{"id":43191,"date":"2022-09-14T18:49:03","date_gmt":"2022-09-14T16:49:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=43191"},"modified":"2022-09-14T18:49:23","modified_gmt":"2022-09-14T16:49:23","slug":"recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/","title":{"rendered":"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara)"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Rec\u00f3polis <\/em>(Guadalajara) \u00e9s l’\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La visita al jaciment complementada amb el Centre d’Interpretaci\u00f3 ens remet al per\u00edode poc conegut dels segles VI i VII.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara)<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Rec\u00f3polis. Guadalajara (Google earth 2022-08-31)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Rec\u00f3polis, ciutat visigoda. Zorita de los Canes. Guadalajara<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Direcci\u00f3: Carretera de Almoguera s\/n. Municipi: Zorita de los Canes. Comarca: La Alcarria. Prov\u00edncia: Guadalajara. Com. Aut\u00f2noma: Castilla-La Mancha<\/p>

Coordenades: 40\u00b019’15.8″N 2\u00b053’35.1″O Altitud: 650 msnm.<\/p>

Centre d’Interpretaci\u00f3: Coordenades: 40\u00b019’18″N 2\u00b053’22″O<\/p>

Web: ayuntamiento<\/a><\/p>

Conjunt Hist\u00f2ric Art\u00edstic<\/em> \u00a0(1946)<\/p>

Parc Arqueol\u00f2gic de Rec\u00f3polis: B\u00e9 d’Inter\u00e8s Cultural (BIC): Zona Arqueol\u00f2gica<\/em> (2004)<\/p>

Visita: 2021<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa de situaci\u00f3 de Recopolis, Guadalajara (Google maps 2022-08-31)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00cdndex<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Rec\u00f3polis, ciutat visigoda. Zorita dels Canes. Guadalajara<\/a><\/p>

Una mica d’hist\u00f2ria: Els visigots i Rec\u00f3polis<\/a><\/p>

Territori i hist\u00f2ria de Rec\u00f3polis<\/a><\/p>

El territori<\/a><\/p>

La hist\u00f2ria de Rec\u00f3polis<\/a><\/p>

La visita a Rec\u00f3polis<\/a><\/p>

Complex palat\u00ed<\/a><\/p>

L’esgl\u00e9sia palatina<\/a><\/p>

\u00c0rea d’habitatge i activitats comercials i artesanes<\/a><\/p>

La muralla<\/a><\/p>

Parc Arqueol\u00f2gic de Rec\u00f3polis<\/a><\/p>

El Centre d’Interpretaci\u00f3<\/a><\/p>

Cam\u00ed medieval de Zorita i rodalies<\/a><\/p>

Castell i medina de Zorita<\/a><\/p>

Mol\u00ed, pedrera i aq\u00fceducte<\/a><\/p>

Fi de la visita<\/a><\/p>

Bases d’informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Rec\u00f3polis, ciutat visigoda. Zorita de los Canes. Guadalajara<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entre els anys 507 fins al 711 dC la Hisp\u00e0nia romana \u00e9s despla\u00e7ada pel regne hispanovisigot. Tot i representar un llarg per\u00edode de dos segles, s\u00f3n escasses les restes documentals, arquitect\u00f2niques i art\u00edstiques de qu\u00e8 es disposa per a aquesta etapa. Durant el per\u00edode, l’estil tardorrom\u00e0 evolucionar\u00e0 al visig\u00f2tic.<\/p>

Nom\u00e9s es t\u00e9 const\u00e0ncia que durant aquests segles es van crear quatre noves ciutats: Rec\u00f3polis, Victoriaco (a la prov\u00edncia d’\u00c0laba), Oligicus (possiblement Olite a Navarra) i Baiyara (s’associa a Montoro a C\u00f2rdova). Pel que sembla, cap d’aquestes ciutats van tenir perviv\u00e8ncia en el temps. De totes elles, Rec\u00f3polis \u00e9s l’\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica.<\/p>

Aquest Post<\/em> est\u00e0 dedicat al jaciment arqueol\u00f2gic de la ciutat de Rec\u00f3polis<\/strong>, situada als voltants de Zorita de los Canes, a la prov\u00edncia de Guadalajara.<\/p>

La ciutat, que va servir de pedrera per a la construcci\u00f3 del castell de Zorita i de la seva medina, va quedar desapareguda fins que va ser descoberta el 1893 per l’arque\u00f2leg Juan Catalina Garc\u00eda L\u00f3pez. Les restes van ser declarades Conjunt Hist\u00f2ric Art\u00edstic<\/em> el 1946, comen\u00e7ant les excavacions arqueol\u00f2giques de Rec\u00f3polis l’any 1947, dirigides pel professor Juan Cabr\u00e9. Despr\u00e9s d’un lapse de temps sense intervenir, va ser a partir del 1970 quan es van reprendre, sistematitzant-se, les excavacions a partir dels anys 90, i que continua de forma anual actualment.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Una mica d'hist\u00f2ria: Els visigots i Rec\u00f3polis<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des de principis del segle VI els visigots arriben a Hisp\u00e0nia per defensar la poblaci\u00f3 hispanorromana dels grups de sueus, v\u00e0ndals i alans. Els visigots es van assentar principalment a la Meseta, una mica al marge de la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona, encara que \u00edntimament relacionats amb el poder.<\/p>

Van instal\u00b7lar la Cort a Toledo, convertint-la en el centre pol\u00edtic i religi\u00f3s de l’Espanya visigoda.<\/p>

L’any 578 el rei Leovigild va aconseguir la unificaci\u00f3 territorial de la Pen\u00ednsula, recuperant les terres del sud als bizantins, derrotant definitivament els sueus i mantenint a ratlla c\u00e0ntabres i vascons. No va ser fins m\u00e9s tard, amb Recaredo, quan es va aconseguir la unificaci\u00f3 religiosa, abandonant l’arrianisme i convertint-se al catolicisme.<\/p>

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquests \u00e8xits, i prenent com a refer\u00e8ncia l’Imperi Bizant\u00ed, Leovigild va establir les bases d’un estat centralitzat amb capital a Toledo, va adoptar, per primera vegada al regne visigot, vestimentes i atributs reials, va encunyar la seva pr\u00f2pia moneda i, per mantenir tot aix\u00f2, va imposar un sistema de recaptaci\u00f3 fiscal.<\/p>

