Habitatges sota terra, en forma de cases-cova o “silos”, és el que visitarem a la zona de La Mancha, al Campo de Criptana i Villacañas, a mes del Museu Etnogràfic del Silo.

Cases-cova i “silos” a La Mancha

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real
Casa-cova de la Pastora Marcela a Campo de Criptana

Casa-cova. Municipi: Campo de Criptana. Comarca: La Mancha. Província: Ciudad Real. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha. Coordenades: 39°24’26.9″N 3°07’28.6″W. Altitud:707 msnm. Població: 13.142 habitants (2022)

Web: ayuntamientoturismo

Silo. Municipi: Villacañas. Comarca: La Mancha. Província: Toledo. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha. Coordenades: 39°37’41.4″N 3°20’28.4″W. Altitud: 664 msnm. Població: 9.418 habitants (2022)

Web: museomunicipaldelsilo

Bé d’Interés Cultural (BIC)

Visita: 2022

Mapa de situació (Google maps 2023-04-21)
Mapa de situació (Google maps 2023-04-21)

Índex

Casas-cova i “silos” a La Mancha

Al Post dedicat a l’ Ermita de Sant Saturi vèiem que hi ha persones que trien viure en una gruta per devoció; en altres circumstàncies hi ha persones que es veuen obligades a construir una cova per poder disposar d’allotjament quan els recursos econòmics són escassos o, més ben dit, quan la força de la necessitat porta a viure en aquestes condicions.

Hàbitats troglodítics

Des de temps prehistòrics les coves i abrics han tingut una àmplia varietat de funcions i usos, tant pel seu valor pràctic com pel seu valor simbòlic i cultural.

En un primer ús a la prehistòria van ser aprofitades en el seu estat natural com a refugi i lloc d’habitació i, possiblement, com a llocs simbòlics, de culte o enterrament. En moltes d’elles l’home va deixar dibuixades a les parets les primeres representacions pictòriques (cova de la Pileta, Abrics de Tormón, barranc de la Valltorta).

En algunes cultures, les coves també han estat utilitzades per alguns grups religiosos i eremites com a llocs de retir i aïllament, a la recerca de la il·luminació espiritual i la connexió amb el diví (cova de Sant Saturi, San Juan de la Peña), o com llocs esotèrics (Zugarramurdi).

En el seu estat natural també han servit com a lloc d’emmagatzematge i/o de producció agrària, per l’estabilitat i les característiques especials de les condicions ambientals de temperatura i humitat, tant per conservar aliments, com per produir-los (formatges, vi, xampinyons) (Bocairent).

Actualment, moltes coves i grutes són utilitzades com a atraccions turístiques, ja sigui per la seva bellesa natural (són molt apreciades les coves marines), el seu valor històric o cultural, o per la presència de formacions geològiques úniques. També n’hi ha habilitades com a atractiu d’oferta locacional o com establiments de restauració.

La construcció de coves

Per aprofitar-se de certs avantatges que oferien les coves, l’home també es va platejar crear coves artificials. En uns casos perforant el terreny en vessants de muntanyes, però també excavant cavitats subterrànies sota els habitatges. Aquesta pràctica tenia lloc especialment en llocs on les característiques geològiques del terreny fossin les més favorables per a la seva construcció, com ara roques sedimentàries fàcils d’excavar amb eines simples, estrats inclinats, zones de falles i fractures, roca volcànica, absència d’aigua i una ubicació segura i accessible.

Per exemple, a les zones productores de vi i cava, són característics els subterranis, coves i caves, per a l’emmagatzematge i fermentació del vi sota les cases o als voltants de les localitats (Belmonte, Ampudia, La Rioja, Penedès, Fermoselle) .

Si observem els mapes que s’ofereixen al Post Estructures territorials a l’Espanya peninsular, les zones geològiques de terrenys calcaris (representades en diferents graus de color verd al mapa geològic), són les més propicis per trobar coves i grutes naturals, i on poder excavar-les.

