Santa Cruz de la Serós a la Jacetania, és una joia territorial que combina dues esglésies romàniques d’alt valor, la base cultural de la seva arquitectura popular i un extraordinari entorn natural i paisatgístic.
Santa Cruz de la Serós
Santa Cruz de la Serós (Jacetania)
Santa Cruz de la Serós. Comarca: Jacetania. Província: Osca. Com. Autònoma: Aragó
Coordenades: 42°31′23″N 0°40′28″O. Altitud: 788 m. Població: 177 habitants (2017)
Web oficial: www.ayuntamiento.es/santa-cruz-de-la-seros
Santa Cruz de la Serós forma part del Conjunto Histórico Artístico, Camino de Santiago de la Unesco i del Parque Cultural de San Juan de la Peña
L’Església romànica de San Caprasio està declarada Bien de Interés Cultural
L’Església romànica del Monestir de Santa María està declarada Monumento Histórico-Artístico
Visita: 2016
Santa Cruz de la Serós, la Jacetania i el Camí de Sant Jaume
A la comarca de la Jacetania a 16 quilòmetres de Jaca i en el camí cap al monestir de San Juan de la Peña es troba el poble de Sant Cruz de la Serós.
Encara que en forma d’apèndix, San Juan de la Peña formava part del Camí de Sant Jaume, per la qual cosa Santa Crux era lloc de pas de pelegrins.
Està situat a 788 msnm, a la base de la Sierra de San Juan de la Peña i sobre la vall del riu Aragón al Pirineu aragonès. En un esplèndid entorn natural i paisatgístic.
Com és habitual en aquests pobles rurals la població ha anat en descens des de principis del segle XX, que comptava amb 422 habitants fins a descendir als 138 habitants el 1991, amb petits repunts fins als 177 de 2017.
La base econòmica històrica agrària, es complementa en els últims anys d’empenta turística dels seus propis valors artístic-culturals, així com del vinculat al recorregut cap a San Juan de la Peña, ja que és l’únic punt amb serveis de restauració a prop d’aquest Monestir, sense comptar el restaurant del Monestir Nou.
El poble
La morfologia urbana de Santa Cruz de la Serós mostra actualment un conjunt desmanegat que pot interpretar-se de la següent forma.
Atès que en el seu origen era un monestir, els dos elements bàsics haurien estat el mateix monestir i un nucli de població annex.
Situat a l’extrem sud del poble, el recinte monàstic ha quedat reduït a hores d’ara a l’església, que és l’únic que es conserva. Les dependències monàstiques desaparegudes se situaven a la cara sud de l’església, espai ara buit de construccions, en els límits del conjunt actual.
El poble es localitzava a l’exterior del monestir i adjunt a aquest, sent l’espai construït que ha perviscut i que ara adquireix més rellevància com a espai habitat.
Com apèndixs d’aquest nucli central trobem, una mica allunyat del nucli de població, en la part nord, l’Església de Sant Caprasio, al costat de la qual s’ha localitzat un grup de residència més modern.
El conjunt actual es completa amb zones de residència més o menys dispersa seguint diferents camins que parteixen del nucli central.
Els murs de pedra i les teulades de lloses de pedra són els materials bàsics de construcció.
Típiques d’aquesta zona d’Aragó són les xemeneies amb “espantabruixes” llaurades en pedra a la part superior del casquet de tancament. La seva funció en l’edat mitjana era impedir que les bruixes penetressin a les cases pel forat de la xemeneia. A l’entrada del poble fins i tot li han dedicat un monument.
L’Església de Sant Caprasio
Bé d’Interès Cultural (2004)
L’església de Sant Caprasio és una petita església romànica medieval, construïda al voltant de 1020-1030 temps de Sancho III el Mayor rei de Pamplona. Atribuïda a tallers itinerants de mestres llombards (romànic llombard).
És una església de nau única de dos trams coberts amb voltes d’aresta i un reduït presbiteri cobert amb volta de canó, que antecedeix a un absis semicircular cobert per volta de quart d’esfera. A l’absis en forma d’hemicicle s’obren dues petites exedres laterals.
