Ens dirigim a observar el “chivitero” de Somaero, les cabanes de la Falla del Peine i el mirador de Somaero sobre el Tormes, en un paisatge de barrocs amb vegetació de devesa.
Chivitero de Somaero i cabanes (Salamanca)
Direcció. Trabanca. Comarca: La Ramajería (Tierra de Vitigudino). Província: Salamanca. Com. Autònoma: Castilla y León.
Coordenades: Chivitero de Somaero: 41°16’41.5″N 6°21’53.9″O; Cabanes de la Falla del Peine: 41°16’39.2″N 6°21’49.9″O. Altitud: 687 msnm
Visita: 2024
Índex
Chivitero de Somaero i cabans de la Falla del Peine. La Ramajería. Salamanca
Després d’haver fet una presentació dels chiviteros al post Parc temàtic de l’arquitectura tradicional…, a uns 6 km, 15 minuts amb cotxe, podem visitar un dels pocs chiviteros que mantenen la seva estructura a les terres dels Arribes del Duero, el chivitero de Somaero. A més, a 200 m podem apreciar les dues grans cabanes de la Falla del Peine, aquestes sí rehabilitades, i a 400 m podem descendir fins al mirador de Somaero sobre el riu Tormes.
Aquesta visita es troba dins de l’etapa 32 Fermoselle-Trabanca de la GR-14 Senda del Duero.
Pràcticament, les úniques referències a aquests llocs es troben en algunes de les presentacions d’aquesta GR a Internet, però amb poca descripció d’aquests indrets.
Gràcies a Google Maps he pogut localitzar aquests enclavaments al mapa.
Nota de traducció: “chivitero” (tancat o cabana per a cabrits) es un terme molt local (Arribes del Duero), no té traducció directa normativa en català. Per no fer pesat el text faré servir directament la paraula chivitero, sense cometes ni cursives.
Visita al chivitero de Somaero
El chivitero de Somaero (41°16’41.5″N 6°21’53.9″O), tot i estar abandonat, conserva tota la seva estructura enmig d’una zona de roquerar (lloc ple de “berruecos” o penyes granítiques i pedres cavalleres) i d’alzinar.
Encara que no esmenta aquest chivitero, em serviré d’un article de Pedro Javier Cruz Sánchez (pp. 183-207) per intentar interpretar la seva estructura, formada per dues grans unitats constructives.
Els chiviteros, com correspon pel seu destí per a uns animals eminentment feréstecs com són les cabres, es localitzen en zones de difícil accés de matollar, a les proximitats de pendents pronunciats o barreres que serveixen d’accés a les principals vies fluvials de la comarca.
En aquest cas, al costat del Congost del riu Tormes, prop de la seva confluència amb el Duero.
A la zona es practicava una certa forma de transterminància, és a dir, desplaçaments estacionals del bestiar, però de curta distància, generalment amb moviments en altura, per aprofitar a l’estiu els pasturatges dels monts propers.
L’element base és el tancat o corral de base circular (A), adaptat a les característiques del terreny en què es va decidir la seva implantació. El segon gran element és una construcció quadrangular (B) de dimensions apreciables, dividida en estances.
El tancat o corral
El tancat o corral (A) servia per allotjar les cabres durant la nit. Es tracta d’una construcció envoltada per un mur de pedra en sec de maçoneria, d’una alçada d’uns 1,5 m, amb una porta de pas per a l’entrada i sortida del bestiar i per tancar-lo.
Com es veu, li manca la porta de tancament.
Des de la porta d’entrada al corral, la vegetació dificulta veure amb claredat el recinte, tot i que s’aprecia el recorregut interior del mur.
Una seqüència d’imatges des de l’exterior ens serveix per observar la forma, la distribució i la fàbrica del corral o chivitero en sentit ampli.
És clar que es tracta d’una fàbrica de pedra en sec, sense argamasses, que se sustenta per la col·locació experta de les pedres i el considerable gruix del mur.
El mur s’eixampla en aquelles zones en què s’han habilitat a l’interior chiviteros. Els chiviteros es visualitzen per les petites obertures quadrangulars a la base del mur.
