Església de Santa María de Fuentes de Nava (Palència). En plena Tierra de Campos, un temple gòtic isabelí, amb un magnífic enteixinat mudèjar.
Església de Santa María de Fuentes de Nava (Palència): Gòtic isabelina
C. La Cruz, 1. Municipi: Fuentes de Nava. Comarca: Tierra de Campos. Província: Palència. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 42°04′59″N 4°46′59″O. Altitud: 742 msnm. Població: 610 habitants (2022)
Web: ajuntament
Bé d’Interès Cultural (BIC): Monument. 1978
Visita: 2021
Índex
Església de Santa María. Fuentes de Nava. Tierra de Campos. Palència
A la localitat de Fuentes de Nava, a la part palentina de la Tierra de Campos, es troba l’Església parroquial de Santa María, coneguda antigament com a Església de Nuestra Señora del Pozo Bueno.
És un Bé d’Interès Cultural (BIC) declarada Monument el 1978.
El temple acull una de les quatre seus del Museu Territorial Campos del Renacimiento de Palència.
Una mica d'història
L’edificació és una obra del segle XVI, amb ampliacions i reformes als segles XVII i XVIII, i una darrera rehabilitació al segle XXI.
Comença la seva construcció a l’època dels Reis Catòlics, seguint l’estil gòtic isabelí, a principis del segle XVI.
S’amplia al segle XVII, actuant a la sagristia, la capçalera i la capella.
Al segle XVIII, es construeix l’atri al costat sud i es reforma el cor, on s’instal·la el 1790 l’orgue monumental. També es col·loca el retaule major.
El 2015 finalitzen les obres de rehabilitació.
La visita a Santa María de Fuentes de Nava
La planta original era basilical de saló. Les ampliacions posteriors ofereixen un cert aspecte de planta de creu llatina.
Els diferents materials i aparells constructius reflecteixen les tres fases constructives assenyalades entre els segles XV i XVIII.
La part visible de la primera església, als peus temple, mostra una construcció aparell toledà de maons i maçoneria. El mateix a la capella de Sant Sebastià al costat septentrional, i la simètrica disposició de la sagristia al costat meridional, totes dues expandint el que va haver de ser el presbiteri original.
En canvi, la incorporació de la torre, de l’absis rectangular i de l’atri es van fer en carreu perfecte.
Exterior del temple
El primer que crida l’atenció és la disposició exempta de la torre de l’església als peus del temple.
A continuació de la torre, cap a llevant, del cos de l’església sobresurt pel costat de l’epístola un atri de dos nivells, corresponent l’inferior al pòrtic d’accés al temple.
La torre exempta
La torre exempta, en pedra de carreuat, és una obra inacabada que ofereix més la imatge de torre fortificada que de campanar de temple. Presenta cantonades realçades i finestres rectangulars i de mig punt.
El projecte original de la torre va ser realitzat per Alonso de Pando seguint l’estil herrerià i treballant-hi fins a la seva mort. Van continuar les obres els seus oficials fins a la seva partida a l’Escorial el 1567.
Van quedar construïts dos cossos, actualment coberts amb una rematada funcional de cobertura moderna.
L'atri
El 1742, segons la cartel·la de l’arc d’accés, es va adossar al mur de l’Epístola un atri de dos nivells. Se’l considera un atri d’aire palatí.
El nivell inferior forma un pòrtic obert amb arcuació de mig punt, amb obertures quadrades i rectangulars a la superior, protegint la portada d’accés al temple.
L’arc d’ingrés al pòrtic ocupa els dos nivells, sobresortint un capcim amb frontó i una fornícula.
L'absis
L’absis rectangular, construït amb carreus, va ser afegit el 1688, ampliant longitudinalment el temple.
De l’angle de la nau de l’epístola sorgeix sobre la teulada una espadanya d’una obertura.
La portada
A la banda de l’epístola es conserva una portada monumental de començaments del segle XVI, estil gòtic isabelí o Reis Catòlics.
El va és lleugerament de doble esqueixada, amb arquivoltes baquetejades de mig punt, que descansen sobre fines columnes de fust llis, adossades als brancals.
Al centre, sobresurt el capcim ja citat.
A la rehabilitació s’ha dissenyat a l’interior del porxo una moderna gelosia de fusta de pi que encaixa estèticament al conjunt.
L’obertura d’arc carpanell queda emmarcada dins d’un arc conopial amb decoració a la part més alta de la portada. Aquest tipus d’arc va ser molt utilitzat a l’arquitectura dels segles XIV i XV, a l’arquitectura del gòtic tardà, i al gòtic isabelí.
És interessant la presència de la petxina de pelegrí en la decoració de la portada, un dels símbols usats pels Reis Catòlics a les seves obres arquitectòniques o propiciades per ells.
