{"id":6956,"date":"2018-09-08T18:32:35","date_gmt":"2018-09-08T16:32:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/?p=6956"},"modified":"2020-06-18T10:55:34","modified_gmt":"2020-06-18T08:55:34","slug":"la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/","title":{"rendered":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria <\/em>formen un conjunt de gran inter\u00e8s al cor del Pirineu lleidat\u00e0. Una joia \u00fanica del rom\u00e0nics a Catalunya i Espanya i un paisatge entre dues grans muntanyes: el Pirineu i la Serra del Cad\u00ed.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
La Seu d'Urgell (Google earth 2018-09-04)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La Seu d’Urgell. Comarca: Alt Urgell. Prov\u00edncia: Lleida. Com. Aut\u00f2noma: Catalunya<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Es la capital de la comarca.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Coordenades: 42\u00b0 21′ 28″N 1\u00b0 27′ 31″E. Altitud: 692 msnm. Poblaci\u00f3: 12.015 habitants (2017)<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Web: Ajuntament<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Visita: 2018<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mapa de situaci\u00f3 de La Seu de Urgell (Google maps 2018-09-04)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u00cdndex<\/h6>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una mica d\u2019hist\u00f2ria<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La visita a La Seu d\u2019Urgell<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Catedral de Santa Maria<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El claustre<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia de Sant Miquel<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Museu Dioces\u00e0 de la Seu d\u2019Urgell<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un tomb per la ciutat<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fi de la visita<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Bases d\u2019informaci\u00f3<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Estic a les portes d\u2019Andorra. Durant els anys de m\u00e9s a\u00efllament de l\u2019economia espanyola l\u2019anada al Principat per adquirir cert tipus de productes, que gaudien d\u2019impostos m\u00e9s baixos i que resultaven m\u00e9s barats, va fer de la Seu d\u2019Urgell<\/strong> el lloc de pas inevitable, el que va repercutir en un major dinamisme econ\u00f2mic per la ciutat en relaci\u00f3 a la resta del territori pirinenc, que acusava el seu despoblament a favor de la industria i les ciutats de les planes.<\/p>

La situaci\u00f3 geogr\u00e0fica, l\u2019entorn muntany\u00f3s, la bellesa del paisatge i el patrimoni hist\u00f2ric eren, i s\u00f3n, un al\u00b7licient m\u00e9s que oferia La Seu i la comarca de l\u2019Alt Urgell.<\/p>

Avui m\u2019aprofitar\u00e9 de la seva hist\u00f2ria per passejar per la ciutat i, especialment, visitar la seva catedral de Santa Maria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Una mica d\u2019hist\u00f2ria<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la conflu\u00e8ncia dels rius Segre i Valira, entre el mass\u00eds del Pirineu i la Serra del Cad\u00ed, en el promontori sobre el Valira es troben indicis del\u00a0 poblat ib\u00e8ric Arse-Durgui<\/em>, sobre el els roman haurien assentat l\u2019antiga Civitas Orgellia<\/em>, actual Castellciutat. <\/em><\/p>

Probablement, sobre la plana de la ribera d\u2019aquests rius, hi hauria una vila que es va anar consolidant, sobre tot amb l\u2019establiment del bisbat d\u2019Urgell, del qual hi ha const\u00e0ncia ja a l\u2019any 527.<\/p>

No se sap que va passar durant la dominaci\u00f3 \u00e0rab, per\u00f2 no consta la consolidaci\u00f3 de cap assentament musulm\u00e0 i sembla que la ciutat fou destru\u00efda l\u2019any 793.<\/p>

A principis del segle IX tota la regi\u00f3 es pos\u00e0 sota la protecci\u00f3 de Carlemany. A voltants de l’any 1000, La Seu era un petit recinte, on s’alternaven camps de conreu i vinyes amb les cases i les esgl\u00e9sies del conjunt catedralici: Sant Pere i Sant Andreu.<\/p>

El creixement i consolidaci\u00f3 va venir de la ma del bisbe Ermengol (Sant Ermengol, patr\u00f3 de la ciutat) a principis del segle XI. Inicia la reforma de la can\u00f2nica catedral\u00edcia, segons la regla de Sant Agust\u00ed. El bisbe OT va iniciar la reconstrucci\u00f3 de la catedral entre 1115 i 1190, amb l\u2019enc\u00e0rrec a Ramon Llambart.<\/p>

Per la seva banda, els comtes d\u2019Urgell residien al castell de Castellciutat fins al trasllat de la seva residencia. El poder econ\u00f2mic i\u00a0 territorial del bisbe d\u2019Urgell va estar en constant pugna amb el comte de Foix.<\/p>

