El Poble Nou del Delta (Tarragona) és un poblat de colonització agrària creat per l’INC, on el cicle econòmic de l’agricultura s’ha substituït pel cicle econòmic del turisme.
Poble Nou del Delta, poble de colonització (Tarragona)
Entitat Singular: Pedania. Municipi: Amposta. Comarca: Montsià. Província: Tarragona. Com. Autònoma: Catalunya
Coordenades: 40°38’42.9″N 0°41’12.4″E. Altitud: nm. Població: 188 habitants (2024)
Web: turismodeltadelebro
Visita: 2023
Índex
Poble Nou del Delta, poble de colonització. Amposta. Montsià. Tarragona
En el recorregut per diverses actuacions de l’Institut Nacional de Colonització (INC) amb la creació de poblats de colonització agrària que he anat presentat al Blog –Badajoz, Monegres, La Rinconada de Tajo– li arriba el torn al Poble Nou del Delta a Tarragona.
La contextualització dels pobles de colonització posteriors a la Guerra Civil de l’INC la vaig presentar als dos posts dedicats a Assentaments de població programats: (1): Tipologia i (2): Procés històric a Espanya.
Poble Nou del Delta: Gènesi i visita
El Poble Nou del Delta —que en el moment de la seva creació va rebre el nom de Villafranco del Delta— és una pedania del municipi d’Amposta, a la comarca del Montsià, província de Tarragona, governat per un alcalde pedani. Forma part del Parc Natural del Delta de l’Ebre, declarat el 1983.
Ens trobem al marge dret del Delta de l’Ebre on ja al segle XIX s’havien efectuat obres d’infraestructures hidràuliques a terrenys de la Marina i de grans propietaris, amb el resultat d’un poblament dispers dels cultivadors en barraques aïllades.
El 1940, es redacta un informe sobre la conveniència de declarar la zona arrossera de Tortosa d’alt interès nacional per a la seva colonització, declaració que es va efectuar el 1941.
A l’informe s’assenyalava l’interès de construir un poblat que substituís la dispersió “anàrquica” d’habitatges, on vivien cultivadors i pescadors.
El 1951 L’arquitecte José Borobio Ojeda i l’enginyer agrònom José Aragón Austri van redactar un avantprojecte de nou poble de Villafranco del Delta (avui Poble Nou del Delta) a la partida de El Través.
El projecte definitiu de José Borobio es va aprovar el 1952 amb una capacitat de 127 habitatges, dels quals se’n van construir 96.
El poblat es va situar a la part més elevada de la zona per protegir-lo del nivell del mar, i, tot i així, va ser necessari elevar el terreny, per a la qual cosa es van fer servir terres d’altres parcel·les de la zona.
Com a la resta dels poblats agraris de colonització, l’objectiu inicial va ser potenciar i racionalitzar el cultiu agrari, en aquest cas vinculat a la producció d’arròs, a partir de la creació d’un poblat, parcel·lar el territori circumdant, i atorgar una parcel·la i una casa a colons vinguts d’altres localitats properes.
Com que es tracta d’un emplaçament marítim, l’arquitecte Borobio va optar per un urbanisme mariner de “poble blanc”, des de la base de les cases fins a la punta del campanar de l’església.
De l'agricultura al turisme
El fet de localitzar-se en una zona costanera d’alt interès ecològic i turístic (Parc Natural del Delta de l’Ebre) ha comportat que hagi evolucionat des de la base agrícola del cultiu d’arròs, cap a un turisme natural i gastronòmic, amb el paper estrella de l’arròs.
És una evolució totalment diferent de les dels poblats d’interior que hem tingut ocasió de visitar. Aquí es mostra una evolució progressiva a reconvertir moltes cases en restaurants, allotjaments o serveis turístics, insuflant una nova dinàmica econòmica revitalitzadora del poblat.
Per això, el caràcter residencial original s’ha anat transformant de mica en mica cap a una població orientada al turisme i als serveis relacionats amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre, abandonant-se l’activitat agrícola.
Les adaptacions efectuades a les edificacions en el procés de reconversió a les funcions turístiques, amb, per exemple, cartells i terrasses, han modificat la “monotonia” agrària del traçat, sent de vegades difícil reconèixer els models arquitectònics inicials, però és interessant observar com s’ha mantingut l’arrebossat blanc de totes les construccions, tant les antigues com a les de les de les de l’Hotel. Cal suposar que ha estat una exigència municipal perquè no es perdés l’atribut de “poble blanc mariner”, de manera que es manté la seva unitat estètica. Aquest atribut s’observa a tots els pobles blancs repartits per la Península. (Veure, per exemple, Conil de la Frontera).