Per commemorar aquesta consolidaci\u00f3 del poder reial i de l’estat, Leovigild va fundar una ciutat de nova planta, Rec\u00f3polis, sembla que ser aix\u00ed nomenada en honor del seu fill, emulant el gran emperador Justini\u00e0.<\/p>

Si Rec\u00f3polis va estar realment dedicada a Recadero, el seu segon fill, queda la inc\u00f2gnita de per qu\u00e8 no ho va fer al seu hereu Hermenegildo, tot i que posteriorment Recaredo arrib\u00e9s a ser rei.<\/p>

Rec\u00f3polis<\/strong> es crea l’any 578 per Leovigild, despr\u00e9s de la campanya d’Orospeda. Se la ubica a la Celtib\u00e8ria, a uns 110 quil\u00f2metres lineals a l’est de la capital Toledo, sobre el mateix riu Tajo.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Territori i hist\u00f2ria de Rec\u00f3polis<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El territori<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Situada al marge esquerre del Tajo, sobre el tur\u00f3 de la Oliva, a la prov\u00edncia de Guadalajara s’al\u00e7a Rec\u00f3polis. Una ciutat que s’adapta perfectament a la topografia del terreny, sobre unes 33 hect\u00e0rees en un tur\u00f3 pla, cosa que li atorga unes magn\u00edfiques defenses naturals i amb el Tajo als peus.<\/p>

Es tracta d’un basti\u00f3 defensiu estrat\u00e8gic prou proper a Toledo i a mig cam\u00ed de Guadalajara i Conca.<\/p>

A la imatge s’observa la forma d’altipl\u00e0 del tur\u00f3 de la Oliva, amb el riu Tajo passant als peus pel costat nord. El riu es perllonga en un meandre que envolta Rec\u00f3polis per l’oest i parcialment el sud.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Vista de l’altipl\u00e0 sobre el qual s’assenta Rec\u00f3polis, pel costat sud.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La perspectiva a\u00e8ria mostra l’extensi\u00f3 de 33 hect\u00e0rees ocupada per la ciutat sobre la plana superior. La part excavada representa un 8%.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les dues figures seg\u00fcents mostren l’extensi\u00f3 de Rec\u00f3polis dins de les muralles i la relaci\u00f3 amb el jaciment arqueol\u00f2gic excavada fins a l’actualitat, reflectit per la part m\u00e9s clara i acolorida.<\/p>

A la campanya de l’any 2015, aplicant les t\u00e8cniques de georradar<\/a>, es va aconseguir disposar d’una imatge de la gran extensi\u00f3 que queda per excavar pels indicis de les restes detectades, fins i tot extramurs.<\/p>

Tenir present la relaci\u00f3 entre all\u00f2 visible i l’extensi\u00f3 real del jaciment ens ajudar\u00e0 a fer-nos una idea de la magnitud del que va ser aquesta gran ciutat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Acolorida la part visitable del jaciment.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El sistema d\u2019explotaci\u00f3 econ\u00f2mica d\u2019aquest territori estava definit per una utilitzaci\u00f3 mixta agr\u00edcola-ramadera. D’una banda, una pres\u00e8ncia important de bestiar ov\u00ed, capr\u00ed, bov\u00ed i porc\u00ed, aix\u00ed com l’exist\u00e8ncia de ca\u00e7a entre la qual destaca la de c\u00e9rvol, porc senglar i conill.<\/p>

Pel que fa a la flora, les an\u00e0lisis de les restes de fusta carbonitzada van documentar la pres\u00e8ncia abundant de pi -en les seves dues varietats pinus sylvestris<\/em> i pinus nigra<\/em> -, aix\u00ed com de roure –quercus<\/em> -, i olivera –olea<\/em>– utilitzats en la construcci\u00f3 de la ciutat.<\/p>

El paisatge estaria format per la vega del riu, reservada a l’\u00fas agr\u00edcola per sota de la cota de 600 metres. Probable pres\u00e8ncia de cultius als petits altiplans entre els 600 i 700 metres, juntament amb els oliverars. En aquesta franja es localitzarien les pastures i la muntanya baixa, destinada al bestiar ov\u00ed i capr\u00ed, i per tant la seva utilitzaci\u00f3 ramadera. A partir dels 800 metres se situarien les zones boscoses, amb la pres\u00e8ncia de pins i roures, si b\u00e9 cal suposar, com passa actualment, l’exist\u00e8ncia de taques boscoses a partir dels 600 metres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La hist\u00f2ria de Rec\u00f3polis<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La creaci\u00f3 de Rec\u00f3polis l’any 578 va ser concebuda com a s\u00edmbol de poder del monarca. La ciutat va tenir una vida din\u00e0mica, amb transformacions i canvis urban\u00edstics, que es va desenvolupar al llarg de l’\u00e8poca visigoda.<\/p>

La ciutat, de grans dimensions, es va construir amb edificis espl\u00e8ndids i seguint un pla urban\u00edstic jerarquitzat que els dividia en diversos \u00e0mbits: el palau i l’esgl\u00e9sia palatina, la zona comercial i artesana, les \u00e0rees d’habitatge, la muralla i els ravals.<\/p>

Una muralla protegia tot el nucli urb\u00e0. A la part nord, un conjunt palat\u00ed, organitzat al voltant d’una gran pla\u00e7a amb l’esgl\u00e9sia palatina, formant un conjunt tancat.<\/p>

De la porta d’acc\u00e9s al conjunt palat\u00ed partia un gran carrer comercial i artes\u00e0, aix\u00ed com habitatges. A l’oest es manifesta una zona d’habitatges estructurada en illes tra\u00e7ades seguint el model de tend\u00e8ncia regular que caracteritza l’urbanisme de la fase fundacional de Rec\u00f3polis. Aix\u00f2 \u00e9s el que \u00e9s visible actualment.<\/p>

Ja governant Recaredo, la ciutat va rebre un nou impuls, reflectit que va haver de tenir una seca per a l’encunyaci\u00f3 de monedes amb la seva llegenda.<\/p>

A mitjans segle VII dC la ciutat va patir canvis en la seva estructura urbana i en la funci\u00f3 d’alguns dels seus edificis i espais col\u00b7lectius. Part dels espais comercials es transformen en zones d’habitatge i alguns carrers es tanquen amb noves construccions.<\/p>

Durant les dues fases de l’\u00e8poca andalusina, principis del segle VIII i finals del VIII a principis del IX, va continuar la vida ciutadana de l’ara anomenada Madinat Raqubbal<\/strong> o Raqauval<\/strong>.<\/p>

