L’Ermita de Sant Saturi, a tocar de la ciutat de Sòria, ofereix el triple al·licient d’una cova eremítica i d’un temple barroc, en un marc natural incomparable en un roquer al costat del serè riu Duero.
Ermita de Sant Saturi (Sòria)
Municipi: Sòria. Comarca: Comarca de Sòria. Província: Sòria. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 41°45′13″N 2°27′26″O. Altitud: 1.013 msnm
Web: soriaturismo
Visita: 2021
Índex
Ermita de Sant Saturi. Sòria
L’Ermita de Sant Saturi és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Sòria, a Espanya. Es troba ubicada sobre una cova natural, a la vora del riu Duero, i el seu origen es remunta al segle VI.
No és fàcil trobar les coves que van acollir els eremites al seu retir. Per això, és de gran interès la visita a l’Ermita de Sant Saturi, ja que permet poder fer un exercici d’imaginació per traslladar-se a l’ambient de les condicions d’habitabilitat en què s’integraven.
Com veurem, la construcció posterior de l’edifici de l’ermita no va afectar la cova en si, encara que, com no podia ser d’una altra manera, s’hagin anat introduint amb el temps algunes reformes per facilitar-ne l’accés, com el pavimentat de la cova, o alguna escala interior. Tot i així, repeteixo, el context permet fer volar la imaginació.
La tradició eremítica
Els eremites, també coneguts com a anacoretes, són persones que decideixen viure soles a la recerca d’una vida de contemplació i pregària. L’origen dels eremites es remunta als primers segles del cristianisme a Egipte i Síria, quan alguns cristians van decidir retirar-se al desert a la recerca d’una vida de més austeritat i dedicació a Déu.
La figura de l’eremita va tenir una gran influència a l’Edat Mitjana, especialment a Europa, on molts homes i dones es retiraven a les muntanyes o a llocs solitaris per portar una vida de contemplació i oració. Molts d’aquests eremites vivien a coves o petites cabanes, dedicant el seu temps a la meditació i a la recerca de la perfecció espiritual.
Una mica d'història
Aquest és el cas del qui va arribar a ser Sant Saturi que, segons la tradició, va ser un ermità que va viure a la cova on ara hi ha l’ermita. Nascut al voltant de l’any 493, alguns creuen que a Sòria i altres a Saragossa.
L’any 532, després de la mort dels seus pares, va decidir renunciar a la seva herència, repartint-la entre els pobres, i dedicar-se a la vida eremítica a la cova que avui dia porta el seu nom a Sòria, on es va establir i viure la resta de la seva vida, dedicat a la pregària i la penitència, morint l’any 568.
Els darrers set anys va tenir un deixeble anomenat Prudenci, natural d’Armentia (Àlaba), que arribaria a ser bisbe de Tarazona (Saragossa) i que és també venerat com a sant. També s’esmenta que Sant Saturi va realitzar diversos miracles en vida, com ara la curació de malalts i l’alliberament de persones posseïdes pel dimoni.
Després de la seva mort, la cova es va convertir en lloc de pelegrinatge i va començar a construir-se una petita ermita sobre ella que, durant l’Edat Mitjana, va ser lloc de culte i pelegrinatge molt popular entre els habitants de la regió.
Les primeres dades que deixen constància de l’existència d’un oratori de Sant Miquel que després va passar a anomenar-se Sant Saturi, daten de l’any 1148. Posteriorment es van fer algunes reparacions i a causa del perill d’enfonsament L’Ajuntament va decidir el 1553 la seva reparació.
Per un nou perill d’enfonsament, l’any 1694 es va decidir reedificar l’ermita de nova planta, que correspon a l’edifici actual, i va acabar-se el 1704. La construcció va ser encarregada a Julián i Domingo Izaguirre sota el comandament i traça de Juan Antonio Zapata, responsable de les pintures de l’interior. Segons consta, es van fer servir vuit carretes de pedres de l’església de Santa Maria de Calatañazor.
A mitjans segle XVIII, el papa Benet XIV va legitimar la canonització de Sant Saturi, que es celebrava fundada en el legítim dret de la tradició i dels costums.
Al segle XVIII es va construir l’espadanya de tres obertures, i al XIX es van afegir diverses capelles laterals.
Durant l’ocupació francesa es va utilitzar la cova com a polvorí.
En diversos moments va caldre la consolidació del conjunt en produir-se moviments del terreny.
