El turista tranquil
El per què d’aquest Blog
Per què aquest Blog? Per compartir amb d’altres l’experiència d’un turisme tranquil.
Estava comentat amb la família el difícil que era trobar a Internet llocs per anar a passar uns dies de turisme tranquil com m’agrada i sobre el que en tinc una certa experiència. Va ser llavors que em van animar a compartir aquesta experiència per si podia ser útil a algú. Rumiant-hi no em va semblar una mala idea, i aquí estic.
Cal, abans que res, aclarir què entenc per turisme tranquil.
Per a mi es tracta d’aquell turisme que pretén gaudir en profunditat d’un bon menjar, d’un ambient agradable, d’un lloc confortable, en un entorn que aporti valors culturals i geogràfics que ens plaguin en aquell moment del nostre esperit i estat d’ànim…… i que es puguin aconseguir a un preu raonable.
Estaríem lluny de la lògica del “turista compulsiu”: voler visitar en un dia Roma, o Florència, o París, o Londres, o Barcelona o Madrid (inclosos el Museo del Prado, El Centro Reina Sofía, la Fundación Thyssen, el Caixa Fòrum i el Retiro, el Palacio Real, el Barrio de Las Letras, etc., etc….).
A la pràctica, vol dir anar a un hotelet u hostal petit, a ser possible familiar -però no és imprescindible perquè hi ha llocs en que el servei és ofert per persones atentes i agradables sense que en siguin els propietaris-, amb un restaurant que et faci venir ganes d’anar a fer-hi tots els àpats, amb una decoració agradable (fugint de la decoració tradicional “rural” impersonal i sense cap gust, o amb molt mal gust, freda -encara que hi hagi molta ceràmica i objectes “tradicionals”-, de mobles comprats sense cap sensibilitat a la botiga de la cantonada o arreplegats d’un traster) i una habitació confortable on es pugui llegir durant tota una tarda -ni que sigui estirat al llit amb uns bons coixins-.
No es tracta d’estar tancat tot el dia a l’edifici. Per tant, l’entorn a d’oferir incentius per passejar i fer caminades, siguin més o menys llargues, de matí o de tarda, i sobretot un passeig abans de sopar.
I, per fi, la zona ha d’oferir opcions per organitzar sortides de mitja jornada (per poder tornar a gaudir de la cuina del lloc d’estada) o de jornada sencera (però per tornar a sopar), però sense estrès ni obsessió –quan vingui de gust més o menys improvisadament-.
Podeu veure que, en la meva concepció, la cuina del lloc és molt important. Un turisme tranquil gira a l’entorn de ben menjar i de ben-estar, més que no pas de molt fer el turista de voler veure-ho tot.
La durada de les estades
En el model de turisme tranquil aquí proposat les sortides s’han programat de 4-6 dies, no feiners i fora de temporada. De dilluns a divendres és una bona opció.
Els trajectes
Des de Barcelona, qualsevol punt de l’Espanya peninsular està situat a una distància màxima d’uns mil i pocs quilòmetres. Per exemple, segons Google Maps: 1.090 km fins a A Corunya, 10h 30m; 1.088 km fins a Huelva, 10h 05m). Això vol dir, que circulant a una velocitat convencional i tenint en compte l’extensa xarxa d’autopistes i d’autovies de què disposem, qualsevol trajecte es pot fer com a màxim entre 12 – 14 hores (incloses 2 hores de parades i descans) . Si es comença un viatge a les 6:00 del matí vol dir que pots arribar a qualsevol destinació abans de les 8:00 del vespre. D’aquesta manera, per fer una sortida has d’invertir com a màxim dos dies pel desplaçament. Sí preveus cinc dies per una sortida et queden ben bé tres dies per gaudir d’un turisme tranquil en el casos de màxima llunyania.
Sortint a les 6:00 h del matí no es troben els embussos a les carreteres i autopistes dels que comencen la jornada laboral. En el meu cas, el molt habitual pas per Saragossa es produeix també a una hora de tràfic poc conflictiu, al voltant de les 10:00 del matí, després d’haver fet una parada de rigor a l’Àrea de servei de “Los Monegros” a la AP2.
