Dominant sobre la ciutat de Jaén, el Castell de Santa Catalina o Alcázar Nuevo, construït sobre l’alcàsser musulmà al segle XIII per Fernando III “el Santo”.
Castell de Santa Catalina. Jaén
Castell de Santa Catalina. Jaén
Municipi: Jaén. Comarca: Metropolitana de Jaén. Província: Jaén. Com. Autònoma: Andalusia
Coordenades: 37°46′03″N 3°47′58″O. Altitud: 790 msnm.
Bé d’Interés Cultural. Monument (1931)
Visita: 2018
Castell de Santa Catalina. Jaén
En el turó de Santa Catalina, a 782 msnm, i uns 200 metres per sobre de la ciutat de Jaén, s’alça el Castell de Santa Catalina, també anomenat Alcázar Nuevo.
La fortalesa s’adapta a la forma allargada i estreta de l’altiplà superior del turó, orientada en direcció gairebé est-oest.
Per la seva ubicació se’l pot qualificar de castell roquer montà (d’altiplà).
En el moment de la seva màxima esplendor la fortalesa tenia uns 500 metres de llarg per uns 50 metres en el seu punt més ample, amb una forma que sembla el casc d’un vaixell. Aquestes dimensions les obtinc d’aplicar el mesurador de distàncies de Google maps.
El conjunt actual total de la fortalesa es troba format per dos blocs de construccions. A l’extrem de llevant, el Alcázar Nuevo, el que s’anomena Castell de Santa Catalina, s’estén al llarg de 115 metres, entre la torre de l’Homenatge i la torre de la Vela. Cap a ponent, havent deixat una separació entre edificis, s’alça el Parador Nacional de Turisme de Jaén, que ocupa una longitud d’uns 270 metres.
El Castell de Santa Catalina va exercir un paper clau durant les conteses entre musulmans i cristians, així com durant la Guerra de la Independència, al convertir-se en un important centre d’operacions per a les tropes napoleòniques.
Tres fortificacions van arribar a conformar l’antiga fortalesa construïda en el cim del turó de Santa Catalina: el Alcázar Viejo, aixecat durant el regnat del rei Alhamar, el castell Abrehui i el Alcázar Nuevo, ordenat construir per Fernando III al segle XIII. Dels tres, aquest últim és el que conserva i manté més o menys intacta la seva estructura original, ja que els dos primers van ser derruïts a mitjan segle XX per construir l’actual Parador Nacional de Turisme.
El Castell disposa d’un centre d’interpretació, distribuït per les diverses torres, en què es recrea bona part de la seva evolució i de la història de Jaén.
Una mica d'història
Hem de remuntar-nos a temps ibers per assenyalar l’ocupació del turó de Santa Catalina.
La dominació romana s’assenta així mateix sobre el poblat iber.
Entre els segles VIII-X, després de la conquesta musulmana al segle VIII, s’estructura el primer recinte fortificat al cim del turó. Es reforcen les antigues muralles iber-romanes, s’edifica un alcàsser al cim, possiblement sense divisions internes. La alcassaba i la ciutat o medina es desenvolupen en el vessant nord del turó.
Entre els segles XI-XIII el desenvolupament urbanístic i demogràfic de la ciutat i la conversió de l’alcassaba a àrea residencial, van determinar la conversió de l’alcàsser en una àrea palatina.
Així mateix, la canviant situació política en aquests segles, i davant l’evident amenaça castellana, s’amplia l’alcàsser amb la construcció del castell de Abrehuí, un recinte defensiu edificat a l’extrem oest, i es reforça l’Alcàsser vell, situat a l’est, el lloc més elevat i estratègic.
Amb la construcció del castell de Abrehui la fortificació ocuparà tota la carena del turó.
Un dels panells interpretatius que es troben al Castell personalitza la figura de Ibn Hamusk explicant la situació de Jaén i les característiques de Palau islàmic del segle XII durant el seu mandat:
“Sóc Ibn Hamusk un dels governadors de l’Alt Guadalquivir en època islàmica. Vaig arrabassar la ciutat de Jaén als almohades el 1159 amb ajuda del meu gendre Ibn Mardanis, senyor de Múrcia. Vaig fer de Jaén per la seva privilegiada situació geogràfica la base de totes les meves operacions militars amb la idea de conquistar altres ciutats com Granada i Còrdova. En els anys següents les desavinences amb el meu gendre, pel tracte que li donava a la meva filla, van provocar el nostre enfrontament i vaig decidir sotmetre’m al poder almohade lliurant-los la ciutat el 1169.
