La Necròpolis Tumular de la Serra de Pumarín, a Villanueva de Oscos (Astúries), és un interesant exponent de la cultura funerària megalítica prehistòrica de la cornisa cantàbrica.
Necròpolis Tumular de la Serra de Pumarín (Astúries)
Concello/Municipi: Villanueva de Oscos. Comarca funcional: Comarca del Eo-Navia. Província: Astúries Com. Autònoma: Principado de Asturias.
Coordenades: 43°21’15.6″N 6°59’19.6″O. Altitud: 1.070 msnm
Web: villanuevadeoscos
Zona Arqueològica Protegida
Visita: 2024
Índex
Necròpolis Tumular de la Serra de Pumarín. Villanueva de Oscos. Astúries
En el recorregut entre La Casona de Ambrosio i la zona nord d’Astúries, cada cop que passàvem pel Port da Garganta, la majoria de vegades immers a la boira, observàvem un dolmen situat al mig de la rotonda, que cridava poderosament l’atenció.
Aquesta imatge ens motivava per aturar-nos a observar-ho i per acostar-nos a la Necròpolis Tumular de la Serra de Pumarín, a uns tres quilòmetres per l’AS-361 en direcció a El Gumio. Aprofitem l’amabilitat de l’Ambrosio que s’havia ofert per acompanyar-nos a visitar-la. El resultat va ser una agradable passejada i una xerrada pel bosc.
Les Necròpolis Tumulars: túmuls i dòlmens
Al llarg de la història de la humanitat, les civilitzacions prehistòriques han deixat empremtes de les creences i pràctiques funeràries a través de monuments megalítics. Entre aquests, els túmuls i els dòlmens destaquen com a dues de les estructures més representatives de l’arquitectura funerària de l’Edat de Pedra. Encara que cadascú posseeix característiques diferents, la seva relació és estreta i fonamental per comprendre els costums funeraris de les societats antigues.
El túmul és un monticle artificial de terra, pedres o ambdós materials que s’erigeix sobre una tomba o una estructura funerària. La seva funció principal és protegir les restes humanes i servir com a senyal visible de l’enterrament. Aquestes construccions varien en mida i disseny, depenent de la cultura i la regió on van ser edificades.
El dolmen és un sepulcre megalític compost per grans pedres verticals (ortostats) que sostenen una llosa horitzontal superior (cobertera). El disseny creava una càmera funerària on es dipositaven els cossos dels difunts, moltes vegades acompanyats d’ofrenes.
La connexió entre ambdues estructures rau en què molts dòlmens estaven originalment coberts per túmuls. Amb el pas del temps, l’erosió natural ha fet que molts túmuls desapareguin deixant visibles els dòlmens.
Aprofitaré els peus de foto del panell informatiu per explicar l’estructura d’un túmul i el que es troba actualment.
El dibuix mostra un aspecte original d’un túmul clàssic. Es pot observar la massa tumular, el dolmen o càmera dolmènica formada pels ortòstats (pedres verticals) i la llosa cobertera que tanca la càmera per la part superior. De vegades, el túmul presenta un anell de pedres perimetral, el peristalit, la funció del qual és la de subjectar la massa tumular. Per sota del túmul s’observa el paleosòl o terra antic sobre el qual es va aixecar la tomba.
A la cambra dolmènica es dipositaven els cossos dels morts. En altres ocasions, el dipòsit de les restes del difunt es realitzava en forats excavats a terra i posteriorment recoberts pel túmul. Al costat dels cossos enterraven objectes diversos que componien l’aixovar funerari. Apropiar-se d’aquests aixovars va ser l’objectiu dels saquejadors.
El dibuix següent mostra un esquema de l’aspecte del túmul després de patir el saqueig dels cercadors de tresors. El centre de l’estructura apareix perforat, observant-se desplaçats alguns ortostats i la pedra cobertera de la cambra dolmènica, objectiu principal dels cercadors ja que sabien que els aixovars que acompanyaven els difunts es col·locaven generalment en aquest lloc sent, per tant, el més propici per trobar objectes de valor. El saqueig de túmuls va portar, malauradament, al desmantellament de milers d’aquestes tombes.
Aquestes construccions representen una de les primeres manifestacions arquitectòniques de la humanitat, i són testimonis silenciosos de les creences i els rituals funeraris de les societats prehistòriques. Es localitzen majoritàriament en zones elevades, com a serres i carenes.
