Arribes del Duero (Zamora, Salamanca) no sols destaca per la seva bellesa, sinó també per la seva rellevància ecològica i per un valuós patrimoni cultural i etnogràfic. A més, acull la D.O. Arribes.
Arribes del Duero a Zamora
Províncies: Zamora i Salamanca. Com. Autónoma: Castilla y León
Web: losarribesdelduero
Parc Natural Arribes del Duero
Reserva de la Biosfera Transfronterera “Meseta Ibérica”
Visita: 2024
Índex
Arribes del Duero a Zamora
En aquesta sortida ens proposem visitar part dels Arribes del Duero de la província de Zamora amb l’objectiu de desplaçar-nos a alguns dels miradors més interessants al riu Duero i al seu afluent el riu Tormes, cosa que ens portarà fins a Miranda do Douro a la veïna Portugal, des d’on fer un dels recorreguts fluvials que s’ofereixen pel Duero. Pel camí, podrem conèixer elements de l’arquitectura popular en pedra seca, amb un èmfasi especial en els xiviters.
Aquesta sortida es va desenvolupar en una jornada i mitja.
Arribes del Duero
Arribes del Duero és una regió natural situada al nord-oest d’Espanya, compartida entre les províncies de Salamanca i Zamora, dins de la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Es caracteritza per la seva impressionant geomorfologia, esculpida per l’erosió del riu Duero i els seus afluents, donant lloc a un paisatge únic de congostos i peneplans.
En aquest context, cal destacar la interacció entre el medi natural i l’aprofitament humà dels seus recursos. Això es reflecteix a les construccions d’arquitectura popular vinculades a la ramaderia, especialment els xiviters; a la tècnica constructiva de la pedra seca; i a l’activitat vinícola, que ha donat lloc a la Denominació d’Origen Arribes.
El nom de la regió varia segons la zona geogràfica. A la província de Zamora, és més comú el terme “Los Arribes“, mentre que a Salamanca s’empra “Las Arribes“. Encara que aquesta distinció respon a usos tradicionals del llenguatge, actualment el terme Arribes del Duero s’ha generalitzat per referir-se a tota la regió.
Parc Natural Arribes del Duero
El 2002 es va declarar el Parc Natural Arribes del Duero, encara que els seus límits no coincideixen exactament amb els de la regió natural. La regió és més extensa i inclou, a més a més del parc, àrees agrícoles, urbanes i turístiques. Mentre que el parc compta amb una delimitació específica i un estatus de protecció ambiental, la regió en conjunt té un gran valor cultural, històric i econòmic.
El Parc Natural Arribes del Duero a Espanya forma una unitat paisatgística transfronterera amb el Parc Natural do Douro Internacional a Portugal. Tots dos estan separats pel riu Duero, que actua com a frontera natural entre tots dos països.
El 2015, la UNESCO va reconèixer aquesta unitat natural com la Reserva de la Biosfera Transfronterera “Meseta Ibèrica”, amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre Espanya i Portugal en la conservació dels ecosistemes del Duero. Aquesta designació promou un desenvolupament sostenible que beneficia tant la biodiversitat com les comunitats locals i va convertir la zona en la Reserva de la Biosfera més gran d’Europa, abastant 1.375.116 hectàrees.
A més, l’àrea compta amb altres figures de protecció importants: Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) des de 1990 i Zona Especial de Conservació (ZEC) dins de la Xarxa Natura 2000.
Aquest conjunt de designacions ressalta l’alt valor ecològic, paisatgístic i cultural de la regió, així com la importància de conservar-lo i del desenvolupament sostenible de les comunitats locals.
Miradors sobre el Duero i els seus afluents
Des del punt de vista turístic, un dels atractius més grans de la regió és l’extensa xarxa de miradors sobre el riu Duero i els seus afluents, com el riu Tormes. Al llarg de més de 70 quilòmetres dins del parc natural, aquests punts d’observació permeten contemplar la majestuositat dels congostos, les cascades i la diversitat paisatgística de l’entorn.
