Entre els anys 40 i 70 del segle passat es van crear 14 Pobles de Colonització a Vegas Bajas del Guadiana. Conèixer el particular urbanisme del Pla Badajoz és l’objectiu d’aquesta ruta.

Pobles de Colonització del Pla Badajoz

Lácara

Pobles de Colonització del Pla Badajoz. Vega Baja del Guadiana. Badajoz

Àmbit territorial: Vegas Altas i Vegas Bajas Guadiana. Província: Badajoz. Com. Autònoma: Extremadura

Visita: 2019

Mapa de situació de les actuacions del Pla Badajoz (Google maps 2019-07-26)

Pobles de Colonització del Pla Badajoz. Vega Baja del Guadiana. Badajoz

Un dels objectius de l’estada a Cerro Príncepe era acostar-me a observar la situació actual de l’actuació que, en la segona meitat del segle passat, es va desenvolupar a Extremadura coneguda popularment amb el nom de Pla Badajoz i, concretament, dels pobles de colonització que es van crear ex novo dins el Pla.

La localització de Cerro Príncipe al municipi de La Garrovilla era perfecta, per tractar-se del primer poble afectat pel Pla, tot i que era un poble preexistent no afectat per la colonització. Aquesta posició em situava territorialment a l’extrem oriental de la zona de les Vegas Bajas, prenent com a referència la ciutat de Mèrida, situada al centre del pla, i abastant la meitat del territori global d’actuació.

Encara que aquests poblats puguin sortir-se del que podria considerar-se un turisme canònic, des del meu punt de vista representen un moment concret de la història, tan interessant de conèixer com pugui ser-ho un poble medieval, per posar un cas. Es tracta d’actuacions que corresponen a un moment de la història, encara que sigui de la propera segona meitat del segle XX, i que reflecteixen un model d’urbanisme propi i específic vinculat a un model de reforma agrària. Són llocs amb història, i amb una història pròpia, encara que no se’ls consideri pobles històrics.

Com veurem, és una història que explica com es forma un poble realment nou, sobre la base d’una afluència de persones d’altres llocs, per apropiar-se d’un territori, reconvertir la seva estructura productiva d’una agricultura de secà a una de regadiu, i arribar a formar comunitat sobre la base del desarrelament de tots els primers habitants o colons.

Això es va fer sobre un model urbanístic específic, i implantant una estructura agrària de petites explotacions davant del latifundisme, i passant d’una agricultura tradicional de secà a una intensiva de regadiu.

Són canvis molt importants en les formes culturals que van haver de assumir els “colonos” al costat de la construcció d’una nova identitat local en crear-se unes entitats de població de gent de procedència diversa, encara que de poblacions pròximes, però que no es coneixien, o només es coneixien els que puguin ser procedents del mateix poble, i que han d’aprendre a conviure amb la resta d’un dia per l’altre.

Amb tot, no oblido que estic fent turisme cultural, no treball de camp acadèmic, perquè necessàriament només observaré la superfície de la realitat territorial. De fet, és el mateix que quan visito pobles amb art i història.

Una mica d'història

Hem de remuntar-nos a 1902 quan s’elabora un primer Plan General de Canales de Riego y Pantanos, basat en les idees regeneracionistes de Joaquín Costa de mitjans del segle XIX, conegut com a “Plan Gasset”. De les 205 obres que proposa, 22 es troben situades a Extremadura.

Es pot dir, segons Sánchez Sánchez-Mora, “que la pràctica totalitat de les actuacions que, mig segle més tard, va dur a terme o va finalitzar el règim de Franco i que constitueixen el famós Pla Badajoz (…), havien estat concebudes molts anys abans . “

En anys posteriors es continua en aquesta línia, amb la promulgació el 1933 del Plan Nacional de Obras Hidráulicas.

El 1939 es crea el Instituto Nacional de Colonización (INC) i una llei de Colonización de Grandes Zonas, amb escàs èxit, mentre que el 1940 es reprèn aquest camí de les obres hidràuliques amb el Plan de Obras Hidráulicas orientado al regadío.

