As Garzas (A Coruña) compleix absolutament l’ideal d’un turista tranquil: bon menjar, ben estar i un entorn fabulós, mirant-li la cara a l’Oceà Atlàntic des dels seus finestrals. La Costa da Morte serà l’àmbit de les nostres correries pel territori, podent escapar-nos a Santiago o A Coruña.
As Garzas. Costa da Morte
As Garzas. Costa da Morte
Porto Barizo. 15113, Barizo, Malpica de Bergantiños, A Coruña.
Telèfon: +34 981 721 765; Fax: +34 981 720 605.
Coordenades GPS Latitud: 43º 19′ 12.993564” Nort, Longitud: 8º 52′ 18.646284” Oest.
Email: info@asgarzas.com – www.asgarzas.com
Última estancia: 2015
Índice
Restaurant-Allotjament As Garzas
Restaurant-Allotjament As Garzas
Començo aquest recorregut per un lloc per a mi excepcional.
Era l’any 2013, estava mirant una revista d’aquelles que a les darreres pàgines plantegen llocs per fer una escapada. Proposaven que “donessis un passeig per els sis refugis més màgics del Nord d’Espanya”. Tots tenien molt bona pinta. Però un d’ells em va captivar. Informava que només tenia quatre habitacions i que “el seu restaurant dirigit per Fernando i Mari mereix per ell mateix la escapada”. El preu que proposava era de 73 € l’habitació doble amb esmorzar.
Dit i fet. Cap a As Garzas.
Si ho hagés sabut tot, potser m’hauria espantat i no hi hauria anat. ¡El que m’hagués perdut!
Què no sabia i em podia espantar?: Aquell restaurant “que mereixia per ell mateix una escapada” era, i és (2018), un 1 estrella Michelin de Galicia i el cuiner Fernando Agrasar.
Podríem dir que quan parlo de que el primer plaer és no voler perdre’t un àpat ho vaig aprendre aquí. L’esmorzar esplèndid –amb croissants d’autor-. El dinar a la carta –no tenia menú- i el sopar decidit amb en Fernando sota propostes casolanes, ja que els dies feiners el restaurant estava tancat a les nits i en Fernando cuinava per als hostes, ni que siguin només dues persones. I el sopar s’allargava per que en Fernando te una bona conversa i li agrada parlar amb els clients. El preu final: Si menges varis dies i fas la mitjana amb el sopar, tenint en compte que el vi pot durar més d’un àpat segons la teva capacitat per veure, surt un preu mitja molt raonable per la qualitat del que reps.
I el lloc!. Una edificació actual amb caràcter, quasi isolada en un final de camí enfront de l’Atlàntic a la Costa da Morte. No es pot demanar res més per a un turisme tranquil. Des del menjador o des de les habitacions tens l’Oceà al teu davant a primera línia.
La primera experiència va ser tan bona que hi he tornat dues vegades més. I m’agradaria repetir. És el dilema d’haver de triar, del que parlava a la presentació del Blog, entre llocs nous i llocs coneguts que t’atrapen.
El territori: La Costa da Morte i província de A Coruña
La destinació a As Garzas tenia l’al·licient de trobar-se en un territori molt singular i ple interès com és la Costa da Morte. Al temps que la Costa da Morte pertany a una província -A Coruña- amb molts al·licients turístics on poder triar per gaudir del territori durant l’estada. A l’abast disposem d’una costa excepcional, un territori rural molt particular, nuclis urbans moderns, com la ciutat de A Coruña, o d’història excepcional, com Santiago de Compostela. No es pot demanar més.
La història, la morfologia del territori i les condicions del medi físic fan què Galícia tingui particularitats pròpies dins Espanya. Una llengua pròpia, una estructura social rural de minifundisme agrari però també en l’explotació dels recursos marins. Al minifundisme agrari l’acompanya un poblament dispers. Nuclis concentrats poc potents així com un seguit de petits ports pesquers per explotar la pesca de baixura i l’extracció de marisc (percebes, cloïsses o navalles) de les roques costaneres i de les platges.
