El Castre de Fazouro (Foz, Lugo) és un referent arqueològic per a l’estudi de la cultura de Castro i la seva romanització a Galícia atesa la seva situació costanera, la integració paisatgística i els vestigis arquitectònics que es conserven.
Castre de Fazouro (Lugo)
Direcció: Playa de Arealonga, Parroquia de Fazouro. Concello: Fox. Comarca: La Mariña Central. Província: Lugo. Com. Autònoma: Galicia
Coordenades: 43°36′12″N 7°17′55.7″O. Altitud: 4 msnm
Web: amarinalucense
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Visita: 2014
Índex
Castre de Fazouro. Foz. La Mariña Central. Lugo
Al post dedicat a la Costa cantàbrica entre Costa cantàbrica entre Cap Busto i San Cibrao vam tenir ocasió d’apropar-nos al Castre de Fazouro. Ara podem dedicar-li la màxima atenció. Tenir en compte que és un dels escassos castres marítims excavats i l’únic visitable de la costa cantàbrica gallega.
També ens hem aproximar a la cultura castrenya al post sobre el Castre de Viladonga, on remeto per acostar-se a aquesta cultura.
El Castre de Fazouro és Bé d’Interès Cultural (BIC) des del 2017 i es conserva com un museu a l’aire lliure d’accés públic i gratuït. Això no obstant, està afectat per factors de degradació, principalment l’erosió marina.
El territori
El Castre de Fazouro està situat a la parròquia de Fazouro, dins del municipi de Foz (província de Lugo, Galícia). S’emplaça sobre una petita península anomenada Punta do Castre o Punta Fazouro, al costat de la platja de Arealonga i en contacte directe amb el mar Cantàbric.
La seva estratègica localització costanera, sobre un sortint penya-segat, oferia condicions naturals defensives.
La superfície original s’estima al voltant de 700 m², si bé una part considerable ha desaparegut per l’erosió marina, i s’arribà a perdre probablement uns 30 metres de terreny cap al mar. Segons aquesta dada, les dimensions del castre serien gairebé el doble de l’espai visible actualment.
A les imatges aèries s’observa com sobre el penya-segat queden les restes de l’inici de dues construccions (8 i 9), cosa que significa que la resta ha estat absorbida pel retrocés de la superfície per efecte de l’erosió marina.
Una mica d'història
El Castre de Fazouro va ser habitat entre els segles I i III dC, un període en què es documenta la progressiva romanització del nord-oest peninsular. Les excavacions arqueològiques han posat de manifest una convivència entre les formes de vida castrenyes i la influència romana dins del poblat.
Les estructures construïdes corresponen al darrer moment d’ocupació del Castre (a finals del segle III dC). La seva estratigrafia denota una continuïtat en la construcció, ocupació i abandó, sense detecció d’altres restes pertanyents a un moment anterior.
Les primeres excavacions es van realitzar el 1963, seguides de noves campanyes el 1965 i treballs de posada en valor entre el 1988 i el 1993. L’última campanya del 1992 l’àrea excavada arribava a uns 400 m2.
L’assentament va arribar a ser un referent important per al coneixement de la cultura castrenya i l’adaptació dels seus habitants a la romanització, tant en aspectes arquitectònics com econòmics (activitat minera i comercial).
Un detall de la rehabilitació s’observa en unes línies de pedra blanca que recorren els murs que assenyalen el límit entre el mur original i la reconstrucció afegida per donar coherència al conjunt.
La visita al Castre de Fazouro
Estructura del castre
El castre de Fazouro ocupava una única península i comptava amb un sol recinte defensiu d’uns 700 m2, delimitat per un potent fossat excavat a l’istme que l’unia a terra. Les condicions naturals del penya-segat complementaven la defensa.
Com he assenyalat, allò que queda del castre ocupa uns 400 m2.
Un monticle allargat de terra reflecteix la forma i posició del mur defensiu, que a l’origen hauria de ser més potent i defensiu que l’indici actual.
Vull imaginar que tindria una porta i una estacada, com era típic dels castres.
Passat l’enclavament defensiu, s’obté una imatge general del castre amb el recinte 4 en primer terme.
Es poden observar nou estructures excavades: sis amb el perímetre complet ((1, 2 ,4, 5, 6 i 7) i tres parcials (3, 8 i 9).
Dels 8 i 9, només queda el mur occidental, mentre que tota la resta ha estat absorbida per l’erosió marina.
Les estructures tenen una funcionalitat diferent per a cadascuna. Per exemple, el número 7 reflecteix funcions culinàries (llar central, restes d’alimentació). La número 4 té un caràcter residencial amb policromat a les parets, paviment de fàbrica romana, etc. És possible l’existència de canvis a la configuració dins del jaciment, sense poder precisar el moment inicial de l’assentament.
La impressió que es té és que la part de la cantonada occidental (el costat esquerre per on s’entra), i que no es mostra cap resta de mur, hauria d’haver estat igualment ocupada, tret que fos una plaça d’entrada.
Arquitectura
Les edificacions presenten murs de pedra, patis enllosats i bancs de pedra adossats a les parets interiors, que havien de servir tant per al descans com per a activitats domèstiques.
El fet de ser un castre tardà, des del s. I dC, ja fortament romanitzat, sembla evidenciar-se pel fet que únicament es troba una edificació circular, davant de la resta de quadrangulars.
Aquest model d’habitatge circular tindria una estructura interna d’aquesta traça.
Els edificis quadrangulars podrien tenir una estructura d’aquest tipus.
Per tant, dominen les plantes aproximadament quadrades amb una presència irregular entre els cantons de l’edificació quadrats i/o arrodonits.
(Les referències de peu de foto segueixen l’ordre: d’esquerra a dreta; primer davant i després darrere.)
Els murs de cada construcció són independents i deixen un espai intermedi.
Els elements interiors es limiten a bancs de treball adossats a les estructures (1, 2 i 6). Van aparèixer llar als números (1, 2 i 7).
Tots els exteriors apareixen enllosats o amb restes de pavimentació, a causa de la preocupació pels drenatges.
A l’exterior van construir un enllosat (B) amb lloses més petites i regulars anivellant-se així amb un altre enllosat (C).
També es veuen enllosats als recintes interiors.
Els paviments interiors estan a un nivell superior a manera d’esglaó (1, 2 i 3).
Els espais intramurs es van condicionar amb lloses petites de pissarra.
A la cantonada de llevant s’observen una escala adossada.
Des d´aquesta cantonada al costat de l´escala (E), ens permet veure el lateral exterior de tot el castre i el paisatge del territori interior de la zona.
Ens acomiadem amb dues vistes sobre la platja de Arealonga des del castre.
Bases d'informació
Webs
amarinalucense
wikipedia
turismo.deputacionlugo
turismodegalicia
galiciamaxica
monumentalnet
Web academic
Espada Ballesteros, Andrea A. Historia de la investigación en el Castro de Fazouro, Foz (Lugo) Reflexiones para su puesta en valor. “Boletín do Museo do Castro de Viladonga”
Espada Ballesteros, Andrea A. (2013). El Castro de Fazouro. Un cuarto de siglo desde su musealización. “@rqueología y Territorio” nº 10. 2013. pp. 183-192
Lozano Hermida, Hugo et alt. (2020). Castreños y romanos en el Occidente Cantábrico: estado de la cuestión y algunas reflexiones. “Estudios Humanísticos. Historia”. Nº 17, 2019-2020, pp. 13-31