ÀLBUM DE FOTOS
El Castre de Viladonga i el seu Museu (Castro de Rey, Lugo), per la seva monumentalitat, estat de conservació i valor arqueològic, és un jaciment clau per comprendre la cultura castrenya.
Castre de Viladonga (Lugo)
Municipi: Castro de Rey. Comarca: Terra Chá. Província: Lugo. Com. Autònoma: Galicia
Coordenades: 43°09’39.3″N 7°23’19.8″O. Altitud: 544 msnm.
Web: viladonga.xunta
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Visita: 2014
Índex
Castre de Viladonga. Castro del Rei. Terra Chá. Lugo
Con este Post nos adentramos en la cultura castreña propia de la parte noroeste de la Península Ibérica. Efectuaremos esta entrada a través de la visita al Castro de Viladonga, en la comarca de Terra Chá (Tierra Llana o Tierra Llana del Miño), provincia de Lugo, uno de los yacimientos arqueológicos más impactantes de esta cultura.
La cultura castrenya
La cultura castrenya representa una de les manifestacions arqueològiques més singulars del nord-oest peninsular, estenent-se principalment per Galícia, part d’Astúries, Lleó, Zamora i el nord de Portugal. Es considera que els seus límits abasten des del riu Navia a Astúries, fins al riu Duero a Portugal.
Temporalment es va desenvolupar des del final de l’Edat del Bronze (sobre el segle VIII aC.) fins a la romanització (segle I dC), fins i tot arribant en alguns llocs fins al segle V.
El tret distintiu de la cultura castrenya és el castre, un assentament fortificat que marca la transició fonamental cap a una vida més sedentària i socialment estructurada. Tot i que hi ha castres en altres parts de la Península, es considera cultura castrenya a la qual ocupava aquests territoris nord-occidentals.
L’economia castrenya era bàsicament autosuficient: agricultura cerealista, ramaderia, recol·lecció, caça i pesca. La metal·lúrgia del ferro i del bronze, així com la terrisseria, van assolir un notable desenvolupament tècnic i estètic.
Amb la romanització, les tradicions culturals castrenyes van patir una alteració gradual i decisiva. Un tret significatiu és la introducció de la planta rectangular en substitució de les tradicionals edificacions circulars o ovalades pròpies de la cultura castrenya, així com la coberta de teula desplaçant a la coberta de palla.
Alhora, l’estructura social, l’activitat econòmica i l’organització del territori es van veure profundament afectades. Les obres públiques romanes introdueixen una infraestructura viària (calçades, ponts) vinculada al control polític i econòmic de les zones conquerides, i a tot allò que tenia una relació directa o indirecta amb l’explotació econòmica del territori (mineria i comerç).
Un dels millors exemples d’aquest llegat és el Castro de Viladonga, ubicat a uns 30 quilòmetres al nord de Lugo, a la Terra Chá (terra plana). Descobert a principis segle XX i excavat sistemàticament des del 1971, constitueix un dels castres gallecs més ben coneguts i més espectaculars per la pervivència de tota l’estructura defensiva.
Àlbum de fotos del Castre de Viladonga
El castre
Els treballs arqueològics realitzats des de 1972 evidencien un assentament continuat al Castre de Viladonga, la major ocupació del qual es va produir entre els segles II i V dC Es tracta, doncs, d’un castre tardà.
Tant els materials com les estructures trobades es considera que en fan un lloc clau per estudiar i conèixer l’evolució de la cultura castrenya i galaic romana en l’àmbit rural. Va ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) per la Xunta de Galícia l’any 2009.
El Castre consta de diversos recintes de muralles i fossats, antecastres o àrees d’expansió i una gran àrea central residencial o croa, on hi ha la majoria de les estructures excavades.
L’interior de la croa s’articula al voltant de dos camins que es creuen d’est a oest (de porta a porta) i de nord a sud, i una ronda interior paral·lela a la muralla principal que dona accés als habitatges situats al costat de la muralla.
També s’hi observa un cert grau d’urbanisme: les construccions s’agrupen formant conjunts, deixant entre ells espais per circular com a carrers, en alguns casos empedrats i amb canalitzacions per a l’aigua.
