El chivitero de Torregamones (Zamora), després del cessament de la seva activitat fa pocs anys, el seu amo Manuel Ángel de San Antonio Mateos, “Manolo el Cabrero”, l’ha conservat amb un caràcter museístic.
Chivitero de Torregamones (Zamora)
Municipi: Torregamones. Comarca: Sayago. Província: Zamora. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 41°30’40.4″N 6°14’02.1″O. Altitud: 730 msnm.
Web: ayuntamiento
Visita: 2024
Nota de traducció: chivitero, arrimadero, hincones…, son noms molt locals de Arribes del Duero, amb difícil o nul·la traducció al català. Per aquesta raó, en el text he mantingut els noms originals i, per no fer-lo pesat, faré servir directament aquests noms sense cometes ni cursives.
Índex
Chivitero de Torregamones. Sayago. Zamora
Al chivitero de Torregamones ens trobem davant d’una instal·lació caprina que va estar activa fins fa pocs anys i que, gràcies a la voluntat del seu propietari Manuel Ángel de San Antonio Mateos, “Manolo el Cabrero”, s’ha conservat amb un caràcter museístic. Cal assenyalar que la impressió que s’obté amb la visita és que, en la data en què hi vam ser, es notava un esforç de manteniment detectable en l’estat de les cabanes i la seva coberta de “escoba”, la neteja de la vegetació o el manteniment dels panells informatius, cosa que cal agrair, suposo, també a la dedicació de l’ajuntament de Torregamones per preservar el seu patrimoni.
En altres dos posts: Parc d’arquitectura popular de Trabanca i Chivitero de Somaero, es poden trobar descripcions de les característiques d’aquests assentaments caprins. Aquí em limitaré a presentar els elements presents en aquesta instal·lació.
Malgrat això, aprofitant les descripcions dels panells informatius, em sembla interessant reproduir alguns dels seus textos, que emmarquen la tasca dels cabrers i el seu paper en aquests territoris, aportant un enfocament etnogràfic que em sembla molt interessant difondre.
Aproximació etnogràfica
Per a aquesta aproximació etnogràfica em limitaré avui a transcriure el més essencial dels panells informatius.
Un corral de cabres és el lloc on la cabrada, o ramat de cabres, s’agrupa per a la munyida, l’alletament o el tancament nocturn.
Al seu interior es troben els chiviteros o chiqueros, construccions on es guarden els cabrits per evitar danys per trepitjades de les cabres o per depredadors com les guineus.
Aquest lloc representa una mostra important de l’arquitectura pastoril, un valuós llegat cultural del poble de Torregamones i un homenatge a les persones que viuen d’aquesta terra.
En aquest entorn podràs descobrir el mode de vida dels cabrers dels Arribes del Duero
Les cabres
El bestiar existent a la zona es coneix aquí com a “cabra del país”, que es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat quant a colors, formes, mides, etc.
Aquest fet ha propiciat un ric vocabulari per referir-se a les cabres. Així, poden ser cardoses, galanes o gateás pel seu color; mochas o pitorras pel tipus de banyes; recies o vives pel seu caràcter i, finalment, güevas o chivas per la seva edat.
Aquest bestiar depèn generalment de la vegetació natural per alimentar-se i, per tant, el seu cicle anual hi està molt relacionat. El zel es produeix al maig o a l’agost, amb parts a l’octubre i al gener, després de 5 mesos de gestació. El període de munyida és d’uns 9 mesos aproximadament, ja que 3 mesos abans del part les cabres “s’assequen”.
Els cabrits mamen dues vegades al dia (matí i vespre), romanent la resta del temps tancats als chiviteros. Fins als dos mesos per als exemplars de reposició i 40 dies per als que es comercialitzen per a carn.
Els cabrers
El pasturatge de les cabres es realitza majoritàriament a les localitats properes a l’Arribanzo, ja que aquest bestiar s’alimenta en llocs amb abundant vegetació llenyosa. A més de tenir cura dels seus animals, el cabrer podia realitzar altres activitats com podar alzines, fer carbó, vendre llenya, cultivar cereals, juntament amb les pròpies de munyir, alletar els cabrits, fer formatges…
Les construccions més habituals lligades a aquesta activitat són els casitos de pedra, que serveixen de refugi diürn i ocasionalment nocturn al cabrer, i els corrals i chiviteros, on es guarda el bestiar. A aquestes cal afegir les majades de fusta, on es tanca el bestiar a l’estiu per adobar les finques de cultiu, i els chozos de coberta vegetal, que són refugis pastorils de caràcter temporal.
