Cellers modernistes a Tarragona proposa la visita a 10 cellers de la zona nord de la província de Tarragona.
Cellers modernistes a Tarragona
Cellers modernistes a Tarragona
Comarques: Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat
Visita: 2019
Índex
Cellers modernistes a Tarragona
Formes arquitectòniques i materials
Alguns cellers del nord de Tarragona
Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí i Museu del Vi. P. Domènech. 1913
Celler del Sindicat de Vinicultors de Sarral. P. Domènech. 1914
Celler del Sindicat Agrícola del Pla de Santa Maria. C. Duran. 1917
Celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc. C. Martinell. 1918
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt. C. Martinell. 1918
Cooperativa Agrícola de Vila-rodona. C. Martinell. 1919
Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant. C. Martinell. 1919
Celler del Sindicat Agrícola de Pira. C. Martinell. 1919
Celler del Sindicat de Barberà de la Conca. C. Martinell. 1919-1921
Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp. C. Martinell. 1920-21
Cellers (bodegas) modernistas en Tarragona
Enllaç amb el Post: Hostatgeria del Monestir de Poblet
Una de les possibilitats que va oferir l’estada al Monestir de Poblet va ser visitar alguns dels cellers modernistes de principis del segle XX que van tenir una especial importància en aquest territori.
Presentaré els visitats sense una programació de ruta definida, ja que en alguns casos van formar part de les diverses visites a localitats.
Una mica d’història
L’any 1879 va entrar per Girona la plaga de la fil·loxera que va acabar amb tota la vinya de Catalunya, i que també va afectar a la resta d’Espanya.
La lluita per acabar amb la plaga de la fil·loxera, va potenciar l’associacionisme, creant-se a finals del segle XIX les primeres cooperatives i sindicats, especialment a la zona de Tarragona, que van tenir com a resultat la construcció dels famosos cellers modernistes.
El moment de la represa va coincidir amb una etapa arquitectònica molt característica, com va ser la implantació del modernisme, que també va arribar a l’arquitectura industrial i, amb ella, a la industria vinícola.
Els precursors van estar dues iniciatives privades a les comarques del Garraf i el Penedès que van implicar a dos dels arquitectes emblemàtics d’aquest moviment, que es va expandir en la construcció de cellers per mitjà de deixebles seus.
Entre 1895 i 1901, Antoni Gaudí, amb la direcció d’obra de Francesc Berenguer, va construir la Bodega Güell al Garraf. El mateix any 1895, però acabant-les el 1915, Josep Puig i Cadafalch construeix les Caves Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia.
A partir de 1913 s’inicia el procés de construcció de cellers a les comarques de Tarragona.
Aquest any es construeix el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí per Pere Domènech y Roura. És interessant tenir en compte que Domènec i Roure és fill del tercer gran artífex del modernisme català, Lluís Domènech i Montaner. A la història d’aquest celler diuen que va seguir una idea del seu pare.
Curiosament, també el 1913 es construeix l’únic celler modernista catalogat construït fora de Catalunya. Es tracta de les Bodegas Pallarés, a Cabra (Còrdova), obra del tarragoní Pau Monguió i Segura.
Amb el pas dels anys alguns arquitectes van evolucionar del modernisme al noucentisme, però a efectes generals s’acostuma a presentar aquest conjunt de cellers com a modernistes.
Fins l’any 1925 em consten 30 cellers modernistes o noucentistes construïts a Catalunya, y 1 a Cabra (Còrdova). Realitzats per 9 arquitectes, però amb un predomini de Cèsar Martinell i Brunet, nascut a Valls, amb 21 obres entre 1917 i 1921.
Cent anys més tard, la majoria dels cellers mantenen la activitat, i la majoria sota la mateixa estructura de propietat, amb la forma de cooperativa o de sindicat dominant.
El mapa següent presenta numerats els cellers visitats que es presenten a continuació. Els punts blaus corresponen a cellers obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet; els dos punts verds són de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, i el punt lila de l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa.
Formes arquitectòniques i materials
El culte a l’arquitectura gòtica amb el desenvolupament dels arcs parabòlics en serà una forma destacada i recognoscible del modernisme.
La relació entre tradició i futur fa que el modernisme introdueixi materials ferris, el formigó i elements prefabricats, al costat de materials tradicionals com el totxo vist, pedra i fusta. També va tenir especial interès en integrar-hi les arts decoratives per mitja de vitralls, mosaics, materials ceràmics o forja en un clar signe de modernitat industrial.
El qualificatiu que Àngel Guimerà va donar al celler de l’Espluga de Francolí, coma a catedral del vi, va fer fortuna per reconèixer aquests cellers modernistes. Per la forma, amb els arcs parabòlics, i grandària de les naus, i en molts amb una torre de l’aigua exterior que sembla un campanar, fan recognoscibles aquests temples laics.
Alguns cellers del nord de Tarragona
Un total de 10 cellers, més la referència a la Bodega Pallarés de Cabra (Còrdova) són el que presentaré a continuació.
