Amb el recorregut per Elbete, Arizkun i Amaiur/Maya complet la visita a la Vall i Municipi de Baztán (Navarra). Paisatge pirinenc atlàntic i urbanisme i arquitectura tradicional navarresa.

Elbete, Arizkun i Amaiur/Maya (Baztán, Navarra)

Arizkun
Arizkun

Elbete, Arizkun i Amaiur/Maya. Baztán, Navarra

Municipi: Baztán. Comarca geogràfica: Navarra Atlàntica. Província: Navarra. Com. Autònoma: Comunitat Foral de Navarra

Coordenades de l’Ajuntament 43°08′48″N 1°31′01″O. Altitud a l’Ajuntament 197 msnm. Habitants: 7.777 (2019).

Web: ajuntament

Visita: 2019

Baztan (Google Maps 2020-07-22)
Mapa de localizació de Baztán (Google Maps 2020-07-22)

Elbete, Arizkun i Amaiur/Maya. Baztán, Navarra

Com a continuació del recorregut per la Vall i Municipi de Baztán que vaig presentar al Post: Arraioz, Irurita i Elizondo, a continuació, em centraré a les localitats de Elbete, (E) Arizkun (F) i Amaiur/Maya (G).

Baztan Itinerario (Google Maps 2020-07-24)
Itinerari complet pel municipi de Baztán: A: Palau de Zubiria; B: Arraioz; C: Irurita; D: Elizondo; E: Elbete; F: Arizkun i G: Amaiur/Maya (Google Maps 2020-07-24)

Els aspectes vinculats a la història i el territori d’aquest entorn es poden consultar al Post anterior: Arraioz, Irurita i Elizondo.

Baztan
Vall i Municipi de Baztán

Elbete

Elizondo-Elbete (Google earth 2020-07-29)
Elizondo i Elbete (Google earth 2020-07-29)
Elbete (Google earth 2020-07-29)
Elbete (Google earth 2020-07-29)

Coordenades: 43°08′54″N 1°30′46″O. Altitud: 200 msnm. Població: 190 habitants en el nucli i 294 habitants en la localitat (2019).

Elbete s’estén pel costat dret del riu Baztán, al nord d’Elizondo. Forma un conjunt de baixa concentració, adaptat al recorregut dels camins.

Em centraré en l’Església la Santa Cruz i els seus voltants.

Al costat de l’església el safareig públic.

Elbete

L’Església la Santa Cruz (1) és del segle XV, amb modificacions en el XVIII.

Construïda amb murs de carreu vermellós, un ampli pòrtic o processionari amb llinda s’estén pel mur capcer i la banda de l’epístola.

Elbete, Iglesia la Santa Cruz

La portada està situada als peus de l’església amb forma d’arc de mig punt amb dues arquivoltes motllurades, flanquejat per dues columnes i un frontó triangular entre piràmides amb boles.

La torre s’alça als peus de l’església, pel costat de l’epístola.

Elbete, Iglesia la Santa Cruz
Elbete, Iglesia la Santa Cruz

Al seu voltant trobo un, per a mi, curiós petit frontó cobert “Amaextialde”, en una construcció que més semblaria un magatzem.

Segueixen, situant-se al voltant, antics caserius.

Elbete

Arizkun

Arizkun (Google earth 2020-07-29)

Coordenades: 43°10′25″N 1°29′06″O. Altitud: 278 msnm. Població: 563 habitants (2019).

Continu el recorregut en direcció nord, fins a la següent localitat de Arizkun.

L’estructura urbana té forma de “Y”. De l’eix del carrer Tximindo, al lloc on se situa la plaça Municipal, sorgeix en posició obliqua el carrer Txuputo.

El carrer Txuputo constitueix el carrer principal de Arizcun.

Un recorregut visual circular a la plaça Municipal (a) reflecteix un interessant mostrari d’edificis i caserius de diferents èpoques.

L’antiga Posada de 1738, un edifici de tres nivells, i en l’inferior tres portes amb llinda.

Arizcun

Una casa blasonada.

Un sobri caseriu amb porta de mig punt amb grans llindes i coberta a dues aigües des de la façana.