Interior del temple
Planta basilical de saló
Els cossos de nau de l’interior corresponen a la part original del temple.
La planta és basilical de saló de tres naus separades per cinc parells d’esvelts pilars octogonals, cosa que ofereix un espai molt diàfan, amb els capitells decorats amb boles.
La nau central està coberta per un cassetonat mudèjar de pastera d’estil castellà, mentre que les laterals tenen cel ras.
Amb l’ampliació de l’absis cap a l’exterior, el que havia de correspondre al presbiteri del primer temple va passar a constituir el que seria el creuer de la nova planta. Això explicaria que el creuer actual estigui separat de les naus per un arc de triomf, sense decoració i d’àmplia llum.
El creuer es cobreix també amb enteixinat mudèjar de pastera, vuitavat i amb parells, similar al de la nau major.
Pel que s’aprecia, l’armadura ha de ser una sostrada de llimes.
L'enteixinat mudèjar
És important l’enteixinat policromat del sostre de la nau central i del creuer. Se’l considera com un dels més importants de Castella i Lleó, tant per la seva qualitat com per l’estat de conservació.
L’enteixinat de la nau central segueix el model de forma de pastera, i va ser executat amb la técnica de ataujerado, tècnica decorativa de la fusteria d’armar de sistemes plans horitzontals (alfarje) hispanomusulmana, basada en el desenvolupament de llaceries de formes geomètriques.
La capçalera i el retaule major
La capçalera es va ampliar, segons data indicada allà, el 1668, amb la construcció d’un absis de planta rectangular adossat al presbiteri antic i de menor amplada que ell i amb dos recintes de planta rectangular a cada costat d’aquest, configurant així una planta aparent conjunta del temple en forma de creu llatina en alçada. Aquestes noves peces es cobreixen amb cúpules sobre petxines.
Al recinte del costat de l’evangeli se situa la capella de Sant Jaume, mentre que el del costat de l’epístola està destinat a sagristia, cosa que trenca l’estructura de creu de la planta.
El retaule major és del segle XVII dedicat a la Mare de Déu en el seu misteri de l’Asunción i compta amb escultures de Tomàs de Sierra, amb un important taller a Medina de Rioseco.
L’absis rectangular està cobert per una cúpula el·líptica, amb un resultat constructiu evidentment irregular que tendeix més a l’oval, de guixeria pintada.
Una talla de l’Assumpció va ser realitzada per Alejo de Vahía. Tot i que no signava les seves obres, la singularitat del seu estil les fa inconfusibles per als experts.
Als laterals del presbiteri hi ha dos altars adossats al mur.
La capella de Santiago
El que representa ser el braç des transsepte del costat de l’evangeli forma una capella quadrangular dedicada a Sant Jaume, amb una cúpula de semiesfera, i el corresponent retaule barroc del segle XVIII.
Sobre els murs del temple hi ha adossats altars barrocs del segle XVIII.
Mereix atenció també la pila baptismal.
L'orgue barroc
A destacar és l’orgue barroc de 1790, del taller de Tadeo Ortega. Magnífica caixa de ressonància que es pot escoltar als concerts d’orgue que organitza la Diputació de Palència els mesos d’estiu.
Tadeo Ortega, va ser un dels orgeners més prestigiosos del seu temps.
Una inscripció al secret de l’òrgan assenyala l’autoria i la data de construcció: “Tadeo Ortega me hizo en esta villa de Fuentes, para que a Dios y a la Virgen se den cultos reverentes. Año de 1790”
Zona museística: Tierras del Renacimiento
En la seva justificació, el Consorci Tierras del Renacimiento de Palencia, es presenta com un Ens Local amb personalitat jurídica pròpia integrat pels Ajuntaments de Becerril de Campos, Cisneros, Fuentes de Nava i Paredes de Nava, com l’instrument més adequat per ser impulsor de projectes dinamitzadors dels quatre municipis.
A l’Església de Santa María de Fuentes de Nava s’ha habilitat el sotacor com una de les quatre seus del Museu Territorial Campos del Renacimiento com a espai d’interpretació de la tècnica de ataujeado,, que, com ja he assenyalat anteriorment, correspon dins l’estil mudèjar a la tècnica decorativa de la fusteria d’armar de sistemes plans horitzontals (alfarje), basada en el desenvolupament de llaceries de formes geomètriques.
Es tracta de la coneguda com a fusteria de blanc, executada per artífexs moriscos en la construcció d’enteixinats i portes.
Els dos aspectes més importants de l’àmbit d’interpretació corresponen a les estructures dels sostres i a la llaceria mudèjars.
La llaceria correspon a l’ornament en fusta o en guix, de bandes rectes, trencades o sinuoses i entrellaçades, formant un complicat conjunt homogeni, molt aplicat en la decoració musulmana i en l’art mudèjar.
