{"id":4402,"date":"2023-02-14T15:00:44","date_gmt":"2023-02-14T14:00:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=4402"},"modified":"2023-02-18T23:16:13","modified_gmt":"2023-02-18T22:16:13","slug":"esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/","title":{"rendered":"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, sobre Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana,<\/em> pretenc que pugui ajudar a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions per situar-los segons la funci\u00f3, la forma i el territori.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monestir cistercenc de Poblet (Tarragona). Nucli d\u2019edificacions monacals, auxiliars i muralla exterior del monestir (Google maps 2018-07-07). Foto d\u2019entrada: Monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s (Barcelona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Revisi\u00f3: 2023<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana als Regnes Hisp\u00e0nics<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Frontera cristiano-musulmana al segle X i Cam\u00ed de Sant Jaume (Font: Juan Roig, Atlas de historia)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u00cdndex<\/h6>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019organitzaci\u00f3 institucional i territorial de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a l\u2019Edat Mitjana<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019organitzaci\u00f3 instituciona de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f3lica<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Clergat secular<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Clergat regular<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Primera regulaci\u00f3 general del clergat regular (Capitulare monasticum)<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Primera reforma monacal: L\u2019Orde cluniacenc<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La segona reforma monacal: l\u2019Orde del C\u00edster<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Orde dels cartoixans<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les Can\u00f2niques regulars o agustinianes<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les Ordes militars<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les Ordes mendicants<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cronologia de la introducci\u00f3 de les diverses Ordes<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El reflex territorial d\u2019aquestes institucions religioses<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Organitzaci\u00f3 territorial del clero secular<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els edificis religiosos: esgl\u00e9sies, ermites i catedrals<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Assentament territorial del clero regular: monestirs i convents<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La her\u00e8ncia de la tradici\u00f3 erem\u00edtica<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els monestirs monacals<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els monestirs dels can\u00f2nics regulars<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les Ordes Militars: el castell-convent<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Distribuci\u00f3 territorial de monestirs a la Pen\u00ednsula<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els convents mendicants<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La arquitectura religiosa<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La arquitectura religiosa secular<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les esgl\u00e9sies<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Plantes tipus de les esgl\u00e9sies, incloses les esgl\u00e9sies de les catedrals<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les catedrals<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els santuaris<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arquitectura de les Ordes monacals<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ermitoris, santuaris i monestirs rupestres o troglodites<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els monestirs benedictins<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els monestirs cistercencs<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els monestirs cartoixans<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arquitectura de les ordes premonstratencs i dels Canonges regulares<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arquitectura de les ordes mendicants: monestirs i convents<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els monestirs i convents franciscans<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els monestirs i convents dominics<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Altres Ordes mendicants espanyoles: Monestirs de Los Jer\u00f3nimos<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Segons la g\u00e8nesis del monestir o mode de fundaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Resum de l\u2019edificaci\u00f3 religiosa a l\u2019Edat Mitjana<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019estil art\u00edstic<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019ordenaci\u00f3 institucional<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019especialitzaci\u00f3 social de les Ordes<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Bases d\u2019informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019organitzaci\u00f3 institucional i territorial de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a l\u2019Edat Mitjana<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Quan sortim a fer turisme ho fem normalment amb alguns objectius per descobrir i observar els llocs als quals ens dirigim.<\/p>

Al marge d’altres activitats socials i culturals que tinguem programades, una part important de les sortides tur\u00edstiques consisteix a visitar i gaudir d’entorns naturals, aix\u00ed com elements culturals realitzats per l’home i les col\u00b7lectivitats al llarg de la hist\u00f2ria que es mantenen en el territori.<\/p>

En aquest \u00faltim aspecte t\u00e9 una especial rellev\u00e0ncia l’arquitectura i les obres religioses que, en una cultura cat\u00f2lica, es concreten en esgl\u00e9sies, catedrals, monestirs i convents. En aquestes construccions se’ns reflecteix els objectius dels promotors<\/strong> i la ideologia que els va motivar<\/strong>, \u00e9s a dir, els valors<\/strong> que es volia trametre als seus fidels en el moment de la construcci\u00f3.<\/p>

Un aspecte que ens interessa considerar \u00e9s l\u2019empremta territorial<\/strong> d\u2019aquestes construccions a dos nivells. La relacionada amb l\u2019organitzaci\u00f3 del territori<\/strong> en el que s\u2019assenten, i les pr\u00f2pies de cada edificaci\u00f3<\/strong> -la seva arquitectura i contingut art\u00edstic-, que observarem de forma immediata en el seu estil i la seva forma en relaci\u00f3 a la seva funci\u00f3.<\/p>

El que vull considerar aqu\u00ed \u00e9s el paper territorial de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica als Regnes Hisp\u00e0nics durant l\u2019Edat Mitjana, en la seva organitzaci\u00f3 s\u00f2cio-territorial per mitja de les seves institucions<\/strong> organitzatives i dels edificis religiosos<\/strong> que van anar construint intensament sobre el territori.<\/p>

L\u2019\u00e8poca culminant de construcci\u00f3 d\u2019edificis religiosos a Espanya correspon al per\u00edode de l\u2019Edat Mitjana i principis de la moderna, seguint els estils rom\u00e0nic, g\u00f2tic i renaixentista, fins a arribar al barroc, concretament en forma d\u2019esgl\u00e9sies, catedrals, monestirs i convents.<\/p>

Donada la important presencia d\u2019aquests tipus de construccions a l\u2019Espanya actual, esdevenen un motiu important a l\u2019hora d\u2019organitzar sortides tur\u00edstiques. Per aquest fet, m\u2019ha semblat interessant reflectir en un Post<\/em> quina va ser la tipologia dels promotors<\/em> i la voluntat religiosa<\/em> que els motivava. D\u2019aquesta manera, podrem acostar-nos millor a la comprensi\u00f3 de cadascuna de les construccions quan les visitem si disposem d\u2019elements per situar-les en el seu context hist\u00f2ric, i per a qu\u00e8 i per a qui anaven dirigides.<\/p>

Abans de continuar, cal advertir que totes les religions estableixen edificis i llocs destinats al culte i l’oraci\u00f3 sota el nom gen\u00e8ric de temples<\/strong>. En ells es reuneixen els fidels per celebrar els diferents oficis lit\u00fargics de cada religi\u00f3.<\/p>

Encara que en aquest Post<\/em> em centrar\u00e9 en els edificis relacionats amb la religi\u00f3 cat\u00f2lica, amb les seves esgl\u00e9sies o temples<\/strong>, no hem d’oblidar que en aquell per\u00edode es donava a la Pen\u00ednsula i les Illes Balears la pres\u00e8ncia d’altres dues religions, amb els seus respectius llocs de culte : les mesquites musulmanes<\/strong> i les sinagogues jueves<\/strong>.<\/p>

La unificaci\u00f3 d’Espanya sota la religi\u00f3 cat\u00f2lica, amb l’expulsi\u00f3 de les altres religions, va portar a que els seus respectius centres de culte fossin reconvertits al culte cat\u00f2lic, i els seus edificis destru\u00efts, reconstru\u00efts o remodelats per al nou culte. De les seves edificacions nom\u00e9s han quedat alguns exemples en qu\u00e8 es pot apreciar part de l’arquitectura original, com \u00e9s el cas de la Mesquita de C\u00f2rdova (actual Mesquita-Catedral de C\u00f2rdova) o de la Sinagoga Major de Toledo (actual Sinagoga de Santa Maria la Blanca).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019organitzaci\u00f3 institucional de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica<\/strong>, \u00e9s una instituci\u00f3 que aspira a tenir abast universal -ecum\u00e8nic- sota la direcci\u00f3 centralitzada del Papa, amb la seva seu papal a Roma, mantenint un estricte control ideol\u00f2gic i sobre el comportament dels seus ministres -el clergat- repartits per tot el M\u00f3n.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Clergat secular<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per acomplir la seva missi\u00f3, de forma gen\u00e8rica, l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica s\u2019organitza de forma jer\u00e0rquica per mitja dels seus ministres (bisbes, sacerdots, diaques), en el que s\u2019anomena clergat secular<\/strong>, per incidir sobre les poblacions per captar i donar suport espiritual i, a vegades, material, als seus fidels. Secular ve del llat\u00ed seculo<\/em>, \u00abal segle\u00bb, que vol significar dins de la societat dels homes, i s\u00f3n, per tant, els clergues\/sacerdots que viuen en contacte amb els fidels.<\/p>

La forma d\u2019organitzaci\u00f3 territorial \u00e9s la mateixa en tot l\u2019\u00e0mbit de la seva penetraci\u00f3 i influ\u00e8ncia: A la base els rectors <\/strong>-que poden ser ajudats per diaques-, al front de petits districtes anomenats parr\u00f2quies<\/strong>. Diverses parr\u00f2quies formen una di\u00f2cesi<\/strong>, i el cap n\u2019\u00e9s un bisbe<\/strong>. Diverses di\u00f2cesi formen una arxidi\u00f2cesis<\/strong>, dirigida per un arquebisbe<\/strong>. I per sobre de tots ells, el Papa<\/strong> com a cap suprem de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a Roma<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Clergat regular<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sobre aquesta estructura general, des d\u2019antic, certs membres preferien viure en solitud la seva vocaci\u00f3. Van ser els anacoretes i eremites<\/em>. Aquesta tend\u00e8ncia d\u2019una part dels practicants cristians es va mantenir i ampliar, arribant a formar comunitats. Ja al segle VI, Sant Benet de Nursia<\/em> defineix unes regles per aquest tipus de comunitats i crea l\u2019Orde dels Benedictins<\/em>, del que n\u2019\u00e9s la base el principi ora et labora<\/em><\/strong> . Podem referir-nos a ells com a clergat regular. <\/strong>El terme regular<\/strong> deriva del fet que seguien unes regles<\/em> espec\u00edfiques, organitzats en monestirs<\/strong> a\u00efllats del m\u00f3n, i regits per un abat<\/strong>, o en priorats<\/strong> dependents d’un monestir regits per un prior<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monestir visig\u00f2tic de Compludo (Le\u00f3n) (s. VII)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Cada ordre vestia un h\u00e0bit que l\u2019identificava i tenia una regla que detallava com s\u2019havia d\u2019estructurar i organitzar; quines eren les obligacions de tots els membres que en formaven part; i l\u2019horari en qu\u00e8 s\u2019havien de celebrar totes les activitats.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Primera regulaci\u00f3 general del clergat regular (Capitulare monasticum)<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al segle IX (817), reunits a Aquisgran, es va celebrar un s\u00ednode d\u2019abats en el que es va promulgar una llei imperial per als monestirs (Capitulare monasticum<\/em>) seguint les normes benedictines, d\u2019aplicaci\u00f3 per a la gran diversitat d\u2019Ordes religiosos existents i disperses.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Primera reforma monacal: L\u2019Orde clunialenc<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A principis del segle X (910) es funda la Abadia de Cluny<\/em> (Fran\u00e7a), des d\u2019on es promou la primera reforma monacal i es crea l\u2019Orde cluniacenc<\/strong>. Un fet organitzatiu i territorial important ser\u00e0 que l\u2019Orde s\u2019adscriu directament al Papa, desvinculant-se de l\u2019estructura secular general i, per tant, de la depend\u00e8ncia de bisbes i arquebisbes. La conseq\u00fc\u00e8ncia de la creaci\u00f3 de l\u2019Orde de Cluny<\/strong> ser\u00e0 que aquesta s\u2019expandir\u00e0 per tot Europa, potenciada en gran part per diversos reis i nobles de l\u2019\u00e8poca, arribant a tenir uns 1.500 monestirs a principis del segle XII per tot Europa, moment de m\u00e0xima expansi\u00f3, tots dependents de l\u2019abat de Cluny, i aquest, depenent exclusivament del Papa.<\/p>