Cal insistir que la forma de l’assentament de la població al territori a Galícia pren formes particulars. L’estructura de propietat minifundista i una forta tradició religiosa catòlica ha donat una forma de poblament molt dispers organitzat sobre la base de les parròquies. Aquestes particularitats es manifesten en una organització administrativa territorial amb certes particularitats. Dins el model administrativa espanyol actual Galicia -què es considera una nacionalitat segons defineix del seu Estatut d’Autonomia-, està formada per 4 províncies (històricament havien estat 7 províncies), 53 comarques, dividides en 313 concellos (municipis) que articulen 3.778 parròquies, que era la forma territorial tradicional equivalent al municipi, ara sense funció administrativa.
Analitzar com a exemple l’estructura del municipi de Malpica de Bergantiños, on es localitza As Garzas ens mostrarà amb claredat la forma particular de l’assentament de la població de Galicia.
Concello de Malpica de Bergantiños
| Concello: 61,22 km2 Parròquies 8 | Nucli concello (Malpica) | Nuclis resta parròquies | Altres nuclis | Disseminats | Total |
| Nuclis d’assentament | 1 | 7 | 27 | ||
| Població habitants | 1.884 | 1.521 | 1.844 | 269 | 5.518 |
| % Distribució de la població | 34,1 | 27,6 | 33,4 | 4,9 | 100 |
| Mitja de població per nucli | 217 | 68 |
Font: INE, Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional a 1 de enero de 2017
Malpica és el centre del concello (municipi) que concentra el 34,1% de la població (1.884 hab. el 2017). El conjunt està constituït per 8 parròquies. Els nuclis de les altres 7 parròquies tenen una dimensió mitja de 217 habitants que representa el 27,6% de la població total. A més es troben 27 altres nuclis d’una mitjana de 68 hab. que aglutinen el 34,4% del total. Per últim cal afegir-hi un 4,9% dels habitants del municipi que resideixen en casals disseminats.
Al marge de la capital del consello -la parròquia de Sant Xulián (Malpica de Bergantiños)-, el centre parroquial és Bruño amb 517 habitants, tots concentrats en el nucli, especialitzat en la producció de ceràmica tradicional. Mentre que el més petit és la parròquia de S. Cristobo (Cerqueda) amb 53 habitants sobre 495 habitants dispersos, sent la parròquia més disseminada.
El resultat es un paisatge en que en general es veuen cases per tot arreu, siguin de petits nuclis o de casals aïllats.
La Costa da Morte
La Costa da Morte és un litoral dur i difícil i un territori aparentment amable però, en les seves condicions físiques, també dur i difícil a més d’estar en “un racó del món” en relació a la Península enclaustrada rere el Montes de León. Aquesta duresa i dificultat, i la condició de finis terrae ha donat peu, des de l’antiguitat celta fins al present, a la floració de múltiples llegendes, mitologies, tradicions i literatura molt diversa i àmplia. No oblidem que estem en terra de meigas (bruixes que fan el mal amb un pacte amb el diable).
Si per al turisme actual el que es busca sobretot és el paisatge, las condicions mediambientals que facin agradable l’estada, la història i l’arquitectura, i la qualitat residencial, la Costa da Morte i el seu entorn les ofereix totes en escreix.
Més que no pas estendre’m en presentar aquest territori, penso que pot ser més útil per a un futur visitant oferir una sèrie d’enllaços a Internet que li permetin endinsar-se amb més propietat i informació en alguns dels aspectes més rellevant del territori a visitar, però sense tenir cap pretensió d’exhaustivitat. Cada visitant pot bussejar a Internet i trobar centenars de referències de cada tema i construir-se la seva pròpia guia de referències, no faltaria més.
Turisme i Rutes
App sobre la Costa da Morte
Entrada sobre la Costa da Morte a Wikipedia.
Què fer a la Costa da Morte segons escapada rural.
Tota la Costa en cotxe a motorpasión.
Llocs a visitar i museus segons La Voz de Galicia.
Llocs més excel·lents a finisterrae.
Rutes a la Costa da Morte a wikiloc i finisterrae.
Ruta dels fars a finisterrae.
Tres rutes proposades per turismo Galicia.
