{"id":39052,"date":"2022-01-26T17:05:43","date_gmt":"2022-01-26T16:05:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=39052"},"modified":"2024-05-08T12:03:38","modified_gmt":"2024-05-08T10:03:38","slug":"canal-de-castella-a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/","title":{"rendered":"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquest primer Post<\/em> sobre el Canal de Castella<\/em>, que discorre per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid, presenta la hist\u00f2ria i l’estructura de la qual es considera l’obra p\u00fablica m\u00e9s important de l’Edat Moderna a Espanya.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Canal de Castella, en blau fosc. En blau clar riu Pisuerga, a la dreta, i riu Carri\u00f3n, a l'esquerra, des del naixement<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El Canal de Castella. Pal\u00e8ncia, Valladolid, Burgos<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Prov\u00edncies: Pal\u00e8ncia, Valladolid, Burgos. Com. Aut\u00f2noma: Castilla y Le\u00f3n<\/p>

Coordenades i altituds: Alar del Rey: 42\u00b039’39.8″N 4\u00b018’18.5″W; 853 msnm. Pal\u00e8ncia: 42\u00b000’28.7″N 4\u00b032’22.6″W; 749 msnm. Valladolid: 41\u00b039’41.6″N 4\u00b044’25.9″W; 690\u200b msnm. Medina de Rioseco: 41\u00b053’11.4″N 5\u00b002’49.8″W; 733 msnm<\/p>

Web: canaldecastilla<\/a><\/p>

B\u00e9 d’Inter\u00e8s Cultural<\/em>: categoria de Conjunt Hist\u00f2ric<\/em> (1991)<\/p>

Visita: 2021<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Mapa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa de situaci\u00f3 del Canal de Castella (Google maps 2021 07 30)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00cdndex<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Canal de Castella. Pal\u00e8ncia, Valladolid, Burgos<\/a><\/p>

Mapa de punts de referencia del Canal de Castella<\/a><\/p>

El territori i el paisatge<\/a><\/p>

La hist\u00f2ria del Canal<\/a><\/p>

La navegaci\u00f3 pel Canal de Castella<\/a><\/p>

Estructura i etapes de construcci\u00f3 del Canal de Castella<\/a><\/p>

Estructura dels tres Canals<\/a><\/p>

Els elements constructius i la navegaci\u00f3 al Canal de Castella<\/a><\/p>

Requisits o condicions d’un canal de navegaci\u00f3<\/a><\/p>

Subministrament de flux h\u00eddric uniforme i permanent: Rius i Preses<\/a><\/p>

Canalitzaci\u00f3 per al transport: Canal, pendent, caixa, dics i camins de sirga<\/a><\/p>

Const\u00e0ncia al pendent de navegaci\u00f3 i al nivell de l’aigua al canal: Retencions i vessaments o sobreeixidors<\/a><\/p>

Mitjans de transport: barcasses<\/a><\/p>

Superaci\u00f3 d’accidents geogr\u00e0fics<\/a><\/p>

Desnivells: Rescloses i les seves comportes<\/a><\/p>

Encreuament amb rius, rierols o t\u00e0lvegs: Aq\u00fceductes<\/a><\/p>

Zones d’embarcament i desc\u00e0rrega: D\u00e0rsena i embarcadors<\/a><\/p>

Connexi\u00f3 terrestre entre ambd\u00f3s costats del canal: Ponts<\/a><\/p>

Construccions auxiliars de la navegaci\u00f3<\/a><\/p>

Aprofitaments complementaris<\/a><\/p>

Regadiu i subministrament urb\u00e0<\/a><\/p>

Aprofitament de l\u2019energia hidr\u00e0ulica: Instal\u00b7lacions fabrils<\/a><\/p>

Les poblacions del Canal. Els pobles projectats<\/a><\/p>

\u201cEl Canal de Castilla en 1930\u201d, documental de Leopoldo Alonso (1931)<\/a><\/p>

Fi del Post (I)<\/a><\/p>

Bases d’informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El Canal de Castella. Pal\u00e8ncia, Valladolid, Burgos<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El despla\u00e7ament de persones i objectes per la superf\u00edcie de l’aigua -en mars, rius i canals-, amb barques i navilis, va ser hist\u00f2ricament el sistema m\u00e9s efica\u00e7 de transport fins al segle XIX.<\/p>

En contrapartida, el transport terrestre oferia grans dificultats per l’abs\u00e8ncia de vies naturals, les irregularitats de l’orografia i la poca efic\u00e0cia dels mitjans de transport a lloms de cavalleries o en carruatges.<\/p>

Per aix\u00f2, especialment els mars, havien estat les \u201cautopistes de la hist\u00f2ria\u201d sobre les quals s’havien establert les empreses pol\u00edtiques i comercials m\u00e9s importants, al voltant del mar Mediterrani o dels grans imperis navals, a Occident.<\/p>

A l’Edat Moderna, en territoris com el nord d’It\u00e0lia, Anglaterra, Pa\u00efsos Baixos o Fran\u00e7a, es van anar construint un ampli sistema de canals fluvials de navegaci\u00f3 amb qu\u00e8 facilitar el transport de mercaderies, aix\u00ed com potenciar el regadiu i proveir d’aigua els nuclis urbans en el seu recorregut.<\/p>

Aquesta necessitat tamb\u00e9 es va posar de manifest a Espanya, i ja des del segle XVI, i especialment al segle XVIII amb la Il\u00b7lustraci\u00f3, es van dissenyar i executar m\u00e9s o menys parcialment, un conjunt de projectes de canals de navegaci\u00f3 que pretenien unir tots els grans rius entre si i assolir sortides cap als mars Cant\u00e0bric, Mediterrani i Atl\u00e0ntic.<\/p>

Els projectes m\u00e9s significatius van ser: el Canal de Castella en adre\u00e7a al Cant\u00e0bric; el Canal Imperial d’Arag\u00f3 des de Tudela cap a la Mediterr\u00e0nia i el Canal del Guadarrama des de Madrid al Guadalquivir i l’Atl\u00e0ntic per Sevilla.<\/p>

Cap d\u2019ells es va executar \u00edntegrament, sent el Canal de Castella, amb 207 quil\u00f2metres, el de major extensi\u00f3 constru\u00efda. Del Canal Imperial d’Arag\u00f3 es van construir 110 quil\u00f2metres entre Tudela i Saragossa, i del Canal de Guadarrama 25 quil\u00f2metres entre la presa del Gasco i Las Rozas a Madrid.<\/p>

De tots ells, aqu\u00ed concentrar\u00e9 la meva atenci\u00f3 al Canal de Castella<\/strong>, desenvolupada en dos Posts<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mapa de punts de refer\u00e8ncia de les visites al Canal de Castella<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Perqu\u00e8 pugui servir com a mapa de refer\u00e8ncia de localitzaci\u00f3 dels diferents punts i zones presentats en aquests dos Posts<\/em> sobre el Canal de Castella em sembla oport\u00fa avan\u00e7ar la presentaci\u00f3 del mapa amb els n\u00fameros identificadors de cada localitzaci\u00f3. Al text es referenciaran entre claud\u00e0tors [X<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Zonas\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Canal de Castella. Punts de refer\u00e8ncia al text (Google maps (2022-01-06)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El territori i el paisatge<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Canal de Castella<\/strong> s’est\u00e9n per la part occidental de la Meseta Nord, travessant les comarques de Boedo-Ojeda, Odra-Pisuerga, Tierra de Campos, El Cerrato i la Campi\u00f1a del Pisuerga, a les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid.<\/p>

Es tracta d’un altipl\u00e0 situat a una altitud mitjana de 750 msnm, encaixat entre tres sistemes muntanyosos -Montes de Le\u00f3n\/Cordillera Cant\u00e1brica al nord\/nord-oest, Sistema Ib\u00e8ric a l’est i Sistema Central al sud- i un territori que baixa m\u00e9s suaument per la conca del riu Duero fins a l’Atl\u00e0ntic, a l’oest, per\u00f2 que est\u00e0 tancat per una frontera pol\u00edtica amb Portugal.<\/p>

Aquesta estructura morfol\u00f2gica i pol\u00edtica representava que, sent una zona eminentment agr\u00edcola de producci\u00f3 de cereals i llana, no disposava de cap sortida al mar per a l’exportaci\u00f3, ni de f\u00e0cil acc\u00e9s a la capital del Regne per al seu abastament.<\/p>

Aix\u00ed doncs, facilitar el transport de mercaderies fins a la costa cant\u00e0brica i fins i tot Madrid, constitu\u00efa un objectiu fonamental per a la construcci\u00f3 d’un canal navegable. Alhora, possibilitaria l’expansi\u00f3 del regadiu per aquestes terres cerealistes Aix\u00ed va ser com es va decidir la construcci\u00f3 del Canal de Castella<\/strong>.<\/p>

Tot i que estructuralment la morfologia d’aquest territori \u00e9s la d’una penepl\u00e0, l’orografia presenta ondulacions que introdu\u00efen una dificultat important a l’hora de mantenir la const\u00e0ncia del pendent de la llera del canal. Aquesta dificultat era m\u00e9s important en el recorregut nord-sud, mentre que al costat oest per la Tierra de Campos la superf\u00edcie \u00e9s m\u00e9s aplanada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A pesar de que estructuralmente la morfolog\u00eda de este territorio es la de una penillanura, la orograf\u00eda presenta ondulaciones que introduc\u00edan una importante dificultad a la hora de mantener la constancia de la pendiente del cauce del canal. Esta dificultad era m\u00e1s importante en el recorrido norte-sur, mientras que en el lado oeste por la Tierra de Campos la superficie es m\u00e1s aplanada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Avancem que per resoldre aquestes ondulacions es va requerir la construcci\u00f3 de 49 rescloses en 207 quil\u00f2metres, amb una mitjana d’una resclosa cada poc m\u00e9s de 4 quil\u00f2metres de navegaci\u00f3. Aquesta ruptura en la continu\u00eftat del trajecte va suposar a la llarga una dificultat per competir amb altres mitjans de transport que transcorrien per vies sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat al trajecte, com ho va ser el ferrocarril. \u00c9s una problem\u00e0tica vinculada als canals fluvials de navegaci\u00f3.<\/p>

Pel que fa a les caracter\u00edstiques biogeogr\u00e0fiques, el primer tram entre Alar del Rey i Melgar de Fernamental, el Canal segueix la vega del Pisuerga, amb boscos de roures, pastures i muntanya baixa. Quan entra a Tierra de Campos i avan\u00e7a cap a Medina de Rioseco, del paisatge desapareixer\u00e0 pr\u00e0cticament tota vegetaci\u00f3 arb\u00f2ria, convertint-se en un mar de cereals, si potser trobarem petits grups de roures, alzines i ginebres. En el recorregut cap al sud, per la comarca del Cerrato, els erms aportaran pastures i boscos de roures i ginebres i la vinya a la zona de Cigales.<\/p>

En tot el tra\u00e7at el Canal passar\u00e0 a representar un corredor ecol\u00f2gic, malgrat que grans trams per Tierra de Campos no van acompanyats de vegetaci\u00f3 arb\u00f2ria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Paisatg\u00edsticament parlant, des de l’inici de les obres es va fer una gran atenci\u00f3 a la millora del paisatge mitjan\u00e7ant extenses plantacions d’arbres i l’establiment de vivers de producci\u00f3 de plantes, sobretot a Calahorra.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La hist\u00f2ria del Canal<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com diem, el Canal de Castella es va plantejar com una alternativa a les p\u00e8ssimes comunicacions terrestres, que dificultaven el transport i encarien els preus de les mercaderies, i de manera especial dels cereals. Castella, el graner d’Espanya, tenia grans dificultats per portar el blat als ports situats a la costa, sobretot a Santander, des d’on s’exportaven les farines a Ultramar, i de manera especial a Cuba.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Antecedents del Canal de Castella<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El primer antecedent d’un canal navegable es remunta a principis del segle XVI, el 1509, amb una proposta a Ferran El Cat\u00f2lic per fer navegable el riu Pisuerga.<\/p>

Entre 1548 i 1550, amb Maximiliano d’\u00c0ustria com a regent, es va comissionar Bartolom\u00e9 Bustamante de Herrera per recon\u00e8ixer la Conca del Pisuerga i les seves possibilitats de navegaci\u00f3 i reg. Va proposar la creaci\u00f3 de tres canals de navegaci\u00f3 i reg des de Guardo, Aguilar de Campoo i Quintana del Puente, a la prov\u00edncia de Pal\u00e8ncia que s’unirien a Due\u00f1as i arribarien fins a la ciutat de Valladolid.<\/p>

Van arribar a construir-se tres lleg\u00fces del que havia de ser el Canal de Carri\u00f3n, entre les localitats de Husillos i Villamuriel, que no es conserva, per\u00f2 les dificultats t\u00e8cniques, econ\u00f2miques i la marxa de Maximiliano van cancel\u00b7lar el projecte.<\/p>

Fins i tot abans d’acabar el segle XVI, el 1581, Juan Bautista Antonelli va elaborar una mem\u00f2ria sobre la navegaci\u00f3 dels rius d’Espanya, sense plasmaci\u00f3 pr\u00e0ctica.<\/p>