Un dels seus efectes importants ser\u00e0 el haver estat un component cultural unificador en mig d\u2019una Europa fragmentada i conflictiva entre regnes, entre aquests i la seva noblesa (fortament territorialitzada) i entre la noblesa entre s\u00ed. El Papa i l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a Occident assumiran un paper supraterritorial de primera magnitud. Seria un primerenc exemple de globalitzaci\u00f3 multinacional.<\/p>

En aquell context hist\u00f2ric va ser molt important, per potenciar el paper i poder de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, el valor \u201cpersuasiu\u201d<\/em> de l\u2019excomuni\u00f3 , <\/strong>que atemoria tant a plebeus com a reis.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Priorat benedict\u00ed de San Facundo de Ribas do Mi\u00f1o (Lugo)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monestir benedict\u00ed de Leyre (Navarra)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entre els seg\u00fcents segles XI i XIII, una nova reforma monacal i l\u2019expansi\u00f3 de les ciutats propiciaran la creaci\u00f3 de diverses ordes monacals disgregant-se en tres tipus d\u2019Ordes: les Ordes monacals<\/strong>, les Ordes mendicants<\/strong> i, especialment a la Pen\u00ednsula en el llarg proc\u00e9s de la Reconquesta<\/em>, les Ordes militars<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La segona reforma monacal: l\u2019Orde del C\u00edster<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Davant la p\u00e8rdua dels valors i l’acumulaci\u00f3 de riquesa per part de l’Orde cluniacenc, en 1098, Robert de Molesmes<\/em> proposa una segona reforma monacal seguint la mateixa regla de Sant Benet. Funda l‘Abadia de C\u00edster<\/em> (Fran\u00e7a) i crea l’Orde cistercenc<\/strong> o Orde del C\u00edster<\/strong>. A principis del segle XII, des d’aquest convent, Sant Bernat de Claravall<\/em> es convertir\u00e0 en el mestre espiritual de l’Orde. El gran moment de propagaci\u00f3 per Europa del C\u00edster ser\u00e0 durant el segle XIII.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monestir\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Orde dels cartoixans<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Menor influ\u00e8ncia va tenir l’Orde dels cartoixans<\/strong>, orde contemplativa fundada el 1084 per Sant Bruno, seguint la Regla de Sant Benet, per\u00f2 afegint normes m\u00e9s estrictes.<\/p>

La branca femenina es va fundar en 1147. Els monestirs cartoixans se’ls denomina cartoixes<\/strong>, regits per un prior al qu\u00e8, per humilitat, no han volgut hist\u00f2ricament que s’elev\u00e9s al rang d’abat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Les Can\u00f2niques regulars o agustinianes<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La remota tradici\u00f3 de monestirs que seguien la regla de Sant Agust\u00ed<\/em> va portar a que el 1059 es produ\u00eds el reconeixement oficial de la vida religiosa dels clergues en comunitats can\u00f2niques agustinianes<\/strong>.<\/p>

A partir de 1069, s’implanten a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica dels Canonges regulars de Sant Ruf d’Aviny\u00f3<\/strong>. Va tenir especial penetraci\u00f3 en el Regne d’Arag\u00f3. Al segle XII (1120) Sant Norbert de Xanten<\/em> funda l’orde de canonges regulars norbertins, premonstratesos o canonges blancs<\/strong>.<\/p>

Pels seus objectius s\u00f3n Ordes a mig cam\u00ed entre l’Esgl\u00e9sia secular i la regular. Com resid\u00e8ncia estableix una norma de vida regular en comunitat seguint la regla de Sant Agust\u00ed, per\u00f2 al mateix temps fa predicaci\u00f3, ensenya i administra els sagraments, o dona assist\u00e8ncia a pelegrins i viatgers o malalts, mantenint hospitals i asils als quals s\u00f3n vinculats i formen el centre de la comunitat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Les Ordes militars<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La situaci\u00f3 particular a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, com a territori de conflicte entre l\u2019islam i el cristianisme, porta a que l\u2019esperit de la Primera Creuada<\/strong> per alliberar Jerusalem (1096) s\u2019estengui tamb\u00e9 a la Pen\u00ednsula.<\/p>

A principis del segle XII, es comen\u00e7a per la implantaci\u00f3 de les Ordes Militars<\/em> creades per a la reconquesta de Jerusalem, o sia, de l\u2019Orde Militar del Temple, <\/strong>de la del Sant Sepulcre <\/strong>i de la de Sant Joan de Jerusalem (Orde de Malta)<\/strong>, totes elles seguint l\u2019esperit del C\u00edster <\/em>en la seva regla monacal.<\/p>

A la segona meitat d\u2019aquest segle XII, el reis hisp\u00e0nics, per disminuir la seva depend\u00e8ncia de Roma, creen les ordes militars pr\u00f2pies dels regnes de Castella-Lle\u00f3 i d\u2019Arag\u00f3, algunes sobre la base de confraries o Militia Christi<\/em> pre-existents. Les quatre que es consoliden s\u00f3n: Orde de Calatrava<\/strong>, de Santiago<\/strong>, de Alc\u00e1ntara<\/strong> i Montesa<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Les Ordes mendicants<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Si fins aquell moment es tractava d\u2019una societat de petits nuclis rurals agraris, a partir dels segles XII i XIII, s\u2019assisteix al desenvolupament de les ciutats. Les necessitats de la tasca de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica s\u2019han d\u2019adaptar a aquesta nova realitat, i \u00e9s en aquest context que es desenvolupa el moviment de les Ordes mendicants <\/strong>que seguiran la regla de Sant Agust\u00ed<\/strong>, regla provinent del segle IV.<\/strong><\/p>

Si en el model monacal s\u00f3n els fidels el que s\u2019han d\u2019acostar a l\u2019esgl\u00e9sia, el nou paradigma que propugnen les Ordes mendicants \u00e9s que s\u00f3n els clergues els que s\u2019han d\u2019apropar als fidels. Es mantindran dins de l\u2019\u00e0mbit de les Ordes regulars, en tant que segueixen una regla, la de sant Agust\u00ed, i viuran en comunitat, per\u00f2 ho faran en convents urbans o en monestirs propers als nuclis de poblaci\u00f3, per restar en contacte amb les poblacions i predicar en elles. No tindran riqueses i viuran de l\u2019almoina (mendicant). La primera meitat del segle XIII configura el per\u00edode d\u2019incorporaci\u00f3 d\u2019aquestes Ordes a la societat feudal: Trinitaris<\/strong>, Franciscans, Dominics, Mercedaris, Carmelites, Servites <\/strong>i Agustins eremites.<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

CRONOLOGIA DE LA INTRODUCCI\u00d3 DE LES DIVERSES ORDES<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Cronologia\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El reflex territorial d\u2019aquestes institucions religioses<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Em sembla essencial interpretar l\u2019organitzaci\u00f3 territorial de la Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica per comprendre els diferents edificis religi\u00f3s que es prodiguen al territori.<\/p>

Recordar que s’ha de distingir entre esgl\u00e9sia<\/strong> –temple<\/strong>-, com a edifici destinat exclusivament al culte, d’altres edificacions amb altres funcions al servei de la instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica, com pot ser un monestir<\/strong>, un convent<\/strong>, un seminari<\/strong> o un palau episcopal<\/strong>. El m\u00e9s usual \u00e9s que, dins d’aquestes \u00faltimes edificacions m\u00e9s \u00e0mplies, es disposi d’una esgl\u00e9sia o temple per al culte.<\/p>

En altres paraules, tant una catedral, com una bas\u00edlica, una esgl\u00e9sia parroquial o una ermita, s\u00f3n totes esgl\u00e9sies o temples. Mentre que, dins d’un monestir, hi haur\u00e0 una -o m\u00e9s-, esgl\u00e9sies o temples; com les podia haver dins dels castells o palaus.<\/p>

Cal assenyalar que l’edifici d’una esgl\u00e9sia o temple ha d’orientar lit\u00fargicament la seva cap\u00e7alera (lloc on es troba l’altar) cap a llevant -cap al est- per on apareixen els primers raigs de Sol, perqu\u00e8 D\u00e9u \u00e9s llum.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Organitzaci\u00f3 territorial del clergat secular<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ja s’ha vist que la totalitat del territori dels regnes cristians es divideix eclesi\u00e0sticament en parr\u00f2quies<\/strong>, la m\u00e0xima autoritat \u00e9s el rector<\/strong>. Una agrupaci\u00f3 de parr\u00f2quies contig\u00fces conforma una di\u00f2cesi<\/strong>, amb una seu episcopal<\/strong> com a capital, amb un bisbe<\/strong> (que pot ser jer\u00e0rquicament bisbe, arquebisbe o cardenal); de vegades, dins d’una di\u00f2cesi es poden reunir diverses parr\u00f2quies en un arxiprestat<\/strong> sota l’autoritat d’un arxipreste<\/strong>. Un conjunt de di\u00f2cesis forma una arxidi\u00f2cesi<\/strong>, a la qual correspon un arquebisbe<\/strong>. Reunint-se tota l’Esgl\u00e9sia universal sota el mandat del Papa de Roma<\/strong>.<\/p>

Totes les esgl\u00e9sies o temples existents rebran una denominaci\u00f3 jer\u00e0rquica particular segons la seva posici\u00f3 en l’estructura jer\u00e0rquica eclesial.<\/p>

Aix\u00ed, la seu d’una parr\u00f2quia ser\u00e0 l’esgl\u00e9sia parroquial<\/strong>; d’un arxiprestat l’esgl\u00e9sia arxiprestal<\/strong>; mentre que la seu del bisbat d’una di\u00f2cesi o arxidi\u00f2cesi juntament amb el seu cap\u00edtol rebr\u00e0 el t\u00edtol de catedral<\/strong> (Esgl\u00e9sia Catedral). Els temples que havien estat catedrals conserven aquest t\u00edtol honor\u00edfic tot i que hagin deixat de ser seu episcopal, com l’antiga catedral de Roda d’Is\u00e0vena<\/em> (Osca). En el cas que dues localitats comparteixin la seu episcopal les seves respectives seus passaran a denominar-se cocatedral<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Catedral\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Catedral d\u2019Osca<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Catedral\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Catedral de Lle\u00f3<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