Per a la primera fase d’\u00e8poca andalusina es fan reformes a l’antic edifici comercial. Es construeixen murs que compartimenten els nous habitatges i que substitueixen els que estaven arru\u00efnats. Associats a aquests espais es localitzen llars de cuina i materials cer\u00e0mics andalusins que en testimonien l’\u00fas com a habitatge.<\/p>

L’espai utilitzat anteriorment com a habitatge es converteix en una zona productiva. L’excavaci\u00f3 ha registrat l’exist\u00e8ncia d’unes fosses grans que es vinculen a la transformaci\u00f3 de materials constructius.<\/p>

L’any 813 apareixen les primeres mencions a la construcci\u00f3 de Zorita a 1,7 quil\u00f2metres al nord-est de Rec\u00f3polis. A partir d’aquell moment Zorita va substituir definitivament Rec\u00f3polis i esdevingu\u00e9 la capital d’una important demarcaci\u00f3 territorial de Al-\u00c0ndalus.<\/p>

Cap a la meitat del segle IX, es produeix l’aband\u00f3 definitiu de l’antiga ciutat, que passa a ser utilitzada com a pedrera de la qual s’extreuen i es transformen materials per construir la nova fundaci\u00f3 urbana amb el castell de Zorita.<\/p>

Zorita i el seu territori van passar a mans cristianes l’any 1085, quan es va pactar la rendici\u00f3 de la taifa de Toledo al regne de Castella. Per substituir la poblaci\u00f3 local musulmana, que es veu obligada a emigrar, camperols procedents dels regnes cristians creen nous llogarets.<\/p>

Un d\u2019aquests es va fundar a l’oliverar de Raccopal, l’antiga Rec\u00f3polis visigoda i Raqauval \u00e0rab, el 1156, en virtut d’una concessi\u00f3 del rei Alfonso VIII a pagesos moss\u00e0rabs procedents d’Arag\u00f3. La petita comunitat pagesa aprofitar\u00e0 les ru\u00efnes dels edificis visigots per construir-hi una esgl\u00e9sia i un conjunt d’habitatges.<\/p>

Al segle XIV el llogaret havia estat abandonat i el seu temple, que es trobava en ru\u00efnes, va ser reconstru\u00eft de nou, per\u00f2 ja amb funci\u00f3 d’ermita, sota l’advocaci\u00f3 de la Verge de l’Oliva, on els pobles de la zona celebraren romeries fins a ben entrat el segle XVI<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La visita a Rec\u00f3polis<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El jaciment arqueol\u00f2gic excavat, que com s’ha assenyalat, correspon a una petita part del que va ser la ciutat, ens mostren el conjunt palat\u00ed i una esgl\u00e9sia palatina, tots al voltant d’una gran pla\u00e7a central.<\/p>

Les restes d\u2019una porta monumental que enlla\u00e7ava el conjunt palat\u00ed i la resta de la ciutat.<\/p>

De la ciutat s’observen la zona d’edificis comercials, botigues i tallers, i escassos habitatges.<\/p>

S’ha plantejat que a Rec\u00f3polis \u00e9s possible rastrejar l’impacte dels models urban\u00edstics bizantins, amb els seus palaus, portes monumentals i carrers comercials propers, vinculats a aquests. Aquest projecte estatal de fundaci\u00f3 de ciutats, segons aix\u00f2, reflectiria tota una pol\u00edtica d’imitaci\u00f3 de l’imperi Bizant\u00ed, d’homologaci\u00f3 ideol\u00f2gica del nou Estat Visigot. A m\u00e9s, seria un exemple clar d’afirmaci\u00f3 que reflecteix la intenci\u00f3 del rei Leovigild de consolidar un Estat dirigit per la seva pr\u00f2pia dinastia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Perspectiva a\u00e8ria del jaciment arqueol\u00f2gic, amb l’edifici palat\u00ed a l’esquerra, sobre la vora des del cim de la plana sobre el riu Tajo.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tot i que el recorregut de la visita organitzada s’acaba en aquest punt, em sembla oport\u00fa per a una millor comprensi\u00f3 del que va ser la ciutat, comen\u00e7ar presentant la zona palatina. Despr\u00e9s podrem seguir el recorregut per la zona urbana.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Complex palat\u00ed<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la part m\u00e9s alta de la ciutat i al voltant d’una gran pla\u00e7a, diversos edificis conformaven el conjunt palat\u00ed.<\/p>

El complex palat\u00ed est\u00e0 format per tres edificis palatins (A1<\/strong>, A2<\/strong>, A3<\/strong>), l\u00b4esgl\u00e9sia (B<\/strong>) al voltant d\u00b4una gran pla\u00e7a (C<\/strong>). Des del sud de la pla\u00e7a, a trav\u00e9s d’una gran portada (D<\/strong>), es feia la comunicaci\u00f3 amb el conjunt urb\u00e0.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La porta monumental <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S’accedeix al complex palat\u00ed des de l’interior de la ciutat a trav\u00e9s de la que va ser una porta monumental (D<\/strong>) aixecada en \u00e8poca visigoda. Alhora, constitu\u00efa el punt d’arrencada del carrer principal de la ciutat. De la portada nom\u00e9s se’n conserva el basament<\/p>

Estava constru\u00efda amb carreus recoberts amb un arrebossat de cal\u00e7, i tenia una al\u00e7ada aproximada de set metres.<\/p>

En \u00e8poca andalusina, la porta es va tancar per protegir l’entrada al recinte fortificat d’aquest per\u00edode. D’aquesta reforma en donen testimonis els carreus que van servir com a topall dels batents i per albergar els buits de les gorroneres.<\/p>

A la imatge una recreaci\u00f3 de la portada vista des del carrer principal, amb el palau al fons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En fotografia es conserven els basaments de la porta i el carrer d\u2019acc\u00e9s al recinte palat\u00ed.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El palau <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El conjunt palat\u00ed estava concebut com a s\u00edmbol de poder del monarca. El formaven tres edificis (A1<\/strong>, A2<\/strong>, A3<\/strong>). A m\u00e9s d’allotjar els alts dignataris, hi havia l’estructura administrativa de la ciutat i el seu territori.<\/p>

Les construccions principals tenien dues plantes, trobant-se la superior realitzada amb acurats paviments i una variada decoraci\u00f3 arquitect\u00f2nica, aix\u00ed com amb rica ornamentaci\u00f3, de la qual s’han aconseguit trobar fragments com gelosies de pedra, bases, capitells i cimacis.<\/p>

