La singularitat del preromànic asturià l’ha fet mereixedor de ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. L’Esglèsia de Santa Cristina de Lena es la mostra que presento en aquest Post.

Església de Santa Cristina de Lena. Preromànic asturià

Iglesia de Santa Cristina de Lena (Google earth 2018-03-23)

Església de Santa Cristina de Lena. Preromànic asturià

Església de Santa Cristina de Lena. Concejo: Lena. Comarca: Caudal. Província-Com. Autònoma: Astúries

Telèfon: 609 942 153; 985 490 525

Coordenades: 43°07′38″N 5°48′52″O

Visita: 2014

Preromànic asturià. Església de Santa Cristina de Lena

Desprès de la batalla de Covadonga (722), a Astúries es configura un nou estat –el Regnum Asturorum– amb el regnat de Pelayo, que el 737 estableix la primera capital del regne Astur a Cangas de Onís. Després de successius trasllats de la capital a Pravía i Oviedo, finalment el 910 surt d’Astúries per traslladar-se a León amb el rei García I, acabant un període de quasi 200 anys de primacia asturiana, en els que es produirà el desenvolupament d’un estil arquitectònic reflectit en els centres de poder espiritual, tan importants en aquells moment de reconquesta suportada per un afany de fe religiosa, concentrats en les esglésies empeses pel poder reial, com a símbol de reafirmació.

Es així que es desenvolupa una arquitectura religiosa amb personalitat pròpia, coneguda actualment com estil preromànic asturià, o estil asturià.

Segons Enrique Valdearcos: “En el siglo VIII aparece en el territorio asturiano un centro de poder y con él el arte prerrománico asturiano. Este estilo está directamente vinculado al poder de la realeza y los edificios más importantes fueron realizados por encargo regio y son los reyes los que atrajeron a los artistas. Este hecho explica su nacimiento y su muerte.

“Aun así no debe olvidarse el primitivismo general del reino astur como consecuencia de la modestia territorial y económica de una zona poco romanizada y menos aún dominada por los visigodos.

“El arte de la monarquía astur es, pues, consecuencia del derrumbamiento de la monarquía visigótica y de la invasión musulmana de la Península Ibérica. El estado surgido de estas circunstancias en el 737, 19 años después de la batalla de Covadonga, fue único e irrepetible al igual que el arte que produjo”

Aquest estil arquitectònic asturià és una fusió d’elements visigòtics, de l’arquitectura romana local i d’element celtes. També s’observen certes influencies carolíngies i bizantines. En el darrer període, degut a la presencia de mocàrabs vinguts del sud fugint de l’Islam, s’incorporen elements d’aquest estil.

De fet, potser caldria millor parlar d’ estil asturià, més que no pas de preromànic, ja que es un estil que va evolucionar per damunt de tot sobre les seves arrels històriques, malgrat les influències assenyalades, en un territori aïllat de la cornisa cantàbrica, allunyat i sense contacte territorial de l’imperi carolingi, però que no tindrà continuïtat sobre l’estil romànic d’origen francès que s’imposarà després a la meitat septentrional de la Península, al llarg de l’edat mitjana.  Serà la resta de la part cristiana de la península, i dels fluxos d’influència del Camí de Sant Jaume que es desenvoluparan al nou mil·lenni, que penetrarà el romànic francès i es conformarà l’estil romànic, amb les particularitats del que considerem l’estil romànic des de l’actualitat. Evidentment amb totes les particularitat diferenciades segons els territoris i moments.

 El canvi de la capital a León, que comporta la pèrdua d’interès immediat de la monarquia per la seva presencia simbòlica al territori asturià, i que es trasllada amb la seva cort a la nova capital, juntament amb la penetració de la influència del romànic francès, van tancar aquest període característic amb una personalitat i estils propis que, com deia, no van tenir continuïtat. Potser cal entendre doncs aquest qualificatiu de preromànic en el sentit d’anterior al romànic a la Península, llavors sota domini sarraí, que no precursor del romànic peninsular posterior

La pervivència de la majoria d’aquestes esglésies fins als nostres dies ha permès que el seu conjunt  hagi estat valorat com a Patrimoni de la Humanitat el 1985, amb la denominació de Monuments d’Oviedo i del Regne d’Astúries, donada la seva singularitat històrica i artística.

