ÀLBUM DE FOTOS
Àlbum de Fotos de cinc itineraris per la ciutat històrica de Segòvia, ciutat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Ciutat hispanoromana, medieval romànic i el darrer gòtic espanyol.
Segòvia, la ciutat històrica
Segòvia. Mancomunitat: Comunidad de Ciudad y Tierra de Segovia. Província: Segovia. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 40°57’01.9″N 4°07’27.2″O. Altitud: 1.005 msnm. Població: 52.375 habitants (2025)
Web: turismodesegovia
Ciutat Patrimoni Mundial de la UNESCO (1985)
Visita: 2025
Índex
Segòvia, la ciutat històrica
Segòvia és una ciutat històrica situada al centre de la península Ibèrica, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. El seu nucli històric conserva un important conjunt monumental integrat per l’aqüeducte romà, la catedral, el Alcázar i un ampli teixit urbà d’origen medieval, incloses nombroses esglésies d’estil romànic.
El 1985 va ser inscrita, juntament amb el seu aqüeducte, a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i se’n van valorar els criteris: (i) obra mestra; (iii) testimoni històric excepcional i (iv) exemple representatiu d’un conjunt arquitectònic d’un període històric.
Àrea que abasta la ciutat vella catalogada per la UNESCO.
Característiques del seu assentament
La ciutat s’assenta sobre un esperó rocós delimitat per les valls excavades pels rius Eresma i Clamores. Aquesta posició elevada proporciona àmplies condicions defensives naturals, reforçades per forts pendents en gran part del seu perímetre. L’accés més favorable es localitza al sector oriental, on la plataforma rocosa connecta amb l’altiplà circumdant.
L’esperó forma un altiplà orientat d’est a oest acabat en una península sobre la qual s’assenta l’Alcázar. Aquesta plataforma descendeix des dels 1.000 msnm a l’extrem oriental de la porta de San Juan fins als 945 msnm, on s’alça l’Alcázar.
La seva història
L’ocupació de l’emplaçament està documentada des d’època celtibera.
Després de la conquesta romana, la plaça va adquirir rellevància militar i administrativa, període en el qual es va edificar l’aqüeducte —cap al segle I d. C.— per abastir la guarnició superior.
Finalitzada la presència romana, la ciutat va tenir continuïtat sota el domini visigot i es va convertir en seu episcopal.
Després de la invasió islàmica de 711, la vila va ser fortificada sota el califat.
La ciutat va experimentar un important procés de reorganització i creixement a partir dels segles XI i XII, vinculat a la repoblació cristiana iniciada el 1088 pel comte Ramon per iniciativa del rei Alfons VI després de la conquesta de Toledo, i la muralla es va acabar el 1122 segons la documentació històrica disponible.
Durant la Baixa Edat Mitjana es va consolidar com un destacat centre polític, religiós i econòmic gràcies a l’auge de la indústria drapera.
Entre els segles XV i XVI va assolir un notable desenvolupament associat a l’activitat tèxtil i al comerç de la llana en la ruta de transhumància, així com al seu paper dins de la Corona de Castella.
En aquest període Segòvia es va convertir en una de les residències principals de la cort de la Corona de Castella. En aquest context de centralitat política, Isabel I va ser proclamada reina de Castella a l’església de San Miguel el 1474.
Després de la centralització de la cort a Madrid, l’Alcázar va perdre progressivament la seva funció residencial reial, tot i que la ciutat va mantenir la seva funció administrativa i religiosa, conservant gran part de la seva estructura urbana històrica. Durant l’Edat Moderna es va produir una decadència econòmica i una pèrdua de població, que va passar de 30.000 habitants a finals del segle XVI a 8.000 habitants el 1694.
Al segle XIX es va realitzar l’eixample urbà amb recuperació demogràfica i turística, amb la demolició parcial de les muralles medievals.
La ciutat històrica actual s’assenta sobre un terreny que, després de la repoblació cristiana de finals del segle XI, va presentar un traçat de nova planta, ampliat notablement pel costat oriental. La ciutat actual acull 52.375 habitants (2025).
El reconeixement d’aquest procés històric i del grau de conservació del patrimoni històric va culminar el 1983 amb la seva inclusió a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Arquitectura urbana, religiosa, popular i palatina
La ciutat històrica manté l’estructura d’importants vestigis del seu passat medieval.
Especialment a l’extrem occidental, al barri de La Claustra, es mantenen l’estructura i les construccions urbanes romàniques, difícils de trobar en altres indrets, vinculades a l’ocupació eclesiàstica de la trama urbana, tancada amb una muralla interior, a l’estil d’una alcassaba, que conserva l’arc o porta de La Claustra com a vestigi.