Aquest mode de vida ha propiciat una relació molt estreta amb el medi natural que l’envolta en forma de coneixements, llegendes, dites, que conformen un ric patrimoni cultural que actualment es troba en declivi.
Formatges, llet, cuir, cabrits…
Les cabres podien ser de propietat particular o comunal, cuidades per torns o per un cabrer assalariat. Les “cabras de casa” són les que es mantenen en petit nombre a les cases, deixant-se en el període de zel amb el ramat d’un cabrer particular.
Els principals productes obtinguts de les cabres són la llet, el formatge, la carn de cabrit o d’exemplars adults, la pell, el cuir per a l’elaboració d’objectes artesanals i l’adob per a les finques de cultiu. Tots ells es podien comercialitzar o destinar al consum domèstic.
El formatge de cabra es fa a la mateixa casa ramadera, amb quall natural, en petites taules formatgeres. El procés és el següent: colat de la llet, quallat, extracció del sèrum, salat i assecat. Aquest tipus de formatge era molt consumit a la comarca, especialment durant les tasques agrícoles de l’estiu.
Vents, fayas i colagas
En desenvolupar gran part de la seva activitat diària al camp, els cabrers posseeixen coneixements molt precisos del seu entorn físic i ambiental. Com, per exemple, dels canvis climatològics que es prediuen pel comportament de les cabres, per l’activitat dels animals salvatges o per sons llunyans, com els del riu.
També és molt interessant el coneixement i la gran varietat de denominacions locals que fan referència als accidents del terreny que envolten el canó del Duero: buraco, cachonera, colaga, lastra, palla o picón, són algunes d’elles.
Àguiles i alzines
Pel que fa a la vegetació natural, els cabrers tenen coneixements molt precisos dels seus noms locals, característiques i utilitats. Les espècies que serveixen d’aliment a les cabres són les més conegudes, ja que d’elles depèn la producció de la cabrada, però també existeixen altres usos destacables: com a medicinals, insecticides, per a l’alimentació humana, fustes i llenyes, com a tint tèxtil, per a la fabricació d’escombres, cistelles o cordes.
Pel que fa a la curació de malalties del bestiar, els remeis utilitzats poden ser religiosos, màgics o naturals. Per exemple, per curar la diarrea dels cabrits s’empren branques de torvisquera i escorça de ginebre, o per immobilitzar una pota trencada.
Per acabar, el coneixement respecte als animals salvatges també és molt ampli, especialment pel que fa a les espècies més fàcils d’observar o de més gran mida.
La visita al Chivitero de Torregamones
Una àmplia esplanada dona accés a l’entrada al corral del chivitero (E).
El corral queda delimitat per un mur de pedra en sec amb forma aproximada de pentàgon allargat i unes dimensions màximes de 40 per 50 m. El corral està dividit en dues parts: una de més gran (A, B), destinada a la recollida de les cabres, i una altra de més petita, rectangular (C), al costat nord-est, comunicant-se ambdues per una porta allindada.
El traçat de les tanques aprofita estratègicament penyals que afloren al territori. Els anirem veient al llarg de la visita en diversos punts.
El recinte disposa d’una altra porta allindada de sortida a l’exterior pel costat sud del recinte petit (C).
En entrar, el primer que crida poderosament l’atenció són les cobertes dels chiviteros, realitzades a base de ginesta negra o anomenada “escoba” (Cytisus scoparius), vegetació àmpliament estesa per la zona.
La fàbrica del conjunt és de pedra en sec i amb aplicació de hincones i grans lloses de pedra sempre que és adequat el seu ús.
Entrem a través d’uns portons simples fets de tronc d’arbre.
A cada costat de l’entrada, encaixats al mur, se situen els dos primers chiviteros, que sobresurten cap a l’exterior.
Des de l’interior es veuen els petits orificis quadrats que serveixen per a l’accés dels cabrits, que es tapen amb una llosa per tancar-los.
Exterior del chivitero del costat nord de la porta, amb la coberta de ginesta negra.
Observem l’enginyós sistema de gorronera, practicat amb un forat en una llosa que sobresurt de l’estructura de l’extrem del mur de tancament de la tanca.
Tanca principal
Des de la porta d’entrada (E), fem una ullada circular d’esquerra a dreta al tancat principal de cabres i chiviteros. En aquest s’hi troben dos tipus de chiviteros: uns encaixats al mur, com els que acabem de veure a l’entrada, i altres chiviteros exempts, situats majoritàriament al costat nord, amb les seves espectaculars cobertes de ginesta negra.
