edtica es mantingu\u00e9, el que es manifesta en el fet de que diversos abats van ser presidents de la Generalitat de Catalunya des de 1557 fins al segle XVIII.<\/p>

Els diversos conflictes militars que es van succeir a Catalunya van incidir negativament en el monestir. Com en 1650, en que tropes franceses ocupen el monestir i causen destrosses, o en 1705 quan les tropes de Lord Peterborourgh i el pr\u00edncep de Darmstadt ocupen el monestir.<\/p>

Despr\u00e9s de la Guerra de Successi\u00f3, l\u2019ordre de Felip V d\u2019enderrocar fortificacions, va portar a transformar l\u2019antic castell en palau abacial.<\/p>

Al mateix segle XVIII, es construeix una nova sala capitular barroca, mentre que a l\u2019esgl\u00e9sia la quarta nau del costat de l\u2019ep\u00edstola es transforma en capelles barroques i una nova sagristia.<\/p>

Tamb\u00e9 durant els anys 1808-1814 va patir les penalitats per la Guerra del Franc\u00e8s.<\/p>

El segle XIX ser\u00e0 determinant en la vida del monestir, amb un primer intent d\u2019exclaustraci\u00f3 en 1820-1823, i l\u2019exclaustraci\u00f3 definitiva de Mendizabal i la desamortitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns mon\u00e0stics de 1835. Els aldarulls de l\u2019\u00e8poca provocaren saquejos i incendis.<\/p>

L\u2019edifici pass\u00e0 a dependre de Bienes Nacionales<\/em>, que quan el va rebre dos anys despr\u00e8s nom\u00e9s contenia el claustre, el palau abacial i l\u2019esgl\u00e9sia, que s\u2019havia salvat del seu espoli al haver estat convertida en parr\u00f2quia dos anys abans.<\/p>

Es declara Monument Nacional<\/em> l\u2019any 1931. I en 1938 se celebren les pen\u00faltimes Corts de la Rep\u00fablica Espanyola.<\/p>

A partir de 1941 es crea el Patronat del Monestir amb l\u2019objectiu de la restauraci\u00f3 i gesti\u00f3 del monument. Finalment, \u00e9s reconeguda la propietat municipal del monestir.<\/p>

En tot aquest darrer temps els seus locals han assumit molts diversos usos. Un dels mes significatius va consistir, entre 1968 i 1973, en ser la seu de la recent creada Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/em>, mentre es procedia a la construcci\u00f3 del Campus de Bellaterra.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El conjunt arquitect\u00f2nic <\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Evoluci\u00f3 de l\u2019edificaci\u00f3 del monestir<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El Monestir de Sant Cugat d'Octavi\u00e0<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El monestir tal com avui el coneixem \u00e9s el resultat d’un llarg proc\u00e9s constructiu. Des de la seva fundaci\u00f3 al segle IX fins de la dissoluci\u00f3 de la comunitat benedictina el 1835, ha sofert successives transformacions arquitect\u00f2niques per tal d’adaptar-lo a les necessitats canviants de la comunitat mon\u00e0stica i als llenguatges art\u00edstics de les diferents \u00e8poques. A aquest proc\u00e9s de transformaci\u00f3 cal sumar-hi les diverses restauracions del conjunt a partir de 1835, quan deixa de servir a les funcions per les que havia estat concebut i alberga altres usos. El resultat d’aquests m\u00e9s de mil anys d\u2019hist\u00f2ria \u00e9s, doncs, la superposici\u00f3 i conviv\u00e8ncia d’estils arquitect\u00f2nics diversos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El primer monestir conegut. Any 1000 <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’entorn de l’any 1000, sota l’impuls de l’abat Od\u00f3, comen\u00e7a la construcci\u00f3 d’un nou monestir segons un projecte coherent que integrava totes les construccions a l’entorn d’un claustre i en la que hi va intervenir l’arquitecte Fedanci<\/em>. Aquesta ordenaci\u00f3, que encara perviu avui, va ser la mateixa seguida en diversos centres mon\u00e0stics i catedrals entre la segona meitat del segle X i el segle XI.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El monestir rom\u00e0nic. Segles XII-XIII<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al segle XII s’inicia un nou projecte constructiu per al monestir. No es varia l’ordenaci\u00f3 general dels edificis, sin\u00f3 que aquells m\u00e9s importants s\u00f3n substitu\u00efts per uns de nous: l’esgl\u00e9sia, el claustre i la sala capitular. Aquesta renovaci\u00f3, empesa per la prosperitat del moment, va ser comuna a molts monestirs i catedrals.<\/p>

A mitjans segle XII, es comen\u00e7a la nova esgl\u00e9sia, que no s’acabar\u00e0 fins ben entrat el segle XIV. Primer es construeix la cap\u00e7alera i el primer tram de les naus amb un plantejament arquitect\u00f2nic totalment innovador, que anuncia ja les formes g\u00f2tiques. A partir de mitjan segle XIII, es construeix el segon tram i el cimbori, punt en qu\u00e8 les obres s’aturen. A mida que avan\u00e7a, s’enderroca l’edifici antic, de manera que bona part de les naus i la galilea del segle XI conviuen for\u00e7a temps amb la nova arquitectura.<\/p>

Vers 1190 es comen\u00e7a el nou claustre, tot mantenint els edificis del segle XI on es reunien, dormien i menjaven els monjos. Acabat el claustre, es construeix la nova sala capitular, m\u00e9s gran que l’anterior.<\/p>

A la maqueta, el monestir vers 1250, un cop acabades les obres del claustre, els absis i l’inici de les naus de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El monestir g\u00f2tic. Segles XIV-XV<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’entorn del 1300 es reprenen les obres de l’esgl\u00e9sia i s’acaben el 1337 amb la nova fa\u00e7ana i la gran rosassa, ja en un estil g\u00f2tic, plenament establert, per formar un singular edifici de quatre naus. En aquest mateix moment es planteja una remodelaci\u00f3 total dels vells edificis que envolten el claustre. A llevant es comen\u00e7a un gran edifici, amb arcs diafragm\u00e0tics, que no arribar\u00e0 a concloure\u2019s. La resta d’obres destacades s’emprenen en temps de l’abat Busquets (1351-1381). L’aspecte m\u00e9s nou \u00e9s la fortificaci\u00f3 del monestir, amb acc\u00e9s per una porta fortificada, que delimita un nou recinte m\u00e9s ampli que el claustral i que consolida el car\u00e0cter feudal del monestir.<\/p>

Les obres de l’esgl\u00e9sia es van reprendre a partir del tram del cimbori amb la continuaci\u00f3 de les tres naus ja comen\u00e7ades i amb l’afegit d’una quarta nau al costat sud, arrenglerada amb el cos del campanar. Aix\u00ed quedava conclosa definitivament la substituci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia del segle XI que, fins llavors, havia conviscut amb l’obra nova. De totes maneres, el resultat no vari\u00e0 substancialment l’ordenaci\u00f3 general del monestir amb els edificis a l’entorn del claustre, establerta ja a l’entorn de l’any 1000. Aquestes obres, portades a terme durant el govern de l’abat Busquets impliquen la construcci\u00f3 d’un nou palau abacial, i les velles sales de l’abat, a l’ala oest del claustre, s\u00f3n remodelades per a formar part de l’arxiu del monestir.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Del Renaixement al Barroc. Segles XVI-XVIII<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019\u00faltima gran campanya constructiva data de la segona meitat del segle XVI. Acabada l\u2019\u00e8poca de les grans ampliacions, el monestir es transforma interiorment. S’amplia el recinte murallat, i es construeixen el claustre superior i les cases de monjos i pabordes dins el per\u00edmetre de les muralles del segle XVI. La reordenaci\u00f3 interna obliga a la construcci\u00f3 de la llotja d’acc\u00e9s al claustre.<\/p>

