L´objectiu d´aquest Post i el següent és presentar conceptes com colonització, noves poblacions, colònies industrials, urbanitzacions… que s´han aplicat a assentaments programats al llarg de la història d´Espanya.

Assentaments de població programats (1): Tipologia

Plano de las Nuevas Poblaciones de Sierra Morena por Rodolfo de León Sarmiento (1782)
Plànol de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena per Rodolfo de León Sarmiento (1782)

Post: 2023

Índex

Tipologia d'assentaments programats

Motivació del Post

Quan decidim efectuar una sortida turística, la immensa majoria de vegades ho fem amb l’objectiu de gaudir de factors específics continguts al territori al qual ens dirigirem, siguin d’ordre paisatgístic (muntanya, mar, vall, desert, gruta, …) o per apreciar obres permanents realitzades per l’home (pobles, castells, monestirs, museus, ruïnes arqueològiques, arqueologia industrial, un restaurant amb estrella Michelin, …). Deixo de banda quan la motivació és gaudir d’esdeveniments efímers (concert, festival…).

En arribar a destinació, reconeixerem el lloc concret perquè presenta unes formes físic-territorials pròpies de la funció que compleix -en el cas de factors físic-naturals-, o a la qual ha estat destinada -en el cas de realitzacions humanes-. Per exemple, distingirem clarament una església romànica d’una altra d’estil renaixentista, i totes dues d’un poblat iber, per exemple.

Això és perquè cada funció requereix unes condicions constructives que es regeixen per unes normes i formes pròpies.

Al llarg de la història, s’han anat introduint funcions diferents, o s’han succeït estils diferents per a una mateixa funció, que van quedant reflectides a cada lloc on s’ha establert aquesta funció. Per exemple, el mateix model bàsic de les ciutats romanes, o cada estil artístic a les esglésies o catedrals.

Objectiu d'aquest Post conceptual

L’objectiu d’aquest Post conceptual és sistematitzar algunes de les funcions més rellevants pel seu impacte territorial que s’ha produït al llarg de la història de l’Espanya peninsular. Em centraré, doncs, en llocs creats per l’home i la societat, sense considerar els espais naturals geogràfics.

Desenvoluparé aquesta temàtica dividint-la en dos Posts. Aquest primer, titulat Assentaments de població programats: Tipologia (1), on presentaré un esquema dels tipus més importants d’assentament que s’han anat utilitzant al llarg de la història per organitzar sistemàticament la distribució de la població d’acord amb necessitats funcionals territorials que es presentaven a cada moment.

El següent, sota el títol Assentaments de població programats: Procés històric a Espanya (2), faré un ràpid recorregut cronològic dels tipus d’assentament programats presentats al Post anterior, a mesura que han estat aplicats al llarg de la història a l’Espanya peninsular.

Podem considerar que aquests Posts complementen i amplien el presentat sota el títol Estructures territorials a l’Espanya peninsular.

Premisses conceptuals

Parteixo de la premissa que tota activitat vinculada al territori requereix de la presència de població, ja que, per explotar els recursos naturals, és necessari l’assentament de treballadors al lloc dedicats a la seva explotació i producció, als quals generalment acompanyarà la família com a unitat de reproducció.

Sigui del pagès a les terres a llaurar; del miner al costat de la mina; de l’industrial a prop de la fàbrica; del pescador al costat del port pesquer; de serveis a prop dels nuclis turístics; de l’exèrcit o la policia als territoris a vigilar i protegir; etc.

En la majoria dels casos, això ha donat lloc a la creació al llarg del temps dels pobles i les ciutats en què s’han anat reunint diversitat d’activitats, segons les característiques economicoproductives de cada zona.

Però, en determinades situacions i circumstàncies, s’han produït uns processos peribles de concentració que han acabat desapareixent quan el recurs s’ha esgotat o a deixat de ser utilitzat. En general, aquestes situacions efímeres per abandó s’han produït en casos d’especialització monoproductora vinculada a l’explotació d’un sol recurs, per exemple, esgotament d’un filó miner.

En concret, m’interessa centrar-me en les funcions territorials que han necessitat crear assentaments de població per poder desenvolupar la seva funció, hagin estat permanents o efímeres.

Sistematitzar les possibles causes de cada assentament ens pot ajudar com a turistes a interpretar els llocs que visitem i a relacionar-ho amb el seu origen i evolució.