Quant al llegat religiós romànic, Segòvia va arribar a tenir més de 20 esglésies romàniques, de les quals avui en queden al voltant d’una dotzena en diferent grau de conservació.
També podrem observar nombrosos vestigis d’arquitectura popular i tradicional representada per les construccions d’entramat de fusta.
És molt notable l’aplicació de l’esgrafiat segovià en el revestiment d’origen mossàrab de nombroses construccions, especialment entre els segles XV i XVIII, aplicat a la ciutat i a la seva província.
En els recorreguts podrem observar com s’aplica profusament en la rehabilitació urbana de la ciutat.
A més d’altres edificis públics, proliferen les cases palau, especialment a la zona oriental més elevada, l’anomenat barri de los Caballeros.
Com era típic de certs privilegis nobiliaris, els palaus més importants situats al centre urbà aconseguien l’autorització reial per aixecar torres, sense cap funció estratègica, sinó com a símbol de poder.
Podem dir que hi ha tres edificacions emblemàtiques de Segòvia. L’Aqüeducte romà, l’Alcázar i la catedral gòtica de Santa María.
Àlbum de fotos de Segòvia històrica
He organitzat la presentació d’aquest Àlbum de Fotos de la ciutat històrica de Segòvia a través d’un primer circuit per l’exterior de la muralla i cinc recorreguts: quatre d’urbans i un de periurbà.
En el bloc La Muralla seguirem la part més visible de la muralla.
El Recorregut I correspon al circuit turístic més bàsic i clàssic, des de l’Aqüeducte, seguint el carrer principal, passant per la Catedral, fins a l’Alcázar.
El Recorregut II té els mateixos punts d’origen i final, però passa pel costat nord de la ciutat, menys turístic però molt important en monuments.
Els Recorreguts III i IV són de retorn des de l’Alcázar. El III per la part nord i el IV pel marge interior de la muralla sud i l’interior de la Jueria.
Finalment, el Recorregut V transcorre per l’exterior, des del barri de San Lorenzo fins a la carretera exterior de los Hoyos (SC-SG-21), passant per l’església de la Vera Cruz.
La muralla
La muralla de Segòvia és un recinte defensiu medieval amb una longitud total de 3.406 metres, un gruix de llenços de fins a 2,5 metres i una alçada mitjana de 9,47 metres des del peu de roca fins als merlets. El recinte comptava amb una estimació de 86 cubs i torres, dels quals 80 romanen dempeus actualment.
De l’evolució de portes i portells al llarg del temps, se’n conserven 5 portes, més l’espai d’altres dues enderrocades en època d’eixamples, i 4 portells. A més, es pot veure la porta de La Claustra, a la muralla interior que dividia la ciutat.
La muralla es va construir bàsicament en una intervenció unitària durant la repoblació d’Alfons VI entre 1088 i 1122, tot i que existeixen discontinuïtats constructives que revelen recreixements, reconstruccions i transformacions posteriors.
El llenç de muralla es manté complet, a excepció dels accessos per la porta de San Martín (B) i per la porta de San Juan (K).
La llàstima és que és difícil efectuar un recorregut complet i veure amb claredat tot l’ampli costat nord, completament conservat.
En el plànol següent, juntament amb el circuit de la muralla i les portes i portells, es representa en color lila gruixut el recorregut de l’Aqüeducte que s’ha conservat fins als nostres dies, i en lila més fi el recorregut interior fins a l’Alcázar sense vestigis visibles.
Cal lamentar que no es destaqui ni es potenciï el valor del circuit emmurallat gairebé complet que conserva Segòvia. L’extrem occidental de la muralla, amb l’Alcázar, i els llenços dels costats sud i est són fàcilment visibles, com es veurà en els Recorreguts I i V del post. En canvi, és molt difícil apreciar tot el costat nord, complet i impressionant.
Des del meu punt de vista, hi ha diversos aspectes que valdria la pena desenvolupar per potenciar aquesta unitat històrica arquitectònica. D’una banda, crear miradors específics al costat nord. De l’altra, eliminar/retallar tota la vegetació arbòria que oculta la visió del llenç de muralla. En aquest sentit, seria important aportar una visió holística de la muralla, plantejant un circuit exterior amb punts adequats i ben senyalitzats. S’aportaria una visió diferent d’una important ciutat medieval emmurallada, complementària a la muralla d’Àvila, i amb algunes imatges de gran espectacularitat sobre l’esperó rocós en què s’assenta la ciutat.
