El castre de Os Castros de Taramundi (Astúries) permet rastrejar l´evolució de la cultura castrenya asturiana des de l´Edat del Bronze fins a la plena romanització. La seva localització urbana facilita apropar-se als indicis del que era un castre.
Castre de Os Castros (Astúries)
Concejo: Taramundi. Comarca del Eo-Navia. Província: Astúries. Com. Autònoma: Principado de Asturias.
Coordenades: 43°21′37″N 7°06′29″O. Altitud: 215 msnm.
Web: taramundi
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Visita: 2024
Índex
Castre de Os Castros. Taramundi. Comarca del Eo-Navia. Astúries
El castre de Os Castros de Taramundi és l’últim dels castres de la cultura castrenya que, de moment, presento al Blog.
Per a una breu introducció a la cultura castrenya remeto al post: Castre de Viladonga.
Està situat a l’extrem sud de la localitat de Taramundi, al municipi del mateix nom, a la comarca de l’Eo-Navia, al límit occidental d’Astúries. És fàcilment accessible, ja que es troba junt del nucli urbà, a només 125 metres de l’Oficina de Turisme.
El territori
Està situat en un esperó lleugerament separat de la serra d’Eiroá, aproximadament a 230-250 metres sobre el nivell del mar, dominant la vall del riu Cabreira, afluent del riu Eo.
Ocupa una superfície d’aproximadament 2 hectàrees, cosa que el converteix en un dels castres més grans de l’interior de la conca del Navia-Eo.
Geogràficament, està situat gairebé al fons de la vall d’aquests rius, envoltat d’altures considerables, que aparentment reduirien la capacitat defensiva del poblat. Tanmateix, atesa la seva mida i ubicació a mig camí entre la costa i les muntanyes interiors, es creu que va tenir un paper important en l’organització territorial en l’època preromana i com a punt de redistribució de mercaderies comercials que arribaven per mar a l’estuari de l’Eo. Si més no, en època romana.
Una mica d’història
El castre de Os Castros de Taramundi té una llarga seqüència d’ocupació que abasta mil anys. Les primeres restes daten de finals de l’Edat del Bronze (cap als segles IX-VIII aC), amb continuació i expansió a l’Edat del Ferro (segles VI-V aC) i continuant en període romà (segles I-II dC).
El castre va ser fundat com un assentament fortificat indígena i posteriorment es va transformar i ampliar sota la influència romana, que va introduir noves estructures i tècniques de construcció, com es pot veure clarament.
Encara se sap poca cosa sobre l’assentament de l’Edat del Bronze, ja que gran part del jaciment queda per excavar. Se sap que el primer assentament ocupava la part més oriental del jaciment arqueològic i estava defensat per una o dues fosses. Més tard, a l’Edat del Ferro, al segle VII aC i al segle I dC, aquestes rases es van omplir. El castre es va expandir cap al nord, oest i sud. Finalment, durant el període romà, la superfície habitada va tornar a augmentar, ara cap a les zones occidentals i meridionals.
Les campanyes arqueològiques, iniciades sistemàticament l’any 2000, han permès l’excavació de més de 1.100 m² i la identificació de diferents fases, des d’estructures defensives preromanes fins a edificis d’època romana i vies urbanes.
Entre les troballes més destacades hi ha una daga d’antenes (una peça de bronze i ferro que data del bronze final), ceràmica de tradicions indígenes i romanes, objectes d’ús quotidià i una sauna ritual de la tradició castrenya adaptada sota el domini romà, cosa que suggereix una economia basada en l’agricultura complementada pel processament artesanal dels recursos.
Estructura de l’assentament
L’estructura de l’assentament respon al model de poblat fortificat típic de la cultura castrenya, amb muralles, terrasses artificials i un urbanisme adaptat al terreny. A diferència d’altres enclavaments més monumentalitzats, Os Castros manté un perfil discret, cosa que reflecteix la seva funció eminentment defensiva i domèstica en un context rural.
El recinte castreny és de planta aproximadament ovalada, adaptat al relleu i que estava envoltat per potents sistemes defensius: cap al nord el delimitava un profund fossat tallat a la roca, de fins a 4m de profunditat i 6m d’amplada, avui en part ocupada per un carrer asfaltat. Hi ha indicis d’un segon fossat exterior, actualment difícil de distingir pel desenvolupament urbà.