Durant els segles XIII i XIV, el seu paper de centre comercial i d\u2019intercanvis va fer cr\u00e9ixer la ciutat i es van construir les muralles.<\/p>

El segle XVI va ser convuls per a la zona amb la pugna entre els hugonots occitans i el catolicisme de Felip II, que va autoritzar la construcci\u00f3 d\u2019un seminari. El 1601, a m\u00e9s, es va aixecar el col\u00b7legi dels jesu\u00eftes.<\/p>

Una constant des del segle XVI al XVIII va ser la inseguretat, amb diverses intervencions de les tropes franceses al territori.<\/p>

En aquest per\u00edode, al castell de Castellciutat si van afegir la Torre de Solsona i la Ciutadella.<\/p>

Tamb\u00e9 va ser terreny propici als conflictes durant les guerres carlines.<\/p>

L\u2019arribada de la carretera a principis del segle XX va dotar de nou dinamisme la comarca, aix\u00ed com l\u2019extensi\u00f3 i urbanitzaci\u00f3 de l\u2019eixample del municipi.<\/p>

A finals del segle XX, un impuls important va ser la canalitzaci\u00f3 del riu Segre, despr\u00e9s de la riuada del 1982 i la designaci\u00f3 de La Seu com a subseu ol\u00edmpica d\u2019aig\u00fces braves pels Jocs Ol\u00edmpics de 1992, amb la construcci\u00f3 del parc del Segre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Recordem el paper que el ve\u00efnatge del Principat d\u2019Andorra ha tingut tamb\u00e9 en el seu desenvolupament econ\u00f2mic. Aix\u00f2 fa que, a contracorrent de la zona pirinenca, no ha estat fins a l\u2019actualitat que comen\u00e7a a perdre poblaci\u00f3, a partir de 2010.<\/p>

Ressaltar que des de 1278 el Bisbe d\u2019Urgell \u00e9s Copr\u00edncep del Principat d\u2019Andorra. Actualment l\u2019altre Copr\u00edncep \u00e9s el President de la Rep\u00fablica Francesa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La visita a La Seu d\u2019Urgell<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tenia destinat tot un mat\u00ed per la visita a la ciutat. Un petit problema en el cotxe va fer que vei\u00e9s redu\u00eft el temps de que disposava, eliminant passejar pel Parc del Segre, i perdre la visita a Castellciutat, on nom\u00e9s vaig tenir temps d\u2019acostar-me a la Torre de Solsona.<\/p>

Un cop aparcat el cotxe a un p\u00e0rquing p\u00fablic a l\u2019Avinguda de Valira, prop d\u2019un punt d\u2019informaci\u00f3 tur\u00edstica, estava a 10 minuts a peu del punt de partida de la visita: el conjunt catedralici i el Museu Dioces\u00e0. La segona etapa seria passejar per la ciutat i, per fi, anar a Castellciutat, amb les limitacions assenyalades.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Catedral de Santa Maria<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Una caracter\u00edstica important d\u2019aquesta Catedral, i del conjunt catedralici, es que ens trobem en una de les poques catedrals rom\u00e0niques d\u2019Espanya, i l\u2019\u00fanica de Catalunya. Per explicar els detalls de la Catedral em servir\u00e9 del llibre d\u2019Eduard Carbonell: El rom\u00e0nic catal\u00e0<\/em>.<\/p>

La catedral de la Seu d’Urgell, dedicada a santa Maria, no respon a l’estil que podem considerar aut\u00f2cton de l’arquitectura rom\u00e0nica catalana.\u00a0 \u00c9s una construcci\u00f3 estranya a l’arquitectura rom\u00e0nica del pa\u00eds i els seus models els hem de trobar en el rom\u00e0nic itali\u00e0.<\/p>

El primer nucli episcopal estava format per la Catedral, dedicada a Santa Maria, i les esgl\u00e9sies de Sant Pere i de Sant Miquel. Les tres esgl\u00e9sies foren reformades a comen\u00e7aments del segle XI pel bisbe Ermengol.<\/p>

Les obres de reconstrucci\u00f3 de la Catedral de Santa Maria van ser comen\u00e7ades pel bisbe sant Ot l’any 1116. L’any 1175 els murs arribaven nom\u00e9s al nivell de coberta de les voltes, i \u00e9s en aquesta data quan el bisbe Arnau de Pereixens contractar\u00e0 l’arquitecte itali\u00e0 Raimundus Lombardus \u00a0 (tamb\u00e9 es diu que no era itali\u00e0\u00a0<\/a>sin\u00f3 ve\u00ed de Coll de Narg\u00f3) perqu\u00e8 constru\u00eds la coberta, la llanterna i les torres. El temple fou acabat en el segle XVIII, seguint l’estil barroc. Les restauracions comen\u00e7ades sota el projecte de Josep Puig i Cadafalch l’any 1918 tornaren el temple al seu estat original.<\/p>