Molts d’aquests miradors requereixen recórrer petits senders a peu, cosa que permet una immersió més profunda a la natura abans d’arribar a impressionants panoràmiques sobre el riu.
A la banda espanyola, l’inventari de Wikipedia recull 76 miradors distribuïts entre Salamanca i Zamora.
Entre els miradors més destacats hi ha:
Mirador del Fuerte Nuevo (41°29′40″N 6°15′42″W)
Mirador de las Barrancas (41°26′26″N 6°17′26″W)
Mirador de la Peña del Cura (41°22′08″N 6°22′56″W)
Mirador del Meandro del Duero (41°21′48″N 6°22′23″W)
Mirador de la presa de Almendra (41°16′08″N 6°19′14″W)
Mirador del Pozo de los Humos (41°13′14″N 6°34′11″W)
Mirador del Picón de Felipe (41°13′01″N 6°40′38″W)
Mirador del Fraile (41°12′42″N 6°40′55″W)
Mirador de la Code (41°10′30″N 6°42′02″W)
Mirador del Salto (41°02′33″N 6°47′52″W)
Mirador del Picón del Moro (41°02′42″N 6°47′38″W)
D.O. Arribes
A aquests valors naturals i paisatgístics s’uneix la importància del cultiu de la vinya, que ha donat lloc a la creació de la D.O. Arribes. Es tracta d’una Denominació d’Origen vinícola que se superposa geogràficament amb gran part de l’àrea del Parc Natural Arribes del Duero. Aquesta D.O. unifica dues zones de llarga tradició vitivinícola localitzades entre Zamora i Salamanca, vinculades geogràficament pel riu Duero.
Els vins de D.O. Arribes destaquen per la seva singularitat, fruit d’un microclima mediterrani amb influència atlàntica i terres granítics i pissarrosos. Entre les varietats autòctones més representatives hi ha la Juan García i la Bruñal. També es cultiven varietats com Ull de Llebre, Rufet i Malvasia, oferint una gamma de negres, rosats i blancs amb personalitat pròpia.
Els vins de Arribes són valorats pels experts per la seva frescor, mineralitat i complexitat, amb una producció enfocada a la qualitat i al respecte per l’entorn natural. Són vins de producció limitada, elaborats per petits cellers que han sabut combinar la tradició amb les tècniques modernes de vinificació.
Arquitectura Popular de Pedra Seca als Arribes
Un altre element contingut en aquest territori que mereix ser destacat es refereix a l’arquitectura tradicional als Arribes del Duero. Aquesta arquitectura és una mostra de l’enginy humà per adaptar-se a un medi agrest i rocós recolzant-se en l’ús de la pedra tan extensa en aquest territori. La tècnica de pedra seca ha estat utilitzada durant segles en la construcció de diversos elements funcionals del paisatge agrari i ramader. El valor cultural d’aquesta tècnica constructiva va ser valorat per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La Comunitat de Castella i Lleó no està acollida a aquesta denominació en no haver presentat la sol·licitud de la seva inclusió, és una llàstima atès el seu ric patrimoni en aquestes terres.
Entre les construccions més representatives destaquen els xiviters i cortines, els murets i tancats, les tenades i cabanes, els bancals i terrasses de cultiu i les fonts.
Aquestes construccions no només compleixen una funció pràctica, sinó que també formen part del paisatge cultural de la regió, integrant-se de manera harmoniosa amb el seu entorn natural.
La visita a Arribes del Duero entre Fermoselle i Miranda do Douro
De la jornada i mitja que vam dedicar a recórrer els Arribes, una va estar destinada a la zona nord a partir de la nostra base d’operacions a la Posada de Doña Urraca. La mitja jornada següent ens vàrem dirigir cap al sud per l’entorn del riu Tormes.
La destinació final d’aquesta primera jornada era el recorregut fluvial pel Duero des de Miranda do Douro. El recorregut total d’uns 100 quilòmetres.
