Entrar a la Cueva de la Pileta (Benaoján, Màlaga) és endinsar-se 500 metres en 20.000 anys d’història, en un temple de la pintura mural llevantina, envoltats per una arquitectura natural càrstica.

Cueva de La Pileta

Cueva de la pileta entrada
Entrada a la Cueva de La Pileta (Diputación de Málaga)

Cueva de La Pileta

Municipi: Benaoján. Comarca: Serranía de Ronda. ProvIncia: Málaga. Com. Autónoma: Andalucía

Coordenades: 36o 41´ 33.06″ N; 5o 16´ 7.51″O

Web oficial: infocuevadelapileta@yahoo.es; www.cuevadelapileta.org

No està permès fer fotografies dins de la cova.

Estada: 2009

Situació de la Cueva de la Pileta a la província de Málaga (Google maps 15-02-2018)

Cueva de La Pileta

A l’interior de la província de Málaga, i a uns 25 km de Ronda, podem participar d’una experiència inoblidable com és visitar la llar dels habitants de la zona de fa uns 20.000 anys. Es tracta de la Cueva de La Pileta.

Està situada, a 710 m d’altitud, a la vessant oriental de la Sierra de Líbar, al sud del Parque Natural de la Sierra de Grazalema i al sud de la població de Benaoján. És una de les zones de major pluviositat d’Espanya i a l’actuar l’aigua sobre materials calcaris de la zona dona lloc al característic paisatge kàrstic propi de terrenys calcaris, que, per l’erosió per dissolució de l’aigua, dona lloc a coves i avencs, això fa que a la zona siguin nombroses les coves. El sistema de galeries que conformen la cova de La Pileta representa un antic sistema de drenatge subterrani que permetia la circulació de les aigües a l’interior del massís de la Sierra de Líbar cap al llit del riu Guadiaro.

S’accedeix al lloc per un desviament senyalitzat al Km. 4,5 de la carretera que va de Benaoján a Cortes de la Frontera (MA-8401), el qual condueix a una esplanada on estacionar els vehicles. L’entrada a la cova està situada enlairada a la paret de la muntanya. Per arribar-hi es puja per un camí-escala de pedra a uns 10 minuts de l’aparcament.

Cueva de La Pileta entorno
Panoràmica des de l’entrada de la Cueva de La Pileta (Foto de Antonio Carrasco )
Accés a La Pileta (Foto de Larry Wentzel )

 La cova va ser descoberta el 1905 per José Bullón Lobato, un pagès de la zona que va observar que d’una cavitat de la paret de la muntanya sortien cada vespre esbarts de ratpenats. Si va atansar per buscar guano (acumulació massiva d’excrements de ratpenats i altres animals que són un bon adob pels cultius) amb el que adobar les terres. L’avenc va resultar ser un accés a una gran cova que el va meravellar, i en la qual va trobar ossos, atuells de ceràmica i pintures en les parets representant animals i uns signes que mai havia vist.

José Bullón es va dedicar a explorar la cova i va quedar fascinat, fascinació que va trametre a la seva família, de manera que, des de llavors, les successives generacions de la nissaga Bullón han mantingut la guarda i conservació de la cova. Entre 1909 i 1912 va ser explorada i estudiada por Willoughby Verner, Henri Breuil, Hugo Obermaier i Juan Cabré. Van aconseguir que la cova de La Pileta fos declarada Monumento Arquitectónico-Artístico el 1924 amb denominació de Bien de Interés Cultural (BIC).