Es va haver d’esperar al segle XVIII per recuperar aquestes iniciatives i iniciar les obres definitives d’un canal navegable sota les idees i els projectes Il\u00b7lustrats. El sistema de canals a la Meseta Nord havia de permetre el desenvolupament econ\u00f2mic, la formaci\u00f3 d’un mercat nacional i facilitar-ne l’exportaci\u00f3, a m\u00e9s de connectar els centres urbans.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El projecte del Canal de Castella<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El 1749 el Marqu\u00e8s de la Ensenada, Secretari d’Hisenda al regnat de Fernando VI, va encarregar al mar\u00ed Antonio d’Ulloa un informe sobre canals a Europa i la seva aplicabilitat a Espanya.<\/p>

Es va contractar l’enginyer militar franc\u00e8s Carlos Lemaur (Le Maux), expert en els canals francesos, per fer els estudis i anivellacions sobre la viabilitat d’establir un sistema de canal per a navegaci\u00f3 i reg a Castella i Lle\u00f3, per\u00f2 que com a objectiu principal hauria d’unir Reinosa (Cant\u00e0bria), d’on partia una carretera de 71 quil\u00f2metres per la Serralada Cant\u00e0brica fins a Santander oberta al tr\u00e0nsit el 1753, amb El Espinar (Seg\u00f2via), als peus de vessant nord de la Serra de Guadarrama, d’on partia una altra carretera de 17 quil\u00f2metres que franquejava la Serra de Guadarrama facilitant l’acc\u00e9s fins a Madrid.<\/p>

Carlos Lemaur va arribar a plantejar la possibilitat d’un sistema de canals que permet\u00e9s unir Reinosa, Pal\u00e8ncia, Valladolid, El Espinar, Medina de Rioseco, Lle\u00f3 i Zamora.<\/p>

Amb aquestes observacions, Antonio de Ulloa va redactar el 1753 l’ambici\u00f3s \u201cProjecte General dels Canals de Navegaci\u00f3 i Reg per als Regnes de Castella i Lle\u00f3<\/em>\u201d, que preveia quatre grans canals. El Canal del Nord<\/strong> entre Reinosa (Cant\u00e0bria) i Calahorra de Ribas (Pal\u00e8ncia). El Canal de Campos<\/strong>, des de Calahorra de Ribas fins a Medina de Rioseco (Pal\u00e8ncia). El Canal del Sud<\/strong>, des de El Serr\u00f3n (Grijota), en el Canal de Campos, fins a la ciutat de Valladolid, passant per la ciutat de Pal\u00e8ncia i el Canal de Seg\u00f2via<\/strong>, entre Villanueva de Duero (Valladolid) i El Espinar (Seg\u00f2via).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Proyecto\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Projecte de canals. En blau fosc el Canal realitzat. En color taronja al nord la part no realitzada del Canal del Nord i en color taronja al sud el projectat Canal de Seg\u00f2via i no realitzat que havia de seguir el riu Eresma. En color blau clar els grans rius de la Meseta Nord: d'est a oest el riu Duero; de nord a sud a l'esquerra el riu Carri\u00f3n, a la dreta el riu Pisuerga i al nord el riu Camesa (Google maps 2020-01-05)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Finalment, el 16 de juliol de 1753, es van iniciar les obres del Canal de Campos<\/strong> a Calahorra de Ribas<\/strong>, sota la direcci\u00f3 t\u00e8cnica de Carlos Lemaur i la supervisi\u00f3 general d’Antonio de Ulloa. Durant la construcci\u00f3 es van produir enfrontament entre tots dos sobre donar m\u00e9s preponder\u00e0ncia a la navegaci\u00f3 o impulsar en major grau el regadiu, que necessitava un major pendent i recorregut menys lineal per augmentar el cabal.<\/p>

Despr\u00e9s del cessament del Marques de la Ensenada el 1754, es va produir la posterior dimissi\u00f3 d’Ulloa, per reintegrar-se al seu lloc a la Marina, i el cessament de Lemaur, substitu\u00eft pel capit\u00e0 d’enginyers Silvestre Abarca, aturant-se moment\u00e0niament les obres. Quan el 1759 es va reprendre la segona fase de les obres es va decidir fer-ho pel Canal del Nord<\/strong>, encarregant la direcci\u00f3 a l’enginyer militar Fernando de Ulloa, germ\u00e0 d’Antonio de Ulloa, que va substituir Abarca. El 1786, l’enginyer militar Juan de Homar es va fer c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 de les obres despr\u00e9s de la jubilaci\u00f3 de Fernando de Ulloa.<\/p>

El 1786 estaven treballant a les obres uns 2.000 soldats i altres 2.000 camperols dels pobles dels voltants.<\/p>

L’obra finalment constru\u00efda del Canal de Castella entre 1753 i 1849 va quedar limitada a: el Canal del Nord<\/strong> des de l’estret de Nogales a Alar del Rey, ja que es va desestimar per dificultats t\u00e8cniques prendre les seves aig\u00fces del riu Camesa a Olea (Reinosa), uns 38 quil\u00f2metres m\u00e9s al nord; i l’execuci\u00f3 completa del Canal del Sud<\/strong> i el Canal de Campos<\/strong>. Mentre que el Canal de Seg\u00f2via<\/strong>, que hauria d’haver cobert uns 100 quil\u00f2metres des de Valladolid fins a El Espinar seguint la conca del riu Eresma, i que mai no es va executar.<\/p>

Fins a mitjan segle XIX s’havia considerat la possibilitat de perllongar el Canal fins a la costa, aprofitant la llera del riu Besaya, per\u00f2 el desnivell existent entre Alar de Rey i Reynosa i el poc cabal del riu van fer desistir aquest projecte.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monument aixecat a Calahorra de Ribas (Pal\u00e8ncia) el 1791 per commemorar la uni\u00f3 del Canal del Nord amb el Canal de Campos, lloc on s'havia iniciat la construcci\u00f3 del Canal de Castella (Foto: palenciaturisme)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La construcci\u00f3 es va iniciar el 1753 a Calahorra de Ribas i fins al 1792, gaireb\u00e9 cinquanta anys despr\u00e9s de l’inici, no va comen\u00e7ar la primera fase de navegaci\u00f3 al Canal, entre Sahag\u00fan el Real (Paredes de Nava) i Alar del Rey, amb 103 quil\u00f2metres de recorregut. I fins al 1804, amb diverses vicissituds i detencions, no es van arribar a posar en servei de navegaci\u00f3 122 quil\u00f2metres, que unien Alar del Rey, Paredes de Navas i Soto de Alb\u00farez (Venta de Ba\u00f1os) aprop de Due\u00f1as.<\/p>

La Guerra del Franc\u00e8s de principi del segle XIX va ser nefasta, at\u00e8s que les tropes franceses es van dedicar a la destrucci\u00f3 sistem\u00e0tica de les instal\u00b7lacions fabrils existents en el recorregut en aquells moments. Tamb\u00e9 va introduir retards la Primera Guerra Carlista.<\/p>

El 1831 es privatitzen les obres de construcci\u00f3 de la resta del Canal a trav\u00e9s de la \u201cCompa\u00f1ia del Canal de Castilla<\/em>\u201d, la qual, passant per noves vicissituds, dona per acabada l’obra el 1849, havent-se aconseguit les d\u00e0rsenes de Valladolid (1835) i Medina de Rioseco, amb un recorregut total de 207 quil\u00f2metres.<\/p>

El Canal va con\u00e8ixer el seu major apogeu entre el 1860 i el 1880, on juntament amb el comer\u00e7 de la navegaci\u00f3, es va potenciar el desenvolupament de l’agricultura i la ind\u00fastria, facilitant el transport de mat\u00e8ries primeres i productes manufacturats i persones.<\/p>

Amb l’arribada del ferrocarril, i per les intrigues entre les diferents companyies ferrovi\u00e0ries en la seva compet\u00e8ncia per assolir els ports de Santander o de Bilbao, el transport pel Canal va decaure, tot i que en els primers temps era m\u00e9s competitiu que el ferrocarril. El 1860 es ve inaugurar el ferrocarril que unia Valladolid i Alar del Rey, i el 1884 la l\u00ednia entre Medina de Rioseco i Valladolid. El ferrocarril entre Alar del Rey i Santander es va construir entre 1852 i 1866.<\/p>

Al llarg dels anys, el principal rendiment econ\u00f2mic del Canal va ser degut a l’\u00fas de la for\u00e7a motriu al costat de les rescloses, amb especial \u00e8mfasi de la introducci\u00f3 de f\u00e0briques de farines des de mitjans del segle XIX. L’extensi\u00f3 de regadiu amb car\u00e0cter general va ser especialment important a partir dels anys 20 del segle XX.<\/p>

El 1919 el Canal de Castella va revertir a l’Estat en finalitzar el per\u00edode de concessi\u00f3 de 70 anys que s’havia atorgat a la Companyia constructora, integrant-se la seva gesti\u00f3 a la Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica del Duero despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3 el 1927.<\/p>

Un darrer moment d’\u00fas navegable es va produir durant la postguerra fins al 1955 i, finalment, es va suspendre la navegaci\u00f3 el 1959.<\/p>

Des d’aquell moment va quedar relegat el servei i utilitzaci\u00f3 a canal de reg i prove\u00efment d’aigua als nuclis urbans del recorregut. L’adequaci\u00f3 a aquestes funcions exclusives va motivar la realitzaci\u00f3 d’obres importants en el curs. El que s’observa actualment \u00e9s un Canal manifestament diferent a les seves estructures constructives a l’original Canal de navegaci\u00f3. El canvi m\u00e9s significatiu va ser el desmuntant de gaireb\u00e9 totes les comportes de les rescloses, substituint-les per unes alces fixes de ciment que permetessin el manteniment dels nivells a cada salt.<\/p>

Pr\u00e0cticament, totes les instal\u00b7lacions fabrils originals han desaparegut, es troben en ru\u00efnes o n’han canviat l’\u00fas. Per a alguns autors s\u00f3n una mostra del frac\u00e0s de la industrialitzaci\u00f3 de la Tierra de Campos, recolzada en les possibilitats de la nova via de transport que constitu\u00efa a Canal.<\/p>

El potencial \u00fas tur\u00edstic ha quedat limitat a l’observaci\u00f3 de la llera del Canal, de les rescloses h\u00edbrides sense comportes (excepte unes poques com la resclosa 6 de Canal del Nord en qu\u00e8 es pot participar en el seu funcionament [2<\/strong>]), de les restes de les construccions annexes i d’algunes poques construccions fabrils.<\/p>

D’una banda. la possibilitat de la navegaci\u00f3 en llargues dist\u00e0ncies amb fins tur\u00edstics es considera descartable per no contaminar la destinaci\u00f3 agr\u00edcola i de consum humans del cabal, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 les alces fixes de les rescloses trenquen la continu\u00eftat del recorregut. Nom\u00e9s es permet la navegaci\u00f3 tur\u00edstica mitjan\u00e7ant recorreguts curts amb barcasses en quatre punts i, limitadament, el pirag\u00fcisme.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El Canal a la Tierra de Campos<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La navegaci\u00f3 pel Canal de Castella<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S\u2019est\u00e0 d\u2019acord que el Canal de Castella va constituir un dels projectes m\u00e9s significatives del per\u00edode de la Il\u00b7lustraci\u00f3 Espanyola, i la seva execuci\u00f3 va representar una de les m\u00e9s importants obres d\u2019enginyeria d\u2019Espanya.<\/p>

Perqu\u00e8 ens ajudi a interpretar el significat del que va representar aquesta construcci\u00f3 atenguem-nos a algunes xifres sobre la seva capacitat de transport en aquella \u00e8poca. Es pot consultar\u00a0 Francisco Sosa Wagner<\/a> (p. 449) i Javier L\u00f3pez Linage<\/a> (p. 162).<\/p>

Per a l’arrossegament d’una embarcaci\u00f3 calien tres cavalleries per pujar la c\u00e0rrega aig\u00fces amunt, dues per baixar aig\u00fces avall, igualment carregada, i una per pujar o baixar buida, sent la velocitat mitjana de 4 km\/h.<\/p>

La capacitat de transport quilom\u00e8tric, \u00e9s a dir, el pes transportat per quil\u00f2metre recorregut durant una jornada de 30 quil\u00f2metres era de 3,6 tones quilom\u00e8triques per a muls i cavall i de 24,1 tones quilom\u00e8triques per als carros de bous amb blat, davant d’una barcassa que aportava 726 tones quilom\u00e8triques per jornada de 21 quil\u00f2metres; l’equivalent a 30 carros de bous i 202 de muls.<\/p>

Fins i tot amb el primer ferrocarril del segle XIX, sembla que tenia menor capacitat de transport que en barcasses, en una relaci\u00f3 estimada de 7,8 milions de tones quilom\u00e8triques\/any del ferrocarril de Valladolid a Santander, davant d’unes 9,8 tones quilom\u00e8triques\/any estimades per a el sistema del Canal.<\/p>

Aix\u00f2 fa arribar a la conclusi\u00f3 que el despla\u00e7ament originari del Canal per part de ferrocarril va ser, sobretot, una q\u00fcesti\u00f3 de tipus empresarial i no una q\u00fcesti\u00f3 d’efici\u00e8ncia t\u00e8cnica i, encara menys, d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica.<\/p>