Vídeos
El Mundo más allá del Fin del Mundo. Costa da Morte (durada 52’41’’)
Costa da Morte (Galicia) (durada 35’54’’)
O Camiño dos Faros (Costa da Morte – Galicia) (durada 4’42’’)
Aproximacions històrico-mítiques-literàries
Repàs a la visió mític-literària de la Costa da Morte: Manuel Cousillas Rodríguez: Enclaves mítico-literarios en la COSTA DA MORTE
Per als interessats en mites i llegendes: Manuel Cousillas Rodríguez: Rasgos célticos en la mitología y en el folclore de la Costa da Morte
Repàs històric a la llegenda negra sobre la Costa da Morte: Jesús Ángel Sánchez García: La leyenda de la Costa de la Muerte. Naufragios y faros como desencadenantes para la activación de un patrimonio marítimo
Aproximació sumaria sobre As Meigas: I. Somoza Sampaio:Galicia, terra de meigas
Meigas i turisme cultural: Guadalupe Jiménez-Esquinas: Las meigas: la transformación de un estigma en recurso patrimonial
Mary Gutierrez, La Leyenda de la Costa da Morte (7’17’’), Video.
Cuina gallega
Presentació molt exhaustiva de productes del país y receptes tradicionals i innovadores de la cuina gallega a turismo Galicia.
Les estrellas Michelin a Galicia.
Propostes de sortides
Tranquil·litat no vol dir avorriment o inactivitat.
Si el temps acompanya, en 3/4 dies es poden fer dues o tres sortides de mitja jornada i una de jornada completa. Així pots fer 2/3 dinars i 3/4 sopars a As Garzas. A les mitges jornades lliures, després de fer una bona migdiada si són a la tarda, es pot anar a passejar per algun lloc de l’entorn o pel poble més proper, en aquest cas Malpica de Bergantiños.
Passejades per l’entorn
Barizo a peu
Al matí abans d’esmorzar, abans de sopar, o en qualsevol altre moment, pot ser bo per fer una bona passejada a l’entorn de As Garzas: Anar fins a la platja, fins al port de Barizo o moure’s pels carrers de l’aquesta parròquia.
Veure rutes a i des de Barizo a wikiloc.
Malpica de Bergantiños
Enllaç amb el post: SORTIDA A MALPICA DE BERGANTIÑOS
A 10 minuts en cotxe hi ha l’opció d’arribar-se a Malpica de Bergantiños.
Per aparcar podem triar quedar-nos al carrer d’entrada -rua Emilio González López- abans d’arribar al centre-, o bé baixar al port on hi ha un ampli aparcament.
La visita al port és obligada. El port pesquer és ple d’activitat i a la tarda, a partir de les 17h, es pot assistir a la subhasta a l’estil tradicional i sobre les 19h a la del percebe en un espai adjunt. Des del port és espectacular la vista de tot l’entorn de cases encavalcades que formen una imatge exclusiva de paisatge humanitzat.
Desprès de visitar el Port es pot passar a l’altre costat de l’istme. Travessem per carrerons d’aquest poble mariner i, arribant al costat nord, podrem gaudir de l‘extensa platja.
Posta de sol sobre l’Atlàntic des de l’Ermita de Santo Adrián
En el recorregut entre As Garzas i Malpica és aconsellable pujar a l’Ermita de San Adrián, des d’on es podran observar les tres illes Sisarga. Si a tocar de l’ermita seguim pel camí de l’esquerra (per l’Estrada da Vixia) arribarem a una torre de radars. En aquest indret a l’hora de la posta de sol podreu viure un espectacle que per a mi va ser inoblidable.
En aquest punt l’orientació és oest. La visió de la posta del Sol permet veure com aquest desapareix a l’horitzó del mar. Pots viure l’experiència d’imaginar el que podien sentir els que en èpoques pretèrites arribaven fins aquesta zona que consideraven com el finisterre. Per a qui no sabia que la Terra és esfèrica i que gira sobre si mateixa dia a dia, la imatge de la caiguda del sol darrere la línia de l’horitzó, i que tot seguit s’estén la foscor per tot arreu, et permet d’imaginar que devia ser un fet absolutament enigmàtic. Al costat de viure la sensació de que et trobes en el fi de la Terra però, també, que el Sol s’enfonsa en la fi del Món. Només hi ha mar, i en al llunyania, més enllà del mar, el Sol es precipita en el buit. Entens que poguessin pensar que la Terra era plana i que més enllà de l’horitzó existia un buit indesxifrable.