Les excavacions han recuperat tot el basament del mur exterior de l\u2019edifici principal i les bases dels pilars centrals que suportaven la planta superior (A1<\/strong>). S’ha rehabilitat una al\u00e7ada de mur d’un metre aproximadament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La recreaci\u00f3 pot ajudar a imaginar-nos com podia ser aquest palau.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Des del palau es disposava d’una perspectiva magn\u00edfica sobre la vall del Tajo, alhora que el tal\u00fas del tur\u00f3 retor\u00e7ava la seva posici\u00f3 defensiva.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El costat est de la pla\u00e7a l’ocupava un altre edifici palat\u00ed (A2<\/strong>), formant angle recte respecte al cos principal, i a continuaci\u00f3 l’esgl\u00e9sia palatina (B<\/strong>), a la part sud, el cos de la qual sobresurt al fons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El costat sud de la pla\u00e7a el tanca un altre edifici palat\u00ed rectangular (A3<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La fortalesa andalusina<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En \u00e8poca andalusina, entre finals del segle VIII i principis del IX, part del palau d’\u00e8poca visigoda, ja en ru\u00efna, pateix una transformaci\u00f3 profunda en convertir-se en una fortalesa que es construir\u00e0 sobre les restes de la meitat occidental de l’edifici de majors dimensions. D’aquestes reformes en donen testimoni els murs exteriors que es van reconstruir i refor\u00e7ar; les compartimentacions de l\u2019interior; una edificaci\u00f3 d\u2019una torre a l\u2019extrem occidental o el tancament de les dues portes d\u2019\u00e8poca visigoda. La fortalesa protegia un recinte al qu\u00e8 s’accedia a trav\u00e9s de la porta monumental, ara dotada d’un tancament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L'esgl\u00e9sia palatina<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’esgl\u00e9sia palatina<\/strong> (B<\/strong>), va ser el temple m\u00e9s important de Rec\u00f3polis, sent una de les edificacions m\u00e9s cuidades de la ciutat, com demostra la qualitat dels carreus, els paviments similars als del palau i la varietat dels elements decoratius (capitells, bases, cancel\u00b7les, fragments de sarc\u00f2fags…) donen idea de la import\u00e0ncia d’aquesta construcci\u00f3.<\/p>

Tenia planta cruciforme i la seva divisi\u00f3 en diferents espais responia a les necessitats funcionals de la lit\u00fargia. La cap\u00e7alera, formada per l’absis (a<\/strong>) i el creuer (b<\/strong>), eren els espais reservats, nom\u00e9s accessibles per al clergat, igual que la nau nord (d<\/strong>) que tenia funci\u00f3 de sagristia. La nau central (c<\/strong>) era el lloc destinat als fidels \u2013les persones batejades\u2013, mentre que el n\u00e0rtex (e<\/strong>), el recinte a trav\u00e9s del qual s’accedia a l’interior de la casa i al baptisteri, es destinava als catec\u00famens. El baptisteri (f<\/strong>) era l’habitaci\u00f3 destinada a les cerim\u00f2nies baptismals.<\/p>

En aquesta zona baptismal es va trobar un tresor de monedes, que es va haver d’enterrar com a element commemoratiu de la fundaci\u00f3 de la ciutat, format per monedes d’imitaci\u00f3 bizantina, sueves i merov\u00edngies, tamb\u00e9 contenia les primeres encunyacions del rei Leovigild.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Crida l’atenci\u00f3 la desviaci\u00f3 de la cap\u00e7alera i del creuer respecte de la nau i els annexos. Pot ser que aquesta desviaci\u00f3 estigui en relaci\u00f3 amb les difer\u00e8ncies de t\u00e8cnica constructiva entre cap\u00e7alera i cos i que podrien fer pensar en dues etapes constructives diferents per a l’edifici, encara que sembla que tot l’edifici es va construir alhora.<\/p>

La recreaci\u00f3 ens vol acostar a com va poder ser aquest temple.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La perspectiva a\u00e8ria reflecteix el per\u00edmetre i el basament de la primera esgl\u00e9sia visigoda, aix\u00ed com la reducci\u00f3 de les seves dimensions en reconstruir-se com a esgl\u00e9sia rom\u00e0nica despr\u00e9s de la repoblaci\u00f3 cristiana del segle XII. Se’n redueixen les dimensions mitjan\u00e7ant un mur que divideix l’antiga esgl\u00e9sia per dos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’entrada a trav\u00e9s del n\u00e0rtex (e<\/strong>) s’efectuava sobre portada amb columnes, de les quals en resten la base de marbre. Com es pot veure, la porta d’acc\u00e9s a la nau del temple es va tancar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al fons, el mur de ponent del temple constru\u00eft en reconvertir-se en esgl\u00e9sia rom\u00e0nica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al fons el recinte del baptisteri (f<\/strong>) com a continuaci\u00f3 del n\u00e0rtex.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es mant\u00e9 dempeus l’arc triomfal del presbiteri de la primera esgl\u00e9sia i l’arc de l’absis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arcs de carreuat, lleugerament apuntats, sobre columnes i senzills capitells a l’arc triomfal.<\/p>

Els murs del temple eren de carreuat irregular poc elaborat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’absis era semicircular al seu interior i recte per l’exterior, com era usual a les esgl\u00e9sies de l’\u00e8poca. (Veure la esgl\u00e9sia de Santa Maria de Melque).<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Vista des de la part posterior de l’absis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c9s sorprenent com s’han conservat els arcs de dovelles.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El terra de l’absis es presenta elevat respecte del de la resta del temple.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els dos capitells d’arrencada de l’arc triomfal s\u00f3n senzills i elegants.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com ja s’ha citat, al segle XII, despr\u00e9s de la repoblaci\u00f3 cristiana, sobre les ru\u00efnes de l’esgl\u00e9sia visigoda es va edificar un temple rom\u00e0nic amb el seu cementiri, i sobre part dels fonaments es van aixecar diversos habitatges per allotjar el nou grup pag\u00e8s.<\/p>

Cal suposar que el menor nombre d’habitants de la repoblaci\u00f3 respecte als que havia de tenir Rec\u00f3polis, feia innecess\u00e0ria les grans dimensions del temple, per la qual cosa se’n va reduir les dimensions mitjan\u00e7ant la partici\u00f3 del cos central (B2<\/strong>).<\/p>