Com que el dilluns no farem ús de gaires serveis, més enllà dels que es troben en el recorregut d’autopistes i carreteres, s’evita l’habitual tancament per descans dels serveis turístics d’aquest dia de la setmana. La resta d’activitat comercial tota està oberta per si es necessita.
Quan organitzo una sortida de màxima distància, posem-hi de Barcelona a la Costa da Morte, l’indicador de temps del trajecte previst a Google Maps és d’unes 10 h 40 m. (1.140 km fins a As Garzas). N’hi afegeixo dues hores més per parades i descansos amb el que entre 6 i 8 de la tarda puc arribar tranquil·lament a la meva destinació. Des de Barcelona s’ha de tenir en compte que com que els trajectes son, poc o molt, en sentit oest es por arribar a guanyar 1 hora de Sol i s’arriba encara amb claror diürna, que és més descansat per conduir.
Cal dir que m’agrada molt conduir i no em cansa; aquest és un requisit important.
La vegada que per fer aquest trajecte vaig pensar que podia ser interessant dividir el desplaçament en dos dies fent parada a mig camí per dormir, concretament a Burgos, vaig constatar que per a un “viatge zonal” ( aquell en què el teu interès és restar a un lloc d’allotjament tots els dies) perdia el temps, pràcticament dos dies per trajecte, que encaria el viatge i que es reduïa molt el temps de tranquil·litat, amb les molèsties afegides haver d’entrar i sortir d’un hotel per una nit.
Diferent és si organitzes un “viatges seqüencial”, desplaçant-te cada dia, o cada dos dies, d’un lloc a un altre en un trajecte més o menys llarg, per recórrer un territori ampli, per exemple si vols fer el Camí de Sant Jaume.
En la meva experiència, en els trajectes llargs s’ha de fer un menjar lleuger sense entaular-se al migdia (entrepans de pernil més o menys decents, pastís de poma, formatge o tarta santiago i cafè es troben a totes les àrees de servei) ja que es tracta de no cridar a la son. També portar un pack de “supervivència alimentària” per la resta del dia (ametlles crues, nous, formatgets, poma, plàtan o raïm, potser uns trossos de secallona, picos, …. i molta aigua). Amb aquesta alimentació arribes en perfecte estat a la destinació.
Però també i poden tenir cabuda altres propostes ¡¡¡
Reflexionant a partir de la primera idea exposada fins aquí, he pensat que podria incloure altres propostes sota la mateixa filosofia d’un turisme tranquil.
El resultat ha estat estructurar el Blog en 4 àrees temàtiques:
- El turisme tranquil
- Joies al territori
- Pobles i ciutats amb interès
- Una altre manera de fer el Camí de Sant Jaume
En tots els casos, el Blog es fonamentarà en experiències personals de llocs en els que he estat, però també contindrà desitjos de llocs i coses que m’agradaria fer si hi tornes i que no vaig fer en el seu moment. En principi sempre dins dels límits territorials de l’Espanya peninsular.
1. Turisme tranquil
Un problema que planteja aquest tipus de turisme, que no és tan de fer i mirar coses com de gaudir del lloc i l’instant, és que quant millor hagi estat l’experiència que has tingut, més ganes tens de tornar-hi una altra vegada, encara que sigui per repetir les mateixes coses i tornar a visitar els mateixos llocs. Perquè el que més compte és tornar-ho a viure amb tanta o més intensitat que la primera -o segona- vegada.
Però, d’altre banda, vols anar a altres llocs que no coneixes, ja que el món és ple de llocs vitals.
I el temps, i els recursos, són limitats.
Al final, la solució ve per deixar-se portar en el moment de cada decisió pel teu estat vital. Deixar-se conduir sensiblement cap a la novetat o cap a reviure experiències i sensacions que et van omplir en un altre moment.
En l’estructura començaré per concretar el lloc d’allotjament. Cóm vaig arribar a decidir-me per aquell lloc concret que, com es veurà, ha anat responent a incentius i fonts d’informació molt diferents. M’interessarà mostrar quina va estar l’experiència vivencial de la meva estada.
La meva intenció és presentar aquelles sortides i llocs que van ser exitosos en els seus resultats de turisme tranquil.
