ÀLBUM DE FOTOS
Daroca (Saragossa), una veritable ciutat medieval amb una espectacular muralla, que conserva completament el seu urbanisme original, l’arquitectura tradicional i popular aragonesa, i que es manté viva i activa a totes les parts.
Daroca (Saragossa)
Comarca: Campo de Daroca. Província: Zaragoza. Com. Autònoma: Aragón
Coordenades: 41°06’53.3″N 1°24’50.2″O. Altitud: 782 msnm. Població: 1.899 habitants (2025)
Web: ayuntamiento
Oficina de Turisme C. Major, 44 (41°06’51.2″N 1°24’47.5″W)
Telf: 976 80 01 29
Conjunto Històric. Bé d’Interès Cultural (BIC)
Visita: 2025
Índex
Daroca. Campo de Daroca. Saragossa
Daroca és una ciutat situada al sud-oest de la província de Saragossa, encaixada en un eix d’erosió que talla la Serra de Santa Cruz als contraforts del Sistema Ibèric i a la riba del riu Jiloca.
L’erosió del torrent que travessa el turó, amb aigua només en moments de pluja, va formar una clotada amb un turó a cada costat: el de San Cristóbal (931 msnm) al costat nord i el de San Jorge (855 msnm) al costat sud.
El seu emplaçament en aquesta vall estreta entre vessants escarpats li confereix un caràcter monumental i estratègic, clau en la seva història com a plaça fronterera.
La seva història en una cruïlla estratègica de camins
Fundada com a assentament musulmà en època andalusina, van situar Daroca en una posició estratègica a l’encreuament de camins de Saragossa cap a Toledo i Guadalajara amb València.
Encara avui, si preguntem a *Google *maps pels recorreguts a peu – tal com es feien a l’Edat Mitjana- entre aquestes destinacions, els dos recorreguts passen i es creuen a Daroca.
Aquest punt estratègic ha servit històricament de pont natural entre la Meseta castellana, la vall de l’Ebre i el Llevant espanyol. Aquesta situació geogràfica, protegida per l’orografia, la va convertir durant segles en una plaça forta inexpugnable i en un encreuament de camins vital per al comerç i la guerra.
Cal tenir en compte que Daroca, fins a la creació de l’actual xarxa de carreteres (s. XIX) es trobava en un dels Camins Reials, concretament on uneix Castella per Molina d’Aragó, amb Barcelona a través de Saragossa, però va ser abandonat a causa de la climatologia més benigna de la variant de Calataiud.
Va ser conquerida per Alfons I el Batallador el 1120 concedint-li el seu propi fur, no conservat, segons es dedueix per la referència que consta al fur que es va concedir a la vila de Càseda el 1129 que va ser fet “com el fur de Daroca”. A partir de llavors, Daroca es va consolidar com un important bastió cristià a la frontera amb Al-Àndalus.
El títol de ciutat, el rep el 1366 per part del rei Pere IV d’Aragó per l’actuació de Daroca davant de les tropes castellanes de Pedro I de Castella (Guerres dels dos Peres), constituint un dels nuclis més influents del Regne d’Aragó.
Durant segles, Daroca va ser seu de corts, fires i activitats comercials, i va donar origen a la Comunidad de Aldeas de Daroca, una de les més extenses i organitzades de l’Aragó medieval.
La importància de Daroca es pot deduir del fet de ser una de les ciutats representades per Pier María Baldi en el viatge de Cosme de Médicis per Espanya i Portugal (1668-1669).
A l’esquerra del dibuix ja hi queda representat el túnel de la Mina que es va construir en època de Felip II per desviar les aigües del torrent que travessava la ciutat i que tants problemes causava en èpoques de pluges torrencials. Un túnel de 500 metres que desemboca sobre el riu Jiloca.
Amb anterioritat, ja el 1563, Anton Van de Vingaerde havia dibuixat Daroca amb tot el perfil de la seva muralla.
La muralla
Per garantir la protecció de les muralles sobre el caseriu assentat a la vessant nord i la vall, les muralles pugen per la carena de la clotada. A mitja alçada del costat de llevant, l’erosió va deixar un altiplà allargat que es va aprofitar per a l’assentament de l’alcassaba-castell Major.
La línia grana és una representació hipotètica dels límits de la ciutat musulmana.
Després de la conquesta cristiana, el nucli es va estendre a ambdós costats del torrent o rambla, per la qual cosa es va ampliar la muralla fins al cim del turó de San Jorge, seguint el mateix criteri de poliorcètica d’assentar-se sobre la carena de la clotada.
El resultat és un dels recintes emmurallats més espectaculars de la Península -a semblança dels de Albarracín, Molina de Aragón o Morella-, amb els seus més de 4 quilòmetres de muralla.
L’urbanisme medieval
El traçat urbà és plenament medieval, amb els carrers adaptats a les corbes de nivell i als torrents que baixen de les vessants.
En els recorreguts no s’observen grans diferències entre el traçat musulmà de la part nord i l’ampliació cristiana a la zona més planera seguint el curs de la rambla, que actualment defineix en el seu traçat ondulant el carrer Major.