No confondre una catedral amb una esgl\u00e9sia d’arquitectura monumental, tot i que en l’\u00e8poca a la qual ens referim, els bisbes i les ciutats amb catedral van estar molt interessats en edificar les seves seus catedral\u00edcies en forma de grans edificacions, com mostra de poder.<\/p>

Cal assenyalar tamb\u00e9 l’exist\u00e8ncia d’algunes esgl\u00e9sies notables que han rebut el t\u00edtol honor\u00edfic de bas\u00edlica<\/strong> per part de Papa, per posseir alguna caracter\u00edstica especial: bas\u00edlica martirial de Santa Eul\u00e0lia de M\u00e8rida; bas\u00edlica de Santa Mar\u00eda de los Reales Alc\u00e1zares de \u00dabeda; bas\u00edlica de Santa Maria la Real de Covadonga; Bas\u00edlica de Santa Maria del Mar de Barcelona.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Basilica\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Bas\u00edlica martirial de Santa Eulalia de M\u00e9rida (Badajoz)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 acostumen a ser destacades les construccions corresponents a una col\u00b7legiata<\/strong> (esgl\u00e9sia col\u00b7legial), que no sent seu episcopal est\u00e0 servida per un col\u00b7legi (el Cap\u00edtol) i en ella se celebren els ritus similars al de les catedrals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Colegiata\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Col\u00b7legiata del Sant\u00edsimo Sacramento de Torrijos (Toledo) a mitjans segle passat<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Pel conjunt del territori urb\u00e0 i rural es localitzen multitud d’esgl\u00e9sies o temples acompanyats del nom d’un personatge religi\u00f3s<\/strong> a qu\u00e8 est\u00e0 dedicada, sense posici\u00f3 jer\u00e0rquica.<\/p>

Per la seva banda, un santuari<\/strong> \u00e9s un temple en qu\u00e8 es venera la imatge o rel\u00edquia d’un sant d’especial devoci\u00f3 o d’una Mare de D\u00e9u trobada. Usualment s\u00f3n edificacions de major rellev\u00e0ncia i repartides pel territori vinculades al lloc d’origen de la troballa de la Mare de D\u00e9u trobada o de vinculaci\u00f3 al Sant o Santa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Santuario\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Santuari de Nuestra Se\u00f1ora de la Pe\u00f1a de Francia (Salamanca)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Santuario\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Santuari de la Font Roja (Alcoi, Alacant)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Enmig del camp, la proliferaci\u00f3 de petits temples adopta la denominaci\u00f3 d’ ermita<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Ermita\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Ermita rom\u00e0nica de la Virgen Blanca (Uju\u00e9, Navarra)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Ermita\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Ermita del Santo Cristo a Bocairent (Val\u00e8ncia)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Finalment, considerarem la capella<\/strong> com un lloc d’oraci\u00f3 amb un petit altar. Arquitect\u00f2nicament aquestes poden ser totalment independents o formar part dins d’una esgl\u00e9sia o d’un edifici no religi\u00f3s. \u00c9s usual veure repartides capelles pels laterals de l’interior d’un temple.<\/p>

Tot i que no sigui temple, \u00e9s interessant assenyalar el calvari<\/strong> (humilladero), com a lloc devot que sol haver a les entrades o sortides dels pobles amb alguna creu o imatge, que podem trobar en qualsevol part del territori.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Humilladero\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Calvari (humilladero) a Bera (Navarra)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els edificis religiosos: esgl\u00e9sies, ermites i catedrals<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La visualitzaci\u00f3 de la presencia de l\u2019Esgl\u00e9sia secular es produir\u00e0 amb la construcci\u00f3 d\u2019esgl\u00e9sies <\/strong>vinculades a les parr\u00f2quies. A la meitat nord de la Pen\u00ednsula, als territoris cristians, \u00e9s el gran moment de les petites esgl\u00e9sies rom\u00e0niques<\/strong> disseminades per tot aquest espai vinculades als petits nuclis de poblaci\u00f3 que es reparteixen per territoris dividits en feus\u00a0(San Vicente del Castillo de Llu\u00e7a<\/a>, Santa Maria de Barber\u00e0<\/a>, San Caprasio en Santa Cruz de la Ser\u00f3s<\/a>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Sant Vicen\u00e7 del Castell de Llu\u00e7a (Barcelona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Santa Maria de Barber\u00e0 del Vall\u00e8s (Barcelona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A mesura que es consoliden els bisbats i arquebisbats, a les ciutats que en s\u00f3n la seu, s\u2019imposar\u00e0 la presencia de construccions religioses de gran magnitud i magnific\u00e8ncia en forma de catedrals<\/strong>. Nombroses s\u00f3n les que comencen en l\u2019estil rom\u00e0nic<\/strong>, per\u00f2 la durada de les obres fa que acabin en estil g\u00f2tic<\/strong>. En altres casos, sobre la base rom\u00e0nica l\u2019estil g\u00f2tic s\u2019imposa ja que permet construir edificis m\u00e9s monumentals. Tenim l\u2019exemple de la Catedral de Santiago de Compostela<\/em>. A mesura que s\u2019avanci cap el sud peninsular, donar\u00e0 temps per que l\u2019estil renaixentista<\/strong> acabi formant part del disseny final, fins arribar al barroc.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Catedral rom\u00e0nica de la Seu d\u2019Urgell (Lleida,) de les poques catedrals rom\u00e0niques que es conserven<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En la promoci\u00f3 i el finan\u00e7ament d\u2019aquestes grans obres s\u2019involucrar\u00e0 en molts casos la reialesa i la burgesia, artesana i comercial, naixent a les ciutats. L\u2019empenta i el suport econ\u00f2mic i el treball de les parr\u00f2quies urbanes, comportar\u00e0 que s\u2019alcin altres esgl\u00e9sies urbanes de gran magnitud, com seria els casos de l\u2019Esgl\u00e9sia Bas\u00edlica de Santa Maria del Mar i de l\u2019Esgl\u00e9sia Bas\u00edlica del Pi a Barcelona.<\/p>

Un cas d\u2019iniciativa reial de construir una catedral amb motivaci\u00f3 commemorativa \u00e9s el cas de la Catedral de Santa Maria de Palma de Mallorca <\/em>per part del rei Jaume I<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Assentament territorial del clergat regular: monestirs i convents<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La her\u00e8ncia de la tradici\u00f3 erem\u00edtica<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els anacoretes i eremites, cercant la solitud en la seva relaci\u00f3 amb Deu, es dirigiran a llocs en el territori que facilitin la solitud en contacte amb la natura. Les muntanyes solen oferir llocs d\u2019aixopluc f\u00e0cils de convertir en els seus habitatges, com coves i balmes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Cueva\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Entrada a la cova sobre el riu Duero, a l'actual ciutat de S\u00f2ria, que va habitar l'anacoreta Sant Saturio al segle VI. Al lloc s'aixeca l'ermita de San Saturio<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monestir de San Juan de la Pe\u00f1a vell (Osca). Observar que el sostre es la pedra de la muntanya en la que es van excavar els absis<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els monestirs monacals<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Millor que parlar d\u2019organitzaci\u00f3 territorial podem fer-ho d\u2019assentaments territorials, ja que entre els monestirs no hi ha una organitzaci\u00f3 org\u00e0nica territorial. Son illes incrustades al territori, amb depend\u00e8ncies institucionals respecte als abats generals, amb seu a Fran\u00e7a en el cas de cluniacenc i cistercencs, i depend\u00e8ncia \u00faltima de Roma.<\/p>

En canvi, els monestirs<\/strong> en medi rural tenen una forta incid\u00e8ncia territorial en la mesura en que son propietaris d\u2019\u00e0mplies extensions de territori, en compet\u00e8ncia amb la noblesa, i que treballen les terres.<\/p>

Per tant, els monestirs<\/strong>, allunyats dels nuclis de poblaci\u00f3, s\u00f3n el lloc de localitzaci\u00f3 d\u2019aquestes edificacions per complir el seu objectiu espiritual d\u2019a\u00efllament introspectiu en contacte amb Deu. Els monestirs poden prendre el nom de abadies<\/strong>, si son regits per un abat, o priorats<\/strong>, si ho s\u00f3n per un prior dependent d\u2019una abadia.<\/p>

En el moment que ens interessa, l\u2019Edat Mitjana, parts importants del territori s\u00f3n ocupades pels monestirs<\/strong> que aglutinen el clero regular. Poden arribar a controlar \u00e0mplies extensions de territori, i seran independents en relaci\u00f3 al bisbe de la di\u00f2cesi en la que estiguin ubicats. Segons la regla de Sant Benet, el que era importat \u00e9s que fossin autosuficients. Els monestirs seran, doncs, illes eclesi\u00e0sticament aut\u00f2nomes en el total del territori, amb depend\u00e8ncia exclusiva del Papa, per\u00f2 tamb\u00e9 illes territorials que entroncaran amb el model territorial feudal<\/strong>.<\/p>

La autosufici\u00e8ncia<\/em> modelar\u00e0 totes les funcions necess\u00e0ries, i demandar\u00e0 una forma arquitect\u00f2nica adient per aconseguir-la. El principi ora et labora <\/em>que els guia estar\u00e0 al servei de seu paper introspectiu religi\u00f3s, per\u00f2 al mateix temps, de la producci\u00f3 de bens pel manteniment de les necessitats materials.<\/p>

Des de Catalunya fins a Gal\u00edcia van anar apareixent conjunts mon\u00e0stics de diverses dimensions que es transformarien, uns en edificis m\u00e9s importants i consistents, i uns altres serien abandonats o destru\u00efts. La major part dels monestirs a Espanya estan distribu\u00efts en la meitat nord d’acord amb el disc\u00f3rrer hist\u00f2ric de la zona en l’Edat Mitjana. S\u00f3n molt menys nombrosos en el sud, Andalusia i Can\u00e0ries (veure mapa d’entrada i posteriors)<\/p>

La creaci\u00f3 de monestirs durant l’Edat Mitjana va ser primordial des d’un punt de vista social i cultural, aix\u00ed com per a la repoblaci\u00f3. Va suposar un gran avan\u00e7 en l’agricultura i van sorgir poblaments entorn dels grans edificis. Tamb\u00e9 es van beneficiar l’art i la cultura.<\/p>