Models d'assentaments de població al territori

Per assentament de població, o simplement assentament, entendrem espai construïts per acollir grups de persones formant un nucli de població permanent, que pot anar des d’una unitat familiar aïllada (en un caseriu, un cortijo o una masia), fins a una gran metròpoli, passant per un poble o un poblat, etc.

Ens interessarà aquells assentaments que d’una manera o altra han estat programats després d’una presa de decisions respecte a l’on i al perquè de la localització concreta final.

Condicions d'assentament

Una altra premissa o condició serà que el lloc d’assentament ha de permetre la supervivència i reproducció del grup, bé obtenint tots els recursos bàsics del seu entorn territorial (practicant una economia de subsistència), bé per intercanvi amb altres grups assentats a altres llocs per reunir i completar els recursos bàsics (a través de la divisió del treball, de la producció territorial i de l’intercanvi o comerç).

En qualsevol cas, és clar que tot allò necessari per a la seva supervivència i reproducció ho haurà d’obtenir de l’espai geogràfic; sabent que l’espai geogràfic en conjunt és diferent en cadascuna de les parts o territoris.

El que ens interessa observar són les raons per les quals s’estableix un assentament a un lloc determinat a partir de les característiques que aporta aquest territori. Aquestes raons són les que se sistematitzaran en una tipologia d’assentaments.

Cada grup social, en funció del desenvolupament assolit, jugarà amb les diferències de mobilitat dels factors productius: fixació o baixa mobilitat dels recursos naturals davant de la mobilitat en graus diferents dels recursos humans, les mercaderies, els recursos monetaris o la informació.

Assentaments espontanis i assentaments programats

Partirem dels temps inicials de la Història quan, amb la introducció de l’agricultura, els grups humans van ser capaços d’establir-se permanentment en llocs fixos d’assentament de la població.

Des d’aquest moment, podrem observar que l’assentament de les poblacions s’ha fet d’acord amb dos criteris: l’assentament espontani i els assentaments programats.

Assentament espontani

L’assentament espontani es produeix quan hi ha disponibilitat de terreny per triar lliurement i sense condicionants el lloc d’assentament. Els primers pobladors de la Península ens els podem imaginar escollint quin era el lloc que consideraven més idoni per establir-ne el poblat.

Més endavant, per exemple, una cruïlla de camins o l’existència d’una fonda aïllada al mig del camp, pot haver estat l’origen d’un assentament espontani progressiu fins a constituir un poblat (com la localitat de A Estrada a Pontevedra, en una cruïlla de camins, o d’una venta (hostal), com va ser l’origen de Venta de Baños a Valladolid, o Hostalric a Girona).

Els castres o els poblats ibers entrarien en aquesta categoria d’espontanis.

O Cebreiro (Lugo)
Recreación del poblado ibero de Ullastret (Girona)
Recreació del poblat iber d'Ullastret (Girona)
Assentament programat

Considerarem un assentament programat, quan l’elecció del lloc segueix unes directrius establertes prèviament, destinades a aconseguir un objectiu en base a les condicions del territori.

La idea és aprofitar alguna característica específica que ofereix el territori concret per poder-ne treure profit. Si voleu establir un punt de vigilància sobre un territori ampli, l’alt d’un turó pot ser el lloc idoni, mentre que el fons d’una vall no ofereix aquesta possibilitat. La localització haurà de ser funcional a l’objectiu proposat.

Dos exemples. Si es vol obtenir ferro s’està condicionat a un lloc geològic on hi hagi el mineral; si es vol establir un castell per defensar un territori, cal decidir l’emplaçament estratègicament idoni en relació amb la posició de l’enemic i amb l’orografia del territori.

Per a cada funció, el programa comportarà decidir-ne la localització i dissenyar l’estructura i la morfologia de l’assentament.

De l'economia de subsistència a l'economia de producció

Una economia de subsistència consisteix a obtenir tot allò necessari de l’entorn immediat.

Amb la introducció de l’agricultura i el pas a les edats dels metalls (bronze i ferro), s’introdueix l’economia de producció, on es posa de manifest la distribució desigual de recursos a l’espai geogràfic global, i la necessitat d’obtenir-lo on es trobin, i de desplaçar-los cap als llocs de producció i de consum posterior.