La meva residència, on van viure també altres dirigents de la medina, estava dins de l’alcàsser que era la zona millor protegida de la ciutat. A causa de la meva posició com a governador d’aquesta terra precisava d’un palau preparat per a les recepcions oficials. A més, posseïa estades privades, zones per al servei i espais a l’aire lliure.”
Per la seva ubicació estratègica, les terres de Jaén seran durant diversos segles de l’Edat Mitjana molt disputades pels regnes de Castella i Al-Andalus.
L’any 1245 Ferran III s’inicia el tercer i definitiu setge de Jaén. Transcorreguts vuit mesos des del començament de la fustigació i en vista que era impossible mantenir la plaça, el rei Muhammad Ibn Nasr (Alhamar) es va veure obligat a rendir-se l’any 1246. Alhamar lliura la ciutat i es converteix en vassall del rei de Castella mitjançant la signatura del Pacte de Jaén, el que li va permetre consolidar el nou Regne Nassarita de Granada. Fernando ordena immediatament la repoblació i reparació de la ciutat, a l’igual que els seus territoris, atorgant privilegis i llibertats als seus pobladors.
Pel que fa al Castell, Fernando III planifica la construcció d’un nou alcàsser situat a la zona més estratègica del turó: el Alcázar Nuevo (o Castell actual) sobre les restes del palau islàmic. Per a la seva construcció es va aprofitar la muralla i la torre de la Vela de l’antiga alcassaba àrab, que van ser revestits per gruixuts murs de maçoneria irregular, i es van afegir 5 torres: les dues torres albarranes, la torre de les Troneres, la torre de l’Homenatge i la torre de les Dames, amb un camí de ronda que les comunica. El seu interior es transforma, edificant-noves dependències i aljubs.
Al seu torn, la ciutat de Jaén reforça i amplia les seves muralles.
A partir de llavors, la ciutat viu el seu millor moment d’esplendor, a l’ésser Jaén la frontera sud del regne de Castella amb el Regne Nassarita de Granada i la ruta principal de comunicació entre l’altiplà castellà, la Vall del Guadalquivir i la capital granadina.
Al segle XV el Conestable de Castella i alcaid de la fortalesa D. Miguel Lucas de Iranzo impulsa reformes significatives.
La personalització de la figura de Miguel Lucas d’Iranzo, Conestable de Castella (¿? -1473), ens explica:
“La meva família era humil, però vaig arribar a ser home de confiança del rei Enrique IV. Sent molt jove vaig entrar a el servei del príncep don Enrique dle què vaig ser el seu criat i amic nomenant-me al poc temps Falconer Major, que era un càrrec molt important en l’època.
Quan Enrique va ser proclamat rei de Castella em va nomenar conseller Reial, em va atorgar diversos títols i un escut d’armes. El meu senyor Enrique va voler desposar-me amb una distingida donzella per convertir-me en noble. La triada va ser Donya Teresa de Torres, hereva del mayorazgo de Los Torres, una de les famílies principals de Jaén. Així em vaig convertir en Baró, Comte i Contestable de Castella i la meva dona, en comtessa de Castella.
Les esposalles van ser el 1456 però no vaig arribar a Jaén fins 1460, quan es van celebrar les festes del nostre casament. Va haver-hi vint-i-tres dies de festes amb banquets i espectacles a l’aire lliure, curses de bous, jocs de canyes i balls.
Vaig viure amb la meva família al palau que vaig manar construir prop de la Catedral, al carrer Maestra. Vam tenir dos fills, Luisa la nostra primogènita i Luis, que va néixer dos anys després. El Rei ens va honrar en diverses ocasions amb la seva visita.
Vaig governar aquesta ciutat no sense l’oposició de part de l’Església i la noblesa que no veien bé les meves relacions amb els conversos. Però sempre vaig tenir el suport de la meva dona i del Rei. Vaig modernitzar aquesta ciutat: vaig eixamplar els seus carrers, aplanar les seves places i vaig millorar el seu aspecte, restaurant també les muralles i els alcàssers.
El 21 de març de l’any 1473, mentre sentia missa a l’Església Major, em van assassinar. El Rei, dolgut va voler venjar la meva mort. En secret va venir a Jaén i va manar penjar a diversos dels que van estar implicats en ella.”
