La Hostatgeria del Monestir de Poblet, a la Conca de Barberà (Tarragona) te tots els requisits del concepte de turisme tranquil, en un ambient de serenitat monacal.

Hostatgeria del Monestir de Poblet. Conca de Barberà

Hostatgeria del Monestir de Poblet. Conca de Barberà. Tarragona

Plaça Corona d’Aragó, 11. 43448 Vimbodí i Poblet. Comarca: Conca de Barberà. Província: Tarragona. Com. Autònoma: Catalunya

Tel: 977 87 12 01. E.Mail: hostatgeria@poblet.cat; restaurantbosseria@poblet.cat

Coordenades: 41°22′51″N 1°04′57″E. Altitud: 500 msnm

Hostatgeria amb 42 habitacions.

Estada: 2019

Mapa de situació de la Hostatgeria de Poblet (Google maps 2019-03-26)

Hostatgeria del Monestir de Poblet. Conca de Barberà. Tarragona

Les terres del Cister a la província de Tarragona, a la Conca de Barberà, son el territori triat per aquesta sortida. La vinya, l’olivera i la muntanya formaran l’entorn del paisatge que van ocupar i que van adaptar els monjos des de l’Edat Mitjana, i en el que encara i perviuen.

Amb un sentit actual de l’acolliment, els monjos han creat una moderna Hostatgeria del Monestir de Poblet, que permet a homes, i també dones, participar en certa mesura de l’esperit d’un recinte monacal, amb totes les comoditats i llibertat de moviments d’una instal·lació hotelera moderna.

Tinguis en compte que a l’hostatgeria de l’interior del recinte monacal només hi poden accedir homes

Elecció de la sortida

La primera vegada que em vaig hostatjar al Monestir de Poblet, ja fa molts anys, va ser a la hostatgeria interior del Monestir, només per a homes. Havíem fet una caminada de sis o set hores, amb el cansament corresponent. A l’arribar i demanar allotjament ens van pregar que esperéssim en el claustre mentre acabava el sopar dels monjos. Era ple estiu i, amb el cansament i la calor, l’estona que vàrem restar al claustre, amb la fresca, la remor de l’aigua al lavatorium, els refilets dels ocells, i la claror del dia que anava minvant, va fer que aquella estona quedés en el meu record com un moment meravellós i inoblidable de pau y benestar. Vaig tornar en una altre ocasió a l’hostatgeria a la recerca de serenitat.

L’any 2010 els monjos van obrir una hostatgeria per a tots el públics fora del recinte monacal estricte, en el mateix indret en que havia estat la hostatgeria històrica.

Em vaig dir que algun dia hi aniria a allotjar-me, i aquesta ha estat la ocasió.

A la Hostatgeria del Monestir de Poblet  em trobo en un ambient en el que la tranquil·litat té una de les seves raons d’ésser.

L’allotjament: Hostatgeria del Monestir de Poblet

L’Hostatgeria està situada a l’interior del segon recinte del Monestir. El tercer recinte ja correspon al pròpiament monacal.

Situat al costat esquerra, l’edifici es una construcció actual en el mateix lloc on s’aixecava en el segle XIII l’antic hospital de pobres i peregrins.

L’Edifici és annex a la Capella romànica de Santa Caterina, que sempre està oberta com espai de pregaria.

L’acoblament amb una entrada de murs de base originals, està feta amb carreus llisos de pedra sorrenca del mateix tipus, però treballats amb les tècniques actuals format parets completament llises amb obertures en forma rectangular per les finestres.

El marc d’una entrada al restaurant o d’algunes finestres han estat recuperats i clarament emmarcats en l’estructura general.

Trobo que ha estat un encert construir aquest edifici neutre de línies i materials respectuós amb el conjunt, però amb la personalitat arquitectònica del segle XXI.

En aquest sentit, valoro  que aquesta edificació participi de l’esperit amb que s’han anat construint al llarg del segles aquest tipus de complexos arquitectònics.

Si van arrencar al segle XII amb una arquitectura de transició romànic-gòtica, posteriorment si van afegir elements i edificacions construïdes amb l’estil de la seva respectiva època -renaixement, barroc-, és coherent que una aportació del segle XXI ho hagi estat en l’estil actual, però respectuós amb mantenir una cohesió històrica amb tot el conjunt.

L’entrada a l’Hostatgeria reflexa la síntesi d’aquest esperit.

Un ambient de serenitat

S’entra per un recinte cobert sobre dos arcs originals al front i a l’esquerra, i al fons una portalada romànica, mentre que a la dreta es situa la portalada romànica d’accés a la Capella de Santa Caterina.

Retingueu la imatge de la finestra situada sobre la porta d’entrada.

Passada la porta, accedeixo a una àmplia recepció del segle XXI.