Per l’exterior del mur de la dreta, un barret que s’obre al corral.
Les petites dimensions de les entrades a cada chivitero tenien la funció d’evitar que hi passessin animals de mida més gran, com les mares o animals depredadors. A més, en facilitaven el tancament amb una llosa fàcilment manipulable pel pastor. Aquesta és l’entrada al chivitero de la fotografia anterior.
On es veuen més chiviteros és al costat nord, aprofitant el pendent del mont.
Fora del tancat es troba un petit chivitero exempt.
La cabana
La llunyania d’aquests assentaments dels nuclis urbans feia que aquests conjunts es convertissin sovint en veritables unitats residencials, en les quals s’establia el pastor i tota la seva família al llarg de diversos mesos. Això exigia cabanyes més grans que les simples de pastor.
Dedueixo que aquest podria ser un d’aquests casos, ja que, adossada a la tanca, hi ha una construcció quadrangular (B) de dimensions considerables i formada per diverses estances.
La fàbrica d’aquesta construcció, tot i continuar sent de maçoneria en pedra seca, apareix una mica més elaborada, amb lloses que li donen una certa regularitat.
Apareix dividida en quatre estances. Les dues del costat de l’entrada al corral, cobertes amb teulada de fusta, escoba i terra.
La primera estança d’entrada (1), perfectament coberta, comunica amb la posterior (2) per una porta de pas de persones.
El recinte (2), que bé podria ser una segona habitació de la cabana familiar, es comunica al seu torn amb el (3). Per l’alçada dels murs i la forma del frontal no seria estrany que també estigués cobert.
A les altres dues estances del costat sud (3, 4) s’hi accedeix per una porta des de l’exterior i des de la (2), com he indicat.
La porta exterior és un exemple de porta adovellada pròpia de l’arquitectura tradicional de Arribes del Duero.
De fet, els recintes (3) i (4) semblen formar un sol espai, com un pati o corral semi cobert a la zona (4), si és cert que els murs (3) eren originalment més baixos, com apareixen actualment.
Encara que en la visita no en vam poder veure cap, sabem que a les proximitats hi ha fonts i, potser, fins i tot alguna llacuna, d’on proveir-se d’aigua per al consum humà i com a abeurador dels animals.
En aquest chivitero de Somaero es recollien, de forma bàsica, els elements que componien una pleta: tanca, chiviteros i cabana del pastor. Tot i que, en aquest cas, la cabana formaria part del tipus de les més complexes com a habitatge familiar estacional.
Cabanes de la Falla del Peine
A 100 metres lineals en direcció sud-est, són clarament visibles des del camí dues cabanes idèntiques de dimensions més grans que les habituals de pastor. A Google Maps s’identifiquen com a cabanes de la Falla del Peine (41°16’39.2″N 6°21’49.9″O). En les descripcions de la GR-32 se les qualifica com a refugis, ja que, per les seves àmplies dimensions, en cas de necessitat poden acollir un grup nombrós. No he sabut trobar més informació a Internet.
Es tracta de dues cabanes, separades uns 25 metres, de planta circular d’uns 6/7 m de diàmetre exterior, i amb la coberta en forma de casquet esfèric.
Des del camí ofereixen una visió espectacular, enmig d’un descampat que, per les seves dimensions i el seu perfecte estat de conservació, obliga a acostar-s’hi.
A cada cabana, la fàbrica i el gruix del mur de pedra en sec, així com la forma adovellada de la porta, corresponen al model clàssic de l’arquitectura tradicional, igual que la coberta de casquet recoberta amb una capa de compressió impermeabilitzant de terra.
El que crida poderosament l’atenció, i li confereix la seva major espectacularitat, són les parelles de prismes quadrangulars distribuïts regularment per tot el perímetre a l’alçada de la llinda. N’hi deu haver entre 12 i 14 parelles.
Aquestes parelles de grans pedres de granit sorprenen per la singularitat de la seva posició, el seu treball i les seves dimensions. Desconec si existeixen en algun altre lloc estructures semblants.