El resultat són carrers estrets i més o menys trencats, amb el màxim aprofitament del reduït espai urbà que dona origen a una arquitectura amb cases en voladís des del primer pis, amples ràfecs de la teulada i cases pont.
A l’arquitectura perviuen importants mostres d’esglésies romàniques i residències palatines, i arquitectura mudèjar, gòtica i renaixentista, juntament amb una àmplia presència d’arquitectura tradicional i popular aragonesa.
El gran avantatge de Daroca és haver mantingut l’històric carrer Major com a eix central i comercial de la ciutat actual, evitant-se el buidatge que ha afectat altres nuclis històrics.
Àlbum de fotos de Daroca
Des de l’Hotel CienBalcones, al centre urbà, em permeto recórrer tranquil·lament aquesta interessant ciutat medieval que conserva tot el seu urbanisme intacte, però ple de vida a tots els racons.
Dividiré la presentació d’aquest Àlbum de Fotos, seguint cinc rutes.
La Ruta I dedicada a la muralla. La Ruta II seguint el mateix recorregut monumental que el proposat al plànol d’informació turística. La Ruta III ens portarà al castell Major i baixarà pel call fins a l’exterior de la porta Alta al túnel de La Mina. La Ruta IV partirà de l’exterior de la porta Baja, per endinsar-se pel barri de la Moreria i seguir pel carrer Major fins a la porta Alta. Finalment, la Ruta V parteix de la porta de l’Arrabal per seguir per la zona cristina que condueix a la part alta musulmana per arribar finalment a la plaça d’Espanya, punt d’inici dels nostres recorreguts.
Aquestes rutes tenen la funció d’organitzar la presentació de l’Àlbum de Fotos, però és igualment aconsellable deixar-se portar per passejades improvisades tenint en compte que el recorregut del carrer Major, entre les dues portes, és d’uns escassos 500 metres. La qual cosa significa que és una localitat “molt passejable”.
Ruta I: Rutes de la muralla
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Entrada per la Porta Alta. Costat de Llevant-Nord
Porta Alta (A) i Torre de los Huevos o de los Escolapios (41°06’51.2″N 1°24’35.6″O)
Torre de la Sisa (B)
Costat de llevant nord. Castell Major (C)
Costat nord
Torre de Jaque (D)
Castell o Torre de San Cristóbal (E)
Costat de ponent
Fins torrassa (F)
Porta de l’Arrabal (G)
Porta Baja (H)
Porta de València (I) i torre sense nom (J)
Costat sud. Turó de San Jorge
Restes del castell de San Jorge (dreta) (K) i torre del Palo (esquerra) (L)
Costat de llevant-Sud
Torre de la Espuela (M)
Torre de les Cinco Esquinas (N)
Torre de la Carretería (O)
Ruta II: Ruta monumental (Proposta de l’Oficina de Turisme)
Pl. España – pl. los Corporales – c. Tuyibies – pl. San Juan – c. Abderramán el Tuyibi – pl. San Miguel – c. El Justicia de Daroca – pl. Ildefonso Manuel Gil – pl. Santo Domingo – c. Ramón Berenguer IV – c. Mayor (dir. Porta Baja)
Plaça de España (1) (41°06’52.7″N 1°24’47.8″O)
Casa de los Soportales o Almudí (2) (41°06’52.9″N 1°24’49.0″O)
Ajuntament
Basílica de Santa María de los Caporales (3) (41°06’54.2″N 1°24’49.9″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Porta del Perdón
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Museu dels Sagrados Caporales
Plaça de los Caporales (41°06’55.2″N 1°24’51.4″O)
Església de San Juan de la Cuesta (4) (41°06’55.8″N 1°24’54.1″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Església de San Miguel (5) (41°06’54.7″N 1°25’00.8″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Plaça de Ildefonso Manuel Gil (43) (41°06’52.8″N 1°24’58.8″O)
Hospital de Santo Domingo (6) (41°06’52.9″N 1°24’57.5″O)
Església de Santo Domingo de Silos (7) (41°06’52.0″N 1°24’58.2″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Carrer Ramón Berenguer IV (8) (41°06’50.4″N 1°24’57.5″O)
Carrer Major (direcció Porta Baja)
Palau dels Terrer de Valenzuela (9) (41°06’48.8″N 1°24’58.3″O)
Cases palatines (10) (41°06’46.8″N 1°25’00.8″O)
Porta Baja (11) (41°06’46.1″N 1°25’01.1″O)
Ruta III: Ruta del Castell Major-baixada-Call-Exterior Porta Alta
Plaça de los Caporales-C. Grajera-Ermita de Nazaret-Castell Major-C. Hiladores Altos-C. Joaquín Costa-C. Escalerillas-C. Pedro Ciruelo-C. Pablo Bruna/C. Rabino Josef Albo-Pl. Barrio Nuevo-C. Murallas-Av. Libertad-C. La Mina
Plaça de los Caporales-Carrer Grajera (12) (41°06’55.2″N 1°24’51.4″O)
Casa del Diablo (13) (41°06’56.0″N 1°24’51.0″O)
Pou de San Vicente (14) (41°06’57.6″N 1°24’51.1″O)
Ermita de Nazaret (15) (41°07’03.6″N 1°24’48.1″O)
A la dreta, unes escales pugen fins al Castell Major.