Completem la panoràmica situant-nos a (B) cap a (A), també d’esquerra a dreta.
Els chiviteros
Centrem l’atenció en els chiviteros, un dels elements fonamentals d’aquestes instal·lacions.
Es troben situats especialment a la zona nord i est.
Veiem que n’hi ha de tres tipus: chiviteros exempts, que destaquen per la seva espectacularitat gràcies a les cobertes vegetals de ginesta negra; chiviteros adossats al mur i chiviteros encastats al mur de la tanca.
Els chiviteros exempts tenen estructura circular de pedra en sec de poca alçada, coronats per una coberta amb grans mates seques de ginesta negra o escoba col·locades invertides, habitualment amb pedres a sobre per aportar pes i evitar que el vent se les emporti.
En tots els chiviteros, a ras de terra s’obre un petit buit quadrat allindanat, amb les brancals d’un sol bloc, per al pas exclusiu dels cabrits
Aquest pas es tanca fàcilment amb una llosa.
A vegades es construeixen per parelles amb entrades independents.
Els chiviteros adossats aprofiten el mur o un penyal per recolzar-s’hi.
Als murs distingim el mateix tipus de buits allindanats que corresponen a entrades a chiviteros encastats. Si el mur no és prou ample per contenir el buit del chivitero, s’eixampla per l’exterior, com hem vist en els chiviteros de l’entrada.
Vegem algunes imatges de conjunt.
Segona tanca
Al costat nord-est, un alt mur de pedra en sec, amb una àmplia obertura al centre que permet el pas d’animals, dona accés a un segon recinte tancat (C) de planta rectangular.
Aquí només recordo un chivitero. I una cabana oberta de forma rectangular amb un portó per a animals. Cal pensar que aquest recinte i aquesta cabana estaven destinats a animals de més mida.
Al costat sud s’obre una porta allindada que comunica amb una esplanada exterior.
Destaquen els dos blocs clavats que serveixen de semibrancals i les hincones del mur de gran alçada, proporcionals a l’alçada del mur per garantir-ne l’estabilitat sense ser de gruix excessiu.
Fixem-nos en la gran coberta vegetal de ginesta negre que s’estén cap a l’exterior a partir del chivitero.
Exterior sud-est
Pel costat exterior tenim ocasió de veure una mata de ginesta negra.
En aquesta esplanada exterior (D) se situa una cabana o casito obert, tipus arrimadero, però de forma interior trapezoidal allargada.
Podem apreciar clarament una sèrie d’elements constructius d’aquesta arquitectura tradicional: murs de pedra en sec, brancals de pedra clavada, aprofitament de penyals, coberta vegetal d’escobes.
Orientada cap al sud-est, protegint-se dels habituals vents i pluges de l’oest dominants a la regió.
Em pregunto si era només un refugi o bé la cabana del pastor, perquè no es veu cap altra cabana de pastor en aquest assentament.
Murs amb “hincones”
Una característica molt pròpia en la construcció de murs de tanca en aquestes terres són els murs amb hincones.
El hincón és una gran llosa de pedra que, en molts casos, adopta forma triangular, que es clava (d’aquí el seu nom) al terra verticalment i actua com a peça de suport i estructura del mur.
El llarg recorregut dels murs és un catàleg de formes de construir amb hincones.
Aquí veiem també un chivitero encastat.
A més, observem que arbres i penyals també s’aprofiten per exercir la funció de reforç dels murs.
Fi de la visita
Visitar el chivitero de Torregamones és assistir a una lliçó magistral d’aprofitament dels recursos del territori per construir un conjunt productiu-pastoril.
La pedra per construir murs, chiviteros i cabanes o l’aprofitament dels penyals com a complement estructural a la construcció. La vegetació més simple i abundant -la ginesta negra- per als sostres. La fusta en el seu ús més natural, amb els arbres com a suport i estabilitat dels murs.
I l’ús magistral de la construcció en pedra seca, amb l’efecte molt particular dels murs amb hincones que donen com a resultat unes construccions d’una bellesa insuperable.
A més, un conjunt que es nota protegit i cuidat, posant en valor el patrimoni etnològic d’aquesta terra a partir de la iniciativa particular del seu antic cabrer i propietari Manuel Ángel de San Antonio Mateos, Manolo “el Cabrero”. Gràcies.
Bases d’informació
Sense informació bibliogràfica a Internet.
Enllaç amb el Post: Parc temàtic de l’arquitectura tradicional de Trabanca
Enllaç amb el Post: Chivitero de Somaero i cabanes