La habitació que em correspon és la 113, és sòbria, amb mobles de fusta de qualitat, i el matalàs serà còmode.

La visió des de la finestra és perfecta sobre la Porta Reial del Monestir i sobre el lateral de l’evangeli de la Capella de Santa Caterina.

Recordeu que he dit que us fixéssiu en la finestra sobre la porta d’entrada. Doncs aquí la teniu des de l’interior de l’habitació.

Darrera el capsal del llit hi ha un passadís amb dos amplis armaris i l’accés al lavabo.

El menjador és molt ampli i lluminós.

L’esmorzar de bufet es correcte.

Ja sabeu que en el meu ideal de turisme tranquil la qualitat del menjar és un dels tres elements fonamentals.

Cal dir que ja havia menjat en diverses ocasions al restaurant de l’hostatgeria. Sempre amb resultat satisfactori.

Després d’aquesta estada continuo fent-ne una bona valoració. Al meu entendre personal, no d’expert culinari, la cuina que m’han ofert gaudia d’una presentació moderna en la forma, amb productes de qualitat  i una elaboració de cuina tradicional. Tot satisfactori. Per tornar-hi.

En el, diguem-ne, esperit monacal de les habitacions, no hi ha televisor. Però si teniu “mono” de TV, a la Biblioteca-Sala d’estar hi ha un televisor. Sempre l’he vist apagat.

Hi ha disponibles altres espais confortables per estar, dins i a l’exterior.

Pel que fa a aparcar el cotxe, et proporcionen una targeta que et permet entrar al primer recinte i dirigir-te a la part posterior de l’Hostatgeria, on disposen d’aparcament.

El tercer aspecte per “el turista tranquil” és l’entorn.

L’entorn immediat, el que correspon al Monestir, només dir que està considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. No cal afegir-hi res més.

En quant es surt del recinte ens trobem en un territori ple d’elements per visitar i gaudir, com exposaré seguidament.

És, per tant, un lloc altament recomanable per passar uns dies, amb independència de les teves conviccions religioses.

Un aspecte sobresortint és el silenci. De dia només interferit, si de cas, per la cridòria d’algun col·legi de visita cultural, però per la nit quasi absolut, només trencat per les campanes, però amortides per l’aïllament dels vidres de la finestra.

De fet, un monestir cistercenc és un món de silenci, i l’hostatgeria participa d’aquest entorn, sense cap circulació de vehicles pel seu interior, excepte el limitat i allunyat accés al pàrquing de l’hostatgeria.

Si es desitja, es pot participar mínimament de l’esperit monacal, assistint a alguna de les litúrgies que la comunitat dels monjos desenvolupa a l’Església. A mi m’agrada estar present durant la darrera oració del dia, les Completes i el cant de la Salve, a les 20,30 hores, en la impressionant semi foscor i foscor del recinte a aquella hora. Et porta a pensar en el sentit de la vida monàstica, transportant-te als temps de la construcció del temple i al seu sentit actual.

En resum, t’allotges en un hotel amb totes les comoditats, del que pots entrar i sortir en qualsevol moment per desplaçar-te a desenvolupar qualsevol activitat, però en un entorn privilegiat dins del murs d’un gran monestir amb 800 anys d’història viva.

Immersos d’aquesta calma monacal i enmig del Paratge Natural de Poblet.

Propostes de sortides i activitats

Des d’aquest punt de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona, hi ha a l’abast del visitant una infinitat de possibilitat de desenvolupar activitats de tot tipus, siguin vinculades a la natura, a la cultura o la història, així com a les formes de vida actuals.

Com sempre, presento a continuació les que he realitzat en la meva estada, però també algunes de potencials. No cal ni dir que, a més d’aquestes, les possibilitats són innumerables i que, en els serveis d’Informació Turística, del que n’hi ha un al recinte, us podran informar-vos de moltes més possibilitats.

Mapa de punts de sortida. En blau llocs visitats. El lila les altres propostes

Per l’entorn

Passejada pel recinte del Monestir i l’Església

Un cop allotjat, es pot efectuar un recorregut pel primer i pel segon recinte del Monestir i entrar a l’Església, que sempre roman oberta.

Aquesta passejada permet un primer contacte amb l’ambient que respiraré durant l’estada.

Porta del primer recinte
Porta del segon recinte
Façana de l’Església i recinte conventual. A l’esquerra l’entrada a la Hostatgeria
Interior de l’Església de Santa Maria de Poblet

Visita al Monestir

Es imprescindible efectuar una visita a l’interior del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Podeu triar entre fer-la per lliure o acompanyada per un guia. Jo recomanaria la visita guiada, que dura aproximadament 1 hora.

Demaneu a la recepció de la Hostatgeria un val descompte per comprar el tiquet d’entrada al local d’Informació Turística.

La visita transcorre per dependències  que no formen part dels espais de vida monacal actual.