Serà en 1949, per la llei de Grandes Zonas Regables que s’iniciïn els grans processos d’actuació que, en el nostre cas es plasmen en 1952 en el Plan Badajoz, el nom amb el qual es coneixerà popularment el Plan de obras hidráulicas, colonización, industrialización y electrificación de la provincia de Badajoz.

El Pla Badajoz va promoure, entre d’altres objectius, la regulació i aprofitament del riu Guadiana, la transformació de les terres de secà en parcel·les de regadiu, la construcció de camins i carreteres i la creació de poblats de colonització, i la producció d’energia hidroelèctrica.

Infraestructura hidràulica: La regulació de riu Guadiana

El primer problema a resoldre va ser la regulació i l’emmagatzematge dels recursos hídrics del riu Guadiana. Sense aquesta regulació prèvia seria impossible el seu aprofitament donat el seu elevat estiatge d’estacionalitat molt acusada, i la provocació de grans crescudes inundables.

Per resoldre aquesta problemàtica es van construir 9 embassaments a la conca del Guadiana. Els 4 més importants en la capçalera de les terres del Pla, a les Vegas Altas, van ser els embassaments de Cijara, de García, d’Orellana i del Zujar. I un regulador intermedi al cap de les terres de Vegas Bajas, l’embassament de Montijo. Representats amb punts blaus al mapa.

Els canals principals construïts superen els 300 quilòmetres de longitud, a més de sèquies i canonades.

Amb aquesta infraestructura hidràulica es cobria una superfície regable de 110.000 hectàrees.

Tot això realitzat en un període d’uns 23 anys.

Infraestructura agrària i de colonització

L’objectiu final era la redistribució de la propietat de la terra sobre la base d’uns colons als quals se’ls dotava de forma provisional d’una parcel·la de reg i un habitatge en un poblat de colonització de nova creació distribuïts per tota l’àrea del Pla. Es tractava d’unitats familiars de producció que a més rebien una parella de bous o mules, una vaca de llet i eines. A més, rebien una formació de tres mesos sobre agricultura de regadiu.

Es va establir un sistema de retorn i amortització del capital rebut i de pagament de les terres i de l’habitatge. Les parcel·les lliurades tenien una superfície entre 3,5 i 6 hectàrees. Amb l’evolució de la mecanització aquesta dimensió ha resultat insuficient, i se’l considera un problema per aquests poblats. Durant 5 anys el colon era tutelat i se li marcava el que havia de produir. M’expliquen que es van donar casos de colons expulsats per no aconseguir les produccions assignades.

Encara que de vegades es parla que va ser un procés d’expropiació de fet les terres expropiades als grans propietaris van ser finques comprades de forma parcial, hi ha qui diu que a molt bon preu.

La planificació dels poblats va anar a càrrec del Instituto Nacional de Colonización (INC), (creat el 1939 i dissolt el 1971), sota uns criteris establerts per l’INC, adaptat a la dimensió de cada poblat.

En l’elecció dels futurs colons es van seguir criteris polítics i religiosos. S’estava en època del nacional-catolicisme.

Una persona em deia: “L’enginyer (agrònom) i el capellà eren els amos del poble”.

En verd els poblats del Pla Badajoz, i en blau els embassaments

Urbanisme i tipologia d'habitatge rural

La valoració que es fa en l’actualitat de l’urbanisme d’aquests poblats és que els joves arquitectes que els van dissenyar van usar el llenguatge del moviment modern i van descobrir el racionalisme que buscaven, sempre amb respecte per allò popular i adaptant-se a les circumstàncies topogràfiques, climatològiques, i amb uns recursos limitats.

Un altre tema interessant, i del qual aquí només es pot veure el seu aspecte extern, es refereix a l’arquitectura de la casa rural que es va promoure.