Alguns habitatges apareixen aïllats; altres s’amplien mitjançant un annex per a noves dependències, formant conjunts de construcció que podrien identificar-se amb grups familiars en què s’integren habitatges, feines, magatzems i fins i tot obradors.
Les construccions solen agrupar-se formant conjunts o “barris”, de vegades al voltant d’un pati.
Accés a l’interior de la croa
L’entrada al poblat s’efectua a través d’un corredor monumental, flanquejat per alts paraments, on es van descobrir les obertures de dues portes successives. A l’exterior, al centre del camí, es va trobar una pedra circular de granit amb una canaleta central.
A l’oest, al costat oposat hi ha una altra porta oberta a la muralla però que no sembla que fos una segona entrada sinó un accés als espais que ocupaven l’avantmuralla.
Les defenses
Al Castre s’hi accedeix pel costat est, on l’escassa pendent del terreny va donar lloc a la construcció d’una successió de quatre muralles i tres fossats. L’excavació arqueològica d’aquest sistema defensiu va revelar l’estructura de les muralles, de terra i pedra, i la profunditat notable dels fossats. També es va revelar un gran espai que pertany al cos de guàrdia i restes d’una torrassa.
La muralla de la croa
Vistes de l’exterior i l’interior de la muralla i panoràmiques generals de la seva estructura. A la part superior existiria una estacada i un camí de ronda. S’accedia a les muralles per escales de pedra disposades en forma de “V”.
Per la part exterior del costat de llevant, al costat de l’entrada, s’estenien els fossats.
Pel costat interior s’observa com l’elevació de la muralla se sostenia amb un mur de pedra, amb escales per accedir a la part superior amb el camí de ronda.
Les cases no es recolzaven sobre el mur de la muralla.
Seqüència de perspectives de la muralla.
Perspectives generals de la croa
Tipologia de cases i edificacions
Circular
Circular amb entrada
Una proposta de com podria ser l’entrada exterior.
Rectangular: amb cantonades arrodonides o en angle
Rectangular amb porxo
Casa composta. Construcció al voltant d'un pati
Situada a la part preeminent del poblat, en aquesta àmplia construcció les estances s’ordenen al voltant d’un pati central parcialment empedrat. A la seva excavació va aparèixer una gran quantitat de ceràmica romana importada, vidres i objectes de luxe. Tot això remet a una construcció pertanyent a una família benestant i fortament romanitzada.
Cases adossades
Barris i construccions
Al conjunt del castre conviuen estructures independents de planta circular amb altres de planta quadrangular, així com conjunts d’habitatges compostos per diverses estades adossades en què es combinen construccions circulars amb altres rectangulars i annexos o entrades semicirculars.
A la part central s’hi observa una gran construcció allargada d’ús no conegut amb un banc corregut.
També podem veure un aljub o sitja, les restes d’un camí empedrat, així com una casa empedrada i una altra on es conserva una llar.
Avantcastres o àrees d'expansió
Des del vèrtex nord de la muralla s’estenen pel costat oest i per la zona sud dos avantcastres o àrees d’expansió, formant terrasses dividides en diverses parts. Els avantcastres també estaven delimitats i protegits exteriorment per murs de terra, però de menys envergadura que les defenses de la croa.
Aquestes àmplies terrasses es van poder utilitzar per cultivar la terra, per estabular bestiar o per ampliar la zona d’habitació del poblat. S’hi va descobrir part del camí d’accés a la croa, així com restes d’una sitja a l’interior d’una construcció rectangular.
El museu
Sala 0. Informació complementària
La Sala d’Informació complementària resumeix els treballs arqueològics realitzats al castre des del 1972 així com la història del museu.
També hi ha en aquesta sala una informació global sobre la Cultura Castrenya, l’època Galaic-romana i sobre el contorn natural i patrimonial del Castre de Viladonga.
La informació es completa amb alguns materials arqueològics de la comarca.
Sala 1. Medi natural i hàbitat
Sala 2. Cultura material 1
Sala 3. Cultura material 2
Hologrames de la vida casolana