La funció que ara m’interessa destacar és la construcció de coves-casa com a solució per disposar d’un habitatge per part de famílies sense recursos. Es tracta d’una alternativa per fer front a una situació extrema de necessitat d’aconseguir un allotjament al menor cost possible, ja que no requereix materials de construcció (o molt escassos) i que, quan es practica sobre el vessant d’una muntanya, també s’evita haver de tenir un terreny en propietat. Un exemple d’aquesta situació es va produir el l’època de màxims moviments migratoris interns a mitjans del segle XX. La precarietat residencial que va causar la implantació de grans zones de barraques al voltant de grans ciutats va permetre que, per exemple a Sabadell, en el marge dels terrenys sedimentaris erosionats pel riu Ripoll, famílies del sud d’Espanya, que coneixien més o menys les tècniques de construcció de coves, les creessin al paratge que es coneixia com a coves de Can Puiggener.

Ja vam tenir ocasió al Post Cuevas del Almanzora de visitar una cova-habitatge adaptada com a museu.

El territori: Cases-cova i “silos” a La Mancha

En aquesta presentació em desplaçaré a dos punts de la zona manxega a les províncies de Ciudad Real i Toledo, per observar les cases-cova del Albaicín a Campo de Criptana i les cases subterrànies, o silos de Villacañas, com se’ls anomena allà.

Evidentment, actualment n’han perdut l’ús residencial original.

L’exposició que efectua Carlos Flores al volum III de la seva obra Arquitectura popular española sobre aquest tema de les cases-cova em servirà de text de referència.

Mentre la Meseta Nord és una zona pròdiga en coves utilitzades únicament, en general, per a la producció o conservació del vi, a la Meseta Sud, llevant Mediterrani i Andalusia, la cova pot tenir també altres usos, però assoleix a més gran extensió la cova emprada com a casa-habitació, i una variant que la constitueixen els habitatges subterranis. Així, Flores considera com a típicament manxegues -encara que ni de bon tros exclusives d’aquesta regió-, les coves i els habitatges subterranis.

Per construir-les es tracta d’excavar el terreny el necessari per aconseguir un cert nombre de recintes, ja sigui sobre la pendent d’un pujol o promontori, bé sota el nivell del terra, que constituiran diverses habitacions enllaçades entre si per petits túnels i galeries.

Les coves habitades i els habitatges subterranis, especialment aquests darrers, componen sovint estimables exemples d’arquitectura popular. Entre les unes i les altres hi ha diferències essencials, ja que, si les coves eren, excepte excepcions, refugis d’un baix nivell d’habitabilitat i confort, les cases subterrànies oferien magnífiques condicions, de vegades superiors a les de molts habitatges de la mateixa comarca.

Cases-cova al Campo de Criptana

Per visitar la casa-cova de la Pastora Marcela, així com l’interior d’un dels molins, cal adreçar-se a l’Oficina d’Informació Turística, ubicada al molí Poyatos a la Serra dels Molins, (coordenades: 39.40869, -3.12379; telèfon 926563931)

Seguint la visita a la casa-cova de la Pastora Marcela, podem veure el procés de construcció i l’estructura d’una casa-cova, de les moltes que es troben a La Mancha.

Les cases cova van començar a perforar-se a Campo de Criptana a l’últim quart del segle XIX, quan el barri de l’Albaicín amb prou feines era una zona semi urbana sense consolidar ocupada per algunes coves i uns pocs edificis aïllats. La localitat experimentava llavors un fort creixement demogràfic que va obligar les famílies amb menys recursos a construir espais habitables amb el menor cost possible. I ho van fer perforant l’aflorament de roca -calcàries dolomítiques liàsiques de l’Era Secundària- amb eines bàsiques, al vessant sud de la Serra dels Molins i a tot el perímetre del Turó de la Pau. En aquest suport rocós, fàcil d’excavar, van trobar l’estabilitat estructural i la impermeabilitat que necessitaven per crear un espai on poder viure i tirar endavant les seves famílies.

El mapa següent mostra com les coves es van anar construint a la cara sud de la serra, al barri de l’Albaicín (albaicín de l’àrab i etimològicament significa “barri en pendent”) de Camp de Criptana, també conegut com a Barri de las Cuestas, el que ens dona idea de vessant adequat per ser perforada. En aquesta posició, les entrades se situaven orientades al migdia.

El cim de la serra servia com a lloc idoni on ubicar molins de vent, dels quals en queden deu, formant un dels emplaçaments més interessants de molins de vent fariners de La Mancha.

