ÀLBUM DE FOTOS
A la part occidental d’Astúries, el Castre de Chao Samartín i el seu Museu ens endinsen al territori de la cultura castrenya i de les seves transformacions per efecte de la romanització.
Castre de Chao Samartín (Astúries)
Localització: 43°11’46.9″N 6°55’25.9″W (Museu). Concejo: Grandas de Salime. Comarca: Comarca del Eo-Navia. Província: Astúries. Com. Autònoma: Principado de Asturias
Coordenades: Castre: 43°11’55.3″N 6°55’33.0″W; Museu: 43°11’46.9″N 6°55’25.9″W. Altitud: 660 msnm
Web: castrochaosamartin
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Visita: 2024
Índex
Castre de Chao Samartín. Grandas de Salime. Comarca del Eo-Navia. Astúries
La cultura castrenya es considera que abasta des del riu Navia, tota la zona nord-occidental de la Península Ibèrica, per la qual cosa inclou una part occidental de l’actual Astúries. Al municipi asturià de Grandas de Salime és on es localitza el castre de Chao Samartín, el nostre lloc de visita en aquest post. (Una introducció a la cultura castrenya al post: Castre de Viladonga.
El conjunt de visita el formen el castre pròpiament dit i un ampli museu, situat fora del recinte arqueològic a uns 250 metres lineals de distància, des d’on es disposa d’unes magnífiques vistes sobre el conjunt arqueològic del castre.
La impressió que em vaig portar, després d’efectuar la visita que es mostra a continuació, és la de tractar-se del recinte d’un castre però que, després del pas dels romans i del paper de centre administrativa que li van donar, el que ha quedat ha estat una arquitectura i un urbanisme que va acabar pràcticament amb el model castreny, amb gairebé total absència d’edificacions circulars aïllades, organitzades en illes de cases seguint carrers lineals, amb la màxima expressió de la incorporació d’una domus romana dins l’interior del castre.
El Castre de Chao Samartín
Situat al costat del llogaret de Castro, a aproximadament 6 km de la capital municipal Grandas de Salime, hi ha el castre de Chao Samartín, sobre un promontori que domina la vall del riu Navia, amb pendents escarpades que li proporcionen una posició defensiva estratègica.
L’assentament va ser ocupat de forma continuada des del Bronze Final (segle IX aC.) fins a finals de l’Antiguitat (segle IV dC). A l’Edat del Ferro constituïa un poblat fortificat.
En època romana es va convertir en una pròspera capital administrativa, sota control de l’exèrcit imperial. Aquesta fase es va caracteritzar per la introducció de l’urbanisme i edificacions romanes i una intensa activitat econòmica.
Al segle II dC un esdeveniment que es considera devia ser violent (una hipòtesi és que fos un terratrèmol) va provocar la destrucció i l’abandó precipitat de l’assentament, deixant moltes mostres d’utensilis repartits per totes les construccions, amb la ceràmica molt fragmentada.
En època alt medieval, l’emplaçament va ser reutilitzat com a necròpolis, fins al seu definitiu abandonament.
El jaciment va ser citat en fonts geogràfiques des del segle XVIII, encara que no va ser reconegut oficialment com a castre fins al 1967. Les excavacions sistemàtiques van començar el 1990.
El 2004 va ser reconegut com a Bé d’Interès Cultural (BIC).
L'estructura del castre
El castre abasta uns 5.500 m² i conserva diferents sectors articulats en terrasses defensives delimitades per muralles, torres i fossats.
Al seu interior es conserven algun habitatge castrenya de planta circular i la majoria rectangulars pròpies de la romanització, així com tallers metal·lúrgics i una sauna. El conjunt il·lustra les transformacions des del món castreny al romà.
L’evolució del castre reflecteix el procés de romanització, amb signes clars de jerarquització i planificació urbana, com ara carrers pavimentats, canals de drenatge i estructures d’emmagatzematge.
Com s’ha esmentat, un element molt particular és l’existència d’una domus que es considera devia ser l’allotjament del representant administratiu romà a la zona.
En funció de les zones excavades reconeixerem quatre sectors: Les zones defensives i les muralles (M); el poblat (P), la domus (D) l’acròpolis (A).
El Museu
Al costat del jaciment hi ha el Museu Castre de Chao Samartín, inaugurat el 2007.
Conforma un espai modern i integrat a l’entorn. A través d’objectes originals i plafons explicatius, ofereix un recorregut per la història del poblat i dels seus habitants, des de les Edats del Bronze i del Ferro, la romanització i fins a l’Edat Mitjana com a necròpolis.
Del museu parteixen les visites guiades al castre, única manera de visitar-lo.
A Internet es pot consultar un ampli Catálogo del Museo Castro de Chao Samartín, editat per Ángel Villa Valdés.
Àlbum de fotos del Castre de Chao Samartín
A la presentació de l’àlbum fotogràfic intentareu seguir la seqüència cronològica de l’assentament intercalant fotografies del museu amb la seva correspondència en l’observació de les restes arqueològiques del jaciment.
El Museu
Projecte dels arquitectes Joaquín García Menéndez i Pablo Gamonal Lobardero.
L’exposició permanent del Museu està organitzada seguint un criteri cronològic i temàtic dins de cada etapa, que permet al visitant recórrer la història del castre des dels seus orígens fins a l’abandó, amb aportació de materials originals recollits al jaciment.
Abans dels castres
La presència humana es testifica a les terres interiors de la Vall del Navia a partir de temps neolítics fa uns 6.000 anys.
Paisatge i territori
S’inicia amb una contextualització de l’enclavament.
Perspectiva del Castro des del finestral del Museu.
Un jaciment. Quatre mirades. Vint segles d'història superposada
Les grans zones del jaciment: (M) muralles i zona defensiva; (P) poblat-zona residencial excavada; (D) domus romana i (A) acròpolis.
El Bronze Final (segle IX–VII aC)
Es mostra la primera ocupació documentada de l’assentament.
L'Edat del Ferro (segle VI–I aC)
Aquest bloc presenta el desenvolupament del castre com a poblat fortificat.
Primer recinte fortificat
La muralla
Muralla per blocs.
El fossat
Fossat preromà (fossat C), actualment reblit.
A l’esquerra el fossat preromà (fossat C) i a la dreta l’ampliació romana amb un segon fossat (fossat D), també actualment reblit.
Muralla del costat nord.
La Acròpolis
A l’Acròpolis (A), un gran edifici s’orientava cap a la roca que presideix el recinte i després de la qual el sol s’amagava cada dia.
Camperols i fonedors preromans
Època romana (segle I–IV dC). Nova arquitectura per a noves funcions
Correspon a la transformació més profunda de l’assentament amb la re urbanització del castre.
Situem-nos al poblat
El poblat excavat des dels tres angles.
L'entrada i la plaça per llevant
Perspectives des del costat nord
Desplaçant-nos des del sud pel costat est en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Perspectives des del costat oest
Podem veure els estrets carrers lineals de la urbanització romana i el barri de l’oest.
La domus romana
Una característica particular del castre de Chao Samartín és l’existència d’una domus romana inserida dins el recinte castreny.
La muralla nord al costat de la domus.
Destrucció i abandonament
S’explica el procés de declivi i abandonament del castre.
L'epíleg Medieval (segle VIII-X). La necròpolis
La domus com a necròpolis medieval.
