ÀLBUM DE FOTOS
Durant dos dies ens passejarem pel litoral cantàbric occidental, entre Cabo Busto i San Cibrao (Astúries i Lugo), apreciant penya-segats, platges, ports pesquers, fars i altres assentaments humans, des de castrenys a actuals.
Costa cantàbrica entre Cap Busto i San Cibrao (Astúries i Lugo)
Províncies: Astúries i Lugo. Com. Autònomes: Astúries y Galicia
Coordenades entre: 43°34’27.8″N 6°56’45.6″O y 43°42’01.6″N 7°26’12.0″O
Els municipis de Castropol (Astúries) i Ribadeo (Lugo) amb el seu litoral formen part de la Reserva de la Biosfera Riu Eo, Oscos i Terres de Burón
Visita: 2024
Índex
Costa cantàbrica entre Cap Busto i San Cibrao (Astúries i Lugo)
Aquest Àlbum de Fotos està dedicat a la costa cantàbrica a banda i banda del riu Eo, que separa la costa asturiana de la costa de Lugo. Els municipis de Castropol (Astúries) i de Ribadeo (Lugo) amb el seu litoral formen part de la Reserva de la Biosfera Riu Eo, Oscos i Terras de Burón. És de les poques ocasions en què un litoral forma part d´una Reserva de la Biosfera.
A aquesta visita dediquem dues jornades completes.
La primera jornada va estar destinada a la costa occidental asturiana, entre el Cap Busto (1) i el port de Tàpia de Casariego (6), amb uns 60 quilòmetres de recorregut (sense comptar els desplaçaments d’anada i tornada).
La segona jornada la dediquem a la costa gallega de Lugo, entre Ribadeo (13) i San Cibrao (11), també d’uns 60 quilòmetres de recorregut entre els extrems. Com que el punt de partida i de tornada passava pels voltants de Ribadeo, el recorregut real, que és el que es presenta a l’Àlbum, es va iniciar al port de Rinlo, (7), fins a arribar a l’extrem més occidental del recorregut a San Cibrao (11), i tornar a Ribadeo (13) per tancar aquesta segona jornada.
Ha de quedar clar que l’elecció dels punts de visita és una entre moltes altres possibles igualment interessants. De fet, qualsevol punt és interessant. Com que calia triar, i el temps és limitat, seguim el criteri que estigués present tots els tipus de paisatge més representatius d’aquesta costa: penya-segats, platges, ports, fars, castres i alguna localitat important.
Del que es tracta és obtenir una imatge de conjunt de la riquesa i bellesa d’aquesta costa cantàbrica.
El paisatge litoral entre Cap Busto i el riu Eo (Astúries occidental)
El tram costaner de l’occident asturià comprès entre Cabo Busto (1) (concejo de Valdés) i la desembocadura del riu Eo presenta un paisatge costaner modelat per antics processos geològics, una morfologia abrupta condicionada per l’erosió marina i fluvial, i una ocupació humana dispersa i adaptada a les condicions del medi físic.
El tret morfològic dominant en aquesta franja del litoral és la rasa costanera, una superfície estructural d’origen marí que avui està elevada entre 70 i 100 metres sobre el nivell del mar. Aquesta plataforma, generada per l’acció combinada de l’aixecament tectònic i la regressió marina, es presenta com un terreny pla que acaba bruscament en penya-segats actius, on l’acció erosiva del mar continua generant reculada de la vora costanera.
El substrat geològic d’aquesta franja pertany al sòcol paleozoic del Domini Astúric, compost per pissarres, quarsites, gresos i calcàries, dipositades entre l’Ordovícic i el Devonià (aproximadament entre 485 i 360 milions d’anys).
Els penya-segats dominen la major part del front litoral. Solen ser verticals o lleugerament inclinats, amb alçades variables entre els 30 i els 80 metres. Estan interromputs per petites platges de còdols, graves i sorres.
Assentaments costaners: pobles i ports pesquers
L´ocupació humana d´aquesta franja litoral ha estat condicionada per l´accés al mar i la morfologia del terreny. La majoria dels nuclis de població costanera es localitzen a zones on la rasa s’interromp o baixa, permetent l’existència de ports naturals o semi protegits.
El resultat en un litoral que es caracteritza per l’alternança entre penya-segats imponents, petites platges, ports pesquers i àrees rurals.
Àlbum de fotos de la costa asturiana de Cabo Busto a Tapia de Casariego
Al nostre recorregut partirem del Cap Busto (1), amb el seu far. i penya-segats de 80-90 metres. La següent parada a la Platja de Frexulfe (2), declarada Monument Natural per la seva biodiversitat i singularitat geomorfològica.
A la localitat de Navia (3) pararem a dinar. Aprofitarem per degustar un excel·lent cachopo al restaurant El Rincón de Noe, carrer La Olga, 9.
A la tarda, reprendrem el recorregut per Viavélez (4), pujant al mirador de Viavélez. La parada següent, recorrent camins rurals, ens porta al mirador de Cap Cebes (5), per acabar al port de Tàpia de Casariego (6), un dels més importants d’aquesta zona.