Es va construir un mur de ma\u00e7oneria, amb una porta central d’arc de mig punt amb carreus i dovelles.<\/p>

Probablement, l’espadanya que s’al\u00e7a als peus del nou temple, al costat de l’evangeli, correspongu\u00e9s a aquell moment.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La recreaci\u00f3 mostra com els peus del temple van ser habilitats per habitatges.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Iglesia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L'ermita de la Mare de D\u00e9u de la Oliva<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al segle XV, aprofitant les ru\u00efnes de l’esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de finals del segle XII, s’al\u00e7\u00e0 l’ermita de la Mare de D\u00e9u de la Oliva<\/strong> (B2<\/strong>), que \u00e9s l’edifici m\u00e9s modern del jaciment. Aix\u00f2 explica que sigui l’\u00fanica estructura edil\u00edcia parcialment visigoda que es mant\u00e9.<\/p>

L’ermita, fins ben entrat el segle XVI, va ser lloc de romeries en qu\u00e8 participaven tots els pobles de la zona els habitants dels quals conservaven la mem\u00f2ria de l’exist\u00e8ncia d’una antiga gran ciutat, part de les ru\u00efnes de la qual encara s’endevinaven al terreny.<\/p>

Al costat meridional exterior del temple es percep la funci\u00f3 de necr\u00f2polis (E<\/strong>) a qu\u00e8 es va dedicar aquesta zona despr\u00e9s de la reconquesta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Necropolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

\u00c0rea d'habitatge i activitats comercials i artesanes<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com sabem, de l’extens \u00e0mbit urb\u00e0 que constitu\u00efa la ciutat de Rec\u00f3polis, nom\u00e9s se n’ha excavada una petita part, aquella al sud m\u00e9s propera al recinte palat\u00ed i l’esgl\u00e9sia.<\/p>

El recorregut d’aquesta part el comen\u00e7arem des de la zona est, a tocar de la necr\u00f2polis.<\/p>

La primera imatge, en direcci\u00f3 nord-oest, dirigeix la mirada a la zona de la porta palatina, amb el palau al fons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Si mirem en direcci\u00f3 sud-oest hi ha la cantonada (H1<\/strong>) on es localitzava un habitatge a l’extrem sud del gran carrer central.<\/p>

En el recorregut oficial no es passa per la zona de major nombre d\u2019habitatges (H2<\/strong>).<\/p>

A l’altra banda del carrer, les zones (G2<\/strong>) i (H2<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els habitatges<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un s\u00f2col de ma\u00e7oneria de pedra suportava les parets de t\u00e0pia; les cobertes, generalment a dues aig\u00fces, eren de teules corbes; i els s\u00f2ls es componien de terra argilosa piconada i assentada sobre un preparat de grava.<\/p>

De l’estructura dels habitatges de la primera \u00e8poca visigoda, els fonaments i els s\u00f2cols dels murs que es conserven transmeten la disposici\u00f3 d’una casa estructurada al voltant d’un pati parcialment porticat i suggereix que disposaven d’habitacions obertes a patis interiors. El cos central podia estar format per dues habitacions que configuressin l\u2019espai principal de l\u2019habitatge.<\/p>

A la segona \u00e8poca visigoda, cap a mitjans del segle VII, i dins dels canvis que es produeixen a Rec\u00f3polis en aquesta data, l’habitatge es reforma reduint els espais d’habitaci\u00f3. Aquests canvis afecten principalment el cos central on la menor de les habitacions es transforma en un estable reduint l’espai d’habitatge \u00fanicament a l’habitaci\u00f3 m\u00e9s gran.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al Centre d’Interpretaci\u00f3 s’hi ha reprodu\u00eft una habitaci\u00f3 amb cuina que correspondria a l’\u00e8poca andalusina.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El carrer<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

S’arriba a l’extrem sud del jaciment, on s’obre el gran carrer artes\u00e0 i comercial (F<\/strong>) que duu, en direcci\u00f3 nord, fins a la porta patina (D<\/strong>) per on he comen\u00e7at la presentaci\u00f3.<\/p>

A m\u00e9s de lloc de tr\u00e0nsit, era un dels punts de trobada on es desenvolupava gran part de la vida social de la ciutat. Era centre de producci\u00f3 i comercial.<\/p>

Pavimentada amb terra argilosa barrejada amb cal\u00e7 sobre un llit de grava i cantells, aquesta via principal tenia dos nivells, necessaris per salvar el pendent natural. El superior servia d\u2019espai per als transe\u00fcnts.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A banda i banda del carrer principal, a la part m\u00e9s propera al palau, dos grans edificis es dedicaven a activitats comercials i artesanes, en nou botigues amb els seus corresponents tallers.<\/p>

La recreaci\u00f3 mostra els locals i la portada al fons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A ponent s’obre un gran carrer (F2<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les restes i eines trobades indiquen que hi va haver fabricaci\u00f3 i venda de nombrosos objectes, entre els quals destaquen els de vidre bufat i les peces d’orfebreria. En aquests edificis es van haver de comercialitzar, igualment, els productes que arribaven a Rec\u00f3polis, procedents de diferents zones de la Pen\u00ednsula i la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Abastament d'aigua: les cisternes<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al marge dret del carrer se situen les restes d\u2019una cisterna (G3<\/strong>) d\u2019\u00e8poca visigoda que formava part del sistema de subministrament d\u2019aigua a la poblaci\u00f3. Estava protegida per una construcci\u00f3 de parets de t\u00e0pia i sostre de teules i s’hi accedia a trav\u00e9s d’una habitaci\u00f3 contigua, pavimentada amb lloses de pedra, oberta al carrer.<\/p>

Les cisternes serien, al costat de l’aq\u00fceducte que captava aigua d’una zona de fonts situada a 2 quil\u00f2metres al sud-est de la ciutat, al Tur\u00f3 de la Boneta, els dos sistemes d’abastament d’aigua a la ciutat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Edificis artesanals i comercials<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El lateral de ponent del carrer est\u00e0 format per sis construccions adossades (G2<\/strong>) d\u2019estructura de carreus, on almenys alguna tenia funci\u00f3 de fabricaci\u00f3 artesanal.<\/p>