Breument, resseguiré el circuit exterior complet, servint-me en cada flanc de les imatges en perspectiva que ofereix Google maps, complementades amb fotografies pròpies.
Costat sud-est
Portell del Consuelo (A) (40°56’54.7″N 4°07’06.1″O)
Antiga Porta de San Martín (B) (40°56’52.2″N 4°07’12.9″O)
Porta de la Luna (C) (40°56’54.8″N 4°07’20.8″O)
Portell del Sol (D) (40°56’56.7″N 4°07’27.6″O)
Costat sud-oest
Porta de San Andrés (E) (40°56’59.6″N 4°07’37.8″O)
Portell Puente del Piojo (F) (40°57’07.7″N 4°07’58.8″O)
Porta Falsa del Alcázar (G) (40°57’10.8″N 4°08’00.5″O)
Costat nord-oest
En aquest costat nord: Porta de Santiago (H) (40°57’12.0″N 4°07’40.0″O); Porta de San Cebrián (I) (40°57’10.3″N 4°07’18.1″O); Portell de San Juan de los Caballeros (J) (40°57’04.2″N 4°07’00.3″O).
Costat nord-est
Costat est
Antiga Porta de San Juan (K) (40°56’58.0″N 4°07’01.3″O)
Porta o Arc de La Claustra (muralla interior)
Recorreguts per la Segòvia històrica
Recorregut I: Plaça del Azoguejo (Aqüeducte) a Alcázar per plaça Major
L’aqüeducte. Plaça del Azoguejo i Plaça Oriental
Aqüeducte de Segòvia (1)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Plaça del Azoguejo - Carrer Cervantes – Porta de San Martín – Mirador de la Canaleja
Plaça del Azoguejo (1) (40°56’52.9″N 4°07’05.5″O)
Carrer Cervantes
Casa de la Hoz – Torrassa de la muralla (2) – Teatre Cervantes (4) (40°56’52.3″N 4°07’12.7″O)
Vistes des del Mirador de la Canaleja – Baixada de la Canaleja (3) (40°56’52.1″N 4°07’13.4″O)
Carrer Juan Bravo – Carrer de la Alhóndiga
Casa de los Picos, nº 33, (5) (40°56’52.8″N 4°07’14.1″O)
Palau de Cascales o del comte de Alpuente, nº 46 (40°56’53.2″N 4°07’15.6″O)
Carrer de la Alhóndiga
La Alhóndiga (6) (40°56’53.2″N 4°07’18.2″O)
Església de San Martín (7) (40°56’56.0″N 4°07’19.0″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Plaça Medina del Campo
Torrassa de Lozoya (8) (40°56’55.5″N 4°07’16.6″O)
Palau de Enrique IV. Palau de San Martín. Palau de la Reina Doña Juana (9) (40°56’57.1″N 4°07’16.3″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Carrer de la Puerta de la Luna (C)
Carrer Juan Bravo (continuació)
Presó Medieval de Segòvia (Biblioteca Municipal), núm. 11, (10) (40°56’56.7″N 4°07’20.5″O)
Plaça Major (12)
Ajuntament (13) (40°57’02.0″N 4°07’27.2″O)
Carrer Marqués del Arco – Plaça la Merced
Catedral de Santa María (14) (40°57'00.2"N 4°07'30.6"O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Carrer Marqués del Arco
Palau del marqués del Arco, núm. 6 (15) (40°57’01.8″N 4°07’30.0″O)
Número 8, Pati interior
Carrer Marqués del Arco núm. 5 i 37
Convent de San José (Carmelites Descalces de clausura) núm. 5 (16) (40°57’04.8″N 4°07’36.2″O)
Església de San Andrés (17) (40°57’05.2″N 4°07’40.1″O)
Carrer Daoiz
Convent de las Siervas de María. Ministras de los Enfermos (18) (40°57’06.1″N 4°07’41.2″O)
Portades de cases romàniques al c. Daoiz, núm. 12 i 15 (19)
Plaça de la Reina Victoria Eugenia
Alcázar de Segovia (20) (40°57'08.8"N 4°07'56.4"O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Casa de la Química (19) (40°57’06.8″N 4°07’53.4″O)
Recorregut II: Plaça del Azoguejo (Aqüeducte) a Alcázar pel portell del Consuelo
Portell del Consuelo – Mirador de l’Aqüeducte (22) (40°56’54.8″N 4°07’05.7″O)
