El poblet de Siurana, al Priorat (Tarragona), és una veritable joia al territori. Amb el seu Castell, les seves llegendes, i un nucli d’arquitectura popular perfectament conservat. També paradís pels escaladors.
Siurana (Tarragona)
Siurana. Priorat. Tarragona
Municipi: Cornudella de Montsant. Comarca: Priorat. Província: Tarragona. Com. Autònoma: Catalunya
Coordenades: 41°15′28″N 0°55′55″E . Altitud: 737 msnm. Població: 27 habitants (2018)
Web: Turismedesiurana
Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Conjunt històric
Darrera visita: 2019
Siurana. Priorat. Tarragona
En un indret d’una morfologia excepcionals es troba el petit poble de Siurana, a la comarca del Priorat.
Sobre un impressionant roquer d’altiplà en forma de península allargada hi ha disposat un castell, sembla ser d’origen musulmà, probablement des del segle IX, i conquerit el 1153 per Bertran de Castellet en temps de Ramon Berenguer IV. Aquest va ser l’últim bastió àrab a Catalunya.
Actualment al seus peus es troba l’embasament de Siurana, alimentat al sud per riu Siurana i al nord pel torrent d’Estopinyà.
Els materials calcaris del Triàsic del seu basament, i l’erosió de l’altiplà, especialment pel costat del torrent d’Estopinyà, han donat lloc a unes formacions de parets verticals molt apreciades per practicar-hi l’escalada, que han assolit capacitat d’atractiu internacional.
Al llarg del camí de pujada des de Cornudella de Montsant, s’observen els estrats geològics superposats, que revelen els diversos colors de la terra.
El clima mediterrani semi-sec del Priorat, afavoreix conreus d’avellanes, oliveres, ametllers, vinya, bosc baix i pinedes.
L’any 1961 es va redactar un primer Pla de Protecció Paisatgística i el 1996 es van asfaltar els 8 kilòmetres de pista des de Cornudella.
Històricament l’única forma d’arribar-hi amb vehicle era des de Prades per un camí de carro.
La carretera ha facilitat l’arribada d’estiuejants, turistes i escaladors.
Les aglomeracions de vehicles que arriben a formar-se, han fet imaginar la construcció d’un telefèric des de Cornudella.
Recorregut per Siurana
Arribat al final de la carretera, en una franja estreta de l’altiplà, deixo el cotxe al pàrquing (18) situat encarat als peus del Castell, ja que no està permès l’accés de vehicles als no residents, per raons òbvies de espai i de manteniment de la bellesa del recinte.
L’orientació del poble és d’est a oest, amb l’entrada per una estreta llengua de la península defensada pel Castell.
En el recorregut d’entrada trobo un cartell que presenta “Siurana, Porta del Cel”
Pel camí d’accés al poble es creua la muralla, amb les restes d’una porta d’entrada amb un fossar (19), que cal pensar que tenia un pont llevadís o un enginy semblant.
Avançant vers l’oest es va construir el poble, que no precisava muralles de protecció a l’entorn, ja que les parets dels cingles que l’envolten feien de muralla natural.
El Castell
Del Castell (20) en queden exclusivament les restes de les bases dels murs i de la torre, però permet distingir perfectament el perímetre i l’estructura en planta de la construcció.
El Castell estava situat a la part més enlairada del recinte, en el punt d’entrada per l’est.
En el camí que segueix per l’exterior el mur nord del castell estava situada la porta d’accés al recinte que he esmentat abans (19), i s’observa perfectament com a partir d’aquí la paret de la cinglera ja fa de mur, igual que pel costat sud del Castell.
Actualment es realitzen treballs de reconstrucció en el Castell.
Al recinte superior l’element més important és una torre de planta rectangular de 1,7 x 3,4 metres. Hi ha una sala amb volta que sembla del segle XIII. Tot ell està envoltat per una muralla.
L’altre part és un recinte inferior, amb una esplanada rocosa i sembla la part més antiga i transformada, amb la muralla de tancament exterior de murs gruixuts construïts a l’època islàmica entre els segles XII i XIII.
Reconquerida Catalunya, va perdre importància estratègica, però amb posterioritat va ser usat com a lloc de presidi de personatges notables.
Llegenda del salt de la Reina mora
La llegenda de la Reina mora Abdelazia, filla del Valí de Siurana, envolta aquest Castell. Hi ha, si més no, dues versions. Per no ser apressada pels cristians es va llençar al buit amb el seu cavall. La segona versió diu que el cavall va aturar-se bruscament davant del precipici, descavalcant la Reina, que si va caure pel precipici, i deixant a la roca la petjada de la seva frenada.