Una entrada que fa de distribu\u00efdor vers dues habitacions laterals, que van poder tenir la funci\u00f3 de botiga per comercialitzar els objectes fabricats, i una de m\u00e9s gran al fons, que ocupa tota l’amplada de la construcci\u00f3, on hi havia el taller.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquesta zona se situaria una pla\u00e7a interior (I<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les activitats artesanals trobades es refereixen tallers de vidre bufat, orfebreria y artesans de la pedra.<\/p>

A un edifici comercial s’ha documentat l’exist\u00e8ncia d’un taller de producci\u00f3 de vidre bufat<\/strong>. Les restes d’un forn, aix\u00ed com la gran quantitat de fragments de vidre, provatures i esc\u00f2ries, s\u00f3n testimonis de la import\u00e0ncia que aquest tipus de producci\u00f3 va tenir a Rec\u00f3polis a l’\u00e8poca visigoda.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Ampolla de vidre bufat del segle VI (reproducci\u00f3 al Centre d'Interpretaci\u00f3)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una altra activitat molt desenvolupada entre els visigots va ser l’orfebreria<\/strong>, de la qual tamb\u00e9 hi ha testimonis que es produ\u00eds en aquest carrer. Tamb\u00e9 cal considerar els picapedrers<\/strong> i escultors en pedra<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Peces d'orfebreria (reproducci\u00f3 al Centre d'Interpretaci\u00f3)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Motlle d'orfebreria (reproducci\u00f3 al Centre d'Interpretaci\u00f3)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fragments de sarc\u00f2fag i de cancell del segle VI (reproducci\u00f3 al Centre d'Interpretaci\u00f3)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Cap de xai (reproducci\u00f3 al Centre d'Interpretaci\u00f3)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Capitell de fust de columna del segle VI (reproducci\u00f3 al Centre d'Interpretaci\u00f3)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0<\/p>

Aquestes construccions van patir canvis en \u00e8poca andalusina. S’hi ha detectat una ferreria<\/strong> del segle VIII. Testimoni s\u00f3n part dels murs d’aquest nou edifici, aix\u00ed com la fonamentaci\u00f3 del forn.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Les sitges andalusines<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com s’ha esmentat, cap a finals del segle VIII i principis del IX es documenta una segona fase andalusina que va produir grans canvis al paisatge urb\u00e0 de la ciutat.<\/p>

Una d’aquestes transformacions est\u00e0 relacionada amb la profusi\u00f3 de conjunts de sitges associades als nous habitatges per a l’emmagatzematge de gra, que s’obtenien d’una intensa explotaci\u00f3 agr\u00e0ria del territori. Aquestes sitges, generalment associades als nous habitatges, es localitzaven en espais ocupats per les antigues construccions d’\u00e8poca visigoda. Eren estructures excavades al nivell geol\u00f2gic i impermeabilitzades amb arrebossat d’argila que es tapaven amb una llosa de pedra circular un cop introdu\u00eft el cereal.<\/p>

El pl\u00e0nol seg\u00fcent reflecteix la import\u00e0ncia del camp de sitges constru\u00efdes en aquest moment.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al terreny s’observen clarament els buits corresponents a diferents sitges.<\/p>

L’esplanada correspon a la pla\u00e7a (I<\/strong>) i al fons els habitatges (H2<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arribats a la portada palatina, cap a llevant s’obre un carrer que porta cap a la zona de la necr\u00f2polis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La muralla<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un element important de la ciutat va ser el sistema defensiu.<\/p>

Rec\u00f3polis estava protegida per unes magn\u00edfiques defenses naturals, amb el Tajo als peus, que es refor\u00e7aven amb una densa muralla de dos metres de gruix, tancant les 33 hect\u00e0rees que ocupava la ciutat. S\u00edmbol de prestigi i propaganda, la seva finalitat m\u00e9s que defensiva era marcar el l\u00edmit entre la ciutat i l’\u00e0mbit rural.<\/p>

Les portes d\u2019entrada al recinte urb\u00e0 havien de coincidir amb els accessos naturals. L\u2019\u00fanica porta fins ara excavada, d\u2019entrada recta, estava flanquejada per dues torres.<\/p>

Tot i que l’al\u00e7ada actual de la muralla se situa entre 2 i 5 metres, es calcula que va poder assolir 7 metres en \u00e8poca visigoda. Constru\u00efda amb carreus de mar\u00e8s arrebossats amb un morter de cal\u00e7, es trobava jalonada per nombroses torres quadrades.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Recopolis,\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Parc Arqueol\u00f2gic de Rec\u00f3polis<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Rec\u00f3polis es troba inclosa a la figura del Parc Arqueol\u00f2gic de Rec\u00f3polis<\/strong> que engloba la ciutat, el Centre d’Interpretaci\u00f3, Zorita de los Canes amb el seu castell i diverses actuacions hist\u00f2riques al territori circumdant vinculades hist\u00f2ricament a Rec\u00f3polis.<\/p>

Aquests jaciments arqueol\u00f2gics ens porten per un recorregut hist\u00f2ric que comen\u00e7a a l’\u00e8poca visigoda, passant per l’andalusina i la feudal, inscrits en un entorn natural d’enorme impacte per la seva bellesa, i de rellevant import\u00e0ncia mediambiental per a la conservaci\u00f3 de fauna i flora d’especial inter\u00e8s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Perspectiva des de (1<\/strong>) vers Zorita de los Canes (3<\/strong>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El Centre d\u2019Interpretaci\u00f3<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A uns 300 metres de l’entrada de Rec\u00f3polis s’ha constru\u00eft un edifici de nova planta per allotjar-hi el Centre d’Interpretaci\u00f3<\/strong> (2<\/strong>).<\/p>

A dues sales s’hi exposen els panells d’interpretaci\u00f3 de Rec\u00f3polis, amb unes poques mostres de reproduccions d’objectes trobats durant les excavacions. Una tercera sala serveix de centre de projecci\u00f3 del v\u00eddeo explicatiu.<\/p>

Algunes de les representacions i dels objectes exposats els he anat incloent al llarg del Post<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Cam\u00ed medieval de Zorita i rodalies<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Rec\u00f3rrer els 1.300 metres del cam\u00ed medieval de Zorita fins al castell \u00e9s molt interessant ja que permet una observaci\u00f3 del paisatge i de la vegetaci\u00f3, de la morfologia sobre la qual s’assenta la ciutat de Rec\u00f3polis, a m\u00e9s d’una de les pedreres<\/strong> (4<\/strong>) i de la petjada del pas de carretes al cam\u00ed (6<\/strong>).<\/p>