Un altre factor important a tenir en compte per a la localitzaci\u00f3 de monestirs a Espanya va ser el Cam\u00ed de Sant Jaume<\/em>, al llarg del qual van anar sorgint aquestes institucions religioses amb el principal objectiu de l’ajuda al pelegr\u00ed.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els monestirs dels can\u00f2nics regulars<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La seva inspiraci\u00f3 a mig cam\u00ed entre les ordes mon\u00e0stiques i les mendicants, es reflectir\u00e0 conseg\u00fcentment en necessitats constructives entre el monestir i el convent. Ens trobem ja al segle XII.<\/p>

Els premonstratencs van fer compatible la vida en comunitat amb una vocaci\u00f3 cap els altres a trav\u00e9s de la predicaci\u00f3 i dels sagraments, ja que entenien l’abadia com a centre de l’activitat parroquial.<\/p>

Els seus monestirs es van organitzar en Circanias<\/em> o prov\u00edncies religioses. A Espanya existien dos Circanias, una la de Gascunya, compartida amb el sud de Fran\u00e7a, en la qual s’inclo\u00efen les abadies de Navarra, Catalunya i Balears. L’altra, la Hisp\u00e0nica, que comprenia les terres de Castella i Lle\u00f3, on es van fundar quaranta abadies. A m\u00e9s de l’abadia de Retuerta, van sobresortir les d’Aguilar de Campoo (Pal\u00e8ncia) i la Vinya (Burgos). Els monestirs de Sant Jaume de Frontanya<\/a> y de Santa Maria de Llu\u00e7\u00e0\u00a0<\/a>(Barcelona) formaven part de la Circania de Gascunya.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monestir can\u00f2nic regular de Santa Maria de Llu\u00e7a (Barcelona). L\u2019espai dins dels murs de l\u2019esquerra contenia les depend\u00e8ncies monacals<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monestir de San Juan de Ortega de can\u00f2nics regulars (Burgos)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Les Ordes Militars: el castell-convent<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les seves funcions, religiosa-conventual, militar i de control territorial, s\u2019haur\u00e0 de reflectir en edificacions aptes per a totes aquestes funcions. El castell-convent<\/strong> en ser\u00e0 un model. L\u2019exemple que perviu \u00e9s el Sacro\u00a0Castillo-Convento\u00a0de Calatrava la Nueva<\/a>, situat a Aldea del Rey (Ciudad Real).<\/p>

Territorialment, aquestes Ordes es situen a la meitat sud de la Pen\u00ednsula, ja que la seva implantaci\u00f3 i actuaci\u00f3 es va produir a partir de la primera meitat del segle XII, que correspon al per\u00edode de reconquesta de la meitat meridional. En aquests territoris van exercir una important acci\u00f3 repobladora sobre grans extensions. Per exemple, a la comarca del Campo de Calatrava<\/em>, a la zona de Ciudad Real, la topon\u00edmia reflexa el paper i l\u2019extensi\u00f3 de l\u2019actuaci\u00f3 colonitzadora d\u2019aquest tipus d\u2019Ordes.<\/p>

S\u00f3n monestirs on es creen les Ordes Militars. Solen ser les cases centrals de les mateixes Ordes, amb resid\u00e8ncia oficial de Gran Maestre i \/ o del Clavero. Edificis enormes, castell-convent, nascuts a la frontera amb Al-Andalus (Ucl\u00e9s, Calatrava, Alc\u00e1ntara, Montesa, Sant Joan de Duero).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Castillo\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Castell-convent de Calatrava la Nueva (Ciudad Real) de l'Orde de Calatrava<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Distribuci\u00f3 territorial de monestirs a la Pen\u00ednsula<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A continuaci\u00f3, mostro tres exemples de distribuci\u00f3 de monestirs segons l\u2019Orde, per veure amb claredat la diferencia d\u2019assentaments a la meitat nord o sud de la Pen\u00ednsula segons el per\u00edode temporal de la seva implantaci\u00f3. Queda patent el paper colonitzador i repoblador de les Ordes militars a la fase final de la Reconquesta.<\/p>

Els monestirs assenyalats no corresponen a la totalitat dels que van existir. Aqu\u00ed nom\u00e9s interessa veure el conjunt de les \u00e0rees.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa d'implantaci\u00f3 cistercenca (Font El Cister Ib\u00e9rico<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa d'implantaci\u00f3 del premonstratencs (Font: Enciclopedia Cat\u00f3lica Mercaba<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa d'implantaci\u00f3 de les Ordres militars a finals segle XV (Font: Real Consejo de las Ordenes Militares<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els convents mendicants<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sabem que les Ordes mendicants volien estar obertes i en contacte amb la poblaci\u00f3. Territorialment significa que la construcci\u00f3 dels seus convents i monestirs es far\u00e0 dins de les ciutats o a prop d\u2019elles.<\/p>

El seu paper al territori, i les seves necessitats de culte i de vida, demandaran convents i monestirs diferents, sense la funci\u00f3 de labora<\/strong> i m\u00e9s oberts al m\u00f3n. Han de ser lloc de residencia i de reuni\u00f3. El monestir passa a ser un convent<\/strong>; que etimol\u00f2gicament prov\u00e9 de el llat\u00ed conventus<\/em> (reuni\u00f3, assemblea, congregaci\u00f3).<\/p>

En les noves necessitats dels seus edificis caldr\u00e0 introduir, com un altre element, la especialitzaci\u00f3 social-apost\u00f2lica de cada una de les Ordes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Claustro\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Claustre del convent de San Francisco de As\u00eds de Sang\u00fcesa (Navarra)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Convento\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Convent de clausura de Santa Isabel a Medinaceli (Soria)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Convento\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Convent de clausura de Santa Isabel a Medinaceli (Soria)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La arquitectura religiosa <\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La arquitectura religiosa secular<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Les esgl\u00e9sies<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La plasmaci\u00f3 f\u00edsica de la religiositat durant l’edat mitjana que acompanya el proc\u00e9s de reconquesta, es projecta a l’edifici de l’esgl\u00e9sia que cada nucli de poblaci\u00f3 ha de tenir. Aquestes esgl\u00e9sies, que avui dia percebem com a esgl\u00e9sies rurals, corresponien als llocs de culte de tota la poblaci\u00f3. L’estil dominant inicial ser\u00e0 el rom\u00e0nic, sota diferents influ\u00e8ncies segons els territoris peninsulars. Cap a aquest estil tamb\u00e9 evolucion\u00e9s\u00a0l’estil asturi\u00e0<\/a>, quan s’avanci sobre la Meseta. Una important influ\u00e8ncia tindr\u00e0 l’estil llombard<\/em>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Plantes tipus de les esgl\u00e9sies, incloses les esgl\u00e9sies de les catedrals<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les esgl\u00e9sies a\u00efllades i les esgl\u00e9sies que formen part de catedrals i monestirs segueixen certs prototips de la planta. Com m\u00e9s gran sigui la import\u00e0ncia i la dimensi\u00f3 de l’edifici s’aniran incorporant formes m\u00e9s complexes que permetin sostenir les seves grans dimensions.<\/p>

Circulars<\/strong> i de pol\u00edgon regular<\/strong>. Als primers temps, es construeixen esgl\u00e9sies i ermites, en general de dimensions redu\u00efdes, amb planta poligonal regular, cobertes amb una c\u00fapula que abasta tot el per\u00edmetre del temple.<\/p>

Circulars<\/strong>, que podien tenir un o tres absis sobresortint pel costat de llevant (Sant Vicen\u00e7, Llu\u00e7\u00e0<\/a>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Planta\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta circular amb l'absis sobresortint. Esgl\u00e9sia de Sant Vicens (Llu\u00e7\u00e0, Barcelona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

De planta quadrada<\/strong>. Molt escasses.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Planta\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta quadrada. Capella de l'Esperit Sant (Roncesvalls, Navarra)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Poligonals regulars<\/strong>. Planta en forma d’oct\u00f2gon, de dodec\u00e0gon\u2026.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Planta\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta octogonal, amb absis sobresortint. Esgl\u00e9sia de Santa Maria (Eunate, Navarra)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Finalment, cal assenyalar les tetralobulades<\/strong>, que s\u00f3n quadrades amb un absis semicircular sobresortint a cada costat. Molt escasses i que generalment es van ampliar pel costat de ponent amb una nau rectangular.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Planta\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta tetralobulada. Capella de Sant Nicolau (Girona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una nau amb absis<\/strong>. La nau \u00e9s rectangular. A les esgl\u00e9sies prerom\u00e0niques els absis tenen forma quadrangular\u00a0(Sant Quirze de Pedret<\/a>, Santa Cristina de Lena<\/a>).\u00a0La aportaci\u00f3 del rom\u00e0nic es la forma semicircular.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta d'una nau amb absis prerom\u00e0nica (tra\u00e7at en negre). Despr\u00e9s de l'ampliaci\u00f3 va adoptar forma basilical. Esgl\u00e9sia de Sant Quirze de Pedret (Cercs, Barcelona). Veure foto m\u00e9s endavant<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta d'una nau amb absis, Esgl\u00e9sia de San Caprasio (Santa Cruz de la Ser\u00f3s, Osca)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Basilical<\/strong>, plata rectangular amb 3 o 5 naus. La nau central \u00e9s m\u00e9s alta i normalment tamb\u00e9 m\u00e9s ampla. El model prov\u00e9 de la forma de la bas\u00edlica romana, que eren els edificis p\u00fablics destinats a tribunal i lloc de reuni\u00f3 i de contractaci\u00f3, i on es van desenvolupar les primeres esgl\u00e9sies cristianes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta basilical de Santa Maria de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui, Barcelona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

De sal\u00f3<\/strong> o basilical de sal\u00f3<\/strong>. Tenen la forma de planta basilical, per\u00f2 amb totes les naus de la mateixa altura i s’acostumen a recolzar sobre columnes esveltes, definint un espai interior di\u00e0fan. (Esgl\u00e9sia parroquial de San Pedro Ap\u00f3stol, Villaescusa de Haro<\/a>).<\/p>