Cueva de La Pileta Libro
Portada del llibre de José Bullón Giménez, La Cueva de La Pileta

El llibre escrit per José Bullón Giménez: La Cueva de La Pileta. Monumento Nacional desde 1924, és una emocionada historia d’aquesta família lligada a la cova. Deixem que el darrer membre de la nissaga, Rosario Bullón, ens aporti una visió sintetitzada de la significació de la cova:

“De La Pileta he de decir que su descubrimiento tuvo una primordial relevancia en lo que hasta entonces se conocía en el sur de Europa referente al estilo Cantábrico. Además de esto, la importancia de La Pileta reside en la cantidad y diversidad de arte pictórico-parietal representado, que se inicia en el Paleolítico Superior Auriñaciense y llega hasta la Edad de Bronce, habiendo asentamientos en los periodos intermedios, como confirma la existencia de pinturas y material lítico, eso sí, de forma intermitente. En su interior podemos encontrar pinturas realistas, de estilo franco-cantábrico, grabados paleolíticos y arte esquemático (neolítico) de distintas épocas, levantinos, Ibero-saharianos, etc.

La situación geográfica de la cavidad en un punto estratégico del Valle del Guadiaro, permitía a los pobladores de La Pileta no tener que desplazarse en demasía para obtener los recursos necesarios para sobrevivir. Es, además, una zona de paso casi obligado desde el Campo de Gibraltar hacia la zona del interior. Por ello se baraja la hipótesis de que La Pileta fuera un núcleo de santuarios, como así indican los descubrimientos de menor importancia hallados en los alrededores del enclave.

De las formaciones geológicas de La Pileta hay que destacar que, a pesar del paso del hombre prehistórico, con la consecuente erosión, la belleza de la cavidad no tiene límites, por la existencia además de zonas vírgenes, que deja perplejo al geólogo más experimentado….

La cueva de La Pileta fue y sigue siendo un referente para el estudio de la prehistoria mundial, porque en ella se encuentran vestigios de todas las cultures” pp. 9-10

Emoció de la visita

 

Endinsar-se en les entranyes de la cova i veure tots aquells gravats a les parets i pensar la de milers d’anys que fa algú com nosaltres, i a la vegades en unes condicions tan diferents a les nostres, haguessin expressat els seus sentiments gràficament, i que nosaltres ara els puguem admirar, provoca una emoció indescriptible. Al mateix temps incita a multitud de qüestions sobre les seves condicions de vida, sobre la dimensió dels grups, sobre la funció de les representacions, o sobre aspectes de la seva vida quotidiana: com vivien allà dintre, com s’il·luminaven en aquelles profunditats, com arribaven a l’entrada situada a aquella alçada en un paret quasi vertical, etc. També et preguntes com devia ser l’entorn de flora i fauna en relació a l’actual.

Amb aquestes llums es fa el recorregut per la cova. Sembla que actualment les han substituïdes per leds (Diputación de Málaga)
Entrant a la cova a la llum del fanal (Diputación de Málaga)

Un aspecte que ajuda a endinsar-se mínimament en les condicions passades és que, per il·luminar-se durant el recorregut, es reparteixen unes quantes llums entre els visitats, que es distribueixen al llarg de la filera d’un màxim de 25 persones per visita. Vaig tenir l’oportunitat de portar una d’aquelles llums que segur que il·luminaven més que la d’aquells avantpassats però que permetien avançar en un ambient de llums i ombres realment espectacular.

La cova està formada per 4 galeries: la Galería Principal i 3 galeries més no visitables: Galería Bullón, Galería Lateral i la Galería de las Grajas. Em referiré doncs a la Galería Principal.

En fi, fem un repàs sumari a la visita.

Cueva de la Pileta
Planol de la Cueva de La Pileta ( cuevadelapileta.org)
Recorregut per la Galería Principal (by user:falconaumanni[GFDL], via Wikimedia Commons

Morfologia de la Galería Principal

 

La cova te 3 obertures a l’exterior. Una per on va entrar per primera vegada José Bullón Lobato el 1905, que abocava directament a un pou profund que feia molt difícil l’accés. No es tracta de la entrada en sentit estricte. Fins al 1924 no va descobrir l’entrada original durant la ocupació prehistòrica de la cova, i que és l’entrada actual. Aquesta havia estat tapada per blocs de pedra com si en algun moment els seu habitats l’haguessin clausurada.

