Bodegas Pascual Fernández-Frontera Natural (D.O. Arribes) en Fermoselle (Zamora), encarna un model de celler petit, familiar, orientat a la defensa i recuperació de patrimoni material i immaterial d’una viticultura d’identitat, rescatant varietats en perill i apostant per vins monovarietals.
Bodegas Pascual Fernández-Frontera Natural. (D.O. Arribes)
Carrer Subida de Fontanicas, 38-42. 49220. Fermoselle. Comarca: Sayago. Província: Zamora. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 41°19’02″N 6°23’37″O. Altitud: 646 msnm.
Web: sietepeldaos
Telèfon: +34 630 027 097
Mail: bodega@bodegaspascualfernandez.com
Visita: 2024
Índex
Bodegas Pascual Fernández-Frontera Natural. D.O. Arribes. Fermoselle. Zamora
Al cor de Fermoselle, a la ratlla natural que marca el Duero entre Espanya i Portugal, s’assenta Bodegas Pascual Fernández-Frontera Natural, el projecte vitivinícola de José Luis Pascual i Sonia Fernández. Sota la marca Siete Peldaños, el celler ha aconseguit en pocs anys convertir-se en un referent dins de la Denominació d’Origen Arribes gràcies a una aposta clara: recuperar varietats autòctones i elaborar vins que parlin amb veu pròpia d’aquest territori aspre, granític i ple d’història.
El territori i una mica d'història
Al nord-oest de la Península, on el Duero es fa frontera entre Espanya i Portugal, el riu adquireix una bellesa espectacular, ja que la seva llera s’estreny i aprofundeix, creant els espectaculars Arribes del Duero.
Al confí sud-occidental de la comarca zamorana de Sayago, tancat pel riu Duero al ponent i migdia, i el Tormes al sud, s’alça la vila de Fermoselle, i en ella les Bodegas Pascual Fernández-Frontera Natural.
Els Arribes estan formats pels pendents riberencs que des de temps immemorables s’aprofiten per a l’agricultura de feixes per la bonança tèrmica que propicia l’escarp i que ha afavorit el cultiu de la vinya i l’olivera.
Els sòls que tenen la roca mare a “flor de pell” gairebé sense terra per sobre de la massa granítica, i també pissarrosa, que s’ha anat enfonsant per sortir de sorres i gresos als sòls sobre els quals els ceps centenaris extreuen la matèria orgànica que amb prou feines troben.
Pel que fa a Fermoselle, em remeto al Post Fermoselle ja publicat.
Per la seva banda, el matrimoni José Luis Pascual i Sonia Fernández gestava un projecte vitivinícola de recuperació dels històrics ceps autòctons que va culminar el 2019 quan posen en marxa Bodegas Pascual Fernández-Frontera Natural.
Bodegas Pascual Fernández. 7 peldaños
La filosofia del celler se centra a posar en valor la vinya vella —molts ceps superen els seixanta anys— i a treballar amb les castes autòctones que durant dècades van estar a punt de desaparèixer. En feixes de fort pendent i sòls pobres amb roca mare aflorant, creixen ceps de Brunyal, Juan García, Mandón, Garnatxa o Ull de Llebre, al costat de blanques com Malvasia, Donya Blanca o la singular Puesta en Cruz.
El respecte pel paisatge es combina amb tècniques tradicionals de viticultura i vinificació que busquen expressar el caràcter únic dels Arribes. Cada vi és una monovarietal: s’elabora amb un sol raïm perquè els matisos no es dilueixin, sinó que es converteixin en protagonistes.
Expliquen que el nom Siete Peldaños és alguna cosa més que una marca. Remet tant a un significat simbòlic —el set com a nombre de plenitud i perfecció— com a un element real del celler: els set esglaons que condueixen a l’aljub d’una de les instal·lacions velles recuperades. Allà, en galeries excavades en granit i arcades centenàries, el visitant descobreix un pou que antigament servia per a rituals de purificació, i que avui forma part del relat enoturístic de la casa.
La visita a Bodegas Pascual Fernández-Frontera Natural
L´experiència enoturística de la visita té tres fases. Primer, visitar tres cellers centenaris. Un excavat com a cova que s’endinsa a les entranyes de la terra. Les altres dues caves construïdes al segle XIX a partir d’elements constructius procedents del desmantellament del castell de Doña Urraca.
A continuació, conèixer el procés de producció del vi al cup modern i les caves on el raïm es converteix en vi.
Per acabar, la indispensable sessió de tast de tres dels seus vins.
Actualment, produeixen 12 elaboracions diferents amb un límit de producció de 50.000 ampolles a l’any, totes amb el nom de Siete Peldaños, seguit per la varietat, ja que gairebé totes són monovarietals.
Ens expliquen que el raïm procedeix d’11 hectàrees de vinya pròpia composta per petites parcel·les situades al terme de Fermoselle, en especial, als bancals de vessant, treballant vinyes de més de 60 anys seguint les pràctiques tradicionals dels vells viticultors de la zona.