Com a model de referència, els poblats disposen d’una zona central en forma de plaça que reuneix els edificis administratius, religiosos i de serveis, el que podríem anomenar el centre civic, en molts poblats era la Plaça d’Espanya. El campanar de l’Església es constitueix com l’element visual dominant del poblat. La planimetria del poblat va des de la purament ortogonal a la radial, passant per models mixtos, de vegades a causa de adaptacions al terreny.

Les cases estan disposades en illes sempre de forma individual i adossada.

La parcel·la de la casa es troba ens els 450 i 600 m2 i l’habitatge ocupa uns 60 m2, a un o dos nivells. Un portalada, a la façana o a la part posterior de la casa, permet l’accés del carro, i posteriorment tractor, i dels animals al corral.

Recorregut pels poblats de colonització

En el període de 1949 a 1970, entre Mèrida i Badajoz, es van crear 14 pobles de colonització, de dimensions diferents, que el 2018 estaven compreses entre 247 i 2.734 habitants.

D’aquests en vaig visitar 7, que són els que presento a continuació. Però també aprofitaré les opcions que ofereix Google earth, per mostrar la planimetria urbana dels altres 7.

Poblats Vegas Bajas (Google maps 2019.07.27). En vermell poblats visitats; en verd, no visitats; en blau, embassament de Montijo

Primer és interessant que ens acostem a la Presa de Montijo com l’embassament regulador de la zona oest del Pla Badajoz.

Embassament de Montijo

(Google earth 2019-07-27)

L’Embassament de Montijo (A), construït el 1954, té una capacitat d’embassament d’11 hm3. Es nodreix dels rius Guadiana i Aljucén. La seva característica hídrica és que té major nivell d’aigua a l’estiu que a l’hivern.

Situada la presa a l’oest de Mèrida, l’embassament penetra a la ciutat, formant un pulmó verd.

La seva funció és regular i derivar l’aigua per dos canals que discorren a banda i banda del Guadiana: el canal de Montijo, per la marge dreta, i el de Lobón per l’esquerra. Tots dos neixen en la presa de Montijo, i tots dos acaben el seu recorregut, ja com petites sèquies, al terme municipal de Badajoz. Entre tots dos canals donen servei a gairebé 1.200 quilòmetres de sèquies.

Malgrat que realment vaig començar la ruta de visites pel poblat de Lácara, a efectes expositius iniciaré el relat per Valdelacalzada atès que es tracta del primer poblat construït el 1948, abans de la promulgació del Pla Badajoz, i que va servir de model de referència per a la prossecució de la construcció dels poblats del Pla.

Valdelacalzada

Valdelacalzada (1) és municipi i el major poble de colonització d’aquesta zona, amb 2.734 habitants el 2018, amb població creixent enfront dels 2.582 de l’any 2000.

Per aquesta presentació em serviré del contingut explicatiu que es troba a la Plaça d’Espanya i que crec que és un resum que serveix de base per a una primera interpretació general del que van ser i van representar aquests poblats de colonització.

Els orígens de Valdelacalzada es remunten a finals de 1948. Va ser el primer poble de colonització, projecte pilot de tot el Pla Badajoz, per la qual cosa la seva fisonomia arquitectònica avançava ja l’estil constructiu dels pobles de colonització.

El motor generador de l’urbanisme de Valdelacalzada, es constitueix a través de la projecció del seu Centre Cívic com autèntic nucli neuràlgic de la vida política, econòmica, social i cultural en el desenvolupament del poble, en ell apareixeran les dotacions institucionals al capdavant de la trama urbana com a elements recognoscibles i de valor simbòlic, en un intent de crear una escenografia que en aquells temps identificava el Patri, una arquitectura experta en espais nacionals com a representació de la voluntat de propaganda del règim instaurat després de la Guerra Civil. La plaça d’Espanya, adquireix caràcter significatiu i gran poder estructurant, qualitats que s’aconsegueixen d’una banda al proporcionar-li una major dimensió a aquest element urbanístic i, d’altra banda, al dotar-lo d’obertura i llibertat de disseny en la implantació de les diferents edificacions singulars que l’acompanyen.