Resumir que el recorregut mig diari de les barcasses oscil\u00b7lava entre 20 i 30 quil\u00f2metres, de manera que el recorregut del trajecte entre Alar del Rey i Medina de Rioseco durava entre 5 i 8 dies i una mica menys, de 5 a 7 des de Valladolid.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Estructura i etapes de construcci\u00f3 del Canal de Castella<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aturem-nos en l’estructura i les etapes que es van seguir a la construcci\u00f3 del Canal de Castella, at\u00e8s que aporta informaci\u00f3 significativa de com es va desenvolupar hist\u00f2ricament una obra d’aquesta magnitud.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Etapas\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Etapas construcci\u00f3n (Google maps 2022-01-05)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Canal de Castella mostra la forma de \u201cY\u201d invertida. Estructuralment l’inici del Canal se situa a l’estret de Nogales, amb una presa al riu Pisuerga (3<\/strong>), a Alar del Rey (853 msnm), als peus del vessant meridional de la Serralada Cant\u00e0brica, d’on parteix el Canal del Nord<\/strong> fins a Calahorra de Ribas (1<\/strong>) (771 msnm), a 75 quil\u00f2metres, on es troba amb les aig\u00fces del riu Carri\u00f3n. Entre Calahorra de Ribas i Medina de Rioseco (4<\/strong>) (733 msnm) constitueix el Canal de Campos<\/strong>, a trav\u00e9s de 78 quil\u00f2metres i 142 quil\u00f2metres de l’origen. Del Canal de Campos, a l’al\u00e7ada de El Serr\u00f3n (Grijota) (5<\/strong>) (759 msnm) parteix el Canal del Sud<\/strong>, que continua el seu cam\u00ed per Pal\u00e8ncia (6<\/strong>) fins a Valladolid (8<\/strong>) (690 msnm), a trav\u00e9s de 55 quil\u00f2metres i 153 quil\u00f2metres fins a Alar del Rey.<\/p>

Com sabem, la seva execuci\u00f3 es va allargar en el temps gaireb\u00e9 un segle, des del 1753 fins al 1849, en diverses etapes que van haver de sortejar diverses vicissituds hist\u00f2riques de tipus econ\u00f2mic, pol\u00edtic i militar.<\/p>

Amb c\u00e0rrec a l’Erari P\u00fablic les obres es van iniciar el 16 de juliol de 1753 a Calahorra de Ribas (1<\/strong>) en direcci\u00f3 a Paredes de Nava (2<\/strong>) i es van mantenir fins a 1757, sota la direcci\u00f3 general d’Antonio de Ulloa i la direcci\u00f3 t\u00e8cnica del enginyer militar Carlos Lemaur, i a partir de 1755 per Juan de Miranda i l’enginyer militar Silvestre Abarca respectivament.<\/p>

Despr\u00e9s d’un primer replantejament, el 1759, ara sota la direcci\u00f3 t\u00e8cnica de l’enginyer militar Fernando de Ulloa, germ\u00e0 d’Antonio de Ulloa, es decideix continuar el projecte, per\u00f2 pel Canal del Nord des d’Alar del Rey (3<\/strong>), on es construeix una presa al riu Pisuerga, fins a empalmar amb el tram anterior a Calahorra de Ribas el 1791. En aquell moment el director de les obres era l’enginyer militar Juan de Homar que havia substitu\u00eft Fernando d’Ulloa despr\u00e9s de la seva jubilaci\u00f3 el 1786.<\/p>

El 1792 s’inicia el ramal del Canal del Sud, prenent com a punt de partida El Serr\u00f3n (4<\/strong>) fins que el 1804 s’aturen les obres a Soto de Alb\u00farez (7<\/strong>), passat Pal\u00e8ncia (6<\/strong>).<\/p>

Despr\u00e9s d’anys convulsos, amb la Guerra del Franc\u00e8s i la Primera Guerra Carlista, i davant les grans dificultats de la Reial Hisenda, es decideix privatitzar la continuaci\u00f3 de les obres a trav\u00e9s de la \u201cCompa\u00f1ia del Canal de Castilla\u201d. Es reinicien el 1831 sota la direcci\u00f3 de l’enginyer civil i de camins Epifanio Esteve, i no sense vicissituds, el Canal del Sud s’acaba el 1835, iniciant-se la navegaci\u00f3 fins a Alar del Rey el 1836. En aquest moment es reinicien les obres del Canal de Campos, primer sota la direcci\u00f3 dels enginyers Francisco Echanove i Echanove i Francisco Echanove i Guinea i a partir de 1842 es van reprendre sota la direcci\u00f3 dels enginyers Calixto Santa Cruz, Andr\u00e9s Mendiz\u00e1bal i Jos\u00e9 Rafo, que s’inaugurar\u00e0 el 8 de novembre de 1849, iniciant-se immediatament la navegaci\u00f3. Quedava aix\u00ed concl\u00f2s aquest projecte del Canal de Castilla.<\/p>

Despr\u00e9s de 70 anys de gesti\u00f3 privada, ja en decad\u00e8ncia a causa de les estrat\u00e8gies del desenvolupament del ferrocarril, torna a l’Estat, recaient la responsabilitat des de llavors a la Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica del Duero. El 1959 el Canal es tanca a la navegaci\u00f3, convertint-se en una gran conducci\u00f3 de reg i en for\u00e7a motriu per a farineres i petites centrals hidroel\u00e8ctriques. Actualment tamb\u00e9 s’utilitza la seva via per a l’abastament de nombrosos nuclis de poblaci\u00f3 riberencs, incloses les capitals provincials de Pal\u00e8ncia i Valladolid.<\/p>

El 1991 el Canal de Castella \u00e9s declarat B\u00e9 d’Inter\u00e8s Cultural<\/em> en la categoria de Conjunt Hist\u00f2ric<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Estructura dels tres Canals<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Los\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Els tres Canals del Canal de Castella (Google maps 2022-01-13)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com sabem el Canal de Castella est\u00e0 subdividit en tres canals.<\/p>

Canal del Nord<\/strong>. L’inici del Canal del Nord pren les aig\u00fces a la presa del Pisuerga a l’estret de Nogales a 853 msnm. 400 metres m\u00e9s avall se situa la d\u00e0rsena d’Alar del Rey.<\/p>

Amb un recorregut de 74,5 quil\u00f2metres, i un desnivell de 82 metres, acaba a Calahorra de Ribas (771 msnm), on s’uneix al Canal de Campos.<\/p>

\u00c9s el tram de m\u00e9s complexitat orogr\u00e0fica i va requerir la construcci\u00f3 de 24 rescloses i 13 aq\u00fceductes.<\/p>

Canal de Campos<\/strong>. Uneix Calahorra de Ribas amb la d\u00e0rsena de Medina de Rioseco amb una longitud de 77 quil\u00f2metres a trav\u00e9s de la comarca de Tierra de Campos.<\/p>

Des d’una altitud de 771 msnm a Calahorra baixa als 733 de Medina de Rioseco. \u00c9s el de menor complexitat orogr\u00e0fica i va requerir 7 rescloses i 20 aq\u00fceductes.<\/p>

A El Serr\u00f3n, a 12 quil\u00f2metres de Calahorra de Ribas, parteix la bifurcaci\u00f3 d’inici del Canal del Sud [17<\/strong>].<\/p>

\u00c9s el ramal amb menor impacte urb\u00e0 en el seu recorregut i on t\u00e9 m\u00e9s impacte el seu paper al regadiu.<\/p>

Canal del Sud<\/strong>. Cobreix el recorregut entre El Serr\u00f3n (759 msnm), Pal\u00e8ncia i Valladolid (690 msnm), de 55 quil\u00f2metres, m\u00e9s un ramal de desviament 1,25 quil\u00f2metres fins a la ciutat de Pal\u00e8ncia.<\/p>

En conjunt, els 69 metres de desnivell van precisar 18 rescloses i 12 aq\u00fceductes.<\/p>

Aquest Canal \u00e9s el que ha patit m\u00e9s impactes urban\u00edstics, ja que transcorre per la zona m\u00e9s urbanitzada i industrial de la zona i al llarg del recorregut del Canal, amb les ciutats de Pal\u00e8ncia i Valladolid. Les dues ciutats acullen d\u00e0rsenes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"El\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El Serr\u00f3n, punt de bifurcaci\u00f3 dels Canals<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els elements constructius i la navegaci\u00f3 al Canal de Castella<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La construcci\u00f3 del Canal va abra\u00e7ar tres tipus d’obres. Primer l’excavaci\u00f3 de la caixa del canal i la construcci\u00f3 d’una s\u00e8rie d’infraestructures de suport (rescloses, preses, retencions, d\u00e0rsenes, magatzems, habitatges del rescloser…). Segon, elements constructius per al seu aprofitament per al reg (merlets o arquetes, canals i s\u00e8quies). Tercer, aprofitament de l’energia cin\u00e8tica de l’aigua al costat dels desnivells de les rescloses per adossar instal\u00b7lacions fabrils (molins de farina i paper, martinets, f\u00e0briques de farines, batans, centrals el\u00e8ctriques).<\/p>

D’altra banda, des de l’inici de les obres es va fer una gran atenci\u00f3 a la millora del paisatge amb grans plantacions d’arbres i l’establiment de vivers de producci\u00f3 de planta, sobretot a Calahorra. Al principi va haver-hi una gran quantitat de fruiters, que van anar substituint-se paulatinament per altres esp\u00e8cies arb\u00f2ries fustables necess\u00e0ries per a la reparaci\u00f3 i reposici\u00f3 de les portes de les rescloses. Per no oblidar la pesca es van establir alguns vivers de tenques (Tinca tinca), de manera que aquesta activitat, juntament amb les pastures i les llenyes, van ser alguns dels aprofitaments marginals, per\u00f2 no menyspreables del Canal. Tot plegat dona una idea de la profunda transformaci\u00f3 econ\u00f2mica, social i paisatg\u00edstica que va suposar el Canal de Castella i la quantitat de llocs de treball que va crear al llarg de la seva construcci\u00f3 i explotaci\u00f3.<\/p>

La magnitud d’aquesta obra, que alguns qualifiquen de fara\u00f2nica, amb els \u00fanics instruments del bec i pala per remoure la terra, i el martell i el cisell per a la pedra picada, es va basar gaireb\u00e9 exclusivament en una gran quantitat de treball hum\u00e0, at\u00e8s que els materials necessaris eren gaireb\u00e9 exclusivament terra, pedra i fusta, que s’obtenien del lloc i els voltants. La for\u00e7a de treball, que va arribar a ser en alguns moments de m\u00e9s de 4.500 persones, es reclutava entre els pobladors de la zona i el treball for\u00e7at de penats, pr\u00e0ctica habitual de l’\u00e8poca a les obres i instal\u00b7lacions fabrils dependents de la Hisenda P\u00fablica ( vegeu, per exemple, Parc Miner d’Almad\u00e9n<\/a>). Durant el segle XVIII l’aportaci\u00f3 t\u00e8cnica la va fer el Cos d’Enginyers Militars, i al segle XIX enginyers civils.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Requisits o condicions d'un canal de navegaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els tres requisits fonamentals per a la navegaci\u00f3 podem considerar que s\u00f3n: un canal<\/strong> de navegaci\u00f3; el subministrament de flux h\u00eddric uniforme i permanent<\/strong> i, en tercer lloc, establir un pendent adequat i constant<\/strong> que sigui suficient per possibilitar el flux d’aigua pel canal, per\u00f2 amb el menor pendent possible perqu\u00e8 sigui factible l’arrossega aig\u00fces amunt de les barcasses tirades per cavalleries.<\/p>

Per mantenir un nivell constant de l\u2019aigua caldr\u00e0 fer les obres necess\u00e0ries per neutralitzar les ondulacions que presenti el terreny en tot el recorregut d\u2019un canal.<\/p>

Ja sabem que per resoldre aquestes ondulacions es va requerir la construcci\u00f3 de 49 rescloses en 207 quil\u00f2metres, amb una mitjana d’una resclosa cada poc m\u00e9s de 4 quil\u00f2metres de navegaci\u00f3. Aquesta ruptura en la continu\u00eftat del trajecte va suposar a la llarga una dificultat per competir amb altres mitjans de transport que transcorrien per vies sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat al trajecte, com ho va ser el ferrocarril.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Subministrament de flux h\u00eddric uniforme i permanent: Rius i Preses<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Presas,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Preses, en blau; retencions, en verd; desguassos, en groc (Google maps 2022-01-13)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un canal de navegaci\u00f3 requereix un flux h\u00eddric uniforme i permanent durant tot l’any.<\/p>

El flux d’aigua ho aportava el riu P\u00eesuerga<\/strong> i el riu Carri\u00f3n<\/strong>, que neixen a la cara sud del sistema Cant\u00e0bric, i que en ser de r\u00e8gim pluvi-nival, garantia aquest flux permanent.<\/p>

El nivell constant de l’aigua es va aconseguir mitjan\u00e7ant preses<\/strong> situades als punts de contacte entre un dels rius i el canal. De manera que quedin igualats els nivells de la presa i del curs fluvial, cosa que garanteix un nivell constant de la superf\u00edcie de l’aigua.<\/p>