A l’inici del carrer Txuputo se situa la casa Pierresenea. A la façana un arc de mig punt de grans dovelles, balcó a la primera planta, i balcó corregut a la segona, sota la típica teulada a dues aigües. Al lateral que dóna al carrer una altra porta semicircular.

Arizcun
Arizcun

En el paviment la senyalització de que ens trobem en el Camí de Sant Jaume.

La disposició de les dues grans cases de l’entrada al carrer Txuputo fan com un embut sobre un carrer suaument sinuós, al qual s’adapten, amb disposicions lleugerament irregulars entre si, els casalots i edificis.

Arizcun

Diversos palaus, casalots blasonades, i edificis religiosos mostren la importància del carrer.

Arizcun
Arizcun

El primer edifici religiós correspon a l ‘Església de San Juan Bautista (1). El conjunt barroc va ser iniciat el 1568 i va finalitzar en el primer terç de segle XVIII.

Els murs són de carreu i carreuó, amb un pòrtic que recorre el costat de l’epístola i els peus del temple.

El pòrtic continua amb l’edifici de la sagristia.

Porta amb llinda amb una fornícula al seu interior que alberga una petita talla de pedra de Sant Joan Baptista.

Al voltant del temple diversa lloses funeràries.

Arizcun, Iglesia de San Juan Bautista

Carrer amunt apareix el majestuós Monestir de Nuestra Señora de los Ángeles (2).

El Monestir acollia el Convent de religioses Clarisses fundat el 1736 pel Marquès de Murillo de Cuende, natural de Arizcun i superintendent de la Reial Hisenda a Madrid (1736-1740).

Les obres del Convent van finalitzar el 1736 i el 1772 es va aixecar un nou campanar. A la fi de segle XVIII el Convent va servir d’Hospital Militar per les tropes espanyoles.

Va ser ocupat pels francesos expulsant les monges. Passada la ocupació van poder tornar a Arizcun.

L’església té una monumental façana barroca en carreu de dos colors, gris i vermellós. Darrere de la façana sobresurt la torre campanar de fust quadrat.

Arizcun, Monasterio Nuestra Señora de los Ángeles

La construcció respon a un model del barroc madrileny. L’Església adopta la planta de creu llatina, amb nau molt àmplia. Sense seguir la norma, l’orientació del temple és cap al sud, el que permet que el peu de l’Església se situï sobre el traçat del carrer.

Adossat a la banda de l’epístola es troba el Convent, amb un claustre quadrat de cinc arcuacions de mig punt i dos cossos.

Pel carrer, el convent continua l’alineació de la façana.

Arizcun, Monasterio Nuestra Señora de los Ángeles

Adossada a la banda de l’evangeli del temple del Convent a través d’un passadís cobert, s’alça la casa-palau dels Iturralde, Iturraldea, de principis de segle XVIII.

De tres nivells amb teulada a quatre aigües amb un gran ràfec, seguint el model arquitectònic de la zona.

Arizcun
Arizcun
Arizcun

A la fi del carrer es localitza l’edificació d’una forja.

Arizcun

Des d’aquest punt alt del carrer Txuputo tinc una perspectiva de tot el carrer, en la qual s’aprecia clarament la irregularitat del traçat i de la disposició de cada un dels edificis que l’integren.

Arizcun

Amaiur/Maya

Amaiur/Maya (Google earth 2020-07-29)

Coordenades: 43°12′00″N 1°28′50″O. Altitud: 282 msnm. Població: 138 habitants en el nucli i 257 habitants en la localitat (2019).

Arribo a Amaiur/Maya, l’última localitat del meu recorregut (a).

En aquest cas, el traçat urbà és d’un sol carrer seguint el recorregut del Camí de Sant Jaume. El traçat de la carretera queda una mica allunyada de la localitat. Per visitar-cal dirigir específicament a ella.

Totes les construccions s’adapten al traçat sinuós del primitiu camí, gairebé sense poblament dispers.

Es manté, però, el model de cases individuals, separades entre si, però amb una disposició més regular que la que acabava de veure a Arizcun.

El primer que es troba, a mà esquerra, és la Casa Rectoral i, al seu costat, l’antic Molí d’aigua (1).

Amaiur/Maya
Amaiur/Maya, Molino

Recolzats en els laterals pot observar-se un antic rodet i també una pedra de molí.