En ells hi participen 4 dels 9 arquitectes que van intervenir en aquest tipus d’obra, amb la clara presencia de 7 cellers de Cèsar Martinell.
Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí i Museu del Vi. P. Domènech. 1913
El primer celler d’aquesta zona, i tercer en construir-se a Catalunya, va ser el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí (1) (Conca de Barberà), a l’any 1913, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner del que diuen que va ser l’inspirador de l’obra. Àngel Guimerà li dedica el sobrenom de “La catedral del Vi”
En l’actualitat, a més de mantenir la seva activitat de producció de vi i oli, l’edifici acull un Museu del Vi.
Esta format per tres naus idèntiques, malgrat que la tercera va ser construïda l’any 1957. Les obres de les dues primeres es van iniciar el 6 de març de 1913 i van finalitzar el 27 de setembre.
La visita s’inicia pel museu als baixos de l’edifici, en que es presenta el procés del vi per mitja de panells informatius , algunes peces de museu i sales especifiques, com embotelladora i cups.
Al pujar al nivell de base es poden observar les tines de fermentació. En un lateral encara es conserven les tines de formigó originals.
En altres han estat substituïdes per modernes tines d’acer inoxidable.
Al mateix temps s’observa l’estructura de la coberta.
La visita continua per unes passarel·les per sobre de les tines, amb un conjunt de plafons que presenta la història del celler, els seus origen, i la seva construcció.
Alhora, es pot admirar l’estructura de suport dels sostre.
Acaba el recorregut amb uns plafons dels origen d’altres cellers de la zona.
A la botiga del celler es podem adquirir als productes de la Cooperativa.
Celler del Sindicat de Vinicultors de Sarral. P. Domènech. 1914
El següent projecte de l’arquitecte Pere Domènech i Roura és del Celler del Sindicat de Vinicultors de Sarral (2) (Conca de Barberà) de l’any 1914, en aquest cas se’l considera adscrit a la corrent noucentista.
En l’actualitat, continua en actiu sota la denominació Cava Portell.
L’edifici està format per dues naus idèntiques, unides per un edifici al fons, format un pati central de càrrega i descàrrega.
Un element característic exterior es la torre de l’aigua.
La nau de l’esquerra conserva l’estructura i les tines originals, mentre que la de la dreta ha estat modernitzada amb tines de fermentació d’acer inoxidable.
Celler del Sindicat Agrícola del Pla de Santa Maria. C. Duran. 1917
El següent celler que presento és de l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa, que va ser el primer en aplicar el ciment armat a la construcció a Espanya.
Aquest celler va ser el de la Cooperativa Agrícola de Pla de Santa Maria (3) (Alt Camp) a l’any 1917.
L’edifici te forma de L, amb una nau frontal amb dues portes, amb teulada a dues vessants, i una nau de característiques arquitectòniques similars formant la part curta de la L al fons a la dreta, on s’allotjaven las premses.
Actualment està en desús.
Cèsar Martinell i Brunet
Menció especial mereix l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, ja que, com he indicat abans, va ser l’autor de 21 cellers entre 1917 i 1921 dels 31 modernistes i noucentistes catalogats. I encara va participar en l’ampliació o reforma d’algun altre.
Va néixer a Valls (Tarragona) el 1888. Va estudiar arquitectura a Barcelona, acabant la carrera el 1916. Alumne de Lluís Domènech i Montaner y August Font Carreras. Més tard va entrar a formar part del cercle d’arquitectes que envoltaven a Antoní Gaudí.
El 1916 es nomenat arquitecte municipal de Valls fins l’any 1919 en que es trasllada a Barcelona.
El 1917 inicia la seva activitat més important en la vessant de la agricultura agrària, del que en son mostres els cellers que arriba fins el 1924. El primer celler datat és del 1917 a Alió (Camp de Tarragona).
Com es veurà, en la seva obra incorpora tots els elements de l’estil arquitectònic modernista.
Va morir a Barcelona el 1973.
Celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc. C. Martinell. 1918
Dels dos cellers de Cèsar Martinell i Brunet de l’any 1918 visitats començo pel Celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc (4), (Conca de Barberà).
Amb una superfície construïda d’uns 4.000 metres quadrats, l’edifici actual es el resultat de diverses ampliacions fetes pel mateix arquitecte.
Actualment ha deixat de funcionar, i la part lateral que s’aboca al carrer de la Muralla de Santa Tecla, hi ha establerta una agro-botiga i l’Oficina de Turisme,
Està format per tres naus amb teulada de doble vessant i un moll de descarrega.
Com és la norma, la torre de l’aigua sembla el campanar de la “catedral del vi”.
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt. C. Martinell. 1918
El següent celler de Cèsar Martinell i Brunet de l’any 1918 visitat correspon al Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt (5) (Conca de Barberà), aquest en actiu.
Està format per tres naus amb teulada a doble vessant.
I la corresponent torre de l’aigua.
