El Museu de l’Oli “El Molino Viejo” de Cabra (Còrdova) ens endinsa en la cultura de l’oli. A més, l’edifici que l’allotja és una mostra d’estil modernista català.

Museu de l'Oli "El Molino Viejo". Cabra (Còrdova)

Museu de l'Oli "El Molino Viejo". Cabra (Còrdova)

Museu de l’Oli “El Molino Viejo”. c. Vado del Moro, 2, 14940 – Cabra, Comarca: La Subbètica. Província: Còrdova. Com. Autònoma: Andalusia

Telèfon: +34 957 521 771

Coordenades: 37o28’08”N 4o26’54”O. Altitud: 460 msnm

Visita: 2018

Mapa situación del Museo del aceite El Molino Viejo (Google maps 2019-01-15)

Museu de l'Oli "El Molino Viejo". Cabra (Còrdova)

Una de les activitats de la meva estada a La Era. Almedinilla. La Subbética va estar destinada a visitar el Museu de l’Oli “El Molino Viejo”, de manera que complementava la visita a la planta dedicada a l’oli del Museu Arqueològic d’Almedinilla. Per alguna cosa era al centre d’una de les àrees més importants d’explotació de l’olivar en el Món.

El Molino Viejo s’ubica en un edifici molt particular de la ciutat de Cabra, ja que es tracta d’un edifici modernista de l’arquitecte català Pau Monguió inaugurat l’any 1913.

Antecedents històrics

Vers 1900 Fernando Pallarés, propietari de l’empresa “Fernando Pallarés” de Tortosa (Tarragona) va iniciar les seves activitats relacionades amb l’oli a Cabra (Còrdova). El 1904 es va fundar la societat “Fernando Pallarés e Hijos” també a Tortosa. Un dels fills, Luis Pallarés Delsors, establia el seu domicili a Cabra per dirigir des d’allí la sucursal dedicada a “tota classe d’aliments, begudes i condiments”. A partir de 1916 s’estableix la societat “Pallarés Hermanos” amb seu social a Cabra.

La casa Pallarés va aconseguir comptar amb set fàbriques d’oli, la més important va ser la fàbrica oleícola “San Antonio” en el Vado del Moro, a Cabra.

Edifici modernista de Bodegas Cordobesas, S.A.

El vi va ser una altra de les activitats, i per a això es va constituir l’empresa ” Bodegas Cordobesas, S.A.”, per a la qual es construeix el celler de Cabra en els terrenys del Vado del Moro, al costat de la fàbrica d’oli.

Encara que a nivell documental no hi ha constància de qui va ser l’arquitecte, els autors del llibre “El celler modernista de Pallarés a Cabra: 1913-2013“, A. Moreno i Y. López, arriben a la conclusió que l’arquitecte va haver de ser Pau Monguió i Segura, tant per raons de vinculació amb la família Pallarés, per a la qual va construir diverses edificacions a Tortosa, com per l’estil arquitectònic i les similituds amb altres de les seves obres.

Cal assenyalar que l’arquitecte Pau Montguió és sobretot conegut pels seus edificis modernistes a la ciutat de Terol. Pot consultar-se el Post: Un dia a Terol.

L’edifici de les Bodegas Cordobesas, construït el 1913, està format per dues naus rectangulars adossades idèntiques, adjacent a la de San Antonio d’olis. Segons els autors citats, el celler Pallarés de Cabra és un edifici amb una barreja de diversos estils com són el neoclassicisme, historicisme i, sobretot modernisme, que predomina clarament sobre els altres.

El 1940 es va adossar un edifici al seu costat de la dreta, com a oficina, habitatge i magatzem d’olis. A la planta baixa d’aquesta edificació és on s’allotja el Museu.

Les Bodegas Cordobesas van mantenir la seva activitat fins a 1940. A partir d’aquest moment l’edifici es va reconvertir en fàbrica d’oli, sense que es veiés modificada la seva estructura.

Per la seva banda, l’empresa Pallarés Hermanos va finalitzar la seva activitat el 1976.

La família Cobo Àvila compro part dels actius, entre ells els edificis, reactivant la producció d’oli i, l’any 2000 van inaugurar el Museu “El Molino Viejo” dedicat a l’oli i l’espart.

En commemoració dels 100 anys de l’edifici modernista es va editar el 2013 el llibre ja citat “La bodega modernista de Pallarés en Cabra: 1913-2013”,que pot adquirir-se al propi Museu.

El Molino Viejo, Museu de l'oli i de l'espart

Com he dit, l’any 2000 els edificis del celler es van reconvertir en Museu, sota el patrocini dels germans Cobo Àvila.

Abans de res, vull agrair a Joan Cobo, que exerceix la direcció del centre, l’extens temps que em va dedicar per mostrar-me i explicar-me les particularitats del Museu i de l’edifici.

El conjunt museístic està format per quatre sales.

Sala 1. Recepció i cultura de l'oli

A la primera sala d’entrada, al costat de la recepció, es mostren panells explicatius referits a la cultura de l’oli d’oliva a la conca mediterrània. També és lloc de venda de l’oli de producció pròpia.

Museo El Molino Viejo, Cabra

Sala 2. Sala de les llaunes

L’empresa Pallarés, a més de la producció de vi i oli, es dedicava al disseny i fabricació d’envasos de llauna per a altres empreses.