Plànol de situació de cases-cova inventariades al Cerro de la Paz i al Barri del 'Albaicín. A. Casa-cova de la Pastora Marcela; B. Cova-sitja del segle XVI; C. Molí Poyatos, Oficina d'Informació Turística

S’estima que es conserven més de 300 coves, en un barri amb menys de 700 immobles, articulant un complex i dens entramat troglodita d’alt valor etnogràfic i patrimonial, dins del declarat “Lloc Històric” format per la Serra dels Molins i el Turó de la Pau.

L’inici dels treballs per excavar i habilitar com a habitatge una cova començava amb l’elecció d’un front de roca vist, preferiblement vertical, ja que així s’estalviaven haver-lo de preparar per conformar la façana. Aquests fronts de roca, que treien el cap a la superfície de forma natural, van afavorir l’alineament de les coves. Amb els materials extrets s’aterrava el terreny immediat a l’accés i, de mica en mica, la unió d’aquests plànols artificials va anar creant l’actual i intricada xarxa de carrer.

Tot i que cada casa-cova té una planta particular diferent de les altres, s’aprecien dos models d’estructura: les cases-cova de planta centralitzada, on totes les dependències s’articulen al voltant d’una habitació central, i les coves de planta allargada , amb un o diversos corredors més o menys lineals, i ramificacions a banda i banda.

Casa-cueva, Campo de Criptana, Ciudad Real
Casa-cueva, Campo de Criptana, Ciudad Real

 

L’obra principal, que es realitzava “soltando panderos” (desprenent blocs aprofitant l’estratificació horitzontal de la roca mare). Amb l’ús i el temps es van anar aixecant pilars, murs divisoris i envans de maçoneria de pedra travada amb guix marró, o de toves col·locades a panderete. Els elements sustentants o divisoris permetien assumir les necessitats canviants de cada família troglodita alhora que mantenien la seguretat de l’hàbitat.

Els terres, originalment de terra piconada o fins i tot de roca viva i a diferents nivells. Més endavant, es van cobrir per una capa de ciment brunyit que va aportar als habitants una millor qualitat de vida. El mateix procés van experimentar parets i voltes, encara que amb aquestes “millores”, les coves van patir un enorme deteriorament, ja que la pedra va deixar de “respirar” en bona part.

Amb el temps, a les coves se’ls van associar patis davanters i edificacions en superfície per sobre d’elles, que augmentava l’espai habitable, una tendència constructiva relativament recent (anys 1960-70).

Les cases-cova del Turó de la Pau consten de dues plantes. Per sota, amb l’entrada encarada al migdia, la cova pròpiament dita excavada a la roca i el pati davant de l’entrada; per sobre una edificació convencional associada, l’estructura de la qual és de fàbrica de tàpia i la seva coberta és inclinada amb teula corba sobre estructura de fusta, que es convertirà en la planta principal amb l’entrada pel costat septentrional, pel carrer oposat, i pel nivell superior. La nova façana consta de tàpia emblanquinada amb sòcol i brancals de la porta en color blau anyil.

Com que la cova està construïda una al costat de l’altra, les construccions superiors associades adossades les unes a les altres formen un continu que dona lloc a carrers i illes d’aparença convencional.

La Casa-cova de la Pastora Marcela

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

El plànol de la planta de la casa cova de la Pastora Marcela mostra els dos nivells: la cova amb el pati que dona al carrer Pastora Marcela, i la superposició d’una edificació associada de construcció convencional, on s’entra per la glorieta Verge de la Pau.

Al plànol, en traç negre la distribució subterrània de la cova. En traços grisos, la construcció associada sobreposada amb forma de rectangle que formarà l’alineació del carrer davanter; la prolongació de murs cap al sud tancarà la part del darrere formant un pati al qual es baixa per una escala exterior; aquí hi ha la primitiva entrada a la cova encarada al migdia. L’alineació dels murs al nord i al sud amb altres cases-cova forma els carrers, representat per les línies de punts en color.