La necessitat de desplaçar els recursos va donar lloc al transport, intercanvi i comerç, on van sorgir les primeres colònies comercials, així com l’especialització del treball i de la producció en llocs determinats.

Poblament, despoblament, repoblació

Poblament

A la història de la humanitat els primers pobladors van anar creixent en nombre i es van anar dispersant pel Planeta. Progressivament, l’expansió de la població va anar ocupant els territoris buits, amb assentaments que podem considerar que s’anaven establint de manera espontània en un procés de poblament.

Despoblament

Un cop ja poblat un territori, diverses circumstàncies poden provocar que perdi població, o fins i tot desaparèixer totalment. Estaríem en una fase de despoblament. Les causes poden ser molt diverses: epidèmies i pestes que delmen la població; conflictes politicomilitars; dificultats o incapacitat de supervivència al lloc; esgotament dels recursos territorials; etc.

Repoblament

Davant d’un territori despoblat es pot considerar interessant o necessari poblar-lo novament mitjançant un procés de repoblació. La decisió de repoblació ja ens situa en l’àmbit de les actuacions d’assentament programades per qui ostenti el poder o la propietat sobre aquest territori.

El poblament i el repoblament donarà lloc a la construcció inicial de poblats. A nosaltres ens interessaran aquelles actuacions de poblament programades, bé en la determinació dels llocs d’assentament, bé en la forma urbanística.

Com veurem a la part històrica al següent Post, el cas de la Península Ibèrica és molt particular ja que, a més del poblament d’època romana, comú a tots els territoris de la conca mediterrània, i la posterior substitució pels pobles del nord, al nostre cas es va produir una ocupació musulmana i una recuperació cristiana posterior, cosa que va tenir transcendental importància en el cicle poblament-repoblament.

El que és important destacar és que perquè el repoblament es produeixi s’han d’oferir incentius que motivin els futurs residents a desplaçar-se. Si hem establert que les motivacions de l’existència humana són sobreviure i reproduir-se, els incentius hauran d’estar destinats a millorar ambdós objectius. En termes col·loquials al nou assentament hauran de trobar els mitjans de guanyar-se (millor) la vida (per sobreviure) i l’expectativa d’unes condicions de vida millors (per reproduir-se).

A totes les societats de base agrícola l’incentiu es basava a repartir lots de terra, model practicat fins als Poblats de Colonització Agrària de meitats del segle passat que veurem més endavant.

A la història d’Espanya podrem distingir dos processos de repoblament.

Repoblament territorial

Períodes durant l’Edat Mitjana en què per consolidar el territori guanyat l’avenç de la frontera cristiana cap al sud cap feia precís que s’establissin poblacions que ocupessin i defensessin aquests territoris.

L’expansió dels senyorius va ser un dels mecanismes de traspàs de responsabilitat a la noblesa i l’església, amb un paper notable atorgat a les Ordes militars per a la repoblació.

Un carrer de la població calatrava d'Almagro (Ciudad Real)

Noves poblacions

Ja a l’Edat Moderna, els diversos regnats absolutistes van posar en marxa polítiques de repoblació d’aquelles zones que per diversos motius van anar quedant despoblades, especialment al centre i al sud de la Península. La més coneguda és la creació de les anomenades nuevas poblaciones durant el període Il·lustrat del regnat de Carlos III, les quals també tenien com a funció garantir la protecció del camí entre la capital, Madrid, i Cadis, port per on arribava tot el comerç amb les possessions americanes.

San Carlos del Valle Planos historicos Muñoz Jimenez 1787
San Carlos del Valle, nova població de l'època de Carlos III a Ciudad Real
San Carlos del Valle (Google earth 2019-08-08)

 

Una variant al segle vint seran els Poblats de Colonització Agrària que acabo de citar.

Tipologia d'assentaments funcionals

Entrem a definir la tipologia de les formes d’assentament programat destinades a assolir un objectiu territorial concret, és a dir, a complir una funció específica. M’aturaré exclusivament a les més destacades i genèriques que s’han aplicat a l’Espanya peninsular.