En un altre sentit, per a un peninsular que ve de la mediterrània com jo, la posta de sol sobre el mar em va portar vers altres sensacions i reflexions. Per als qui la primera relació entre el Sol y el mar és d’aparició i enlairament des de l’horitzó, la seva sortida diària te un significat de naixement, de vida, de claror, de dia. De manera contraposada, la posta de sol provoca un fort contrast quant per l’occident atlàntic el contacte del Sol i del mar és de descens, de declivi, d’entrada en la foscor, de nit i d’imatge de mort. Aquest contrast et permet preveure que els caràcters dels pobles que viuen aquesta sensació oposada han de tenir quelcom de diferent en el seu caràcter, com diferent és la seva relació amb la natura.
Sortides de mitja jornada per les comarques de la Costa da Morte
Després d’esmorzar, tranquil·lament, es pot destinar al matí a fer una sortida que ens permeti tornar a dinar al restaurant. Proposaré tres sortides de mitja jornada. Dues de visita a la costa i un altre d’interior.
Punta Roncudo, Corme I Laxe
En aquest recorregut, amb un total de 67 km i un temps total de viatge de 1,30 h (segons Google Maps), proposo fer dues parades.
Punta Roncudo (Far de Roncudo)
Enllaç amb el post: SORTIDA A PUNTA RONCUDO
As Garzas a Punta Roncudo (Far de Roncudo) (A a B) (19 km; 25 min): L’objectiu és arribar al Far de Punta Roncudo. Es tracta d’un dels punts emblemàtics de la Costa da Morte, en el que són un símbol les creus situades a les roques en record dels morts en aquest perillós indret. A la punta s’erigeix el far del mateix nom. Mirant en direcció nord s’admira un perfil típic d’aquesta costa. En direcció sud tindrem la visió d’una ria, la ria de Corme i Laxe. A l’altra banda de la ria distingirem el poble de Laxe.
Punta de Roncudo a Laxe (B a C) (24 km, 30 min): Després de la passejada retornarem pel port de Corme, i pot ser l’ocasió de detenir-nos ‘hi una estona. Ens dirigirem a Ponteceso, situat la desembocadura del riu Anllóns a la ria de Corme i Laxe. Des d’aquí, seguint més o menys la costa, arribarem a Laxe.
Laxe
Enllaç amb el post: SORTIDA A LAXE
Al arribar trobarem una magnifica platja de dunes i el port de pesca de litoral.
Al voltant del port i la platja s’articula la vida i l’activitat econòmica de Laxe.
L’Església Parroquial de Santa Maria da Atalaia de Laxe, d’estil gòtic, es troba en un lloc privilegiat, històricament com a talaia de defensa del port.
Desprès de passejar tranquil·lament per la platja, el port i el poble iniciem el retorn relaxadament per dinar a As Garzas.
Laxe a As Garzas (C a D) (23 km, 30 min): En aquest recorregut es pot anar parant a ran de carretera a diversos indrets que ens cridin l’atenció, sigui per la seva arquitectura o pel paisatge. Podrem observar el poblament dispers i els petits nuclis habitats que es disseminen per tot el territori i deturar-nos en algun d’ells per observar la seva construcció i estructura.
També apreciarem l’estructura agrària minifundista i la vegetació, amb innumerables zones d’eucaliptus per a la producció de cel·lulosa, activitat sotmesa a un fort debat entre el seu paper com a activitat econòmica, la seva problemàtica ecològica de degradació del sòl i la relació que pot tenir en l’expansió dels incendis que sovintegen a Galicia.
Fisterra i Muxía
Recorregut total de 152 km, 2,35h, amb dues parades.
Fisterra (Far de Fisterra)
Enllaç amb el post: SORTIDA AL FAR DE FISTERRA
As Garzas a Fisterra (A a B) (67 km, 1h): La segona proposta ens portarà al mític cap de Fisterra. Ens dirigirem directament fins al far de Fisterra, que constitueix l’objectiu principal d’aquesta sortida, on volem arribar a la “fi del món conegut” durant molts segles, al finis terrae i comencament del Mare Tenebrosum dels romans.
Desprès de la immersió en la magnitud d’aquest paisatge i de la seva significació històrica durant mil·lennis, reprendrem el nostre recorregut d’avui.
Detenir-se al poble de Fisterra és una opció si es disposa de temps.