Carrer del Obispo Gandasegui – Carrer Conde Gazzola Di Ceretto
Aqüeducte. Punt final de la construcció preservada (23) (40°56’55.84″N 4°07’06.89″O)
Església barroca del convent de la Companyia de Jesús (24) (40°56’57.0″N 4°07’11.0″O)
Carrer Eugenio Martín Hidalgo – Placeta del Conde de Alpuente – Carrer la Catorcena – Plaça San Francisco
Cases palatines (25) (40°56’58.7″N 4°07’10.2″O)
Casa-palau dels Aguilar, comtes de Encinas, c. Eugenio Martín Hidalgo nº 4 (25) (40°56’58.7″N 4°07’10.2″O)
Carrer Eugenio Martín Hidalgo número 6
Casa-palau del comte de Alpuente (26) (40°57’00.0″N 4°07’11.0″O)
Carrer San Agustín
Casa núm. 1 (27) (40°57’03.5″N 4°07’15.0″O)
Carrer i Plaça San Nicolás
Casa dels Ramírez Arellano, c. San Nicolás nº 3
Església romànica de San Nicolás (28) (40°57’06.4″N 4°07’18.6″O)
Mirador sobre pl. San Nicolás
Carrer San Quirico – Plaça Capuchinos
Convent Capuchinos (29) (40°57’07.6″N 4°07’23.2″O)
Església romànica de San Quirce (30) (40°57’06.6″N 4°07’23.6″O)
Carrer Iza Gidelli
Hospital de Recoletos (31) (40°57’10.1″N 4°07’27.1″O) en c. de la Puerta de Santiago
Carrer Dr. Velasco – Carrer del Barranco – Passeig de San Juan de la Cruz – Carrer Pozo de la Nieve – Plaça Reina Victoria Eugenia
Casa de los Linajes (32) (40°57’09.3″N 4°07’31.3″O)
Recorregut III: Plaça Reina Victoria Eugenia a Plaça del Azoguejo (Aqüeducte) pel c. Velarde
Plaça Juan Guas - Carrer Velarde
Casa Maurice Fromkes, pintor (33) (40°57’09.2″N 4°07’47.1″O)
Cases romàniques
Porta o Arc de la Claustra (34) (40°57’08.7″N 4°07’43.0″O)
Plaça i mirador Jardí Mauricio Fromkes - Continuació carrer Velasco – Carrer. Pozuelo – Carrer. del Vallejo – Plaça San Esteban
Mirador (35) (40°57’08.3″N 4°07’39.9″O) sobre monestir Santa María del Parral (63) (40°57′22″N 4°07′34″O)
Continuació carrer Velasco
Església romànica de San Esteban (36) (40°57’07.1″N 4°07’29.7″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Palau Episcopal (37) (40°57’05.7″N 4°07’28.1″O)
Carrer Valdeláguila
Convent de Mínimos (38) (40°57’03.5″N 4°07’25.1″O)
Casa del Secretario (39) (40°57’04.0″N 4°07’24.8″O)
Plaça de la Trinidad – Carrer San Agustín
Convent de Santo Domingo el Real (Monges Dominiques de clausura) (40) i Torre de Hércules (41) (40°57’04.8″N 4°07’21.9″O)
Església romànica de la Santísima Trinidad (42) (40°57’04.5″N 4°07’20.9″O)
Palau dels comtes de Mansilla (43, 44) (40°57’03.9″N 4°07’19.5″O) (40°57’03.4″N 4°07’19.2″O)
Carrer San Agustín
Casa Hidalgo (Museu Rodera Robles) (45) (40°57’01.9″N 4°07’11.7″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Palau de Uceda-Peralta, núm. 23 (46) (40°56’59.6″N 4°07’04.6″O)
Plaça del Conde de Cheste
Palau Quintanar (47) (40°57’01.3″N 4°07’09.6″O)
Palau del comte de Cheste, núm. 4 (48) (40°56’59.3″N 4°07’02.0″O)
Casa del Mayorazgo de los Cáceres o del marqués de Lozoya, núm. 6 (49) (40°56’58.5″N 4°07’01.1″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Casa de las Cadenas, nº 6 (49) (40°56’57.8″N 4°07’02.1″O)
Bien de Interés Cultural (BIC)
Carrer San Juan
El diable fent-se un “selfie” davant l’aqüeducte, obra de José Antonio Abella i perspectives des del carrer San Juan (51) (40°56’57.5″N 4°07’01.1″O)
Recorregut IV: Pl. Reina Victoria Eugenia a plaça del Corpus per porta de San Andrés i Judería Vieja