Com que els monjos passen a viure en cel\u00b7les individuals, es construeix el claustre superior i la seva escala d’acc\u00e9s, aix\u00ed com la llotja occidental. La nova obra amplia els espais claustrals de manera considerable i comporta alguns canvis en la funci\u00f3 dels edificis preexistents.<\/p>

Tamb\u00e9 data d’aquests moments la reordenaci\u00f3 de la muralla i l’ampliaci\u00f3 pel costat sud, que tanca els horts dels monjos. En els segles XVII i XVIII es fan reformes importants a l’interior de la base del campanar i a la nau sud de l’esgl\u00e9sia. Aquesta \u00e9s compartimenta i en resultaran tres capelles, les quals rebran una rica decoraci\u00f3 barroca.<\/p>

Acabada la Guerra de Successi\u00f3, el rei Felip V va decretar la destrucci\u00f3 de les defenses del monestir, entre les quals, el rastell i el matac\u00e0 del portal major. La fesomia va passar a ser la d\u2019un palau,, com es veu actualment, amb una gran quantitat d\u2019obertures en forma de finestres i balcons, tapiant els merlets. Possiblement algunes torres tamb\u00e9 fossin escap\u00e7ades.<\/p>

Al segle XVIII aquest era l\u2019aspecte del monestir.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Estat actual<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s de l\u2019exclaustraci\u00f3 i desamortitzaci\u00f3 del 1835 el conjunt arquitect\u00f2nic passa per diverses vicissituds.<\/p>

Malgrat tot, s\u2019han recuperat i conservat en molt bon estat les parts fonamentals de l\u2019antic monestir: l\u2019esgl\u00e9sia, el claustre rom\u00e0nic amb les seves depend\u00e8ncies, el claustr\u00f3, el claustre renaixentista i el palau abacial, aix\u00ed com una part important del tra\u00e7at de les muralles del segle XVIII, com es por apreciar en les imatges seg\u00fcents.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Google maps 2020-11-11)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Google maps 2020-11-11)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Visita al Monestir<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Google maps 2020-11-11)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c9s el moment d\u2019iniciar el recorregut pel monestir.<\/p>

Desenvolupar\u00e9 la visita en quatre circu\u00efts.<\/p>

Primer efectuar\u00e9 un recorregut per l\u2019exterior del recinte murat i el palau abacial. Despr\u00e9s, un segon recorregut exterior per l\u2019entorn de l\u2019edifici mon\u00e0stic. El tercer punt de visita el concentrar\u00e9 en l\u2019esgl\u00e9sia. Per acabar amb la visita al claustre, passant pel claustr\u00f3, i les depend\u00e8ncies que han estat condicionades com museu-centre d\u2019interpretaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Recorregut exterior del monestir<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fa\u00e7ana de la pla\u00e7a d'Octavi\u00e0. El castell-palau <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Exteriorment, la fa\u00e7ana occidental, que limita amb la pla\u00e7a d\u2019Octavi\u00e0, s\u2019est\u00e9n, de nord a sud (esquerra a dreta), des de la torre (A<\/strong>) en el l\u00edmit septentrional de la muralla, un espai buit fins al castell-palau abacial (D<\/strong>) i un llen\u00e7 de muralla (E<\/strong>) amb dues portes, la primera d\u2019acc\u00e9s a l\u2019esgl\u00e9sia i la segona vers els antics horts del monestir, per acabar en la torre sud-oest (F<\/strong>).<\/p>

De fons, s\u2019eleva la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia g\u00f2tica, presidida per la gran rosassa.<\/p>

Aquesta fa\u00e7ana correspon als l\u00edmits del segle XVIII.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per l\u2019exterior s\u2019han senyalitzat amb pedra el per\u00edmetre i disposici\u00f3 de les torres de la porta d\u2019entrada de la muralla del segle XV.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El palau de l\u2019Abat <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cap a la segona meitat del segle XIV, els abats del monestir abandonen l’antiga cambra dins la clausura i es fan construir un edifici independent, el que s\u2019anomena palau de l\u2019Abat<\/strong> (D<\/strong>). Aquest edifici adopta la estructura caracter\u00edstica dels palaus g\u00f2tics civils catalans i, alhora, \u00e9s fortificat com a part integrant de les defenses del monestir amb torres, espitlleres i merlets al coronament.<\/p>

Com s\u2019ha assenyalat, el castell defensiu original, va ser reconvertit en palau, anul\u00b7lant els elements m\u00e9s defensius, matac\u00e0, merlets. Tamb\u00e9 es va destruir la barbacana defensiva amb rastell, el fossat i el pont m\u00f2bil per salvar el fossat.<\/p>

La torre<\/strong> del costat nord (B<\/strong>), actual Oficina de Turisme, corresponia a la \u00fanica entrada al recinte claustral.<\/p>

Aquesta torre mestre, o de l\u2019homenatge, amb un portal de punt rod\u00f3 amb grans dovelles, les restes del matac\u00e0, i la terrassa coberta amb una teulada, per fer-li perdre el car\u00e0cter militar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l\u2019angle sud una torre octogonal<\/strong> (C<\/strong>), amb una finestra g\u00f2tica que era l\u2019\u00fanica obertura fins al segle XVI.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019edifici avan\u00e7a a l\u2019interior en direcci\u00f3 a la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la part nord el darrera s’hi constru\u00ed un dip\u00f2sit d’aigua amb una font.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les nombroses transformacions posteriors, com la remodelaci\u00f3 de l’abat Llupi\u00e0 el 1735, l’escut del qual s’erigeix sobre el portal, o l\u2019adaptaci\u00f3 a les funcions parroquials, han alterat la seva estructura i aspecte inicials. Actualment, \u00e9s l’\u00fanic edifici intramuralles que queda dels que envoltaven l’esgl\u00e9sia i el claustre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Recorregut per les muralles<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La muralla de migdia<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tot el lateral sud de la muralla<\/strong> (G<\/strong>) \u00e9s un llen\u00e7 continu, sense cap torre interm\u00e8dia fins a l\u2019angle sud-est, amb una torre hexagonal<\/strong> (F<\/strong>, H<\/strong>) a cada extrem.<\/p>

Es va construir al segle XVI, despr\u00e9s d\u2019enderrocar-se la muralla d\u2019aquesta part, ampliant el recinte i ubicant-t\u2019hi el horts dels monjos i l\u2019abat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Si ens allunyem en aquest angle sud-est, i agafem una mica de perspectiva, obtindrem una magn\u00edfica imatge del conjunt mon\u00e0stic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La muralla de llevant <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al girar en direcci\u00f3 nord per la muralla de llevant<\/strong> (I<\/strong>) s\u2019observa una porta defensada per dues torres que donava entrada als horts i a les cases dels oficis monacal que s\u2019estenien per la muralla de llevant i nord, totes desaparegudes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una visi\u00f3 d\u2019aquestes dues torres i porta des de l\u2019interior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la muralla de llevant (I<\/strong>) hi havia disposades diverses torres, de les que es conserva, en direcci\u00f3 nord, una primera de planta quadrangular, i una segona pentagonal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A partit d\u2019aqu\u00ed la muralla va ser successivament derru\u00efda.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La muralla nord <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Significa que de la muralla nord no queden pr\u00e0cticament vestigis. Nom\u00e9s hem vist la torre cantonera nord-est (A<\/strong>) per la que he iniciat aquest recorregut exterior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019exterior del recinte claustral<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Em situo a l\u2019interior del recinte murat, a l\u2019angle sud-oest. Aqu\u00ed va estar l\u2019hort de l\u2019abat. S\u2019hi veu el lateral sud del palau abacial i la fa\u00e7ana d\u2019entrada a l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el proc\u00e9s de monumentalitzaci\u00f3 del recinte en aquest espai si va situar la creu de terme<\/strong> (K<\/strong>) que es trobava antigament en una important cru\u00eflla de camins -el de Rub\u00ed, el de Terrassa o cam\u00ed dels Monjos, i el de la vall del Llobregat- on al tombant dels segles XVII-XVIII fou constru\u00efda la petita capella de Sant Dom\u00e8nec. Posteriorment es va traslladar prop de la Vila al passeig que porta el seu nom i, finalment, dins el recinte del monestir.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La fa\u00e7ana principal de l\u2019esgl\u00e9sia<\/strong> (J<\/strong>) es va acabar de construir al segle XIV en estil g\u00f2tic, oficialment es va donar per acabada el 4 de setembre de 1337, per\u00f2 sense la vidriera de la rosassa. Situada als peus del temple amb orientaci\u00f3 a ponent. Mostra l\u2019estructura interior del temple, amb una nau central m\u00e9s elevada presidida per una gran rosassa, dues naus laterals, d\u2019inferior altura, amb una rosassa m\u00e9s petita en cadascuna, i una no habitual quarta nau adossada al costat sud.<\/p>