Claustre major
Dormitori històric

Passejar per l’entorn del Monestir

Caminar per l’entorn del mur que envolta el recinte són dues opcions, bé en direcció nord, vers l’Espluga de Francolí, a uns 3 kilòmetres, o en direcció sud-est, en direcció a Les Masies a poc més d’un kilòmetre.

Rutes pel Paratge Natural de Poblet

Si voleu una caminada més llarga podeu endinsar-vos en la natura del Paratge Natural de Poblet. A Informació Turística us proporcionaran  un mapa amb rutes.

Visita a Vimbodí. Museu del Vidre

Vimbodí, a 5 kilòmetres, és la localitat central del municipi, amb 828 habitants en 2018.

A part de passejar pel poble, el més destacables es l’Església de la Transfiguració, situada a la part mes alta del poble i dedicada a Sant Salvador, patró de la Vila. Es va començar a construir l’any 1287, sota la tutela de Poblet.

Es pot visitar el Museu i Forn del Vidre  on es reconeix la importància que el vidre bufat havia tingut a Vimbodí durant la primera meitat del segle XX.

També us podreu atrevir a passar pel carrer Les Abraçades, de 94 cm d’amplada, un dels més estrets de Catalunya i Espanya, i que rep el seu nom perquè dues persones que es creuin no podran passar-hi si no s’abracen.

Sortides de mitja jornada

L’Espluga de Francolí

A 3 kilòmetres tenim el poble veí de l’Espluga de Francolí. La localitat tenia 3.658 habitants en 2018 i 3.742 el municipi al 2018, situada a una altitud de 411 msnm.

La vila actual cal situar-la en un origen medieval i va ser terra de domini de l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Monestirs

En el recorregut pel centre de la localitat podem veure els edificis de l’època medieval com l’Església Vella del segle XIII i l’Ajuntament.

Enfront es situa l’Església nova, és neoclàssica acabada el 1888.

Crec que és summament interessant efectuar una visita al Museu de la Vida Rural, on en una instal·lació modèlica, es mostra el passat, present i futur del món rural.

També es visitable el Museu Fassina Balanyà, que és una antiga fàbrica d’aiguardent restaurada.

Ja fora del recinte urbà es localitzen diverses propostes de gran interès.

Un Celler modernista català està ubicat a la localitat, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, és també Museu del Vi. Si voleu, podreu comprar els sues productes, com vi i oli.

La Font Major es considera el punt de naixement del riu Francolí.

La Cova Museu de la Font Major a més del seu interès geològic presenta indicis d’haver estat ocupada ja per neandertals. És un conjunt museïtzat.

Montblanc

Enllaç amb el Post: Montblanc (Tarragona)

Una visita interessant és Montblanc, Vila Ducal des de 1387, i declarada Conjunt Històrico-Artístic des de 1948.

Es troba a 10 kilòmetres, a una altitud de 355 msnm. La localitat tenia 6.859 habitants i 7.384 el municipi al 2018, repartit en sis nuclis.

Des del Paleolític el territori ha estat ocupada, així com por pobladors ibers i romans. Però és el 1080 que es creà el primer nucli de població amb continuïtat fins al nostres dies.

La proposta usual de visita es seguir un recorregut que combina els monuments amb part de les muralles i museus.

Per la meva banda vaig preferir dedicar la primera part de la visita a recórrer tot l’exterior de la muralla medieval, ja que es manté quasi completa, amb torrasses i portes.

El recorregit per l’interior de la vila hem va permetre visitar monuments com el Celler Modernista, que és el punt d’Informació Turística, l’Església de Santa Maria la Major, gòtica del segle XIV, amb una esplèndida portada renaixentista.

A continuació pujar al Pla de Santa Bàrbara, cim on hi havia el Castell, per després passejar pels carrers, la plaça Major i pel Call.

Per acabar,  la visita a l’interessant Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB), amb un bloc de contingut etnogràfic de tots els oficis històrics del territori, un segon d’història de la Conca de Barberà, i un tercer de l’art contemporani a la Conca.

Sortides de jornada completa

Per dedicar-hi un dia de visita hi ha nombroses possibilitats entre les que es fa difícil triar.

Les dues primeres propostes han estat viscudes, i les següents formen part del catàleg de possibilitats.

Ruta per Prades - Cornudella de Montsant – Siurana – Albarca – Ulldemolins – Vilanova de Prades

Recorregut de la sortida

Aquesta sortida transcorre per uns 92 kilòmetres, amb una durada de 2 hores, sense comptar-hi els temps de visites.

Va ser una sortida en que es van combinar paisatge, art, història i vida actual de manera perfecte.

La Serra de Prades, el Montsant i la Serra de la Llena van aportar la visió territorial i paisatgística.