Al Canal es van construir 3 preses: Una envasament de presa d’aig\u00fces<\/strong> (1<\/strong>) en el riu Pisuerga a l’estret de Nogales a la cap\u00e7alera del Canal del Nord. Una segona quan es creuen a la presa de San Andr\u00e9s (2<\/strong>). La tercera, la presa del riu Carri\u00f3n (3<\/strong>), es troba a Calahorra de Ribas, on es creuen el canal i el riu Carri\u00f3n, i que va ser el lloc on es van iniciar les obres del Canal de Castella i on comen\u00e7a el Canal de Campos .<\/p>

Presa del Pisuerga a l’estret de Nogales. <\/strong>Un mon\u00f2lit commemoratiu<\/strong> a l’estret de Nogales a Alar del Rey assenyala el punt d’inici del Canal de Castilla.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Punto\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Presa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Presa del riu Pisuerga (Google maps 2021-12-07)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Presa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Presa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arrencada del Canal de Castella a la presa del riu Pisuerga.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Inicio\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Presa de San Andr\u00e9s.\u00a0<\/strong>En la cru\u00eflla del Canal amb el riu Pisuerga, a 9,7 quil\u00f3metres de l\u2019inici del Canal del Nord.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Presa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Presa de San Andr\u00e9s (Google maps 2021-12-07)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Presa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Presa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Presa del riu Carri\u00f3n<\/strong>. Perqu\u00e8 el Canal pogu\u00e9s creuar el riu Carri\u00f3n es va haver de construir una presa d’anivellament i estabilitzaci\u00f3 de l’aigua.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Presa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Presa del riu Carri\u00f3n a Calahorra de Ribas (Google maps 2021-12-07)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Canalitzaci\u00f3 per al transport: Canal, pendent, caixa, dics i camins de sirga<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un canal de navegaci\u00f3<\/strong> \u00e9s una llera continua d’aigua al llarg d’una canalitzaci\u00f3 a cel obert que forma una l\u00e0mina superficial per la qual pot lliscar una barcassa.<\/p>

Ha de tenir unes dimensions aproximadament constants, amb una amplada suficient perqu\u00e8 es puguin creuar dues barcasses, i la profunditat m\u00ednima per la qual es pugui navegar, per\u00f2 que calgui el m\u00ednim d’aigua.<\/p>

Els elements estructurals seran el cana<\/strong>l i la seva caixa<\/strong>, els camins de sirga laterals<\/strong> i, quan calgui, dics de contenci\u00f3<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Canal i caixa del canal<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La caixa d’un canal<\/strong> \u00e9s una concavitat cont\u00ednua a la superf\u00edcie del terreny de forma trapezoidal. Al Canal de Castella es va establir una amplada entre 11 i 22 metres, a gran part del recorregut \u00e9s de 13 metres, i una profunditat mitjana d’1,8 metres i m\u00e0xima de 3 metres. El revestiment interior \u00e9s de terra.<\/p>

La imatge mostra el perfil de la caixa del Canal a l’aq\u00fceducte d’Ab\u00e1nades.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Camins de sirga o parva<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al segle XVIII i ben entrat el segle XIX, els sistemes d’arrossegament eren exclusivament mitjan\u00e7ant energia animal i, marginalment, la vela. Una barcassa es movia arrossegada per una o m\u00e9s cavalleries que havien de situar-se en un cam\u00ed lateral paral\u00b7lel al canal. Mitjan\u00e7ant una maroma o sirga<\/strong>, de vegades amb una cadena, lligada a la barcassa les mules efectuaven l’arrossegament pel costat dret del canal en el sentit de la marxa.<\/p>

Aquests camins laterals se’ls anomena camins de sirga<\/strong> o parves<\/strong> de terra.<\/p>

Malgrat que en alguns moments i llocs se’n va reivindicar l’\u00fas p\u00fablic, la norma va ser reservar-los per a l’\u00fas exclusiu per a la navegaci\u00f3 per tal que no es deterioressin.<\/p>

A gran part del Canal es mantenen els camins de sirga, encara que en alguns trams la vegetaci\u00f3 els ha colonitzat. Una de les reivindicacions per a la potenciaci\u00f3 tur\u00edstica de Canal \u00e9s que tornin a habilitar-se perqu\u00e8 serveixin com a rutes de senderisme, cicle turisme o a cavall.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Camins de sirga en Canal de Campos en El Serr\u00f3n<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Camins de sirga entre les rescloses 5 i 6 del Canal del Norte<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Const\u00e0ncia al pendent de navegaci\u00f3 i al nivell de l'aigua al canal: Retencions i vessaments o sobreeixidors<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Perqu\u00e8 la navegaci\u00f3 sigui factible el pendent ha de ser tan suau com sigui possible, amb la condici\u00f3 que permeti el fluir de l’aigua, per\u00f2 sense que dificulti l’arrossegament de les barcasses en el recorregut aig\u00fces amunt.<\/p>

Per al Canal de Castella es va establir entre rescloses un pendent que fes compatible la navegaci\u00f3 i el reg, que requereix m\u00e9s pendent, establint-se el declivi del dos per mil, una mica m\u00e9s gran del que \u00e9s habitual.<\/p>

At\u00e8s que la fricci\u00f3 d’una barcassa amb l’aigua \u00e9s m\u00ednima en una superf\u00edcie gaireb\u00e9 plana, l’energia necess\u00e0ria per a l’arrossegament \u00e9s gaireb\u00e9 nul\u00b7la, de manera que la for\u00e7a d’una mula pot arrossegar una quantitat de c\u00e0rrega molt superior a si ho fes sobre un pis de terra, a igualtat de velocitat.<\/p>

Per\u00f2, a m\u00e9s, \u00e9s imprescindible, per fer factible la navegaci\u00f3, mantenir tant la const\u00e0ncia del pendent com el nivell de l’aigua a tot el canal. Aix\u00ed, cal compensar tant les disminucions del cabal d’origen com la contrapartida, les crescudes dels rius d’aportaci\u00f3.<\/p>

Aix\u00f2 \u00faltim es resol mitjan\u00e7ant la incorporaci\u00f3 de retencions<\/strong> i de vessaments o sobreeixidors<\/strong>, que complementen les estructures d’anivellament que hem vist que eren les preses.<\/p>

Al mapa anterior la localitzaci\u00f3 de les retencions est\u00e0 representades en verd, i els desguassos o sobreeixidors en groc.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Retencions<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les retencions<\/strong> s\u00f3n elements reguladors del cabal als punts de presa d’aig\u00fces despr\u00e9s de les preses.<\/p>

Es van construir quatre retencions. Era una construcci\u00f3 de dues casetes, una a cada costat del canal, amb una comporta per regular el flux que mantingu\u00e9s el nivell. Sota les torres hi havia unes escortes per col\u00b7laborar en aquest control.<\/p>

Estan situades sobre el canal, aig\u00fces avall despr\u00e9s d’haver-se creuat amb les preses o a la continuaci\u00f3 del Canal de Campos, a El Serr\u00f3n, despr\u00e9s de la derivaci\u00f3 del Canal del Sud.<\/p>

La maqueta del Centre d’Interpretaci\u00f3 a la presa de San Andr\u00e9s mostra l’estructura de les retencions originals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Primera Resclosa de Retenci\u00f3 del Canal del Nord<\/strong>. Protegeix el Canal d’avingudes al riu Pisuerga al naixement del Canal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Alar\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Retenci\u00f3 de San Andr\u00e9s al Canal del Nord<\/strong>. Protegeix el Canal d’avingudes al riu Pisuerga a continuaci\u00f3 de la presa de San Andr\u00e9s, al punt de creuament del Canal amb el riu Pisuerga.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Retenci\u00f3 tercera al riu Carri\u00f3n al Canal de Campos<\/strong>. Immediatament aig\u00fces avall de les comportes de guarda es troba l’anomenada resclosa-retenci\u00f3. Aquesta resclosa no suposa un element per poder salvar un desnivell sin\u00f3 de control de pas.<\/p>

Retenci\u00f3 del Canal de Campos a El Serr\u00f3n<\/strong>. A l’entrada de la continuaci\u00f3 del Canal de Campos a El Serr\u00f3n, la retenci\u00f3 cl\u00e0ssica va ser substitu\u00efda per l’actual de comporta de guillotina.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Amb posterioritat es van incorporar tres retencions noves, per\u00f2 en aquest cas destinades a mantenir el nivell de l’aigua per a l’alimentaci\u00f3 de canals de reg.<\/p>

Dues constru\u00efdes l’any 1932, la retenci\u00f3 del Canal del Pisuerga<\/strong>, al costat de la presa de San Andres al Canal del Nord, i la retenci\u00f3 del Canal de la Retenci\u00f3<\/strong>, i la retenci\u00f3 del Canal Cea-Carri\u00f3n<\/strong>, ja el 1994, aquestes dues \u00faltimes al Canal de Campos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Sobreeixidors o vessaments<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per contrarestar les situacions de crescuda amb exc\u00e9s de cabal per les pluges es van dissenyar els sobreeixidors o vessaments<\/strong>. Van ser 8 vessaments inicialment.<\/p>

Alguns sobreeixidors de formig\u00f3 actuals adossats a rescloses no corresponen a obres originals, sin\u00f3 introdu\u00efdes a mitjans segle XX per permetre l’adaptaci\u00f3 per al reg.<\/p>

Poden trobar-se situats en un punt del recorregut sobre un rierol, o adossats a un aq\u00fceducte.<\/p>

Un dels m\u00e9s interessants \u00e9s el vessament d’Ab\u00e1nades [4<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Derrame\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Derrame\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una altre localitzaci\u00f3 possibles \u00e9s, com a la fotografia, al costat de l\u2018acueducte de Arroyo ayor.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Aliviadero\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al final del recorregut a les d\u00e0rsenes se situen sobreeixidors per donar sortida a les aig\u00fces del Canal. El vessament a la d\u00e0rsena de Valladolid aboca al riu Pisuerga (a la fotografia). El vessament de la d\u00e0rsena de Medina de Rioseco la fa sobre el riu Sequillo.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mitjans de transport: barcasses<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les barcasses<\/strong> constitueixen el mitj\u00e0 el transport pel canal. En un primer moment es despla\u00e7aven arrossegades per cavalleries o a vela (que es plegava en passar sota un pont).<\/p>

L’arrossegament es duia a terme per mitj\u00e0 de dos o tres animals de tir, generalment mules, unida a l’embarcaci\u00f3 des de la riba pel costat dret en el sentit de la marxa, mitjan\u00e7ant una sirga<\/strong> (maroma) o una cadena d’uns 40 m de llarg. La direcci\u00f3 es mantenia mitjan\u00e7ant tim\u00f3. Al segle XX es va arribar a introduir la tracci\u00f3 de motor.<\/p>

Les barcasses arribaren a sobrepassar els 20 metres d’eslora i 4 metres de m\u00e0niga. Les que circulaven pel Canal eren les de tipus alemany, de 40 tones, i les de tipus franc\u00e8s de 53 tones, eren arrossegada per 2 o 3 mules, segons el sentit de la marxa.<\/p>

Tamb\u00e9 hi havia barcasses per al transport de viatgers, anomenades barques de visita<\/strong>, aix\u00ed com altres per a treballs de manteniment.<\/p>

Primer es van construir de fusta, despr\u00e9s en xapa d’acer i fins i tot es van arribar a fabricar de formig\u00f3.<\/p>

A l’hora d’acabar la construcci\u00f3 del Canal, el 1849, navegaven 130 barcasses. El 1860 se’n comptabilitzen 365, moment del major nombre de barcasses navegant pel canal, cosa que representa gaireb\u00e9 dues barcasses per quil\u00f2metre de Canal.<\/p>

Les barcasses de tracci\u00f3 animal requereixen camins de sirga paral\u00b7lels i contigus al canal per al despla\u00e7ament dels animals de tir pel costat dret de la marxa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mentre que les barcasses per tracci\u00f3 mec\u00e0nica s\u00f3n autosuficients i nom\u00e9s necessiten el canal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Actualment nom\u00e9s circulen pel Canal quatre barcasses tur\u00edstiques, amb recorreguts d’1 hora, amb reserva pr\u00e8via.<\/p>

La \u201cMarqu\u00e8s de la Ensenada\u201d<\/strong> a Herrera de Pisuerga, a la presa de San Andres (Tel. d’Informaci\u00f3 i Reserves: 664 201 415; \u201cSan Carlos de Ab\u00e1nades\u201d<\/strong> a Melgar de Fernamental (Tel. d’Informaci\u00f3 i Reserves: 609 450 405); \u201cAntonio de Ulloa<\/strong>\u201d Centre de Recepci\u00f3 de Viatgers a la D\u00e0rsena de Medina de Rioseco (Tel. d’Informaci\u00f3 i Reserves: 983 701 923); i la \u201cJuan de Homar<\/strong>\u201d a la resclosa qu\u00e0druple, casa de l’escluser a Fr\u00f3mista (Tel. d’Informaci\u00f3 i Reserves: 673 368 486. A Villaumbrales es lloguen embarcacions de 4-5 places, caps de setmana al Museu del Canal de Castella a Villaumbrales<\/strong> (Tel. d’Informaci\u00f3 i Reserves: 673 050 077).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
La barcassa \u201cAntonio de Ulloa\u201d a la d\u00e0rsena de Medina de Rioseco<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Superaci\u00f3 d'accidents geogr\u00e0fics<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Hi ha formes diverses de superar les condicions orogr\u00e0fiques i les lleres fluvials, els rierols o els torrents. S\u00f3n els ponts<\/strong>, els aq\u00fceductes<\/strong> i els t\u00fanels<\/strong>.<\/p>

