ÀLBUM DE FOTOS
El nucli antic de la ciutat de Zamora constitueix un conjunt on destaca allò medieval, amb un patrimoni romànic especialment religiós, i un traçat urbà que reflecteix la seva història secular.
Zamora històrica
Zamora. Comarca: Tierra del Pan. Província: Zamora. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 41°30’11.6″N 5°44’47.3″O. Altitud: 649 msnm. Població: 59.506 habitants (2024)
Web: turismo-zamora
Bé d’Interès Cultural (BIC): Conjunt Històric
Visita: 2024
Índex
Zamora històrica. Tierra del Pan. Zamora
La ciutat de Zamora s’emplaça al nord-oest de la Meseta, a la vora del riu Duero. El seu nucli històric s’assenta sobre un esperó rocós que domina un ampli meandre de la llera, cosa que confereix al lloc un alt valor estratègic i defensiu. El territori circumdant correspon a la comarca de Tierra del Pan, caracteritzada per paisatges de plana, sòls fèrtils i un clima continental que ha afavorit, des de l’antiguitat, l’assentament humà i l’explotació agrícola.
Els orígens de Zamora es remunten a època preromana, amb testimonis de poblament vetó i vacceus. Durant el domini romà es va consolidar com a enclavament viari vinculat al Duero.
A l’Alta Edat Mitjana, després de les campanyes de Alfonso III i la repoblació de Fernando I al segle XI, la ciutat va adquirir un paper clau com a plaça forta en la línia defensiva del Duero davant de al-Àndalus. D´aquest període daten les primeres muralles, l´alcàsser i la catedral romànica, que marquen el perfil monumental de la urbs.
Al llarg de l’Edat Mitjana, Zamora va ser escenari d’episodis històrics decisius, com el setge de 1072 en què va morir Sancho II de Castilla. La seva condició de ciutat fronterera va propiciar un notable desenvolupament urbà i la construcció de successius recintes murats que li van valer el sobrenom de “la bien cercada”. Entre els segles XII i XIII va assolir un considerable apogeu econòmic, sustentat en l’agricultura, el comerç fluvial i el dinamisme del seu cabildo eclesiàstic.
L’Edat Moderna va suposar una certa decadència demogràfica i econòmica, encara que la ciutat va conservar rellevància administrativa i religiosa. A l’Edat Contemporània, després dels avatars de la Guerra del Francès i les transformacions del segle XIX, Zamora va mantenir el seu paper com a capital provincial, com ho testifica l’àmplia arquitectura modernista distribuïda per la ciutat.
El seu nucli antic constitueix un conjunt on destaca el medieval, amb un patrimoni romànic especialment religiós, i un traçat urbà que reflecteix la seva història secular.
De tots els temples romànics construïts especialment entre els segles XI i XIII, encara subsisteixen 23 esglésies romàniques a la ciutat de Zamora, de les quals unes 14 són al nucli històric
Àlbum de fotos de la Zamora històrica
El recorregut fotogràfic per la ciutat històrica de Zamora el dividiré en dues parts. A la primera seguirem les restes de les tres muralles que es van construir a la ciutat. A la segona farem un recorregut mostrant alguns dels monuments més significatius des de l’Edat Mitjana fins a l’etapa del Modernisme.
Las tres muralles
Entre els segles XI i XIV a la ciutat de Zamora el seu recinte emmurallat es va anar ampliant amb tres tanques successives, per això el sobrenom de “la bien cercada”.
El primer recinte (línia en vermell) es remunta al segle XI, després de la repoblació de la ciutat en temps de Fernando I, encara que ja existia una muralla prèvia aixecada l’any 893 durant el regnat de Alfonso III d’Astúries. Aquesta fortificació abasta el nucli antic de Zamora. Aprofita el fort desnivell entre els sectors nord i sud de la ciutat seguint la línia natural de l’altiplà que domina el riu Duero pel sud, aprofitant l’orografia com a defensa natural, i inclou construccions emblemàtiques com el castell i la catedral.