Volem fer un retorn que sigui més mariner, el que ens portarà a Muxía, al centre de la Costa da Morte.
Muxía
Enllaç amb el post: SORTIDA A MUXÍA
Fisterra a Muxía (B a C) (29 km, 35 min): Un cop decidit finalitzar l’estada a Fisterra ens dirigim a la costa central, i concretament a Muxía, per visitar al Cap de Touriñán el Santuario da Virxe da Barca i passejar pel Passeig marítim i pel poble.
Muxía a As Garzas (C a D) (56 km, 1 h): Restarem en aquest indret, i al poble de Muxía, fins el moment en que ens quedi aproximadament una hora per arribar a temps a l’hora de dinar.
Ecomuseo Forno do Forte (Buño), (compra de ceràmica), Paratge Muiños de Verdes
Aquest recorregut no és gaire llarg, amb un total de 40 km i un temps total de viatge de 1,05 h (segons Google Maps) i dues parades.
Ecomuseo Forno do Forte (Buño)
Enllaç amb el post: SORTIDA AL ECOMUSEO FORNO DO FORTE
As Garzas a Ecomuseo Forno do Forte (Buño) (A a B), (compra de ceràmica) (14 km, 20 min): Aquesta jornada en mourem pel territori interior de la Costa da Morte. Ens permetrà conèixer una de les formes d’activitat econòmica del territori centrada en la producció de ceràmica artesanal i gaudir d’un paratge esplèndid on s’aprofitava l’energia cinètica de l’aigua en l’assentament de molins de mòlta.
Buño es el nucli de la parròquia de San Estebo del consello de Malpica. El 2017 estaven censats 517 habitants, segons les estadístiques tots concentrats. Sobre el territori observarem que la concentració no és compacte, sinó que s’estén en forma d’estrella seguint els camins que porten al centre de Buño. Aquesta imatge de distribució del poblament és la que es va repetint per tot el territori, alternada amb nuclis més petits i casals totalment disseminats.
La proposta concreta, a més de passejar una estona pel poble, i poder-hi comprar ceràmica popular si se’n tenen ganes, és la de visitar el Ecomuseo Forno do Forte (és aconsellable aparcar a la rua Santa Catalina, a pocs metres del museu).
A més d’ensenyar l’ambient de treball dels terrissaires, el Ecomuseo Forno do Forte mostra les condicions d’habitatge de les famílies, així com una mostra d’eines i utensilis de l’activitat agrària que també desenvolupaven les famílies.
Muiños de Verdes
Enllaç amb el post: SORTIDA A MUIÑOS DE VERDES
Buño a Muiños de Verdes (B a C) (7 km, 15 min): El que ens espera a la propera parada es gaudir d’un paisatge natural impressionant a Muiños de Verdes. En gallec, muiño significa molí. Vol dir que a més de la meravella de la natura en la que ens inserirem, estarem en un territori que havia desenvolupar un paper productiu com a assentament de molins de gra (de blat i blat demoro), aprofitant l’energia de l’aigua del riu Anllóns.
El lloc està ben condicionat per passejar i restar-hi allà una bona estona gaudint del moviment i dels sons de l’aigua, d’una vegetació de ribera (verns, freixes, salzes i roures una bona varietat de falgueres i altres plantes pròpies de les vores d’aquets rius). Si se’n tenen ganes i temps és fàcil fer senderisme per aquesta zona, on si troben fins a 30 molins.
El Paratge de Muiños de Verdes al riu Anllóns. Entre la vegetació es poden observar alguns dels 30 molins (muiños) del lloc.
Muiños de Verdes a As Garzas (C a D) (19 km, 30 min): Amb la visió al cap d’aquest paisatge espectacular, retornarem directament a As Garza per gaudir d’un esplèndid dinar.
Sortides de jornada completa: Santiago de Compostela i A Coruña
Si ens ve de gust, podem aprofitar un dia sencer per fer una escapada a llocs que és mereixen que els hi dediquen un temps d’estança. En proposo dos: Santiago de Compostela i la ciutat de A Coruña.