Mirador del Meandre del Duero (B)
(Coordenades: 41°21’48.2″N 6°22’23.3″W. Localitat: Pinilla de Fermoselle. Municipi: Vilar del Buey)
Seguint les indicacions del GPS s’arriba a un punt on el camí carreter que s’acosta al mirador deixa de ser transitable per a cotxes. S’ha de recórrer uns 150 metres que baixen cap al mirador per una ruta estepària de gran bellesa.
Aquest recorregut està ple d’escombra o ginesta negra (Cytisus scoparius), planta arbustiva d’1 a 2 metres d’alçada. Ens sorprendrà veure una de les seves aplicacions quan arribem al xiviter de Torregamones.
La vista s’obre a una panoràmica sobre l’eix d’un impressionant meandre excavat pel Duero.
El mirador està situat a uns 440 metres sobre el nivell del riu, cosa que proporciona una vista privilegiada de l´entorn. És un lloc ideal per gaudir del silenci i la tranquil·litat de l´entorn. Convida a reflexionar sobre la bellesa i la importància de preservar aquests paisatges naturals.
El dia havia aparegut boirós. En arribar al mirador, la boira encara no s’havia aixecat del tot. Tot i així, es podia veure l’estructura del meandre i la bellesa del lloc.
Atès que al Post només veiem fotografies, m’ha semblat interessant cercar a Internet una imatge del meandre en un dia de bona visibilitat.
El recorregut forma part de l’etapa 31 de la Senda del Duero (GR-14).
Mirador de las Barrancas (C)
(Coordenades: 41°26’24.4″N 6°17’24.1″W. Localitat: Cozcurrita. Municipi: Fariza)
El Mirador de les Barrancas s’alça com un balcó natural des del qual el riu es desplega en tota la grandesa. Des d´aquí, es contemplen les parets de roca que cauen en picat formant xaragalls. La informació turística assenyala que és zona de voltors comuns.
Com al mirador del Meandre, la natura imposa el seu silenci i la bellesa salvatge del paisatge, que convida a la contemplació.
Vista dels xaragalls.
Per dalt la peniplanura.
En el recorregut fins al mirador es poden apreciar elements d’arquitectura tradicional basats en la tècnica de la pedra seca, com ara una cabana o un mur.
Missatges i formes de les pedres
A l’entrada del camí que baixa unes poques desenes de metres fins al mirador, apareix una esplanada amb un muntatge de blocs de pedra disposats de forma semicircular.
Els cartells informatius ens parlen de missatges a les pedres i de les formes de les pedres. Sembla que es tracta del final d´un recorregut per petroglifs i altres símbols ancestrals sobre pedra.
En conjunt, la informació que es rep per a mi va ser molt críptica i no he estat capaç de trobar cap altra informació a Internet.
Recullo la visualització d’aquest espai.
Ermita de Nuestra Señora del Castillo (C)
A dalt d’aquesta zona del mirador hi ha l’ermita de Nuestra Señora del Castillo.
La seva ubicació privilegiada, dominant l’horitzó, en reforça el caràcter de lloc de culte i peregrinació al llarg dels segles.
La història de l’ermita es remunta fa segles, amb evidències d’ocupació des de temps preromans. La llegenda explica que la devoció a la Mare de Déu del Castell va començar al segle XIV, quan es va recuperar una imatge amagada després de la invasió musulmana. Aquest relat, barrejat amb l’aparició d’una tauleta de pedra amb la imatge de la Mare de Déu al segle XVIII, ha alimentat la fe i la tradició local durant generacions.
L’actual ermita, construïda principalment als segles XVII i XVIII, presenta una estructura típica de la regió. La fàbrica dels murs és de maçoneria de pedra amb reforços de carreus a les cantonades i amb coberta de teula corba.
De planta rectangular, compta amb un presbiteri quadrat elevat i un cambril de tres draps característic de la comarca sayaguesa.
Als peus del temple una espadanya de dos cossos.
Al lateral de l’epístola s’obre un pòrtic d’accés amb arcs de mig punt.