El conjunt catedralici est\u00e0 format en l\u2019actualitat per l\u2019esgl\u00e9sia de la Catedral de Santa Mar\u00eda, el claustre, l\u2019esgl\u00e9sia de sant Miquel (abans de Sant Pere) i el Museu Dioces\u00e0\u00a0 d’Urgell, que ocupa l’antiga casa del Deganat i la Capella de la\u00a0 Pietat, temple del segle XVI.<\/p>

Como \u00e9s norma, l’esgl\u00e9sia, orientada a llevant, t\u00e9 planta basilical de tres naus amb un transsepte molt llarg acabat en dues torres amb decoraci\u00f3 d’arcuacions cegues i lesenes.<\/p>

Per con\u00e8ixer els models de planta d\u2019esgl\u00e9sies podeu consultar el Post: Esgl\u00e9sies, monestirs i Ordres religioses a l\u2019Edat Mitjana<\/a>.<\/p>

\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Planta del conjunt catedralici. 1. Catedral; 2. Claustre; 3. Esgl\u00e9sia de Sant Miquel; 4. Museu Dioces\u00e0<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com sempre trobo interessant, m\u2019agrada veure alguna imatge pr\u00e8via a la seva restauraci\u00f3 dels recintes hist\u00f2rics que visito, quan aix\u00f2 \u00e9s possible. En aquest cas ho \u00e9s, com \u00e9s pot apreciar a la imatge que segueix. La comparaci\u00f3 d\u2019imatges obliga a reflexionar sobre el significat del que se\u2019ns presenta actualment sobre el passat hist\u00f2ric arquitect\u00f2nic. En aquest cas la fotografia \u00e9s pr\u00e8via a la reforma proposada per Puig i Cadafalch (1915-1919).<\/p>

De fet, la Catedral que podem observar\u00a0 avui, “despullada” dels afegits i decoracions d\u2019\u00e8poques\u00a0 successives, \u00e9s el resultat d\u2019aquestes diverses restauracions dutes a\u00a0 terme durant el segle XX, que van estar marcades per un intent\u00a0 de posar en valor el passat rom\u00e0nic de l’edifici.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
La Catedral abans de 1915 (Foto: Museu Episcopal de Vic<\/a>)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La influ\u00e8ncia italiana es manifesta a l’exterior, en la cap\u00e7alera i en la fa\u00e7ana. Els seus murs s\u00f3n de grans carreus de granit gris; excepcionalment hi ha filades de gres vermell\u00f3s.<\/p>

A la fa\u00e7ana s’obren tres portes que donen a cadascuna de les tres naus. Esta flanquejada per dues torres de planta rectangular a la base i octogonal en el cos superior, i coronada per una cornisa formada per tres frisos ornamentals, dos de dents d’engranatge i l’interior de ziga-zaga o dents de serra.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El primer registre del cos central est\u00e0 decorat, per sota de la cornisa, amb tres trams d’arcuacions cegues, separats per columnes que emmarquen una finestra central i dos \u00f2culs laterals. El registre intermedi d’aquest cos central l’ocupen tres finestres amb arc de mig punt, m\u00e9s gran la central. El registre inferior, que cont\u00e9 la porta central d’entrada a l’esgl\u00e9sia, \u00e9s limitat per un fris esculpit amb representacions d’animals, fant\u00e0stics o no, rostres humans i lluites de feres i guerrers o ca\u00e7adors. A banda i banda de la porta, a la part alta, hi ha representats dos lleons afrontats devorant persones. La porta pr\u00f2piament dita t\u00e9 dobles columnes llises sobre les quals descansen arquivoltes; els capitells estan decorats amb escenes d’animals i personatges en lluita o ca\u00e7ant. Sobre la portada i en el v\u00e8rtex de la fa\u00e7ana hi ha el campanar de dos pisos amb dues arcades al pis inferior i tres al superior. Aquest campanar estava tapat abans de la reforma.<\/p>