En principi no em sembla oportú parlar d’experiències no reeixides. Poden haver canviat les condicions que les van fer fracassar més o menys, i pot ser que si ara les repetís foren exitoses. Malgrat tot no defujo plantejar alguna d’aquestes experiències, ja que el lloc i el territori no en tenien la culpa i donat que ofereixen àmbits d’experiències molt interessants.
Per la mateixa raó de que el pas del temps pot haver fet canviar les condicions dels llocs que comentaré, faré esment de l’any de l’experiència. Com que en general totes seran properes en el temps espero i desitjo que per a aquests llocs es mantingui el valor que per a mi van tenir en el seu moment. Una repassada per Internet de cada lloc pot ajudar a imaginar si les condicions actuals mantenen la qualitat que jo els hi atribueixo.
2. Joies al territori
La intenció d’aquesta part del Blog és la de presentar llocs puntuals del territori que sobresurtin, des del meu punt de vista, com a joies al territori i que valguin la pena de fer l’esforç d’acostar-si per poder gaudir d’elles. Hi haurà joies grans, que són àmpliament reconegudes, però també, i potser és el que considero més interessant, petites joies menys conegudes o amagades a la ombra de les famoses, o perdudes en llocs més o menys allunyats dels circuits turístics generals i que continguin algun element de valor, sigui paisatgístic, per la càrrega històrica, per la seva arquitectura civil, religiosa o militar -conjunts monàstics o castells-, així com assenyalar museus petits o especialitzats que disposin d’un valor interpretatiu pel territori o per la història.
3. Pobles i ciutats amb interès
Voldria presentar en aquest apartat pobles i ciutats que, més enllà d’esser bonics, continguin elements d’interès per ser visitats. És evident que un d’aquest elements d’interès pot ser la seva bellesa com a conjunt.
4. Una altre manera de fer el Camí de Sant Jaume
Al plantejar-se fer el Camí de Sant Jaume és fer-lo a peu (forma històrica tradicional), en bicicleta (mitja ja més modern), a cavall (no tant popular) o en cotxe (fent jornades de llargues distàncies). Però l’any 2015 vaig tenir ocasió de seguir el camí francès, des de Logroño fins a Santiago de Compostela, a un altre ritme que va propiciar altres objectius.
El fet és que tres estudiants joves em van demanar si volia fer-los de cotxe de suport –per portar els seus estris i per auxiliar-los en cas de necessitat-. Em va semblar una proposta interessant i vaig acceptar.
Què va tenir de diferent? Doncs la de poder fer un recorregut molt particular i tranquil, d’acord amb la filosofia que impregnarà aquest Blog.
M’agrada definir-lo com un Camí de Sant Jaume en trajecte en pinta. M’explico. Els 3 pelegrins feien etapes diàries d’uns 60 km i d’una durada de bastantes hores segons el trajecte i les condicions meteorològiques. I jo que faria si en molt menys d’1 hora arribaria al destí de l’etapa? Aquí apareix el trajecte en pinta: fer el recorregut sortint del trajecte directe per anar endinsant-me pel territori, a dreta i/o esquerra, per anar a visitar joies amagades, poblets amb vida camperola o abandonats o semi-abandonats, deturant-me per gaudir dels paisatges que se m’oferien al llarg dels camins, sense les preses habituals d’un trajecte en automòbil. Una certa planificació, però molt d’improvisació, van guiar aquesta forma de fer. No sempre va ser així, ja que alguns incidents dels ciclistes van truncar el meu discórrer tranquil. Però això formava part d’aquesta forma de fer el camí.
Havia fet diverses vegades el trajecte fins a Galicia però sempre amb la pressa per arribar a destí. En aquests trajectes pensaves que seria interessant deturar-se en algun punt o altre, però el temps sempre apressava. Aquest camí em va mostrar l’interès i lo agradable que és fer etapes tranquil·les, de manera que, com deia el poeta, lo important no és el destí sinó el plaer del camí.
Mica en mica aniré incorporant les 9 etapes d’aquest Camí.
* * *
Aquesta experiència que ara començo no se on em portarà, però desitjo que si algú la llegeix, pugui despertar-li, si més no, el plaer de somiar llocs per veure i coses a fer-hi, gaudir i aprendre.