Al seu interior, hi ha la imatge de la Mare de Déu del Castell, una advocació mariana molt venerada a la comarca.
Xiviter de Torregamones (D)
(Coordenades: 41°30’40.4″N 6°14’02.1″W. Municipi: Torregamones).
Aconsellable dirigir-se al xiviter pel camí que parteix de Torregamones (41°29’14.7″N 6°10’53.7″W).
Ens hem desplaçat a la zona més septentrional del nostre recorregut per conèixer una de les figures tradicionals d’arquitectura vinculada a la ramaderia. Es tracta del xiviter de Torregamones.
Podem considerar el xiviter de Torregamones com un perfecte exemple d’arquitectura tradicional pastoral als Arribes del Duero.
Què és un xiviter?
Un corral de cabres és el lloc on un ramat de cabres s’agrupa per a la munyida, l’alletat o la tancada nocturna. Al seu interior es troben els xiviters, construccions on es guarden els cabrits per evitar danys per trepitjament de les cabres o per depredadors com les guineus. Així doncs, un xiviter és un petit refugi de pedra seca destinat al resguard de cabres i altres animals de pasturatge. El que passa és que quan ara es parla de xiviter es fa referència als amb xiviters.
Aquestes construccions es troben principalment en entorns rurals de Castella i Lleó, on la ramaderia ha tingut un paper essencial a la vida de les comunitats.
Aquests xiviters van ser realitzats per Manuel A. San Antonio, veí de Torregamones, que va guardar aquí les seves cabres fins a dates encara recents.
L’estructura arquitectònica apunta que el propòsit principal del xiviter com a refugi era la cura i la protecció dels cabrits. D’aquí ve la petita dimensió de les obertures d’entrada de cada xiviter, que es bloquejaven amb lloses per l’exterior.
El conjunt del xiviter de Torregamones està format per dos recintes de murs de pedra seca, amb xiviters al seu interior, i la cabana del pastor a l’exterior.
Ara veiem aparèixer una aplicació de l’escombra (Cytisus scoparius) com a estructura de cobriment de la base cilíndrica de pedra del xiviter.
Mirador del Centre d'Interpretació Miranda do Douro (E)
(Coordenades: 41°29’23.4″N 6°16’04.5″W. Municipi: Miranda do Douro, Portugal)
Passant per sobre de la presa de Miranda es creua la frontera amb Portugal i s’entra a la localitat de Miranda do Douro, assentada al capdamunt de l’altiplà, sobre el riu Duero.
Abans d’entrar a la localitat es troba el Miradouro del Centre d’Interpretaçao. Disposem així d’una perspectiva des del costat portuguès sobre el riu i la presa.
Aigües amunt, el Duero passa encaixonat en un profund congost, com tindrem ocasió de comprovar tot seguit en el recorregut fluvial.
Creuer-Estació Biològica Internacional (E)
(Coordenades: 41°29’40.5″N 6°16’10.0″W)
En aquesta zona hi ha una de les bases principals de l’EBI. L’Estació Biològica Internacional Duero-Douro (EBI) és una organització privada dedicada a la conservació i investigació de la biodiversitat a la regió fronterera entre Espanya i Portugal. Fundada el 2002 amb el suport de l’Institut de Conservació de la Naturalesa de Portugal i tres universitats europees, l’EBI va ser oficialment ratificada pels ministres d’Exteriors dels dos països el 2006.
L’EBI desenvolupa la seva activitat principal en quatre àrees protegides que formen part de la Reserva Transfronterera de la Biosfera “Meseta Ibèrica”, reconeguda per la UNESCO. Aquestes àrees inclouen: A Espanya: Parc Natural Arribes de Duero i Parc Natural Llac Sanabria i a Portugal: Parc Natural Douro Internacional i Parc Natural Montesinhos.
Creuers Mediambientals
Una de les activitats més destacades de l’EBI són els seus Creuers Mediambientals, que parteixen diàriament des de la base a Miranda do Douro.