L’organització interna estava formada per habitatges de murs gruixuts de pissarra. A les formes circulars de castre es van sobreposar construccions rectangulars pròpies de la cultura romana.
Els carrers estaven empedrats.
Han subsistit les restes d’un edifici termal o sauna, amb una banyera excavada a la roca, vinculada a ritus socials i religiosos preromans després assimilats a l’època romana.
En resum, el castre evidencia l’adaptació i la continuïtat cultural al llarg de diversos segles, així com l’impacte de l’arribada de Roma.
La visita al castre de Os Castros
L’accés al castre de Os Castros de Taramundi és lliure. Està museïtzat, amb una plataforma elevada que segueix l’exterior del costat nord de la zona excavada, cosa que aporta una panoràmica sobre el conjunt. A més, diversos panells al llarg del recorregut van explicant les característiques de cadascuna de les edificacions.
A l’explicació m’ajudaré de les descripcions dels panells informatius.
La majoria del castre conserva les estructures arrodonides típiques de la cultura castrenya.
La superposició d’alguna construcció rectangular pròpia de la cultura romana permet veure com la seva presència incidia sobre l’estructura indígena.
Lo limitat de la zona excavada no permet apreciar com havia de ser l’estructura global del poblat. Per tant, hem de limitar-nos a apreciar un conjunt de set estructures constructives.
Comencem per mostrar unes vistes panoràmiques i, després, resseguirem cada construcció.
Panoràmiques
Seguint les indicacions aconsellades del recorregut entrem a la passarel·la per l’extrem nord.
En primer terme, la construcció C1.
L’extrem nord amb la construcció C1.
Panoràmica cap al sud, amb C5 en primer terme, i al centre C2.
Des de C7 cap al nord.
Des de C7 cap a C2 i C6.
La sauna C9.
Construcció C1
La primera cabana C1 és de planta més o menys circular amb vestíbul obert al sud.
L’estructura actualment visible va ser construïda i utilitzada en època romana. Es va construir amb paredats de pissarra tabular units amb fang. Sobre el seu terra format per terra piconada es va disposar una gran llosa de pissarra a mode de llar, lloc on es feia el foc que servia tant per cuinar com per calefactar la casa a l’hivern.
La superfície interna supera els 17 m2.
El castre compta amb una llarga seqüència d’ocupació, cosa que va significar que unes construccions s’aixequessin sobre les restes d’altres de més antigues, com és el cas d’aquesta cabana C1. En aquest cas s’ha descobert per sota una edificació de fusta segurament construïda en un moment antic de l’Edat del Ferro. Només se’n van conservar les falques de pissarra que, clavades verticalment, servien per sostenir els pals de fusta que configuraven l’esquelet arquitectònic d’aquest primitiu habitatge.
L’extensió recta del que s’anomena vestíbul cap al sud del mur exterior enllaça amb un mur curvilini, que podria correspondre a una altra cabana.
Construcció C2
La cabana C2 va ser construïda al segle I dC, en època romana. La part més oriental es va alçar sobre les restes d’una cabana més antiga preromana la rasa de la qual de fundació, excavada a la roca mare, és visible després dels treballs arqueològics, mentre que una cantonada de la part occidental penetra a la cabana C8.
És un edifici de planta rectangular els murs del qual s’aixequen amb lloses de pissarra travades amb fang. Consta de tres espais separats amb obertures de connexió interna, així com dues portes a l’exterior, una oberta al sud i una altra al nord.
Fins ara és l’únic habitatge amb compartimentació interior localitzat al castre.
Construcció C5
La cabana C5 es va alçar a l’Edat del Ferro amb planta circular lleugerament oblonga.
Posteriorment, en època romana, es va introduir un mur divisori amb una porta d’enllaç creant dues habitacions.
Els sòls de la construcció van ser successivament, primer de terra compactada, després recobert amb lloses en època romana, que es pot observar al costat del mur.