Amaiur/Maya, Molino

Al davant, a l’altre costat del camí, se situa l’Església de la Asunción (2) i, un creuer.

L’Església és d’origen medieval, però amb importants transformacions en els segles XVI i XVIII.

L’entrada pel peu del temple es produeix a través de la torre-campanar de segle XVI, que fa de petit porxo.

El creuer data de 1695.

Amaiur/Maya

Al costat del creuer una escultura moderna de Mikel Iriarte i Begoña Durruty.

Amaiur, escultura de Mikel Iriarte y Begoña Durruty

Davant el creuer comença el carrer Major, que presenta el particular Arc d’Amaiur/Maya.

L’arc d’Amaiur/Maya es va construir al segle XVII i des de llavors constitueix l’entrada al nucli urbà. Sobre la porta l’escut de la localitat.

Hi ha diferents llegendes sobre l’arc. Unes expliquen que una terrible pesta va afectar el bestiar de la zona i que quan l’epidèmia va arribar a les portes d’Amaiur, l’arc va impedir que entrés al poble. Altres afirmen que l’arc protegia als veïns de les malalties. I n’hi ha també que diuen que l’arc recorda als amaiurtarres que van morir per les pestes.

Amaiur/Maya

Com he assenyalat, la localitat es va construir sobre el Camí de Sant Jaume.

Reminiscència d’aquesta època es mostra en un dels primers edificis que trobo, que va haver de ser un antic Hospital en el Camí.

Amaiur/Maya

El carrer és una successió de Palaus i cases blasonades, al costat de grans casalots d’arquitectura popular.

Amaiur/Maya
Amaiur/Maya
Amaiur/Maya

A mig carrer s’obre una plaça on s’ubica l’Herriko Etxea (Casa del Poble).

Amaiur/Maya

El següent edifici és de l’any 1610, segons consta a la façana, al costat de la inscripció: “Esta casa la hizo Iñigo de Harizgun”.

Amaiur/Maya
Amaiur/Maya
Amaiur/Maya

El Palau Arrechea és un palau de Cap d’Armeria. L’edificació és del segle XVII, amb una façana de carreu regular, amb dues plantes i àtic i teulada de dues aigües. La porta és d’arc de mig punt amb grans dovelles, descentrada.

A la fin del carrer es troba el Palau Bordacoechea o Palau Borda. També del segle XVII. Va ser elevat a categoria de Cap d’Armeria l’any 1728.

La planta inferior s’obre amb un pòrtic de cinc arcades de mig punt en un mur de carreus vermells que ocupa la façana i part dels laterals.

A la resta els cantons i finestres són de carreus i la paret arrebossada blanca.

Per darrere del Palau Arrechea, s’eleva el cim de Gaztelu (366 msnm).

En aquest turó s’alçava el castell d’Amaiur, on, actualment, queden algunes ruïnes del mateix i s’alça el Monòlit d’Amaiur/Maya.

El monòlit recorda la perllongada resistència agramontesa contra el setge de les tropes del comte de Miranda, virrei de Navarra, i dels beamonteses del comte de Lerín. Els defensors van capitular el 19 de juliol de 1522, sent llavors arrasat el castell.

Va ser l’últim acte bèl·lic davant el canvi dinàstic a favor de Ferran el Catòlic.

El monòlit va ser inaugurat el 1922, destruït el 1931 i reconstruït el 1982.

Monolito de Amaiur Maya.

Retorn, en el sentit del camí dels pelegrins. Encara podré observar detalls interessants.

Amaiur/Maya

I la fornícula de la porta m’acomiadarà.

Fi de la sortida

Amb aquests dos Posts, he efectuat un recorregut per les principals localitats del municipi de Baztán situades sobre el curs del riu Baztán.

L’element dominant ha estat una arquitectura i un urbanisme adaptat al llarg dels segles a un territori i un clima particulars.

La muntanya pirinenca ondulada i de mitjana altitud; la vall principal oberta pel curs del Baztán, les valls secundaris configurats per la successió de torrents alimentats per un clima atlàntic plujós, que, al seu torn, dóna caràcter a les construccions.

Una arquitectura ancorada en el temps, i on la modernitat només sembla haver entrat per la potent escultura basca del segle XX.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.