La planta de la plaça es va traçar seguint arestes geomètriques sense arribar a ser una quadrícula exacta, per això mateix la Plaça té un cert regust antic, com si el transcurs del temps hagués dibuixat a l’atzar dit perímetre. Es tracta doncs, d’un gran Centre Cívic des del qual es projecten 4 superilles generades per dues vies principals perpendiculars Nord-Sud i Est-Oest, que situen la Plaça d’Espanya al centre local. Aquests dos eixos hipodàmics recorden els traçats ordenats històricament pels romans (Cardus – Decumanus) a les seves ciutats, que en el cas de Valdelacalzada, van poder ser recuperats possiblement per ser el primer nucli construït pel Pla Badajoz en un clar gest de complicitat històric pel pas de la Calçada Romana a la població.

Dins del Centre Cívic, podem distingir diferents arquitectures i espais públics de clara tendència pintoresquista tradicional:

Plaça central: Concebuda com un espai lliure amb caràcter neuràlgic i important per la seva configuració, condiciona i participa del traçat generador principal urbà. S’hi desenvolupa una encertada tasca de paisatgisme ambiental a través d’una composició ordenada d’espècies vegetals.

Ajuntament: Representa el Ordre Civil, l’edifici posseeix un llenguatge arquitectònic funcional, destacant la triple arcada d’accés completada en la part superior amb el Balcó Consistorial, annexat està la Torrassa vertical, manifestant així la seva condició emblemàtica respecte a la resta del caseriu. A dos costats d’ell, es van situar les cases dels professionals com el metge, mestres, secretari i perit agrícola.

Església: Trencant amb el perfil uniforme del poble, constitueix la fita arquitectònic més reconeixible i singular. Destaca la seva línia que s’acosta al pintoresquisme tradicional de l’època. Tant en la seva concepció com en la seva execució, es reflecteixen unes pautes marcades per l’austeritat, donant-li al conjunt una senzillesa compositiva.

Artesanies: Situades a la gran arcada de porxos de volta ogival que es disposen sobre el ponent de la Plaça d’Espanya fins al sud formant una “L” que es disposa annexa des de l’Església Parroquial, creant així un element arquitectònic singular molt adequat que articula i ordena el Centre Cívic.

En l’actualitat la plaça d’Espanya acull el Homenaje al Colono, que com veuré en altres pobles, es van prodigar amb motiu del cinquantenari de la seva creació.

La trama urbana és racional, amb carrers amples, amb combinació de cases d’una i dues plantes, adossades formant illes.

Atenent al fet que totes les cases estaven destinades a famílies de productors agraris havien de comptar amb habitatge i corral per a animals i eines, amb el que havien de disposar d’una porta d’accés a l’habitatge i una portalada.

Els dos models dominants de distribució van ser amb la portalada a la paret de l’entrada, o la portalada a la part posterior, o en un lateral si eren cantoneres.

En Valdelacalzada és dominant el model de portalada posterior, creant-se carrers de dues tipologies. Un carrer en què es troben les portes dels habitatges, encarades als dos costats del carrer, i un carrer en què només es troben les portalades, també encarats els de dues illes.

Un exemple de tipologia de casa d’una planta amb portes d’accés per davant i darrere.

El següent és un exemple de casa de dues altures amb les portes sobre la mateixa façana. Desconec si corresponen a la mateixa fase d’execució del poblat.

Guadiana del Caudillo

Guadiana del Caudillo (2). També municipi, amb 2.518 habitants en 2018 enfront de 2.452 en 2000. Va ser creada l’any 1950. És el segon major poblat de la zona.

No visitat.

De la visualització del traçat urbà destaca la forma gairebé rectangular del seu perímetre i el traçat ortogonal, amb dos eixos principals nord-sud i est-oest, amb epicentre a la Plaça Major, que actua de centre cívic amb l’Ajuntament, l’Església i la Casa de Cultura.