Construcció C6
La cabanya C6 va ser construïda en època romana. És una edificació de planta gairebé rectangular amb cantons arrodonits. L’habitatge disposava d’un terra de terra trepitjada. Sobre aquest es van trobar nombrosos materials, i entre ells gran quantitat de peses de teler fetes de pedra.
Construcció C7
La cabana C7 és una construcció de planta arrodonida lleugerament quadrangular.
Va ser edificada en època preromana, probablement a la Segona Edat de Ferro, emprant pedres de petites dimensions, majoritàriament de pissarra, i fang. Al segle I dC es modifica la porta i es reforcen els murs potser per elevar un segon pis.
Cap al centre de la cabana hi ha una llosa de pissarra vermella per l’acció del foc. Es tracta de la llar de la fase d’ocupació preromana: En època romana es va cobrir l’habitatge d’un nou terra de terra que va amagar la vella llar.
Construcció C8
La construcció C8 va ser aixecada a l’Edat del Ferro amb planta de forma el·líptica original.
En època romana va ser totalment transformada construint-se sobre el terç nord de la cabana un anivellament en què es va assentar l’habitació més occidental de la cabana 2.
Amb la reforma, el seu terra interior va ser pavimentat amb pissarres disposades de cantell, tècnica, anomenada chapacuña. És un tipus de paviment tradicional a la comarca emprat fins fa poc temps.
Construcció C9
Destaquen les restes d´un edifici termal o sauna C9, amb una banyera excavada a la roca.
Aquesta arquitectura, la més singular de totes les que s’han descobert al castre, compta amb tres parts ben diferenciades. L’oriental, des d’on s’alimentava amb llenya el forn; la central, lloc ocupat pel forn mateix, i l’occidental, on se situava la sala de vaporització proveïda d’una caldera.
Les ruïnes actualment visibles corresponen a la morfologia d’una sauna en època romana, ja que aquests edificis, encara que tenen el seu origen a l’Edat del Ferro, romandran en ús almenys fins al segle I dC, i sota domini romà.
Es tractaria d’una construcció coneguda com a Pedras Formosas, pròpia d’aquest període i aquesta zona. Aquestes peculiars construccions han estat objecte de nombroses i diferents interpretacions en el seu ús i funció, sent considerades com a forns de pa, crematoris, temples de culte a les aigües o edificis que acollien ritus iniciàtics per a guerrers. Actualment, gairebé tots els estudiosos del tema es mostren d’acord amb el caràcter termal i ritual.
Fotografia durant les excavacions.
Fi de la visita
La continuïtat residencial de l’assentament del castre de Os Castros de Taramundi mostra que el lloc triat fa tres mil anys continua tenint vigència com a punt de pas i comunicació entre el mar i l’interior d’Astúries.
Segons hem vist a les descripcions, el que s’ha excavat i forma l’actual parc arqueològic és una part molt petita de tot el castre i, pel que sembla, la part iniciada a l’Edat del Ferro, quedant la zona del recinte primitiu per explorar. Només s’han destapat els indicis del que seria un castre.
L’interès per al turista és que es tracta de castre “urbà” fàcilment visitable a la pròpia localitat Taramundi, sense haver de desplaçar-se a llocs aïllats.
Diguem que l’estructura de passarel·la per visualitzar el parc és molt idònia per tenir una perspectiva en alçada sobre el recinte, cosa que permet disposar d’una visió global alhora que propera a l’estructura urbana i a les edificacions.
Bases d’informació
Webs
ayuntamiento
oscos-eo
turismoasturias
Castros de Asturias. Os Castros de Taramundi
Guía informativa. Taramundi arqueológico
Webs academic
Arqueo Astur. Os Castros de Taramundi
Marín Suarez, Carlos (2004). Historiografía de la Edad del Hierro en Asturias
Fernández Ochoa, Carmen (2006). Los castros y el inicio de la romanización en Asturias. Historiografía y debate
Villa Valdés, Ángel et alt. (2007). Excavaciones arqueológicas en el poblado fortificado de Os Castros, en Taramundi
Villa Valdés, Ángel (2013). Formación y desarrollo de la Cultura Castreña en el occidente asturiano (Tesis doctoral)
Martín Hernández, Esperanza (2013). La exploración de áreas inéditas en el poblado fortificado de Os Castros de Taramundi