Característiques urbanes del model aplicat al Poble Nou del Delta
Pla: Any planificació: 1951. Any lliurament: 1957. Arquitecte: José Borobio
Colons: 127. Obrers: 0. Altres: Metge, mestres, serveis. Total cases: 127 de colons (de les quals se’n van construir 96 a la primera fase), més habitatges per a serveis. Població estimada del projecte: sobre 500 habitants. Població 2000: 169 habitants. Població 2023: 188 habitants. No es van construir cases per a obrers.
Pattern urbanístic: ortogonal, en forma de pentàgon irregular.
El projecte inicial comprenia l’entorn vermell del plànol, i no es va construir la part tramada en groc. Posteriorment, es va construir aquesta fase, una mica modificada, i es va ampliar amb dues illes més al costat nord, seguint el traçat urbanístic.
El primer projecte es va redactar a base de 127 habitatges per a colons, però en la seva construcció es van suprimir les dues illes situades a la part nord, quedant un total de 96 habitatges de colons. Els altres edificis que comprèn el projecte són els següents: Església i casa rectoral. Edifici d’administració i habitatge del secretari. Edifici Social, amb saló el cinema i cafè-bar. Escola amb classe per a nens i nenes. Dos habitatges per a mestres. Dos habitatges per a comerciants. Forn amb habitatge per a forner.
Tipologia de patrons urbans
Sobre un terreny pla sense condicionants orogràfics, es va plantejar un urbanisme simple de format ortogonal, en forma de pentàgon irregular.
L’estructura bàsica de la tipologia de mòduls de planificació urbana està basada en la combinació mixta de mòduls ortogonals i la mixta de mòduls ortogonals i corbs i amb els encaixos trapezoidals.
Els eixos articuladors i tipologies de carrers
La urbanització se situa tangent sobre un costat del camí de La Ràpita (Sant Carles de la Ràpita) a Les Salines al Trabucador, per la qual cosa cap camí travessa la població.
S’hi van establir quatre tipus de carrers: els principals d’11 metres amb arbrat; els secundaris de 8 metres i sense arbrat; i els de vianants de 6 metres que presenten a més alguns detalls decoratius com arcs de tancament o vegetació al centre.
El quart tipus correspon a les rondes que envolten tot el recinte. D’uns 18 metres la ronda del Pins, a la banda de llevant on, a l’altra banda del carrer s’han situat la zona esportiva moderna. Els altres tres trams de 8 metres –ronda de Mar al sud; ronda Fortalesa a ponent i ronda de la Lluna que tancava pel nord la part construïda a la primera fase, per la qual cosa no pot considerar-se-la com una autèntica ronda. D’aquesta manera, el conjunt de les rondes presenta una façana al paisatge pla i homogeni dels arrossars circumdants.
Eixos principals
Dos eixos, oest-est (carrer Major) i nord-sud (carrer de l’Ebre i carrer Alfacs), articulen el recinte, però, seguint la norma de no dissenyar carrers lineals llargs, perquè no s’assemblés a un model de ciutat, la continuïtat i la direcció de cadascuna queda trencada en arribar a la plaça.
Carrer Major
El carrer Major que travessa tot el poblat fa una finta en arribar a la plaça del Jardí, cosa que urbanísticament la part en dos, per així trencar la continuïtat al·ludida.
Des de l’entrada pels dos costats veiem la torre de l’església com a eix de referència.
Carrer Major oest
L’entrada al poble te lloc pel costat oest, com a prolongació del trencall del camí cap a La Ràpita.
Carrer Major est
Carrer Alfacs
Pel costat sud, des del camí de Sant Carles, s’hi entra pel carrer Alfacs, amb la torre de l’església com a eix de referència i punt final del recorregut.
Carrer de l’Ebre
Des del costat oest de la plaça del Jardí sorgeix el carrer de l’Ebre cap a l’extrem nord.
Carrers de 2n ordre
La resta dels carrers tenen una amplada de 8 metres, inicialment previstos sense arbrat, encara que s’observa que en alguns es plantà arbrat en un dels laterals.
Carrer del Cigne
Carrer de la Cinta
Passatges
Els passatges de vianants se’ls ha dotat d’enjardinat central.
Carrer dels Arcs
Carrer de l’Escola
Les rondes exteriors
Ronda de Mar
Ronda Fortalesa
Els materials de construcció
Atès que els terrenys on s’havia d’edificar el poble eren completament plans i sorrencs, es va haver d’efectuar una fonamentació amb plaques de formigó armat en no trobar-se ferma en aprofundir.