Així com detalls ceràmics decoratius.
Els arcs interiors son parabòlics fets amb maó.
Cooperativa Agrícola de Vila-rodona. C. Martinell. 1919
Un altre celler en actiu, i que en el moment de la visita celebra el seu centenari, es el de la Cooperativa Agrícola de Vila-rodona (6) (Alt Camp), també de Cèsar Martinell, a l’any següent dels anteriors (1019).
Està formar per tres naus desiguals i un annex que ocupa la agro-botiga.
En aquest cas, la separació entre naus s’efectua amb pilastres de maó, però l’estructura de les cobertes, a dues vessants, es va construir amb encavallades de fusta i teula romana/àrab.
Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant. C. Martinell. 1919
Del mateix any 1019, i del mateix estil estructural interior, és el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant (7) (Priorat), dins dels projectes de Cèsar Martinell.
Un panell ens informa que el celler és més petit del que s’havia projectat inicialment. Es van augmentar les capacitats de les tines fent-les rectangulars i, als dipòsits subterranis va incloure dues fileres centrals i dues laterals de tines circulars. El resultat va ser un gran celler de dimensions petites.
S’entra a l’edifici per la planta superior, amb una nau central amb dues fileres de tines amb forma quadrangular, separades de terra de forma clàssica amb voltes de maó.
La coberta va ser construïda amb encavallades de fusta i teula romana/àrab.
A la planta inferior hi ha dues fileres de tines més.
Celler del Sindicat Agrícola de Pira. C. Martinell. 1919
El Sindicat Agrícola de Pira (Conca de Barberà) es constituí el 1917, i les obres del Celler (8) són de l’any 1919, també de Cèsar Martinell. És un celler no visitable.
La nau te forma basilical, amb un altre nau adossada al costat dret.
La part posterior es irregular, adaptada a la forma de la parcel·la. Sobresurt la torre de l’aigua.
Celler del Sindicat de Barberà de la Conca. C. Martinell. 1919-1921
El Celler del Sindicat de Barberà de la Conca (9) (Conca de Barberà), construït entre 1919-1921, també sota disseny de Cèsar Martinell, és de grans dimensions.
Segons expliquen, aquest era el celler del “sindicat dels rics”, en contraposició al primer sindicat creat a Barberà de la Conca, el “sindicat del pobres”, la Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barbará, que l’any 1901 havia construït un celler cooperatiu que va ser el primer de Catalunya i exemple que es va difondre pel territori.
El forma un gran edifici rectangular amb edificacions annexes, inclosa la torre de l’Aigua.
Les dues portes del frontal corresponen a l’entrada del raïm per la porta de l’esquerra i a la sortida de productes per la de la dreta.
Part posterior.
L’edifici annex amb la torre dóna tota la imatge d’una església.
A més, es diu que la torre de l’aigua està inspirada en la torre del campanar de l’església del poble.
A la planta de l’annex s’hi allotja actualment l’agro-botiga.
Detalls del conjunt exterior.
Aspectes de l’interior actual amb les tines de formigó armat i arcades de maó.
Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp. C. Martinell. 1920-21
El Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp (10) (Alt Camp), datat al 1920-21, és el darrer de l’arquitecte Cèsar Martinell que presento en el Post.
Actualment fora d’us, es un edifici senzill d’una sola nau. La façana és de maó, pedra, vidre, amb rajoles ceràmiques i estucat.
Bodega Pallarés de Cabra (Còrdova). Pau Monguió. 1913
Enllaç amb el Post: Museo del Aceite “El Molino Viejo”. Cabra (Córdoba)
Donat que l’he citada al començament, i amb anterioritat li he dedicat un Post en aquest Blog, faré referència a l’únic celler catalogat d’estil modernista realitzat per un arquitecte català fora de Catalunya. Em refereixo a la Bodega Pallarés, a la localitat cordovesa de Cabra, el 1913. Obra promoguda per l’empresari tortosí Fernando Pallarés Besora establert en aquella localitat, i que va encarregar a l’arquitecte tarragoní Pau Monguió i Segura el 1913, arquitecte que ja havia treballat per ell amb anterioritat a Tortosa.
Fi de la sortida
Aquest recorregut per 10 cellers modernistes i noucentistes de principis del segle XX, crec que han proporcionat una imatge d’aquesta arquitectura industrial desenvolupada a Catalunya al voltant del vi.
Es tracta d’obres de tres arquitectes, amb especial rellevància de Cèsar Martinell per la gran quantitat d’obra executada.
En aquesta ocasió territorialment m’he mogut per el nord de la província de Tarragona, a l’ombra del Monestir de Poblet.
Queda pendent per a una altra ocasió visitar altres cellers de les Terres de l’Ebre, de Barcelona i de Lleida.
*****
Aquest Post s’ha escrit assaborint, amb moderació, una ampolla de bon vi adquirit en un dels cellers visitats.
Bases d’informació
Enllaç amb el Post: Hostatgeria del Monestir de Poblet