Túmuls a Astúries
El megalitisme a Astúries va començar al Neolític, aproximadament entre el 5000 i 3000 aC, i es va perllongar fins al Calcolític i els inicis de l’Edat del Bronze, al voltant del 2000 aC. Durant aquest període, les societats humanes van evolucionar de grups caçadors-recol·lectors cap a comunitats agrícoles i ramaderes. La construcció de monuments megalítics reflecteix un canvi en la concepció de la mort i la transcendència, i també la necessitat de marcar el territori i consolidar el sentit de comunitat.
Els principals tipus d’estructures megalítiques que es troben a Astúries són: Túmuls, dòlmens, menhirs i Cròmlechs.
Les excavacions arqueològiques practicades en alguns dels túmuls han ofert importants dades morfològiques i cronològiques sobre les primeres arquitectures monumentals conegudes a la regió. Igualment han permès trobar part dels aixovars que acompanyaven els difunts. Es tracta principalment d’utensilis de pedra, però també excepcionalment, s’han documentat objectes ceràmics, com un petit got localitzat al túmul de El Canadeiro, al proper Concejo de Grandas de Salime. Així mateix, han possibilitat la realització de reconstruccions paleoambientals gràcies als materials orgànics que, fossilitzats, s’han conservat als antics sòls segellats sota la terra que compon la massa tumular.
Visita a la Necròpolis Tumular de la Serra de Pumarín: A Chaira das Grallas
La nostra visita se centra en la necròpolis tumular de la Serra de Pumarín, i més concretament al conjunt de A Chaira das Grallas.
La necròpolis tumular de la Serra de Pumarín és un important jaciment arqueològic ubicat al concejo de Villanueva d’Oscos, Astúries, específicament a l’àrea coneguda com A Garganta. Aquest conjunt funerari prehistòric destaca per la rellevància i l’estat de conservació.
Està composta per 7 túmuls funeraris. Forma part d’un ric patrimoni arqueològic a la zona dels Oscos. A l’inventari arqueològic de la regió, s’esmenta al costat d’altres jaciments importants com el Castro de la Pena del Castro. Això suggereix que l’àrea va tenir una ocupació humana significativa durant la prehistòria i la protohistòria.
Hem d’adreçar-nos a la serra de Pumarín, i concretament a un altiplà situat a uns 1.000 metres d’alçada i coronat per la Pena das Grallas (1.096 m), on s’han ubicat algun dels aerogeneradors que componen la instal·lació eòlica Grallas (43°21’96’9’1.9’N’). En aquest punt s’assenten un bon nombre de restes arqueològiques, les quals van ser descobertes per l’historiador Fermín Bouza-Brey a la dècada dels cinquanta del segle XX. Posteriorment, el 1990, l’arqueòleg Ángel Villa Valdés va incorporar aquests jaciments al Inventari Arqueològic del Concejo de Villanueva de Oscos.
Per arribar a la serra de Pumarín, si ho fem des de Vegadeo, s’ha de remuntar la carretera AS-11 fins arribar a dalt del Port da Garganta (875 m). Des de la rotonda agafar l’AS-361 en direcció a El Gumio. Per aquesta carretera, si no hi ha boira, es disposa d’unes vistes sobre la vall d’Oscos. A 3,3 quilòmetres a l’esquerra de la carretera s’obre un camí de ciment, degudament senyalitzat com a accés al parc eòlic.
A la rotonda, hem deixat enrere un dolmen situat al centre. Ens aturarem en ell a la tornada.
Tot i que està tancat, l’accés per aquesta entrada és lliure. Ascendint pel camí de ciment, a uns 300 metres de l’entrada, a la dreta, hi ha un gran panell que anuncia i informa sobre la necròpolis, al costat d’un camí de terres fàcilment accessible.
Al panell es representa la disposició dels diferents túmuls, cosa que en facilita la localització. Si no es coneixen prèviament aquest tipus de construcció tumular, cal estar molt atent per reconèixer-la. Cal fixar-se al terra on, davant de cada tomba, es troba col·locat una fita de fusta amb la indicació del número de túmul.
La necròpolis de Pumarín: A Chaira das Grallas
Dins de la necròpolis de Pumarín, el grup de túmuls més excel·lent és aquest, el denominat A Chaira das Grallas.
Per trobar cada tomba hem de localitzar entre els arbres monticles artificials de terra (el túmul) molt regulars en forma de mitja taronja de més d’un metre d’alçada. Cada monticle cobreix un dipòsit funerari situat al centre, format per la cambra de pedra (dolmen).
A la banda esquerra del camí el primer túmul que es troba és el senyalitzat com a núm. 2.