Per la denominació del tipus d'assentament

Malgrat que no forma una tipologia, val la pena destacar certes categories de noms d’agrupament assignats a determinats tipus que han adquirit una rellevància que val la pena destacar. Em refereixo a conceptes com colonització, colònia, poblat, caserna, barri, barriada, noves poblacions, poblats de colonització, urbanitzacions, …

Després veurem que de fet es corresponen amb categories funcionals, ens permet una aproximació que ajudi a clarificar la càrrega polisèmica que contenen i com se les ha aplicat de manera diferent en moments històrics determinats, i així interpretar-ne el significat i la funció històrica.

Colonització

Per colonització s’entén el procés mitjançant el qual un país, grup ètnic o entitat política estén el seu control sobre un territori més enllà de les fronteres originals. Aquest control pot implicar l’ocupació física del territori, la imposició de sistemes polítics, econòmics i socials propis, i, sovint, l’explotació dels recursos i la força de treball del territori colonitzat.

En termes etimològics, colonització prové del llatí colonus (llaurador, colon) i està associada a l’assentament de persones o poblacions sobre noves terres limítrofes o conquerides. Val la pena aclarir que la paraula colonització no té relació amb el nom de Cristòfol Colom.

Com ja he indicat abans, al territori peninsular hi ha dos moments clau de colonització política com a domini territorial: l’època romana i la musulmana.

Poblats de colonització

També s’ha aplicat la paraula colonització a l’ocupació programada de sòl agrari amb els poblats de colonització agrària de la primera etapa del franquisme. La colonització consistia a donar valor agrari a uns sòls fins aleshores pràcticament erms per mitja de la introducció del regadiu.

Colònia

La paraula colònia és altament polisèmica. Acotant-ne l’aplicació als assentaments de població, una colònia pot referir-se a una comunitat de persones que s’estableix en un territori fora del lloc d’origen; a denominar el propi territori on s’estableixen; o un grup d’habitatges semblants o construïts amb una idea urbanística de conjunt.

Aquests assentaments poden tenir diversos propòsits, com ara l’explotació de recursos, l’expansió territorial o la cerca d’oportunitats econòmiques.

Per al cas espanyol, assenyalem tres aplicacions del concepte colònia: les colònies comercials fenícies i gregues; les colònies romanes i les colònies tèxtils.

Colònies comercials fenícies i gregues

La primera aplicació que trobem al concepte colònia fa referència als assentaments comercials de fenicis i grecs al llarg de la costa peninsular des del Golf de Lleó fins a les costes gallegues.

No tenia funció colonitzadora, sinó bàsicament establir una base permanent des d’on comerciar amb els pobladors locals a través de les àmplies xarxes marítimes que ambdós pobles van establir per tota la Mediterrània entre els segles VIII i II aC.

Empuries (Google earth 2020-02-26)
Colònia grega i ciutat romana d'Empúries (Girona)

Colònies romanes

La colonització romana es va desenvolupar a través de la creació de colònies distribuïdes estratègicament pel territori peninsular. Una colònia consistia en un assentament establert per ciutadans romans en territoris conquerits amb diversos propòsits: la consolidació del control romà sobre una regió; la romanització de la població local i la promoció de la cultura i l’administració romanes.

Amb les colònies pretenien assegurar la lleialtat de la població local i facilitar l’administració de l’àrea. Els colons romans que s’establien en aquestes ciutats eren generalment veterans de l’exèrcit o ciutadans romans que buscaven oportunitats econòmiques i terres a les províncies acabades de conquerir. Per exemple, la Colònia Emèrita Augusta (Mèrida) va constituir una important colònia destinada als veterans retirats.

Les colònies romanes acostumaven a tenir una estructura urbana ben planificada, amb carrers organitzats, fòrums, temples i altres edificis públics característics de l’arquitectura romana.

La xarxa viària integral, on els ponts jugaven un paper imprescindible va consolidar l’estructura urbana peninsular que, bàsicament, ha perviscut fins a l’actualitat.

Recreació de Augusta Emèrita (Mérida, Badajoz)
Recreació de Segóbriga (Conca)

Colònies tèxtils

La següent vegada que veiem aparèixer la paraula colònia s’aplica ja al segle XIX al conjunt de colònies tèxtils que es van establir al llarg de les conques dels rius Llobregat i del Ter a Catalunya. La seva localització obeeix a aprofitar el desnivell del corrent del riu per obtenir energia hidràulica per moure les màquines.