Aquest tipus de fa\u00e7ana demostra la influencia italiana; el trobem en els temples de Sant Nicolau de Bari i Sant Miquel de Pavia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Si comencem el recorregut per l\u2019exterior del recinte catedralici sortint pel pati del Museu, per la porta de la Pla\u00e7a del Deganat a la cara sud, seguirem el mur sud de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel, mur totalment reconstru\u00eft, fins que a l\u2019angle sud-est es presenten els tres absis de l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Miquel.<\/p>

S\u00f3n rom\u00e0nics del segle XI, d\u2019estil llombard i murs de carreus de pedra sorrenca.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A partir d\u2019aqu\u00ed, en el costat est, la Sagristia i l\u2019edifici de la Catedral.<\/p>

L’exterior de l’absis central, aix\u00ed com la part superior del transsepte, el recorre una galeria formada per arcs de mig punt sobre columnes geminades coronades per capitells decorats, evoluci\u00f3 \u00faltima de la decoraci\u00f3 d’arcuacions cegues de l’arquitectura llombarda,<\/p>

Per sota d’aquesta galeria, s’obren a l’absis central tres grans finestrals amb arquivoltes sobre columnes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la paret nord s\u2019obre una porta que dona a l\u2019exterior del mateix estil de la porta central de la fa\u00e7ana. Per sobre una sanefa d\u2019arquivoltes cegues.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tota l\u2019estructura de l\u2019edifici, amb les dues grans torres compactes als extrems del transsepte i les dues mes petites dels extrems de la fa\u00e7ana, juntament amb els murs, donen l\u2019efecte d\u2019una fortalesa. De fet, en la tempestuosa vida feudal, havia estat un \u00faltim recurs defensiu.<\/p>

Les dimensions totals de l’esgl\u00e9sia s\u00f3n de 52.82 metres de longitud, 19.80 m d’al\u00e7ada de la nau central, les laterals de 11.18 m. L’amplada total \u00e9s de 23.42 m. El transsepte mesura 36 m i la c\u00fapula del cimbori s’eleva a 24.67 m d’al\u00e7ada. Per la seva banda, el quadrat irregular del claustre mesura aproximadament 35 x 32 metres.<\/p>

A l\u2019interior, la nau central est\u00e0 dividida en quatre trams per arcs torals, i coberta amb volta de can\u00f3, i acaba en un absis semicircular que t\u00e9 una absidiola inscrita dins l’espessor del mur de tancament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la nau central, als peus del temple en direcci\u00f3 a l\u2019entrada principal, es troba a mitja altura un orgue datat en el primer quart del segle XX. Des de 1473 ja disposava d\u2019orgue.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les naus colaterals, m\u00e9s baixes, estan cobertes amb volta d’aresta.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les tres naus estan separades per pilars de secci\u00f3 en forma de creu i columnes adossades als angles que tenen llur antecedent en Sant Vicen\u00e7 de Cardona.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un gran transsepte est\u00e0 cobert amb volta de can\u00f3. A banda i banda del transsepte, s’erigeixen dues torres de planta quadrangular, que determinen a l’exterior la fisonomia fortificada de l’edifici.<\/p>

Als extrems del transsepte, ocupant l\u2019interior de les torres, es troben dues capelles.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al costat sud del transsepte hi ha la Tomba de Joan Desp\u00e9s<\/em>, bisbe d\u2019aquesta di\u00f2cesis mort en 1530, amb unes pintures murals d\u2019estil\u00a0renaixentista\u00a0que es van fer com a part de la decoraci\u00f3 de la tomba.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La capella del costat nord del transsepte est\u00e0 destinada al baptisteri, amb la pila baptismal en pedra..<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El creuer amb c\u00fapula sobre petxines, amb una marcada cornisa recolzada sobre modillons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Situada a l’absis central en una petita\u00a0 forn\u00edcula hi ha la imatge rom\u00e0nica de la Mare de D\u00e9u, de la\u00a0 primera meitat del segle XIII, tamb\u00e9 coneguda com a Mare de D\u00e9u d’Andorra.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La\u00a0 cap\u00e7alera presenta cinc absis. Disposats al costat de l’absis central, i inscrits dins el gruix del mur del transsepte, hi ha dos absis semicirculars a cada costat, que no es manifesten a l’exterior, seguint els models italians.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l\u2019absis enfront de la nau esquerra hi ha exposats 6 fragments del retaule de Sant Ermengol, dels segles XVI-XVIII.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u201cConstrucci\u00f3 del cami dels tres ponts\u201d. Fragment del Retaule de Sant Ermengol. Catedral de La Seu d'Urgell<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El claustre<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El claustre, del segle XII, te forma quadrangular irregular. A la panda sud, en el seu costat esquerra, limita adossada amb el lateral nord de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel, per on hi ha la porta d\u2019entrada al seu interior. A la meitat aproximadament de la panda una altra porta condueix al pati del Museu i te sortida a l\u2019exterior del recinte, a la Pla\u00e7a del Deganat.<\/p>