S’ha conservat una col·lecció dels envasos realitzats, així com de fotolits en pedra, que s’exposen a les seves vitrines.

Fotolits en pedra.

Sala 3. Sala de les màquines

Aquesta tercera sala, dedicada a màquines per a la producció d’oli, també inclou un espai a la fabricació d’objectes amb espart.

El gruix fonamental del contingut es dirigeix a presentar diferents tipus de màquines i elements complementaris que al llarg de la història s’han utilitzat per a l’obtenció de l’oli.

Molins de triturat de l’oliva, premses per a l’extracció de l’oli, recipients d’emmagatzematge i eines i útils diversos de la indústria de l’oli d’oliva componen el fons d’aquesta sala.

Més enllà dels molins manuals de tipus casolà, el que podríem anomenar molins “industrials” van evolucionar des de la tracció animal a la mecànica.

Es pot veure un molí de sang, o de tir animal, amb rules troncocòniques de pedra calcària, per la mòlta de l’oliva. Està disposat de manera que s’aprecia la forma d’actuació, amb la figura d’un ruquet que mostra el procés de tracció del conjunt.

Un altre model de premsa de molí de pedres cilíndriques verticals, en aquest cas mogudes mecànicament.

Pel que fa a les premses d’extracció de l’oli, és interessant la reproducció d’una premsa grecoromana de falques.

La peça fonamental del museu, que presideix la sala, és una premsa de biga i quintar de finals del segle XVII.

La mecanització va incorporar nous tipus de premsa, especialment la premsa hidràulica per a oli d’oliva. Però continuaven usant-se les senalles d’espart.

L’emmagatzematge s’ha d’adaptar a les diferents fases del procés.

Al terra del Museu es poden observar unes tapadores sota les quals hi ha els trulls, que són dipòsits subterranis de 3.5 metres de profunditat i una capacitat d’uns 20.000 kg. El sistema ja era utilitzat pels romans per guardar l’oli.

Els àrabs estenen l’ús de les tines. Aquestes que es presenten al Museu van ser construïdes al segle XIX. Estan esmaltades per dins per facilitar la seva neteja.

Completa aquesta sala la màquina fotogràfica per a la realització de fotolits destinats a il·lustrar les llaunes d’oli.

Sala 4. Celler modernista

S’accedeix a una gran sala que va ser una de les naus de Bodegas Cordobesas, construït, com he esmentat abans, el 1913 sota estil arquitectònic bàsicament modernista seguint la tendència que s’aplicava per aquelles èpoques a Catalunya. Recordem que els amos procedien de la província de Tarragona i que li van encarregar a l’arquitecte Pau Montguió, que treballava per a ells. 

Es tracta d’un espai diàfan que actualment es destina a acollir esdeveniments i celebracions organitzades per particulars.

En els finestrals d’un dels frontals s’han col·locat vidrieres commemoratives del centenari reproduint l’estil modernista.

El destí actual d’aquesta sala es destina a la celebració d’esdeveniments, com el de la imatge.

La cultura de l'espart

Un aspecte complementari al de l’oli present al Museu el constitueix la presència de la cultura de l’espart, tant en la presentació dels elements per a la seva manipulació, com en una col·lecció de grans peces úniques de tapissos d’espart ubicats a la sala 4 i annexos .

La raó d’aquesta presència és fàcil d’explicar, ja que tots ells van ser realitzats per Felipe Cobo Montes, pare dels actuals propietaris del Museu.

En ells es reflecteixen escuts de relacionades amb Cabra i els escuts de les vuit capitals de les províncies andaluses, a més d’altres tipus de tapissos, estris i arreus.

A la Sala 3 es mostren totes les eines que utilitzava, així com diferents realitzacions d’aplicació de l’espart, com cabassos, sàrries per carregar animals, trunyelles per al formatge o les senalles utilitzades en les premses per a l’obtenció de l’oli.

Imatges de Felip Cobo Montes treballant l'espart

A la nau modernista pengen gran nombre de tapissos diversos de grans dimensions.

A l’escala d’accés al pati de l’edifici s’exposen els escuts de les set capitals de província andaluses.

Pel que es veu, es em va passar per alt fotografiar l’escut de Huelva.

Patis de la fàbrica

A l’espai exterior s’exposen pedres de molins i objectes relacionada amb l’agricultura.

Fi de la visita

Estar en els confins de Còrdova, Jaén i Granada i no endinsar-me en la cultura de l’oli hagués estat imperdonable.

El reconegut interès i importància del museu “El Molino Viejo” de Cabra va justificar un desplaçament específic per visitar-lo.

A més, vaig tenir el plaer complementari que Juan Cobos, propietari amb el seu germà, i director del Museu, m’ho mostrés personalment, completant-lo amb anècdotes i vivències, i allargant la conversa més enllà de l’oli a altres temes de mutu interès.

Així vaig tenir coneixement del llibre que s’havia publicat amb motiu del centenari de l’edifici, del qual he parlat, i poder adquirir el seu excel·lent oli.

És recomanable la visualització a Internet del vídeo que el programa “A fondo” de la televisió andalusa va dedicar al Museu.

Bases d’informació

Bibliografía

A. Moreno e Y. López (2013), La bodega modernista de Pallarés en Cabra: 1913-2013, Diputación de Córdoba

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.