A Palafrugell, al cor de la Costa Brava, en un dels edificis rehabilitats de l’antiga fàbrica surera Miquel & Vincke – a Can Mario-, podem visitar el Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas.
Can Mario. Museu d'Escultura Contemporània
Can Mario. Museu d'Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas (Palafrugell)
Plaça de Can Mario, 7, Palafrugell. Comarca: Baix Empordà. Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya
Coordenadas: 41° 55′ 08″N, 3° 09′ 58″E
Torre de l’aigua de ferro declarada como a Bé Cultural d’Interés Nacional (2000)
El complex industrial està protegit como a Bé Cultural d’Interés Local.
Visita: 2018
Can Mario. Museu d'Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas (Palafrugell)
Enllaç amb el Post: Casamar. Hotel-Restaurant. Costa Brava
El Museu d’Escultura Contemporània Can Mario, de la Fundació Vila Casas, es troba a Palafrugell, al cor de la Costa Brava, en un edifici recuperat de l’antiga fàbrica Miquel & Vincke dedicada al tractament del suro, fundada l’any 1900. La fàbrica va tancar el 1995 sota la denominació d’Armstrong Wold Industries, S.A.
L’any 2003, Antoni Vila Casas va adquirir l’edifici de Can Marius i el 2008 va obrir les portes del Museu destinat a la presentació d’escultura d’artistes catalans o que treballen a Catalunya.
El Museu ocupa un edifici de dues plantes en forma d’ela, conformant quatre mòduls: tres per l’exposició del fons permanent i un per a exposicions temporals.
A més, a l’exterior, omplint el vuit de la ela, hi ha configurat un àmbit d’exposició públic a l’aire lliure, amb més de 40 escultures en ferro de gran format.
En mig d’aquest espai exterior s’alça la torre de l’aigua de l’antiga fàbrica (Torre de Can Mario), mostra de l’arquitectura del ferro, de l’any 1905 obra de l’arquitecte General Guitart i Lostaló, d’uns trenta metres d’alçària. Declarada el 2000 com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
En la remodelació actual de l’edifici s’ha conservat visible el seu origen d’arquitectura fabril, mostrant a la planta baixa les jàsseres de gelosia de suport de la planta superior i les encavallades triangulars metàl·liques sobre pilar de la coberta superior de doble vessant.
En el moment de la visita l’espai destinat a mostres temporals exposaven la seva obra l’escultor Xavier Escribà i a la pintora Xita Fornt.
Cronològicament, el fons recull obres realitzades des dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat. Segons es descriu en el catàleg del Museu es tracta d’obres espacialment seleccionades representatives del pop, el minimalisme, el neoconceptualisme, la interacció, l’abstracció, la figuració o l’hiperrealisme, realitzades per artistes ja desapareguts, consagrats, desconeguts o emergents.
En total es poden contemplar obres de més de 200 artistes.
Jo no soc cap expert en art, només porto amb mi la meva sensibilitat. Amb aquesta premissa he de dir que he trobat interessant el conjunt museístic. Com és lògic, he gaudit més d’unes obres que d’altres, però he tret la conclusió de que l’escultura catalana, sense gran noms de renom, presenta un molt bon nivell de qualitat. M’ha valgut molt la pena i lamento no haver-lo visitat abans.
El model de museu
El model de museu podríem dir que és un Museu que mostra un panorama “horitzontal” de l’escultura catalana contemporània: no hi ha cap artista sobresortint per volum d’obra exposada. No se si n’hi ha cap que aporti més de dues obres en exposició. En tot cas no es destaquen del conjunt. S’ha optat per una presentació extensiva d’artistes, ja he dit que més de dos cents, sense que es valori la importància que hagin pogut tenir o tinguin en el panorama artístic català. A tots se’ls hi atribueix el mateix valor: una obra o dues sense cap tipus de disposició valorativa per part de la presentació museística.
El problema per al visitant no introduït mínimament en aquest món és que no se’ns ofereix cap referencia en la qual poder situar les obres que contemplem. Al final el que ens queda als espectadors és si hem gaudit més o menys d’un conjunt, o si hem estat capaços d’aïllar valorativament algunes obres en concret dins d’un totum revolutum.
En el llibret de presentació del Museu s’explicita amb unes altres paraules:
“En la museografia no s’ha tingut en compte cronologies ni estils; la reunió i la confrontació es basen en les mateixes obres i en el llenguatge personal utilitzat per cadascun dels artistes per comunicar-se amb l’espectador a través de missatges estètics, socials o personals.”
Ja he avançat que el conjunt m’havia agradat, però no se si he sortit amb una idea més o menys precisa dels que ha estat l’escultura catalana dels darrers cinquanta anys, ni en quin punt es troba actualment.
Malgrat tot, el que crec que és més de valorar és l’esforç fet des de la iniciativa privada de portar a terme una iniciativa cultural d’aquesta magnitud, en una societat com la nostra tan allunyada individualment i políticament del valor del mecenatge.
El contingut
No és permès fotografiar les obres de l’interior del Museu, només les visions de conjunt que he mostrat més amunt. Però sí de les obres exposades públicament a l’exterior. Per tant, reproduiré a continuació la majoria d’aquestes obres en ferro per poder fer-se una idea del valor del Museu.
Obres exposades a l’espai exterior
Les presento per ordre alfabètic de l’autor/a.
El premi d’escultura Fundació Vila Casas
La Fundació Vila Casas des del 2005 convoca el premi d’Escultura que a partir del 2009 es concedeix trienalment.
Els guanyadors han estat:
2002 – Àngels Ribé
2006 – Salvador Juanpere
2007 – Gabriel Metatrón (trayectoria) i Mónica Uz (promoción)
2009 – Alberto Peral
2012 – Javier Garcés
2015 – Gerard Más
Per l’any 2018 ha estat convocat novament.
Altres seus de la Fundació Vila Casas
La Fundació Vila Casas, fundació privada, ha rescatat edificis singulars per allotjar les seus de les seves diverses ofertes culturals expositives, tant a Barcelona com al Baix Empordà. Axí, la seu de la Fundació i els espais expositius Volart i Volart 2 es troben en edificis modernistes de Barcelona. La Casa Antonia Puget en el primer cas i la Casa Manel Felip en el segon.
La col·lecció de pintura a l’antiga fàbrica de Can Framis, al Poblenou de Barcelona.
El fons de fotografia al Palau Solterra a Torroella de Montgrí (Girona).
I el que acabo de presentar d’escultura al recinte fabril de Can Mario a Palafrugell (Girona).
Bases d'informació
Webs
Web oficial con vídeo: fundaciovilacasas
Web amb fotos d’obres del recinte interior: tripadvisor
Sobre la fàbrica Can Mario: wikipedia
Enllaç amb el Post: Casamar. Hotel-Restaurant. Costa Brava