Des d\u2019aquest espai es disposa de magnifiques vistes sobre el cos de la Catedral i sobre la torre de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel.<\/p>

Podem veure com al lateral sud del cimbori s\u2019al\u00e7a una espadanya amb tres campanes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Est\u00e0 envoltat per quatre\u00a0 galeries simples, amb 51 capitells esculturats, tots diferents. El\u00a0 1603 es va derruir la galeria de l\u2019est i es va substituir per set grans arcs amb pilars rectangulars.<\/p>

Adossat a la fa\u00e7ana sud de la Catedral, es situa la porta d\u2019acc\u00e9s a la Catedral, amb cinc arquivoltes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Com a curiositat, en uns arcs del claustre es mantenen les refer\u00e8ncies d\u2019algun proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Esgl\u00e9sia de Sant Miquel<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’actual esgl\u00e9sia de Sant Miquel, dedicada fins al segle XIV a Sant Pere, \u00e9s l’\u00faltim vestigi de l’activitat constructiva del bisbe Ermengol a la Seu d’Urgell durant el segle XI.<\/p>

L’esgl\u00e9sia t\u00e9 una sola nau, amb transsepte en forma de T i volta de can\u00f3, i tres absis semicirculars, un de central m\u00e9s gran i dues absidioles.<\/p>

La cap\u00e7alera, amb el tres absis i el transsepte, s\u00f3n originals rom\u00e0nics.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0La nau ha estat sotmesa a diverses modificacions, com l\u2019afegit de la coberta amb bigues de fusta sobre arcs de diafragma apuntat al segle XIV o la reconstrucci\u00f3 total del mur sud en una restauraci\u00f3 al segle XX.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El mural rom\u00e0nic de l’absis, es conserva incomplet en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona. En ell, es distingeix una gran imatge de Crist en Majestat dins d’una m\u00e0ndorla flanquejada pel Tetramorf (els quatre s\u00edmbols evang\u00e8lics) que presideix la conca absidal. En el registre mig es representa una s\u00e8rie d’ap\u00f2stols, entre els quals s’inclou tamb\u00e9 la figura de Maria, mare de Jes\u00fas. El registre inferior, que no s’ha conservat, devia d’estar pintat amb cortinatges que imitaven teixits de luxe.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Pintures murals de l'antigua Esgl\u00e9sia de Sant Pere (avui de Sant Miquel) al MNAC (Foto Museo Nacional d\u2019Art de Catalunya<\/a>)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Museu Dioces\u00e0 de la Seu d\u2019Urgell<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al centre de la panda sud del claustre una porta dona acc\u00e9s a un pati amb l\u2019entrada al Museu Dioces\u00e0 d\u2019Urgell.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fou creat el 1957 durant l’episcopat del bisbe Ramon Iglesias\u00a0 Navarri. Des dels seus inicis a la Sala Capitular de la Catedral s’hi\u00a0 han realitzat successives ampliacions i reformes, l’\u00faltima al 1988.\u00a0 Actualment ocupa l’antiga casa del Deganat i la Capella de la\u00a0 Pietat.<\/p>