Els edificis associats només es desenvolupaven en una petita part de la planta de la cova, per la qual cosa els buits excavats solen depassar els límits de parcel·lació en superfície, i que, com s’observa al plànol, l’excavació de la cova s’endinsa sota el pis de l’ample carrer que visualitzem a la fotografia.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

Les dues fotografies següents mostren l’entrada a casa per la planta superior i l’entrada al pati inferior, pel qual s’accedeix a la cova.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

Aquesta casa-cova és actualment de titularitat pública, i en els anys 1996-98 es va tenir l’encert de rehabilitar-la mantenint totalment la fesomia original, alhora que adaptant l’edificació superior, ampliada amb altres cases, per a espai d’exposicions.

És de planta centralitzada i està orientada al migdia. Les parets es troben en el seu estat natural, permetent apreciar la tasca del tall de la roca, i només han estat tractades amb rentats de calç líquida –enjalbegados– que permeten la respiració de la pedra alhora que higienitzen l’interior.

Per l’escala des del pis superior s’accedeix al pati (a), on hi ha la porta del carrer del darrere (b) i la porta de la cova (c).

Els baixos de l’edificació lateral (d) s’aprofiten com a cobert que podria haver allotjat el ramat de la pastora.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real
Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

A la seva estructura interior de la casa-cova segueix fidelment el patró establert per la pràctica dels constructors.

Uns graons porten a una petita entrada (e) que dona pas a l’interior de la cova.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real
Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

A la part dreta de l’entrada (f) una primera cavitat que servirà de magatzem.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real
Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

S’entra en una sala central (g), que fa de cuina, menjador, zona de reunió i espai multiús a la vida del grup familiar, i que, com a distribuïdor, s’obre als diferents espais: habitacions, quadra , rebost.

La cuina-sala principal, amb fogó, xemeneia i rebosteria (h), com és habitual és a prop de l’entrada, per facilitar la renovació de l’aire. L’evacuació del fum es fa a través de la xemeneia de la cuina, excavada com una galeria vertical.

Al voltant de la cuina i, per tant, a la font principal de calor, es distribueixen les habitacions (i) i la fins i tot la quadra (j), proveïda del seu pessebre corresponent.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

Es conserva en la seva integritat aquest element aglutinant del conjunt, la xemeneia, que a altres cases han estat molt més castigades pel pas del temps. Al costat d’ella es penetra a l’armari del rebost (h).

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

Les xemeneies s’obrien a l’exterior, passant en aquest cas per l’interior de la planta superior. En superfície aquesta galeria vertical es projecta amb tirs d’obra coberts amb visera de teula que, alhora que treu el fum de l’interior de la cova, l’allunya de la mateixa i de les construccions properes. La de la foto correspon a una altra casa-cova.

Campo de Criptana, Ciudad Real

Cap al fons s’obren els buits de les diferents habitacions (i). El mur de separació d’aquestes dues habitacions és construït.

Rebost, pessebre i una escassa decoració basada en breus zones pintades d’anyil, completen l’aspecte de la casa.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

Una primera habitació (i1) al costat de la xemeneia, on s’ha col·locat un simple màrfega.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real
Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real
Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

Al fons una altra habitació, a la qual s’accedeix passant per un mur gruixut deixat a l’excavació de la roca (i2). A la decoració un altre simple màrfega i un palanganer.

Al costat a l’esquerra s’obre una habitació doble (i3, i4) comunicades interiorment i separades per un dels murs de construcció i de reforç.

Vista des de l’interior cap a la sala-menjador.

Finalment, a la banda esquerra des de l’entrada un recinte doble que s’hauria de correspondre amb la quadra amb el pessebre (j1, j2). Els animals també aportaven calor, tot i els inconvenients que suposaven que les bèsties entressin per l’entrada i travessessin la mateixa cuina i fessin les seves necessitats en aquesta o a l’habitació del costat.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

L´edificació sobreposada de construcció convencional és d´una planta, amb coberta d´armadura de fusta a dues aigües i teula corba.

La rehabilitació l’ha convertit en un espai diàfan, al qual s’ha enllaçat la casa annexa, per oferir un espai d’exposicions i activitats.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

El cavallet és una joguina que vas trobant per tot arreu, fins i tot a les cases més humils.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

Unes esplèndides fotografies de grans dimensions reflecteixen aspectes de la vida del Albaicín, probablement a mitjans del segle passat. Les fotografies són del fotògraf local Isidro de las Heras.