Els murs es van construir amb blocs de formigó vibrat.
Els pisos de formigó armat alleugerit amb blocs buits de formigó vibrat; les cobertes amb el mateix tipus de forjat que els pisos, però en pla lleugerament inclinat per recollir les aigües de pluja a aljub i impermeabilitzat, cobertes de rajola; els envans de maó; el paviment de rajola hidràulica; l’escala de rajola amb esglaó de pedra artificial.
Els exteriors de tots els edificis es va decidir arrebossar-los en blanc, configurant així un “poble blanc”.
El centre: elements simbòlics de poder i els serveis complementaris
Plaça del Jardí (plaça major)
En el cas del Poble Nou del Delta, tot i haver-se projectat una plaça major, aquí no adopta el model de clàssica plaça quadrangular vorejada dels edificis públics i de servei, sinó que adquireix un to ambigu, més de zona enjardinada amb contorns indefinits que no donen el to de “plaça major espanyola” com hem vist en tots els exemples.
Tot i així, els edificis públics i d’equipaments i serveis s’ubiquen al voltant d’aquesta plaça. Al nord l’església, avançada sobre el centre de la plaça, amb la casa rectoral al seu costat i, darrere seu, el forn de pa. A l’est l’habitatge del metge i les dues de mestres. Al sud l’ajuntament (Casa de la Vila) amb un habitatge a banda i banda i l’edifici social amb desenvolupament cap al carrer Major. A l’oest, finalment, se situen les escoles de nens i nenes amb la façana principal cap a la plaça i el desenvolupament del camp escolar a la part posterior. La torre de l’Església, com ja s’ha assenyalat, és la fita visual que tanca el carrer Major des dels dos extrems i el carrer Alfacs.
Com es pot observar, el requadre groc que correspon als límits del que seria la plaça Major o plaça del Jardí (al principi denominada plaça del Caudillo). A les fotografies següents, es veu clarament que l’urbanisme adoptat no manifesta de forma contundent un centre administratiu i social de poder en aquest poblat, com era habitual, on els edificis públics es distribueixen pel requadre lila.
Església
L’ església parroquial de la Mare de Déu de la Cinta és un edifici de línies racionalistes rectangular amb una capçalera recta. Als peus, al lateral del costat de l’epístola s’alça un esvelt campanar, de planta quadrada, constituint un prisma lleugerament tronc piramidal de gairebé 30 metres, coronat amb una creu metàl·lica. Tot el temple, inclosa la torre, presenta un arrebossat blanc, com totes les cases del poble.
Curiosament, essent el disseny de la urbanització de nova planta, el temple està orientat cap al nord, i no de forma canònica cap a l’est.
Una portada quadrangular, sense cap tipus de decoració, com a la resta de les obertures del poblat, està emplaçada dins d’un alt arc escarser molt rebaixat, amb una imatge en baix relleu sobre la porta. La coberta a dues aigües, gairebé plana, culmina amb una creu metàl·lica com a la torre.
Els laterals presenten lleugers contraforts d’arc escarser també molt rebaixat com a la portada. Al centre de cada arcada una finestra llisa molt esvelta d’arc de mig punt.
Casa de la Vila
El mateix estil racionalista minimalista s’aplica a l’edifici de la casa de la Vila. De dues plantes i amb un balcó al doble finestral central.
Les escoles i els serveis
Les escoles de nens i nenes es van situar ocupant una illa de la zona central, format el lateral de ponent de la plaça Major.
També una edificació llisa sense ornaments, d’una planta, amb un ampli pati de jocs a la part posterior.
A la zona sud, a banda i banda de la casa de la vila, trobem, a l’est les cases dels professionals (metge i mestres). Mentre veiem adossat a l’ajuntament cap a l’oest l’edifici social del poblat amb el cafè-bar.
Tipologia de les parcel·les urbanes, models de casa i façanes de les illes
Els 124 habitatges del poblat es van distribuir en dotze illes que agrupaven entre 3 i 18 parcel·les, amb forma predominantment rectangular.
El model base de la parcel·la va ser d’uns 300 m2, de forma rectangular de 12,50 metres de façana per 25 de profunditat. Només presenten formes més irregulars aquelles parcel·les que per la disposició obliqua dels carrers es van haver d’adaptar a formes més o menys trapezoidals.
Es va decidir establir quatre tipus de planta d’habitatge (no nomé he sabut reconèixer tres), d’una i de dues plantes, amb 2, 3 o 4 dormitoris, combinades i intercalades de manera que no existís monotonia a les façanes de poma. Aquest va ser un dels requisits que es va aplicar àmpliament a la planificació urbana de l’INC.