Es tracta d’assentaments on es reuneixen les instal·lacions de la fàbrica tèxtil i els habitatges, així com els serveis bàsics per als treballadors i els directius amb les seves famílies i, en nombrosos casos també la torre de l’amo, un xalet en què viu a temporades el propietari. Aigües amunt del riu, una resclosa desviava un canal cap a la fàbrica amb una turbina hidràulica per transformar l’energia hidràulica en cinètica.

Seran entitats amb els elements indispensables per residir-hi, però no per formar una entitat política territorial (per exemple, un municipi). La gestió completa de l’assentament és “propietat” de l’empresari; als pobladors només els correspon treballar, allotjar-se i reproduir-se; sense cap altre dret. I quan cap membre de la família treballi a l’empresa seran expulsats de l’habitatge i la colònia. No constitueixen una entitat administrativa, sinó que són unes instal·lacions més de les que formen la fàbrica.

En una època en què l’empresariat català era catòlic conservador, l’església amb el capellà era un element indispensable per al control de les famílies obreres. Disposava d’economat, bar-seu social, escola primària per a nens i nenes separats, i en molts casos fins i tot de teatre. Com que el treball femení estava plenament integrat en la producció tèxtil, era usual trobar un convent de monges amb guarderia per als fills de les treballadores i allotjament per a les noies solteres amb la família als voltants.

El pla urbanístic duna colònia seguia en gran mesura dos models. Un model lineal i un altre de tipus poblat.

Al model lineal la disposició de la fàbrica i dels habitatges se situen longitudinalment, en paral·lel o seqüencialment. Acostuma a influir en aquesta disposició l’angostura de la llera del riu on s’ubiqui.

Algunes colònies van arribar a tenir fins a 1.500 treballadors.

Disposició lineal seqüencial de la Colònia Can Pons (Puig-reig, Barcelona): a) fàbrica; b) habitatges; c) cada de l'amo; d) església; e) escoles; f) convent; g) teatre

Al model en poblat, la fàbrica continua alineada amb la llera del riu, però la colònia residencial s’organitza normalment al voltant d’una plaça, configurant la forma d’un petit poble, presidit per l’església.

Colonia Viladomiu Nou (Google earth 2023-11-29)
Disposició en poblat de la Colònia Viladomiu Nou (Gironella, Barcelona): a) fàbrica; b) habitatges; c) cada de l'amo; d) església; e) escoles; f) convent; g) teatre

Poblat, “cuartel”, barri, noves poblacions

A les explotacions mineres el problema que cal solucionar és el mateix que per a les colònies tèxtils: la necessitat d’allotjament a prop de la mina.

Cada àmbit territorial o cada especialització ha donat lloc a nomenclatures diferents per al mateix ús. Així, podem trobar denominacions com a poblat, cuartel, barri, bloc o la mateixa colònia, segons el lloc que visitem. Caldrà estar atent en cada cas als matisos que cadascuna hi aporta.

Cuarteles mineros de Tablao (Valle de Turon, Mieres, Asturias)
“Cuarteles” miners de Tablao (Valle de Turón, Mieres, Asturias)
Poblado Diego Pérez en Fabero (León) (Google erath 2023-11-29)
Poblat Diego Pérez a Fabero (León) (Google erath 2023-11-29)

Noves poblacions

Torna a aparèixer el concepte noves poblacions vist des de la perspectiva de programar assentaments en forma de poblacions amb entitat pròpia. Encara que la seva estructura econòmica es recolzés en l’agricultura, no eren assentaments especialitzats (monofuncionals) sinó que es constituïen com a autèntics pobles o llogarets, més o menys grans i més o menys independents políticament i administrativament, organitzades en feligresies que comptaven amb llogarets.

Urbanitzacions

La paraula urbanització té una primera significació genèrica que fa referència al procés de concentració de població en urbs o ciutats que viuen desvinculades de la producció agrària.

Però, a la darrera centúria s’ha estès l’ús del terme urbanitzacions per designar parcel·lacions urbanes de mida relativament restringida destinades a conformar unitats residencials “tancades”: urbanitzacions turístiques, de residències secundàries, periurbanes. La idea de vedat tancat l’obtenim per la tendència a atorgar-los un nom propi per distingir-les de les altres, de manera que s’atribueixen unes característiques de qualitat: Solymar; Alts de la Serra, La Moraleja,…. Es tracta d’atorgar-los una marca de diferenciació.

