La Alberca (Salamanca) és el primer poble que va ser reconegut com a Monument Històric-Artístic a Espanya. Aquesta antiguitat ha permès mantenir protegida l’arquitectura i l’urbanisme del conjunt.

La Alberca

La Alberca (Google earth 2018-04-06)

La Alberca

La Alberca. Comarca: Sierra de Francia. Província: Salamanca.  Com. Autònoma: Castilla y León

Coordenades: 40°29′21″N 6°06′40″O. Altitud: 1048 m. Població: 1 128 hab. (2017)

Monumento Histórico-Artístico (1940)

Visita: 2016

Mapa de situació de La Alberca (Google maps 2018-04-06)

La Alberca (Salamanca)

Dades de situació

El municipi de La Alberca està situat al sud de la província de Salamanca, fent frontera amb la de Cáceres. Històricament havia estat la “porta de Las Hurdes”.

Assentament anterior a l’època romana. Després dels romans, la van poblar visigots, sarraïns i finalment repoblada a partir dels segles XII i XIII dins del Regne de Lleó. A la zona, s’hi van assentar un  nucli important de francesos que van acompanyar al Duc Raimon de Borgonya, espòs d’Urraca (I de León), filla primogènita de Alfonso VI de León. D’aquesta fet deriven nombrosos noms d’arrel  francesa a la zona, com la Sierra de Francia o, dins del municipi, la Peña de Francia. Al segle XV la monarquia la va transferir a la Casa de Alba.

Malgrat les possibilitats que ofereix el medi natural, tradicionalment es practicava una  economia de subsistència que incidia en una especial manera de veure i entendre la vida. Els boscos de roure, castanyer, alzina i alzina surera constitueix el principal element definidor del paisatge i juntament amb el material granític, proporciona material de construcció i de carreus.

El 1960 La Alberca va assolir el màxim de població amb 1.856 habitants, per caure fins als 1.121 habitants el 1986. Malgrat un repunt de població als anys de la crisi, la tendència és a mantenir una població estable amb 1.128 habitants a l’any 2017.

Un territori amb costums ancestrals arrelades

La seva ubicació, que fins no fa gaires anys era força marginal per l’absència de vies de comunicació que facilitessin l’accés l’exterior, ha comportat la conservació del patrimoni arquitectònica i de determinats usos i costums en aquest poble, malgrat la creixent pressió que en els darrers anys ha fet desaparèixer no poques manifestacions materials o espirituals dels àmbits culturals. La lectura del treball de Mercedes Cano Herrera y V.F. Javier Sanz exposa amb claredat canvis i pervivències en els costums des del naixement a la mort.

La pervivència d’aquests costums ancestrals va sorprendre a Buñuel el 1932, com ho mostra al començament del seu famós documental sobre Las Hurdes.

Territori de conversos i de la Santa Inquisición

Un tema interessant a La Alberca és el del simbolisme expressat en les inscripcions i representacions d’emblemes religiosos a les portes i façanes de les cases.

La religiositat catòlica de la zona va venir potenciada quan el 1434 es va trobar la imatge de la 

la Virgen de la Peña de Francia i que es convertiria en un santuari de pelegrinatge per als pelegrins del Camino de Santiago que seguien el Camí de la Plata.

Els historiadors constaten que l’esperit religiós fortament conservador ha estat una constant en la historia de la zona.

En aquest aspecte podem distingir com el conservadorisme social es manifesta i s’externalitza per  mitja de la religió catòlica, sigui com a expressió d’un sentiment o com a mitja de fer pública la seva nova convicció religiosa per part del conversos – dels cristianos nuevos-, introduint el signe de la creu de forma visible en la façana de les seves cases.

L’existència d’una comunitat de conversos sembla deduir-se de la important implantació de la Santa Inquisición a La Alberca, on hi va tenir tribunal, presó i “rollo para los reos”.

La Alberca Escudo de La Inquisición
La Alberca

A La Alberca, també van tenir‘hi seu Carmelites i Dominics a més de ser, com he dit, lloc de pas del Camí de Sant Jaume en el seu recorregut des del sud per la ruta de  la Vía de la Plata i de ella mateixa com a lloc de pelegrinatge al Santuario de Nuestra Señora de la Peña de Francia.

