ÀLBUM DE FOTOS
Roda d’Isàvena (Osca) no és un lloc de pas, sinó un lloc on s’arriba amb intenció. I s’ho mereix. La seva història, la trama urbana i l’arquitectura, el converteixen en una destinació perfecta per a qui viatja amb esperit d’observació.
Roda d'Isàvena. Osca
Municipi: Isàvena. Comarca: Ribagorça. Província: Osca. Com. Autònoma: Aragó
Coordenades: 42°17’28.8″N 0°31’42.4″E. Altitud: 907 msnm. Població: 44 habitants (2023)
Web: ayuntamiento
Conjunt Històric Artístic (BIC)
Visita: 2022
Índex
Roda d'Isàvena. Ribagorça. Osca
Enfilada a 907 metres d’altitud, Roda d’Isàvena domina des del seu promontori la tranquil·la vall del riu Isàvena. Aquest petit nucli, pertanyent al municipi del mateix nom, se situa a la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca, envoltat per les serres d’Esdolomada, Chordal i Sis. La seva ubicació elevada i l’accés controlat expliquen que, durant segles, fos un enclavament estratègic i espiritual de gran rellevància a l’Alt Aragó.
Ja al segle X, Roda es va consolidar com a bastió defensiu davant la veïna Taifa de Saragossa. La seva esplendor va arribar a mitjan segle, en convertir-se en seu episcopal i capital política del comtat de Ribagorça. Durant els segles XI i XII, va viure la seva edat daurada: van florir les construccions religioses i es va materialitzar l’entramat urbà que encara podem recórrer.
Tot i això, amb l’avenç de la frontera cap al sud, després de la conquesta de Barbastre el 1100 es va traslladar la seu episcopal a la ciutat de Vero (1100) i més tard a Lleida (1149), cosa que va marcar l’inici del seu declivi, fins arribar al tranquil poble que és avui amb 44 habitants (2023).
Urbanisme medieval, construccions de l´Edat Moderna
El traçat urbà conserva el traçat medieval: carrers estrets i sinuosos adaptats a l’orografia, un únic accés per l’antic portal i restes visibles de la muralla, actualment en procés de restauració. Tot i això, el conjunt de les seves edificacions correspon als segles XVII i XVIII, fruit de la recuperació econòmica d’Aragó a partir del segle XVI.
Les cases de pedra actualment visibles pertanyen majoritàriament a l’Edat Moderna, molt especialment del segle XVIII, com testifiquen les dates gravades a les seves llindes. En la percepció col·lectiva —i en la promoció turística— les assumim com a medievals, però caldria parlar més d’un “poble de traçat medieval i reconstruït a l’Edat Moderna“.
Conjunt monumental
El tresor patrimonial més gran de Roda és la seva catedral històrica, considerada la més antiga del que seria el Regne d’Aragó. La seva construcció va començar el 956 per ordre del comte Ramon II de Ribagorça. Després de ser destruïda per Abd-al-Malik el 1006, va ser reconstruïda sota el regnat de Sanç III el Major. El temple, d’origen romànic llombard, va rebre més tard aportacions de mestres navarresos vinculats al camí de Sant Jaume.
La planta és basilical, amb tres naus i tres absis semicirculars. Un quart absis es troba a la capella de la sala capitular. Al segle XVIII es van afegir elements neoclàssics, com el pòrtic i la torre campanar.
Adossat al lateral de l’evangeli, al costat nord, es conserva complet el claustre romànic de planta quadrangular irregular. També se’n conserven el refectori (avui menjador de l’Hospedería), la sala capitular i altres dependències de l’antic complex canònic.
Altres punts de visita
A més de la catedral, Roda convida a perdre’s entre els seus carrers, i observar el Palau fortificat del Prior, la Torre Grossa, la Plaça Major amb l’Ajuntament, el Museu de l’Era de Vicen, i les cases-pont, construïdes sobre la via, que generen passatges voltats. Des de l´aparcament, l´accés pel Portal (antiga entrada al recinte) ofereix una de les millors vistes panoràmiques cap al sud.
Àlbum de fotos de Roda d’Isàvena
Abans de passar a l’Àlbum de Fotos, vull comentar que la nostra visita va coincidir amb el dia de “tancament turístic”: dimarts —una raresa, ja que la majoria ho fan els dilluns—, cosa que ens va impedir accedir a l’interior de la catedral i al museu. Tot i això, el restaurant de l’Hospederia de Roda d’Isàvena estava obert. I va ser una fortuna: no només vam gaudir d’un àpat excel·lent, sinó que vam poder accedir a l’antic refectori gòtic, amb restes de pintures murals, i visitar el claustre.
Aparcament (Pk) i les muralles (A)
Portal de Santa Ana. Mirador Arcs del Portal (B)
Plaça Portal i carrer Santa Ana (C)
Plaça Major (D)
Catedral històrica de San Vicente (E)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
L’exterior
El pòrtic romànic i neoclàssic
L'interior
El claustre
El refectori (restaurant de l'Hospederia de Roda d'Isàvena)
Voltants de la catedral
Palau fortificat del Prior (G)
Plaça Arquitecte Pons Sorolla (F)
Torre Grossa
Cementeri (H)
Passeig per la trama de l'Edat Mitjana i les construccions de l'Edat Moderna
Carrer del Mig (I)
Carrer de la Carcillada (carrer Baix) (J)
Carrer de l’Era (K)
Placeta de l’Hospital (L)
Carrer Pedro Pac (M)
Museu la Era de Vicen (N)