Santiago de Compostela
As Garzas a Santiago de Compostela (70 km, 1,20h el trajecte. Total de la jornada 140 km, 2,40 h): Santiago de Compostela ve val com a mínim 1 dia i fer uns quant quilòmetres. Si no és coneix prèviament, anar a Galicia, restar-hi un dies, i no visitar Santiago seria quasi com un pecat. Actualment Santiago és la capital de la Comunitat Autònoma de Galicia, amb 96.456 habitants (2017)
El trajectes és còmode de fer, per bones carreteres. Ens podem dirigir directament al centre històric i aparcar a algun dels pàrquings disponibles.
Un cop ens endinsem a la part vella de la ciutat, declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO el 1985, copsarem ràpidament l’ambient d’aquest conjunt urbà, en el que es barrejan nadius, turistes i pelegrins.
Un cop dins del nucli podem començar per la visita a la Plaza do Obradoiro, centre d’activitats de la ciutat. Podrem observar com arriben els pelegrins a la plaça, i la facilitat amb que s’estiren a terra mols d’ells com a mostra del final d’un esforç que ha valgut la pena. Pelegrins a peu i, cada vegada més pelegrins de bicicleta, formen un conjunt d’indumentàries característiques i multicolors.
La plaça esta delimitada per quatre edificis, un per costat. Presidint-la i dominant-la, la Façana de la Catedral donant protecció al seu interior al Pórtico de la Gloria. A l’esquerra l’Hospital Real de Santiago (actualment Parador Nacional Hostal de los Reyes Católicos), edifici d’estil plateresc construït per ordre dels Reis Catòlics per servei dels pelegrins. A l’esquena, enfront de la Catedral, el Pazo de Raxoi (actualment seu de la Xunta de Galicia i de l’Ajuntament) del segle XVIII i estil neoclàssic, construït per servir de seminari, residencia de los nens del cor de la catedral i presó. A la dreta el Colegio de San Xerome (actual seu del rectorat de la universitat), edifici renaixentista del segle XVI per acollir estudiants pobres.
La Catedral es va iniciar el 1075 en estil romànic segons el model arquitectònic de l’època, que és manté a la planta de la catedral. El Pórtico de la Gloria és una de les parts romàniques. Al llarg del segles s’hi han anat incorporant elements gòtics, una escala d’estil renaixentista i la façana barroca iniciada el 1738 (i acabada el 1950) que és la que s’observa actualment des de la plaça, construïda per protegir el pòrtic romànic de la seva degradació derivad de les inclemència del temps.
Si ens desplacem pel carrer de la dreta de la Catedral (rúa de Fonseca) arribarem a la Praza das Platerías, on està situada la porta d’entrada habitual al temple. A continuació ve la Praza da Quintana on està localitzada la Puerta del Perdón, un accés que només està obert durant els Anys Sants.
El grandiós interior d’estil romànic permet esmerçar-hi el temps que vulguem.
L’objectiu del pelegrins es visitar el sepulcre. Situat sota l’altar major, si accedeix per un lateral de l’absis. Una petita porta dona hi dona accés per unes escales que descendeixen al lloc on hi ha el sepulcre.
En moments molt particulars del calendari litúrgic de la Catedral es pot assistir al balanceig del botafumeiro (“Encenser” en gallec) que és un dels símbols més famosos i populars de la Catedral de Santiago de Compostel·la. El pot veure suspès sobre el Altar Mayor, d’estil barroc. És un encenser de grans dimensions que es mou des de la cúpula central de la Catedral, d’on penja, cap a les naus laterals, empres per les estirades rítmiques d’un grup d’homes des de terra.
A tenir en compte també el Claustre gòtic-renaixentista de la catedral, on hi ha ubicat el Museo catedralicio.
Si a l’arribada hem avançat ràpidament pels carrers històrics de Santiago, ara serà el moment de gaudir de la Rúa do Vilar, de la Rúa Nova, i dels carrerons que les creuen, plens de botigues, bars i restaurants. I de persones.
Si el dia és de pluja, veurem la utilitat dels porxos que ocupen aquests carrers. No fa falta que plogui per gaudir-ne de la seva bellesa.
Com és imaginable, Internet ofereix moltes entrades sobre Santiago de Compostel·la. Alguns exemples els tenim en: Wikipedia; Santiago turismo i escapada rural.
Sobre la Catedral de Santiago poden consultar-se: wikipedia i vivir Galicia turismo.
