Les restes del poblat iber de El Puig de la Nau (Castelló/Castelló) són fàcilment accessibles al costat d’una de les autopistes més transitades de la Península.
Poblat iber de El Puig de la Nau (Castelló)
Municipi: Benicarló. Comarca: El Baix Maestrat. Província: Castellón/Castelló. Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Coordenades: 40°28’30.9″N 0°24’58.0″E. Altitud: 83 msnm
Web: benicarlo
Les visites s’han de concertar prèviament amb el MUCBE: Tel. 964 460 448; Correu electrònic: correu.mucbe@benicarlo.org
Bé d’Interès Cultural (BIC): Lloc històric. Arqueologia (1998)
Visita: 2025
Índex
Poblat iber de El Puig de la Nau. Benicarló. El Baix Maestrat. Castelló/Castelló
El poblat iber de El Puig de la Nau es troba en un indret molt accessible, al costat de l’AP-7, al municipi de Benicarló, a la província de Castelló/Castelló.
Està situat a l’extrem oriental d’un petit promontori enmig de la plana de Castelló, des del qual es domina tota la plana fins al mar.
Per protegir-lo, el jaciment arqueològic està envoltat per una tanca, per la qual cosa cal concertar la visita guiada (telèfon 964460448 o correu electrònic: correu.mucbe@benicarlo.org), que es fa els dimecres, divendres i dissabtes al matí. El preu de la visita és de 2 € per persona.
Vam quedar (dues persones) a l’aparcament situat al peu del jaciment (40°28’29.6″N 0°24’55.2″E).
Sebastià Refo va ser el nostre guia i va conduir la visita amb tot luxe de detalls i sense presses, fet que li vull agrair públicament.
El jaciment arqueològic de El Puig de la Nau
El Puig de la Nau era un oppidum, o poblat fortificat, d’altiplà i de vessant que aprofitava les defenses naturals del rocam en la seva posició elevada.
El seu interès es basa en la llarga seqüència arqueològica documentada en aquest indret, des de les ocupacions del bronze final i el ferro antic fins a la consolidació d’un assentament plenament iber durant el segle V aC, a la qual s’afegeix el bon estat de conservació d’una part de les construccions.
La major part de les restes actualment visibles correspon a la gran remodelació urbana realitzada durant el segle V aC. Tanmateix, les excavacions han identificat fases anteriors, per la qual cosa el jaciment no s’ha d’interpretar com una construcció homogènia ni exclusivament ibera des de l’origen.
El coneixement de El Puig de la Nau es basa principalment en les excavacions iniciades el 1974 i en la monografia d’Artur Oliver i Francesc Gusi publicada el 1995. Les campanyes desenvolupades entre 1996 i 1999 van ampliar la informació sobre la unió entre la zona d’habitatges i la muralla, així com sobre la funció de determinats edificis. Els materials divulgatius municipals sintetitzen aquests resultats.
Localització i característiques del territori
L’assentament es troba al vessant oriental d’una petita elevació, el Puig de la Nau, dins de la plana litoral de Benicarló i Vinaròs. La seva posició, a una altitud que oscil·la entre 95 i 110 msnm, permetia controlar visualment el territori costaner i les vies naturals de comunicació, mentre que l’orografia dificultava els atacs frontals. A més, era a prop de recursos agraris i ramaders i facilitava la connexió amb la costa i amb altres assentaments de la mateixa comarca.
La proximitat al Mediterrani va afavorir la participació del poblat en xarxes comercials de llarga distància. La presència de ceràmiques àtiques, àmfores púniques procedents principalment d’Eivissa i altres productes importats evidencia contactes amb diferents àrees del Mediterrani.
L’economia també es basava en els recursos de l’entorn. Les restes arqueobotàniques i faunístiques indiquen el cultiu de cereals, la ramaderia ovina, caprina i porcina i la transformació de productes agrícoles. Els molins, magatzems i recipients trobats a l’interior del poblat confirmen que moltes activitats productives es duien a terme dins de l’assentament.