En el cas del Canal de Castella no es va rec\u00f3rrer en cap moment als t\u00fanels, per la qual cosa al llarg de tots els ramals nom\u00e9s trobarem nombrosos ponts i aq\u00fceductes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Desnivells: Rescloses i les seves comportes<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
En groc la numeraci\u00f3 de les rescloses dels Canals del Nord i del Sud; en verd la numeraci\u00f3 de les rescloses del Canal de Campos, on la 8 \u00e9s una resclosa de retenci\u00f3 (Google maps 2022-01-13)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La necessitat de superar els desnivells del territori en terrenys al seu torn ondulats, va portar a la necessitat de construir 49 rescloses en tot el recorregut, trencant la continu\u00eftat del trajecte de les barcasses, que havien de detenir-se a cada resclosa per ascendir o descendir, segons el sentit de la marxa, i poder continuar el recorregut. S\u00f3n els elements de m\u00e9s complexitat estructural i de manteniment al canal.<\/p>

La zona m\u00e9s problem\u00e0tica va correspondre al Canal del Nord que, per als seus 75 quil\u00f2metres, va precisar 24 rescloses, amb una mitjana de 3,1 quil\u00f2metre entre rescloses. Despr\u00e9s el Canal del Sud, amb una mitjana de 3,7 quil\u00f2metres entre excloses (18 rescloses a 55 quil\u00f2metres). Mentre que el Canal de Campos va presentar menors dificultats i va requerir \u00fanicament 7 rescloses per a 65 quil\u00f2metres, a una mitjana de cada 11 quil\u00f2metres.<\/p>

A m\u00e9s, es va construir una resclosa a la retenci\u00f3 (8 verd<\/strong>) a l’entrada del Canal de Campos, passat la cru\u00eflla amb el riu Carri\u00f3n a Calahorra de Ribas, que no \u00e9s de desnivell.<\/p>

Consisteix en un compartiment tancat entre dues comportes de doble fulla tipus mitra, que es tanquen formant angle obt\u00fas contra el corrent. Formen al seu interior un calaix que s’omple o buida d’aigua amb la barcassa a dins, actuant com un ascensor hidr\u00e0ulic de les barcasses quan es troben a l’interior.<\/p>

Les comportes originals eren de fusta i posteriorment van ser substitu\u00efdes per comportes met\u00e0l\u00b7liques. A la part baixa de cada composta disposa d’uns orificis o gateres de desgu\u00e0s i farcit, amb obertura i tancament de guillotina des de la part superior, per permetre l’entrada o sortida d’aigua de forma suaus per omplir o buidar la resclosa, i per tancar el pas d’aigua, seguint el model franc\u00e8s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les primeres comportes eren de fusta refor\u00e7ades, i des de finals del segle XIX van ser met\u00e0l\u00b7liques.<\/p>

A partir de 1960 es va procedir al desmuntatge pr\u00e0cticament total de comportes, sent substitu\u00efdes a l’entrada de cada resclosa per alces fixes de ciment en forma de volta per capturar i contenir el cabal al seu pas pels salts i sobreeixidors de formig\u00f3 per facilitar l’abocament de les aig\u00fces als recintes.<\/p>

Casa resclosa permet salvar desnivells d’uns 3 metres. En el cas de les quatre rescloses de Fr\u00f3mista (17, 18, 19, 20) el desnivell que se supera \u00e9s de 14,20 metres [6<\/strong>].<\/p>

Es van construir rescloses ovalades i rectangulars, totes en pedra de carreuat de gran qualitat de pedra sorrenca o calc\u00e0ria, segons la zona, per a l’ajust perfecte de l’aigua.<\/p>

Rescloses ovalades<\/strong><\/p>

Les rescloses de la primera etapa de construcci\u00f3 eren rescloses ovalades<\/strong> que contraresten les empentes de terra i permeten el pas de dues barcasses alhora. Les seves dimensions oscil\u00b7len entre 20-25 metres de llargada per 10 metres d’amplada. S\u00f3n m\u00e9s costoses d\u2019executar i m\u00e9s lentes d\u2019omplir. En total hi ha 34 rescloses d’aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>

Rescloses rectangulars<\/strong><\/p>

Les constru\u00efdes durant l’etapa de privatitzaci\u00f3 van ser rescloses rectangulars<\/strong>, que abaratien els costos de construcci\u00f3 i redu\u00efa temps de maniobra, tot i que nom\u00e9s permet el pas d’una barcassa. Corresponen al segle XIX i en total s\u00f3n 15 rescloses, les dimensions s\u00f3n de 30 metres de llargada per 5 metres d’amplada.<\/p>

A cada resclosa es va construir un pont de pas per als esclosers, i habitatge de l\u2019escluser. En alguns casos el pont de la resclosa tamb\u00e9 serveix de pont de comunicaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Esclusa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Esclusa\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

Segons el desnivell a superar se situen de forma individual o escalonades, fins a quatre seguides, com \u00e9s el cas de les rescloses de Fr\u00f3mista [6<\/strong>].<\/p>

Projecte de rescloses a Alar del Rey.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Projecte de les rescloses de Fr\u00f3mista.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Resclosa triple 25, 26, 27 a El Serr\u00f3n [17<\/strong>] aig\u00fces amunt i aig\u00fces avall, amb el pont de la resclosa al fons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la resclosa l’acompanya un pont de resclosa per permetre el pas d’una banda a l’altra. En nombrosos casos aquest pont serveix tamb\u00e9 com a pont de comunicaci\u00f3 al servei del territori.<\/p>

Al voltant de les rescloses es van localitzar edificis diversos de servei del canal (casa de l\u2019escluser, magatzems, quadres, habitatges…), aix\u00ed com era el lloc de localitzaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions fabrils per aprofitar el salt de l’aigua.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Funcionament d'una resclosa<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La seq\u00fc\u00e8ncia de fotografia i el v\u00eddeo que fem mostren el proc\u00e9s de funcionament d’una resclosa. El proc\u00e9s ser\u00e0 elevar una barcassa aig\u00fces amunt. Per al descens, el proc\u00e9s \u00e9s exactament l’invers.<\/p>

Les etapes que se segueixen s\u00f3n: entrada de la barcassa sota el pont de l\u2019escluser; tancat de la composta d\u2019entrada; subjecci\u00f3 lliscant de la barcassa a un dels murs; omplert de la resclosa a trav\u00e9s de la comporta de la resclosa aig\u00fces amunt; ascens de la barcassa fins que s’assoleix el nivell del canal superior; obertura de la comporta d\u2019aig\u00fces amunt i sortida de la barcassa al nivell del canal.<\/p>

Les fotos i el v\u00eddeo seg\u00fcents mostren la seq\u00fc\u00e8ncia d’ascens d’una barcassa a la resclosa 6 del Canal del Nord.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les comportes s’obrien i tancaven mitjan\u00e7ant cabestrants (torns d’eix vertical) on s’anava enrotllant en anar girant una maroma acoblada a la comporta. Cada cabestrant es recolzava en un parell de pedres fixades al terreny.<\/p>

Les comportes que subsisteixen s’accionen amb pist\u00f3 hidr\u00e0ulic.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Dibuix de l\u2019escluser accionant el cabestrant<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Sobreeixidor i canal de derivaci\u00f3 o desgu\u00e0s. T\u00fanel<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Perqu\u00e8 el nivell d’aigua no sobrepassi la composta, abans se situa un sobreeixidor<\/strong> que, a trav\u00e9s d’un canal de derivaci\u00f3 o desgu\u00e0s, abocar\u00e0 l’aigua sobrant aig\u00fces avall de la resclosa.<\/p>

En el cas de la resclosa 6 del Canal del Nord, la desviaci\u00f3 transcorre per un t\u00fanel.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la resclosa 5 del Canal de Campos [14<\/strong>] veiem aig\u00fces amunt el canal de derivaci\u00f3 que recull les aig\u00fces per l’alleujador de la dreta i el condueix fins a abocar-les novament al canal aig\u00fces avall de la resclosa. En aquest cas, l’aigua es despla\u00e7a per un canal de derivaci\u00f3, que requereix que es construeixi un pont de tornada m\u00e9s petit.<\/p>

Observem l’estructura d’aquesta resclosa n\u00famero 5 del Canal de Campos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Esclusa 5 Canal de Campos (Google earth 2020-01-20)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es pot observar l’al\u00e7a de ciment amb qu\u00e8 s’han substitu\u00eft les compostes i les pedres de suport del cabestrant.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’altre extrem de la resclosa a banda i banda es mantenen les pedres de suport dels cabestrants per obrir i tancar les comportes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El pont del canal de derivaci\u00f3 \u00e9s de dimensions menors ja que nom\u00e9s ha de permetre el pas d’aigua.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mantenir el nivell constant era imprescindible per permetre el desviament de l\u2019aigua cap al canal d’alimentaci\u00f3 de les plantes fabrils, en aquest cas a El Serr\u00f3n [17<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Encreuament amb rius, rierols o t\u00e0lvegs: Aq\u00fceductes<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La ruptura del territori que representa obrir un canal travessa totes les lleres i torrents que es presenten en el recorregut. Com que el canal ha de mantenir sempre el mateix nivell, en la construcci\u00f3 del Canal de Castella es van donar dues solucions. Una, efectuar-ho al mateix nivell amb una cru\u00eflla de fluxos; les altres fer-ho a diferent nivell mitjan\u00e7ant aq\u00fceductes.\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Al mateix nivell: Presa i pas de mules<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sabem ja que el Canal de Castella es nodreix de tres preses. La primera, a l’arrencada, nom\u00e9s subministra l’aigua que recorrer\u00e0 el Canal del Nord des de la d\u00e0rsena d’Alar del Rey. En canvi, a les altres dues es produeix el fet particular que el Canal travessa els cursos fluvials, primer del riu Pisuerga a la Presa de San Andr\u00e9s i segon a la presa del riu Carri\u00f3n a Calahorra de Ribas.<\/p>

De fet, la construcci\u00f3 d’aquestes dues preses va tenir com a finalitat garantir que la cru\u00eflla es produeix al mateix nivell entre riu i canal per tal de mantenir la continu\u00eftat del recorregut del Canal en travessar-los, aix\u00ed com alentir el curs de l’aigua fluvial per no arrossegar a la barcassa cap al riu.<\/p>

Podem observar-ho a la Presa de San Andr\u00e9s [2<\/strong>], per creuar el riu Pisuerga.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per solucionar el problema de la cru\u00eflla del riu per les mules es va dissenyar un sistema d’una barcassa transbordadora lligada a una maroma que travessava el riu lligada a banda i banda, on s’enfilaven les mules. Era accionada per un home.<\/p>

Es pot tenir l’experi\u00e8ncia d’efectuar un transbordament amb una barcassa que s’ha instal\u00b7lat i comprovar com una sola persona la pot despla\u00e7ar d’una riba a una altra.<\/p>

Especulo que hi devia haver una maroma amb barcassa per a mules a cada costat del canal, i que les mules es mantindrien unides per la sirga a la barcassa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El transbordador \u201ctur\u00edstic\u201d pot ser utilitzat lliurement pels visitants i comprovar la poca for\u00e7a que es necessita per despla\u00e7ar una barcassa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La maroma d’ascens hauria d’estar situada on ara hi ha la passarel\u00b7la.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

A diferent nivell: aq\u00fceductes<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Aq\u00fceductes (Google maps 2022-01-14)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Quan el canal ha de travessar un t\u00e0lveg, per no trencar la continu\u00eftat del nivell de la llera es va rec\u00f3rrer a la construcci\u00f3 d’aq\u00fceductes elevats. Aix\u00ed es va poder salvar la cru\u00eflla amb rierols i torrents.<\/p>

Hi ha de tres tipus: Aq\u00fceductes-pont<\/strong> i aq\u00fceductes-sif\u00f3<\/strong>, a m\u00e9s de clavegueres<\/strong>.<\/p>

Es troben 45 aq\u00fceductes de pedra de carreu, de calc\u00e0ria o pedra sorrenca, la majoria d’un arc, 1 de dos arcs, 6 de tres arcs i dos de 5 arcs, sent l’aq\u00fceducte d’Ab\u00e1nades el m\u00e9s important. Els arcs tenen amplades entre 1,60 i 8,60 metres.<\/p>

Aq\u00fceducte \u2013 Pont<\/strong><\/p>

L’aq\u00fceducte-pont<\/strong> \u00e9s la soluci\u00f3 adoptada quan es vol fer passar tota l’estructura del Canal elevada per sobre d’un riu o rierol de longitud considerable. Es requereix una fort\u00edssima i complexa estructura per suportar tota la ciaxa del Canal, l’aigua i els camins de sirga, sense que alhora es produeixin filtracions ni escapi d’aigua.<\/p>

En ells la caixa del canal se sustenta sobre resistents pilars de pedra amb arcs de mig punt, el\u00b7l\u00edptics o escarsers i d’un a cinc arcs.<\/p>