La col\u00b7lecci\u00f3 del Museu est\u00e0 formada per peces procedents del\u00a0 tresor de la Catedral i de les diferents parr\u00f2quies de la Di\u00f2cesi:\u00a0 pintura, escultura, orfebreria, lipsanoteques, indument\u00e0ria, c\u00f2dexs, des de l\u2019\u00e8poca rom\u00e0nica fins al segle XX. Destaquen les\u00a0 pintures murals de Baltarga (segle XII), el Crist d’Olp (segle XIII), el\u00a0 c\u00f2dex miniat del Beatus (segle X), un conjunt de lipsanoteques i reliquiaris (segle XI-XII), el retaule d’Abella de la Conca de Pere\u00a0 Serra (segle XIV), la Verge de la Dormici\u00f3 i el Retaule de la Pietat del\u00a0 segle XVI de l’escultor Jeroni Xanxo, i l’urna d’argent de sant\u00a0 Ermengol, de Pere Lleopart (1753), entre d’altres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mare de D\u00e9u d\u2019Olp. Segles XIII-XIV (Pallars Sobir\u00e0) <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mare de D\u00e9u de Ginestarre (Pallars Sobir\u00e0) Segles XIII-XIV <\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Crist d\u2019Olp. Segle XIII (Pallars Sobir\u00e0)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Mare de D\u00e9u de Sed\u00f3 (Segarra) Segle XIV i Sant Pere de Cubells (Noguera) Segle XIV<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Creu processional. Catedral (La Seu d\u2019Urgell). Siglo XIII<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Lipsanoteques. Siglos XI-XII<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Pintures murals d\u2019Aineto (Pallars Sobir\u00e0). Segle XII. Al centre la Mare de D\u00e9u de Ginestarre<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Pintures murals d\u2019Aineto. Pantocrator<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Crucifixi\u00f3. Estaon segle XII (Pallars Sobir\u00e0)<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Retaule de la Verge. Abella de la Conca (Pallars Juss\u00e0). Obra de Pere Serra. Segle XIV<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Urna de Sant Ermengol. Catedral. Obra de Pere Lleopart. 1755<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Un tomb per la ciutat<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Finalitzada la visita al conjunt catedralici i el Museu, era l\u2019hora de donar un tomb per la ciutat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
F52 1, Conjunt catedralici; 2. Carrer dels Canonges; 3. Carrer Major; 4. Convent de Sant Agust\u00ed (Biblioteca Municipal); 5. Parc Ol\u00edmpic del Segre i canal ol\u00edmpic; 6. Placa Catalunya<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un dels principals carrers de la ciutat medieval va ser el Carrer del Canonges<\/strong>, a l\u2019ombra del conjunt catedralici. Porticat a banda dreta o esquerra segons els trams, on residien els senyors laics i els eclesi\u00e0stics. El nom del carrer recorda encara la import\u00e0ncia i el gran paper que tenien els canonges en el govern de la ciutat. Un sector important amb gran poder adquisitiu i que gaudia juntament amb el bisbe de notables privilegis. Al segle XII es va extingir la vida en com\u00fa del canonges, fet que va obligar-los a buscar-se un allotjament digne del seu rang\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Carrer Major<\/strong>, porticat, \u00e9s el carrer que articula de nord a sud la ciutat vella. Te un recorregut particular ja que parteix de la Pla\u00e7a dels Oms, al costat nord de la Catedral en direcci\u00f3 oest, per despr\u00e8s girar 900 vers el sud i travessar tot el recinte antic. De fet, contorneja la fa\u00e7ana nord i de ponent de l\u2019antiga ciutat . \u00c9s fruit de l\u2019expansi\u00f3 extramurs que durant el segle XIII va donar lloc a la creaci\u00f3 de nous barris cap a ponent (vila nova) tal com reflexa la documentaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca, on es parla de la vila vella i la vila nova. Aquest creixement progressiu acabar\u00e0 configurant un llarg carrer Major.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un objecte interessant en aquest carrer \u00e9s la bladeria<\/strong>. En la fotografia anterior s\u2019observa a l\u2019esquerra dos blocs de pedra que corresponen a dues bladeries.<\/p>

La bladeria era el servei de mesuratge dels blats. Mitjan\u00e7ant aquestes mesures es podia controlar la compra i la venda de gra. Es tracta d\u2019un bloc de pedra treballada amb tres mesures de diferents capacitats, acabats en unes portelles per on s\u2019omplien els sacs de gra un cop mesurats. Les mesures de pedra que podem veure avui al carrer Major daten de 1579, malgrat que la data fou modificada per uns ve\u00efns canviant el 5 per un 3 (1379) cosa que pot portar confusi\u00f3.
Al segle XIX aquestes mesures es van quedar petites per la demanda que hi havia i l\u2019any 1840 se\u2019n va construir unes de noves, iguals que les antigues.
El propietari de la bladeria era el Bisbat d\u2019Urgell que l\u2019arrendava a particulars segons consta en contractes de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el moment que el carrer gira vers el sud, continua el seu paper d\u2019eix comercial i articulador urb\u00e0 de la ciutat vella.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al final del carrer Major, a l\u2019esquerra, se\u2019ns presenta l\u2019antic Convent de Sant Agust\u00ed al carrer Lluis de Sabater.<\/p>

L’any 1995 es va inaugurar la Biblioteca Municipal de Sant Agust\u00ed, ubicada a l’antiga esgl\u00e9sia del Convent de Sant Agust\u00ed, que fou habitat pels monjos d’aquest ordre des de la seva construcci\u00f3, a finals del segle XVI i fins a principis del segle XIX. Es tracta d’un edifici de cinc plantes, amb una estructura de ferro i vidre que contrasta fortament amb l’antiga construcci\u00f3..<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Al final del carrer Llu\u00eds de Sabater un ascensor ens permetria baixar superant el desnivell que porta al Parc Ol\u00edmpic de Segre.<\/p>