Far Cap Busto (1)
(Municipi: Valdés. Coordenades: 43°34’09.3″N 6°28’10.0″O)
Platja de Frexulfe (2)
(Municipi: Navia. Coordenades: 43°33’34.6″N 6°40’14.0″O)
Navia (3)
(Municipi: Navia. Coordenades: 43°32’30.5″N 6°43’22.9″O)
Viavélez i mirador (4)
(Municipi: El Franco. Coordenades: 43°33’48.4″N 6°50’24.3″O)
Mirador Cap Cebes (5)
(Municipi: Tapia de Casariego. Coordenades: 43°34’24.1″N 6°55’29.5″O)
Tapia de Casariego (6)
(Municipi: Tapia de Casariego. Coordenades: 43°34’10.6″N 6°56’38.1″O)
El paisatge litoral entre el riu Eo i (Lugo)
El litoral de Lugo, comprès entre Ribadeo i San Cibrao, forma part de la Mariña Lucense, una regió costanera al nord de Galícia que destaca per la seva riquesa geològica, la seva diversitat paisatgística i el seu patrimoni cultural que han modelat el territori al llarg del temps.
La costa de Lugo entre el riu Eo i San Ciprián (municipi de Cervo) presenta un litoral de transició entre el Cantàbric occidental i les ries gallegues, amb trams de penya-segats baixos, platges sorrenques àmplies, rasa costanera, ries obertes i sectors de maresma i duna. És una franja de transició entre la costa abrupta de l’occident asturià i les ries altes gallegues.
El relleu dominant és una rasa costanera baixa, suaument ondulada, on s’intercalen petits cursos fluvials i entrades del mar com la ria de Foz, que constitueix un sistema estuari de gran interès ambiental.
El substrat geològic està format per roques paleozoiques —pissarres, quarsites, esquists i gresos— amb estructures plegades derivades de l’orogènia herciniana. En alguns sectors costaners, com As Catedrais, catalogada com a Monument Natural, s’observen clarament processos d’erosió marina, amb la formació d’arcs naturals, plataformes d’abrasió i estrats inclinats, amb penya-segats d´uns 30 metres.
En aquest tram litoral conserva vestigis de la cultura castrenya, amb assentaments fortificats preromans situats a zones elevades o estratègiques del litoral. És destacable el Castro de Fazouro (Foz), l’únic castro costaner de la província de Lugo. Ocupa un petit promontori sobre el mar i conserva part de la seva estructura defensiva i habitatges.
Aquests elements permeten una lectura històrica del paisatge costaner com a espai ocupat i defensat des de fa més de dos mil anys.
L’ Àlbum de Fotos que segueix se centra en aquest litoral de Lugo corresponent a la segona jornada.
Àlbum de fotos de la costa de Lugo del riu Eo a San Cibrao
Comencem el recorregut pel Porto de Rinlo (7).
A continuació, per dirigir-nos a la platja das Catedrais triem fer el recorregut per les carreteres secundària que segueixen el litoral per sobre de la rasa, decisió encertada per conèixer un paisatge pràcticament sense construccions, i només ocupat per innombrables campers.
A la platja das Catedrais (8), paguem la nostra improvisació. L’accés a la part més espectacular dels arcs naturals està limitat a una visita diària per a la qual s’ha de disposar del tiquet d’entrada corresponent, ens trobem amb les entrades exhaurides per Internet, cosa que no havíem previst. Així que ens vam haver de conformar amb la part menys espectacular i, tot i així, digna de baixar a la platja i recórrer l’àmbit accessible obert al públic. Incloc un parell de fotografies “manllevades” a Turisme de Galícia, per veure una mostra del que ens vam perdre. Els penya-segats presenten unes alçades d’uns 30 metres.
Era l’hora del dinar i vam optar per la Pulperia Mario (9) a Viveiro, a tocar de la carretera. El pop va ser el nostre “centre d’atenció”.
La cultura castrenya és una de les senyes d’identitat d’aquesta zona i que al Castro de Fazouro (10) presenta un dels pocs exemples de castro marítim. Al límit del nostre recorregut, a San Cibrao (11), s’arriba al punt de contacte amb la civilització industrial, i es pot observar la zona portuària de la Planta Alumina de l’empresa ALCOA.
De tornada, ens desplacem fins a la part oriental del recorregut, a Ribadeo, al costat de la desembocadura del riu EO. Primer al far de A Pancha (12), per acabar el recorregut pels carrers de Ribadeo (13) i entrar en contacte amb la importància dels indians.
Porto de Rinlo (7)
Reserva de la Biosfera
(Municipi: Ribadeo. Coordenades: 43°33’29.5″N 7°06’16.5″O)
Entre Rinlo i la platja das Catedrais
Reserva de la Biosfera
Platja das Catedrais (8)
Monument Natural i Reserva de la Biosfera
(Municipi: Ribadeo. Coordenades: 43°33’14.6″N 7°09’28.5″O)
De playa das Catedrais al Mirador de la passarel·la de fusta
Reserva de la Biosfera
Pulpería Mario (9)
(Municipi: Viveiro. Coordenades: 43°33’56.3″N 7°14’15.6″O)
El pop va ser el nostre “centre d’atenció”.
Castro de Fazouro (10)
(Municipi: Foz. Coordenades: 43°36’13.6″N 7°17’56.0″O)
San Cibrao (11)
(Municipi: Cervo. Coordenades: 43°41’59.0″N 7°26’15.3″O)
Far de A Pancha (12)
(Municipi: Ribadeo. Coordenades: 43°33’19.5″N 7°02’32.8″O)
Ribadeo (13)
(Municipi: Ribadeo. Coordenades: 43°32’09.2″N 7°02’26.2″O)