La presencia del símbol de la creu

La Alberca és una de les localitats on la presència de la creu es manifesta amb claredat i que la pervivència de l’arquitectura ha permès mantenir visible.

 

En aquesta línia de presencia de la simbologia religiosa, un treball de Pedro Javier Cruz Sánchez ens permet endinsar-nos en el simbolisme de la creu en les seves manifestacions pel territori de La Alberca:

“La cruz como marca e idea se encuentra presente en todos los ámbitos de nuestra cultura. Aparece dispuesta sobre la arquitectura, representada en papeles y objetos, construida como un elemento de determinadas prácticas religiosas o incluso adoptada en ciertos gestos domésticos o rituales, bien individuales o bien colectivos. Se encuentra en todos los ámbitos de la vida, desde el mismo momento del nacimiento hasta el viaje al Más Allá.

La mayor parte de los símbolos religiosos que aparecen en aquéllas, se datan a partir de los inicios de la Edad Moderna y, sobre todo, desde la Contrarreforma, la cual introdujo una serie de nuevos códigos, que incidieron profundamente en la piedad y en la propia religiosidad popular.

El hombre mediante la cruz se protege del entorno por su mediación. En un teórico radio de acción o protección, estos símbolos se dispersarán en aquellos espacios de paso o de frontera: casa / umbral, población / campo, población / camino, interior / exterior.

En los caminos, a la entrada o salida de las poblaciones, o en los fines de término. La cruz, ha servido de marca o hito, de indicador direccional y de elemento de protector.

La Alberca
La Alberca Crucero y fuente del Barrio Nuevo
La Alberca Crucero y fuente del Barrio Nuevo, una de las numerosas fuentes del pueblo

El concepto de cruz como ‘marca’ esconde otros significados. Así es como en determinados espacios tradicionalmente ocupados por comunidades judías, algunas de las cruces grabadas en los dinteles de las puertas han sido interpretadas en relación a la presencia de una población cripto-judía que, de cara al exterior, profesan la religión cristiana, esto es, que es conversa.

Pero no todas las cruces grabadas en los dinteles se han de interpretar como cruces de conversos.

La Alberca
La Alberca
La Alberca

La presencia de una serie de cruces que vienen a funcionar como marcas también se corresponden con recorridos de tipo religioso como de tipo cívico.”

La Alberca
La Alberca

També sorprèn observar la simbologia de la creu en aquest model obertures a les plantes baixes, que es repeteix en diverses cases per tot el poble.

La Alberca

La Alberca, un monument históric-artístico

En l’aspecte arquitectònic-urbanístic la conservació de l’arquitectura popular i de la morfologia urbana ve de lluny, ja que des de l’any 1940 se la va catalogar com a Monumento Histórico-Artístico, essent el primer poble en rebre aquesta consideració a tot Espanya.

Com no podia ser d’una altre manera, la tan avançada qualificació com a poble patrimonial, ha fet actualment del turisme l’activitat fonamental de l’economia de La Alberca.

Com és habitual en aquests casos, tot el poble de vianants per als turistes.

Un passeig per La Alberca

Entrant per La Puente, i abans de travessar un petit pont de pedra, ja disposem d’una primera visió del que serà l’interior del poble.

El carrer La Puente ens portarà a la Plaça Major.

La Alberca calle La Puente

L’edifici de l’esquerra correspon a l’Ajuntament presidint la Plaça Major.

La Alberca Plaza Mayor

Un altre perspectiva de la Plaça Major amb els seus porxos.

La Alberca Plaza Mayor

Una cantonada de la Plaça està ocupada per la residencial dels Duques de Alba, que des del segle XV van ser els senyors d’aquestes terres.