Travessada l’obertura d’entrada de reduïda grandària, ens vam incorporar en una sala d’uns 15 m de diàmetre i de mitjana altura de sostre, anomenada la Sala de les Llums o dels Ratpenats, on el guia prepara la il·luminació que portarem a la visita.

Com he dit, el recorregut visitable segueix la denominada Galería Principal (part superior del plànol 1 i planol 2). Vam pujar per uns esglaons i continuant la pujada passem a una gran estada, alta de sostre d’uns 20 m i altres tants d’ample i 40 de longitud, és la Sala del Castell arribem a la Avantcambra de la Nau Central. Les pintures rupestres són aquí evidents. Continuem baixant i arribem a la Nau Central, grandiosa caverna com una catedral de 15 m d’alçada i 42 m de longitud. Continuen mostrant-se en les parets pintures rupestres. Un corredor estretíssim (las Termópilas), ens permet observar al Salón del Lago.

Estalactites i estalagmites dominen el conjunt del recorregut: El Castillo, La Torre de Pisa (postal)

Baixem ara al Salón del Lago, hi ha un embassament d’uns tres metres de diàmetre i setanta centímetres de profunditat. Les parets continuen mostrant pintures. Pujant diversos graons entrem en una galeria estreta que té alguns eixamplaments que formen petites sales, és la Galería de la Reina Mora.

Continuem per el Desfiladero, un llarg corredor de vint metres i molt estret, que dóna pas a una sala de sòl en ràpida pendent, la Sala Honda. Entrem en un passadís amb grans làmines estalagmítiques semi-transparents que, formen el Órgano.

A la sortida es desemboca a la Sala de la Reina Mora. Estem ja en l’avantsala del fons, que per un pas rocós i artificial, potser obert en part per l’home primitiu, voreja els Baños de la Reina, fins al Salón del Pez i la Gran Sima.

El Salón del Pez és la caverna més grandiosa de tota La Pileta. De 60 m de fons per 15 d’ample i amb una alçada de sostre que arriba als 30 m, és una sala plena de majestuoses formacions calcàries, estalagmites i el sostre tot tatxonat de buits en forma d’enteixinat amb curioses concrecions de filtracions ferruginoses.

Al fons del Salón del Pez hi ha uns estrets corredors (zona no visitable) entre columnes d’estalagmites que desemboquen en una plataforma de ràpida pendent sobre la Gran Sima.

Estem a uns 500 metres de l’exterior. Des d’aquí cal refer el camí fins a l’entrada.

Ocupació de la cova i seqüència cronocultural

 

Per entendre la forma d’ocupació de la cova de La Pileta, Vicente Castañeda parteix de la premissa de que els pobladors d’aquell territori eren bandes de caçadors-recol·lectors que ocupaven el territori amb freqüentacions cícliques y apropiació estacional sobre la base del nomadisme, i que podien procedir de distints territoris i medis naturals, conformant llocs d’agregació. Així, les zones de muntanya s’ocuparien durant las estaciones temperades (primavera i estiu), mentre que les de vall s’habitarien durant les més rigoroses (tardor e hivern).

Des de la perspectiva arqueològica, la seqüència cronocultural, permet deduir l’existència d’una seqüència composta per nivells del Paleolític mitjà, Paleolític superior, Neolític, Calcolític, Edat del Bronze i Edat Mitjana.

Arqueologia

 

Com a conseqüència de la ocupació continuada al llarg de mil·lennis, s’han trobat objectes de mol diversa classe. Sobre tot eines de sílex i ceràmica. Destaca una petita peça ceràmica representant una figura femenina, la Venus de La Pileta o Venus de Benaoján. Es tracta d’una plaqueta de ceràmica modelada d’uns 6 cm. d’altura per mitj de gruix, que s’eixampla a la part superior i inferior, estrenyent-se en el seu centre per formar la “cintura”. La cara posterior és llisa, i l’anterior presenta dues petites protuberàncies a manera de pits a la part superior, i a la inferior una zona triangular farcida de punts fets amb un punxó, indicant el triangle sexual. Té dos foradets a la part alta, cal suposar que per portar penjada.

