En aquest Post: Els pobles ibers, proposo una presentació genèrica sobre aquests pobladors de l’inici da la història, que ens permeti disposar d’un marc general per quan visitem jaciments ibers per la Península.
Els pobles ibers
Els pobles ibers
Els pobles ibers
Un dels aspectes apassionants del turisme és poder-se endinsar en societats diferents a la de cadascun. Bé sigui coetànies en altres indrets, bé sigui corresponents a altres èpoques històriques.
Quan ens posem en contacte amb temps llunyans, a més distancia en el temps més haurem de fer servir la nostra imaginació per intentar aproximar-nos a les condicions de vida dels individus que les van viure.
En el Post de la Cueva de La Pileta, vàrem viure aquesta experiència amb els avantpassats prehistòrics que pintaven a les parets de coves. Una major proximitat temporal acostuma a anar acompanyada de més informació disponible i, tot i això, la imaginació ha de intervenir per procurar entendre com eren, com actuaven o com sentien, per exemple, a l’edat mitjana, en monestirs, castells, burgs o territoris feudals.
En aquesta ocasió ens situarem en un entremig temporal, ja que aniré a visitar el que en queda dels nostres avantpassats Ibers per les terres de l’Empordà (Girona).
Els Ibers
Els ibers són la població autòctona de gran part del primer mil·lenni abans de Crist, a partir de l’edat del Bronze, que va residir a la façana mediterrània de la península Ibérica, entre el golf de Lleó i el Guadiana, endinsant-se per la vall de l’Ebre i ocupant tota la vall del Guadalquivir, aproximadament.
La cultura ibèrica és considerada la primera cultura històrica d’aquest territori, per disposar d’un sistema d’escriptura pròpia.
Aquesta cultura neix com a resultat de l’arribada i de l’actuació de dos corrents culturals sobre el món de finals de l’edat del bronze. El primer arriba a través dels Pirineus, amb les migracions indoeuropees des d’Europa central a partir del 1100 aC. El segon és el produït per l’arribada dels pobles colonials mediterranis, especialment fenicis i grecs, des de meitat del segle VII aC. A Catalunya es troba formada des de la primera meitat del segle VI aC.
La cultura ibèrica es desenvolupa al litoral mediterrani, des del Llenguadoc fins a Andalusia, i va tenir diferents etapes, segons el substrat indígena i la intensitat de les aportacions dels focus colonials, els grecs al nord i els fenici-púnics al sud.
El territori ibèric va ser ocupat per diferents tribus, de les quals coneixem els noms pels textos que ens han arribat d’escriptors grecs i romans.
El total d’aquest territori peninsular era ocupat per tribus diferents, però que tenien elements en comú que són els que permeten considerar-los configurant el grup general dels Ibers.
La resta de la Península nord-occidental hauria estat ocupada per gents de procedència celta. Un tercer àmbit territorial ocuparia el Cantàbric oriental i el Pirineu occidental, on varen estar assentats els Vascons.
Amb matisos, segons l’historiador, aquests són els grans trets generals de distribució.
Economia basada en l’agricultura i la ramaderia, i en un important coneixement i explotació de recursos naturals.
S’intensifica el comerç i l’intercanvi. Aparició de les primeres monedes cap a finals del període.
Altres característiques comunes són la utilització de la incineració com a ritual funerari i l’aparició i ús generalitzat del primer sistema d’escriptura autòcton.
Tecnològicament, es desenvolupa la metal·lúrgia del ferro, s’adopta el torn ràpid per a la fabricació de terrissa i adquireixen importància altres activitats artesanals com el treball de la pedra.
Es desenvolupa el fenomen urbà. Elecció d’emplaçaments ben defensats pels poblats que s’emmurallen.
Una part de la uniformitat cultural dels ibers va venir condicionada per la seva mediterraneïtat, i més en concret, per la presencia des del segle VI aC de grecs i fenicis amb la implantació de colònies comercials, gregues al nord i fenícies al sud, amb un importants paper de difusió cultural per mitja dels intercanvis comercials des d’una posició de nivell de desenvolupament superior.