Actualment, l’ermita de Sant Saturi continua sent un lloc de gran interès religiós i turístic a la ciutat de Sòria. Cada any, al mes d’octubre, se celebra una romeria en honor del Sant.
La visita a l'ermita de Sant Saturi
Plantes del conjunt de la cova i l’ermita
L’Ermita de Sant Saturi, patró de Sòria, és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat i es troba en un entorn natural privilegiat, sobre el riu Duero.
Actualment s’hi accedeix des de dos punts.
Pel costat esquerre del riu, des de la carretera N-340, travessant el monestir templer de San Polo, i recorrent una mica més d’un quilòmetre d’albereda, seguint un magnífic paisatge pel marge del Duero immortalitzat per Antonio Machado.
Estos chopos del río, que acompañan
con el sonido de sus hojas secas
el son del agua cuando el viento sopla,
tienen en sus cortezas
grabadas iniciales que son nombres
de enamorados, cifras que son fechas.
Des del marge dret del Duero a través d’una passarel·la de vianants fins als peus de l’ermita.
L’exterior
L’exterior és superb, amb el temple del segle XVII adossat al vessant de la muntanya de la serra de Santa Anna, sobre el marge esquerre del Duero, i enfilat sobre un penyal.
Sobre la base rocosa que aixopluga la cova, es va alçar al segle XVII un edifici barroc. Un bloc cúbic amb habitacions (a la dreta de la imatge) a la zona sud-oest, acompanyat a la zona nord-est del temple o capella, de forma octogonal, amb cúpula, llanterna i espadanya.
A més de la llanterna sobre la cúpula del temple, a l’exterior del lateral de l’evangeli, sobre l’atri d’entrada, es culmina amb una espadanya de tres obertures per campanes.
La cova
A la visita, l’accés (4) per la planta (A) s’efectua a través de la cova natural (6) on Sant Saturi, l’eremita que dona nom a l’ermita, va viure en solitud i contemplació durant gran part de la vida .
El fons de la gruta està decorat i il·luminat amb un vitrall (7) que representa Sant Saturi al costat del seu deixeble Sant Prudenci.
De la gran cavitat parteixen diverses grutes (planta B).
Per la cavitat de la dreta del vitrall, ara amb format de porta, es va ascendint per una gruta natural, però que al llarg del temps ha anat sent modificada, com veurem tot seguit. A l’origen, era l’únic accés als nivells superiors. Més endavant, en construir l’ermita, per l’exterior es van construir escalinates que són les que menen a la porta del temple i de les dependències annexes.
Un vitrall reprodueix la relació de Saturi amb Prudenci.
Sala del Cabildo de los Heros
Al segle XVII es va construir al fons de la cova, separat d’aquesta per una porta, la sala (9) on el Cabildo de los Heros, una mena de Tribunal de les Aigües o germanor de caràcter agrícola, celebrava les seves reunions certs dies de l’any .
Uns seients de pedra carreu permeten reunir-se una vintena de persones.
Unes escales (8) excavades a la roca porten a la capella de Sant Miquel (planta C).
Amb la reconstrucció del 1697, es va establir l’entrada a l’ermita directament pel fons del temple.
Capella de Sant Miquel
Un túnel a la cova (8), cal suposar que d’origen natural, encara que re excavat, puja fins a una capella rupestre, anomenada capella de Sant Miquel (11).
Una imatge de l’Arcàngel Sant Miquel presideix el lloc on probablement va habitar i pregar Sant Saturi. En aquest lloc, a la dreta a terra, va ser on Saturi va ser enterrat a la seva mort per Prudenci, segons informa la làpida (12).
L’altar dedicat a l’arcàngel Sant Miquel, per qui sentia devoció Saturi, i a qui estava dedicada la primera ermita.
L’òcul per sobre de la imatge de Sant Saturi era una obertura a la roca que il·luminava de forma natural aquesta estança.
Finestra amb vitrall
Al recorregut, en una finestra sobre la vall del Duero, conté un vitrall (15) que explica un dels miracles que s’atribueixen a Sant Saturi i diu: “Romualdo Barranco, natural de Carbonera. niño de 6 años y medio, habiendo caído desde esta ventana hasta cerca de la orilla del Duero, fue hallado, puesto de rodillas, sin haber recibido lesión alguna por intercesión del Santo. Año 1772. (La veneciana SA Zaragoza 1943)”.