Més endavant apareixeran tractades des de la perspectiva funcional, però em semblava interessant aclarir-ne el concepte.

El territori com a recurs: l'explotació de recursos naturals “in situ”

Per a aquells elements o components de l’espai geogràfic general que es troben situats al territori, és a dir, fixats en un lloc del qual no es poden desplaçar, el seu ús o explotació obliga a localitzar in situ els assentaments i les instal·lacions d’obtenció.

Aquest condicionament de localització territorial dona lloc a infinitat d’assentaments funcionals, és a dir, adreçats a una finalitat concreta. Cada finalitat tindrà les formes estructurals territorials pròpies, a més d’adaptades a les característiques de cada lloc.

En la mesura que els assentaments requereixen unes construccions específiques, podrem reconèixer sobre el terreny a quina funció estan destinades cadascuna, segons l’estructura de l’assentament o les edificacions.

Vegem quins són els recursos naturals que han donat lloc a assentaments funcionals.

Recursos agraris i expansió del regadiu

L’explotació agrària del sòl és a l’origen de la distribució dels primers assentaments espontanis de població.

De mica en mica, es van configurant assentaments rurals diferenciats segons el tipus de producció i el rendiment que es busca obtenir a cada lloc: generalista de subsistència; extensiva; intensiva; de secà; de regadiu; de muntanya; de pla; agrícola; ramadera; silvícola; pesquera. Alhora, cadascuna d’aquestes amb especialitzacions concretes: cerealistes, vinícoles; ramaderia ovina; ramaderia porcina, i un llarg etcètera.

La necessitat de població treballadora agrària serà directament proporcional a nivell d’intensitat d’ús del sòl i inversament proporcional al grau de mecanització aplicat per a la producció.

L’expansió del regadiu implicarà transformacions d’una agricultura extensiva a una intensiva i, d’altra banda, posar en explotació sòls abans improductius o de rendiments baixos, amb necessitats de força de treball diferents.

Canal de Monegros (Osca)

En aquest cas, el poblament és estable i es localitza repartit per l’espai agrari de forma concentrada o aïllada.

Poblat de colonització agrària de Novelda de Guadiana (Badajoz)
Maqueta de Sodeto (Osca), poblat de colonització agrària amb la distribució de les plantes de cada casa

Altres tipus d'assentaments

En un dels meus recorreguts em vaig topar amb un assentament molt interessant. A la serra d’Albarrasí (Terol) s’aprofitava la resina del pi roig. Això va portar a construir el conjunt Casa de los Resineros, que ja està fora d’ús (Coordenades: 40°16’16.6″N 1°18’54.4″W). És molt possible que amagats en altres llocs hi hagi assentaments semblants per resoldre l’aprofitament de recursos naturals d’una zona específica.

Casas de los Resineros en la Sierra de Albarracin
Casas de los Resineros a la Serra d'Albarrasí

Recursos marins

La pesca marítima imposa un primer condicionant d’assentament a la línia de costa al costat del mar.

La pesca litoral comportarà la creació de barris marítims o ports pesquers de petit calat. Mentre que la pesca d’altura necessitarà ports de més calat.

Encara es conserven alguns ports pesquers, encara que la majoria molt afectats per instal·lacions nàutiques esportives, mentre que el turisme de platja ha arrasat els barris marítims de pescadors.

Calella de Palafrugell (Girona) port de pescadors històrico (Font: Associació de Veïns i Amics de Calella de Palafrugell)
Port de Malpica de Bergantiños (A Coruña)

Recursos geològics

Altres recursos molt apreciats són els geològics en forma de minerals i pedreres.

Fixem-nos que va ser sobre la base de la mineria que es van definir les primeres etapes de l’evolució de la humanitat: Edat del Bronze i Edat del Ferro.

L’explotació i l’intercanvi de minerals va estar a la base del primer comerç que podríem anomenar “internacional”. Per exemple, les colònies fenícies del sud peninsular van estar molt relacionades amb les potencialitats mineres de la zona.

La situació generalment aïllada de les explotacions mineres va comportar la necessitat d’habilitar habitatges per als treballadors al costat de la mina, donant lloc a poblats, barris, casernes, etcètera ja esmentats.