Una nau amb transsepte en forma de \u201cT\u201d, o en forma de creu llatina<\/strong>. . El transsepte es una nau m\u00e9s curta que creua la nau longitudinal de l\u2019esgl\u00e9sia, resultant una forma de \u201cT\u201d<\/strong> o de creu llatina<\/strong>. Pot tenir un o tres absis, els dos laterals m\u00e9s petits (absidiola<\/strong>) (Santa Mar\u00eda de la Ser\u00f3s<\/a>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta d\u2019una nau amb transsepte en \u201cT\u201d. Esgl\u00e9sia de Santa Maria de Barber\u00e0 del Vall\u00e8s (Barcelona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Basilical amb transsepte en forma de \u201cT\u201d.<\/strong> En el quadrat d\u2019intersecci\u00f3 de la nau amb el transsepte es forma el creuer<\/strong>, que acostuma a estar cobert per una c\u00fapula<\/strong> o un cimbori<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta basilical amb transsepte de tres naus. Bas\u00edlica de San Isidoro de Le\u00f3n (Le\u00f3n) (Font: M.A. Utrero, J.I. Murillo<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta basilical amb transsepte de cinc naus. Monestir de Santa Maria de Ripoll (Girona) <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Basilical amb transsepte en forma de creu llatina<\/strong>. L\u2019allargament del bra\u00e7 absidal es degut a la incorporaci\u00f3 del presbiteri<\/strong> entre el creuer y l\u2019altar major.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta basilical amb transsepte en forma de creu llatina. Catedral de Santiago de Compostela<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Girola o deambulatori. <\/strong>Passad\u00eds que envolta l\u2019altar major per permetre el pas de fidels sense interrompre els oficis que s\u2019estiguin celebrant. Pot ser la continuaci\u00f3 de les naus laterals. \u00c9s probable que l\u2019absis central contingui absidioles<\/strong>, en nombre senar. Vegeu ambd\u00f3s elements a la planta de la Catedral de Santiago de Compostela.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Les catedrals<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els bisbes, a m\u00e9s de coadjuvar a la creaci\u00f3 d’esgl\u00e9sies pel territori, estaran interessats, a mesura que es consolida el control cristi\u00e0 reconquistat, en promoure catedrals a la seu episcopal. Aqu\u00ed entrar\u00e0 previsiblement un esperit de compet\u00e8ncia entre ells. Les primeres catedrals a la zona m\u00e9s septentrional de la pen\u00ednsula s’iniciaran sota l’estil rom\u00e0nic, per\u00f2 segons avancem en els segles XII i XIII, el g\u00f2tic es convertir\u00e0 en l’estil urb\u00e0, i les catedrals evolucionaran progressivament cap a ell. Poques s\u00f3n les catedrals rom\u00e0niques que es van mantenir com a tals (Zamora, Jaca, La Seu d’Urgell), la majoria en ciutats actualment secund\u00e0ries.<\/p>

El g\u00f2tic a Espanya es va basar en formes clarament diferenciades del g\u00f2tic europeu, tot i que va rebre certes influ\u00e8ncies d’aquest.<\/p>

Les catedrals medievals prenen elements estructurals de l’organitzaci\u00f3 de l’espai dels monestirs, incorporant els claustres com a espai d’organitzaci\u00f3 de la vida catedral\u00edcia. \u00c9s conegut el fet que els cap\u00edtols catedralicis mantinguessin vida reglar, almenys durant un per\u00edode d’anys, del que es t\u00e9 const\u00e0ncia en alguns documents procedents de diversos bisbats, de l’exist\u00e8ncia reglar de les comunitats de clergues al voltant d’una catedral.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Planta\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta de la catedral de Pamplona (Navarra). 1 Atri, 2 Esgl\u00e9sia, 3 Claustre, 4 Refetor, 5 Capella Barbazana, 6 Dormitori, 7 Cuina, 8 Capella San Jesucristo, 9 Cilleria, 10 Sagristia dels beneficiats, 11 Sagristia dels canonges, 12 Sala capitular (Font: Jorge Urd\u00e1noz Apeztegu\u00eda<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els santuaris<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els santuaris s\u00f3n llocs d’exaltaci\u00f3 de la religiositat en els quals es veneren imatges -moltes d’elles trovades<\/em>-, rel\u00edquies o fets singulars, es van anar estenent pel territori, vinculats al lloc del succ\u00e9s. Per aix\u00f2 el m\u00e9s habitual \u00e9s trobar-los en zones allunyades dels nuclis de concentraci\u00f3 de poblaci\u00f3 (Covadonga). En nombrosos casos es van acoblar a ells monestir de cust\u00f2dia (Montserrat).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arquitectura de les ordes monacals<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per presentar els models arquitect\u00f2nics dels monestirs medievals seguir\u00e9 \u00e0mpliament els treballs del\u00a0Plan Nacional de Abad\u00edas, Monasterios y Conventos<\/em><\/a>,\u00a0aix\u00ed com del llibre de Miguel Sobrino Gonz\u00e1lez, Monasterios<\/em><\/a>.<\/p>

Els monestirs van introduir el m\u00e9s depurat racionalisme en l’arquitectura, van millorar els sistemes d’explotaci\u00f3 agr\u00edcola de l’Antiguitat, van significar el treball manual contra la mentalitat aristocr\u00e0tica que ho menyspreava, van donar la pauta per a la concepci\u00f3 dels temples catedralicis quan va arribar l’auge de les ciutats.<\/p>

El primer moviment mon\u00e0stic hisp\u00e0 del que ens han arribat restes monumentals va tenir lloc en \u00e8poca visigoda, durant els segles VI i VII: La fugida de les urbs dels que buscaven en el desert la soledat i la ren\u00fancia i, donat el seu \u00e8xit i massificaci\u00f3, la posterior organitzaci\u00f3 d’aquests homes i dones en comunitats. La contradicci\u00f3 en la qual es veu immers qui desitja l’a\u00efllament i es veu obligat per aix\u00f2 a sotmetre a una vida comunit\u00e0ria est\u00e0 impl\u00edcita en la seva pr\u00f2pia denominaci\u00f3: monjo ve de monos<\/em>, el que est\u00e0 sol. El monestir seria, aix\u00ed, l’edifici on s’arriba a una paradoxal col\u00b7laboraci\u00f3 entre solitaris, que pretenen garantir amb la uni\u00f3 de les seves forces el particular manteniment, davant els embats externs, de la buscada solitud.<\/p>

Durant aquests segles, l’evoluci\u00f3 del paper dels monjos en la societat i en el territori part en els seus primers passos com a homes i dones que busquen una nova forma d’experimentar la seva religiositat mitjan\u00e7ant la ren\u00fancia i l’a\u00efllament, la posterior organitzaci\u00f3 d’aquest impuls en comunitats unides per una mateixa finalitat i la seva posterior utilitzaci\u00f3 en benefici d’interessos seculars i eclesi\u00e0stics que poc tenien a veure amb l’objectiu primer.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Ermitoris i monestirs rupestres o troglodites<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es coneix com esgl\u00e9sies<\/strong> o eremitoris rupestres o troglodites<\/strong> a aquelles construccions que, com a lloc de culte o retir, van ser habilitades a partir de l’excavaci\u00f3 i buidat d’un espai f\u00edsic petri, podent en ocasions ser aprofitada en primera inst\u00e0ncia una cova natural o un abric roc\u00f3s.<\/p>

Entre els segles VI i X, \u00e9s quan va tenir major auge aquest tipus d’assentaments, molts propiciats per l’atracci\u00f3 de santedat que desprenia un eremita, al voltant del qual s’anaven agrupant un nombre de seguidors que acabava per provocar la necessitat de construir un monestir per acollir-los permanentment. Cas de Sant Mill\u00e1n al monestir de Suso i, posteriorment, al monestir de Yuso; o de San Juan de la Pe\u00f1a<\/a>, tamb\u00e9 amb doble monestir, per millorar les condicions de vida.<\/p>

Alguns espais rupestres presenten certa complexitat (naus amb pilars intermedis, habitacions, absis, escalonaments, tribunes …), el que humanitza definitivament all\u00f2 que podria semblar el simple aprofitament dels abrics que ofereix la naturalesa; per\u00f2 fins i tot aquests espais elaborats solen partir d’una cavitat natural, ordenada i ampliada per una o diverses generacions per tal d’enriquir els usos a qu\u00e8 pugui ser destinada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Monasterio\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monestir de San Juan de la Pe\u00f1a (Osca) (Foto: Archivo del Gobierno de Arag\u00f3n)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En una \u00e8poca de per si escassa en els metalls i eines era necess\u00e0ria certa blanor de la pedra. per aix\u00f2 abunden els ermitoris rupestres en zones de calc\u00e0ries i de gresos o en parets argiloses, i seran excepcionals en vetes gran\u00edtiques o marm\u00f2ries.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Los monasterios benedictinos<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Pel que fa a l’arquitectura del monestir benedict\u00ed<\/strong> de segle XI, el claustre \u00e9s el seu element organitzador, i els seus esquemes compositius i formals s\u00f3n propis de l’art rom\u00e0nic.<\/p>

Al voltant del claustre es disposaran totes les depend\u00e8ncies monacals: l’esgl\u00e9sia, sala capitular, locutori, dormitori, latrines, calefactori, refectori, cuina dels monjos, cuina dels llecs, cellers, cel\u00b7la del almoiner, galilea, infermeria amb sis cel\u00b7les, hostatgeria, \u00abcriptes prove\u00efdes de tines, on en hores assenyalades podran preparar-se els banys per als monjos \u00ab, noviciat i cel\u00b7les per als orfebres i mestres vidriers. A aquests havien agregar altres depend\u00e8ncies no citades com la biblioteca, la cilla (magatzem i celler), aix\u00ed com els molins, els estables, tallers i granges que van fer dels monestirs un centre aut\u00e0rquic al capdavant d’una explotaci\u00f3 agr\u00e0ria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Monestir medieval (Font: Menchuduquer<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’esgl\u00e9sia s\u2019ha d’orientar lit\u00fargicament cap a l’est, a llevant. La ubicaci\u00f3 del claustre respecte a l’esgl\u00e9sia varia d’un monestir a un altre i tant pot trobar-se adossat al lateral nord (lateral de l’evangeli) com a sud (lateral de l’ep\u00edstola).<\/p>

Al claustre, de forma quadrangular, en les quatre galeries (pandes) es distribueixen les diferents depend\u00e8ncies. Una panda adossada al mur del temple, amb una porta d’acc\u00e9s a aquest. A la panda est, la sagristia, la sala capitular, la biblioteca i el scriptorium<\/em> i els dormitoris dels monjos. A la panda oposada, paral\u00b7lel a l’esgl\u00e9sia, es situaria la sala dels monjos (el calefactori). el refectori, sala d’amaniments i la cuina. A ponent es situarien la cilla (magatzem de provisions), el dormitori de conversos i el celler.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Planta\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta benedictina del Monestir de Santo Domingo de Silos (Burgos) La planta superior del claustre alberga els dormitoris (Font: wikipedia<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el Cam\u00ed de Sant Jaume els monestirs cluniacencs seran lloc d’acollida i protecci\u00f3 als pelegrins, per aquest motiu, l’hostatgeria i l’hospital formin part de la seva estructura.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els monestirs cistercencs<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’estricta observan\u00e7a dels cistercencs, exempts de tot ministeri extern, ens explica la seva recerca de llocs despoblats, silenciosos, on poder desenvolupar \u00edntegrament la regla i el treball manual. Era important que hi hagu\u00e9s un riu o fonts per al servei del monestir, un bosc que procur\u00e9s a\u00efllament i fusta, hortes per al manteniment de la comunitat, prat per l’aliment del bestiar. I pedreres properes per a la construcci\u00f3 dels edificis. L’a\u00efllament obligaria a marcar amb claredat el recinte del monestir que hauria de quedar el m\u00e9s tancat possible. Els cistercencs van fer progressar l’enginyeria hidr\u00e0ulica amb els seus molins, i aven\u00e7os arquitect\u00f2nics, com la volta nervada.<\/p>