Un context històric de què representaven les peregrinacions a Santiago de Compostel·la i a Fisterra pot llegir-se a: Alfredo López Serrano: Peregrinaciones y catedrales. El sueño europeo de la mano del arte románico y gótico.
Rutes a i des de Santiago a wikiloc.
A Coruña
As Garzas a A Coruña ciutat (60 km, 2 h el trajecte. Total de la jornada 120 km, 2 h): És la ciutat més important de Galicia, amb 244.099 habitants (2017)
Arribant a la ciutat la zona d’aparcament triada va ser a la Maestranza. Des d’aquest lloc és còmode acostar-se al Passeig Marítim de La Coruña que, segons diuen, va ser fins a l’any 2014 el passeig marítim més llarg de Europa, amb quasi 16 km de recorregut envoltant la ciutat. Prenent el sentit cap a la dreta veurem des de la part de mar el llarg Dique de Abrigo, en mig del qual s’ha construït un espectacular edifici com a torre de control marítim.
Entrant ja al port esportiu es troba el Castillo de San Antón (Museu Arqueològic) -fortalesa defensiva marítima iniciada la construcció al segle XVI- i, tot seguit, restes de les antigues muralles de la ciutat. Continuant pel Passeig obtindrem unes magnífiques perspectives de les construccions de la façana marítima al llarg de la Avenida Marina, amb els característics finestrals de vidres quadrats petits.
Podem passejar per l’avinguda o endinsar-nos ver la Praza de María Pita (heroïna i guanyadora de la resistència de la ciutat a l’assetjament del britànic Sir Francis Drake l’any 1589), on es troba el Palacio Municipal (ajuntament), edifici modernista construït entre els anys 1.908 i 1.912, ocupant el front nord de la Plaza. La plaça, de mitjans segle XIX, de forma quadrangular tancada per tres costats. El quart, com element autònom, sense acabar de tancar el quadrat, si va disposar l’ajuntament d’una forma urbanística que a mi em va donar la impressió de molt teatral.
Els voltants configuren la ciutat vella, especialment al costat est. A l’interior de la ciutat vella, a la Praza da Constitución podrem admirar l’església romànica de Santiago (SS. XII-XIII).
Aquesta es la zona de tapeo de A Coruña.
Quan ens hàgim cansat de caminar, desprès d’haver dinat, podem iniciar el retorn. Un cop recollit el cotxe, un recorregut a proposar és prendre el passeig marítim aquesta vegada cap a l’esquerra. Estem en una península i, seguint aquest sentit arribarem a l’extrem nord on, sobre un pujol d’uns 50 metres, apareixerà majestuosament la coneguda Torre de Hèrcules (declarada monument Patrimoni de la Humanitat en 2009). Es tracta del far romà més antic del món i l’únic que es conserva en servei. Construïda al segle I, en la època del Emperador Trajà, mentre que el revestiment exterior actual és del segle XVIII. Es pot visitar. En els seus voltants es troba el Parque Escultórico de La Torre de Hércules.
Iniciem el retorn definitiu a As Garzas. Continuant pel passeig marítim veurem la Ensenada do Orzan i l’amplia platja de Oza. Per als amants del futbol a continuació podran observar l’estadi de Riazor.
En menys d’una hora podem estar de retorn a l’habitació.
Més informació sobre A Coruña a: coruna.gal; turismocoruna i wikipedia.
Sobre la Torre de Hércules a la web de turismocoruna.
Rutes a y des de A Coruña a wikiloc.
Fi de la sortida: el retorn
En el camí de tornada s’ha convertit en norma sortir un moment de l’autopista a deturar-me a Pedrafita do Cebreiro, en el límit entre Galícia i Lleó. Aquesta aturada te com a funció anar a comprar productes de la terra de Galícia que no havíem fet encara.
Entrant al poble per la N-VI, al cap de munt hi ha un gran pàrquing. A la cantonada es troba la botiga O Forno do Cañoto, on es poden comprar pa i productes artesans de qualitat. A mi m’agrada comprar Quejo do Cebreiro, per fer amanides d’endívies, que trobo especialment simples i delicioses.
Ben proveïts de queviures per recordar, és el moment del retorn definitiu a casa, fent les parades oportunes per menjar i descansar, que ens queden encara més de 900 km per davant.
.jpg){kind=link}