Després de la presa de Granada i la desaparició de la frontera, s’inicia un marcat declivi que culmina al segle XVIII.
Els anys 1810-1812 representen els de l’ocupació napoleònica.
Davant la invasió de les tropes de Napoleó, la Fortalesa es va preparar i va fortificar per l’ofensiva francesa, reparant les muralles de la ciutat i la seva fortalesa; construint llocs de guàrdia, parapets, troneres per fusellers i plataformes per artilleria. No obstant això, la ciutat va ser lliurada sense resistència al general francès Sebastiani al gener de 1810. El Castell de Santa Catalina es va convertir en Plaça Forta de les tropes franceses, convertint-se en la principal base militar napoleònica a l’Alt Guadalquivir.
Al Alcázar Viejo es van construir casernes, cavallerisses i edificis per a les tropes. Al pati inferior del Alcázar Nuevo es van aixecar les residències de l’Estat Major i oficials, la cuina i el polvorí; a través d’una rampa s’accedia al pati superior, on es va instal·lar el patíbul, l’hospital i la presó. els merlets esdevenen troneres i es van erigir plataformes en el camí de ronda per emplaçar peces d’artilleria.
Des del Castell es controlava la ciutat i el pas cap als territoris de Granada i Còrdova. La comunicació entre el Castell i la ciutat es va veure alterada al tapiar-se tots els carrers adjacents cap a la fortalesa, excepte el que ascendia des de la Plaça de la Merced. La derrota de l’exèrcit francès a la Batalla de los Arapiles (Salamanca) al juliol de 1812 va suposar la retirada francesa d’Andalusia.
Les tropes napoleòniques van abandonar la ciutat el 17 de setembre, no sense abans haver dinamitat la major part de les dependències i casernes construïdes a l’interior del Castell.
A partir de 1815 l’hospital es va habilitar com a presó.
Dels tres conjunts fortificats que van arribar a formar l’antiga fortalesa, només es conserva el Alcázar Nuevo, al què es coneix per Castell de Santa Catalina. Sobre la resta de la superfície que ocupava la fortificació, es va construir el 1965 l’actual Parador Nacional de Turisme, que no conserva cap estructura original, tot i que arquitectònicament mostra formes de fortificació similars a les existents en gran part de la seva edificació en un estil neomedieval.
A la fotografia tota l’ala esquerra correspon a l’edifici de Parador.
Visita al Castell
S’accedeix a el recinte per la carretera al Parador que ascendeix des de la ciutat.
Al segle VIII Madinat Yayyan va créixer sota l’alcassaba, a la falda del Turó de Santa Catalina. Estava fortament emmurallada. En el punt on la muralla de la ciutat s’uneix a la muralla de l’alcàsser s’obria una porta.
Porta de la muralla
Aquesta porta de la muralla (A) posava en comunicació els dos recintes, que s’ha de franquejar per arribar al Castell i actualment també al Parador.
És una porta d’arc de mig punt amb matacà, merlets, i torre de defensa.
A l’arribar al cim del turó la primera edificació que apareix és el recinte del Parador Nacional, d’arquitectura neomedieval per aquest costat (a la dreta). Al fons, el lateral oest del Castell, amb la gran torre de l’Homenatge, la torre de les Dames a l’esquerra, passada la qual s’accedeix a al recinte del Castell.
Aquesta zona és d’aparcament (PK).
Porta del Castell
S’accedeix a l’interior de l’Alcàsser a través d’una porta (1) amb arc ogival, al principi del lateral nord.
Al costat de la porta una inscripció resa: “SEGÚN TRADICION EL XXV DE NOVIEMBRE DE MCCXLVI DIA DE SANTA CATALINA ALHAMAR REY DE GRANADA ENTREGO ESTE CASTILLO A FERNANDO III EL SANTO QUEDANDO DESDE ESTE DIA PROCLAMADA LA SANTA PATRONA DE JAEN”
Després de la porta l’armadura d’un cavaller ens dona la benvinguda.
Un cop dins accedim als patis interiors.
Torre de l'Homenatge
El recorregut s’inicia per la Torre de l’Homenatge (2), situada a la cantonada sud-oest. En l’estructura actual del Castell el lateral d’entrada a la torre es recolza sobre la muralla, i el cos s’alça per la part exterior.
La Torre de l’Homenatge destaca de les altres per les seves dimensions i alçada. Es tracta d’una construcció de planta quadrada de quaranta metres d’altura, construïda amb maçoneria irregular i cantonades de carreu, sobre un ampli aflorament rocós que ocupa el punt més elevat del turó.