La visita guiada t\u00e9 previst despla\u00e7ar-se pel cam\u00ed per visitar el Castell de Zorita.<\/p>

Les fotografies seg\u00fcents mostren una perspectiva sobre l’altipl\u00e0 on s’assenta la ciutat, a m\u00e9s d’un conjunt d’instant\u00e0nies sobre el territori circumdant, amb el riu Tajo i el seu camp o vega fluvial com a important protagonista.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cap al nord la vega del Tajo i darrere els turons margosos de Pastrana i Yebra. Els colors de les capes permeten difer\u00e8ncies els materials geol\u00f2gics l’edat dels quals oscil\u00b7la entre els 20 i els 5 milions d’anys.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al centre, al fons, el castell i la medina de Zorita on, en \u00e8poca andalusina, es va traslladar la poblaci\u00f3 de Rec\u00f3polis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cap a llevant s’al\u00e7a la serra d’Altomira.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al cam\u00ed medieval es poden observar les rodades dels carros (6<\/strong>) que van circular per ell i van deixar sobre la pedra sorrenca.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 \u00e9s visible una de les pedreres (4<\/strong>) que van aportar la pedra sorrenca per a la construcci\u00f3 de la ciutat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Castell i medina de Zorita<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al final del cam\u00ed medieval s’arriba al castell de Zorita de los Canes<\/strong> amb la seva medina i muralles (3<\/strong>).<\/p>

Els andalusins van considerar que era millor la posici\u00f3 estrat\u00e8gica del tur\u00f3 sobre el riu Tajo per al control del territori, per la qual cosa hi van construir un castell amb una medina. Com sabem aix\u00f2 va suposar l’aband\u00f3 de Rec\u00f3polis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Porta d’entrada a les muralles de la medina, actual poblaci\u00f3 de Zorita de los Canes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mol\u00ed, pedrera i aq\u00fceducte<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El fullet informatiu sobre el Parc indica que una mica allunyats en direcci\u00f3 est es troba un mol\u00ed, una pedrera i l\u2019aq\u00fceducte (5<\/strong>).<\/p>

Tenia temps i em volia acostar a observar-los. Aix\u00f2 no em va ser possible ja que la manca de senyalitzaci\u00f3, ni les imprecises orientacions que vaig rebre, em van permetre localitzar-los.<\/p>

En qualsevol cas, el recorregut que vaig fer pels camins carreters on em vaig endinsar em van portar al costat sud del meandre del Tajo, a trav\u00e9s d’un bell paisatge d’alzines i de la vega de la llera.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els \u00fanics senyals que vaig trobar tampoc ajudaven gaire a situar-me al terreny.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Parque\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El cam\u00ed de tornada al jaciment em va permetre observar el costat sud de la plana del tur\u00f3 sobre el qual s’assenta Rec\u00f3polis, que ja he mostrat en presentar el territori.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fi de la visita<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una bona ocasi\u00f3 per endinsar-se a la part poc ressaltada de la hist\u00f2ria d’Espanya que correspon al per\u00edode visigot.<\/p>

Una gran ciutat sobre 33 hect\u00e0rees, de la qual es coneix molt poc, durant molt de temps amb dubtes sobre la seva ubicaci\u00f3 exacta, i que fins ara ha estat molt limitadament excavada arqueol\u00f2gicament.<\/p>

Queden molts interrogants per con\u00e8ixer. Per exemple: quants habitants va poder arribar a tenir? Com \u200b\u200bes produeix un proc\u00e9s de buidament d’una gran poblaci\u00f3 com aquesta?<\/p>

S’havien de necessitar moltes m\u00e9s activitats per mantenir la vida d’una ciutat?<\/p>

D’altra banda, all\u00f2 tret a la llum no ens aporta un coneixement sobre l’estructura urbana del limitat urbanisme visigot a la Pen\u00ednsula.<\/p>

En el camp dels desitjos del visitant, m’hauria agradat poder fer-me una idea de l’extensi\u00f3 i els l\u00edmits de la ciutat, per exemple, per un potencial recorregut jalonat per senyals indicadors del tra\u00e7at de la muralla, a la qual ni tan sols s’accedeix a la part excavada. O, almenys, uns jalons visibles des de l’\u00e0rea visitable, que assenyalessin aquests l\u00edmits. \u00c9s un suggeriment.<\/p>

Tot i que la manifestaci\u00f3 arqueol\u00f2gica al terreny sigui limitada, despla\u00e7ar-se al lloc t\u00e9 el gran atractiu del paisatge de la comarca de la Alcarria i del Tajo.<\/p>

La visita del nucli medieval de Zorita de los Canes i del seu castell andalus\u00ed complementa perfectament una jornada de visita.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bases d\u2019informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs<\/strong><\/p>

ayuntamiento<\/a><\/p>

wikipedia<\/a><\/p>

turismocastillalamancha<\/a><\/p>

cultura.castillalamancha.parquearqueologico<\/a><\/p>

cultura.castillalamancha.recopolis<\/a><\/p>

arteguias<\/a><\/p>

monumentalnet.recopolis<\/a><\/p>

monumentalnet.muralla<\/a><\/p>

artsandculture<\/a><\/p>

Webs academic<\/strong><\/p>

Lauro Olmo Enciso (2020): Recopolis. The Representation of Power in a Complex Landscape<\/em><\/a><\/p>

Joaqu\u00edn henning, Michael McCormick, Lauro Olmo Enciso, Knut Rassman, Eyub Fikrit Eyub (2019): Recc\u00f3polis al descubierto: el primer mapeo geomagn\u00e9tico de la ciudad real visigoda bajomedieval<\/em><\/a><\/p>

Megan Gannon (2019): La mezquita m\u00e1s antigua de Europa podr\u00eda estar enterrada bajo tierra en esta ciudad visigoda<\/em><\/a><\/p>

Lauro Olmo-Enciso, Manuel Castro Priego, Pilar Diarte Blasco (2019): Transformaci\u00f3n social y agrosistema en el interior peninsular durante la Alta Edad Media (s. VI-VIII d. C.): nuevas evidencias desde Rec\u00f3polis (Zorita de los Canes, Guadalajara)<\/em><\/a><\/p>

Lauro Olmo Enciso, Manuel Castro Priego, Joaqu\u00edn Checa Herr\u00e1iz, Amaya G\u00f3mez de la Torre-Verdejo (2017): Espacios de poder en Rec\u00f3polis en las \u00c9pocas Visigoda y Primitiva Andalus\u00ed (siglos VI-IX d. C.)<\/em><\/a><\/p>