Uns davantals sobre les tres naus centrals amagant les pendents de les teulades.<\/p>

La fa\u00e7ana, on destaquen el portal i una gran rosassa, es caracteritza per la sobrietat i austeritat t\u00edpiques de l’art g\u00f2tic catal\u00e0.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El portal g\u00f2tic d\u2019arc apuntat, que sobresurt de la fa\u00e7ana, est\u00e0 format per onze arquivoltes decreixents en embut, sustentades per columnes cil\u00edndriques i capitells amb motius vegetals.<\/p>

La porta \u00e9s de dues fulles, amb un mainell. El timp\u00e0 estava decorat amb una pintura de l\u2019Epifania, avui desapareguda.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La rosassa <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La rosassa central conforma l\u2019element m\u00e9s destacat de la fa\u00e7ana. \u00c9s un dels m\u00e9s gran de Catalunya.<\/p>

Des de l\u2019exterior s\u2019observa tot l\u2019esquelet de pedra amb dotze radis. Caldr\u00e0 observar-lo des de l\u2019interior per apreciar el seu paper en la llum que projecta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fa\u00e7anes lateral i posterior de l\u2019esgl\u00e9sia<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’ampliaci\u00f3 del recinte mon\u00e0stic al segle XVI pel costat sud comport\u00e0 la creaci\u00f3 d’un nou espai que, si m\u00e9s no al segle XVII, ja era destinat a horts. Un gran hort com\u00fa paral\u00b7lel a l’esgl\u00e9sia i, a l’extrem oest l’hort de l’abat. Com la resta d’horts dels monjos, despr\u00e9s de l’exclaustraci\u00f3 foren arrendats per finan\u00e7ar el manteniment del monestir.<\/p>

A l\u2019esgl\u00e9sia, la ampliaci\u00f3 de la quarta nau es va fer fins al nivell sortint de la torre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La fa\u00e7ana meridional<\/strong> (L<\/strong>) \u00e9s un tancament que enlla\u00e7a amb la torre ocupant el tres darrers trams del temple en estil g\u00f2tic, com mostren les tres finestres d\u2019arc apuntat. Es fa visible com a l\u2019interior s\u2019hi van incorporar posteriorment les construccions de tres capelles barroques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La torre-campanar i el cimbori<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La torre-campanar<\/strong> (M<\/strong>) \u00e9s dels pocs elements que es conserven del conjunt mon\u00e0stic del segle XI, quan en 1063 l’abat Andreu Sendred ven un camp per pagar l’obra del campanar. El cos principal, fins a la part superior dels arcs cecs, fou constru\u00eft en aquell moment i ornat amb els cl\u00e0ssics motius llombards del rom\u00e0nic. Constitu\u00efa un element extern adossat al mur de l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>

La part superior no es va acabar de construir fins a mitjan segle XVIII.<\/p>

Tant el campanar com els absis de l’esgl\u00e9sia, utilitzen com a fonament les restes de la fortificaci\u00f3 romana del segle IV que preced\u00ed el monestir en aquest empla\u00e7ament. Aquesta fortificaci\u00f3 disposava de planta quadrangular i torres massisses de planta circular o semicircular als angles i al centre de cada costat, i mai no es va acabar de construir del tot.<\/p>

Culmina el terrat del campanar dos petits cossos amb les campanes del rellotge. En total, uns 50 metres d\u2019al\u00e7ada.<\/p>

A continuaci\u00f3 del campanar, adossada a l\u2019est, es troba l\u2019actual sagristia<\/strong>, primitiva capella rom\u00e0nica de Tots els Sants<\/strong> (O<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquestes perspectives es pot observa la combinaci\u00f3 entre la torre i el cimbori g\u00f2tic.<\/p>

El cimbori<\/strong> (N<\/strong>), en forma de prisma octogonal amb finestres a cada costat pertany al per\u00edode de represa de les obres ja en estil g\u00f2tic. Culmina amb una torreta de dos nivells d\u2019estil rom\u00e0nic, modificada al segle XVIII, coberta amb una pir\u00e0mide de rajola vidriada a la vela, blava i blanca, amb el penell del gall al cim. Es veu clarament la combinaci\u00f3 d\u2019estils g\u00f2tic i rom\u00e0nic del moment de la transici\u00f3 d\u2019estils quan es va construir.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per sobre de la teulada de la sagristia sobresurt una espl\u00e8ndida finestra rom\u00e0nica del primer tram de l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Lateral de llevant. Els absis<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com s\u2019acaba de veure, a l\u2019exterior del primer tram del temple, donant continu\u00eftat a la torre sobresortint, es va construir la capella rom\u00e0nica de Tots els Sants (O<\/strong>) en la que el seu frontal, amb una gran finestra rom\u00e0nica de mig punt, enlla\u00e7a amb els tres absis rom\u00e0nics<\/strong> (P<\/strong>).<\/p>

Com marca el criteri can\u00f2nic, els absis estan encarats b\u00e0sicament a llevant.<\/p>

Com sabem, aquest temple es va comen\u00e7ar a construir per la cap\u00e7alera, pels absis i els dos primers trams del temple. L\u2019inici de les obres correspon, per tant, al segle XI.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tres absis semicirculars poligonals amb semi columnes adossades a les arestes. M\u00e9s gran el central, amb la decoraci\u00f3 llombarda d\u2019arcs cecs i fines finestres estretes i allargades d\u2019arc de mig punt.<\/p>

Aquesta cap\u00e7alera es va bastir sobre els murs de la fortalesa romana que s\u00f3n visibles a la seva base, fins a la base del campanar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l\u2019absis central es va obrir posteriorment un gran finestral g\u00f2tic, on s\u2019observa clarament aquest encaix, no ben resolt.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els arcs llombards sobre unes m\u00e8nsules esculpides del segon rom\u00e0nic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

A continuaci\u00f3, es situa la sala capitular g\u00f2tica, que al segle XVIII es transforma en sala capitular barroca. Al segle XVI si va afegir una capella<\/strong> (Q<\/strong>) que servia de contrafort extern.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Segueix la fa\u00e7ana externa<\/strong> (R<\/strong>) del claustre de segle XI, on s\u2019observa un seguit d\u2019obertures efectuades al llarg dels segles, entre les que destaquen petites obertures que donaven llum als dormitoris.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Lateral nord<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El lateral nord<\/strong> (S<\/strong>) continua el tancament del recinte claustral, on tamb\u00e9 es veu l\u2019empremta del pas dels anys en el seguit d\u2019obertures d\u2019estils diversos segons l\u2019\u00e8poca.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La fa\u00e7ana del claustr\u00f3 <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquest recorregut hem retornat a la fa\u00e7ana de ponent. Hav\u00edem comen\u00e7at pel costat sud, enfront de la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia, ara ens situem al costat nord, davant del recinte claustral, on es situa la fa\u00e7ana del claustr\u00f3<\/strong> (T<\/strong>).<\/p>