Baixem fins a l’embarcador d’on surt un vaixell elèctric, respectuós amb el medi ambient, que navega en silenci per no pertorbar la fauna local i permetre als passatgers apreciar el so de la natura.
El recorregut del creuer va ser de 1 hora pel congost del Duero. Durant el trajecte, una guia de l’estació biològica va oferir molt interessants i amenes explicacions sobre la geologia i la història de la regió, sobre observació de flora i fauna úniques i efectua una demostració microscòpica ampliada de la riquesa biològica de l’aigua del Duero en aquest punt. Acabava la visita amb una degustació de vins de Porto.
Pel que diuen els coneixedors d’aquest territori, aquest és un dels recorreguts més interessants i espectaculars dels que s’ofereixen al llarg del parc, ja que discorre en una part encaixonada de l’erosió fluvial, entre penya-segats espectaculars que cauen en vertical sobre les ribes.
El conjunt de fotos que segueixen espero que ofereixi una bona mostra d’aquesta grandiositat.
Al silenci de la natura acompanya la tranquil·litat de les aigües ja que llisquem sobre la superfície d’un embassament.
Miranda do Douro (E)
(Coordenades: 41°29’49.9″N 6°16’20.6″W. Portugal)
Haver de travessar la frontera de Portugal per agafar el creuer ens ofereix la possibilitat de conèixer una localitat portuguesa de gran interès, com és el cas de Miranda do Douro.
Ubicada a l’extrem nord-est de Portugal, just a la frontera amb Espanya, Miranda do Douro és una destinació que combina història, cultura i paisatges impressionants. Aquesta petita localitat, assentada sobre un imponent penya-segat que domina el riu Duero, és una destinació per a espanyols que efectuaran compres de productes locals i roba d’aixovar.
Els seus carrers empedrats i les seves construccions medievals evoquen un passat en què la ciutat va tenir un paper clau com a bastió defensiu de Portugal. Al mateix temps que contrasten amb l’urbanisme i les construccions del costat zamorà.
La imponent Catedral de Miranda do Douro, construïda al segle XVI, és el principal monument de la ciutat, amb la seva façana elegant i el seu interior barroc.
El barroc portuguès és present a tots els temples.
Els vestigis de l’antiga muralla i el castell, encara que en ruïnes, mostren la importància estratègica de la localitat a l’assentament de la frontera hispano-portuguesa.
No es pot visitar Miranda do Douro sense degustar la seva exquisida gastronomia. Nosaltres vam triar el restaurant Sao Pedro, a la rua Mouzinho d’Albuquerque 2, molt recomanable.
Visita a Arribes del Duero al riu Tormes
La mitja jornada següent va estar dedicada a la zona del riu Tormes, al sud de Fermoselle. El recorregut total d’uns 35 quilòmetres.
Tornem a partir de la Posada de Doña Urraca en direcció a Trabanca.
Pont de San Lorenzo (B)
(Coordenades: 41°16’56.1″N 6°23’07.8″W. Municipi: Fermoselle)
Sortint de Fermoselle en direcció a Trabanca, la carretera baixa per creuar el riu Tormes pel pont de San Lorenzo a uns 6 quilòmetres. Està ubicat al límit entre les províncies de Zamora i Salamanca, prop de la seva confluència amb el riu Duero.
Aquest pont podria haver tingut un origen romà en el trajecte entre Zamora i Fermoselle. L’actualment és d’Època Moderna i va tenir una funció estratègica en la comunicació entre Espanya i Portugal. Tenir en compte que a Fermoselle hi havia un pas fronterer fluvial.
El pont, construït en pedra, presenta cinc arcs de mig punt, recolzats sobre pilars de carreus de granit, amb tallamars.
És un punt de partida de nombroses senderes per l’entorn del Tormes.
Mirador del Somaero (C)
(Coordenades: 41°16’47.0″N 6°21’59.0″W. Municipi: Trabanca)
A 2 quilòmetres de la sortida del pont de San Lorenzo, en direcció a Trabanca agafarem el trencall que s’obre a l’esquerra després de la sortida d’un revolt tancat. Cal parar atenció de no passar-se’l perquè el desviament queda una mica amagat després de la corba.