Julia Beltr\u00e1n de Heredia, Josep Maria Macias (2016): Maneras de vivir, formas de construir: el h\u00e1bitat en la Hispania visigoda<\/em><\/a><\/p>

Ficha inventario (2016): Yacimiento de Rec\u00f3polis<\/em><\/a><\/p>

I. Vel\u00e1zquez, G. Ripoll (2012): Rec\u00f3polis: Vrbs Relicta? Un debate hist\u00f3rico-arqueol\u00f3gico<\/em><\/a><\/p>

Laura Mar\u00eda G\u00f3mez Garc\u00eda (2010): El Parque Arqueol\u00f3gico de Rec\u00f3polis (Zorita de los Canes, Guadalajara) : teor\u00edas y pr\u00e1cticas de una realidad de gesti\u00f3n de nuestro patrimonio hist\u00f3rico y medioambiental<\/em><\/a><\/p>

Lauro Olmo Enciso (ed.) (2008): Rec\u00f3polis y la ciudad en la \u00e9poca visigoda<\/em><\/a><\/p>

Lauro Olmo Enciso, Amaya G\u00f3mez de la Torre-Verdejo, Manuel Castro Priego, Laura G\u00f3mez Garc\u00eda (2008): Rec\u00f3polis. Gu\u00eda del parque arqueol\u00f3gico<\/em><\/a><\/p>

Gisela Ripoll (2000): Sedes Regiae en la hispania de la antig\u00fcedad tard\u00eda<\/em><\/a><\/p>

Lauro Olmo Enciso (1998): Consideraciones sobre la ciudad en \u00e9poca visigoda<\/em><\/a><\/p>

Lauro Olmo Enciso (1991): La ciudad de Recopolis y el habitat en la zona central de la peninsula ib\u00e9rica durante la \u00e9poca visigoda<\/em><\/a><\/p>

Pere de Palol (1991): Estat actual de la investigaci\u00f2 arqueol\u00f2gica de temps visigots a Hispania<\/em><\/a><\/p>

Luis Caballero Zoreda (1989): De nuevo a prop\u00f3sito de la bas\u00edlica de Rec\u00f3polis<\/em><\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rec\u00f3polis (Guadalajara) \u00e9s l’\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La visita al jaciment complementada amb el Centre d’Interpretaci\u00f3 ens remet al per\u00edode poc conegut dels segles VI … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":42943,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[70,249,76,77,145,231,83,86,87,95,98,152],"tags":[],"class_list":["post-43191","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-civil-ca","category-assentments-programats","category-ciutat","category-conjunts-historics","category-edat-mitjana","category-guadalajara-ca","category-historia-ca","category-islamic","category-joies-al-territori","category-paisatge","category-preromanic","category-urbanisme","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nRec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara) - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Rec\u00f3polis (Guadalajara) \u00e9s l'\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La visita al jaciment complementada amb el Centre d'Interpretaci\u00f3 ens remet al per\u00edode poc conegut dels segles VI i VII.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara) - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Rec\u00f3polis (Guadalajara) \u00e9s l'\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La visita al jaciment complementada amb el Centre d'Interpretaci\u00f3 ens remet al per\u00edode poc conegut dels segles VI i VII.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-09-14T16:49:03+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-09-14T16:49:23+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"768\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"512\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"50 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara)\",\"datePublished\":\"2022-09-14T16:49:03+00:00\",\"dateModified\":\"2022-09-14T16:49:23+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/\"},\"wordCount\":6026,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg\",\"articleSection\":[\"Arquitectura civil\",\"Assentaments programats\",\"Ciutat\",\"Conjunts hist\u00f2rics\",\"Edat mitjana\",\"Guadalajara\",\"Hist\u00f2ria\",\"Isl\u00e0mic\",\"Joies al territori\",\"Paisatge\",\"Prerom\u00e0nic\",\"Urbanisme\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/\",\"name\":\"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara) - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg\",\"datePublished\":\"2022-09-14T16:49:03+00:00\",\"dateModified\":\"2022-09-14T16:49:23+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"Rec\u00f3polis (Guadalajara) \u00e9s l'\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La visita al jaciment complementada amb el Centre d'Interpretaci\u00f3 ens remet al per\u00edode poc conegut dels segles VI i VII.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg\",\"width\":768,\"height\":512,\"caption\":\"Rec\u00f3polis, ciudad visigoda (Guadalajara)\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara) - El turista tranquil","description":"Rec\u00f3polis (Guadalajara) \u00e9s l'\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La visita al jaciment complementada amb el Centre d'Interpretaci\u00f3 ens remet al per\u00edode poc conegut dels segles VI i VII.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara) - El turista tranquil","og_description":"Rec\u00f3polis (Guadalajara) \u00e9s l'\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La visita al jaciment complementada amb el Centre d'Interpretaci\u00f3 ens remet al per\u00edode poc conegut dels segles VI i VII.","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2022-09-14T16:49:03+00:00","article_modified_time":"2022-09-14T16:49:23+00:00","og_image":[{"width":768,"height":512,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"50 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara)","datePublished":"2022-09-14T16:49:03+00:00","dateModified":"2022-09-14T16:49:23+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/"},"wordCount":6026,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg","articleSection":["Arquitectura civil","Assentaments programats","Ciutat","Conjunts hist\u00f2rics","Edat mitjana","Guadalajara","Hist\u00f2ria","Isl\u00e0mic","Joies al territori","Paisatge","Prerom\u00e0nic","Urbanisme"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/","name":"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara) - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg","datePublished":"2022-09-14T16:49:03+00:00","dateModified":"2022-09-14T16:49:23+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"Rec\u00f3polis (Guadalajara) \u00e9s l'\u00fanica fundaci\u00f3 visigoda coneguda arqueol\u00f2gicament a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. La visita al jaciment complementada amb el Centre d'Interpretaci\u00f3 ens remet al per\u00edode poc conegut dels segles VI i VII.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Iglesia-palatina-Recopolis-Guadalajara.jpg","width":768,"height":512,"caption":"Rec\u00f3polis, ciudad visigoda (Guadalajara)"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/recopolis-ciutat-visigoda-guadalajara\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Rec\u00f3polis, ciutat visigoda (Guadalajara)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43191","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43191"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43191\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":43211,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43191\/revisions\/43211"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/42943"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43191"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=43191"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=43191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}