Està dividida en tres pisos, als quals s’accedeixen des del pati d’armes.
En l’inferior, s’ha habilitat una sala de Recepció i Conferències. Era l’antic magatzem de la torre excavat a la mateixa roca que té accés directe des del pati d’armes. Es comunicava amb l’estada superior mitjançant una trapa al sostre. Les seves quatre voltes de mitja taronja es recolzen sobre un pilar central.
A les dues estances superiors s’accedeix a través d’unes empinades escales. Les dues posseeixen unes belles cobertes de volta de maó i eren les dependències privades de l’alcaid. Posteriorment va ser la residència temporal del Conestable D. Miguel Lucas de Iranzo i Dª Teresa de Torres al segle XV.
Pels seus finestrals es disposa d’excel·lents perspectives sobre Jaén.
Pujant al seu terrat es poden apreciar les millors vistes de l’interior del Castell i del territori de l’entorn.
Una imatge sobre el costat nord, amb les dues torres albarrana, la torre de la Vela al fons, i les cavallerisses a la part inferior.
A l’altre costat de les cavallerisses la plaça d’armes a la dreta.
Torre de les Dames
Sortint de la torre de l’Homenatge, pel camí de ronda s’accedeix a la Torre de les Dames (3) que controlava l’entrada principal del Castell. En el seu interior hi ha un saló cobert per una volta de canó correguda bellament il·luminat per finestres ogivals amb finestra coronella.
I una maqueta del Castell.
A la part del Centre d’Interpretació que ocupa aquesta torre podem veure exemples de decoració del palau islàmic.
Mostra elements de guixeries (ataurics) que s’aplicaven sobre les parets per donar més realç a les habitacions en mostra de poder, al temps que ocultava la menor qualitat dels carreuons de les parets.
Des del terrat d’aquesta torre podem observar l’exterior del mur nord, així com les torres albarranes, la torre de la Vela i el conjunt interior del recinte.
Mirant en direcció oest es presenta la resta del recinte total primitiu, ara ocupat per l’edificació del Parador Nacional de Jaén.
Per aquí enllaçava amb el territori de l’altiplà que culmina al turó de Santa Catalina.
Torre Albarrana. Capella de Santa Catalina
Continuant pel camí de ronda del mur Nord, s’accedeix a dues torres albarranes, que es troben separades del mur principal per un arc apuntat de maó a manera de pont.
La primera torre Albarrana (4), defensa la porta principal de l’Alcàsser Nou. A partir del segle XV es va destinar a Capella de la Fortalesa dedicada a Santa Caterina d’Alexandria.
Diu la llegenda que, quan Fernando III anava a desistir en la seva idea de prendre Jaén, se li va representar en somnis Caterina d’Alexandria amb les claus de la ciutat. La Santa el va animar a no decaure i al cap de pocs dies va entrar amb èxit a la ciutat després de la rendició del rei Alhamar. Amb el temps, Santa Caterina es va convertir en patrona de la ciutat de Jaén, com ja se’ns ha informat per la inscripció de la porta d’entrada.
Va ser el Conestable D. Miguel Lucas de Iranzo al segle XV qui va edificicar la capella, adornada amb guixeries mudèjars, sobre el terrat d’aquesta torre albarrana.
Complementava la defensa de la porta d’entrada, com mostra aquesta imatge presa des de l’exterior de la porta principal.
L’ampli camí de ronda seguirà tot el recorregut de la muralla
La torre va ser coberta per acollir la capella de Santa Catalina.
Segona torre Albarrana
Enfront de la segona torre albarrana (5) la coberta de les cavallerisses ofereix un bon mirador sobre l’interior del recinte.
Sobre aquesta torre es va construir al segle XX una estada superior que no existia.
A l’interior contínua el Centre d’Interpretació, amb la cronologia de la història de Jaén, i altres elements explicatius. Per exemple, la reproducció de mapes històrics.
El següent plànol correspon a l’any 1240, amb edificis històrics de data posterior fins 1430.
Un altre plànol està datat el 1787, amb una vista oriental de la ciutat.