Abans de preguntar-nos pels parells de blocs de granit, aturem-nos a observar els buits d’entrada, amb els grans blocs de pedra poc treballada dels brancals i la llinda prima, mentre que el gruixut mur ronda el metre de gruix.
L’interior continua sent de maçoneria de pedra en sec, sense argamasses.
Centrem ara la nostra atenció en les parelles de blocs prismàtics de granit que envolten cada cabana.
Intentant interpretar-les, he arribat a la següent conclusió, totalment personal.
Una de les primeres coses que observem en aquests prismes és la “qualitat” de l’acabat del tallat. En la meva opinió de profà, diria que han estat treballats amb tècniques mecàniques modernes.
Vegem la seva disposició en l’estructura. El prisma inferior està col·locat de forma perpendicular al mur, sobresortint en la mateixa magnitud per l’exterior que per l’interior. A més, la seva posició s’eleva cap al centre de la cúpula. Per la seva localització inferior, presenta la funció de suport del bloc superior.
El segon bloc és de més difícil interpretació. Per l’exterior veiem un costat rectangular recolzat transversalment sobre el quadrat inferior, mentre que per l’interior veiem allargar-se cap al centre una estructura prismàtica, una mica més petita de base, recolzada en el bloc base. La penetració del braç del bloc a l’interior és desigual, alternant blocs més llargs amb altres de més curts. Tots ells es dirigeixen radialment cap al centre, elevant-se cap a la cúpula, però sense arribar fins al centre, en disposició volada.
La meva imaginació em porta a pensar que el bloc superior deu tenir forma de “T”.
Quina és la seva funció?
Els artesans populars tradicionals resolien aquest tipus de coberta amb el sistema de falsa volta de filades successives, com es va aprendre a fer fa mil·lennis (vegeu Tholos de El Romeral d’Antequera), sense necessitat de suports interiors.
El que aquí observem és una falsa volta per aproximació de filades, però sostinguda per prismes de granit, garantint d’aquesta manera la seguretat.
Només en l’últim tram s’ha assumit el risc del tancament de la falsa cúpula “a l’antiga” i, al meu parer, de manera basta.
En qualsevol cas, el conjunt té la seva gràcia, amb un resultat que crida la atenció del visitant per l’elegància de la disposició dels blocs i les solucions de factura actual.
L’entorn
Aprofitem l’ocasió per fer un cop d’ull a l’entorn d’aquests dos conjunts.
El primer que valora el visitant és la bellesa i l’espectacularitat dels territoris de roquerar, amb les seves pedres cavalleres i una vegetació de devesa.
Congost del Tormes
Situats en aquest lloc, seria imperdonable no acostar-se fins al mirador de Somaero (41°16’47.0″N 6°21’59.0″O), ja que, tornant al camí principal, només a 400 metres en direcció oest podem descendir fins al mirador sobre el Congost del Tormes i veure, a la llunyania, la presa de l’embassament de la Almendra.
Fi de la visita
La combinació de la bellesa del paisatge i de les construccions tradicionals pastorils, que han estat el manteniment d’aquestes terres durant segles, forma una combinació perfecta per recórrer-les.
La GR-14 Senda del Duero, que passa al costat dels tres punts de visita, reforça aquest valor etnològic i paisatgístic, que no defraudarà el visitant.
Si estem atents, pel camí apareixeran altres elements, com murs amb “hincones”, que ens faran aturar-nos novament.
Hem pogut apreciar in situ dos importants exemples de patrimoni economicoproductiu de base agrària, el chivitero i les cabanes, que han arribat fins a nosaltres. El chivitero de Somaero, si ningú hi posa remei, d’aquí a poc haurà estat absorbit per la natura.
Advertiment sobre el rigor del contingut d’aquest Post. Com ja he advertit, la manca d’informació sobre aquests llocs visitats fa que moltes de les opinions expressades al text siguin simplement les meves interpretacions personals. Per això, cal prendre-les amb molta cura.
Bases d'informació
Sense informació a Internet.