Respon a una intervenci\u00f3 de l\u2019abat Despuig, que va construir al segle XVI aquesta porxada d\u2019acc\u00e9s al claustre, d\u2019estil renaixentista tosc\u00e0, amb depend\u00e8ncies al claustre superior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El temple mon\u00e0stic<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El temple constitu\u00efa l’edifici principal del monestir. Els monjos s’hi apleg\u00e0vem per celebrar els vuit oficis diaris establerts per la regla de Sant Benet.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Interior de l\u2019esgl\u00e9sia<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’esgl\u00e9sia \u00e9s de planta basilical, amb tres naus encap\u00e7alades per absis, i una quarta nau m\u00e9s curta, al costat de l\u2019ep\u00edstola. Les dues naus lateral no tenen la mateixa amplada, essent m\u00e9s estreta la del costat de l\u2019evangeli.<\/p>

D\u2019unes dimensions interiors de 55 metres de llargada per uns 33 d\u2019amplada.<\/p>

El projecte original era de concepci\u00f3 rom\u00e0nica, per\u00f2 en el decurs dels m\u00e9s de dos segles de construcci\u00f3 va acabar adoptant l\u2019estil g\u00f2tics en una part de l\u2019edifici. El conjunt \u00e9s una edificaci\u00f3 de transici\u00f3 rom\u00e0nic-g\u00f2tica.<\/p>

L’edifici resultant disposa d’una cap\u00e7alera rom\u00e0nica de la segona meitat del segle XII, dos primers trams i un cimbori constru\u00efts al segle XIII en un moment de transici\u00f3 entre el rom\u00e0nic i g\u00f2tic, i els tres darrers trams i la fa\u00e7ana, g\u00f2tics, constru\u00efts a la segona meitat del segle XIV.<\/p>

Les cobertes s\u00f3n de voltes de creueria, fins i tot la del cimbori.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Pas del rom\u00e0nic al g\u00f2tic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El diorama seg\u00fcent, que es pot veure en l\u2019exposici\u00f3 del claustre superior, serveix per visualitzar el pas de l\u2019arquitectura rom\u00e0nica a g\u00f2tica a partir dels dos primers trams rom\u00e0nics d\u2019arc de mig punt respecte dels tres del peu del temple g\u00f2tics apuntats.<\/p>

Tamb\u00e9 permet veure la disposici\u00f3 del cor mon\u00e0stic i el tancament de la part del presbiteri, com era norma en la separaci\u00f3 entre la vida monacal i els assistents externs dins dels temples mon\u00e0stics, que van ser eliminats al convertir-se en esgl\u00e9sia parroquial.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cal assenyalar que el cadiram del cor, situat al tercer tram de la nau central, va ser traslladat en 1911 al monestir de Valldonzella, a Barcelona.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La rosassa o roset\u00f3<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al monestir hi ha un total de nou rosasses. De les tres que conte la fa\u00e7ana, la rosassa central<\/strong> (1<\/strong>) constitueix la mostra de m\u00e9s inter\u00e8s de tot el temple per les seves dimensions i forma.<\/p>

L\u2019entramat de pedra dominant en la visi\u00f3 des de l\u2019exterior es converteix en lluminositat a l\u2019interior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El vidres no s\u00f3n els originals de l\u2019\u00e8poca medieval, i van ser restitu\u00efts l\u2019any 1979, mantenint el rigor de la lluminositat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els absis<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els tres absis de la cap\u00e7alera del temple van ser dissenyats en estil rom\u00e0nic a l\u2019inici de la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia, al segle XII, amb volta de quart d\u2019esfera. L\u2019absis central \u00e9s el de major dimensi\u00f3 i al\u00e7ada, de forma heptagonal, mentre que els laterals s\u00f3n semicirculars.<\/p>

A l\u2019absis central<\/strong> (2<\/strong>), de planta heptagonal, la c\u00fapula es sustenta sobre columnes adossades a les arestes del pol\u00edgon, amb capitells decorats i arcs superiors que enllacen amb els nervis que convergeixen en una anella semicircular.<\/p>

La gran finestra g\u00f2tica va ser afegida amb posterioritat.<\/p>

Els absis laterals<\/strong> (3<\/strong>, 4<\/strong>) son llisos, amb una imposta entre el parament i la cobertura de quart d\u2019esfera. La il\u00b7luminaci\u00f3 es resol amb una finestra espitllerada a cada absis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El primer tram l\u2019ocupa el presbiteri<\/strong> (5<\/strong>), que a l\u2019any 1798 va ser reformat per l’abat Montero amb una balustrada de marbre.<\/p>

A l\u2019altar major hi ha l\u2019altar del segle XIV i una imatge de Sant Cugat tallada en pedra de 1942, de l\u2019escultor Enric Monjo.<\/p>

En aquest primer tram del temple, amb presbiteri a la part central, pel costat de l\u2019evangeli es produeix l\u2019enlla\u00e7 amb el claustre i l\u2019entrada a la sagristia primitiva.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el lateral sud d\u2019aquest tram, es situa la sagristia actual. Es pot observar la roda carill\u00f3 que sols es toca en les solemnitats.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El cimbori<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El cimbori<\/strong> (N<\/strong>) est\u00e0 situat al segon tram, dels cinc trams que te el temple, a continuaci\u00f3 del presbiteri.<\/p>

Sobre la base quadrada de creuer s\u2019eleva un prisma octogonal, amb una finestra a cada cara. La soluci\u00f3 arquitect\u00f2nica \u00e9s una combinaci\u00f3 d\u2019est\u00e8tiques g\u00f2tica i rom\u00e0nica. Ja hav\u00edem vist per l\u2019exterior que culminava amb una torreta d\u2019estil rom\u00e0nic.<\/p>

L\u2019any 1890 l’arquitecte Villar Lozano col\u00b7loca els tensors del cimbori.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El pas de la base quadrada a l\u2019oct\u00f2gon superior es resol amb trompes en forma de triangle, inclinats i plans. La c\u00fapula se sustenta sobre columnes de les que arrenquen uns nervis trilobats que conflueixen en una \u00fanica clau de volta. Els finestrals son apuntats i dividits per pilars arboriformes, amb les vidrieres de finals del segle XIX.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les dues naus laterals tenen la caracter\u00edstica de ser m\u00e9s estreta la del costat de l\u2019evangeli. Segueixen la mateixa seq\u00fcencia d\u2019estils constructius, del rom\u00e0nic al g\u00f2tic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Lateral nord, de l\u2019evangeli<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El lateral esquerra, el del evangeli, arrenca de l\u2019absis de Santa Maria<\/strong> (4<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

L\u2019altar de l\u2019absis est\u00e0 presidit per la Mare de D\u00e9u del Bosc<\/strong>, del segle XII, procedent de l\u2019ermita de Sant Adjutori a Collserola, que era venerada pels hortolans de Barcelona.<\/p>

Havia estat presidit per una verge rom\u00e0nica, actualment al Museu de Terrassa i, posteriorment, pel retaule del Roser<\/strong> (8<\/strong>), ara al lateral de la mateixa nau.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Frontal de Santa Maria, del segle XIII, procedent de l\u2019altar d\u2019aquest mateix absis ara a Tor\u00ed (Museo Civico de l\u2019Antiquit\u00e1). Es mostra una reproducci\u00f3 fotogr\u00e0fica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El mur est\u00e0 ocupat per diversos retaules i espais sepulcrals.<\/p>

Passat el primer tram, amb les portes del claustre i de la sagristia primitiva, el segon tram<\/strong> (6<\/strong>) esta ocupat primer pel sepulcre de l\u2019Abat Od\u00f3<\/strong>, abat entre 985 i 1010, amb la seva est\u00e0tua jacent coronada per un gran gablet g\u00f2tic.<\/p>

A l\u2019esquerra de l\u2019anterior la l\u00e0pida sepulcral de l\u2019Abad Estruc<\/strong> (1416-1419) provinent de la nau central de l\u2019esgl\u00e9sia. Durant el seu mandat se celebraren Corts a Sant Cugat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

El retaule de Sant Miquel<\/strong> (7<\/strong>) ocupa el tercer tram. Retaule renaixentista manierista del segle XVI, amb escenes de la vida de Sant Pl\u00e0cid i altres sants benedictins. Les imatges de Sant Josep i Sant Antoni Abad son modernes.<\/p>