En el mapa s’assenyala la localització de les obres catalogades com a Patrimoni per ordre del moment de la seva construcció. Territorialment, Santa Cristina de Lena ocupa la localització més meridional.

Esglésies preromàniques asturianes (Google maps 2018-03-24)
Esglésies preromàniques asturianes Patrimoni de la Humanitat. Santa Cristina de Lena és la més meridional, assenyalada en vermell.

Esglésies Preromàniques asturianes Patrimoni de la Humanitat catalogades segons l’antiguitat de construcció:

Santianes (Pravia)

Santullano (Oviedo)

Santa María de Bendones (Oviedo)

San Pedro de Nora (Las Regueras)

Camara Santa. Catedral De Oviedo (Oviedo)

San Tirso (Oviedo)

Sta. Maria del Naranco (Oviedo)

San Miguel de Lillo (Oviedo)

Santa Cristina de Lena (Lena)

San Salvador de Valdedios (Villaviciosa)

San Salvador de Priesca (Priesca)

Santo Adriano de Tuñon (Santo Adriano)

Foncalada (Oviedo)

Santiago de Gobiendes (Colunga)

Església de Santa Cristina de Lena

La seva construcció s’atribueix al període Ramirense (de Ramiro I, 842-850). La seva estructura actual data aproximadament de 852, i sembla que es va construir sobre un enclavament visigot anterior.

És l’Església més allunyada de la capital i es pensa que el temple probablement estava associat a un palau avui perdut. Cal tenir en compte la seva situació estratègica elevada i dominant sobre la vall del riu Lena, essencial enclavament de comunicació vers la Península, entre Oviedo i León. Era per tant, en aquells moments, punt d’entrada al regne d’Astúries des de territori sarraí i camí de pas cap a conquestes posteriors en l’expansió vers la meseta que s’obria des de Lleó cap al sud.

L’església de Lena es tracta d’una construcció de reduïdes dimensions, ja que la nau central de cos únic te unes dimensions de 10 x 6 metres.

Santa Cristina de Lena. Planta de l'edifici (By Afernand74 (Own work) [CC BY-SA 3.0 or GFDL], via Wikimedia Commons)

Als extrems longitudinals d’aquest únic cos central es troben un absis quadrat i  l’extrem oposat l’entrada coberta i de les mateixes dimensions. En la part central de cada lateral hi ha adossada una estança també dimensions semblants a l’absis, que li donen a la planta la forma de creu grega. Com en la resta de construccions del període, l’absis és plans (com, per exemple, a l’església de O Cebreiro).

Santa Cristina de Lena
Aquest és el primer contacte visual amb l’Església per la part de l’absis.

Pujant al turo avancem cap a la façana amb una porta amb arc semicircular i una petita finestra superior. Una forma característica li donen els dos contraforts als costats de la porta.

Façana i porta d’entrada

Aquest tipus de contraforts es reproduiran, també per parelles, a cada una de les parets exteriors de l’església.

Santa Cristina de Lena
Acostant-nos a l’absis

A la part central de l’absis hi ha disposada una finestra amb tres petites columnes, flanquejada igualment per dos contraforts. Mentre que als laterals del mateix absis trobem unes obertures amb la part superior en forma de petxina.

Detalls exteriors de l’absis

No ens va ser possible admirar l’interior, ja que no havíem garantit la presencia de la guia, al no haver trucat telefònicament per avisar del nostre interés en la visita.

Ens vam perdre l’interior de l’Església que, per imatges com aquesta, és una meravella plena d’atractiu.

Santa Cristina de Lena, interior
(Foto de Ángel M. Felicísimo)

Aquesta visita forma parte del Post: Tierra del Agua. Parc Natural de Redes

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.