La Alberca

Com explica el professor Emilio Fonseca: “Durante la Alta Edad Media la vivienda más común en los burgos y pequeñas ciudades era de una o dos plantas, casi siempre construida de adobe o de entramado de madera y adobe, y en pocas ocasiones, debido a su mayor coste, estaba construida de piedra. En aquellos lugares donde es abundante la piedra, como es lógico, fue más utilizada en la vivienda de tipo medio. A partir del siglo XIV se incrementa el número de viviendas de dos plantas y se va generalizando este tipo de vivienda en los núcleos urbanos y, cuando el propietario se considera un poco más acaudalado, construye su casa en piedra. Debido a la menor durabilidad del adobe y el entramado hoy se conservan muy pocas viviendas realizadas con estos materiales”

A La Alberca podem observar les característiques d’aquestes cases descrites pel professor Fonseca amb tota claredat. L’existència de granit el trobem àmpliament present per tot el poble. I també podem veure abastament la construcció del murs en tova i pedra i entramat de fusta.

En el recorregut pels carrers del poble en trobarem multitud d’exemples.

La Alberca
La Alberca
La Alberca
La Alberca

Aquest model formal en l’arquitectura és manté en les cases construïdes modernament.

La Alberca

Curiosa manera de superar els aiguats, d’altre banda molt nombrosos a la zona.

La Alberca

Una tradició, que es manté vida, era la del marrano de San Antón, un porc que viu en llibertat pels carres de La Alberca, alimentat entre tots els veïns, i que es rifa el dia de San Antoni Abad.

Davant la façana de l’Església està representat escultòricament en granit de la terra.

La Alberca Pz de la Iglesia y marrano

L’Església de Nuestra Señora de la Asunción, va ser construïda sobre d’una anterior el 1730 per l’arquitecte Manuel de Lara Churriguera.

La Alberca Iglesia de La Asunción
Foto de Luis Daniel Carbia Cabeza (Flickr: Iglesia parroquial de La Asunción) [CC BY 2.0], via Wikimedia Commons

Si venim des de Salamanca l’entrada per la Plaça del Padre Arsenio ens dona la benvinguda.

L’hora de dinar

A mitja visita es va fer l’hora de dinar. No teníem res previst i vam recórrer al sistema que ens acostuma donar bons resultats: preguntar a algú del poble. Passejant per un carrer, en aquell moment solitari, vam trobar a tres dones de edat ja avançada i els hi vàrem fer la pregunta de que ens aconsellaven. Les tres van estar d’acord en indicar-nos el Restaurant El Castillo, fora del centre més turístic.

El consell va resultar molt adient. En una esplèndida terrassa, a l’ombra d’uns arbres, i amb unes vistes en direcció a les terres de la Sierra de Francia.

Un bon pernil de Guijuelo, cabrit, tartà de formatge, un vi de la terra i amb un bon pa, tot ben servit al Restaurante El Castillo. I a preus més raonables i amb més tranquil·litat que als restaurants turístics de centre.

La Alberca
Panoràmica des de la terrassa del Restaurante El Castillo

La Alberca plató cinematogràfic

El manteniment de la arquitectura i morfologies popular ha fet de La Alberca plató ideal per pel·lícules  d’època i per documentals. La més recent escenes de “La marrana” de José Luis Cuerda.

L’entorn

Dins de l’ampli terme municipal es pot visitar:

  • Santuario de la Peña de Francia on es venera la Mare de Déu bruna de la Serra
  • El Valle de las Batuecas, amb el seu convent carmelita i les seves pintures rupestres
  • Caminos de Arte en la Naturaleza. Quatre rutes a la comarca de la Sierra de Francia. Advertiment: Informar-se al web de l’Ajuntament sobre dates NO recomanades de passeig, a causa de la realització de monterías autoritzades en els municipis i paratges pròxims als Caminos de Arte en la Naturaleza.

També es poden visitar diferents pobles serrans: Casas del Conde, Cepeda, Herguijuela, Madroñal, Miranda del Castañar, Mogarraz, Monforte, San Martín del Castañar, Sequeros, Sotoserrano, etc.

El cas de Mogarraz és especial ja que en ell poden observar-se grans pintures de cares dels seus habitants en les façanes de moltes cases.

Mogarraz
Mogarraz i les seves cases pintades amb les cares dels veïns

Bases d'informació

Sobre La Inquisición a La Alberca

Laalbercaensustradicionesblogs.20minutos

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies