POST CONVIDAT
La “suerte número 11” recull les vivències d’un descendent dels primers colons centreeuropeus portats a La Carlota (Còrdova) al segle XVIII, arran d’una visita a la terra d’on provenen els seus orígens familiars.
La “suerte” número 11: un viatge a les meves arrels a La Carlota (Còrdova)
Localitat: La Carlota. Territori original. Desierto de la Parrilla. Província: Còrdova. Com. Autònoma: Andalusia
Coordenades: 37°40′30″N 4°55′47″O. Altitud: 228 msnm. Població: 1.151 habitants (1769) – 14.520 habitants (2025)
Visita: 2026
Post convidat
Tenia interès a presentar algun dels pobles de colonització d’Andalusia de l’època de Carles III, més enllà del que ja vaig dedicar a San Carlos del Valle (Ciudad Real).
Es dona la circumstància que un bon amic, Rafa Folk, és descendent directe d’un dels primers colons que van ser portats des del centre d’Europa a La Carlota (Còrdova). Em va semblar que podia ser interesant apropar-nos als seus orígens i que ens expliqués la seva vivència.
Per aquesta raó, incorporo aquest Post Convidat en que en Rafa comparteix alguns aspectes de la visita a La Carlota que vam fer a principis de març de 2026.
Índex
La “suerte” número 11: un viatge a les meves arrels a La Carlota. Còrdova
“De vegades els viatges més memorables no són els que ens porten més lluny, sinó els que ens acosten al nostre propi origen. Això és el que m’ha passat recentment en visitar La Carlota, un lloc on la història del territori i la història de la meva família s’han trobat d’una manera inesperada”.
Recentment vaig tenir l’oportunitat de fer un viatge molt especial a La Carlota (Córdoba), convidat per l’editor d’aquest blog. Quan va conèixer alguns detalls de la meva història familiar, li va semblar interessant fer aquest viatge junts i que jo escrigués, per al seu blog El turista tranquil, una crònica sobre La Carlota. El resultat ha estat una experiència profundament emocionant i enriquidora.
El descobriment d’un avantpassat
Una de les raons que han fet d’aquest viatge una experiència tan especial ha estat el descobriment de les meves arrels en aquesta terra. He pogut conèixer la història d’un dels meus avantpassats: Johann Volk, un dels colons que van arribar des d’Alemanya al segle XVIII per establir-se a La Carlota.
Johann Volk va arribar amb la seva esposa i els seus quatre fills, procedents d’un petit poble alemany, Waldkirk a l’estat de Baden Württenberg. Com a altres colons, se li va assignar una “suerte”, parcel·la de terra per treballar i començar una nova vida. En el seu cas, es tractava de la suerte número 11. Aquesta representa, d’alguna manera, el punt de partida de la meva família en aquestes terres.
Avui ni la parcel·la ni la casa existeixen. Han quedat absorbides pel creixement de la població.
Aquest viatge també m’ha permès confirmar una cosa que sempre havia defensat: el meu cognom s’escriu amb “V”. Durant anys ho he afirmat, però ara ho puc testimoniar documentalment. Gràcies a un investigador que vam conèixer durant el viatge, Rafael Giraldo Aguilar, vaig rebre una còpia del primer registre municipal de 1769 de La Carlota, on apareix clarament escrit Volk, amb “V”. Veure-ho en un document històric va ser un moment especialment emocionant.
Descobrir aquest detall concret —una parcel·la, un número, uns noms escrits en un registre— converteix la història en una realitat tangible. Ja no és només una dada d’arxiu: és un fragment de vida.
Un projecte il·lustrat de colonització
Per entendre millor aquesta història cal recordar que La Carlota forma part del gran projecte de colonització impulsat al segle XVIII per Carlos III, dins el programa de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena y Andalucía.
L’objectiu era poblar àmplies zones poc habitades del camí entre Madrid i Andalusia, fomentar l’agricultura i millorar la seguretat de les rutes. Per això es van portar milers de colons centreeuropeus —alemanys, suïssos i flamencs— i també alguns catalans I valencians, que van rebre terres, habitatges i eines per començar una nova vida.
Entre ells hi havia el meu avantpassat Johann Volk, que, com tants altres, va deixar enrere la seva terra d’origen per iniciar una història completament nova en aquestes terres andaluses.
Un altre detall que vaig descobrir va ser que un altre avantpassat, Francisco Folk Rigwall, va esser alcalde de La Carlota i te un carrer commemoratiu a la població.
El 5 de març de 1835, sota la regència de la reina Maria Cristina de Borbó, vídua de Ferran VII, fou promulgat un reial decret que posava fi al règim singular que, durant dècades, havia protegit els colons amb el privilegiat fur de població. Aquell marc legal, vigent des del segle XVIII, havia donat forma a una experiència única dins les anomenades Noves Poblacions, però el seu temps arribava a la fi .
Amb la desaparició del fur, La Carlota deixava enrere la seva condició excepcional per esdevenir, plenament, un municipi ordinari del regne d’Espanya. Ja no era una colònia amb normes pròpies, sinó una vila regida per les lleis comunes, amb el seu ajuntament i el seu govern local, integrat dins l’ordre administratiu liberal que s’anava consolidant .
En aquell moment de transició, carregat de simbolisme i de canvi, el càrrec d’alcalde recaigué per primera vegada en la figura de don Francisco Folk Rigwall.
Així, la història col·lectiva i la memòria familiar s’entrellacen en un mateix instant. El final d’un règim i el començament d’un altre troben en el nom de Francisco Folk Rigwall un testimoni del passat i l’inici d’una nova realitat.
Retrobar la família
El viatge també em va permetre conèixer un parent llunyà, el meu cosí segon Antonio Jesús Martínez Castro. Antonio és doctor en Història, especialitzat en Història Antiga, professor d’institut i un profund coneixedor de la història de La Carlota sobre la que ha escrit, entre molts d’altres treballs i la tesi doctoral, el llibre La Carlota. Evolución histórica de un territorio. Ed. Diputación de Córdoba.
A més de la seva feina com a historiador, ha estudiat amb detall el fenomen de la colonització de la zona i coneix molt bé la història de la família Folk (Volk) a la localitat. Conversar amb ell va ser una oportunitat magnífica per entendre millor el context històric i familiar d’aquells primers colons. Vàrem tenir una excel·lent conversa en l’“Ecomuseu” amb el meu cusi i en Dionisio, gestor del museu i en Juan, geògraf retirat company del meu cusi. Va estar una conversa llarga molt interessant i molt agradable.
Durant la nostra estada també vam visitar la meva cosina segona Antonia Serrano Castro, filla de Carmela Castro Folk i neta d’una germana del meu avi. Va ser una vetllada realment fantàstica. La meva cosina és una persona encantadora, amb una ment clara i una memòria prodigiosa. La conversa va estar plena d’anècdotes i records familiars que semblaven fer reviure altres temps.
Al meu acompanyant li va caure estupendament, cosa que no és gens estranya: Antonia té aquella combinació de lucidesa, cordialitat i memòria viva que converteix qualsevol conversa en una petita lliçó d’història familiar.
Un viatge que continua
En realitat, aquest viatge ha estat només el començament d’un relat més ampli. En un altre oportunitat explicaré també la història del meu avi, que forma part d’aquesta mateixa línia familiar i que ajuda a comprendre com aquelles primeres arrels plantades al segle XVIII van continuar donant fruit amb el pas de les generacions.
Viatjar a La Carlota ha estat, per a mi, molt més que visitar un lloc: ha estat tornar, d’una manera inesperada, al punt d’inici. Allà, entre documents, converses i paisatges, he pogut entreveure la vida dels qui em van precedir i entendre que, de vegades, els viatges més interessants no són els que ens porten més lluny, sinó els que ens acosten a les nostres pròpies arrels.