Com ja he dit al comen\u00e7ament, la manca de temps no em va permetre passejar-hi, i em vaig haver de conformar amb una visi\u00f3 des de d\u2019alt.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Era hora d\u2019anar a buscar el cotxe. El passeig de retorn el vaig fer per la part nova, seguint el Passeig de Joan Bordieu i el carrer de Sant Ot, en direcci\u00f3 nord. Seria l\u2019arteria principal actual de la ciutat amb epicentre a la Pla\u00e7a Catalunya.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A l\u2019arribar al p\u00e0rquing, se m\u2019oferia una perspectiva de la Torre de Solsona.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Em quedava encara una mica de temps i vaig optar per pujar fins al tur\u00f3 de la Torre de Solsona per gaudir d’una panor\u00e0mica sobre la ciutat de la Seu, situada en el seu entorn, i sobre el Castell de Castellciutat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El Castell de Castellciutat, que havia estat origin\u00e0riament la residencia dels Comtes d\u2019Urgell, est\u00e0 habilitat actualment com a hotel. Al fons, la Ciutadella que s\u2019hi va construir posteriorment, al segle XVIII.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Fi de la visita<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Retornant, seguint el curs del riu Segre, anava pensant en el conflictes entre senyors feudals, fossin comtes o bisbes. Pensava en els conflictes entre pa\u00efsos. Pensava en el bon viure d\u2019uns pocs i en el mal viure d\u2019uns molts. Pensava en els esfor\u00e7os i fatigues per construir i conservar all\u00f2 del que ara nosaltres gaudim per la seva bellesa, per la intensitat del seu llegat, per\u00f2 no pel seu significat original. Pensava, per tant, en la immensa diferencia de significat d\u2019un mateix objecte per a qui el va viure en el seu moment, de creaci\u00f3 o d\u2019imposici\u00f3, i en la banalitat de la nostra mirada de turistes. Pensava en el territori, de camp de suors a paisatge id\u00edl\u00b7lic.<\/p>

Tamb\u00e9 pensava en una ciutat moderna i acollidora. Tan lluny i tant a prop.<\/p>

Com deu condicionar la hist\u00f2ria i el territori als seus habitants actuals? D\u2019aix\u00f2 no en se res. Soc un passavolant.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Bases d\u2019informaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs La Seu d’Urgell<\/strong><\/p>

La Seu d’Urgell. Ajuntament<\/a><\/p>

La Seu d’Urgell. Wikipedia<\/a><\/p>

La Seu d’Urgell. Escapada rural<\/a><\/p>

La Seu d’Urgell. GEC<\/a><\/p>

La Seu d’Urgell. Laseumedieval<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs catedral<\/strong><\/p>

Catedral. Patrimoni gencat<\/a><\/p>

Catedral. Wikipedia<\/a><\/p>

Catedral. Monestirs<\/a><\/p>

Catedral. Jdiezarnal<\/a><\/p>

Catedral. Campaners<\/a><\/p>

Esgl\u00e9sia de Sant Miquel. Laseumedieval<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Webs museo<\/strong><\/p>

Museu. Museudiocesaurgell<\/a><\/p>

Museo. Wikipedia<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Web academic<\/strong><\/p>

La Seu d’Urgell, el \u00faltimo conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura<\/em><\/a>. E.C. Santamar\u00eda<\/p>

El proc\u00e9s de despoblament a les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell<\/em>.<\/a> Joan Manuel Soriano<\/p>

El proceso de desertizaci\u00f3n demogr\u00e1fica de la monta\u00f1a pirenaica en el largo plazo: Catalu\u00f1a<\/em><\/a>. D.M. Gallart<\/p>