La figura mostra el disseny de l\u2019aq\u00fceducte del riu Ucieza, de tres arcs.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un exemple d’aq\u00fceducte de tres arcs amb vessament lateral \u00e9s el d’Arroyo Mayor, al Canal de Campos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al pl\u00e0nol de l’Aq\u00fceducte dels Cinco Ojos es veu clarament la relaci\u00f3 de continu\u00eftat del recorregut del Canal amb el desmunt parcial dels costats del t\u00e0lveg i com se salva aquesta amb l’aq\u00fceducte.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les imatges seg\u00fcents mostren l’aq\u00fceducte d’Ab\u00e1nades [4<\/strong>], el considerat l’obra de pedra picada m\u00e9s imponent del tot el Canal, amb cinc arcs.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els camins de sirga laterals tenen continu\u00eftat al llarg de l’aq\u00fceducte, amb petrils de protecci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Aq\u00fceductes-sif\u00f3<\/h5>

L\u2019aq\u00fceducte-sif\u00f3<\/strong> permet el pas d’una llera d’aigua natural per sota del canal en t\u00e0lvegs estrets.<\/p>

El t\u00e0lveg es creua amb la caixa del canal recolzada al terreny, sota el qual s’ha obert un t\u00fanel d’evacuaci\u00f3. Els costats del terrapl\u00e8 que travessa el t\u00e0lveg es protegeixen amb murs refor\u00e7ats amb aletes per evitar l’erosi\u00f3 del terreny. Sembla que no disposaven de petrils.<\/p>

Aquest pl\u00e0nol correspon a l’aq\u00fceducte-sif\u00f3 de Villaumbrales dissenyat per Fernando d’Ulloa el 1756.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un exemple el tenim a l’aq\u00fceducte de Requena [5<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Clavegeres<\/strong><\/p>

La claveguera<\/strong> \u00e9s un petit pas interior de drenatge de l’exc\u00e9s d’aigua de pluja o sobrant del regadiu del costat superior del canal. Usualment, no cal protegir de l’erosi\u00f3 els laterals del terreny per on transcorre la caixa del canal. Poden ser de pedra, formig\u00f3 o tubs de ferro. Es van construir un total de 18 clavegueres.<\/p>

En fotografia la claveguera de El Arroyal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Foto: CHD)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Zones d'embarcament i desc\u00e0rrega: D\u00e0rsena i embarcadors<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com a sistema de transport, una part essencial d\u2019un canal s\u00f3n les zones de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega de mercaderies i persones. Per aix\u00f2 es van establir d\u00e0rsenes<\/strong> als extrems del sistema i d’embarcadors<\/strong> al llarg del recorregut.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

D\u00e0rsenes<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
D\u00e0rsenes (Google maps 2022-01-14)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les d\u00e0rsenes<\/strong> s\u00f3n eixamplaments del canal formant un port d’interior, situades als tres extrems del Canal i a l’extensi\u00f3 Pal\u00e8ncia.<\/p>

Disposaven d’\u00e0mplies zones de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega, grans magatzems i grues de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega. Tamb\u00e9 disposaven de tallers de reparaci\u00f3 i altres tasques de la navegaci\u00f3.<\/p>

Observo que a totes les d\u00e0rsenes, excepte a la de Pal\u00e8ncia, les zones d’embarcament i els magatzems estan situades nom\u00e9s al costat dret aig\u00fces avall del canal.<\/p>

Al llarg de tot el recorregut es van habilitar nombrosos embarcadors, per a la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega de mercaderies i viatgers. Als m\u00e9s importants es van construir tamb\u00e9 magatzems i altres instal\u00b7lacions.<\/p>

D\u00e0rsena d’Alar del Rei<\/strong> [1<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
D\u00e0rsena de Alar del Rey (Google earth 2021-12-08)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

D\u00e0rsena de Pal\u00e8ncia<\/strong> [18<\/strong>]. S’hi arriba fins a la d\u00e0rsena al costat de la ciutat per un curt ramal de 1.250 metres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
D\u00e0rsena de Pal\u00e8ncia (Google earth 2021-12-08) <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

D\u00e0rsena de Valladolid<\/strong> [21<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
D\u00e0rsena de Valladolid (Google earth 2021-12-08) <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

D\u00e0rsena de Medina de Rioseco<\/strong> [16<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
D\u00e0rsena de Medina de Rioseco (Google earth 2021-12-08) <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Embarcadors i magatzems<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En els projectes primitius es preveia la construcci\u00f3 d’embarcadors<\/strong> a totes les poblacions per les quals transcorria el tra\u00e7at, per\u00f2 en aquells punts en qu\u00e8 se suposava que existiria una important activitat i tr\u00e0fec de mercaderies, es van desenvolupar en gran manera aquests embarcadors, com va succeir a El Serr\u00f3n, Sahag\u00fan el Real i Vi\u00f1alta.<\/p>

Al costat de l’embarcador era usual aixecar algun edifici de magatzems<\/strong>, en edificacions allargades s’una sola planta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Alar del Rey<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Valladolid<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els magatzems en alguns casos s’elevaven sobre la mateixa vora del canal per facilitar la c\u00e0rrega i la desc\u00e0rrega directa de mercaderies.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Valladolid<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
El Serr\u00f3n<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Maquin\u00e0ria auxiliar per a c\u00e0rrega i dragatge<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Progressivament es va anar incorporant maquin\u00e0ria auxiliar per a la c\u00e0rrega<\/strong> o per al dragatge<\/strong> del Canal.<\/p>

C\u00e0rrega<\/h5>

Exemples a la d\u00e0rsena de Valladolid [21<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Dragat<\/p>

Per mantenir els nivells de profunditat es van utilitzar barcasses de dragatge com la que mostra aquesta fotografia hist\u00f2rica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Connexi\u00f3 terrestre entre ambd\u00f3s costats del canal: Ponts<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S’ha de considerar que un canal configura una llarga i cont\u00ednua cicatriu territorial al llarg de tot el seu recorregut sense connexi\u00f3 a la resta dels sistemes territorials qu\u00e8 travessa, fet que divideix el territori en dues parts incomunicades. \u00c9s a dir, un canal \u00e9s un sistema que necess\u00e0riament ha de ser independent de totes les altres xarxes territorials, siguin camins, rius o torrents, etc. (\u00e9s el mateix que passa amb els ferrocarrils o les autopistes).<\/p>

Per aconseguir l’enlla\u00e7 entre els dos costats es pot fer mitjan\u00e7ant ponts<\/strong> o t\u00fanels<\/strong>. En el cas del Canal de Castella, es va rec\u00f3rrer \u00fanicament a la construcci\u00f3 de ponts.<\/p>

Hi ha un total de 70 ponts. Alguns s\u00f3n dependents de la pr\u00f2pia llera del Canal com a ponts de resclosa i 25 s\u00f3n independents a les rescloses. Al principi a la seva base es disposaven andanes per donar continu\u00eftat al cam\u00ed de sirga.<\/p>

La modernitzaci\u00f3 i ampliaci\u00f3 de les xarxes de transport terrestre fa que actualment siguin nombrosos els ponts que travessen el Canal de Castella. Excepte els primers ponts vinculats a l’expansi\u00f3 del ferrocarril, els ponts m\u00e9s moderns, com els de les autopistes, no ofereixen una bellesa contemplativa especial com l’oferien els constru\u00efts amb el Canal, ni tampoc donen temps per observar-los.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Ponts de resclosa o de retenci\u00f3<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Ponts de resclosa (Google maps 2022-01-14)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els ponts de resclosa o de retenci\u00f3<\/strong> es van construir al servei de la resclosa, encara que s’acostumen a compaginar amb el servei amb la xarxa vi\u00e0ria. Sempre adopten un perfil pla.<\/p>

Es reprodueixen els models d’arc de mig punt, el\u00b7l\u00edptics i d’arc escarser, depenent del tram i d’\u00e8poca de construcci\u00f3. Els arcs escarsers corresponen a l’etapa de privatitzaci\u00f3.<\/p>

A la primera retenci\u00f3 a Alar del Rey [1<\/strong>] es va aplicar el model de mig punt.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aix\u00ed com al pont de la resclosa 6 del Canal del Nord [2<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la resclosa 39 al Canal del Sud [20<\/strong>], constru\u00efda per la Compa\u00f1\u00eda del Canal de Castilla, els arcs s\u00f3n escarsers.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El mateix tipus d’arc escarser a la resclosa 5, al Canal de Campos [14<\/strong>], aplicat tant al pont de la resclosa com al pont de l’alleujador.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Ponts carreters de comunicaci\u00f3<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Ponts carreters (Google maps 2022-01-14)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Segons la import\u00e0ncia de la via de comunicaci\u00f3 a qu\u00e8 serveixen, les dimensions dels ponts carreters de comunicaci\u00f3<\/strong> s\u00f3n m\u00e9s importants en estar destinades al pas de vehicles de transport.<\/p>

Igual que els de resclosa, solen ser d’un arc, els de la primera etapa de mig punt, apuntats o el\u00b7l\u00edptics, i d’arc escarser els ponts de la darrera fase constructiva.<\/p>

Els ponts comptaven amb petrils a la cal\u00e7ada, aix\u00ed com molts d’ells amb andanes a la base per permetre la continu\u00eftat dels camins de sirga laterals per al pas de les mules d’arrossegament.<\/p>

En els projectes originals es van planejar 25 ponts, dels quals 10 se situaven al Canal del Nord, 11 al de Campos i 4 al Canal del Sud.<\/p>

El pont de Requena [5<\/strong>] respon al primer model amb petrils de pedra i passo inferir del cam\u00ed de sirga.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

De mig punt i apuntat<\/strong><\/p>

Ponts lleugerament peraltats a l’estil de llom d’ase.<\/p>

El primer pont constr\u00efit va ser el de Vildemudo, d\u2019arco apuntat<\/strong>, i l\u2019\u00fanic projectat per Carlos Lemaur.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s, el model seguit va ser el d’arc de mig punt<\/strong>, com el pont de Villaumbrales.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

D’arc el\u00b7l\u00edptic<\/strong><\/p>

Per\u00f2 a partir de la direcci\u00f3 de Juan de Homar va ser norma el d’arc el\u00b7l\u00edptic<\/strong>, seguint el model que va proposar aquest enginyer.<\/p>

A la fotografia el pont de Requena de Campos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

D’arc escarser<\/strong><\/p>

L’arc escarser <\/strong>es va implantar com el model de l’etapa de construcci\u00f3 privatitzada del segle XIX. Com el pont de Fuentes de Nava.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Ponts del ferrocarril<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per al disseny dels primers ponts de l’incipient ferrocarril, es van seguir el model cl\u00e0ssic<\/strong> del Canal. I tamb\u00e9 es van constru\u00efr models ja integrats a l’arquitectura del ferro<\/strong>.<\/p>

El pont del fons a la fotografia seg\u00fcent \u00e9s el del ferrocarril de Fr\u00f2mista de pedra d’arc de mig punt, mentre que el del primer pla correspon al pont de resclosa i de comunicaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La seg\u00fcent \u00e9s una fotografia hist\u00f2rica del pont de ferro del Ferrocarril del Nord.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Construccions auxiliars de la navegaci\u00f3<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per al funcionament i manteniment del Canal calien diversos treballs i operacions que van requerir construccions espec\u00edfiques: casa de l’escluser<\/strong>, magatzems<\/strong>, cellers<\/strong>, oficines<\/strong>, quadres<\/strong>, drassanes i tallers de reparaci\u00f3<\/strong>. De l’etapa de construcci\u00f3 encara es conserven masmorres<\/strong> per als presidiaris que treballaven a les obres.<\/p>

Altres construccions indirectament vinculades al Canal van ser les posades<\/strong> i paradors (ventas)<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Casa d'escluser<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cada resclosa disposava anexa d\u2019una casa per a l’escluser<\/strong>, que treballava de sol a sol, que era l’horari en qu\u00e8 es podia circular pel Canal.<\/p>

Normalment estava formada per l\u2019habitatge, un pati y una quadra, com aquesta de la resclosa 6 del Canal del Nord.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Magatzems, Cellers, Oficines, Quadres<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A partir de 1792, moment en qu\u00e8 s’inicia la navegaci\u00f3 entre Sahag\u00fan el Real i Alar del Rey, es van anar construint un gran nombre de magatzems<\/strong>, embarcadors<\/strong> i quadres<\/strong> a les rodalies dels pobles riberencs. Al mateix temps es van anar necessitant paradors i posades<\/strong>.<\/p>

A les fotografies, magatzems a les d\u00e0rsenes de Medina de Rioseco, Valladolid i Alar del Rey.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l’embarcador de Fuentes de Nava [12<\/strong>] encara es mantenen les ru\u00efnes dels magatzems i casa del fidel o encarregat.<\/p>

L’estat de ru\u00efna permet veure l’estructura constructiva interior d’aquestes edificacions, dins de la tipologia de construccions del fang t\u00edpiques de Tierra de Campos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com sabem, en alguns casos els magatzems es constru\u00efen arran de l’aigua per facilitar la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega directa, com a El Ser\u00f3n o Valladolid.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Drassanes i tallers: construcci\u00f3, reparaci\u00f3<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sobre 1791, quan anava a iniciar-se la navegaci\u00f3 pel Canal entre Paredets de Nava i Alar del Rey en 1792, es va edificar la drassana de Villaumbrales [9<\/strong>] destinat a la construcci\u00f3 i reparaci\u00f3 de barcasses.<\/p>