Aquesta petjada encara es pot veure a la vora del precipici.
Al mateix temps, el lloc és un mirador perfecte.
El nucli del poble actual (23)
Malgrat la seva posició absolutament marginal, no ha arribat a despoblar-se, i actualment i consten censades 27 persones (2018).
Crec que ha ajudat a mantenir-se viu l’espectacularitat del lloc, el fet que des de 1934 hi hagi el refugi de muntanya Ciriac Bonet i, podria ser que l’anada els caps de setmana de l’estiu de reclutes del campament de Los Castillejos, ubicat a la muntanya del front sud, que podien menjar en alguna de les cases dels pagesos que hi vivien, també hi haguessin contribuït.
Actualment, amb la construcció de la carretera des de Cornudella, diverses cases han estat rehabilitades com a residència secundaria i ha facilitat l’atractiu turístic i per l’escalada, que permet mantenir oberts durant tot l’any serveis de restauració de qualitat amb productes de la terra, com el Restaurant Siurana. A més, a l’entrada del poble si ha instal·lat un càmping.
En la visita, passada l’entrada el terreny s’amplia vers la dreta formant un replà més o menys quadrat, sobre el que es produí l’assentament del nucli urbà.
Aquestes són algunes de les imatges que ofereix el poble de Siurana.
Detall de la font i els safareigs.
L’Església de Santa Maria
Sortint del nucli vers la punta de l’oest, i passada la font i el safareig, a l’esquerra apareix l’Església de Santa Maria (24).
L’Església és romànica dels segles XII i XIII, i es conserva íntegrament.
D’arquitectura simple, amb una sola nau i absis semicircular.
Tocant a l’absis hi ha un sarcòfag monolític de pedra de datació incerta, popularment anomenat la Tomba de la Reina Mora, el qual descansa sobre tres grans mènsules.
A cada lateral, un obertura que sembla una sagetera, correspon a entrades de llum per a unes absidioles que estan incrustats en el gruix del mur i que, per tant, no sobresurten.
La portalada d’entrada es situa al costat de l’evangeli encarada al nord, formada per tres arcs de mitja punta que descansen sobre columnes amb capitells de figuració simple.
El timpà conté un Crist crucificat i quatre figures per banda, dos lleons i el Sol i la Lluna, tot en una forma escultòrica molt esquemàtica.
Als peus de l’Església hi ha un petit rosetó. Adossada a l’angle de l’evangeli un campanar quadrangular, amb teulada piramidal.
A l’interior la volta es lleugerament apuntada, amb un retaule barroc parcialment conservat. I les dues absidioles laterals encastades en els murs, als peus del presbiteri.
Vista des de l’exterior s’aprecia la seva espectacular localització.
Avanço cap a la punta. Fora del nucli es troba una creu commemorativa del VIIIè centenari de la Reconquesta de Siurana, de l’any 1953 (26).
En aquest recorregut s’observa a la roca (27) diverses obertures de cisternes.
La Porta del Cel
Arribat al que anomenen Porta del Cel (27) i la Roca La Punta amb vistes i Posta de Sol (28), al límit del single, les vistes són impressionants.
Al nord-oest la serra del Montsant amb Cornudella a la seva falda.
O sobre l’embassament.
Com diuen, asseure’s en aquest indret a contemplar una posta de Sol puc assegurar que és un espectacle pels sentits.
Retornant, travessaré el poble per dirigir-me, a l’esquerra al Refugi.
El Refugi Ciriac Bonet
El Refugi Ciriac Bonet (31) va ser construït l’any 1932, te capacitat per 18 persones, amb servei de restaurant.
La seva localització també és espectacular sobre el cingle. I amb magnifiques perspectives sobre el nucli del poble i el Castell.
També aquí hi trobem una cisterna a la roca.
Fi de la visita
Si finalizáis la visita a la hora de comer, el Restaurante Siurana es un lugar aconsejable para disfrutar de una buena comida de cocina casera con productos de la tierra y de calidad.
Bases d’informació
Google academic
Rafael López Monné, Salvador Antón Clavé, Turismo rural, desarrollo local y preservación del ambiente elementos para un desarrollo sostenible del turismo en la zona de montaña Prades-Montsant, Cataluña
E Gort. De quan Siurana era Xibràna
Enlace con el Post: Hostatgeria del Monestir de Poblet