Tanmateix, les evidències comercials no permeten afirmar que el Puig de la Nau controlés de manera exclusiva el territori o les rutes regionals.
Dues pedreres, una a cada costat, van destruir una part important del jaciment, per la qual cosa l’extensió i l’organització originals només es coneixen parcialment. Es pot considerar que se’n conserva aproximadament la meitat.
Etapes històriques
Com a assentament iber, el Puig de la Nau s’inclou dins del territori de la tribu dels ilercavons, que estenien el seu domini pel sud de l’actual província de Tarragona, el nord de la província de Castelló i l’est de Terol, i és un dels assentaments més importants i més ben conservats de la Comunitat Valenciana.
Les primeres ocupacions es remunten a finals del segle VIII o a començaments del VII aC. En aquesta fase hi havia petites cabanes circulars o ovalades construïdes amb sòcols de pedra i materials peribles. La ceràmica era principalment feta a mà.
Entre els segles VII i VI aC, les cabanes van ser substituïdes progressivament per edificis rectangulars. Durant aquest període van arribar productes fenicis, cosa que reflecteix la incorporació gradual de les comunitats locals als circuits comercials mediterranis.
A partir de mitjan segle VI aC es van consolidar elements propis de la cultura ibera, com la ceràmica fabricada a torn, una arquitectura més estable i una intensificació més gran de les activitats agrícoles i artesanals.
L’etapa més ben documentada correspon a la segona meitat del segle V aC. En aquest moment es va produir una profunda reorganització de l’assentament. Es van construir nous carrers, illes d’habitatges i un sistema defensiu més complex. L’abundància de ceràmiques importades i objectes metàl·lics indica un període de prosperitat econòmica i d’estrets contactes comercials.
El poblat es va començar a abandonar cap a l’any 400 aC, encara que alguns sectors van poder continuar ocupats durant les primeres dècades del segle IV aC.
No s’han documentat evidències clares d’una destrucció violenta. Per això, es considera més probable que l’abandonament fos gradual, possiblement relacionat amb canvis econòmics, polítics o territorials. La causa concreta, tanmateix, continua sent incerta.
L’urbanisme
El poblat ocupava l’extrem oriental del monticle, en forma de península en pendent. La zona més elevada del poblat és l’occidental, que enllaça amb el vessant del monticle fins al cim de El Puig de la Nau, a 161 msnm.
La topografia en pendent va obligar els constructors a dur a terme una intensa tasca d’aterrassament artificial de l’interior de les construccions.
De les restes conservades, dos carrers longitudinals parteixen del costat oest (b) i (c) i conflueixen a l’extrem est. Al centre, un carreró uneix aquestes dues vies. S’observa que la via nord es comunicava amb la part desapareguda pels punts (e) i (f).
El traçat viari forma illes compactes d’edificacions quadrangulars amb murs mitgers.
Els carrers són estrets i, a la zona oest, esglaonats, cosa que fa pensar que només hi circulaven persones o animals.
Les construccions
En conjunt, es conserven uns 38 recintes.
Els edificis combinaven funcions domèstiques, productives i d’emmagatzematge. En una mateixa unitat es podien trobar llars, molins, bancs, àmfores i zones de treball. Aquesta distribució indica que l’habitatge no era únicament un espai residencial, sinó també un lloc de producció i transformació.
La construcció dels habitatges de El Puig de la Nau es basava en la maçoneria de pedra local aparellada en sec o lligada amb fang. En molts casos, les parets es van aixecar completament amb maçoneria; en d’altres, aquesta tècnica va servir de base o sòcol, sobre el qual es va continuar la paret amb tova o fang.
Un dels aspectes més destacats de l’arquitectura del jaciment és la presència de cases de dues plantes. Aquestes es comunicaven mitjançant escales de maçoneria o de fusta, o bé aprofitant els desnivells del terreny per accedir a la planta superior.