Tamb\u00e9 hi va haver tallers i drassanes a Valladolid i a Becerril de Campos.<\/p>

La maqueta i la fotografia hist\u00f2rica correspon a la drassana de Villaumbrales, al Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 del Canal de la Presa de San Andr\u00e9s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mazmorres a Alar del Rey<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una part important de la for\u00e7a de treball aplicada a la construcci\u00f3 del canal va provenir de fer servir penats. Donat el volum dels aportats, per milers fins a un m\u00e0xim d’uns 4.000, van haver de comptar amb campaments per al seu allotjament, dels quals no se’n conserva cap rastre, que jo s\u00e0piga. Nom\u00e9s subsisteixen unes masmorres<\/strong> a la d\u00e0rsena d’Alar del Rey. S\u00f3n tres galeries subterr\u00e0nies que no auguren gaire bones condicions d’allotjament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Paradors (ventas) i posades<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Encara que no lligades directament a la navegaci\u00f3, es van anar implantant paradors (ventas) i posades<\/strong> al llarg del recorregut per atendre els viatgers, i cal pensar que tamb\u00e9 els barquers i mulers.<\/p>

At\u00e8s que el recorregut mig diari de les barcasses oscil\u00b7lava entre 20 i 30 quil\u00f2metres, els viatgers necessitaven per rec\u00f3rrer el trajecte d’Alar del Rey a Valladolid o Medina de Rioseco, entre 5 i 8 dies. Va ser necessari, doncs, que s’establissin allotjaments distribu\u00efts regularment per atendre els viatgers.<\/p>

Seria interessant saber com subsistien i dormien els barquers i els mulers en els seus trajectes.<\/p>

Pr\u00e0cticament, tots aquests establiments han desaparegut, per\u00f2 encara subsisteix la Venta de Valdemudo <\/em>al costat del pont de Valdemudo [8<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Aprofitaments complementaris de l\u2019aigua<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des del plantejament inicial, el Canal havia de servir a m\u00e9s funcions que l’exclusiva de navegaci\u00f3, ja que el disc\u00f3rrer de l’aigua obria altres possibilitats d’aprofitament d’aquesta obra.<\/p>

En principi, el Canal havia de servir per a la navegaci\u00f3<\/strong> i el reg<\/strong>, de manera que l’expansi\u00f3 del regadiu i el subministrament als nuclis urbans<\/strong> propers era una prioritat en el disseny del Canal.<\/p>

Per\u00f2 progressivament, es va veure que l’aplicaci\u00f3 de l’energia cin\u00e8tica dels salts d’aigua que propiciaven les rescloses permetia la instal\u00b7laci\u00f3 annexa d\u2019edificacions fabrils<\/strong> que se servissin de la for\u00e7a motriu de l’aigua per moure’n les instal\u00b7lacions. Aix\u00ed, les instal\u00b7lacions fabrils es van convertir en una de les fonts d’ingressos m\u00e9s importants de tot el Canal.<\/p>

Aquest doble \u00fas de l\u201faigua va comportar la construcci\u00f3 d\u201finstal\u00b7lacions espec\u00edfiques permanents al llarg del Canal, que configuren elements estructurals per a aprofitaments secundaris.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Regadiu i subministrament urb\u00e0<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des del principi es va plantejar el Canal de Castella amb un doble \u00fas, sent el principal el de navegaci\u00f3<\/strong>, per\u00f2 aprofitant secund\u00e0riament per al regadiu<\/strong>. Aix\u00f2 va plantejar una primera disjuntiva t\u00e8cnica ja que la navegaci\u00f3 necessita un cabal constant i la menor velocitat possible de l’aigua, per facilitar el recorregut de les barcasses aig\u00fces amunt, mentre que el regadiu necessita m\u00e9s cabals i un corrent m\u00e9s r\u00e0pid. Tamb\u00e9 una opci\u00f3 m\u00e9s lineal i curta davant d’una altra de m\u00e9s ondulant que s’acosti als terrenys a irrigar. Aix\u00f2 ja va donar ocasi\u00f3 de forts enfrontaments entre Antonio de Ulloa i Carlos Lemaur al moment de la construcci\u00f3 del Canal.<\/p>

Com presenta el professor\u00a0 Horacio Capel<\/a>, la introducci\u00f3 del regadiu va provocar una s\u00e8rie de reaccions a la seva implantaci\u00f3 de gran inter\u00e8s sociol\u00f2gic, econ\u00f2mic i pol\u00edtic. Davant les retic\u00e8ncies a l’extensi\u00f3 del regadiu a partir del Canal el 1767 l’enginyer militar Fernando d’Ulloa, director aleshores de les obres del Canal, va escriure el \u201cDiscurso pol\u00edtico en que se trata de las utilidades que traen al Estado las acequias de riego y de los obst\u00e1culos que se les oponen<\/em>\u201d on l’autor es dedica a examinar les dificultats que existien per a l’extensi\u00f3 del mateix i argumenta, en particular, contra l’oposici\u00f3 dels propietaris dels molins i dels que esgrimien raons relacionades amb el cost de les obres, la imper\u00edcia dels agricultors i les amenaces contra la salut p\u00fablica.<\/p>

Es a dir, que entre d\u2019altres raons, l’\u00fas industrial<\/strong> d’aprofitament energ\u00e8tic al costat de les rescloses que es va anar introduint requeria cabals que els industrials temien que es perdessin amb l’\u00fas per al regadiu, davant el temor que els cabals del Pisuerga i del Carri\u00f3n no fossin suficients.<\/p>

La veritat \u00e9s que, quan es va decidir refor\u00e7ar la seva funci\u00f3 per a regadiu i prove\u00efment urb\u00e0, ja al segle XX, es va procedir a refor\u00e7ar el cabal amb la construcci\u00f3 d’embassaments com els de Camporredondo, Requejada i Cervera a les cap\u00e7aleres del Pisuerga i del Carri\u00f3n .<\/p>

El mapa seg\u00fcent mostra la zona regable del Canal de Castilla.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
(Font: El Canal de Castilla Memoria descriptiva)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Arquetes de reg (en color groc) i preses de canals de reg (en color taronja) (Google maps 2022-01-14)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la primera etapa de construcci\u00f3 del Canal, per extreure l’aigua del Canal es van practicar unes arquetes<\/strong> regulables a trav\u00e9s de les quals es derivava controladament l’aigua cap a les zones de regadiu.<\/p>

Complement\u00e0riament, i al llarg dels anys, es van anar construint canals i s\u00e8quies<\/strong>, amb les seves corresponents preses de s\u00e8quia.<\/p>

Com ja s’ha indicat, la destinaci\u00f3 actual del Canal, una vegada finalitzada la fase de navegaci\u00f3, \u00e9s per a reg i prove\u00efment dels nuclis de poblaci\u00f3 dels seus marges. En conjunt, a partir del Canal es rega una extensi\u00f3 de 21.000 hect\u00e0rees i abasteix una poblaci\u00f3 de 300.000 persones.<\/p>

Tamb\u00e9 s’ha vist que l’adaptaci\u00f3 per a aquests usos sense les necessitats de les rescloses per permetre la navegaci\u00f3 ja abandonada, va portar a introduir importants canvis constructius, substituint la pr\u00e0ctica totalitat de comportes de resclosa per alces fixes regulables<\/strong> de ciment que permetessin conservar els nivells del Canal en tot el recorregut de forma permanent.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arquetes i \u201calmenaras\u201d<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les arquetes de reg<\/strong> s\u00f3n les preses per aportar aigua per al regadiu. Es van construir amb comportes de manera que la sortida d\u2019aigua no provoqu\u00e9s un descens del nivell del canal.<\/p>

Les arquetes<\/strong> es protegien amb una caseta coberta o \u201calmenara<\/em>\u201d, de planta quadrangular, des d’on s’accionava el mecanisme de regulaci\u00f3 de sortida de l’aigua.<\/p>

Es van construir un total de 18 arquetes amb \u201calmenaras\u201d a tot el Canal.<\/p>

L’\u201dalmenara\u201d de l’arqueta d’Ab\u00e1nades [4<\/strong>] permet apreciar parcialment els mecanismes de regulaci\u00f3 actuals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un model amb teulada piramidal \u00e9s Almenara de Requena [5<\/strong>].<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al segle XIX, i per a usos industrials, tamb\u00e9 es van construir arquetes, com aquesta a la d\u00e0rsena de Medina de Rioseco destinada a la Fabrica San Antonio.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Canals i s\u00e8quies<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A m\u00e9s de les arquetes, amb els anys s’han anat introduint preses de s\u00e8quia o lladres<\/strong>, que deriven una part de l’aigua del canal cap a una s\u00e8quia de reg.<\/p>

Les m\u00e9s importants actualment s\u00f3n:<\/p>

Sistema Pisuerga al Canal del Nord<\/strong>: Canal de Osorno, S\u00e8quia de Fr\u00f2mista i Canal del Pisuerga.<\/p>

Sistema Carri\u00f3n als Canals del Sud i de Camps<\/strong>: Canal de Pal\u00e8ncia, Canal de la Retenci\u00f3, Canal de la Nava Nord, Canal de la Nava Sud, Canal de Mac\u00edas Picavea i Canal Cea-Carri\u00f3n.<\/p>

El 1932 entra en servei el Canal del Pisuerga, que aprofita l’assut de la presa de San Andr\u00e9s per derivar l’aigua cap al Canal, que mostra la fotografia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Aprofitament de l'energia hidr\u00e0ulica: Instal\u00b7lacions fabrils<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Instal\u00b7lacions fabrils (Google maps 2022-01-14)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La major implantaci\u00f3 industrial<\/strong> es va produir al Canal del Nord i part del Canal del Sud pel fet que les exig\u00e8ncies orogr\u00e0fiques del terreny van necessitar un nombre m\u00e9s gran de rescloses, amb els corresponents salts d’aigua. 24 rescloses al Canal del Nord i 18 al Canal del Sud, davant de 7 al Canal de Campos.<\/p>

Comptabilitzem un m\u00ednim de 34 instal\u00b7lacions fabrils.<\/p>

A llarg termini, la consolidaci\u00f3 d’aquesta implantaci\u00f3 industrial ha estat escassa als Canals del Nord i de Campos. On m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la industrialitzaci\u00f3 s’ha produ\u00eft al Canal del Sud, especialment al voltant de la ciutat de Valladolid, i en menor grau, a la resta del recorregut. Possiblement la gaireb\u00e9 exclusiva dedicaci\u00f3 als productes fariners hagi estat la causa d’aquesta influ\u00e8ncia esc\u00e0s a mesura que aquest sector entrava en crisi. Encara que amb importants difer\u00e8ncies, aquest sembla ser el dest\u00ed del desenvolupament industrial que es va produir a partir de la primera revoluci\u00f3 industrial en els anomenats rius industrials que van cr\u00e9ixer a l’ombra de la utilitzaci\u00f3 de l’aigua com a font d’energia, en ser substitu\u00efda per energies m\u00f2bils al territori, com ara l’electricitat.<\/p>

Aprofitant el desnivell de l’aigua a les rescloses, a la majoria es van adossar instal\u00b7lacions fabrils que aplicaven l’energia hidr\u00e0ulica. Aix\u00ed, es van construir molins i f\u00e0briques de farina, batans, molins de paper, ferreries<\/p>

La majoria de les instal\u00b7lacions fabrils -molins, farineres, molins de paper, batans, ferreries- del segle XVIII van ser destru\u00efts i van desapar\u00e8ixer amb la Guerra del Franc\u00e8s.<\/p>

Durant el segle XIX es van introduir noves instal\u00b7lacions, significativament fabriques de farines i, des de finals d’aquest segle, tamb\u00e9 petites centrals hidroel\u00e8ctriques que prove\u00efen d’electricitat els pobles propers.<\/p>

La gran majoria han desaparegut o n’han abandonat l’\u00fas, i nom\u00e9s en queden alguns exemples d’edificis complets o en ru\u00efnes. En alguns casos s’han aprofitat les edificacions convertides en microcentrals hidroel\u00e8ctriques.<\/p>

L\u2019esquema de provisi\u00f3 d\u2019energia hidr\u00e0ulica \u00e9s simple. Abans de la resclosa, aig\u00fces amunt del canal, s’obre un canal de derivaci\u00f3 d’aigua: al costat de la resclosa es construeix l’edifici de la instal\u00b7laci\u00f3 fabril a la part baixa del qual es provoca el salt d’aigua que incidir\u00e0 sobre els rodets o turbines; la sortida d’aigua es canalitza per revertir-la novament sobre el canal aig\u00fces avall de la resclosa.<\/p>

La maqueta d’una instal\u00b7laci\u00f3 fabril es mostra al Centre d’Interpretaci\u00f3 del Canal de Castella a la presa de San Andr\u00e9s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A les fotografies seg\u00fcents es mostra la perspectiva a\u00e8ria de dues instal\u00b7lacions fabrils on s’observa el canal de derivaci\u00f3 i l’edifici fabril al costat de la resclosa i el retorn de l’aigua al canal.<\/p>