Ens endinsem per un camí carreter uns 2 quilòmetres per, a mà esquerra, baixar per un corriol fins al mirador del Somaero.
Pels senderistes, aquest mirador es troba a l’etapa 32 del sender GR-14, entre les localitats de Fermoselle i Trabanca.
Aquest congost del Tormes es troba situat aigües avall de l’embassament de Almendra, també conegut com a mar de Castella i Lleó.
L’espectacularitat del paisatge la creada la profunda acció erosiva de l’aigua sobre les formacions granítiques.
Al fons, al nivell de la peniplanura, apareix la presa de l’embassament de Almendra. És una de les preses més altes d’Espanya, amb 202 metres d’alçada, i el tercer embassament per capacitat. L’extensa superfície que comprèn 8.650 hectàrees li ha valgut el qualificatiu de mar de Castella-Lleó, com assenyalava amb anterioritat.
També sorprèn l’espectacularitat de les formacions rocoses sobreposades, com aquestes de les fotografies, que deixen sense paraules, i amb la intriga de com s’han format.
Xiviter de Somaero (D)
(Coordenades: 41°16’42.0″N 6°21’53.7″W. Municipi: Tabarca)
Tornant al camí principal, 160 metres més endavant, a l’esquerra, un altre corriol ens porta fins al xiviter de Somaero.
A diferència del xiviter de Torregamones que s’havia museïtzat, aquest xiviter de Somaero, una mica més petit, és un reducte totalment original en estat de decadència.
Conserva encara tota l’estructura de la planta del corral, però amb algunes de les construccions semi ruïnoses.
S’hauria de fer un esforç de manteniment mínim per preservar-lo. Més tenint en compte que es troba en un lloc de fàcil accés i molt proper a un dels miradors fluvials.
Cabanes de la Falla del Peine (E)
(Coordenades: 41°16’39.2″N 6°21’49.9″W. Municipi: Tabarca)
Avancem 120 metres més pel camí principal i s’observa, al fons a l’esquerra també, dues grans cabanes per a persones. Originalment, aquest tipus de cabanes eren utilitzades per pastors i agricultors com a refugis temporals i magatzems.
Aquestes dues se les coneix com a Cabanes de la Falla de la Peine. Se les veu molt ben conservades, i sorprèn en elles una espectacular estructura de suport de la coberta de pedra formada per uns blocs compactes de pedra de granit formant una mena de creu que es recolza al mur circular de pedra seca, i es projecta cap a l’interior, i en menor mesura sobresurt a l’exterior, com si busques l’equilibri de pesos.
La imatge que ofereixen aquests blocs és gairebé escultures de l’escola basca.
A Internet no he aconseguit trobar informació sobre aquestes dues cabanes que hi ha sobre la GR-14.
Mur de pedra seca (F)
(Coordenades: 41°15’24.0″N 6°22’32.1″W. Municipi: Tabarca)
Pel camí cap a Tabarca ens sorprèn un mur de pedra seca que sintetitza l’essència del model de mur de la regió en un perfecte estat de conservació i ús.
La seva visió em va fer aturar per contemplar aquest mur espectacular. El que el definia era la col·locació de grans lloses més o menys triangulars, situades en posició vertical amb el vèrtex cap amunt, i ancorades a terra, disposades amb regularitat cada certa distància.
Havia vist aplicar lloses verticals en murs de pedra seca a altres regions, però no amb la disposició estructural tan definida com aquí. Per mi va ser una sorpresa de gran bellesa plàstica.
Parc Temàtic d´Arquitectura Tradicional (G)
(Coordenades: 41°13’55.4″N 6°22’52.6″W. Municipi: Trabanca)
Arribem al final del recorregut d´aquesta mitja jornada amb la visita al Parc Temàtic d´Arquitectura Tradicional de Trabanca. També conegut com a Parc Temàtic de Construccions Populars, és un recinte de 10.000 m2 dedicat a mostrar l’arquitectura tradicional vinculada a les feines del camp a la regió dels Arribes del Duero.