Els llenços i torres eren de carreuat i carreu, amb portes fortificades de les que perduren la Porta de Olivares, el conegut Portillo de la Lealtad (abans Portillo de la Traïció; com s’aprecia la història s’escriu segons qui mana) i la Porta de Doña Urraca.
Es conserva tot el traçat exterior (zones desdoblades en traç blau clar), mentre que ha desaparegut pràcticament tot el traçat que va quedar a l’interior de les ampliacions següents.
El segon recinte (línia de color taronja) es va construir entre els segles XIII i XIV durant un període d’expansió impulsat per l’augment poblacional i el desenvolupament urbà. Aquesta muralla s’estenia des de la torrassa de Santa Ana fins al de San Pablo, englobant el barri conegut com El Burgo, que incloïa ravals emergents com a Puebla del Espiritu i San Lázaro.
Construïda com una bossa d’expansió, partia del tram anterior a la porta de la Doña Urraca, s’expandia pel costat nord-est, fins al centre del costat oriental de la primera muralla. L’expansió posterior de la ciutat en aquesta direcció nord-est va comportar la destrucció de gran part d’aquesta muralla. El poc que es conserva està assenyalat de color blau clar.
La tercera muralla (traç de color marró), acabada entre els segles XIII i XIV, responia al creixement de Zamora durant la Baixa Edat Mitjana. S’estenia des del costat sud-oest de la segona muralla, a 70 metres d’on es trobava la porta Nova, descendint fins a la vora del riu Duero, i continuat en un angle de 90o seguint paral·lel a la llera fins a trobar-se amb el costat sud de la primera muralla, quan aquesta es dirigeix cap a l’interior del territori.
Es conserva pràcticament íntegrament (traçat blau clar), encara que no en altura. El tram del costat de llevant està gairebé complet en alçada. Mentre que el traçat sud, que segueix el marge del Duero, està pràcticament complet en el recorregut, però amb l’alçada reduïda, com s’observa seguint el passeig del marge del riu. Tenir en compte, a més, que la part interior va ser emplenada fins al nivell actual del mur. En aquest tram podrem apreciar la porta Tajamar, que no té sortida per l’interior emplenat, a mig recorregut fins al pont de Pedra.
El traçat protegia la part plana estratègicament més vulnerable de la de l’expansió urbana de la ciutat. A més, va servir de barrera en els moments d’inundacions del riu Duero com a protecció d’aquest raval.
La visita comença a la porta del Obispo i continua el recorregut en el sentit de les agulles del rellotge.
Recinte 1
Porta del Obispo (a)
Porta de Santa Colomba. Poterna Castell (c)
Portillo de la Traición o de la Lealtad (e)
Porta del Mercado (f)
Porta de Doña Urraca (k)
Recinte 2
Inici del recinte 2, cuesta de San Bartolomé (j)
Cuesta del Caño (l)
Ronda de porta Nueva (m)
Recinte 3
Punt d’arrencada muralla 3 sobre muralla 2. Ronda de porta Nueva (o)
Porta Nueva (p)
Ronda de Porta Nueva sur (q)
Porta de Toro (r)
Passeig del riu Duero (s a v)
Gir de 90o a la vora del Duero.
Porta Tajamar (u)
Recinte 1, tram sud
Muralla sud (x a a)
Recorregut monumental històric
Els estils arquitectònics urbans que més destaquen de Zamora són, en primer lloc, el romànic a esglésies i castell, després cases palatines i populars de l’època Moderna i, per fi, l’empremta del modernisme, especialment als barris d’expansió.