Amb anterioritat estava ubicat a l\u2019absis de l\u2019ep\u00edstola, per\u00f2 es va traslladar per facilitar la visi\u00f3 de l\u2019absis rom\u00e0nic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al quart tram es situa el retaule del Roser <\/strong>(8<\/strong>). Obra tardo renaixentista del segle XVI representant els quinze misteris del rosari.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el cinqu\u00e8 i darrer tram del temple, al costat d\u2019un crist modern, es localitza la ossera dels Saltells<\/strong> (9<\/strong>) descendent de qui assassin\u00e0 l\u2019abat Biure la nit de Nadal de 1350. Segons consta escrit al sepulcre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Lateral sud, de l\u2019ep\u00edstola i capelles<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A partir de l\u2019absis rom\u00e0nic<\/strong> (3<\/strong>) s\u2019est\u00e9n el lateral sud<\/strong> o de migdia, m\u00e9s ample que el lateral oposat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

Des d\u2019aquest lateral s\u2019accedeix a les capelles en les que es va transformar el quart lateral que ocupava la banda sud del temple.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019absis<\/strong> (3<\/strong>) inicialment el presidia el retaule de sant Miquel, que es va despla\u00e7ar al mur de l\u2019altre lateral (7<\/strong>). Actualment l\u2019ocupa el retaule g\u00f2tic de Tots el Sants, <\/strong>que inicialment havia estat a la capella de Tots Sants. \u00c9s un important exemple de pintura g\u00f2tica catalana obra de Pere Serra vers l\u2019any 1400, amb influ\u00e8ncies italianes. Amb la figura central de la Mare de D\u00e9u amb el nen, i el donant al seus peus.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El primer tram del lateral ja hem vist que dona acc\u00e9s a la sagristia nova (10<\/strong>), que amb anterioritat havia estat la capella de Tots els Sants.<\/p>

Vers 1275, l’abat Claqueri va fer construir la capella de Tots els Sants. El retaule que la presidia \u00e9s el que ocupa actualment l\u2019absis adjunt. L\u2019any 1763 l’abat Gayola converteix la capella en sagristia. Aquest abat tamb\u00e9 va acabar els pisos superiors del campanar i la sala capitular barroca.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La capella de la Pietat i l\u2019orgue<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Adossat al segon tram s\u2019eleva per la part exterior el campanar (11<\/strong>). Al seu interior si establ\u00ed la capella de Sant Joan Baptista. En el segle XVI aquesta capella es divid\u00ed en dues parts en al\u00e7ada per a poder ubicar l\u2019orgue en la superior, destinant-se la capella inferior a capella de la Pietat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019aspecte actual de la capella de la Pietat<\/strong> (11<\/strong>) es deu a una reforma d\u2019inicis del segle XVIII. S\u2019encarrega a l’escultor local Joan Sala fer el retaule barroc de la Pietat, l\u2019any 1706. Les parets i el sostre s\u2019ornaren amb esgrafiats blancs sobre un fons negre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019orgue<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El moble de l\u2019orgue \u00e9s d\u2019estil renaixentista. La m\u00e0quina fou canviada l\u2019any 1918 i completat en el 2000.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els tres trams seg\u00fcents, igual que la quarta nau, foren constru\u00efts ja sota criteris g\u00f2tics. Al segle XVII aquests tres trams exteriors es van tancar per convertir-los en tres capelles barroques, amb envans i estretes sagristies.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La capella de Sant Bartomeu<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La primera capella, al tercer tram del temple, ser\u00e0 la capella de Sant Bartomeu<\/strong> (12<\/strong>), comen\u00e7ada a construir l\u2019any 1675 en estil barroc.<\/p>

La pintura del Sant amb influencies de Josep de Ribera. La imatge de la Mare de D\u00e9u de Montserrat \u00e9s una talla en fusta de Ramon Amat, del 1941.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la part baixa de la capella destaca la cer\u00e0mica vidriada de les parets, amb l\u2019escut del monestir.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La capella de Sant Benet<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La capella de Sant Benet<\/strong> (13<\/strong>) ocupa el quart tram. \u00c9s d\u2019estil barroc, comen\u00e7ada a finals del segle XVII, per\u00f2 el retaule no es va acabar fins al darrer quart del segle XVIII.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

Al lateral dret de la capella es pot observar l\u2019antic gall del penell<\/strong>, que la llegenda diu que va cantar en el moment de l\u2019assassinat de l\u2019abat Biure, la nit de Nadal del 1350.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La capella de Santa Escol\u00e0stica<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per fi, al cinqu\u00e8 tram s\u2019arriba a la capella de Santa Escol\u00e0stica<\/strong> (14<\/strong>). El retaule de Santa Escol\u00e0stica \u00e9s del segle XVII. La part superior va ser destru\u00efda el 1936.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La pica baptismal de Sant Pere d\u2019Octavi\u00e0<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La pica baptismal<\/strong> renaixentista situada al centre \u00e9s del segle XVI, provinent de l\u2019antiga esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere d\u2019Octavi\u00e0. Es va instal\u00b7lar aqu\u00ed despr\u00e8s de l\u2019exclaustraci\u00f3 del segle XIX, quan l\u2019esgl\u00e9sia abacial es va convertir en esgl\u00e9sia parroquial.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els quadres de la vida de Sant Benet<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquest lateral, al mur dels peus del temple, hi ha penjats, sembla que de forma provisional, el conjunt de quadres sobre la vida de Sant Benet<\/strong> 15<\/strong>) d\u2019autor desconegut, que originalment ocupaven la sala capitular Barroca.<\/p>

A la part central d\u2019aquest conjunt de quadres es presenta el Transit de Sant Benet, del segle XVII. A l\u2019entorn, escenes de la vida del sant segons els \u201cdi\u00e0legs del Papa St. Gregori<\/em>\u201d (segle IX).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al costat, junt a la porta una ossera<\/strong> elevada ornada amb un castell.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El claustre <\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per visitar el claustre s\u2019hi accedeix per l\u2019exterior, sortint a la dreta de la porta de l\u2019esgl\u00e9sia, fins a l\u2019entrada al claustr\u00f3 (S<\/strong>).<\/p>

El claustre, l’element m\u00e9s caracter\u00edstic de l’arquitectura dels monestirs, ordenava les depend\u00e8ncies on es desenvolupava la vida de la comunitat mon\u00e0stica. A Sant Cugat es constru\u00ed un primer claustre al segle XI, alguns elements del qual encara es conserven. A cavall dels segles XII i XIII fou substitu\u00eft per un nou claustre de factura rom\u00e0nica i ricament decorat en capitells de l’escultor Arnau Cadell. Al seu entorn es disposaven l’esgl\u00e9sia, la sala capitular, el dormitori comunitari, el menjador, la cuina i el celler. Les depend\u00e8ncies claustrals van ser reformades al llarg del temps. Destaca la intervenci\u00f3 del abat Despuig, que va construir al segle setze un segon claustre superior i la porxada d’acc\u00e9s, d’estil renaixentista, el claustr\u00f3 pel que hem de entrar.<\/p>

Del claustr\u00f3 ja he tractat en el moment del final de la visita a la part exterior del recinte claustral (S<\/strong>). Per aqu\u00ed entrarem a la zona de clausura.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Dins del claustr\u00f3<\/strong> (a<\/strong>), la primera porta a l\u2019esquerra era l\u2019entrada al celler, mentre que la porta central dona acc\u00e9s al claustre. Es conserva l\u2019enteixinat original del segle XVI.<\/p>

En el moment de la darrera visita s\u2019hi podien veure cinc gegants de Sant Cugat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Del pati al claustre<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El pati del claustre<\/strong> (U<\/strong>) \u00e9s un espai molt antic que probablement respon a la disposici\u00f3 del primer cenobi del segle IX, definit pels edificis perif\u00e8rics del segle X que el tanquen. Pels materials de l\u2019obra de carreu\u00f3, cal pensar que els murs de l\u2019est, nord i oest s\u00f3n d\u2019avan\u00e7 de l\u2019any 1000, mentre que el del sud, que \u00e9s l\u2019\u00fanic de carreus, cal situar-los entre els segles XII i XIII en el per\u00edode de construcci\u00f3 del temple.<\/p>