Restes Arqueològiques. Palau islàmic. Hospital
El recorregut es prossegueix pel camí de ronda fins a la torre de la Vela. Des de la petita esplanada davant la Torre de la Vela, i mirant cap a l’interior de Castell, es poden apreciar les excavacions arqueològiques (6) dutes a terme al pati d’armes superior, on s’han trobat, al costat dret, els fonaments del Palau islàmic (6) d’època àrab del segle XI, dotat de magatzems, cellers i altres serveis necessaris, així com dos aljubs de la mateixa època, un molí de segle XV. A l’esquerra el rectangle dels fonaments de l’hospital construït durant l’ocupació francesa (segle XIX).
Aquesta fotografia de l’hospital va ser presa des de la zona de la torre de l’Homenatge. Darrere es veu la torre de la Vela i la Creu del Castell al fons del turó.
La superposició de murs concentra més de 1000 anys d’història. Les excavacions arqueològiques han tret a la llum les restes de magatzems subterranis d’època cristiana, en els que va existir fins i tot un molí. Propers a aquells elements es van localitzar vestigis d’un palau islàmic construït al segle XII. La pobresa dels materials constructius emprats (maçoneria i alçat de tàpia d’argamassa) va ser solucionada recobrint les seves parets d’ataurics amb motius decoratius geomètrics i vegetals, reproduccions que hem observat a la Torre de les Dames.
L’acusada topografia sobre la qual va ser edificada la zona residencial en dos nivells, va aprofitar els profunds escarpes existents entre la muralla de l’Alcàsser i els afloraments rocosos del turó. A la planta superior es situava la zona noble, on hi havia les estances de major riquesa decorativa, mentre els espais subterranis es van utilitzar com a cellers i magatzems.
Torre de la Vela
La Torre de la Vela o de la Guàrdia (7) forma l’extrem est de la fortificació. Té planta pentagonal a proa, i aprofita l’única torre islàmica de la fortificació, que va poder ser utilitzada com a magatzem. Sobre aquesta es va habilitar una dependència adovellada, i damunt d’ella una altra petita habitació coberta amb volta de canó apuntada, utilitzada com a magatzem i dormitori de la guarnició. Deu el seu nom al fet que, des del seu terrat, s’emetien senyals lluminosos a altres llocs defensius de l’entorn.
Continuen exposant explicacions sobre el recinte.
Entre els elements explicatius se’ns presenta personalitzacions de dos personatges clau en el traspàs de poders.
Muhammad ibn Yusuf ibn Nasr, Al-Ahamar (1194-1273)
“Vaig néixer a prop d’aquí, a Arjona, en el si de la família dels Banu Nasr, vinculada al profeta Mahoma. Vaig lluitar aamb fermesa per protegir la meva terra de castellans i fins i tot d’alguns reis musulmans vassalls del rei cristià. Ho vaig tenir més remei de cedir la meva estimada Yayyan a canvi d’una treva per consolidar el recentment creat Regne Nassarita de Granada que va perdurar durant més de dos segles, fins al 1492.
A causa del Pacte de Jaén amb Fernando III vaig haver de rendir-li vassallatge, comprometent-me al pagament de 150.000 maravedíes anuals i a prestar-li ajuda militar. A canvi em va proporcionar un període de pau i seguretat al Regne Nassarita de Granada.”
Fernando III el Santo (1199-1252)
“Vaig conquerir les terres de Còrdova, Sevilla, Jaén i Múrcia que havien estat sota domini musulmà durant més de cinc segles. Vaig heretar el Regne de Castella per part de la mare i el de Lleó per la del meu pare, ampliant els seus territoris. La cultura va ser un dels pilars de la meva cort, així em vaig fer envoltar de bons literats i músics. El meu fill Alfonso X “el Sabio” va heretar aquest amor pel coneixement.
Encara recordo la victoriosa entrada a la ciutat de Jaén. En primer lloc, anava l’exèrcit amb les seves banderes, seguit de les milícies dels Concejos amb els seus penons. Els prelats, religiosos i sacerdots acompanyaven una imatge de la Verge i tot seguit jo, el rei, amb els ricoshombres de Castella i de Lleó i els mestres i freires de les Ordres Militars. Vam anar directament a la Mesquita Major, la vaig purificar i consagrar a Santa Maria.”
Des de la torre es pot gaudir de vistes sobre el recinte i les torres de l’Homenatge, de les Dames i albarranes, de l’entorn natural del Castell i de la ciutat.
En l’angle sortint de el mur de l’esquerra es pot observar el portell (10) de què parlaré més endavant.