Com que són cases amb funcionalitat agrària, havien de disposar d’espai residencial i espai d’activitat agrícola, amb la corresponent porta d’accés a l’habitatge i una porta per a pas de carros. La dependència agrícola disposava de quadra i paller, quedant ampli espai a la parcel·la perquè el colon pogués anar ampliant aquestes dependències amb altres serveis. El vàter se situava en aquest pati.
A l’urbanisme del Poble Nou del Delta es va optar pel model de les dues entrades per la façana. Només en casos excepcionals de cases cantoneres s’ubicava l’entrada al corral a un lateral.
La superfície dels habitatges oscil·lava entre uns 48 m2 i 120 m2 segons la dimensió de les famílies a què s’atorgava una parcel·la. Les més petites d’una planta i les més grans de dues plantes. La dimensió de la parcel·la és la mateixa per a totes (12,5 x 25 metres).
L’altra variant al model urbà se centrava en si la façana ocupava tota l’amplada, amb el pas de carros sota l’habitatge (C) o es deixava a cel obert l’entrada al corral (A i B).
La parcel·la contenia una segona construcció dedicada a les funcions agràries (paller, quadra), adossada a la casa en forma de “L”, o més al fons del corral.
Per a l’estil arquitectònic de les edificacions, es va optar pel model racionalista de construcció cúbica, amb coberta plana. Els murs llisos i les obertures de porta i finestres rectangulars, tot sense cap mena de decoració.
Planta de les cases
Disseny de les plantes dels models A i C.
Models de cases
Modelo A: d’una planta
Interior de l’entrada a un corral.
Model B: Quadrada de dues plantes amb entrada a cel obert
Model C: Rectangular de dues plantes cobrint tota la façana, amb entrada al corral per dins de l’edificació
Façanes d’illa
Per evitar la monotonia de les façanes d’illa, les instruccions de l’INC eren alternar més o menys aleatòriament els models de casa, especialment entre les cases d’un nivell i de dos nivells.
Alhora, s’optava per aplicar els models de casa adossada o de casa aparellada, de manera que es multiplicava l’aleatorietat del perfil de cada illa.
Dues cases aparellades de dos nivells tipus (B).
Dues cases model (C) aparellades.
Als passatges era limitat l’accés a les cases.
Ampliació i canvi de funció del poblat
A més de la reconversió d’alguns habitatges en allotjaments turístics, el pas a la preponderància turística es constata en la construcció d’un hotel de nova planta (Hotel Algadir del Delta) a l’illa ampliada respecte al disseny original a la cantonada nord-est del poblat.
Fi de la visita
Poble Nou del Delta conserva les característiques del disseny urbanístic original, amb dues etapes d’expansió urbana a partir de la primera actuació: la finalització del projecte inicial amb la construcció de les dues illes del costat nord, lleugerament modificades; l’ampliació pel mateix costat nord de dues illes més, seguint el criteri de la base urbanística original; i la creació de serveis d’oci col·lectiu al rectangle del costat de llevant.
La problemàtica que afecta molts poblats de colonització creats per l’INC a partir dels anys 40 de dificultats d’adaptació als canvis en l’activitat agrària per a la qual van ser dissenyats, al Poble Nou del Delta s’ha resolt amb l’adaptació al model econòmic basat en el turisme que s’ha expandit a l’entorn on se situa aquest poblat.
Ens trobarem amb un lloc dinàmic, on el cicle econòmic de l’agricultura s’ha substituït pel cicle econòmic del turisme.
Bases d’informació
Web
amposta-poblenoudeldelta
wikipedia.es
wikipedia.ca
turismodeltadelebro
turismeamposta
deltaebro
Web academic
Pueblo de Villafranco del Delta. Arquitecto José Borobio. “Revista Nacional de Arquitectura”. 1958. Nº 196. Pags. 23-26.
Fabregat Galcerà, Emeteri (2009). ¿Campesinos o terratenientes? La política agraria del franquismo y el acceso a la propiedad en el Delta del Ebro
Tazi, Zineb (2021). Poblenosu del Delta
Búfalo, Claudia del (2013). La experiencia de José Borobio en el Instituto Nacional de Colonización (1944-1977): Trece pueblos (Trabajo Fin Master)
Docomomoiberico. Pueblo de colonización de Villafranco del Delta
Llibres
López, Antoni; Fabregat, Emeteri (2008). El Poble Nou, la darrera colonització del delta de l’Ebre. Onada Edicions.
Alagón Laste, José María (2021). Los pueblos de colonización de la cuenca del Ebro: planificación territorial y urbanística (Tesis doctoral). Diputación de Huesca.