En el cas del monestir de Sant Cugat, la localitzaci\u00f3 del claustre va ser establerta al costat nord de l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>

La planta correspon a un quadril\u00e0ter irregular, de 32 metres en el costat major del nord, i 28 metres el costat menor a l\u2019est.<\/p>

Sobre el primer claustre rom\u00e0nica s\u2019hi sobreposar al segle XVI un segon claustre renaixentista.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El claustre rom\u00e0nic<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al pati dels claustres s\u2019hi constru\u00ed una galeria que resseguia els quatre costats d\u2019edificacions, configurant uns corredors, o pandes, oberts al pati per arcades que, en els claustres rom\u00e0nics acostumen a contenir elaborats capitells.<\/p>

A Sant Cugat, cada panda esta formada per tres s\u00e8ries de cinc arcades del mateix radi, suportades de dues columnes cadascuna. Cada s\u00e8rie d\u2019arcades est\u00e0 separada per un contrafort, que tenen amplades diferents a cada panda, per compensar la diferencia de longitud de cada costat.<\/p>

La construcci\u00f3 del claustre va comen\u00e7ar l\u2019any 1190. Per problemes d\u2019estabilitat, l\u2019any 1851 l’arquitecte Elies Rogent va tensar les voltes del claustre.<\/p>

Com en tot monestir el pati central \u00e9s l\u2019organitzador de la vida mon\u00e0stica. En aquests patis s\u2019hi construeix una estructura coberta pels quatre costat o pandes. Les cobertes es suporten sobre pilars amb arcs i capitells d\u2019estils diversos.<\/p>

La import\u00e0ncia art\u00edstica del claustre de Sant Cugat rau en la qualitat de les escultures dels 144 capitells que el formen i en el bon estat de conservaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El pati del claustre i la primera esgl\u00e9sia visig\u00f2tica<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els treballs arqueol\u00f2gics al pati del claustre han tret a la llum les restes de la primera esgl\u00e9sia visig\u00f2tica <\/strong>del monestir (V<\/strong>). De planta rectangular amb un absis en forma de ferradura.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com he dit en la introducci\u00f3, l’arquitectura de les Ordres monacals<\/a>\u00a0seguia una estructura i disposici\u00f3 definida per cada ordre mon\u00e0stica..<\/p>

Efectuo un recorregut a partir de l\u2019angle sud-oest per on s\u2019inicia la visita al claustre, seguint un recorregut en el sentit de les agulles del rellotge.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Panda oest<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La panda oest<\/strong> (b1<\/strong>) correspon a l\u2019interior del claustr\u00f3, amb una \u00fanica porta central que els comunica i constitueix de fet l\u2019entrada al recinte de clausura.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Panda nord. El refetor<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La panda nord<\/strong> (b2<\/strong>) comprenia el celler, la cuina i el refetor.<\/p>

La porta de l\u2019esquerra mena al celler, i la de la dreta a la cuina.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al centre es situa l\u2019entrada al refetor.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des d\u2019aquesta posici\u00f3 es disposa d\u2019una perspectiva visual sobre el temple, amb el cimbori i la torre-campanar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El refetor disposava d\u2019unes interessant finestres amb gelosia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Panda est<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019enlla\u00e7 de les cobertes de les dues pandes, nord i est, mostren l\u2019estil arquitect\u00f2nic m\u00e9s primitiu d\u2019aquesta part del claustre.<\/p>

Una porta donava acc\u00e9s a l\u2019exterior (Q<\/strong>) on hi havia les cases dels diferents oficis mon\u00e0stics, amb una forn\u00edcula a sobre.<\/p>

A la forn\u00edcula una escultura decapitada, sembla que representa a la Verge Maria prenyada de l\u2019infant Jes\u00fas que en l\u2019edat mitja es coneixia com la Mare de D\u00e9u Grossa i m\u00e9s modernament com la Mare de D\u00e9u de l\u2019Esperan\u00e7a. Apareix citada en el Ritual de 1218. Seria una de les representacions m\u00e9s antigues que \u00e9s coneixen d\u2019aquest tipus de Verge.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la panda est<\/strong> (b3<\/strong>) la primer porta dona acc\u00e9s a un espai que havia tingut diverses funcions al llarg del temps. La primera d\u2019infermeria i, posteriorment, de capella de la Santa Creu (d<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019escala<\/strong> primitiva (e<\/strong>) que ocupava aquest espai condu\u00efa als dormitoris comunitaris i a les latrines, encarats a llevant per que entr\u00e9s la primera claror matutina.<\/p>

Quan al segle XVI es va construir el claustre superior l\u2019escala va ser refeta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Segueix l\u2019entrada a la sala capitular<\/strong> (f<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A continuaci\u00f3 de la sala capitular s\u2019observa un portal tapiat enigm\u00e0tic. Se suposa que podria ser l\u2019entrada a la sala capitular primitiva.<\/p>

La sepultura acull a l\u2019abat Pon\u00e7 Burguet, mort el 1306. \u00c9s l\u2019\u00fanic sepulcre visible del claustre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des d\u2019aquest punt, front l\u2019entrada al temple, s\u2019obre una magnifica perspectiva del pati amb els dos claustres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Podem observar les m\u00e8nsules dels arcs cecs de suport del claustre superior, amb escultures rom\u00e0niques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Panda sud<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La quarta panda<\/strong> (b4<\/strong>) \u00e9s la que segueix la fa\u00e7ana lateral nord de l\u2019esgl\u00e9sia. Aqu\u00ed es troba la porta del claustre a l\u2019esgl\u00e9sia<\/strong> (g<\/strong>).<\/p>

Aquest angle del claustre es va cobrir en el primer quart del segle XIII amb un enteixinat de fusta que deixava visible una fa\u00e7ana de l’esgl\u00e9sia m\u00e9s alta de la que veiem ara. Una decoraci\u00f3 pict\u00f2rica envoltava una primera porta senzilla, d’arc de mig punt, i ocupava tota l’al\u00e7ada d’aquesta fa\u00e7ana visible des del claustre. Contenia la Maiestas Domini<\/em> amb els s\u00edmbols dels evangelistes i un apostolat i continuava per baix amb figures i escenes disposades en registres horitzontals, tal com es pot veure en la restituci\u00f3 hipot\u00e8tica que es presenta. S’han conservat restes dels s\u00edmbols dels evangelistes i dels ap\u00f2stols sedents.<\/p>

M\u00e9s endavant, ja en el segon ter\u00e7 del segle XIII, es va monumentalitzar l’acc\u00e9s a l’esgl\u00e9sia amb una volta de creueria i amb una nova portada esculpida, l’actual, que devia anular les parts baixes de la pintura, per\u00f2 que va respectar els registres superiors.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

La construcci\u00f3 de la panda va reduir aquest conjunt a la portada rom\u00e0nica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des de la porta del claustre es disposa d\u2019interessants perspectives del temple.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els capitells, suport d\u2019imatges simb\u00f2liques<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els escultors porten a Sant Cugat uns repertoris decoratius i figuratius i una manera determinada d’organitzar el capitell que ja es troba en el claustre de la Catedral de Girona i, anteriorment, en el del monestir de Sant Pere de Rodes. S\u00f3n el resultat d’una s\u00edntesi entre una tradici\u00f3 local, d’origen rossellon\u00e8s, amplament desenvolupada en les comarques de l’Empord\u00e0, el Giron\u00e8s, la Garrotxa, el Ripoll\u00e8s i Osona, i les novetats aportades per escultors tolosans nouvinguts. Els claustres d’aquestes tres esgl\u00e9sies configuren un grup clarament diferenciat dins de l’escultura rom\u00e0nica catalana.<\/p>