Encara que en aquestes condicions els rendiments són molt escassos (entorn de 1.500 kg/ha en anys bons), i un origen de part dels ceps superior a 110 anys, ve compensat per la qualitat del vi que s’obté.
A més, estan treballant en la recuperació de 10 hectàrees. de bancals i paredons als vessants del Duero i el Tormes, amb un pendent de més del 50% i paredons de més de 4 metres d’alçada que repten a la gravetat. Amb una exposició perfecta i un clima idíl·lic, els ceps creixen sobre roca granítica mare acaronats per la brisa del riu i el pas inexorable del temps d’aquelles parcel·les que ara recuperen i de les que s’obtenien les que ells consideren els millors raïms de la Península Ibèrica.
Celler 1
El primer celler que visitem, al carrer de Requejo, és una primitiva cova excavada a la roca granítica, a la qual es baixa per una escala llaurada a la mateixa roca.
Al costat, com veurem des de dins, la boca d´entrada del raïm.
Ens trobem en un recinte totalment funcional on es trepitjava, elaborava i guardava el vi.
Per l’obertura en pendent des del carrer s’introduïa el raïm que es trepitjaria al cup.
Una de les característiques d’aquest subsol perforat, on pràcticament cada casa disposava de la seva cova, és que moltes es connectaven entre si, com s’aprecia al fons de la cova.
Una cosa que sorprèn el visitant és l’habilitat per resoldre problemes pràctics amb solucions aparentment simples. En aquest cas, per evitar que la humitat que traspua les parets inundés el terra, un tramat de fils en pendent servien perquè l’aigua llisqués cap a un lateral de la cova on es recollia l’aigua.
Celler 2
El segon celler de la visita es troba al mateix carrer de Requejo, formant el soterrani d’una casa on s’accedeix des del pati de la part posterior, a través d’un carreró cobert.
Aquí ens trobem amb un model arquitectònic elaborat. La cava és una gran sala rectangular amb una volta que se sosté sobre arcs de pedra de mig punt.
Segons se’ns va explicar, aquesta arquera procedeix del desmantellament del castell de Doña Urraca al segle XIX, quan aquest ja no tenia funció defensiva.
Actualment, aquest cup està fora d’ús.
Al fons un aljub.
Com a símbol d’un dels objectes important en el trasllat i el comerç del vi, es mostra penjat en una finestra una bota, probablement de pell de cabra, de les quals se’n criaven moltes a la zona.
Celler 3
Per ubicar l’elaboració del vi actual, Bodegas Pascual Fernández va recuperar dos antics cellers, edificis catalogats i protegits com a Patrimoni Històric Artístic, per a la sala d’elaboració, botes i boteller posant en valor una arquitectura vernacla que potencia l’empremta jueva al granit de les seves arcades, al pou d’aigua que servia per a ritus de purificació i als set graons, un a un, que es trepitjaven per entrar a l’aljub.
Així doncs, el celler ocupa dos casalots rehabilitats del 1857, i adaptats a les necessitats tècniques necessàries per a l’elaboració de les ampolles de Siete Peldaños.
A la planta superior del primer casalot hi ha la sala d’elaboració on s’apliquen criteris enològics moderns en els processos de fermentació i criança destinats a rescatar la personalitat de cadascuna de les castes.
A la cava de l’edifici s’hi accedeix pels set graons, que constitueix una mostra d’arquitectura vernacla.
Es reconeix exteriorment la presència de la cava pe les clàssiques obertures d’aireig a la façana.
Igual que el segon celler visitat, la cava està formada per un recinte amb arcades de pedra d’arcs de mig punt i coberta de pedra, també procedents del castell de Doña Urraca.
Aquí hi ha el boteller, amb la porta al fons d’accés a l’aljub.
A les tines de fang es perfilen els vins blancs.
L´afinament del vi s´acaba en ampolla.
El soterrani de l’edificació contigua està destinat a cava de botes.
A la llinda el número 1857 reflecteix l’any de rehabilitació de l’edifici.
El procés d’elaboració culmina en uns vins de terrer, negres i blancs, amb produccions petites i cuidant fins a l’últim detall, des de la vinya fins al suro.
Vins que han rebut premis, crítiques i altes puntuacions any rere any.
El tast
El tast de vins té lloc a la planta superior d’aquest edifici.
El terra de vidre permet apreciar la part superior de les arcades de la cava que es van traslladar des de l’edifici del castell.
A partir d’aquí, cal oblidar-se de les fotografies i concentrar-se al vi.
Constatarem la qualitat d’aquests vins tan especials.
Fi de la visita
No soc expert en vins, i no puc portar més enllà les meves valoracions. Només sé que ha estat una visita que ha valgut la pena per penetrar a la profunditat de la terra i a la passió d’una família pel vi i recuperar el patrimoni històric i cultural d’un territori de gran personalitat.
Es considera que Bodegas Pascual Fernández-Frontera Natural, sota la marca Siete Peldaños, representa un dels projectes vinícoles més personals i recuperadors del patrimoni a Fermoselle (Zamora), impulsant la viticultura de la D.O. Arribes des de la qualitat, tradició i conservació de varietats autòctones i singulars.