El circuït el vaig desenvolupar en les següents parades:

Prades (B)  amb el seu ambient medieval i la vermelló de les seves construccions.

Cornudella de Montsant (C), d’arrel igualment medieval, però amb l’impronta del modernisme en el seu Celler, a més de veure el mercat setmanal.

A Siurana (D), ancorada en el temps, però amb un bon restaurant, el Restaurant Siurana, i dominant sobre el territori del Montsant.

Enllaç amb el Post: Siurana (Tarragona)

Albarca (E), on només hi ha censats dos homes.

Ulldemolins (F), on es pot gaudir d’una de les primeres mostres de l’estil renaixentista a Catalunya, a l’Església de Sant Jaume Apòstol, obra de Mn. Joan Amigó.

Per últim, Vilanova de Prades (G), amb nombrosos portals adovellats dels segles XVI a XIX, i l’Església de Sant Salvador, actualment d’estil barroc.

Vilanova de Prades, Tarragona

Per tornar, a continuació, a la Hostatgeria del Monestir de Poblet.

Ha estat un dia molt interessant, tant pels paisatges muntanyosos recorreguts en tot el trajecte, com per gaudir de pobles que conserven un fort arrelament amb el passat i on es pot conviure amb la seva arquitectura tradicional.

Una volta per Cellers Modernistes

Enllaç amb el Post: Cellers modernistes a Tarragona

Aquesta proposta monogràfica pot ser combinada amb altres activitats per allà on es passa. De fet, jo la vaig realitzar d’aquesta manera. En alguns casos combinant-la, en d’altres només atenent a visitar els cellers. Aquí hi caben totes les possibilitats.

En el mapa següent mostro els cellers modernistes a l’entorn del Monestir de Poblet. L’elecció dels a visitar i el, o els, recorreguts quedarà a la decisió personal. Els mes llunyans dels que aquí presento estan a uns 35 kilòmetres del Monestir de Poblet.

El punt vermell situa el Monestir de Poblet.

Els punts blaus corresponen a cellers obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet; els dos punts verds són de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, i el punt lila de l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa.

Com es pot apreciar, César Martinell, deixeble de Gaudí i natural de Valls, va ser el més prolífic dissenyador de cellers, així com també a la resta de Catalunya.

Tots aquests cellers van ser construïts entre 1913 i 1919 i promoguts per Cooperatives o Sindicats Agraris.

Celler Cooperatiu de Vila-rodona, de Cèsar Martinell i Brunet
Sindical Agricol de Rocafort de Queralt, de Cèsar Martinell i Brunet
Sindicat de Viticultors de Sarral, de l’arquitecte Pere Domènech i Roura
Cooperativa Agrícola de Pla de Santa Maria, de l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa

Els altres Monestirs al territori

Per a qui hi estigui interessat, la zona es prolífica en monestirs medievals.

Els tres circumdants són:

Monestir de Santa Maria de Vallbona, és un cenobi cistercenc femení que manté ocupació monàstica. La primera noticia és de 1153. Està a 25 kilòmetres. Monument Històric des de 1931.

Reial Monestir de Santes Creus, de l’Ordre del Cister masculí, sense ocupació monàstica actual. Fundat el 1160, manté les edificacions restaurades. A 35 kilòmetres. Monument Històric des de 1921.

Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei, de l’Ordre dels Cartoixans, masculí. Fundat el 1163, ruïnes en part  restaurades sense ocupació monàstica. A 50 kilòmetres. Va donar nom a la comarca del Priorat. Classificada com a Monument Històric des de 1980.

Un día a Tarragona

Una visita recomanable és a la ciutat de Tarragona, catalogada com a ciutat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel seu patrimoni d’època romana.

També és important la seva catedral gòtica, el llegat noucentista i modernista, i la seva localització com balcó de la Mediterrània.

A 50 kilòmetres de distància.

Un día a Reus i Valls

Un altre proposta seria visitar les ciutats de Reus i Valls.

En total 92 kilòmetres i 1 ½ hores.

La ciutat de Reus ha estat en constant competència amb Tarragona, com a centre emprenedor i comercial. Lloc de naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí. Es pot seguir el seu passat medieval fins al modernisme.

Valls, ciutat moderna però que conserva el seu passat medieval i de l’Edat Moderna. Bressol dels castellers (torres humanes) Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat por la UNESCO, i terra dels calçots.

Fi de la sortida: el retorn

Com espero haver reflectit, la sortida ha estat fructuosa.

Bé l’allotjament  a la Hostatgeria del Monestir de Poblet.

Bé l’entorn, tant l’immediat com el més ampli. Han quedat moltes coses interessants per poder fer. En tot cas, la dificultat és triar entre tantes possibilitats paisatgístiques, culturals o socials.

Diguem que tot bé en un lloc per anar-hi, i del que et quedaran ganes de tornar-hi.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.