Castell Major (16) (41°06’58.0″N 1°24’43.8″O)
Porta del castell Major al carrer Hiladores Altos (17) (41°06’55.2″N 1°24’44.3″O)
Carrer Hiladores Altos
Call (requadre groc del plànol)
Carrer Escalerillas, c. Pedro Ciruelo (18) (41°06’54.4″N 1°24’41.0″O)
Carrer Pablo Bruna/C. Rabino Josef Albo–Pl. Barrio Nuevo (19) (entrant per la pl. San Pedro) (41°06’52.0″N 1°24’40.0″O)
Torre de la Sisa (20) (1°06’52.0″N 1°24’40.0″O)
Porta Alta (21) (41°06’51.2″N 1°24’35.6″O)
Plaça de Toros (22) (41°06’50.2″N 1°24’31.7″O)
Túnel de La Mina, entrada nord (23) (41°06’48.9″N 1°24’30.7″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Ruta IV: Ruta Exterior Porta baixa-Moreria-C. Major-Porta Alta
Passeig de la Constitución – av. Madrid – a. del Carmen – c. Portal de Valencia – c. San Blas – c. San Lorenzo – pl. del Rey – callejón Mudéjares – c. Major (dir. Porta Alta)
Passeig de la Constitución-Convent dels Trinitaris (24) (41°06’45.5″N 1°25’02.5″O)
El ruejo de Daroca (25) (41°06’45.0″N 1°25’02.1″O)
Font de los Veinte Caños (26) (41°06’45.2″N 1°25’00.8″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Portal de València i torre sense nom (27) (41°06’45.1″N 1°24’59.1″O)
Barri Moreria (requadre blau al plànol)
Carrer San Blas, c. San Lorenzo
Plaça de la Paz (28) (41°06’49.4″N 1°24’55.2″O)
Callejón Mudéjares (29) (entrada pel c. Major) (41°06’50.0″N 1°24’55.9″O)
Carrer Major (direcció est a Porta Alta)
Plaça de la Comunidad de Daroca (30) (41°06’51.2″N 1°24’55.7″O)
Casa-Palau dels Amor Cruz (31) (41°06’52.1″N 1°24’55.7″O)
Plaça Santiago (32) (41°06’50.9″N 1°24’53.9″O)
Palau dels Gil de Bernabé (33) (41°06’51.6″N 1°24’54.4″O)
Carrer Major direcció est Porta Alta
Palau dels Luna, Casa de Don Juan José de Austria, Casa Principal de Benedicto XIII (34) (41°06’50.4″N 1°24’48.6″O)
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Palau Marquesos de Montemuzo (Casa de Cultura) (35) (41°06’51.9″N 1°24’45.5″O)
Plaça de San Pedro (36) (41°06’51.8″N 1°24’42.4″O)
Casa de la Comunidad de Aldeas de Daroca i entrada al Call (37) (41°06’52.1″N 1°24’41.4″O)
Torre del Huevo i torre de las Cinco Esquinas
Col·legi dels Escolapis (38) (41°06’51.4″N 1°24’37.5″O)
Porta Alta (21) (41°06’51.2″N 1°24’35.6″O)
Ruta V: Ruta musulmana
C. Arrabal – c. San Martín de la Parra – c. Valcaliente (dir. nord) – pl. San Miguel – c. San Miguel – C. San Valero – pl. San Juan – c. del Moral – Pozo San Vicente – c. Hiladores Altos–P. Joaquín Costa- c. Marquesa- Plaza Sinués y Ubiola
Carrer Arrabal i exterior muralla ponent nord (39) (41°06’45.9″N 1°25’01.7″O)
Porta del Arrabal (40) (41°06’47.7″N 1°25’02.5″O)
Interior i carrers medievals
Carrer San Martín de la Parra (41) (41°06’49.0″N 1°25’01.1″O)
Carrer Valcaliente (42) (41°06’48.0″N 1°24’59.8″O)
Zona musulmana
Plaça de Ildefonso Manuel Gil (43) (41°06’52.8″N 1°24’58.8″O)
Carrer San Miguel, c. Almogávares, c. San Valero (44) (41°06’53.9″N 1°24’58.5″O)
Església de San Juan de la Cuesta (4), c. del Moral (45) (41°06’57.6″N 1°24’53.2″O)
Carrer Grajera, pou de San Vicente (14) (41°06’57.6″N 1°24’51.1″O)
Plaça Joaquín Costa (47) (41°06’53.6″N 1°24’44.5″O)
Carrer Marquesa (48) (41°06’52.5″N 1°24’44.4″O)
Palau Marquesos de Montemuzo (Casa de Cultura) (35)
Plaça Sinués y Ubiola (49) (41°06’52.3″N 1°24’46.8″O)-Pl. España (1)
Post scriptum.
Agraeixo a Mara, de l’Oficina de Turisme de Daroca, els comentaris i precisions sobre el text que amablement m’ha fet arribar, i que he incorporat amb molt de gust.