Pueblonuevo del Guadiana

Pueblonuevo del Guadiana (3). També municipi, amb 2.033 habitants el 2018 i 1.942 l’any 2000. Es va començar la seva construcció en 1948, inaugurant-se en 1956.

L’activitat agrícola en aquesta zona es basa fonamentalment en el cultiu d’arbres fruiters.

El traçat urbà mostra certes particularitats. El perímetre inicial era pentagonal resultat d’una trama parcialment radial. El perímetre actual és gairebé quadrat. Tot ell amb illes ortogonals, excepte les que s’han d’adaptar a la forma curvilínia del traçat radial.

El més particular és que el centre cívic no es concentra en una plaça, sinó que es desenvolupa sobre un ample passeig curvilini que uneix la plaça de l’Església amb la Plaça de l’Ajuntament, mentre que els espais socials se situaven en els dos costats de la zona oest.

L’adequació ortogonal de les illes a la prolongació dels dos extrems de l’arc fa que el resultat final sigui una forma mixta d’un traçat radial parcial al qual se sobreposa un traçat ortogonal de les illes.

El pla assenyala en color el poblat primitiu.

Com en algun altre poblat, el que es considera l’entrada al poble s’efectua a través d’un arc.

El primer tram rectilini del carrer d’entrada porta a la Plaça de l’Església, d’on parteix el passeig en forma d’arc que portarà a la Plaça Major, seu de l’Ajuntament.

La impressió que vaig rebre va ser que a l’Ajuntament no se  li havia donat un caràcter simbòlic potent, al situar-lo en una cantonada de la Plaça Major, fins i tot amb menys presència que l’edifici confrontant.

Per la seva banda, l’Església Parroquial de Crist Rei, a l’altre extrem del passeig, es convertia en un edifici més significatiu, amb una alta torre, gairebé desmesurada.

En el seu conjunt, les seves blanques edificacions i cases mantenen l’arquitectura pròpia de colonització, la racionalitat en el seu disseny.

Trobo novament la combinació de cases d’una planta i de dues plantes, més o menys intercalades, que trenquen la monotonia, amb les dues portes, de l’habitatge i del corral.

Un model no usual de façana contínua de dos nivells que confereix un aire més “urbà” al conjunt.

Un portalada oberta em permet tafanejar en un antic corral.

Els agrada recordar que la zona va estar intensament ocupada en època romana, en forma de viles i explotacions agra ramaderes que es van estendre al costat del riu Guadiana al llarg de la via que unia Emèrita Augusta (Mèrida) amb Olisipo (Lisboa). Al marge dret del Guadiana es troba la Vila Romana de Pesquero.

Alcazaba

El següent poblat de colonització, aquest no visitat, seria Alcazaba (4), pertanyent al municipi de Badajoz. És un dels poblats més petits, amb 240 habitants el 2018, havent perdut població respecte als 260 del 2000. L’any de fundació va ser 1958.

D’estructura ortogonal, la imatge sembla mostrar que una part important de les cases disposaven d’una àmplia zona per a hort a la part posterior.

Novelda del Guadiana

Novelda del Guadiana (5), també inclòs dins el municipi de Badajoz. De dimensió intermèdia i sostinguda amb 922 habitants en 2018 i 924 el 2000.

Segons consta en una làpida commemorativa en homenatge als primers ocupants, Novelda del Guadiana es va fundar el 1956, constant 90 colons com fundadors, amb els seus noms.

En aquest cas el planejament urbà és clarament radial sobre l’eix del carrer Calzada. Amb la torre de l’aigua a l’esquerra.

S’aprecia clarament la curvatura dels carrers de l’arc inicial.

El model aplicat al centre cívic va ser el d’articular els dos centres de poder, el civil i el religiós, en els extrems d’un passeig.

Tot i que no és municipi un edifici que compleix les funcions subsidiàries presideix la Plaça Major.

És una plaça viva, on es reuneix cada dia el “parlament”, com l’anomenen els seus habitants.