El sentit d’austeritat del C\u00edster es revela en el propi edifici. Hi ha disposicions on es condemna el figuratiu i ornamental perqu\u00e8 pot distreure la meditaci\u00f3. En aquestes disposicions s’est\u00e0 posant en dubte els capitells dels claustres del m\u00f3n rom\u00e0nic. Tamb\u00e9 van quedar prohibits els signes sumptuaris com la aplicaci\u00f3 de l’or o l’\u00fas de vidrieres, aix\u00ed com les desmesurades proporcions dels espais. Sense pretendre fixar una est\u00e8tica cistercenca es va acabar definint un prototip arquitect\u00f2nic de forta personalitat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta tipus d'un monestir cistercenc: En blanc, les zones per als monjos; en ombrejat les zones per als conversos. 1. Esgl\u00e9sia; 2. Altar principal; 3. Altars secundaris; 4. Sagristia; 5. Lavatori; 6. Escala de matines; 7. Claustra alta; 8. Cor de monjos; 9. Banc de malalts; 10. Entrada de monjos de cor a l'esgl\u00e9sia; 11. Cor de conversos; 12. Carrer\u00f3 de conversos i entrada a l'esgl\u00e9sia; 13. Pati; 14. Armarium per a llibres de r\u00e9s; 15. Claustre; 16. Sala capitular; 17. Escala del dormitori de monjos; 18. Dormitori de monjos; 19. Latrines; 20. Locutori; 21. Sortida als horts; 22. Scriptorium; 23. Sala de novicis; 24. Calefactorio; 25. Refectori de monjos; 26. P\u00falpit de lectura; 27. Cuina; 28. Rebost; 29. Locutori de conversos; 30. Refectori de conversos; 31. Sortida exterior; 32. Magatzem; 33. Escala de pujada al dormitori de conversos; 34. Dormitori de conversos; 25. Latrina. (Font: Sira Gadea<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’esquema de la distribuci\u00f3 del monestir cistercenc \u00e9s un dels m\u00e9s clars i r\u00edgids. A la cap\u00e7alera de l’esgl\u00e9sia, aix\u00ed com en l’ala del claustre corresponent al refectori i en la zona dels germans o conversos \u00e9s on es poden veure les majors novetats.<\/p>

L’esgl\u00e9sia tendeix a constituir-se amb planta en forma de \u00abT\u00bb, amb testera recta en la qual s\u2019anomena \u00abplanta Bernardina\u00bb. L’especificitat del Cister rau en el fet que la nau de l’esgl\u00e9sia es divideix en dos, dotant-se a cadascuna d’aquestes seccions de cadirat i altars que li s\u00f3n propis. La part del presbiteri es reservava per als monjos i la m\u00e9s propera a ponent per als conversos, i no \u00e9s possible la comunicaci\u00f3 alguna entre les dues seccions. D’altra banda, cal ressaltar com una altra invariant planim\u00e8trica de l’Orde, que tant la sala dels monjos com el refectori i la cuina es situarien perpendiculars a la galeria del migdia del claustre. En paral\u00b7lel a la galeria del ponent s’obriria el carrer\u00f3 de conversos, amb una circulaci\u00f3 paral\u00b7lela a la dels monjos, per\u00f2 absolutament separada i diferenciada. Des d’aqu\u00ed s’accediria, tal com es va indicar anteriorment, a la cilla, al refetor de conversos, al celler i al dormitori dels llecs, aix\u00ed com a la secci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia que els corresponia.<\/p>

At\u00e8s que l’hospitalitat havia de ser la primera virtut dels monjos, no pot faltar l’hostatgeria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els monestirs cartoixans<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Malgrat que no es diu res en els documents sobre la forma i disposici\u00f3 que havien de tenir les cartoixes, per\u00f2, els Costums assenyalen els aspectes que s\u00f3n fonamentals per a la comunitat. Per exemple, es distingeix entre els monjos (o pares), els conversos (germans o llecs), i els novicis. Entre la vida cenob\u00edtica, l’erem\u00edtica, i la vida d’Obedi\u00e8ncia i treball, com cuiners, forners, sabaters etc. L\u00f2gicament l’arquitectura s’adaptar\u00e0 a aquests continguts. Partint d’aquestes premisses i unint els esquemes de llarga tradici\u00f3 en altres monestirs, la cartoixa compta sempre amb tres nuclis principals, al voltant de tres claustres: el claustret, el gran claustre i el pati de l’obedi\u00e8ncia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta de la cartoixa de Montealegre (Tiana, Barcelona) (Font: Modest Fossas<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Claustret, de mida petita, al voltant del qual es disposen les depend\u00e8ncies cenob\u00edtiques, com l’esgl\u00e9sia, la sala capitular, el refectori i alguna capella. L\u00f2gicament, com la comunitat compta amb monjos i conversos, l’esgl\u00e9sia tamb\u00e9 est\u00e0 dividida en dues parts, amb els seus corresponents cadirats de cor. Tamb\u00e9 hi ha dues sales capitulars i al refectori, de la mateixa manera, es reflecteix la separaci\u00f3 de tots dos amb un mur i una porta.<\/p>

El Gran Claustre que \u00e9s el que alberga el cementiri i agrupa al seu voltant les cel\u00b7les dels monjos. El claustre consta d’una sola planta. Els seus corredors s\u00f3n llargs, ja que les cel\u00b7les estan alineades. A aquests corredors treuen el cap les portes de les cel\u00b7les, al costat de la qual es veu la portella del torn per la qual li fan arribar el menjar i beguda a aquell monjo ermit\u00e0. Sens dubte, la personalitat m\u00e9s acusada de la cartoixa, resideix en la cel\u00b7la. Compta cadascuna amb dues altures, trobant-se en la planta baixa l’entrada i el torn, aix\u00ed com la sortida a un petit jard\u00ed amb un p\u00f2rtic que condueix a les necess\u00e0ries depend\u00e8ncies on es renta. Tamb\u00e9 es troba en aquesta planta el llenyer i el taller de fusteria, on el monjo treballa manualment. Una escala puja a la planta alta, entrant en la primera estada, a manera de avantcambra que rep el nom de Ave Maria, i despr\u00e9s l’anomenat cubicle on dorm, estudia, menja i resa el cartoix\u00e0.<\/p>

El tercer claustre, el pati de l’Obedi\u00e8ncia, on els germans van i v\u00e9nen, amb m\u00e9s contacte exterior. Agrupa els diferents tallers i magatzems que el procurador vigila i ordena sempre sota l’esperit de silenci.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arquitectura de les ordes premonstratencs i dels Canonges regulars<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

No hi va haver en aquestes abadies un projecte arquitect\u00f2nic innovador, ja que igual que les concepcions de l’orde, es mouen entre el mon\u00e0stic i el conventual, de la mateixa manera l’esquema general de l’abadia premonstratenca pertany al tronc de la gran arquitectura mon\u00e0stica que el va precedir, la benedictina i la cistercenca. Apareix algun espai nou com \u00e9s l’anomenada capella de l’Abat. Per la resta, es repeteix l’exist\u00e8ncia d’un claustre al voltant del qual es disposen les depend\u00e8ncies de la comunitat en la planta baixa, aix\u00ed com l’esgl\u00e9sia amb els seus tres naus, el refectori; la reserva de la planta alta, sobre la sala capitular i la sagristia, com a dormitori com\u00fa dels pares que amb posterioritat es convertir\u00e0 en cel\u00b7les individuals; zona de llecs o conversos amb el seu corresponent refectori i dormitori. En esquema aquesta seria la planta tipus d’una abadia premonstratenca senzilla.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arquitectura de les Ordes mendicants: monestirs i convents<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En les noves necessitats dels seus edificis caldr\u00e0 introduir, com un altre element a tenir en compte, l’especialitzaci\u00f3 social-apost\u00f2lica diferenciada de cadascuna de les Ordes. (Jos\u00e9 Miguel Mu\u00f1oz Jim\u00e9nez<\/em><\/a>)<\/p>

Referent a aix\u00f2 conv\u00e9 assenyalar que les difer\u00e8ncies carism\u00e0tiques entre els instituts conventuals, es mostren m\u00e9s accentuades que entre les ordes mon\u00e0stiques: la santa pobresa dels franciscans, l’esperit contemplatiu dels carmelites, la redempci\u00f3 de captius dels mercedaris i trinitaris, l’assist\u00e8ncia hospital\u00e0ria dels Germans de Sant Joan de D\u00e9u, el combat ideol\u00f2gic dels dominics, etc., s\u00f3n aspectes que l\u00f2gicament han de traduir-se en certes peculiaritats arquitect\u00f2niques a l’hora de construir els seus edificis.<\/p>

A m\u00e9s, una altra q\u00fcesti\u00f3 d’import\u00e0ncia \u00e9s considerar les funcions urbanes del convent mendicant, com a organisme religi\u00f3s: la evangelitzadora o pastoral, la sacramental, la docent, l’hospital\u00e0ria, i la funer\u00e0ria, i com aquestes funcions influeixen en la forma de la seva arquitectura i, per projecci\u00f3, en la trama urbana.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els monestirs i convents franciscans<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La pobresa i entrega als altres d’aquesta orde, determinar\u00e0 una organitzaci\u00f3 conventual diferent a les monacals. La igualtat dels franciscans, davant de les difer\u00e8ncies ens llecs, pares etc., es veur\u00e0 reflectida en l’arquitectura. En els convents franciscans, per tant, no existiran aquestes divisions f\u00edsiques de l’esgl\u00e9sia, el cap\u00edtol, el menjador, el refectori que estaven presents en els monestirs. La pr\u00f2pia vida itinerant no propiciava el car\u00e0cter estable dels grans establiments mon\u00e0stics.<\/p>