Minas de Almadén (Ciudad Real)
Mines de Almadén amb l'església de la població per sobre

Els recursos geològics més característics de la Península correspondrien a la mineria, pedreres i cimenteres.

Mina de Cercs (Barcelona)
Mina de Cercs (Barcelona)

L'aigua com a recurs: com a líquid i com a energia

L’aigua és un altre dels elements fonamentals d’explotació.

En aquest cas, la fixació territorial per al seu ús i/o consum pot venir acompanyada de les potencialitats que ofereix la seva mobilització com a fluid: bé canalitzant-la per desplaçar-la fins a un lloc de consum (humà o agrícola); bé per aprofitar el seu potencial com a recurs energètic cinètic.

Els rius determinen la situació geogràfica del recurs; dins d’uns marges territorials, els canals, les sèquies i els aqüeductes permeten modificar el curs de l’aigua cap a llocs programats.

Acequia en Tierra de Merida-Vegas Bajas (Badajoz)
Una sèquia a Tierra de Mérida-Vegas Bajas (Badajoz)

Els romans van ensenyar a construir canals i aqüeductes; els àrabs van expandir el regadiu. Des d’antic els molins hidràulics al costat dels rius havien permès construir molins fariners. Però serà a partir del segle XIX que la industrialització expandirà les possibilitats energètiques: indústries tèxtils o químiques a cursos fluvials; grans embassaments i centrals hidroelèctriques, o com a refrigerant per a les centrals nuclears.

Acueducto romano de los Milagros (Merida, Badajoz)
Aqüeducte romà de los Milagros (Mérida, Badajoz)
Esclusa de la colonia textil Can Vidal (Puig-reig, Barcelona
Resclosa de la colònia tèxtil Can Vidal (Puig-reig, Barcelona). L'aigua retinguda per la resclosa és desviada cap al canal d'alimentació de la turbina hidràulica que transmet el moviment rotatori a la maquinària
Embasament de Cavallers. La Vall de Boí (Lleida)

Altres recursos energètics renovables: energia eòlica i energia solar

A més de l’aigua, la natura aporta altres recursos energètics renovables. Des d’antic, s’han construït molins de vent per ser usats a la molta de cereals. Es troben a tota la Península, amb formes variades, però tots sota el mateix principi de funcionament. Altres vegades s’han aplicat per a l’elevació d’aigua subterrània destinats al regadiu de petites parcel·les. En els darrers decennis s’han expandit els parcs eòlics que sobresurten al paisatge de les zones elevades exposades a vents intensos i relativament constants.

Parc eòlic a Tierra de Campos (Palencia)

Aprofitant les condicions climàtiques de la península, una de les darreres incorporacions són els parcs solars. Grans extensions ocupades per receptors d’energia solar per convertir-la en energia tèrmica o elèctrica (fotovoltaica). Sense tenir en compte la proliferació de plaques solars a les teulades dels nuclis urbans.

Des del punt de vista que aquí ens interessa, el seu impacte com a generadors de poblament és escàs, ja que necessiten poca mà d’obra per al seu manteniment malgrat ocupar grans superfícies de sòl.

Central termosolar La Dehesa (La Garrovilla, Badajoz) (Google-earth-2023-11-18)
(Google earth 2023-11-18)
Central termosolar La Dehesa (La Garrovilla, Badajoz)
Central termosolar La Dehesa (La Garrovilla, Badajoz) que podem comparar amb les menors dimensions que ocupa la població de Esparragalejo, amb 1.480 habitants (2022)

Activitats industrials vinculades a recursos naturals

Algunes unitats o nuclis fabrils de transformació es desenvolupen vinculats a la transformació de recursos naturals de l’entorn. La mineria assumeix el caràcter d’activitat sobre la qual s’articulen indústries sidero-metal·lúrgiques i metal·lúrgiques. O l’energia cinètica de l’aigua en el cas de colònies tèxtils a Catalunya. El mateix per a les centrals hidroelèctriques o certes indústries químiques que necessitin aigua.

Entrada a la fàbrica de canons de La Cavada (Cantàbria)

En diversos casos la proximitat al mar és el factor natural condicionant, com les drassanes, o poden ser polígons petroquímics per al desembarcament dels productes petroliers com a matèria primera.