Cal suposar que a l’origen de la necròpolis els túmuls ocuparien una superfície lliure de vegetació arbòria. Amb el pas dels milers d’anys, el bosc ha colonitzat tota la zona, per la qual cosa els arbres han crescut dins del cercle de cada túmul, com es podrà apreciar a les fotografies.
Una mica més endavant, a tocar del camí, l’indicador ens assenyala el núm. 3.
Aquest túmul és de mida petita, amb prou feines s’eleva 60 centímetres sobre el terra actual.
El que sí que s’observa, entre dos arbres, és el buit del dolmen, sense la pedra cobertera. La vegetació interior no deixa veure les parets de l’ortostrat.
Haurem d’endinsar-nos al bosc, per aquest costat esquerre, per arribar al túmul núm. 1.
Els túmuls núm. 1 i el núm. 2 que hem vist en primer lloc, constitueixen bones mostres d’aquest tipus de jaciments, estant entre els més grans dels situats a les terres de l’occident asturià delimitades pels rius Navia i Eo.
Aquest núm. 1 és el de majors dimensions dels localitzats a la Chaira das Grallas, fent 18 metres de diàmetre a la base i una alçada que supera 1,5 metres.
Presenta una cavitat de saqueig al centre, arribant la seva profunditat a superar els 1,1 metres. Segons s’explica, si la vegetació ho permetés, en aquest forat es podien observar encara alguns dels ortòstats que formaven el dolmen, ara desplaçats de la seva posició original.
Acabem aquí el recorregut pels túmuls i continuem gaudint de l’entorn, la natura i el paisatge.
M’apropo fins al límit de l’altiplà, on el camí comença a baixar. Els núvols que ens envolten (que no és boira) impedeixen veure el paisatge al fons. M’expliquen que en un dia amb visibilitat s’albira tot el costat marítim d’Astúries fins al mar i que és una vista meravellosa des de mil metres d’alçada. Hauré de tornar.
Mentrestant, conformem-nos amb la bellesa que ens envolta. Tot i així, cal notar que l’estat dels pins mostra problemes de salut.
Aprofitem per apropar-nos al Parc Eòlic Grallas i veure de prop els molins. La veritat és que la seva esveltesa i alçada impressiona.
Per delícia de petits i grans els cavalls que pasturen per tot aquest territori atrauen ràpidament l’atenció.
Apropant-nos amb respecte mostren tant interès per nosaltres com nosaltres per ells.
Alguns joves més atrevit s’acosten a nosaltres per observar-nos de prop y deixar-se acariciar.
“Dolmen” de la rotonda del Port da Garganta
Com ja he indicat, al centre de la rotonda del Port da Garganta, “com a guariment que ha de tenir tota rotonda com cal”, s’alça un dolmen. No hi ha cap indicació al lloc que doni alguna explicació sobre aquest “monument”.
A Internet, un article publicat a La Nueva España (30-07-2008) ens informa sobre l’origen d’aquest dolmen. Transcric:
“El criteri de l’arqueòleg del parc històric del Navia, Ángel Villa, el va convèncer (a l’alcalde de Villanueva d’Oscos, José Antonio González Braña) que per a aquest lloc era més apropiat col·locar un dolmen, en ser més representatiu de tota aquesta comarca. Així que no s’ho va pensar gaire i es va posar fil a l’agulla. Va contactar amb els responsables d’una pedrera d’As Pontes i va aconseguir les set pedres de quarsita que formessin el dolmen.
Les sis pedres verticals clavades al massís pesen cadascuna una mica més de dues tones, mentre que la llosa horitzontal té un pes d’almenys sis tones.”
Així que ja sabem que allò que es mostra és la rèplica actual de l’estructura d’un dolmen. Com diu la dita “se non è vero, è ben trovato“.
No sabem si s’assembla en volum als reals, però ens dona una idea visual de la forma d’un dolmen. Cal suposar que l’arqueòleg que va tenir la idea els va assessorar en la reconstrucció d’aquest dolmen.
Fi de la visita
La Necròpolis Tumular de la Serra de Pumarín és un conjunt arqueològic de gran importància que reflecteix les complexes pràctiques funeràries i les habilitats constructives de les comunitats prehistòriques d’Astúries. El seu estudi continua sent essencial per aprofundir en la història de la regió i en l’evolució de les primeres societats agrícoles i ramaderes del nord-oest ibèric.
Alhora, la seva visita ens permet apreciar els llocs que escollien per a les seves pràctiques funeràries i, actualment, gaudir de la natura.