Los Pelambres (vista sobre Zamora) (1) (41°29’44.3″N 5°45’11.9″O)
Barri o raval de Olivares
Església romànica de San Claudio (2) (41°29′52″N 5°45′19″O)
Aceñas (molins) de Olivares (3) (41°29’50.8″N 5°45’15.5″O)
Jardins del Castillo – Pl. de la Catedral – C. Alcañices – C. Porta del Arzobispo
Portillo de la Traición o de la Lealtad (Parc de San Martín) (4) (41°30’01.8″N 5°45’15.9″O)
Edifici modernista dels laboratoris municipals de Zamora (5). Acull el Museu Pedagògic de Zamora.
Església de San Isidoro (6) (41°30′01″N 5°45′14″O)
Castell de Zamora (7) (41°29’58.9″N 5°45’19.9″O)
Catedral de Zamora
Catedral de Zamora (8) (41°29’57.7″N 5°45’15.4″O)
Casa del Cid (9) (41°29′55″N 5°45′14″O) i Porta de Olivares o del Obispo (10) (41°29’54.4″N 5°45’14.9″O)
Carrer del Troncoso – Pl. de Arias Gonzalo – Pl. Fray Diego de Deza – C. San Pedro i Pl. San Ildefonso
Porta del Troncoso (11) (41°29’56.5″N 5°45’12.7″O)
Mirador del Troncoso (12) (41°29’57.0″N 5°45’06.9″O)
Plaça de Arias Gonzalo (13)
Convent Religioses Marines (14)
Església Arxiprestal de San Pedro y San Ildefonso (15) (41°30′01″N 5°45′04″O)
Carrer Rua de los Francos i c. de Ramos Carrión
Església de Santa María Magdalena (16) (41°30′05″N 5°45′01″O)
Convent del Corpus Christi de las Clarisas Descalzas (17) (41°30′03″N 5°45′00″O)
Rua de Los Francos i c. de Ramos Carrión (18)
Palau dels Condes de Alba y Aliste (Parador) (19) (41°30′08″N 5°44′52″O)
Teatre Ramos Carrión (20) (41°30’08.9″N 5°44’50.8″O)
Antic edifici de la Diputació de Zamora (21) (41°30’10.0″N 5°44’49.3″O)
Plaça Mayor
Església de San Juan de Puerta Nueva (23) (41°30′12″N 5°44′49″O)
Ajuntament vell (24) (41°30’11.6″N 5°44’47.3″O)
Plaça Mayor (22)
Entrada al barri de San Juan de Puerta Nueva
Carrer de Balborraz (25)
Carrer Reina, Porta de Doña Urraca - Cuesta San Bartolomé – Pl. Puebla de Sanabria – C. de la Feria – C. Costanilla – Pl. del Fresco
Porta de Doña Urraca (26) (41°30′16″N 5°44′55″O)
Cuesta San Bartolomé (26)
Plaça Puebla de Sanabria (27)
Carrer Costanilla (28)
Carrers de S. Vicente i Quebrantahuesos – Pl. Sagasta – C. de Santa Clara – Pl. Mercado – C. de S. Andrés -Cta. del Caño – C. Porta Nueva – C. Horta
Església de San Vicente (29) (41°30′16″N 5°44′47″O)
Teatre Principal (30) (41°30′17″N 5°44′47″O)
Plaça Sagasta (31)
Casino (32) (41°30’15.0″N 5°44’42.4″O)
Palau de Momos (33) (41°30′16″N 5°44′44″O)
Església de Santiago del Burgo (34) (41°30′18″N 5°44′39″O)
Mercat de Abastos (35) (41°30’16.9″N 5°44’35.5″O)
Església de San Andrés (36) (41°30’13.1″N 5°44’36.3″O)
Cuesta del Caño (36) (muralla 2o recinte)
Carrer Puerta Nueva (37) (41°30’09.4″N 5°44’30.7″O)
Ponts sobre el riu Duero
Pont de Ferro (38) (41°30’00.4″N 5°44’23.6″O)
Pont de pedra riu Duero (39) (41°29’58.6″N 5°44’53.3″O)