Arnau Cadell<\/em>, escultor que treballava al claustre de la catedral de Girona, comen\u00e7ada uns anys abans, va ser cridat per a la nova obra de Sant Cugat. Tal com es llegeix a la inscripci\u00f3, s’ocup\u00e0 tant de l’obra escult\u00f2rica com de la constructiva de la primera fase del claustre. La qualitat desigual d’alguns capitells evidencia que dirigia un taller en el que treballaven altres escultors.<\/p>

Les obres de la segona fase, la galeria meridional, van ser realitzades pels successors d’Arnau Cadell, el que es considera el segon taller del Claustre. Se segueixen utilitzant els mateixos temes, tant vegetals com animals, i els capitells historiats s’organitzen de la mateixa manera: la part superior dels angles \u00e9s emmarcada per elements arquitect\u00f2nics i les cares dels capitells per arcs. Per\u00f2 l’escultura, en general, \u00e9s m\u00e9s avan\u00e7ada, amb un major inter\u00e8s pel modelat i un major domini de les composicions.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Iconografia dels capitells<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els capitells estan esculpits amb imatges de sis tem\u00e0tiques: escenes b\u00edbliques (Antic i Nou Testament), escenes de la vida mon\u00e0stica, decoraci\u00f3 vegetal, decoraci\u00f3 geom\u00e8trica i decoraci\u00f3 m\u00edtica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019escultor, Arnau Cadell, es va representar en aquest capitell que, dissortadament va ser mutilat, al costat de la inscripci\u00f3 amb l\u2019autoria.<\/p>

La traducci\u00f3 de l\u2019inscripci\u00f3 diu:<\/p>

\u201cAquesta \u00e9s la imatge de l\u2019escultor Arnau Cadell, qui va construir aquest claustre per a la perpetu\u00eftat<\/em>\u201d<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

Finalitzat el recorregut pel claustre efectuar\u00e9 un segona ruta per les estances visitables.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Museu del Monestir. Cuina, refetor i escalfador medievals <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Situat a l\u2019angle nord-oest tenim l\u2019entrada a la cuina que \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a l\u2019anomenat museo del monestir<\/strong> (c<\/strong>). De les funcions de les estances originals, Cuina, refetor i escalfador medievals. no en queda res m\u00e9s que els espais.<\/p>

M\u00e9s que no pas un museu es tracta d\u2019un centre d\u2019interpretaci\u00f3 sobre els monestirs benedictins i la seva construcci\u00f3 a Catalunya, centrant-se en el monestir de Sant Cugat d\u2019Octavi\u00e0.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019arquitectura del monestir<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els principis d’ascetisme, d’allunyament del m\u00f3n i de vida en com\u00fa que regien la vida dels monjos medievals van inspirar una singular arquitectura dels monestirs<\/a>. Si b\u00e9 els diferents ordes mon\u00e0stics van adaptar la disposici\u00f3 dels edificis a les seves necessitats, els seus monestirs presenten en trets comuns. Habitualment se situaven en un entorn rural a\u00efllat, allunyats de la societat i reclosos en ells mateixos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Del pati al claustre <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’antecedent del Claustre mon\u00e0stic \u00e9s el pati, espai obert a l’entorn del qual s’organitzen les estances en l’arquitectura dom\u00e8stica Mediterr\u00e0nia. Els primers monestirs fundats a Egipte i Palestina al segle I seguien aquesta tradici\u00f3 constructiva d’arrels mil\u00b7len\u00e0ries, que va esdevenir comuna a tots els monestirs cristians.<\/p>

El monestir benedict\u00ed<\/strong> s’organitzava com un centre autosuficient. A part de l’esgl\u00e9sia i els espais propis de la vida comunit\u00e0ria, tamb\u00e9 inclo\u00efa aquelles depend\u00e8ncies necess\u00e0ries pel desenvolupament de les activitats dom\u00e8stiques: graner, corrals, forn de pa, estables, horts… El pl\u00e0nol conservat del monestir de Sankt Gallen n’\u00e9s l’exemple conegut m\u00e9s antic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"La\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019arquitectura rom\u00e0nica a Catalunya<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Passem a l\u2019espai del refetor.<\/p>

En els segles XI i XII es desenvolup\u00e0 a Europa occidental l’arquitectura que coneixem com a rom\u00e0nica, que es concreta en molts estils diferents segon els territoris.<\/p>

A Catalunya, l’arquitectura rom\u00e0nica, que participa de trets molt generalitzats en l\u2019\u00e0mbit mediterrani, tampoc no \u00e9s homog\u00e8nia, fet que li atorga una gran riquesa de solucions constructives i espaials.<\/p>

A la fi del segle XII ja s’hi comencen a introduir innovacions que anuncien la nova arquitectura g\u00f2tica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"La\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"La\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arquitectes i constructors <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La construcci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s complex en el que cal una acurada organitzaci\u00f3 per tal de garantir l’execuci\u00f3 i la durabilitat dels edificis. Coneixem el nom d’alguns arquitectes que dirigien obres rellevants dels comtats catalans. A Sant Cugat i treballava a principis del segle XI Tedanci<\/em>, que \u00e9s anomenat en les fonts documentals architectus et magister edorum <\/em>(arquitecte i mestre d’edificis) i ha principis del segle XIII, Arnau Cadell<\/strong> s’encarrega de l’escultura dels capitells i de la construcci\u00f3 del claustre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Materials, eines i feines<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El material b\u00e0sic per la construcci\u00f3 dels murs i les voltes era la pedra, generalment local, agafada amb el morter de cal\u00e7, fet amb sorra, cal\u00e7 i aigua.<\/p>

Els instruments que utilitzaven els constructors rom\u00e0nics no eren molt diferents dels que han sigut emprats fins fa pocs anys, incloses les bastides de fusta, que podien recolzar-se en peus drets o b\u00e9 penjar-se dels murs.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"La\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El monestir de Sant Cugat d\u2019Octavi\u00e0<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Hi havia escultura, frescos, talles, com aquest Crist del segle XIII<\/strong>, talla en fusta policromada, atribu\u00eft al monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s.<\/p>

Origin\u00e0riament el Crist duia corona i estava policromat mostrant els ulls oberts. S’inscriu dins la tipologia de “majestats nues”, en el que s\u2019emfatitza l’actitud triomfant del Crist, ben diferent de les representacions del Crist sofrent.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"La\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquesta part s\u2019explica la portada d\u2019acc\u00e9s al temple des del claustre, que he fet servir en l\u2019explicaci\u00f3 al llarg del recorregut pel claustre.<\/p>

Aqu\u00ed podem veure el que queda d\u2019aquelles pintures murals de l\u2019exterior del temple sobre la portada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"La\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Claustre i capitells<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S\u2019ofereixen certes explicacions sobre els capitells i ressaltar-ne els m\u00e9s interesants configura aquesta part, comen\u00e7ant per una explicaci\u00f3 sobre Arnau Cadell<\/em> i el seu taller.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La policromia dels capitells. Els capitells del claustre conserven petites restes de pintura, en algun casos encara perceptible.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Maquetes del monestir de Sant Cugat<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la darrera sala s\u2019exposa, sobre tot, la seq\u00fc\u00e8ncia de les maquetes de evoluci\u00f3 del recinte monacal al llarg de la historia. Al principi del Post<\/em> n\u2019he reprodu\u00eft algunes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Sala capitular barroca<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Se surt al claustre per l\u2019angle nord-est, a la tercera panda, el que ens encamina a la sala capitular barroca<\/strong> (f<\/strong>).<\/p>

L’abat Gayola va convertir la primera sala capitular g\u00f2tica en la sala capitular barroca el 1763.<\/p>

En el recorregut pel claustre hav\u00edem vist l\u2019entrada a aquest espai, ara podem entrar-hi.<\/p>