Com esquema tipus de convent francisc\u00e0, podem incloure: l’esgl\u00e9sia que presenta una nau \u00fanica, per facilitar l’ac\u00fastica de la predicaci\u00f3, el claustre amb la sala capitular, refectori, biblioteca, infermeria i pas a les cel\u00b7les individuals que serien les que definirien el nucli principal del convent francisc\u00e0. A tot aix\u00f2 caldria unir una altra s\u00e8rie de depend\u00e8ncies no reglades que s’agrupen al voltant d’una s\u00e8rie de patis sense ordre establert. En general podem concloure dient que, davant de les construccions monacals de r\u00edgids esquemes, en aquests convents de frares menors, es fan uns models m\u00e9s acomodaticis al medi.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els monestirs i convents dominics<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Respon en general a un patr\u00f3 de convent benedict\u00ed, exempt de quants elements no tenen cabuda pel seu carisma. Les seves esgl\u00e9sies tenen els trets de les anomenades de predicaci\u00f3, de nau \u00fanica amb separaci\u00f3 entre el cor dels frares i l’esgl\u00e9sia dels fidels. Aquestes esgl\u00e9sies constaven de p\u00falpit per a millor distribuir la veu. De la mateixa manera, per poder exercir un dels seus principis, les confessions, comptaven amb una s\u00e8rie de confessionaris, de vegades buidats en el mur del temple, que al seu torn facilitava l’acc\u00e9s dels pares sense trencar la clausura, com passa a San Esteban de Salamanca. No pot faltar, a m\u00e9s, el claustre processional, amb un sobreclaustre per accedir a les cel\u00b7les, biblioteca i cor, deixant la part baixa per a sala capitular i refectori. Altres patis agrupen la infermeria i depend\u00e8ncies v\u00e0ries. Poc es diu en els Cap\u00edtols Generals sobre l’arquitectura d’aquests convents, encara que es dicten algunes normes com els metres d’altura que han de tenir els convents, de manera que els deu metres d’altura que es recomanen per a l’esgl\u00e9sia, la fan aixecar-se sobre el resta de construccions. D’altra banda, s’indica que nom\u00e9s la cap\u00e7alera sigui voltada i la resta de l’esgl\u00e9sia de fusta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Planta\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta del convent de Santo Domingo (Val\u00e8ncia) (Font: J. D\u00edez Arnal<\/a>)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Altres ordes mendicants espanyoles: Monestirs de Los Jer\u00f3nimos<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El text pontifici quan indica l’anhel de crear quatre monestirs o llocs conventuals, els descriu cada un d’ells amb \u00abesgl\u00e9sia, cementiri i humil campanar amb una sola campana, claustre, oficines necess\u00e0ries, en llocs honestos i acomodats per aix\u00f2, que s’han de dotar segons els temps amb les piadoses almoines i donacions dels fidels \u00ab. Amb aquestes lleus indicacions es van posar les bases del futur monestir jer\u00f2nim, que comptava ja amb una provada casu\u00edstica pel que fa a possibles solucions formals. Tot i que no s’aprecien solucions radicalment diferents als monestirs anteriors, sempre \u00e9s possible percebre novetats, tot i que compartits per altres Ordes. Podem esmentar a tall d’exemple el cor dels monjos en alt, als peus de l’esgl\u00e9sia, o l’organitzaci\u00f3 de patis que tendeixen a identificar-se amb els seus principals usos: processons, infermeria, hostatgeria i porteria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Segons la g\u00e8nesi del monestir o manera de fundaci\u00f3<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un altre aspecte recollit en el \u201cPlan Nacional de Abad\u00edas, Monasterios y Conventos<\/em>\u201d per analitzar difer\u00e8ncies en l’organitzaci\u00f3 arquitect\u00f2nica dels monestirs \u00e9s la g\u00e8nesi del monestir, \u00e9s a dir, la funci\u00f3 per a la qual el patrocinador de l’obra va decidir la seva construcci\u00f3.<\/p>

Vol dir que no nom\u00e9s el carisma determina les tipologies arquitect\u00f2niques, sin\u00f3 que hi ha altres causes que, encara que no repercuteixin d’una manera tan general en l’esquema arquitect\u00f2nic del monestir, si generen modalitats dignes de tenir en compte. Ens referim a determinats fen\u00f2mens relacionats amb l’origen, sistema de creaci\u00f3 i circumst\u00e0ncia espec\u00edfiques dels monestirs. Relacionarem alguns exemples, on es reflecteixen diferents solucions arquitect\u00f2niques atenent elements diversos:<\/p>

a) Santuaris<\/strong>. Moltes vegades sobretot quan va ser primer l’establiment del Santuari de Peregrinaci\u00f3 i a ell es va acomodar amb posterioritat un \u00abMonestir de cust\u00f2dia\u00bb, la comunitat es bolca al servei del culte. Es sol\u00b7licita major predomini en l’estructura arquitect\u00f2nica en el que es refereixen al centre devocional i passa a un segon pla les depend\u00e8ncies mon\u00e0stiques: quart d’exvots, taules a l’aire lliure per als pelegrins, els p\u00f2rtics, el cambril etc. Per\u00f2 en els Santuaris-Monestirs, a m\u00e9s dels elements m\u00e9s comuns als Santuaris enumerats, s’observa la pres\u00e8ncia d’Ermites a l’horta o proximitats, la casa del \u201csantero\u201d, els abeuradors per a les b\u00e8sties, els corredors i balcons per contemplar les celebracions, el Viacrucis, la creu terminal, la praderia de romeria etc. (Com a l’extremeny de Guadalupe).<\/p>

b) Rellev\u00e0ncia de determinats elements com Hostatgeria, Hospital<\/strong>. Alguns d’aquests elements com l’hostatgeria o l’hospital aconsegueixen una import\u00e0ncia m\u00e9s gran en alguns monestirs del cam\u00ed de Sant Jaume, aquests sistemes constructius superaven \u00e0mpliament les estructures cenob\u00edtiques. Encara que s\u00f3n particularitats, conv\u00e9 tenir-les en compte ja que formen modalitats arquitect\u00f2niques espec\u00edfiques.<\/p>

c) Cases reials com monestirs<\/strong>. S\u00f3n magn\u00edfics conjunts articulats en una complexa f\u00e0brica on s’ubiquen palau reial i casa religiosa, amb totes les depend\u00e8ncies que provenen de les dues institucions. L’esgl\u00e9sia o una depend\u00e8ncia espec\u00edfica es converteixen en pante\u00f3 reial.<\/p>

d) Monestirs de fundaci\u00f3 reial<\/strong>. Se situen en conjunts que abans han estat palau reial i posteriorment es lliuren a un orde religi\u00f3s, adaptant-se a monestir i edificant-l’esgl\u00e9sia de la qual no tenien, alguns d’ells poden posteriorment convertir-se en panteons. (Tordesillas, Las Huelgas, Astudillo etc.).<\/p>

e) Monestirs de Protecci\u00f3 r\u00e8gia<\/strong>. S\u00f3n aquells edificis que per les freq\u00fcents i prolongades visites dels monarques es construeix una hostatgeria real annexa al monestir. (Guadalupe, El Parral, , San Jer\u00f3nimo el Real etc.)<\/p>

f) Elegits com a lloc d’enterrament reial<\/strong>. Existeixen amb anterioritat. (Las Salesas Reales de Madrid, San Isidoro de Le\u00f3n etc.)<\/p>

g) Fundaci\u00f3 nobili\u00e0ria o membres de l’alt clergat<\/strong>.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Resum de l'edificaci\u00f3 religiosa en l'Edat Mitjana<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Podem efectuar una s\u00edntesi de l’edificaci\u00f3 religiosa a l’Edat Mitjana als Regnes hisp\u00e0nics seguint tres par\u00e0metres d’interpretaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019estil art\u00edstic<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El punt de partida d\u2019aquest per\u00edode a la Pen\u00ednsula l\u2019he situat amb els inicis de la Reconquesta. Existeix un fons hist\u00f2ric romanitzant, visigot i en alguns casos moss\u00e0rab, que ha deixat mostres de la seva arquitectura al territori en el que gen\u00e8ricament s\u2019anomena prerom\u00e0nic<\/strong> o, a Ast\u00faries estil asturi\u00e0<\/strong>. (Santa Cristina de Lena<\/a>, Sant Quirze de Pedret<\/a>)<\/em><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Esgl\u00e9sia de Santa Maria de Lena (Ast\u00faries) d'estil prerom\u00e0nic asturi\u00e0<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Esgl\u00e9sia de Sant Quirze de Pedret (Cercs, Barcelona). La nau i absis central quadrangular es prerom\u00e0nic i les naus i absis laterals d\u2019estil prerom\u00e0nic mossar\u00e0bic<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els limitats territoris cristians d\u2019una o altre forma mantenen relacions amb el sud Franca i el nord d\u2019It\u00e0lia. Asl voltants de l\u2019any 1000 es va configurant un model, l\u2019estil rom\u00e0nic<\/strong>, i l\u2019arribada d\u2019una nova forma constructiva que tindr\u00e0 gran difusi\u00f3: l\u2019estil llombard\u00a0<\/strong>(Esgl\u00e9sia de Sant Jaume de Frontany\u00e0<\/a>).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Absis i cimbori d\u2019estil llombard de l\u2019esgl\u00e9sia del monestir can\u00f2nic de Sant Jaume de Frontany\u00e0 (Barcelona)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019estil rom\u00e0nic es desenvolupa entre els segles X i XII, en que tamb\u00e9 tenen un paper important l\u2019expansi\u00f3 del monacat d\u2019arrel francesa (Cluny, C\u00edster) i les corrents que es trameten pel Cam\u00ed de Sant Jaume que donaran lloc a un Segon Rom\u00e0nic<\/strong> o Rom\u00e0nic Internacional Ple<\/strong>, unificador d’un estil a l’Europa Occidental, com l’Esgl\u00e9sia de San Mart\u00edn de Tours<\/a> de Fr\u00f3mista (Pal\u00e8ncia).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de San Mart\u00edn de Tours de Fr\u00f3mista (Palencia)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es pot considerar un Tercera Rom\u00e0nic<\/strong>, Rom\u00e0nic Internacional Tard\u00e0<\/strong> o Tardorom\u00e0nic<\/strong>, entre la segona meitat de segle XII el primer quart del segle XIII, que donar\u00e0 pas al g\u00f2tic. Destaca l’escultura i motius decoratius recarregats. El tercer rom\u00e0nic va conviure amb la sobrietat de l’estil cistercenc.<\/p>

L\u2019expansi\u00f3 urbanitzadora vindr\u00e0 acompanyada de l\u2019estil g\u00f2tic<\/strong>, segles XII-XV.<\/p>