Mentre que l’església parroquial de Santa Maria Magdalena, té el seu poder simbòlic com a capçalera del passeig.

Com pot apreciar-se en la fotografia anterior, les esglésies blanquejades requereixen un manteniment constant si no es vol que mostrin un aspecte d’abandonament.

Les cases, amb models arquitectònics més o menys diferenciats, mantenen el doble model d’una o dues plantes.

En aquest poblat es va optar en moltes zones per destinar un carrer als accessos als habitatges, i el carrer posterior perquè accedissin a les portalades les illes de cada costat.

A la fotografia carrer posterior de la casa de la fotografia anterior.

Sagrajas

No visitat. Sagrajas (6), pertanyent al municipi de Badajoz, És un poblat petit amb 580 habitants en 2018 enfront dels 601 de l’any 2000. Comença a ser poblat en 1956.

De la imatge aèria es desprenen dues característiques. Morfologia urbana ortogonal amb una petita zona de model radial. No hi ha un centre cívic, ja que l’Església no es vincula amb la Plaça Major.

Valdebótoa

Sense visitar. Valdebótoa (7) pertany al municipi de Badajoz. De mida mitjana, amb 1.347 habitants el 2018 i 1.206 el 2000. És un poblat de l’any 1958.

La morfologia urbana està formada per dues unitats. Una ortogonal al nord i una altra de reminiscències radials unides per una gran plaça.

Gévora

No visitat. Gévora (8), pertanyent al municipi de Badajoz. Població de 2.482 habitants en 2018, enfront dels 1.589 de l’any 2000. Creada l’any 1956.

És a 10 minuts del centre de Badajoz per la qual cosa, segons sembla, s’està convertint en zona residencial de Badajoz, el que explica les noves promocions que s’estan efectuant i el consegüent increment de població.

A Gévora hem arribat al límit occidental del Pla Badajoz.

A partir d’aquest moment per continuar la ruta passaré al costat esquerre del Guadiana i em dirigiré cap a llevant. El primer poblat serà Villafranco del Guadiana.

Villafranco del Guadiana

Villafranco del Guadiana (9), pertanyent al municipi de Badajoz. 1,509 habitants en 2018 i 1,344 el 2000.

El poblat del Pla Badajoz es va construir el 1958, segons consta en el monument commemoratiu dels 50 anys de la seva fundació, ocupant la zona nord. Un gran passeig, l’Avinguda dels Colons, la separa d’una fase de construcció posterior.

La morfologia urbana de la primera fase és un rectangle perfecte d’estructura ortogonal. La segona presenta forma de trapezi, també d’organització ortogonal.

A diferència dels altres vistos fins ara, una gran zona industrial, de gairebé un terç de l’extensió del poblat, se situa a la banda est.

Les cases del primer assentament segueixen el model de la forma predominant en els poblats originals. Moltes són cases de doble planta amb l’entrada al corral a la façana d’entrada. Moltes d’elles disposades de forma simètrica, adossats els cossos de la construcció.

A l’altra banda del passeig, la fase de construcció posterior, de cases d’una sola planta, presenten un aspecte més “de xalet”, encara que també amb portalada que dona més la impressió d’accés a un pati que a un corral.

Tampoc aquí l’Església i la Plaça d’Espanya, amb l’edifici qualificat de Ajuntament, no formen un centre cívic integrat, sinó que al costat de les instal·lacions esportives s’organitzen al llarg de tres illes.

La sensació que vaig obtenir va ser la d’un urbanisme confús a la part central. Primer la Plaça d’Espanya amb el monument als primers pobladors.

A continuació, una altra plaça mitjà connexa, amb l’edifici de les oficines municipals.

El segueix un conjunt d’edificis de serveis amb uns porxos, amb serveis i habitatges, per la part posterior que condueixen a una amagada porta d’accés a l’Església.

L’absis de l’Església sobre una altra plaça, en la qual en un lateral i exempta, se situa una estructura de campanar.

L’illa següent alberga les instal·lacions esportives.