La sobrietat de l’interior es veu alleugerida a l’exterior per la utilització de lesenes i arcs llombards en els quatre costats, inclosa la façana.
De gruixudes parets, no és exactament regular, fins i tot la porta està una mica descentrada, com s’aprecia en el dibuix de la planta.
Sobre el presbiteri s’aixeca una torre de planta quadrada i cos únic amb finestres geminades en tres dels seus fronts, que va ser construïda ja al segle XII.
L'Església del Monestir de Santa María
Monument Històric-Artístic
Del cartell d’informació de l’Església extraiem que aquest edifici formava part originalment d’un monestir de monges benedictines fundat a finals del segle X (probablement en 984) per Sancho Garcés II Abarca i per la seva esposa Urraca Fernández, convertint-se així en el cenobi femení més antic d’Aragó. Va conèixer un període d’auge durant el regnat de Ramiro I. L’obstinació personal de dues de les seves filles, Donya Urraca i donya Sancha, va permetre la seva construcció en pedra carreu a la fi del segle XI, rebent amb posterioritat diferents aportacions de Monarques com Pedro I, Ramiro II i Alfonso II.
Les directrius del Concili de Trento (1545-1563), (que obligaven a les comunitats de religioses situades en àmbit rural a concentrar-se en nuclis urbans), van motivar el trasllat de les Benedictines a la ciutat de Jaca en 1555. De l’antic conjunt monàstic només queden com a testimoni l’Església i la torre.
L’església consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó articulada mitjançant arcs faixons en tres trams i tancada al est per un absis semicircular. Als costats del presbiteri s’obren sengles capelles cobertes amb volta de creueria simple en què es disposen dos petits absis inscrits en el gruix del mur oriental, que es manifesten a l’exterior mitjançant un lleuger sortint. Aquests espais doten a la planta de l’edifici d’una aparença de creu llatina. Sobre el tram previ al presbiteri es disposa una segona altura a la qual s’accedeix per unes escales a l’interior del mur nord.
La cúpula presenta planta octogonal en la qual s’alternen costats rectes amb petits exedres, i es cobreix amb una volta semiesfèrica amb carreu i reforçada pels arcs que descansen en columnes adossades als trams rectes de l’octògon.
L’entorn
A 6 quilòmetres, a les muntanyes de San Juan de la Peña, es localitzen els dos monestirs de San Juan de la Peña. El més conegut d’estil romànic construït sota una penya, amb el seu famós claustre sota la penya. I el nou del segle XVII a la plana alta de la mateixa muntanya.
Com he assenyalat abans, Santa Cruz de la Serós forma part del Parc Cultural de San Juan de la Peña. Els Parcs Culturals d’Aragó estan concebuts com a àmbits territorials en els quals es combinen factors geogràfic-naturals i socioculturals d’alt valor que es combinen entre si dotant a aquests territoris d’una unitat cultural que els fa significatius per a la seva visita.
Parcs culturals d’Aragó:
Parc Cultural de San Juan de la Peña
Parc Cultural del Río Vero
Parc Cultural de Albarracín
Parc Cultural del Río Martín
Parc Cultural del Maestrazgo
Conclusió de la visita
Si algú va a la Jacetania en general, o es desplaça a visitar el (o els) Monestirs de San Juan de la Peña, val la pena visitar Santa Cruz de la Serós, tant per les Esglésies que he comentat com pel patrimoni arquitectònic popular, i deturar-se a observar les xemeneies i mirar si veieu alguna bruixa al seu voltant.
Un consell. Si es baixa des de San Juan de la Peña, aturar-se quan s’albira el poble i admirar la perspectiva en alçada que s’ofereix a la vista. És des d’on vaig prendre les fotografies panoràmiques que he presentat. Prestant atenció a la carretera és fàcil trobar espai per baixar del cotxe a admirar el panorama.
Bases d'informació
Webs
Santa Cruz de la Serós: ayuntamiento, wikipedia, escapadarural
Monestir de Santa María: patrimonioculturaldearagon, arteguias, romanicoaragones
Església de Sant Caprasio: aspejacetania, romanicoaragones, patrimonioculturaldearagon, jaca
La Jacetania: jacetania, wikipedia, aspejacetania, enciclopediaaragonesa