Ubicat a l’entrada de Trabanca, a la província de Salamanca, aquest parc exterior recrea les principals construccions típiques que es troben pels Arribes del Duero.
Entre les estructures que es poden observar hi ha: xiviters, safareigs, cort de porcs, ponts, portes, fonts, cigonyals, casa del pagès i ferreria.
L’objectiu del parc és preservar i mostrar tot el procés productiu tradicional relacionat amb la ramaderia i agricultura de la zona. Aquestes construccions, fetes principalment de granit, representen la senzilla però digna arquitectura auxiliar que en el passat ajudava agricultors i ramaders en les tasques diàries.
El que cal lamentar és que aquesta interessant iniciativa es trobava en el moment de la visita en un estat de semi abandonament considerable. Tenint en compte que el parc compta amb panells informatius que expliquen la història, els materials emprats i la funció de cadascuna de les estructures, aquests es troben en un estat de deteriorament que els fa pràcticament il·legibles. D’altra banda, la vegetació que envolta les diferents construccions les envaeix, mostrant una llastimosa sensació de deixadesa.
No m’estranyaria que el parc no hagi promogut l’arribada de visitants que esperaven els seus promotors, i que s’hagi escampat el desànim que ha portat al procés abandonament. Tots dos fets són lamentables.
L’accés és lliure. Només cal obrir la porta per poder entrar al recinte.
Constato que el mur que acabava de descobrir i que he mostrat a l’apartat anterior, és representatiu de l’arquitectura tradicional de la zona, com es mostra a la imatge següent.
La diferència en l’arquitectura dels recintes coberts és que aquí tots són de coberta de pedra, sense cap representació de les cobertes vegetals amb escombra.
És interessant la presentació de seccions de recintes tancats per apreciar-ne la tècnica constructiva.
Fi de la visita
Arribes del Duero no només destaca per la bellesa, sinó també per la rellevància ecològica i el paper en la conservació d’espècies i hàbitats. A més, la interacció entre la natura i les comunitats locals ha donat lloc a un patrimoni cultural, gastronòmic i etnogràfic valuós.
Visitar aquesta regió és submergir-se en un paisatge de contrastos, on la tranquil·litat de la natura i la grandesa dels congostos del Duero ofereixen una experiència inoblidable
En resum, un territori de gran valor natural, cultural i etnogràfic aconsellable al cent per cent per visitar… i per tastar-ne els vins.
Bases d'informació
Webs
losarribesdelduero
turismocastillayleon
wikipedia.Arribes
wikipedia.Arribes_del_Duero
wikipedia.Parque_natural_del_Duero_Internacional
wikipedia.Anexo:Miradores_en_Arribes_del_Duero
patrimonionatural
venalasarribes
fermoselle-arribes-del-duero
fermoselle.parque-natural-del-duero-internacional
chduero
posadadonaurraca.planes-en-los-arribes-del-duero
naturaliste.actividades-arribes-del-duero
Webs academic
Ereño Altuna, J. A. Un texto inédito de Miguel de Unamuno y Jugo: Los arribes del Duero (1898)
Recio Cinos, S. (2009). El patrimonio geológico y las herencias culturales como propuesta de recuperación de una región deprimida; casos de estudio en las Arribes del Duero (Trabajo de Grado)
Hidalgo Rodríguez, D- (2010). Prehistoria e historia antigua de Arribes del Duero. A propósito de Trabanca
González, J. A. et alt. (2012). La arquitectura tradicional de Arribes del Duero (Salamanca-Zamora): materias primas vegetales
Marino Alfonso, J.L. et alt. (2018). Geomorfología de los Arribes del Duero zamoranos
Marino Alfonso, J.L. et alt. (2020). Paisajes de Interés Natural (PIN) en los
Arribes del Duero (Zamora, España)