ÀLBUM DE FOTOS
Als peus de l´impressionant castell d´Almansa, s´estén l´agradable ciutat d´Almansa (Albacete). Situada al corredor d’Almansa, ha ocupat històricament un rellevant paper estratègic.
Almansa i el seu castell (Albacete)
Comarca: Corredor de Almansa. Província: Albacete. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha
Coordenades: 38°52′06″N 1°05′52″O. Altitud: 687 msnm. Població: 24.615 habitants (2015)
Web: ayuntamiento
Visita: 2025
Índex
Almansa i el seu castell. Corredor d'Almansa. Albacete
Des que per primera vegada vaig passar pel seu costat, el 1966, sempre m’ha impressionat la silueta del castell d’Almansa dalt d’un rocam aïllat que s’alça enmig de l’altiplà.
Mai no havia aconseguit aturar-m’hi fins que finalment ho he aconseguit, cosa que m’ha donat l’ocasió de visitar el castell i l’acollidora ciutat d’Almansa.
Situació geogràfica
Almansa es troba a llevant de la província d’Albacete, en una posició geogràfica estratègica entre la Meseta i el Llevant. La ciutat s’assenta en un altiplà situat a uns 700 metres d’altitud, envoltat d’elevacions pertanyents a les zones de contacte entre els sistemes Ibèric i Bètic.
Aquests dos sistemes muntanyosos s’uneixen al llarg d’una franja anomenada Corredor d’Almansa, que constitueix el pas natural que comunica l’interior peninsular amb les terres d’Alacant, València i Múrcia. Aquesta situació explica la importància històrica d’Almansa com a lloc de pas, de comunicacions i de control territorial.
Aquesta característica morfològica fa que el seu clima sigui mediterrani continentalitzat, amb hiverns freds i estius calorosos.
Una mica d'història
El territori va estar ocupat des de la prehistòria, com demostren les pintures rupestres i diversos jaciments de l’Edat del Bronze i d’època ibèrica. També hi va haver assentaments i vies de comunicació durant l’època romana.
A l’Edat Mitjana, sota domini musulmà, es va desenvolupar una fortificació al turó de l’Àguila, que va constituir un enclavament defensiu musulmà sota el nom d’Al-Manṣa, terme que significa «la meitat del camí» o un lloc situat en un punt intermedi
Entre 1242 i 1244, Almansa va passar a mans castellanes durant l’expansió del futur Alfons X. Mitjançant el Tractat d’Almisrà, signat el 1244 entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella, es van fixar de manera definitiva els límits de l’expansió d’ambdós regnes al sud de la península Ibèrica durant la Reconquesta, de manera que Almansa va quedar integrada al Regne de Castella com a vila fronterera i enclavament de camins entre la Meseta i el Llevant.
Posteriorment, va quedar integrada en el senyoriu de don Juan Manuel i, més tard, en el Marquesat de Villena, època en què va consolidar el seu traçat urbà i territorial.
A l’Edat Moderna, la població va experimentar importants transformacions urbanes.
L’esdeveniment més determinant en la memòria de la ciutat va tenir lloc el 25 d’abril de 1707 amb la Batalla d’Almansa. En aquest enfrontament crucial de la Guerra de Successió Espanyola, les tropes borbòniques del duc de Berwick van derrotar l’exèrcit austracista.
El rei Carlos III li va atorgar el títol de ciutat el 1778.
Durant els segles XIX i XX, i especialment amb l’arribada del ferrocarril el 1857, la ciutat va anar desenvolupant una activitat industrial important, especialment vinculada a la fabricació de calçat.
La situació actual reflecteix una fase de reactivació i canvi de tendència, caracteritzada per la recuperació demogràfica, el pressupost municipal més alt de la seva història i xifres d’atur en mínims històrics, amb el repte de consolidar el seu teixit industrial més enllà dels sectors tradicionals.
El castell
L’origen del Castell d’Almansa es remunta a una fortificació almohade dels segles XI i XII, aixecada amb tàpia sobre el turó de l’Àguila, una elevació rocosa aïllada de difícil accés enmig de l’altiplà que permet controlar visualment el corredor natural que comunica la Meseta amb el Llevant.
Després de la conquesta cristiana va ser transformat i ampliat. Durant els segles XIV i XV va experimentar importants reformes, primer en temps de don Juan Manuel i, posteriorment, en temps de Juan Pacheco, marquès de Villena, els quals el van reconstruir amb carreus i maçoneria fins a conferir-li la seva fesomia gòtica i senyorial.
Tot i patir un abandonament progressiu després de perdre la seva funció militar, la seva declaració com a Monument Històric-Artístic Nacional el 1921 va establir les bases per a les restauracions contemporànies que han retornat al monument la seva esplendor.