Les cobertes es construïen mitjançant un embigat de fusta sobre el qual es disposava un canyissat o entramat, acabat amb una capa de fang que impermeabilitzava i aïllava. La coberta era plana, lleugerament inclinada per evacuar l’aigua de pluja cap al carrer.
A l’interior, les cases presentaven una compartimentació en diferents estances, algunes amb llars al centre.
Les parets s’arrebossaven o s’emblanquinaven.
Es documenten diverses tipologies: edificis d’una sola habitació, alguns d’entre onze i tretze metres quadrats, i de dues, tres o més dependències; de vegades, les habitacions es disposen en altura, i en altres casos no tenen comunicació directa entre si, sinó que s’hi accedeix des del carrer, de vegades de manera esglaonada segons el relleu.
Entre els elements interiors hi ha llars, forns, bancs continus, vaseres, molins i forats de pal.
L’arquitectura de El Puig de la Nau no es pot reduir, per tant, a una successió de cases senzilles. L’assentament contenia habitatges de dimensions diferents, magatzems, espais artesanals, possibles instal·lacions col·lectives i edificis amb una posició arquitectònica destacada. Les diferències de mida i equipament suggereixen una societat internament diferenciada.
Un recinte murat
Com és habitual en el poblament iber, el nucli de població es trobava defensat per muralles que configuraven un oppidum.
La ubicació a l’extrem d’una península en forma d’altiplà planteja la necessitat de dos tipus de defenses.
D’una banda, calia protegir els límits exteriors, que probablement quedaven defensats majoritàriament pel rocam. Les pedreres de tots dos costats s’han endut els possibles murs.
D’altra banda, la zona més feble de la defensa en els assentaments d’altiplà se situa a la zona d’unió entre el recinte i el turó, que es troben al mateix nivell. És en aquest punt que calen murs defensius més alts i torres de defensa. La facilitat d’accés per aquest costat propiciava la ubicació de l’entrada o les entrades al recinte.
És precisament aquesta estructura la que es conserva al costat oest, amb la base d’una torre en forma de “D”, els trams de muralla a cada costat i les portes d’accés.
A més, l’anàlisi arquitectònica reconeix indicis d’altres torres i dues avantmuralles. Les avantmuralles creaven, a més, un passadís estret, semblant a una trinxera, que obligaria l’assaltant (o qui accedia al poblat) a seguir un recorregut angost, fàcilment vigilable al llarg de tot el trajecte.
Troballes arqueològiques
Les excavacions realitzades al Puig de la Nau han proporcionat nombrosos objectes que permeten conèixer la vida quotidiana, les activitats econòmiques i les relacions comercials dels seus habitants durant els segles VI i V aC.
Entre les troballes més destacades hi ha les ceràmiques iberes de fabricació local i les vaixelles importades d’origen fenici, púnic i grec. Sobresurten diverses copes gregues o kylikes de figures roges, especialment l’atribuïda al Pintor de Pentesilea, datada cap al 460-450 aC, així com fragments relacionats amb el Pintor d’Hermonax.
També es van recuperar utensilis i objectes personals de ferro i bronze: fíbules, fermalls, adorns zoomorfs, hams, puntes de fletxa, eines agrícoles, campanetes, platets de balança i petites peces de caràcter ritual. A la necròpolis situada al peu del poblat van aparèixer urnes funeràries amb les restes cremades i els seus aixovars, formats per ceràmiques, adorns i objectes metàl·lics.
Té una importància especial l’anomenat tresoret o dipòsit ritual, descobert el 1998. Estava format per dues arracades i dos pendents d’or, un passador bicònic també d’or, un braçalet de plata i una petita moneda grega de plata encunyada a Emporion. El conjunt data de finals del segle V aC.