L’Església parroquial de Nuestra Señora del Socorro està formada per una nau, amb un absis en forma de triangle, amb uns murals de mosaic a cada costat. A la banda de l’evangeli una vidriera de colors translúcids i violacis a tot el llarg aporta la il·luminació.

Una particularitat que no he vist en cap altre poblat són carrers estrets, sense circulació rodada, amb habitatges sense portalada, que especulo que siguin habitatges per jornalers.

Finalment, una imponent torre de l’aigua constitueix l’element visual dominant.

Balboa

Em dirigeixo ara a Balboa (10), continuant dins del municipi de Badajoz. Es tracta d’una localitat petita, amb 535 habitants el 2018 que han disminuït enfront dels 604 de l’any 2000.

Un mosaic commemoratiu estableix el 28 de maig de 1958 com data inicial. S’hi recorden les procedències dels primers colons: Aceuchal, Alburquerque, Azuaga, Badajoz, Cordobilla de Lácara, Esparragosa de Lares, Fregenal de la Sierra, Malcocinado, Puebla de Sancho Pérez, San Vicente de Alcántara, Santa Marta, Talavera la Real, Trasierra i Villar del Rey.

En una placa amb un poema commemoratiu dels cinquanta anys de la seva fundació es diu:

“Desde lugares distintos

llegaron a estas tierras

nuestros primeros vecinos

con sus carros y carretas;

fueron principios muy duros,

tiempos de hambre y carencia

pero al extremeño rudo

no hay quien su voluntad tuerza.”

El que em situa una vegada més a la duresa de les condicions inicials en què es van trobar els primers colons, desplaçats al lloc sense que estiguessin acabats ni habitatges ni infraestructures.

La morfologia respon al model rectangular amb urbanització ortogonal.

En aquest cas s’articula un clar centre cívic, al centre del lateral nord. Una plaça tancada de porxos, amb l’Església de Nuestra Señora de las Nieves com a centre dominant, mentre que l’edifici municipal se situa al lateral esquerre.

S’alternen cases d’una i dues plantes, encara que tinc la impressió que moltes de les d’una planta no tenen portalada ni corral.

També es visualitza una major dispersió de models de casa, al que no sé si pot haver contribuït remodelacions posteriors, perquè a la vista aèria s’observa la presència de moltes piscines particulars.

Tenir en compte que la carretera d’accés enllaça amb l’entrada de l’aeroport de Badajoz, a 1 quilòmetre de distància, i a 20 minuts de Badajoz.

Alvarado

El següent poblat de colonització, que no vaig visitar, serà Alvarado (12), pertanyent encara al municipi de Badajoz. És un poblat petit, amb 321 habitants el 2018 per sobre dels 265 de l’any 2000. Es troba situat desplaçat cap al sud.

La morfologia urbana respon al model ortogonal rectangular, amb unes petites curvatures a la zona sud-oest.

En les proximitats es troben localitzada una planta fotovoltaica i una altra termosolar. Podem comparar les seves extensions amb les dimensions del poble.

Guadajira

Guadajira (13) pertany al municipi de Lobón. És un dels poblats petits amb 526 habitants en 2018 i 554 l’any 2000.

Un cartell informatiu ens ajuda a conèixer una mica de la història de la població de Guadajira, com un altre d’aquests petits nuclis rurals denominats de colonització, integrat en el Pla Badajoz, en la dècada dels anys quaranta.

Com ja hem vist en altres pobles, el territori mostra signes de gran antiguitat en la seva ocupació, almenys des de l’Edat del Bronze, amb especial èmfasi en el període de la romanització.

A aquest poble van arribar famílies procedents de Higuera de la Serena, Valdelacalzada, La Morera, La Haba, Carmonita, Azuaga i Granada.

Donada la inexistència d’infraestructures, alguns d’aquests primers colons es van instal·lar en petits barracons o fins i tot barraques provisionals al costat del riu Guadiana a espera d’obtenir un habitatge.