L’urbanisme
En època medieval es va anar formant un assentament compacte al voltant del turó del castell entre els segles XIII i XV.
A l’Edat Moderna, a partir del segle XVI, la vila s’expandeix progressivament cap al sud-oest.
El creixement industrial al llarg del segle XX fins a l’actualitat ha avançat pel nord-oest.
Àlbum de fotos d'Almansa i el seu castell
El Castell d'Almansa
Bé d’Interès Cultural (BIC)
El Castell d’Almansa és una fortalesa medieval de caràcter defensiu. Des del punt de vista arquitectònic i espacial, el castell s’assenta de manera imponent sobre el turó de l’Àguila, un escarpament rocós de parets abruptes.
Respon al model de castell de turó roquer, adaptant el seu traçat orgànic i allargat al contorn rectilini i estret del penyal mateix per convertir l’orografia en el seu principal avantatge defensiu.
Arquitectònicament, el castell està format per diversos recintes defensius situats a diferents altures i protegits per muralles i torres. La construcció aprofita la mateixa roca del turó i la integra en alguns sectors de la fortificació.
A la part més baixa es desplega l’albacar, una àmplia barbacana perimetral flanquejada per muralles i torres semicirculars dissenyada per allotjar la població i el bestiar en temps de contesa. El recinte intermedi actua com a filtre defensiu mitjançant adarbs emmerletats, sageteres i cubs de muralla que custodiaven el pas cap al cim.
Al recinte superior destaca la torre de l’homenatge, construïda durant les reformes promogudes per Juan Pacheco al segle XV. Aquesta estructura prismàtica de carreus presenta al seu interior elements propis de l’arquitectura gòtica, com ara una volta de creueria de gran valor artístic i una característica escala de cargol que comunica els diferents nivells i permet accedir a la terrassa emmerletada superior des de la qual es domina la totalitat del corredor.
La disposició esglaonada dels recintes, l’adaptació de les muralles al relleu i la posició dominant de la Torre de l’Homenatge converteixen el Castell d’Almansa en un dels exemples més destacats d’arquitectura militar medieval del Regne de Castella.
Tenia dues portes d’accés. La porta sud, per la qual s’entra actualment, era la més antiga. La seva estretor només permet el pas de persones i cavalleria. La porta nord permetia el pas de carruatges. El camí d’accés va ser destruït per una pedrera de guix situada a la base del turó.
Recorregut pel Castell
Al costat del Centre d’Interpretació del Castell (2) (38°52’14.0″N 1°05’36.7″O) parteixen les escales que donen accés al castell.
Entrada, barbacana i primera planta
Porta sud. Entrada per la barbacana
Pati d'armes
Centre d'interpretació i excavacions
Lliça, adarb i porta nord
Segona planta i torre de l'homenatge
Terrassa del centre d'interpretació
Ala nord
Torre de l'homenatge
Perspectives des de dalt de la torre de l'homenatge
Ala sud
Foso
Des de l’adarb, abans de pujar a la planta 2, observem la continuació cap al sud d’aquest costat de llevant amb el fossar en darrer terme.
Recorregut per Almansa
Un cop visitat el Castell (1), tornem al Centre d’Interpretació del Castell (2). Des d’aquest punt iniciarem el recorregut per la part central i monumental d’Almansa.
Carrer de la Estrella - Carrer de les Monjas Agustinas
Carrer de la Estrella
Carrer de les Monjas Agustinas
Convent de les Agustines (6) (38°52’14.6″N 1°05’42.5″O)
Carrer de Aragón – Carrer de la Virgen de Belén
Casa de Cultura, antic Pòsit municipal de gra i casa del Consell (7), (38°52’13.7″N 1°05’42.9″O)
Cases senyorials
Carrer de la Virgen de Belén. Amb la torre del rellotge al fons.
Plaça de Santa María
Palau dels comtes de Cirat “Casa Grande” (Ajuntament) (3) (38°52'12.4"N 1°05'37.3"O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Font dels ànecs (4) (38°52’11.1″N 1°05’37.3″O)
Església arxiprestal de l'Assumpció (5) (38°52'11.6"N 1°05'38.2"O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Plaça de Santa María – Rambla de La Mancha
Rambla de La Mancha
Antiga Llotja (8) (38°52’07.7″N 1°05’44.1″O)
Carrer de San Francisco – Jardí dels Reyes Católicos
Teatre Regio (9) (38°52’03.7″N 1°05’40.4″O)
Jardí dels Reyes Católicos
Convent dels Franciscans (10) (38°51’60.0″N 1°05’38.5″O)
Carrer de Santa Teresa – Carrer Corredera
Part posterior del convent de Sant Francesc.
Mercat (11) (38°52’04.2″N 1°05’45.3″O)