Els materials arqueològics es troben principalment repartits entre el Museu de Belles Arts de Castelló, que conserva les peces més rellevants de les primeres excavacions —entre elles la copa del Pintor de Pentesilea i el tresoret—, i el Museu de la Ciutat de Benicarló (Mucbe), on es custodien i s’exposen altres materials procedents del poblat i de la seva necròpolis.
La visita al poblat iber de El Puig de la Nau
Farem un recorregut exhaustiu pel jaciment arqueològic de El Puig de la Nau, però ens limitarem a recórrer els carrers i observar la trama urbana i les restes constructives.
L’itinerari fotogràfic estarà marcat pels carrers i l’exterior de la muralla, i s’hi intercalaran imatges d’alguns dels elements arquitectònics que destaquin al llarg del recorregut.
La primera imatge mostra la morfologia de l’elevació de El Puig, amb les cicatrius provocades a tots dos costats per l’extracció de pedra a les pedreres, que ja no s’exploten.
El punt de trobada amb el nostre guia Sebastià Refo va ser l’ampli aparcament que va deixar l’antiga pedrera del costat sud-oest.
Carrer (a)
L’entrada actual al recinte per a les visites turístiques dona accés al carrer (a), que, cap a la dreta, on ara hi ha una tanca, devia continuar resseguint la muralla cap al costat nord del poblat desaparegut.
Així tenim una primera idea de les dimensions de la xarxa viària del poblat.
La primera casa és la que anomenen casa del pintor (1). Devia ser una casa de dues plantes amb escala interior.
Des d’aquí ja podem apreciar el pendent del vessant sobre el qual s’assentava el poblat.
En continuar pel carrer (a), apareix una escala exterior al costat de l’anomenada casa de la cantonada (2). A la planta baixa d’aquesta casa s’hi accedeix per l’altre carrer, per la qual cosa se suposa que les dues plantes podien ser independents.
Carrer (b)
Girem cap a la dreta i entrem al carrer (b1), anomenat carrer del pintor de Penthesilea, perquè s’hi va trobar una copa grega amb escenes de joves al gimnàs, obra de l’anomenat pintor de Penthesilea (presentada a l’apartat de troballes), com a mostra del contacte entre grecs i ibers.
Dibuix especulatiu dels carrers (b) i (c) des del seu punt de confluència. En primer terme, a la dreta, les cases del pintor i de la cantonada.
El carrer (a1) es bifurcava. Un ramal seguia en línia recta pel carrer (e) cap a la zona nord, ara destruïda.
Cap a l’esquerra, l’altre ramal continuava per (a2).
Carrer (d)
A mig recorregut d’aquest tram, s’obre cap a l’esquerra el carrer (d), que comunica amb l’altre carrer longitudinal (c) del costat sud.
Després de passar una edificació corba (3), es produeix una nova bifurcació. Cap a la dreta (f), en direcció nord, s’avançava cap a aquella part desapareguda del poblat.
Inici del carrer (e).
Mentre que, cap a l’esquerra, el carrer (b3) puja amb un fort pendent i de manera esglaonada cap a la muralla occidental.
L’illa de la dreta, que se suposa que albergava magatzems (4) i una casa (5) amb una llar al centre, ha tingut una gran importància arqueològica, ja que s’hi van trobar el tresoret de El Puig de la Nau i un dipòsit ritual.
A l’illa de l’esquerra, un gran espai (6) hauria acollit el forn comunitari.
Aquest espai (6), vist des de la part alta de la muralla. Al costat, una altra gran edificació amb una llar al centre (7), a la qual s’accedeix des del carreró (d).
Carrer (g)
A la part alta del carrer (b3) ens trobem al carrer (g), que correspon a la part interior de la muralla i s’estén cap als dos costats.