Presó
A la sortida de la Torre de la Vela, just abans de continuar pel camí de ronda sud, es troba la presó (8). El que fou un antic magatzem de gra en època musulmana i cristiana, va ser convertit en calabós durant l’ocupació francesa.
Un presoner destacat va ser el Capità de la Guerrilla, Pedro del Alcalde, afusellat el 17 de juny de 1811, al qual se li dedica una escenificació.
Torre de les Troneres. Mirador Sud
Al recórrer el camí de ronda sud, es pot apreciar, a través de les seves magnífiques vistes, l’excel·lent posició estratègica de la fortificació. Uns panells explicatius ajuden a identificar el paisatge, destacant les serres i el mar d’oliveres que l’envolten.
S’arriba al mirador sud, que correspon a la terrassa de la torre de les Troneres (9).
La torre de les Troneres posseeix la singularitat d’acollir en el seu interior les latrines d’època medieval, instal·lacions no molt comuns en els castells de l’època. Evacuaven a través de dos forats que tenen una caiguda de 35 metres a l’exterior i eren usats com excusat i abocador d’escombraries. Tenint en compte la inclinació del seu paviment i els desguassos, seria utilitzada també com lavabo i bany. Destaca el sistema especial de ventilació de males olors: l’aire entrava per la porta en colze i sortia per la petita finestra de l’interior.
Al fons les troneres usades com excusat i abocador d’escombraries, que aboquen a l’exterior del recinte al fons de l’escarpat.
L’accés a les latrines s’efectua des del pati d’Armes.
Pati d'Armes
El pati d’Armes (11) ocupa l’esplanada al costat de la muralla sud, sota la torre de l’Homenatge.
A l’extrem oest, sota la torre de les Troneres s’observa la porta d’accés a les latrines i la rampa d’accés a la poterna seguint la paret.
Portell
Del mateix punt d’accés a les latrines, parteix una rampa que baixa fins a la poterna o portell (10) del Castell. Com sabem, la poterna o portell era una porta secundària d’accés a la fortalesa que permetia als ocupants del recinte sortir o entrar sense cridar l’atenció ni ser vistos en cas de setge.
Construïda en època cristiana, va ser tapiada al segle XVI. A la fi de segle passat va ser de nou recuperada.
Cavallerisses i aljub
A la zona de l’entrada es localitzen dues estructures medievals definides com un dels aljubs, de petites dimensions cobert amb una volta de canó de què disposava el recinte. I al costat d’aquest, una habitació rectangular també amb volta de canó de maó, que podria tractar-se d’un magatzem (12).
Al segle XIX, tot aquest conjunt va ser modificat per les tropes napoleòniques; es destrueix part de l’aljub, per albergar al seu interior un polvorí, que quedaria emplaçat sota un nou espai, definit per dues habitacions utilitzades com cavallerisses (12).
Ens trobem de nou davant la porta del Castell.
Final del recorregut i de la visita.
Creu del Castell
Sortint del Castell a la dreta, un petit camí condueix a la Creu del Castell (B), manada col·locar sobre la ciutat per Fernando III com a símbol de la conquesta cristiana de Jaén. És l’únic punt del turó des d’on es pot albirar la Catedral i les vistes de la ciutat són magnífiques.
Parador de Turisme de Jaén
Com ja he indicat, deixant una certa separació amb el mur de la cara oest del Castell, i ocupant tota la resta de la fortificació primitiva, es va decidir construir en 1965 un Parador Nacional de Turisme, seguint el criteri d’aprofitar ubicacions en edificis històrics. En aquest cas es va aprofitar una ubicació històrica, construint una edificació de nova planta, el mateix que es va fer, per exemple, al Castell de Lorca, que he presentat en un altre Post.
En aquest cas, l’estil arquitectònic de la banda de les edificacions que dona a la cara nord, per on s’accedeix al turó, és d’estil que he qualificat ja a la introducció de neomedieval: murs i pseudotorreons de carreus, portes i finestres d’arc de mig punt amb dovelles.
La veritat és que, quan vaig arribar al punt d’aparcament, i sense una observació acurada, tens la sensació de medievalisme de tot el conjunt. Després ja vas aclarint les idees.
Bases d’informació
Webs
Webs academic
B. Jurado Gómez. El castillo de Jaén a través de la fotografía e imágenes
Plan General de Ordenación Urbanística de Jaén
E. Blanco Oliva. Jaén según Catastro
M.A. Martínez Núñez. Yeserías epigrafiadas del Castillo de Santa Catalina, Jaén