Casa-cueva de la Pastora Marcela, Campo de Criptana, Ciudad Real

Situats ja a l’exterior, no hem de deixar d’admirar les vistes que ens ofereix l’entorn.

Cap al sud, una panoràmica privilegiada sobre la població de Campo de Criptana.

Campo de Criptana, Ciudad Real

Des de la glorieta Verge de la Pau, arribem ja a veure els molins del turó dels molins de Campo de Criptana. En primer terme, el molí Sardinero.

Campo de Criptana, Ciudad Real
Campo de Criptana, Ciudad Real
Campo de Criptana, Ciudad Real

Pel camí, tenim ocasió d’observar exteriorment altres mostres de coves, com la cova-sitja del segle XVI sota el molí Infanto, com a magatzem de gra que posteriorment es molia als molins de vent.

Campo de Criptana, Ciudad Real
Campo de Criptana, Ciudad Real
Campo de Criptana, Ciudad Real

Els “silos” de Villacañas

Bé d’Interés Cultural (BIC) (2004)

Silos de Villacañas, Toledo (Google earth 2023-04-27)
“Silos” de Villacañas (Google earth 2023-04-27)

A l’extrem nord-occidental de la localitat de Villacañas (Toledo), es troba la zona dels silos i el museu Etnogràfic del Silo (entrada pel carrer del Sol; coordenades: 39.628154, -3.341219.; telèfon: 620 65 91 91).

M’havia de conformar amb una visita externa del camp de “silos”. Per sort, són perfectament visibles des dels carrers adjacents a través d’un extens enreixat que tanca gran part de les instal·lacions, i des d’on és possible fer fotografies. Les fotografies corresponents a l’interior del silo-museu que serveix de museu etnogràfic corresponen a publicacions institucionals.

Els silos de Villacañas, i també les de la veïna localitat de Madridejos, són habitatges subterrànies -germanes de les llevantines de Paterna o Benimamet-, i responen a un concepte de casa més evolucionat que la cova que acabem de veure. Els existents a Villacañas es consideren dels més interessants.

Aquests habitatges subterranis o silos, com són anomenats en ambdós llocs, són construccions excavades sota un terreny pla, no al vessant d’un turó com les coves.

Consten d’una rampa d’accés o cañada, que és la que condueix en descens des del nivell del carrer fins al nivell de l’habitatge.

Silos de Villacañas, Toledo
Silos de Villacañas, Toledo
Silos de Villacañas, Toledo
Silos de Villacañas, Toledo

A partir d´aquest punt, la casa excavada s´estructura amb un conjunt d´habitacions i passadissos distribuïdors de plantes quadrangulars molt regulars.

Els plànols següents mostren la planta i els dos perfils d’un silo segons Lorenzo Fernández.

Silos de Villacañas, Toledo

S’entra a la casa per la cañada (a), una rampa, de pendent accentuat, que salva el desnivell que existeix des del carrer al pis de la casa, situats uns 3 metres per sota. En aquest passadís és usual que en un lateral a la part baixa es trobi el brocal d’un pou (j), del qual aquests silos estan normalment proveïdes. També, de vegades a un costat de la rampa s’excava un petit recinte proveït de porta de fusta i utilitzat com a galliner o conillera.

Sota la cintra (b) se situa la porta la qual, per evitar l’entrada d’aigua, disposa d’un desguàs (d). L’entrada dona pas un vestíbul o portalejo (c) que serveix de distribuïdor per a les restants estances: cuina-menjador i rebost (e); habitacions (f). El recinte (f) de l’esquerra podria ser una quadra amb el seu pessebre, i en aquest cas a l’altra una llenyera (k). A la cuina una llar (g) amb la corresponent xemeneia (h).

El que atorga particularitat al paisatge exterior d’aquests subterranis és el conjunt format per les xemeneies, les tàpies i les llumeneres (i) o pous de llum, que es practiquen al sostre d’algunes de les habitacions -i gairebé sense excepció sobre la quadra-, que proporcionen il·luminació i ventilació.