Un cop instal·lades les famílies de colons se’ls adjudicava un lot compost per la clau de l’habitatge, una parcel·la, una vaca i una egua.

Assentada sobre els terrenys de l’antiga finca “El Cotorrillo” s’alça sobre una espècie de serrata aïllada en el seu extrem occidental i que comença en els alts de Lobón paral·lela al riu Guadiana. És l’únic poble dels presentats que no es localitza en un pla, sinó en un petit turó.

Em trobo en l’únic poblat amb morfologia urbana totalment radial i semicircular. Això obeeix a haver buscat la forma d’adaptació a la morfologia d’un turó, on el traçat circular s’adequa a les línies de nivell del terreny. En color la primera fase de construcció.

Les cases presenten el doble model de casa d’una i de dues plantes, així com de portalada a la façana o a la part posterior o lateral si és cantonera.

La casa amb portalada posterior va portar a la forma de carrers només amb portalades.

Ubicar l’Església en el turó va portar a situar el centre cívic al voltant de l’edifici per a Ajuntament. Aquesta és una construcció de dues plantes projectat el 1955, amb remodelacions posteriors.

Església Parroquial de San José Obrero, com totes les d’aquests poblats, és de línies simples amb els murs pintats de blanc, igual que el campanar, el que demana un constant manteniment. Un primer campanar més baix va ser substituït per l’actual molt més alt per donar més visibilitat des de l’exterior.

Situada al centre del semicercle, ocupant la part més elevada.

Barbaño

Passem a la marge dreta del Guadiana on es troba Barbaño (13), pertanyent al municipi de Montijo, És un poblad0 petit, amb 657 habitants el 2018 i 543 el 2000. La seva construcció correspon a 1956.

No el vaig visitar. A la imatge aèria s’observa una forma particular de morfologia urbana en forma d’estrella.

Lácara

Finalitzo aquesta presentació a Lácara (14), pedania de Montijo. És el poblat més petit dels d’aquesta zona, amb 227 habitants el 2018 per sota dels 249 de l’any 2000.

D’estructura ortogonal i perímetre gairebé rectangular, amb una gran plaça que sembla sobredimensionada per les dimensions totals del poble.

El centre cívic s’organitza a la gran i cèntrica plaça de España.

En un lateral l’edifici destinat a ajuntament.

Sobresurt l’església parroquial de San José Obrero, nom molt de l’època nacional-catòlica.

El campanar segueix el model de sobre dimensionament en la seva alçada.

Edifici racionalista amb elements de modernitat per a l’època.

L’estat exterior de l’Església evidència les necessitats de manteniment dels materials usats en totes les esglésies del Pla.

Pel que fa a les formes d’edificació de les cases se segueix els models de cases d’una i de dues plantes amb corral i portalada, sempre adossades formant illes.

En aquest conjunt de tres cases, en què alguns propietaris han decidit trencar amb el color blanc, es veu clarament la disposició d’entrada a l’habitatge i portalada a la mateixa façana.

També s’observen una illa de cases amb pati, però sense portalada i corral, que ja he pressupost amb anterioritat que podrien correspondre a cases per jornalers, però sense confirmar.

Cal suposar que aquest va ser la font i abeurador, enfront de la planura per la qual s’estenen els regadius del Pla Badajoz.

Fi de la sortida

Sobre les reticències de ser una obra del franquisme s’accepta que en general va ser una obra positiva, evidentment amb els seus “llums i ombres”, o el “conte de la lletera amb final … feliç”.

La realitat actual sembla ser que és la zona d’Extremadura amb major nivell de renda agrària en l’actualitat.

Jo només m’he mogut per l’epidermis del fenomen, pel que encara resta visible, però sense massa instruments d’interpretació.

Un repte per a una promoció turística d’aquesta part de la història territorial seria la d’establir un “pla d’interpretació” que ajudés el turista a valorar els elements significatius d’aquests poblats que facin més rica i interessant la visita. Així es podria fomentar el potencial turístic d’una cultura territorial amb personalitat.

Bases d'informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.