A l’esquerra, recolzada en el mur interior de la muralla, s’ha reproduït una habitació (8), amb la part davantera oberta, en la qual s’ha reconstruït un forn. Els murs són de maçoneria i estan parcialment arrebossats de blanc; la coberta és plana, té un lleuger pendent per evacuar l’aigua i està formada per un embigat de troncs de fusta que suporta el canyissat i la capa superior de fang impermeabilitzant. Uns troncs de fusta recolzats sobre un basament de pedra suporten l’embigat.
Forn reconstruït i mostres de toves.
Part alta de la muralla. Mirador
El recorregut prossegueix pujant fins a la part alta de la muralla (m4). L’amplitud del mirador instal·lat damunt del mur dona una idea de la robustesa d’aquestes defenses.
Recordem que aquest costat occidental era la part més vulnerable de l’oppidum, perquè era el lloc on l’entrada al poblat es trobava al mateix nivell que el turó exterior. En aquestes circumstàncies, totes les fortificacions d’altiplà havien de disposar de murs defensius. En fortificacions medievals d’aquest tipus veiem que fins i tot es podien reforçar amb fossats.
Aquest emplaçament elevat sobre la muralla ofereix unes panoràmiques impressionants, tant sobre l’entorn com sobre el mateix poblat.
Fem un recorregut panoràmic de 360°, començant des de l’eix del turó en el sentit de les agulles del rellotge.
Carrer (g)
En baixar de la muralla, girem a l’esquerra pel carrer (g), que porta fins a una esplanada (que els arqueòlegs han denominat plaça d’armes) (9), delimitada per la muralla i possiblement destinada a l’emmagatzematge, on es van trobar abundants àmfores i recipients d’emmagatzematge. També podria haver estat un espai de manipulació de productes.
Al nord d’aquesta esplanada s’alçava una de les torres de defensa (TA), el basament de la qual encara és visible des de l’exterior. Probablement, al costat de la torre hi hauria una porta d’accés per a mercaderies, on ara hi ha una passarel·la (10).
La muralla oest
La part central de la muralla de ponent és l’única que es conserva. Devia tenir tres torres defensives, unides per sengles llenços de muralla.
Només es conserva el primer nivell de la torre central (TB) i els llenços de muralla que en parteixen (m1) i (m4).
Al davant, es conserven restes d’una avantmuralla (m3) i (m5).
La torre sud (TC) protegia una barbacana amb una estreta porta d’accés al poblat (11). Com ja s’ha indicat, aquesta torre va ser arrasada per la pedrera d’aquest costat.
Al seu torn, el llenç del costat nord està protegit per una trinxera (11) excavada a la roca i, a l’extrem, hi hauria un accés d’entrada (10) de dimensions més grans que el de la torre (TC), per on devien entrar els productes i les mercaderies.
Recorregut exterior de la muralla (l). Torre (A)
Des de la torre nord (TA), una passarel·la que enllaça amb la trinxera excavada a la roca (11) recorre l’exterior de la muralla pel costat nord fins als peus de la torre central (TB).
El recorregut s’endinsa en una trinxera excavada a la roca seguint la base de la muralla.
Exterior de la muralla
Ens trobem a la part exterior de la muralla, a la lliça entre l’avantmuralla i la muralla.
Des d’aquí s’aprecia l’avantmuralla nord (m3).
Al centre d’aquesta muralla oest se situa la torre (TB). Com s’observa, les muralles eren construïdes amb maçoneria de pedra, igual que la resta de les construccions del poblat.
Des de la torre (TB), al fons del mur, s’estén el llenç sud (m4) fins a la barbacana de la porta sud (12).
L’emplaçament de la torre (TC) ha quedat penjat al buit.
Entre la muralla i la part alta del turó només queden els vestigis de l’avantmuralla (m5).
La continuació de l’avantmuralla cap al nord l’hem vist al recorregut sortint de la trinxera.
Barbacana. Porta sud
Al final del llenç sud se situaria la torre (C), de la qual la pedrera no va deixar cap vestigi.