Etapes històriques dels ibers
Poden distingir-se tres períodes dins de l’etapa històrica dels ibers.
Període Pre-ibèric 650-550 aC
És un període d’evolució d’una economia i un ambient propis de l’Edat del Bronze final cap a una economia i una societat de l’Edat del Ferro. L’home abandona l’hàbitat en coves i s’agrupa en comunitats que s’aniran desenvolupant en forma de poblats pre-urbans, a l’aire lliure.
Període ibèric antic 550-450 aC
A Catalunya es coneixen pocs poblats d’aquest període. Entre ells els dos d’Ullastret, en els quals les excavacions han permès documentar l’evolució des dels establiments pre-ibèrics fins als inicis de la romanització.
Els poblats de l’ibèric antic correntment continuen estant situats a la plana, però es comencen a establir en llocs elevats.
Durant l’ibèric antic s’adopta l’ús del torn ràpid per a la fabricació de ceràmiques, que amb molta freqüència es decoren amb motius pintats, que seguien models ibèrics del sud-est de la península. També s’imiten les ceràmiques grises que es fabriquen a les colònies gregues òssies del golf de Lleó. Es desenvolupa la metal·lúrgia i ús del ferro.
Període ibèric ple 450-200 aC
És una època de notable creixement demogràfic, a causa del progressiu desenvolupament de les condicions de vida més favorables per a l’home. Aquest fet es constata gràcies a l’aparició de molts poblats en aquesta etapa. La prioritat que es dona a la seva defensa amb l’elecció de llocs elevats, que a més es fortifiquen de manera generalitzada, i els aixovars d’algunes tombes amb armes, han permès suposar que es tracta d’un període bel·licós.
S’intensifiquen les relacions comercials amb els pobles colonials, com es pot comprovar per la troballa d’objectes, especialment ceràmics, procedents de diverses zones de la Mediterrània, en els poblats ibèrics.
Llengua i escriptura
La llengua ibèrica és un dels aspectes menys coneguts d’aquesta cultura. El seu origen és controvertit. L’escriptura ibèrica va néixer al sud-est peninsular durant el segle VI aC i des d’allí es va estendre per tota la costa mediterrània, arribant a Catalunya a finals del segle V aC Consta de 28 signes, alfabètics i sil·làbics a un temps. S’escrivia indistintament de dreta a esquerra o a l’inrevés. La major part dels signes es van copiar del fenici o del grec, però amb valors fonètics diferents. Es transcriu (es llegeix), però no s’ha pogut traduir.
Aquest sistema d’escriptura es va utilitzar per escriure des del riu Erau a França fins a la vall del Guadalquivir, i es coneixen varietats degudes al propi substrat de la zona o pel veïnatge amb altres llengües.
Els Indigets o Indikets
A la part nord marítima de la Catalunya actual, des de les alberes al nord, i el riu Tordera al sud, va ser el territori ocupat per la tribu dels Indigets o Indikets. El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de tots els coneguts a Catalunya, i actualment és considerat una autentica ciutat, que va ser la capital d’aquesta tribu ibèrica.
Aquesta zona va ser intensament hel·lenitzada, per la presència de les colònies gregues de Emporium (fundada cap al 600 aC) i de Rhode (fundada molt probablement a finals del segle V aC).
Dins d’aquest territori visitaré els oppidum de Puig de Sant Andreu i de l’illa d’en Reixac de Ullastret i altres tres de menor dimensió: el Turó Rodó a Lloret de Mar; Castell, a la platja d’El Castell de Palamós; i Sant Sebastià de la Guarda al Far de Sant Sebastià de Llafranc que aniré presentant en Posts successius.
Bases d’informació
Presentació
Laura López, Els ibers a Catalunya
Google academic
J.MA. Núñez, El nordeste de la Península Ibérica en Estrabón
A.P. Puigvehí, Apunts sobre socio-economia dels poblats ibèrics del litoral gironí
M.C. Belarte, H. Bonet, F. Sala, L’espai domèstic i l’organització de la societat ibèrica: els territoris de la franja mediterrània
L. Abad Casal, Algunos apuntes sobre la arqueología de la cultura ibérica entre el ayer y el mañana