L’ermita
Arribem al nivell superior (D), on es troben les edificacions construïdes sobre el penyal que corresponen al temple i a les construccions auxiliars de l’ermita.
Sales capitulars i sala de Sant Saturi
Dues sales capitulars (17) eren l’habitatge dels antics capellans., després reservada per als canonges de la Col·legiata o els capitulars de l’Ajuntament.
Fins fa pocs anys, el santuari va estar cuidat per un santer. Des de sempre l’ermita de Sant Saturi s’ha vinculat amb el seu santer, una figura l’existència de la qual es remunta, si més no, al segle XVI, segons la documentació conservada a la cocatedral de Sant Pere. Residia a l’ermita, i tenia un salari i obligacions, entre les quals recórrer cada setmana la ciutat de Sòria sol·licitant òbols per al manteniment de l’ermita, i havia de vestir una saia d’ermità, tot i que era un empleat contractat.
Actualment la vigilància i la cura del lloc corre a càrrec d’un funcionari contractat per l’Ajuntament, sense que hagi de vestir saia.
L’habitació era la residència del santer.
Sagristia
Un retaule barroc ocupa avui l’espai on s’aixecava l’altar documentat al segle XVIII com a “cambril del Sant Crist”.
Temple de l'ermita
El temple de l’ermita té forma octogonal amb base el·líptica, amb cúpula i llanterna, i es correspon clarament amb l’estil barroc.
És dels pocs temples que no segueixen la norma canònica de tenir l’altar orientat a llevant. Ja sabem que aquests casos excepcionals acostumen a estar condicionats per les circumstàncies del terreny, com és aquest cas.
Tot i així, cal pensar que l’orientació sud-oest de l’altar ve a més condicionada perquè la sagristia està ubicada a continuació del cap del temple, de manera que l’accés del sacerdot fins a l’altar és el de menor recorregut, en entrar per la porta lateral esquerra.
Per a més identificació de l’estil barroc, trobem un trompe-l’oeil pintat a la dreta de l’altar per aportar una imatge de simetria respecte a la porta d’entrada al recinte pel costat esquerre de l’evangeli i des de la sagristia.
El retaule major està presidit per la imatge de Sant Saturi en bust reliquiari. L’original era de 1703, però va ser espoliat pels francesos. L’actual és del 1813.
Dibuix del bust reliquiari de Sant Saturi el 1774.
Cúpula i parets laterals estan cobertes per frescos d’Antonio Zapata, del 1704-1705, que narren la vida de Sant Saturi i altres sants eremites.
El sostre octogonal-el·líptic representa imatges d’anacoretes importants en la història de l’eremitisme.
Mentre que a les parets es representa escenes de la vida de Sant Saturi. A la imatge, el moment en què el sant reparteix les seves riqueses entre els pobres.
Portada de l’ermita
El final del recorregut de la visita es fa per la porta d’entrada al santuari.
A la dreta, un arc de mig punt dona pas a un atri on una portada d’estil arc de triomf és l’entrada al temple.
A l’esquerra, per una portada amb dues columnes que suporten una llinda de fusta, s’accedeix a les dependències monacals per on hem anat ascendint.
Monestir de San Polo
De tornada a la carretera, tornem a passar pel que queda del monestir de San Polo.
Aquest monestir d’origen templer es va fundar sota el regnat d’Alfonso el Batallador. Se suposa habitat fins a 1312, any en què l’Orde del Temple va ser suprimida i totes les seves propietats van passar a mans del Rei, que posteriorment les va haver de vendre a alguns nobles.
Se sap que aquest lloc va estar en plets fins que es va dictar sentència final a favor del Duc Fernán Núñez i els seus descendents. Actualment és d’ús particular.
Del monestir només romanen l’església, d’una sola nau, i alguns llenços dels murs, però fan de digne i solemne accés al paratge que condueix a l’ermita.
Fi de la visita
Una visita a la Cova-Ermita de Sant Saturi presenta com a mínim tres grans al·licients.
Un recorregut tranquil i serè per l’albereda del riu Duero.
Tenir accés a l’imaginari de les condicions de vida dels anacoretes de la primera meitat del primer mil·lenni de la nostra era.
A més, la construcció posterior de l’ermita, sobreposada a la cova, ens situa alhora en l’ambient del barroc d’apel·lació a la religiositat pels sentiments, programada per la Contrareforma després del Concili de Trento.