ÀLBUM DE FOTOS
Castell de Miravet (Tarragona)
Municipi: Miravet. Comarca: Ribera d’Ebre. Província: Tarragona. Com. Autònoma: Catalunya
Coordenades: 41°02’09.2″N 0°35’38.0″E. Altitud: 111 msnm
Web: castelldemiravet
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Visita: 2023
Índex
Castell de Miravet. Ribera d’Ebre. Tarragona
El castell de Miravet, situat a la Ribera d’Ebre, Tarragona, és un exemple destacats de l’arquitectura militar templera.
Val la pena assenyalar que al terme municipal de Cabanes (Castelló) es troben les ruïnes d’un altre castell de Miravet (40°06’14.7″N 0°04’48.6″E), també d’origen islàmic, tot i que actualment el més conegut i visitat és el de Tarragona que mostro en aquest Post.
Els seus orígens es remunten a una antiga fortalesa andalusina, conquerida per Ramon Berenguer IV el 1153. Poc després, el comte va cedir el seu control a Pere de Rovira, mestre dels templers a Hispània i Provença, que va escometre la seva reconstrucció.
La importància del castell de Miravet rau en el seu paper com una de les encomanes més importants de l’Orde del Temple a Catalunya i Aragó.
Amb l’abolició de l’Orde del Temple a principis segle XIV, els templers de Miravet van resistir el 1308 un setge durant més d’un any abans de rendir-se.
El castell va ser transferit el 1317 a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que el van mantenir en poder seu fins al 1835, amb la Desamortització de Mendizábal.
Si bé el castell va experimentar remodelacions per adaptar-se a les noves exigències defensives sorgides després de la introducció de l’artilleria, el seu aspecte i estructures essencials obra dels templers van perdurar.
El castell va anar perdent importància estratègica si bé va tenir usos militars a la Guerra de Successió Espanyola (1707) i a la Guerra del Francès (1808-1814). També va tenir ús i va servir de refugi dels carlins a la Primera i Tercera Guerres Carlistes del segle XIX. Després el castell va quedar abandonat.
El seu deteriorament va anar en augment fins que al segle XX es van iniciar restauracions i labors de conservació per convertir-lo en el lloc històric que coneixem avui.
Estructura del castell
El castell és un exemple clar de l’arquitectura militar templera, caracteritzada per la seva sobrietat i funcionalitat defensiva, inspirada en els castells de Terra Santa i en els monestirs cistercencs del sud de França. És un dels castells romànics peninsulars en millor estat de preservació.
El seu disseny segueix un esquema de fortificació emmurallada, amb gruixuts murs perimetrals que arriben als 25 metres d’alçada, reforçats per torres adossades, especialment al costat nord, on s’alcen cinc torres impressionants.
Entre les seves estructures més destacades hi havia la torre del tresor, actualment escapçada, el pati d’armes i l’església romànica, que reflecteixen la concepció del castell com un espai autosuficient, tant en l’aspecte defensiu com religiós, d’acord amb la naturalesa d’una orde militar.
El seu emplaçament sobre un promontori rocós sobre el riu Ebre li confereix un valor estratègic inigualable, seguint el model de castell roquer de turó, cosa que el feia pràcticament inexpugnable, com es pot desprendre de la fotografia, quan només es podia accedir al castell per un camí de ferradura de forta pendent.
La fàbrica de l’obra de Miravet es caracteritza per l’ús de carreus ben treballats i alineats.
El conjunt té una forma gairebé rectangular adaptada a l’orografia.
L’interior del castell s’organitza en quatre nivells de ponent a llevant:
Recinte superior: Ubicat a la part occidental i més elevada, constitueix el nucli del castell pròpiament dit, articulat al voltant de la plaça d’armes.
Recinte intermedi: Situat més cap a l’est, per sota del recinte superior, acull la porta d’accés a la fortificació.
Recinte inferior: Inclou una gran esplanada actualment. A l’extrem nord-est s’accedeix a una torre canonera, i pel costat sud a la plaça de les catapultes. Des del flanc de llevant es veuen les millors vistes sobre el riu Ebre justificant el domini visual sobre aquesta zona estratègica.
Albacar: A la zona més oriental, on el pendent del turó és més pronunciat. A l’Edat Moderna, aquí es va construir una fàbrica de pólvora.
El castell de Miravet és un testimoniatge excepcional de l’arquitectura militar templera a Europa. La seva rica història, que es remunta al segle XII, i la seva formidable estructura defensiva, inspirada en els castells de Terra Santa, i el seu paper com a centre de poder a la regió, el converteixen en un lloc de visita de gran interès històric i cultural.
Per això Miravet és considerat un dels millors exemples de l’arquitectura militar catalana dels segles XII i XIII.
Àlbum de fotos del Castell de Miravet
Perspectives des de la llunyania
El castell
L'exterior del castell
Muralla oest (B)
Muralla nord (A)
Entrada (1)
Barbacana
L'interior del castell
Pati d’entrada (1a)
Cavallerisses (3)
Recinte jussà: Pati d'entrenament i cementiri (4)
Recinte jussà i muralla nord-est (4a)
Torre canonera (5) i perspectives sobre el territori
Perspectives sobre l'Ebre aigües amunt (4f) i albacar (6)
Perspectives sobre l'Ebre aigües avall (4f)
Terrassa sud: Plaça de les catapultes (7) i torre sud-est
Camí al recinte sobirà
Recinte sobirà
Entrada al recinte sobirà. Fossat i talús (8)
Cos de guàrdia (9)
Aljub (10)
Pati d'armes (11)
Baluard (Al plànol posa “Cuina (sobre de l'aljub)”) (20)
Refectori, sala capitular (12)
Cos principal
Magatzem (14)
Rebost, magatzem (15)
Celler (16)
Accés als nivells 2 i 3
Profundis (claustre) (17)
Temple (església conventual) (18)
No visitable
Cambra del tresor (19); terrassa “plaça de la sang” (21); cambra del comanador (22); torre “de Crist”, cos d’armes (23) i torre cantonera: bastió (24).
El pas de barques de Miravet sobre el riu Ebre