Si el rom\u00e0nic \u00e9s un fet rural, dispers per tots els petits nuclis de poblaci\u00f3 disseminats pel territori i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, de dimensions redu\u00efdes ja que han d’acollir a poca gent en un entorn econ\u00f2mic de base agr\u00e0ria, el g\u00f2tic, ser\u00e0 un fet urb\u00e0, per tant concentrat a les ciutats que aglutinen masses creixents de poblaci\u00f3, de manera que els edificis per acollir-les han de ser proporcionalment m\u00e9s grans, per\u00f2 aqu\u00ed la base econ\u00f2mica ser\u00e0 artesanal, mercantil i comercial, alhora que en una societat que s’organitza socialment. Conseq\u00fcentment, el g\u00f2tic, amb les seves t\u00e8cniques constructiva, cal no oblidar-ho, ser\u00e0 un estil que s’aplicar\u00e0 a obres de major magnitud i cost, i deixar\u00e0 d’estar restringit a l’\u00fas eclesi\u00e0stic i a uns rudes castells, per esdevenir un art refinat que mant\u00e9 una important projecci\u00f3 religiosa en forma de catedrals, i de culminaci\u00f3 dels monestirs que perviuen secularment, per\u00f2 tamb\u00e9 aplicat a obres civils, especialment al Regne d’Arag\u00f3, en palaus o, per exemple, llotges mercantils (Palma de Mallorca, Val\u00e8ncia, Barcelona) o drassanes com les de Val\u00e8ncia i Barcelona. La pintura mural dona pas als retaules.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Porta g\u00f2tica de la Colegiata de Santa Mar\u00eda la Mayor de Toro (Zamora)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Catedral g\u00f2tica de Le\u00f3n<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Catedral de Sevilla, d'estil g\u00f2tic tard\u00e0, sobre una mesquita \u00e0rab (Torre de la Giralda i patio de los naranjos) (Foto: Francisco Abat Helguera<\/a>)<\/em><\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entre els segles XII-XVI, a certes zones concretes, com al sud dels Regnes de Lle\u00f3 i d\u2019Arag\u00f3, sota la influ\u00e8ncia dels mud\u00e8jars que han restat al territori despr\u00e9s de la conquesta cristiana es desenvolupa una est\u00e8tica particular, el mud\u00e8jar<\/strong>, com a simbiosi de l\u2019art del moment entre les dues cultures.\u00a0(Terol<\/a>)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Absis g\u00f2tic-mud\u00e8jar de l'Esgl\u00e9sia de San Pedro de Terol<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019ordenaci\u00f3 institucional<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els diversos cleros i Ordes donaran caracter\u00edstiques pr\u00f2pies a la forma i estil de les seves construccions, seguint en cada moment els models est\u00e8tics dominants, rom\u00e0nic, g\u00f2tic, renaixement, mud\u00e8jar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019especialitzaci\u00f3 social de les Ordes<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La funci\u00f3 secular, monacal o militar en la base, i la orientaci\u00f3 de la actuaci\u00f3 religiosa i social de cada orde, demandar\u00e0 una especificitat a cada tipus de model constructiu. El prestigi per les catedrals; la doble funci\u00f3 ora et labora<\/em> dels monestirs; la vocaci\u00f3 d\u2019hospitalitat en hostatgeries u hospitals; la predicadora que demana naus \u00faniques per aconseguir el contacte directe amb els fidels; etc.<\/p>

Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, em serveix a mi per ajudar-me a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions, i he cregut que podia ser tamb\u00e9 \u00fatil per a un turista motivat. Aquesta ha estat la finalitat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bases d\u2019informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Ordes religiosos i Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica<\/strong><\/p>

\u00a0<\/strong>arteguias.ordenesreligiosas<\/a><\/p>

elcisteriberico<\/a><\/p>

Plan Nacional de Abad\u00edas, Monasterios y Conventos<\/a><\/p>

mercaba.HistoriaIglesiaCatolica<\/a><\/p>

ranimirum.monasterios\/ordenes<\/a><\/p>

vallenajerilla.expansionordenesmonasticas<\/a><\/p>

wikipedia.Clero<\/a><\/p>

wikipedia.Orden_Canonigos_regulares<\/a><\/p>

wikipedia.Orden_de_Cluny<\/a><\/p>

wikipedia.Orden_del_Cister<\/a><\/p>

wikipedia.Orden_mendicante<\/a><\/p>

wikipedia.Orden_religiosa_catolica<\/a><\/p>

mihistoriauniversal.la Iglesia en la edad media<\/a><\/p>

sobrehistoria.la Iglesia en la edad media<\/a><\/p>

elcisteriberico<\/a><\/p>

wikipedia.Ordenes_militares_espa\u00f1olas<\/a><\/p>

wikipedia.Orden_de_Canonigos_Regulares_de_San_Agustin<\/a><\/p>

aciprensa.Regla_de_San_Agustin_de_Hipona<\/a><\/p>

wikipedia.Orden_de_Canonigos_Premonstratenses<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arquitectura i Planta d’esgl\u00e9sies, monestirs i convents<\/strong><\/p>

soyunagordopilo.como-es-la-planta-de-un-monasterio<\/a><\/p>

Plan Nacional de Abad\u00edas, Monasterios y Conventos<\/a><\/p>

biombohistorico.la-vida-cotidiana-en-un-monasterio<\/a><\/p>

wikipedia.Monasterios_de_Espa\u00f1a<\/a><\/p>

wikipedia.Arquitectura_de_las_catedrales_y_las_grandes_iglesias<\/a><\/p>

wikipedia.Monasterios_de_Espa\u00f1a_por_orden_religiosa<\/a><\/p>

wikipedia.Iglesia_(edificio)<\/a><\/p>

wikipedia.Monasterio_hispano<\/a><\/p>

wikipedia.Monasterios_en_Espa\u00f1a<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Diccionaris<\/strong><\/p>

Glosario cat\u00f3lico<\/a><\/p>

Diccionario de arte<\/a><\/p>

Glosario arquitect\u00f3nico<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Web academic<\/strong><\/p>

Llibres i articles<\/strong><\/p>

\u00a0<\/strong>Narciso Casas, Historia y Arte en las Catedrales de Espa\u00f1a<\/em><\/a><\/p>

Miguel Sobrino Gonz\u00e1lez, Monasterios Ebook<\/em><\/a><\/p>

Carlos de Ayala Mart\u00ednez, Reconquista, cruzada y \u00f3rdenes militares<\/em><\/a><\/p>

Jos\u00e9 Miguel Mu\u00f1oz Jim\u00e9nez, El convento mendicante como elemento ordenador de la periferia en la ciudad bajomedieval: el caso espa\u00f1ol<\/em><\/a><\/p>

Eduardo Carrero Santamar\u00eda, La funcionalidad espacial en la arquitectura del medievo las dependencias catedralicias como objeto del estudio hist\u00f3rico-art\u00edstico<\/em><\/a><\/p>

Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Sangil, Historia del monacato gallego<\/em><\/a><\/p>

Jos\u00e9 Antonio Calvo, Los cabildos hisp\u00e1nicos de can\u00f3nigos regulares de la obediencia de San Rufo de Avignon (siglos XI- XV)<\/em><\/a><\/p>

Juan Pablo Rubio Sadia, Las \u00f3rdenes religiosas y la introducci\u00f3n del rito romano en la Iglesia de Toledo<\/em><\/a><\/p>

Antonio Ramos-Oliveira, Historia de Espa\u00f1a<\/em><\/a>, Tomo II p\u00e1gs. 14-22.<\/p>

Plan Nacional de Abad\u00edas, Monasterios y Conventos<\/em><\/a><\/p>

Juan Roig Obiol, Atlas de historia Universal y de Espa\u00f1a. Edades antigua y media<\/em>, Ed Vicens Vives, p. 50<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, sobre Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana, pretenc que pugui ajudar a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions per situar-los segons la … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":35536,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,78,79,145,80,82,83,87,90,91,186,98,104],"tags":[],"class_list":["post-4402","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-religiosa-ca","category-cultura-rural-ca","category-cultura-urbana-ca","category-edat-mitjana","category-el-cami-de-sant-jaume","category-gotic","category-historia-ca","category-joies-al-territori","category-monestirs-catedrals","category-mudejar-ca","category-posts-conceptuals","category-preromanic","category-preromanic-ca","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nEsgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, sobre Esgl\u00e9sies, monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana, pretenc que pugui ajudar a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions per situar-los segons la funci\u00f3, la forma i el territori.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, sobre Esgl\u00e9sies, monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana, pretenc que pugui ajudar a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions per situar-los segons la funci\u00f3, la forma i el territori.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-02-14T14:00:44+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-02-18T22:16:13+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"768\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"511\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"63 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana\",\"datePublished\":\"2023-02-14T14:00:44+00:00\",\"dateModified\":\"2023-02-18T22:16:13+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/\"},\"wordCount\":10585,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-.jpg\",\"articleSection\":[\"Arquitectura religiosa\",\"Cultura rural\",\"Cultura urbana\",\"Edat mitjana\",\"El Cam\u00ed de Sant Jaume\",\"G\u00f2tic\",\"Hist\u00f2ria\",\"Joies al territori\",\"Monestirs, Catedrals\",\"Mud\u00e8jar\",\"Posts conceptuals\",\"Prerom\u00e0\",\"Rom\u00e0nic\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/\",\"name\":\"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-.jpg\",\"datePublished\":\"2023-02-14T14:00:44+00:00\",\"dateModified\":\"2023-02-18T22:16:13+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, sobre Esgl\u00e9sies, monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana, pretenc que pugui ajudar a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions per situar-los segons la funci\u00f3, la forma i el territori.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-.jpg\",\"width\":768,\"height\":511,\"caption\":\"Monestir de Sant Cugat del Valles\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana - El turista tranquil","description":"Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, sobre Esgl\u00e9sies, monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana, pretenc que pugui ajudar a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions per situar-los segons la funci\u00f3, la forma i el territori.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana - El turista tranquil","og_description":"Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, sobre Esgl\u00e9sies, monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana, pretenc que pugui ajudar a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions per situar-los segons la funci\u00f3, la forma i el territori.","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2023-02-14T14:00:44+00:00","article_modified_time":"2023-02-18T22:16:13+00:00","og_image":[{"width":768,"height":511,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"63 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana","datePublished":"2023-02-14T14:00:44+00:00","dateModified":"2023-02-18T22:16:13+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/"},"wordCount":10585,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-.jpg","articleSection":["Arquitectura religiosa","Cultura rural","Cultura urbana","Edat mitjana","El Cam\u00ed de Sant Jaume","G\u00f2tic","Hist\u00f2ria","Joies al territori","Monestirs, Catedrals","Mud\u00e8jar","Posts conceptuals","Prerom\u00e0","Rom\u00e0nic"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/","name":"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-.jpg","datePublished":"2023-02-14T14:00:44+00:00","dateModified":"2023-02-18T22:16:13+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"Aquesta presentaci\u00f3, extremadament sint\u00e8tica, sobre Esgl\u00e9sies, monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana, pretenc que pugui ajudar a interpretar les visites a aquests llocs i edificacions per situar-los segons la funci\u00f3, la forma i el territori.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-.jpg","width":768,"height":511,"caption":"Monestir de Sant Cugat del Valles"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/esglesies-monestirs-i-ordres-religioses-a-ledat-mitjana\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Esgl\u00e9sies, Monestirs i Ordes religiosos a l\u2019Edat Mitjana"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4402","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4402"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4402\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":45100,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4402\/revisions\/45100"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35536"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4402"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4402"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4402"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}