Ronda de Don Juan II – Carrer del Socorro
Ronda de Don Juan II, camí de Ronda per la muralla sud-oest (punt de partida 40°57’07.7″N 4°07’47.9″O)
Casa del Sol. Museu Provincial de Belles Arts (52) (40°57’01.1″N 4°07’44.9″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Carrer del Socorro. Mirador (53)
Plaça del Socorro – Carrer San Valentín
Punt d’Informació Turística La Muralla (54) (40°56’60.0″N 4°07’38.3″O)
Espai Informatiu de la Muralla i recorregut per la muralla
Porta de San Andrés (E) (40°56’59.2″N 4°07’37.6″O)
Carrer Martínez Campos / Plaça Rastrillo
Casa núm. 5
Plaça Rastrillo - Corralillo del Rastrillo - Carrer Santa Ana - Carrer del Sol (Judería Vieja)
Plaça del Rastrillo (55) (40°56’58.0″N 4°07’32.7″O)
Interior de la Judería Vieja
Carreró al Corralillo del Rastrillo – Carrer Santa Ana
Corralillo del Rastrillo (56) (40°56’57.4″N 4°07’31.3″O)
Carrer Santa Ana
Entrada al call
Carrer Puerta del Sol. Entrada al call
Portell del Sol (D) (40°56’56.6″N 4°07’27.7″O)
Carrer Judería Vieja - Plaça del Corpus
Antiga sinagoga major – Convent del Corpus Christi – Germanes Clarisses (11) (40°56’57.8″N 4°07’25.4″O)
Recorregut V: Plaça de San Lorenzo – Església de la Vera Cruz – Muralla circuit exterior occidental
Rotonda Av. Vía Roma (58) (40°57'05.8"N 4°06'39.2"O) - Carrer de los Vargas – Plaça San Lorenzo
Plaça San Lorenzo (59) (40°57’09.7″N 4°06’49.2″O)
Església romànica de San Lorenzo (60) (40°57’10.0″N 4°06’51.0″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Carrer Cardenal Zúñiga – Passeig Santo Domingo de Guzmán – Carrer San Marcos – CL-607 (Carretera de Zamarramala, 4)
En aquest recorregut per la vall del riu Eresma es passa al costat de:
Convent de Santa Cruz la Real (IE University Segovia) (61) (40°57’09.9″N 4°07’09.4″O) Bé d’Interès Cultural (BIC)
Real Ingenio o Casa de la Moneda (62) (40°57’16.0″N 4°07’42.0″O) Bé d’Interès Cultural (BIC)
Monestir de El Parral (63) (40°57’22.0″N 4°07’34.0″O) Bé d’Interès Cultural (BIC)
A l’esquerra, durant tot el recorregut, a dalt es veuen parcialment les muralles del costat nord.
Església romànica de la Vera Cruz (64) (40°57’20.6″N 4°07’56.2″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Circuit exterior occidental de la muralla: CL-607 Carretera de Arévalo – SC-SG-21 Carretera de los Hoyos
Mirador de la Vera Cruz (64) (40°57’20.4″N 4°07’56.2″O)
Mirador de San Marcos CL-607 (65) (40°57’18.0″N 4°08’03.2″O)
Mirador carretera de los Hoyos SC-SG-21 (66) (40°57’03.2″N 4°07’60.0″O)
Mirador carretera de los Hoyos SC-SG-21 (67) (40°57’02.1″N 4°07’51.7″O)
Mirador de la Muralla ctra. de los Hoyos SC-SG-21 (68) (40°56’57.0″N 4°07’41.5″O)
Altres monuments Bé d’Interès Cultural (BIC) a la ciutat històrica sense fotografia:
Aqüeducte inici (69) (40°56’40″N 4°06’37″O)
Aqüeducte. Desarenador (70) (40°56’44″N 4°06’41″O)
Església de San Justo (71) (40°56′53″N 4°06′55″O)
Església de San Juan de los Caballeros (Museu Zuloaga) (72) (40°57′04″N 4°07′02″O)
Casa del carrer Capuchinos Alta 7 Arxiu històric Provincial de Segòvia (73) (40°57′07″N 4°07′24″O)
Casa de la Tierra (74) (40°56′49″N 4°07′11″O)
Església de San Millán (75) (40°56′44″N 4°07′15″O)
Plaça de Santa Eulalia (76) (40°56′39″N 4°06′56″O)
Monestir de San Antonio el Real (77) (40°56′34″N 4°06′39″O)