La primera correspon a la resclosa 4 i la seg\u00fcent a la resclosa 14 de Sant Llorente, totes dues al Canal del Nord.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Resclosa 4 (Google maps 2021-12-20)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Resclosa 14 de San Llorente (Google maps 2021-12-20)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un exemple de pont i canal de retorn a El Serr\u00f3n.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Molins <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El prototip de mol\u00ed<\/strong> projectat per Juan de Homar el 1806, tenia tres rodeus i tres parells de pedres que s’inscrivien en un edifici-pont de dues plantes, on el soterrani albergava quatre canals, tres per als rodeus i un quart com a sobreeixidor. A la planta superior s’allotjaven els molins, la zona de neteja i la vivenda de moliner.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la resclosa 14 del Mol\u00ed de San Llorente es mant\u00e9 rehabilitat com a central-hidroel\u00e8ctrica el primitiu edifici, que possibilita comparar-ho amb el prototip de Juan de Homar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A partir de la resclosa 40 al Canal del Sud, l’evoluci\u00f3 t\u00e8cnica va portar a substituir els molins de quatre canals, per un \u00fanic canal d’entrada d’aigua que movia un \u00fanic rodatge amb transmissi\u00f3 a quatre moles connectats a trav\u00e9s d’engranatges, cosa que va portar a la implantaci\u00f3 de les f\u00e0briques de farines.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

F\u00e0briques de farina<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les f\u00e0briques de farina<\/strong> es van introduir a partir de 1798 i van anar despla\u00e7ant els molins. S\u00f3n edificis que creixen en al\u00e7ada amb diverses plantes per allotjar la maquin\u00e0ria. Aquests edificis, amb basament de pedra, es van anar construint amb ma\u00f3.<\/p>

Com la F\u00e0brica de Farinas San Antonio, a la d\u00e0rsena de Medina de Rioseco.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La F\u00e0brica de Farinas “La 26” a El Serr\u00f3n (en ru\u00efnes) [17<\/strong>], aprofitava les rescloses 25-26-27. Impressionen les grans dimensions d’aquests edificis de ma\u00f3 vermell de les farineres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Podem observar el canal de derivaci\u00f3 cap a la farinera, al costat d’un magatzem sobre l’aigua. Actualment l\u00b4entrada d\u00b4aigua est\u00e0 tapiada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

F\u00e0brica de paper<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El disseny d\u2019un prototip d\u2019una f\u00e0brica de paper<\/strong> permet apreciar l\u2019aprofitament esglaonat del salt d\u2019aigua per moure tres rodes hidr\u00e0uliques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Canal\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Batans<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els batans<\/strong> tenien una forma similar a la dels molins, amb dues rodes al centre de l’edifici.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Ferreries<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A les ferreries<\/strong> l’aigua permetria accionar els martells.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mini centrals el\u00e8ctriques<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Finalment, la introducci\u00f3 de l’electricitat va permetre reconvertir algunes de les instal\u00b7lacions anteriors a centrals el\u00e8ctriques<\/strong>, de les quals n’hi ha algunes en funcionament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Les poblacions del Canal. Els pobles projectats<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El model ocupacional anterior a la construcci\u00f3 del Canal estava vinculat als corrents fluvials i, especialment a les \u201cvilas cap de pont\u201d i a les vies de comunicaci\u00f3.<\/p>

Entre 1792 i 1800, Carles IV va plantejar la repoblaci\u00f3<\/strong> d’aquest territori a onze noves poblacions<\/strong>. Aix\u00f2 es va dur a terme de vegades aprofitant despoblats com Barrialba, Nestar, Quintanilla la Real i Calahorra, i altres vegades mitjan\u00e7ant implantacions de nova tra\u00e7a, com Alar del Rey, San Carlos de Ab\u00e1nades, tots al Canal del Nord i al Canal del Sud amb una nova poblaci\u00f3 a Sahag\u00fan el Real (denominat de vegades Sahag\u00fan el Vell).<\/p>

Serien habitades per empleats del Canal, o per persones que depenien directament o indirectament de les activitats desenvolupades en ell.<\/p>

\u00danicament es va consolidar Alar del Rey i van tenir vida ef\u00edmera San Carlos de Ab\u00e1nades. on va haver-hi una esgl\u00e9sia i set cases, i sobretot, Sahag\u00fan, on es van edificar una esgl\u00e9sia, diversos habitatges, una casa-mes\u00f3n, quadres i paneres.<\/p>

La Guerra del Franc\u00e8s va tenir una incid\u00e8ncia molt negativa al Canal i mai es van dur a terme aquests projectes. Moltes de les poblacions creades van ser abandonades pels seus habitants. L’\u00fanica nova poblaci\u00f3 que es va consolidar va ser Alar del Rey, possiblement per estar situada a la cap\u00e7alera del Canal amb la d\u00e0rsena per la qual sortien els productes cap a Santander.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

\u201cEl Canal de Castilla en 1930\u201d, documental de Leopoldo Alonso (1931)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com un magn\u00edfic resum de gran part del que s’ha exposat fins aqu\u00ed, em sembla molt aconsellable mirar el documental \u201cEl Canal de Castella el 1930\u201d<\/strong> que va produir el 1931 el director i documentalista salmant\u00ed Leopoldo Alonso<\/strong>.<\/p>

S\u00f3n 26 minuts en qu\u00e8 es reprodueix de manera viscuda el funcionament del Canal, quan encara estava al servei de la navegaci\u00f3, ja en \u00e8poques de barcasses de motor.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fi del Post (I)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Acabo aqu\u00ed aquest primer Post<\/strong> sobre el Canal de Castella on he presentat la hist\u00f2ria i l’estructura del Canal amb components visibles al territori.<\/p>

En un segon Post<\/strong> efectuar\u00e9 la presentaci\u00f3 de les \u00e0rees i punts de visita que considero d\u2019inter\u00e9s especial.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Enlla\u00e7 amb el Post<\/em>:\u00a0El Canal de Castella (II): Punts de visita<\/strong><\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bases d'informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs<\/strong><\/p>

canaldecastilla<\/a><\/p>

chduero<\/a><\/p>

Un paseo por el Canal de Castilla<\/a><\/p>

wikipedia<\/a><\/p>

turismocastillayleon<\/a><\/p>

diputaciondepalencia<\/a><\/p>

oasisentierradecampos<\/a><\/p>

Gu\u00edas did\u00e1cticas<\/strong><\/p>

Grupo Araduey Campos<\/a><\/p>

M. Ar\u00e1nzazu Collantes Matallana<\/a><\/p>

Video<\/strong><\/p>

Canal de Castilla. El sue\u00f1o ilustrado.<\/a><\/p>

Web academic<\/strong><\/p>

Confederaci\u00f3n Hidrogr\u00e1fica del Duero. Plan Hidrol\u00f3gico de la parte
espa\u00f1ola de la demarcaci\u00f3n hidrogr\u00e1fica del Duero. 2015-2021. Anejo 15 Patrimonio hidr\u00e1ulico<\/em><\/a><\/p>

Confederaci\u00f3n S.H. del Duero. Canal de Castilla. Reglamento<\/em>, 1930<\/a><\/p>

Jos\u00e9 Luis Mois\u00e9n Gutierrez. <\/em>Patrimonio art\u00edstico y paisaje entorno al Canal de Castilla (Ramal Norte, 1750-1936)<\/em><\/a> (Tesis doctoral)<\/p>

Jos\u00e9 Luis Mois\u00e9n Guti\u00e9rrez. Patrimonio Industrial y de la Obra P\u00fablica en el Ramal Norte del Canal de Castilla<\/em><\/a><\/p>

Jos\u00e9 Luis Mois\u00e9n Guti\u00e9rrez. Patrimonio y territorio del Canal de Castilla en su tramo burgal\u00e9s<\/a><\/em><\/p>

Javier L\u00f3pez Linaje. Canal de Castilla: El recuerdo de un sue\u00f1o ilustrado<\/em><\/a><\/p>

Francisco Sosa Wagner. El Canal de Castilla: Alba y aflicci\u00f3n de una obra p\u00fablica<\/em><\/a><\/p>

Luis \u00c1ngel Tigre Villamagua. Intervenci\u00f3n en dos edificios del canal de Castilla<\/a><\/em><\/p>

Noelia Frechilla Alonso, M\u00aa Almudena Frechilla Alonso. Tecnolog\u00eda y sostenibilidad en la ingenier\u00eda espa\u00f1ola de la ilustraci\u00f3n: el Canal de Castilla<\/em><\/a><\/p>

Carlos N\u00e1rdiz Ortiz. Los canales de navegaci\u00f3n del siglo XVIII: La recuperaci\u00f3n de las v\u00edas artificiales del agua<\/em><\/a><\/p>

Centro de Estudios Hidrol\u00f3gicos. Propuestas en la d\u00e1rsena del Canal de Castilla, Valladolid<\/em><\/a><\/p>

Horacio Capel. El discurso pol\u00edtico sobre el regad\u00edo del Ingeniero militar Fernando De Ulloa, 1767<\/em><\/a><\/p>

Libro<\/strong><\/p>

Juan Helguera Quijada, Nicol\u00e1s Garc\u00eda Tapia, Fernando Molinero Hernando. El Canal de Castilla<\/em>, Junta de Castilla y Le\u00f3n, 1990<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest primer Post sobre el Canal de Castella, que discorre per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid, presenta la hist\u00f2ria i l’estructura de la qual es considera l’obra p\u00fablica … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":38712,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[70,218,77,83,87,95,162,69,186,139,106,107,210],"tags":[],"class_list":["post-39052","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-civil-ca","category-burgos-ca","category-conjunts-historics","category-historia-ca","category-joies-al-territori","category-paisatge","category-palencia-ca","category-arqueologia-industrial-ca","category-posts-conceptuals","category-segle-xvi-xvii","category-segle-xviii-xix","category-segle-xx-xxi","category-valladolid-ca","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nCanal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Aquest primer Post sobre el Canal de Castella, que discorre per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid, presenta la hist\u00f2ria i l'estructura de la qual es considera l'obra p\u00fablica m\u00e9s important de l'Edat Moderna a Espanya.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquest primer Post sobre el Canal de Castella, que discorre per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid, presenta la hist\u00f2ria i l'estructura de la qual es considera l'obra p\u00fablica m\u00e9s important de l'Edat Moderna a Espanya.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-01-26T16:05:43+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-05-08T10:03:38+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"768\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"511\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"97 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions\",\"datePublished\":\"2022-01-26T16:05:43+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-08T10:03:38+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/\"},\"wordCount\":13480,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg\",\"articleSection\":[\"Arquitectura civil\",\"Burgos\",\"Conjunts hist\u00f2rics\",\"Hist\u00f2ria\",\"Joies al territori\",\"Paisatge\",\"Pal\u00e8ncia\",\"Patrimoni econ\u00f2mic\/productiu\",\"Posts conceptuals\",\"Segle XVI-XVII\",\"Segle XVIII-XIX\",\"Segle XX-XXI\",\"Valladolid\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/\",\"name\":\"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg\",\"datePublished\":\"2022-01-26T16:05:43+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-08T10:03:38+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"Aquest primer Post sobre el Canal de Castella, que discorre per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid, presenta la hist\u00f2ria i l'estructura de la qual es considera l'obra p\u00fablica m\u00e9s important de l'Edat Moderna a Espanya.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg\",\"width\":768,\"height\":511,\"caption\":\"Canal de Castilla, Acueducto de Abanades\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions - El turista tranquil","description":"Aquest primer Post sobre el Canal de Castella, que discorre per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid, presenta la hist\u00f2ria i l'estructura de la qual es considera l'obra p\u00fablica m\u00e9s important de l'Edat Moderna a Espanya.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions - El turista tranquil","og_description":"Aquest primer Post sobre el Canal de Castella, que discorre per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid, presenta la hist\u00f2ria i l'estructura de la qual es considera l'obra p\u00fablica m\u00e9s important de l'Edat Moderna a Espanya.","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2022-01-26T16:05:43+00:00","article_modified_time":"2024-05-08T10:03:38+00:00","og_image":[{"width":768,"height":511,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"97 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions","datePublished":"2022-01-26T16:05:43+00:00","dateModified":"2024-05-08T10:03:38+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/"},"wordCount":13480,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg","articleSection":["Arquitectura civil","Burgos","Conjunts hist\u00f2rics","Hist\u00f2ria","Joies al territori","Paisatge","Pal\u00e8ncia","Patrimoni econ\u00f2mic\/productiu","Posts conceptuals","Segle XVI-XVII","Segle XVIII-XIX","Segle XX-XXI","Valladolid"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/","name":"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg","datePublished":"2022-01-26T16:05:43+00:00","dateModified":"2024-05-08T10:03:38+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"Aquest primer Post sobre el Canal de Castella, que discorre per les prov\u00edncies de Pal\u00e8ncia, Burgos i Valladolid, presenta la hist\u00f2ria i l'estructura de la qual es considera l'obra p\u00fablica m\u00e9s important de l'Edat Moderna a Espanya.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Canal-de-Castilla-Acueducto-de-Abanades.jpg","width":768,"height":511,"caption":"Canal de Castilla, Acueducto de Abanades"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/canal-de-castella-a\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39052","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39052"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39052\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52264,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39052\/revisions\/52264"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38712"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39052"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39052"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39052"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}