L’Església de Santa Maria de Barberà (Barcelona) és una joia romànica en un entorn urbà. En ella es troba un dels pocs exemples de pintures murals in situ del romànic català.
Església de Santa Maria de Barberà del Vallès: La Romànica
Església de Santa Maria de Barberà del Vallès: La Romànica. Vallès Occidental. Barcelona
Ronda Santa Maria s/n 08210, Barberà del Vallès, Vallès Occidental, Barcelona
Telèfon: +34 93 711 2101
Coordenades: 41°31′37″N 2°07′36″E.
Església de Santa Maria de Barberà del Vallès
A Santa Maria de Barberà, en un entorn urbà i al marge dret del riu Ripoll, es troba situada aquesta església romànica del segle XI, molt ben conservada, amb la característica de que és una de les poques a Catalunya que conserva in situ els frescos romànics originals. Està catalogada com a Bé d’interès cultural (16 de setembre de 1997).
En la descripció següent seguirem bàsicament la informació continguda a la web de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Notícies històriques
El lloc de Barberà del Vallès és documentat des de l’any 986 i el castell des del 1005. El 1006, s’esmenten les esglésies de Barberà, una de les quals devia ser la que precedí l’actual església romànica de Santa Maria, que fou construïda la segona meitat del segle XI (el 1067 i el 1074 hi ha notícia de deixes per a l’obra de l’església) i consagrada sota l’episcopat de Sant Oleguer (1116-1137). El 1143 devia ser parròquia ja que n’era sufragània la del castell. El mateix any passà a jurisdicció de l’orde del Temple. Posteriorment, les notícies són escasses. L’any 1919, Mn. Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, i Mn. Josep M. Esteve, rector de Santa Maria, posaren a descobert les pintures que recobreixen els absis. Després de la Guerra Civil tant les pintures com l’església foren restaurades amb l’ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
L’any 2007 si va realitzar una intervenció arqueològica preventiva i es van detectar restes arqueològiques de diverses èpoques (possible romana, medieval, moderna i contemporània). En dos casos s’han detectat restes òssies que aparentment semblen d’època romana ja que s’hi van trobar teules que realitzen funció de coberta o cista, en tombes orientades d’est a oest, tot i que no s’hi localitzen materials que aportin una cronologia precisa. Pel que fa a les restes d’època medieval, s’han localitzat els fonaments de l’església, i les restes reaprofitades d’un opus signinum adherit com a material constructiu, fet que fa pensar que l’església podria estar emplaçada al damunt d’algun altre conjunt religiós anterior, d’època paleocristiana o visigòtica. La resta d’estructures pertanyen a diverses construccions abandonades entre finals del segle XIX i mitjans del XX, que s’adossaven a l’església
L’edifici
El edificio es una construcción románica de planta de cruz latina con una sola nave cubierta con bóveda de cañón ligeramente apuntada y tres ábsides orientados a levante cubiertos con bóveda de cuarto de esfera. Los muros son de sillares de piedra bicolores bien escuadrados y de un tamaño medio. Tienen como único elemento decorativo las bandas lombardas y los arcos ciegos al sector de la cabecera.
Sobre el braç nord del transsepte s’aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l’inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra. El cos superior té espitlleres a mitja alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal.
La porta d’accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original.
Pintures murals
Al seu interior es poden admirar una de les millors mostres de pintura mural del romànic català conservades in situ. Es van descobrir l’any 1919, darrera del retaule que cobria la totalitat de l’absis central i són atribuïdes al Mestre de Cardona.
A l’absis central hi ha Crist en Majestat dins la mandorla, rodejat del tetramorfos; al de l’esquerra trobem un cicle de la troballa i l’exaltació de la Santa Creu. A l’absis de la dreta s’hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals. És un dels pocs exemples on els tres absis conserven prou elements com per fer-nos una idea del que fou en època del romànic la iconografia de la capçalera d’un edifici religiós.
Absis de l’esquerra, de l’evangeli.
Absis central.
Absis de la dreta, de l’epístola.
Visita
El diumenges al matí si fa missa i una estona abans, a partir de les 11h acostuma a estar oberta per visitar-se. La resta de dies per visitar-la cal posar-se en contacte amb la parròquia, que ofereixen la possibilitat de fixar un dia i una hora concrets per tal d’obrir-ne les portes i poder gaudir de l’interior de l’església.
Bases d’informació
Web academic
Text d’interès per seguir el procés d’intervenció en la restauració amb fotografies interessants : Belén Onecha Pérez, Alicia Dotor Navarro, José Luis González Moreno-Navarro, Restauración de Santa Maria de Barberà del Vallès. Las cicatrices también son historias (text en castellà i anglès)
Als voltants. Església de Sant Pau de Riu-sec (Sabadell)
A uns 5 km es pot visitar una altre església romànica poc coneguda. Es tracta de l’església de Sant Pau de Riusec de Sabadell, situada a Sabadell Parc Empresarial.
Està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. Es d’estil romànic, i fou consagrada l’any 1054. Adossat i ha un gran edifici que correspon a la rectoria de 1798.
No és possible acostar-s`hi, però des de l’exterior de la tanca que l’envolta es visualitza perfectament en tot el seu perímetre.
Consultar a wikipedia.
