Castell de Peníscola (Castelló)

Entre 1294 i 1307, els templers van remodelar la fortalesa musulmana, imprimint-li un caràcter marcadament romànic, seguint el model de les fortaleses que l’Ordre havia aixecat a Terra Santa. Aquesta fase es caracteritza per la seva arquitectura sòbria i funcionalitat militar. La disposició general és quadrangular, adaptada a la irregularitat del penyal, amb murs alts i torres de planta cúbica.

Després de la dissolució de l’Orde del Temple el 1319, la fortalesa va passar a l’Orde de Montesa, que va fer reformes de menor abast, en part avui desaparegudes.

El 1411, l’Orde de Montesa va cedir el castell a Benet XIII, més conegut com el Papa Lluna, que hi va residir entre 1415 i 1423, mantenint-se amb el seu successor Climent VIII, com a basílica pontifícia, per la qual cosa la ciutat de Peníscola es convertia a la tercera seu papal del món. Aquesta etapa va marcar la màxima esplendor històrica del castell.

Als segles següents, el castell i les seves muralles van exercir funcions defensives davant d’atacs pirates i en el marc de conflictes bèl·lics com la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. Al llarg del segle XIX va ser utilitzat amb fins militars i al segle XX va passar a mans de l’Estat, que va emprendre successives restauracions per a la seva conservació.

Tot i aquests episodis, la seva configuració arquitectònica original s’ha conservat substancialment. Avui es considera un dels millors exemples conservats d’arquitectura militar medieval a la Comunitat Valenciana.

Va ser declarat Monument Historicoartístic Nacional el 1931. A més, el casc històric i el recinte emmurallat de Peníscola compten amb protecció urbanística i formen part dels béns inscrits en el Patrimoni Històric Espanyol. L’àmbit litoral en què s’ubica està integrat també al Parc Natural de la Serra d’Irta i al seu entorn marí protegit, cosa que hauria de reforçar la preservació paisatgística i ambiental de l’enclavament.