Aquí hi havia una porta (12) protegida pel que es considera una barbacana, és a dir, un recinte fortificat defensiu situat davant d’una porta. Aquesta barbacana estaria formada per un passadís que mena fins a la porta i una habitació, a l’esquerra a la fotografia, que podria ser una sala per a la guarnició, amb una llar al centre.
La porta era de dimensions petites, d’1 metre d’amplada. Devia ser una porta de vianants, per l’estretor i per l’esglaonat del carrer d’entrada (c1).
Carrer (c)
Des de la barbacana i la porta sud (12), el carrer (c1) baixa de manera esglaonada per un fort pendent.
A l’esquerra hi ha una gran construcció rectangular (13), que se suposa que podria ser un edifici destinat al culte.
El carrer continua baixant pel tram (c2) fins a la confluència amb el carrer (b1).
Al llarg del recorregut es conserva el basament de totes les construccions. En alguns casos, en aplanar els habitacles, el monticle rebaixat va quedar com un mur lateral (14).
A l’edificació (15) tornem a observar com el rebliment ha deixat un mur excavat al fons.
L’última edificació del costat dret (16), a mesura que es baixa, és un gran edifici allargat, amb un habitacle quadrat al centre. Podria haver estat un espai de manipulació de productes.
Des del punt de trobada amb el carrer (b1) es comprova una vegada més que aquests carrers només podien ser transitats per vianants i animals solts.
En paral·lel a l’edifici anterior, i a continuació del carrer (a) pel qual hem entrat al recinte, s’obre un gran espai trapezoidal allargat (17), del qual ha desaparegut el tancament que, per aquest costat, devia protegir aquest flanc probablement rocós.
Un cop finalitzat el recorregut interior pel jaciment arqueològic de El Puig de la Nau, anirem a observar des de la plana exterior els efectes devastadors de la pedrera sobre el costat nord del poblat.
Fi de la visita
El Puig de la Nau és un exemple representatiu dels poblats ibers fortificats de la costa del Baix Maestrat. La seva seqüència documental il·lustra la transició des d’assentaments pastorals de l’edat del bronze fins a nuclis plenament ibers integrats en les xarxes comercials fenícies, púniques i gregues (especialment emporitanes), abans del seu abandonament a començaments del segle IV aC.
Malauradament, aquest interessant jaciment arqueològic va ser destruït sistemàticament a banda i banda per sengles pedreres, que probablement han fet desaparèixer aproximadament la meitat del recinte i el sistema defensiu dels tres costats de la punta de l’altiplà on estava situat.
També ha desaparegut el camí d’accés pel costat de ponent, a l’altura de la continuació del turó.
Desconec si durant el període d’activitat de les pedreres es coneixia l’existència del poblat situat a la part superior o si es va actuar sense cap respecte per la preservació del llegat històric.
En qualsevol cas, representa una gran pèrdua patrimonial irrecuperable.
Bases d’informació
Webs
turismebenicarlo
wikipedia
turismodecastellon
castellonarqueologico
Webs academic
Terra d’ibers. Una història de fa més de 2.500 anys
Oliver Foix, A. y Gusi Jener, F. (1995). El Puig de la Nau: un hábitat fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular
Cubero Corpas, C. (1996): Legumbres y especies leñosas en tres yacimientos ibéricos de la zona sur del delta del Ebro: Puig de la Nau
Oliver Foix, A. Y Perea Caveda, A. (1999). El depósito ritual del Puig de la Nau (Benicarló, Castellón
Oliver, A. (1999). Avance de las campañas de 1996-1999 en el yacimiento ibérico del Puig de la Nau (Benicarló, Baix Maestrat)
Oliver, A. (2000). Avance de la campaña de 2000
Dies Cusi, E. (2006). El sistema defensivo del Puig de la Nau (Benicarló). Análisis y propuesta de restitución. Arquitectura defensiva. La protección de la población y del territorio en época ibérica