Silos de Villacañas, Toledo

Exteriorment, els pous d’il·luminació s’obren sobre el terra proveïts d’un petit anell exterior de protecció al voltant del buit per evitar sobretot que les aigües de pluja que escorren sobre el terreny passin a l’interior de l’habitatge. Aquest ressalt anular, blanquejat i acolorit com la resta de l’habitatge. A la fotografia veiem que fins i tot poden disposar d’una tapadora.

Silos de Villacañas, Toledo

L’extensió i complexitat d’aquests habitatges es reflecteix al plànol elaborat per Manuel de Terán, així com al de l’habitatge que acull el museu etnogràfic.

Silos de Villacañas, Toledo
Habitatge subterrània a Villacañas, Toledo, segons M. de Terán: 1 graner; 2 llar; 3 taula; 4 cambra d'estar; 5 claraboia; 6 paller; 7 dormitori; 8 embornal; 9 cuina; 10 llar; 11 cisterna; 12 habitació d'estris; 13 claraboia; 14 quart d'arnesos; 15 quadra de mules; 16 porcellera; 17 llenyera; 18 paller; 19 claraboia; 20 fogó; 21 femer

El resultat és que, com ja he assenyalat, aquests habitatges subterranis- ofereixen magnífiques condicions, de vegades superiors a les de molts habitatges de l’entorn.

Vist el conjunt des de diversos emplaçaments ofereixen una imatge plàstica de gran interès, amb la immaculada blancor dels emblanquinats combinat amb l’anyil que atorga una gran plasticitat al conjunt.

Silos de Villacañas, Toledo
Silos de Villacañas, Toledo
Silos de Villacañas, Toledo
Silos de Villacañas, Toledo
Silos de Villacañas, Toledo

Museu Etnogràfic del Silo de Villacañas

El Museu Etnogràfic del Silo de Villacañas s’ubica en una casa-cova que ha estat condicionada per a aquest fi.

Museo etnografico del Silo de Villacañas, Toledo

Excavada a la roca calcària de la zona, la cova-museu compta amb diverses estances, incloent-hi un dormitori, una sala d’estar i una cuina, i s’exhibeix una col·lecció d’objectes relacionats amb la vida quotidiana de la regió, així com amb la història i la cultura de Villacañas.

Les fotografies institucionals mostren alguna de les estances de l’habitatge tal com s’han museïtzat.

A la primera fotografia, a banda i banda de l’accés o cañada, les obertures del brocal del pou i del galliner.

Museo etnografico del Silo de Villacañas, Toledo
Museo etnografico del Silo de Villacañas, Toledo
Museo etnografico del Silo de Villacañas, Toledo
Museo etnografico del Silo de Villacañas, Toledo
Museo etnografico del Silo de Villacañas, Toledo
Museo etnografico del Silo de Villacañas, Toledo

Fi de les visites

Hem recorregut dos tipus de cases-cova que han estat en ús fins a mitjans segle XX. Representen dos models diferents. Primerv la cova perforada al vessant d’una pendent per poder disposar d’un habitatge quan les condicions econòmiques de la família eren precàries i les condicions geològiques del terreny permetien una excavació amb eines manuals simple.

El segon, més elaborat, construint cases subterrànies que podien arribar a tenir millors condicions d‘habitabilitat que altres cases convencionals de la zona, a condició també, de disposar de sòls adients.

Sembla que, per fi, s’ha assolit un nivell econòmic i social que fa innecessari aquest tipus d’habitació i que possibilita condicions menys precàries.

Tots dos casos, entroncant amb les arrels de l’arquitectura popular, aquella elaborada directament pels usuaris, i amb la participació, només la imprescindible, d’alguns artesans locals en algunes parts concretes que requerien una certa especialització.

Però, pensant-hi una mica, veiem que aquests models d’arquitectura popular estan sent apropiats per l’arquitectura institucional, i apareixen com a antecedents d’un cert tipus de cases subterrànies que es plantegen certs corrents de l’arquitectura ecològica actual.

Bases d’informació

Webs

Casa-cova Campo de Criptana

oficinadeturismo

campodecriptana.info

wikipedia

cmmedia

Silos de Villacañas

oficinadeturismo

wikipedia

turismocastillalamancha

patrimonio

lossilosdevillacañas

Llibre

Carlos Flores (1974). Arquitectura popular española. Ed. Aguilar. Volumen III, pp. 446 ss.

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.