La capella del fons correspon a la capella sobresortint que hav\u00edem observat en el recorregut per l\u2019exterior del recinte claustral a la cara est (Q<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El claustre renaixentista<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la segona meitat del segle XVI els monjos joves reclamaren major intimitat personal. Per passar del dormitori com\u00fa a cel\u00b7les individuals es va procedir a una remodelaci\u00f3 de la planta superior per ubicar-hi les cel\u00b7les i es va construir un claustre superior entre 1560 i 1583, en temps de l\u2019abat Despuig.<\/p>

La vinculaci\u00f3 del monestir amb Roma va comportar la influ\u00e8ncia de l\u2019estil renaixentista.<\/p>

Per donar major amplitud a les galeries es va optar per arcades m\u00e9s grans que les del claustre rom\u00e0nic, el que comport\u00e0 que la distribuci\u00f3 de pesos no fos equilibrada, provocant moviments en les voltes inferiors.<\/p>

Una primera intervenci\u00f3 de l\u2019arquitecte Elies Rogent<\/em> el 1851 va procedir al tibament de les voltes. A la llarga va ser insuficient, i despr\u00e9s de diversos intents d\u2019estabilitzaci\u00f3, el 1992 \u00e9s proced\u00ed a un darrer tibament a les voltes amb cables d\u2019acer, com ja hem pogut observar al passar per les pandes inferiors.<\/p>

La sobrietat de l\u2019estil tosc\u00e0 amb el que es va construir el claustre fa que no entr\u00e9s en conflicte est\u00e8tic amb el claustre rom\u00e0nic. D\u2019aquest moment tamb\u00e9 \u00e9s el claustr\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Detall del claustre, amb una forn\u00edcula dedicada a la Verge Maria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Espai interpretatiu: La hist\u00f2ria del monestir <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquest espai superior es presenta un segon espai d\u2019interpretaci\u00f3 dedicat a La hist\u00f2ria del monestir<\/strong>.<\/p>

Es parteix de l\u2019orde de Sant Benet per acabar amb la vida del monestir de Sant Cugat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Abans de l\u2019entrada a l\u2019espai interpretatiu, tres diorames realitzats per Joan Rovira<\/em>, escenifiquen dos moments significatius de la hist\u00f2ria. Dos dedicats a la Batalla de Sant Cugat de 1808<\/em> i un al Assassinat de l\u2019abat Biure el 25 de desembre del 1350<\/em> durant la missa del Gall per una disputa de her\u00e8ncies. Aquest \u00faltim l\u2019he aprofitat al presentar l\u2019interior del temple.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bases d\u2019informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs<\/strong><\/p>

visitsantcugat<\/a><\/p>

wikipedia.es<\/a><\/p>

wikipedia.ca<\/a><\/p>

granenciclopediacatalana<\/a><\/p>

patrimoni<\/a><\/p>

arteguias<\/a><\/p>

catalunyamedieval<\/a><\/p>

monestirs<\/a><\/p>

Monasterio de Sant Cugat – Claustro<\/a><\/p>

Webs academic<\/strong><\/p>

Dom\u00e8nec Miquel. Monestir de Sant Cugat<\/em><\/a><\/p>

Pere Llu\u00eds Artigues et alt. La fortalesa romana, la bas\u00edlica i el monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s o d’Octavi\u00e0 (Catalunya). Les excavacions de 1993-1995\u00a0<\/em><\/a><\/p>

Immaculada Lor\u00e9s i Otzet. La vida en el claustre: iconografia mon\u00e0stica als capitells de Sant Cugat del Vall\u00e8s i el Costumari del monestir<\/em><\/a><\/p>

Maria Soler Sala. Propiedad mon\u00e1stica y sustento alimentario: el patrimonio productivo del monasterio de Sant Cugat del Vall\u00e9s (siglos X y XI)<\/em><\/a><\/p>

David Guasch i Dalmau. L\u2019activitat repobladora del monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s vers el Pened\u00e8s al darrer quart del segle X i primer de l\u2019XI<\/em><\/a><\/p>

Josep Baucells i Reig. Les relacions, ad\u00e9s amicals, ad\u00e9s discordants, entre el monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s i la seu episcopal de Barcelona al llarg de la hist\u00f2ria<\/em><\/a><\/p>

Joan Ru\u00edz i Culell. El monestir de Sant Cugat durant l’abadiat d’Od\u00f3 (985-1010): la resposta a la nova estructuraci\u00f3 comtal<\/em><\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona), fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. \u00c9s un dels m\u00e9s ben conservat, on destaquen els 144 … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":33530,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,73,74,145,82,83,87,90,92,98,101,103,104,139,106,107],"tags":[],"class_list":["post-33863","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-religiosa-ca","category-barcelona-ca","category-barroc","category-edat-mitjana","category-gotic","category-historia-ca","category-joies-al-territori","category-monestirs-catedrals","category-museus","category-preromanic","category-renaixement","category-roma","category-preromanic-ca","category-segle-xvi-xvii","category-segle-xviii-xix","category-segle-xx-xxi","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nMonestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona) - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona), fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. \u00c9s un dels m\u00e9s ben conservat, on destaquen els 144 capitells del claustre.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona) - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona), fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. \u00c9s un dels m\u00e9s ben conservat, on destaquen els 144 capitells del claustre.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-12-12T08:00:55+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-07-19T07:00:27+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"768\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"511\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"78 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona)\",\"datePublished\":\"2020-12-12T08:00:55+00:00\",\"dateModified\":\"2024-07-19T07:00:27+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/\"},\"wordCount\":9774,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg\",\"articleSection\":[\"Arquitectura religiosa\",\"Barcelona\",\"Barroc\",\"Edat mitjana\",\"G\u00f2tic\",\"Hist\u00f2ria\",\"Joies al territori\",\"Monestirs, Catedrals\",\"Museus\",\"Prerom\u00e0nic\",\"Renaixement\",\"Rom\u00e0\",\"Rom\u00e0nic\",\"Segle XVI-XVII\",\"Segle XVIII-XIX\",\"Segle XX-XXI\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/\",\"name\":\"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona) - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg\",\"datePublished\":\"2020-12-12T08:00:55+00:00\",\"dateModified\":\"2024-07-19T07:00:27+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona), fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. \u00c9s un dels m\u00e9s ben conservat, on destaquen els 144 capitells del claustre.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg\",\"width\":768,\"height\":511,\"caption\":\"Monestir Sant Cugat del Valles, Barcelona\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona) - El turista tranquil","description":"El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona), fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. \u00c9s un dels m\u00e9s ben conservat, on destaquen els 144 capitells del claustre.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona) - El turista tranquil","og_description":"El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona), fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. \u00c9s un dels m\u00e9s ben conservat, on destaquen els 144 capitells del claustre.","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2020-12-12T08:00:55+00:00","article_modified_time":"2024-07-19T07:00:27+00:00","og_image":[{"width":768,"height":511,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"78 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona)","datePublished":"2020-12-12T08:00:55+00:00","dateModified":"2024-07-19T07:00:27+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/"},"wordCount":9774,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg","articleSection":["Arquitectura religiosa","Barcelona","Barroc","Edat mitjana","G\u00f2tic","Hist\u00f2ria","Joies al territori","Monestirs, Catedrals","Museus","Prerom\u00e0nic","Renaixement","Rom\u00e0","Rom\u00e0nic","Segle XVI-XVII","Segle XVIII-XIX","Segle XX-XXI"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/","name":"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona) - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg","datePublished":"2020-12-12T08:00:55+00:00","dateModified":"2024-07-19T07:00:27+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"El monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona), fundat el segle IX, fou un dels principals centres mon\u00e0stics de Catalunya. \u00c9s un dels m\u00e9s ben conservat, on destaquen els 144 capitells del claustre.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F01-Monestir-Sant-Cugat-del-Valles-Barcelona.jpg","width":768,"height":511,"caption":"Monestir Sant Cugat del Valles, Barcelona"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/monestir-de-sant-cugat-del-valles-barcelona\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33863","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33863"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":53493,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33863\/revisions\/53493"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33530"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}