Proyectos barrocos para la Seu d’Urgell<\/em><\/a>. Juan Bassegoda Nonell<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria formen un conjunt de gran inter\u00e8s al cor del Pirineu lleidat\u00e0. Una joia \u00fanica del rom\u00e0nics a Catalunya i Espanya i un … [ … ]<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6840,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,76,145,83,128,90,92,100,104,110],"tags":[],"class_list":["post-6956","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-religiosa-ca","category-ciutat","category-edat-mitjana","category-historia-ca","category-lleida-ca","category-monestirs-catedrals","category-museus","category-pobles-i-ciutats-amb-interes","category-preromanic-ca","category-vila","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50","no-featured-image-padding"],"yoast_head":"\nLa Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida) - El turista tranquil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria formen un conjunt de gran inter\u00e8s al cor del Pirineu lleidat\u00e0. Una joia \u00fanica del rom\u00e0nics a Catalunya i Espanya i un paisatge entre dues grans muntanyes: el Pirineu i la Serra del Cad\u00ed.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida) - El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria formen un conjunt de gran inter\u00e8s al cor del Pirineu lleidat\u00e0. Una joia \u00fanica del rom\u00e0nics a Catalunya i Espanya i un paisatge entre dues grans muntanyes: el Pirineu i la Serra del Cad\u00ed.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El turista tranquil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-09-08T16:32:35+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-06-18T08:55:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"533\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"admin\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"admin\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"21 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"admin\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"headline\":\"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)\",\"datePublished\":\"2018-09-08T16:32:35+00:00\",\"dateModified\":\"2020-06-18T08:55:34+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/\"},\"wordCount\":4236,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg\",\"articleSection\":[\"Arquitectura religiosa\",\"Ciutat\",\"Edat mitjana\",\"Hist\u00f2ria\",\"Lleida\",\"Monestirs, Catedrals\",\"Museus\",\"Pobles i ciutats amb inter\u00e9s\",\"Rom\u00e0nic\",\"Vila\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/\",\"name\":\"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida) - El turista tranquil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg\",\"datePublished\":\"2018-09-08T16:32:35+00:00\",\"dateModified\":\"2020-06-18T08:55:34+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\"},\"description\":\"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria formen un conjunt de gran inter\u00e8s al cor del Pirineu lleidat\u00e0. Una joia \u00fanica del rom\u00e0nics a Catalunya i Espanya i un paisatge entre dues grans muntanyes: el Pirineu i la Serra del Cad\u00ed.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg\",\"width\":800,\"height\":533,\"caption\":\"Catedral de La Seu d'Urgell\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"El turista tranquil\",\"description\":\"Blog de viatges\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.elturistatranquil.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5\",\"name\":\"admin\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"admin\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida) - El turista tranquil","description":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria formen un conjunt de gran inter\u00e8s al cor del Pirineu lleidat\u00e0. Una joia \u00fanica del rom\u00e0nics a Catalunya i Espanya i un paisatge entre dues grans muntanyes: el Pirineu i la Serra del Cad\u00ed.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida) - El turista tranquil","og_description":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria formen un conjunt de gran inter\u00e8s al cor del Pirineu lleidat\u00e0. Una joia \u00fanica del rom\u00e0nics a Catalunya i Espanya i un paisatge entre dues grans muntanyes: el Pirineu i la Serra del Cad\u00ed.","og_url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/","og_site_name":"El turista tranquil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/elturistatranquilo\/","article_published_time":"2018-09-08T16:32:35+00:00","article_modified_time":"2020-06-18T08:55:34+00:00","og_image":[{"width":800,"height":533,"url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"admin","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"admin","Temps estimat de lectura":"21 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/"},"author":{"name":"admin","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"headline":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)","datePublished":"2018-09-08T16:32:35+00:00","dateModified":"2020-06-18T08:55:34+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/"},"wordCount":4236,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg","articleSection":["Arquitectura religiosa","Ciutat","Edat mitjana","Hist\u00f2ria","Lleida","Monestirs, Catedrals","Museus","Pobles i ciutats amb inter\u00e9s","Rom\u00e0nic","Vila"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/","name":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida) - El turista tranquil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg","datePublished":"2018-09-08T16:32:35+00:00","dateModified":"2020-06-18T08:55:34+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5"},"description":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria formen un conjunt de gran inter\u00e8s al cor del Pirineu lleidat\u00e0. Una joia \u00fanica del rom\u00e0nics a Catalunya i Espanya i un paisatge entre dues grans muntanyes: el Pirineu i la Serra del Cad\u00ed.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/wp-content\/uploads\/F00-Catedral-de-La-Seu-dUrgell.jpg","width":800,"height":533,"caption":"Catedral de La Seu d'Urgell"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/la-seu-durgell-i-catedral-de-santa-maria\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La Seu d\u2019Urgell i Catedral de Santa Maria (Lleida)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/","name":"El turista tranquil","description":"Blog de viatges","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/#\/schema\/person\/16f607c3079b96ed0c530a52e6b58bb5","name":"admin","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1fbaf22aee75fcbb29a2f97b107f95d25d3a19b7c3416105be10269872673e8d?s=96&d=mm&r=g","caption":"admin"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6956","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6956"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6956\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31269,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6956\/revisions\/31269"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6840"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.elturistatranquil.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}