Una altra peça és una terracota antropomorfa de factura calcolítica representant a una figura femenina, així com fragments de ceràmica decorada. De l’època del bronze consten varies peces de metall.: una destral, un punyal triangular y una punta de llançà

Venus de la Pileta
Venus de La Pileta o Venus de Benaoján. Cerámica modelada. 65 x 40 mm. III-II milenio a.C. ( Museo de Málaga )

Les Pintures

 

En conjunt, es disposa d’una extensió superior als 300 m. de galeries decorades. La cronologia de les pintures abasta diversos mil·lennis, des de fa aproximadament 20.000 anys, podent-se observar l’evolució en la tècnica pictòrica des de les més antigues representacions naturalistes fins a les més tardanes esquemàtiques. Les pintures neolítiques repeteixen els motius animals, sent aquests representats de forma molt esquemàtica.

Les pintures i gravats corresponen a l’estil franco-cantàbric amb representacions de cabres, cavalls, cèrvids, bous, peixos, foca, bisó, signes abstractes i figures indeterminades. Es tracta d’un important conjunt que aporta interessants dades sobre l’expansió de l’art paleolític fora de les seves àrees clàssiques de desenvolupament (nord d’Espanya i SO de França). Així mateix s’han trobat també figures negres esquemàtiques de l’Eneolític i restes materials neolítics (ceràmica pintada i incisa)

Figures antropomorfes. Xaman (postal)
Cueva de La Pileta: Yegua preñada del Paleolítico Superior
Egua prenyada del Paleolític Superior (postal)
Cueva de La Pileta: Caballos de distintos períodos del Paleolítico Superior
Cavalls de distints períodes del Paleolític Superior (postal)
Cueva de La Pileta: Pez del Paleolítico Superior
Peix del Paleolític Superior (postal)

Com es pot haver deduït, es tracta d’una visita carregada d’interès i emoció. La recomano efusivament. Ocupa mitja jornada ja que el recorregut per la cova és de 1 hora aproximadament. Dissortadament no és apte per persones amb problemes de cor i mobilitat limitada.

Bases d'informació

 

Llibre:

José Bullón Giménez (2005). La Cueva de La Pileta. Monumento Nacional desde 1924, Editorial La Serranía, Ronda, 77 pp. 3ª edición, 2010.

Webs:

Web oficial. Molt completa, interessant i ben estructurada

Visió general a wikipedia

Estudi força complet del procés històric i les característiques i contingut de La Pileta a malagahistoria.

Contextualització socioterritorial de l’època:  Vicente Castañeda Fernández, Las bandas de cazadores-recolectores portadoras del tecnocomplejo Solutrense en el Suroeste de la Península Ibérica. La articulación social del territorio

Seqüencia cronocultural:  Miguel Cortés Sánchez, María D. Simón Vallejo, La Pileta (Benaoján, Málaga) cien años después. Aportaciones al conocimiento de su secuencia arqueológica.

Estudi tècnic especialitzat, sobre tot les pintures.:  José Luis Sanchidrián Torti,  Victoria Eugenia Muñoz Vivas,Cuestiones sobre las manifestaciones parietales post-paleolíticas en la cueva de La Pileta (Benaoján, Málaga)

Estudi tècnic especialitzat:  Francisco Jordá Cerdá, Sobre la edad solutrense de algunas pinturas de la cueva de la Pileta (Málaga)

Estudio geo-morfológico de la Sierra de Líbar (incluye La Pileta) en ecosistematierra

Vídeos:

Cueva de la Pileta: el paraje

Cueva de la Pileta: La cueva

Cueva de la Pileta: Pinturas rupestres

Cueva de la Pileta: Secuencia gráfica (Arte rupestre)

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.