Astillero Armon (Gijon, Asturias) (Foto Astillero Armon)
Draçana Armon (Gijón, Asturias) (Foto: Astillero Armon)

Explotació de recursos paisatgístic climàtics

El paisatge i les condicions climàtiques combinat amb la disponibilitat per part de les famílies de temps i recursos econòmics, ha portat a crear assentaments poblacionals estacionals, fins i tot permanent, a zones del territori que permeten el gaudi de l’entorn, la natura i el paisatge, en temporades estacionals dins de cada cicle anual.

La combinació mar/muntanya amb clima/Sol/neu s’ha convertit en font de recursos naturals capaços d’incentivar assentaments de construcció permanent, encara que només siguin aprofitats estacionalment. Per a la Península (i en aquest cas també de manera molt especial en els conjunts insulars), la varietat de paisatges i zones climàtiques ofereix una gran diversitat de possibilitats en aquest sentit, amb l’explosió del turisme.

Hi insistirem en tractar de les “urbanitzacions”.

Cerler (Benasque, Osca). (Foto: Heraldo de Aragón)

El sòl com a suport de les activitats fabrils

Nombroses activitats humanes per desenvolupar-se només necessiten aprofitar de l’espai-territori la seva condició de suport –espai suport– per assentar-hi a la seva vida i les seves activitats: habitatge, desplaçaments, construccions, manufactures, etc.

És molt important constatar que el sòl suport es pot crear i multiplicar, cosa que no és possible amb l’espai com a recurs. Sobre una unitat de territori multiplicarem la seva superfície per cada pis que hi construïm, en altura o subterràniament, ja que cada nivell duplica la superfície territorial que ocupa, cosa que permet la densificació de les ciutats.

Aquesta serà una de les possibilitats que la industrialització anirà introduint a partir del segle XVIII en relació amb la societat agrícola precedent.

Si a això li acompanyem que la indústria i els serveis permeten econòmicament un ús més intensiu, es podrà acollir més treballadors, alhora que incrementar la producció i els beneficis.

Davant l’activitat primària agrícola, on s’explota el sòl com a recurs de forma extensiva, les activitats fabrils s’implantaran en unitats productives territorialment concentrades (tallers, fàbriques, factories, etc.) i de localització aleatòria que només cal disposar de sòl com a suport per a les instal·lacions. La condició serà garantir que a cada unitat productiva es reuneixin els factors productius necessaris procedents de l’exterior, propers o llunyans, segons el tipus d’activitat a desenvolupar.

El que continua sent de proximitat imprescindible són els recursos humans, els treballadors, ja que seran emprats diàriament al llarg de l’any, i cal minimitzar el temps de trasllat des del domicili i la fatiga del desplaçament perquè puguin ser ocupats el màxim d’hores diàries i amb el màxim rendiment.

Això tindrà com a conseqüència que l’assentament dels treballadors i les seves famílies s’hagi de situar tan a prop com sigui possible de la factoria. Al costat d’una població ja existent, o creant barris, poblats o colònies ex profés al costat de les fàbriques.

En certa mesura, el teletreball pot canviar parcialment aquesta situació per a produccions que no requereixin manipular materials físics. El teletreball aconsegueix que l’habitatge i el lloc de treball poden arribar a confondre’s. Però també creant centres de coworking allunyats dels centres productius.

Davant la disminució de les poblacions rurals, on la mecanització agrària ha anat fent innecessaris moltes de les tasques agrícoles, els municipis poden optar per introduir espai suport industrial construint polígons industrials, amb l’expectativa de retenir població. El teletreball obre una altra finestra d’oportunitat en aquest mateix sentit.

Entre les activitats fabrils en general podem distingir com a mínim tres grans usos del territori.

Indústria urbana i polígons industrials

Quan es tracta d’activitats de transformació desvinculades del lloc d’obtenció de la matèria primera, tendeixen a localitzar-se en nuclis de població ja existents que els proporcionin la mà d’obra o que ofereixin disponibilitat d’habitatges. En una primera etapa, com a indústries intersticidiades al nucli urbà. Els problemes ambientals generats per la indústria urbana van provocar el desplaçament gradual de les indústries cap a polígons o zones industrials a l’entorn periurbà.

Amb la progressiva desindustrialització, la figura del polígon industrial han anat evolucionant a la denominació més genèrica del polígon empresarial, en general, amb un gran pes de les activitats d’emmagatzematge i logístiques.

Polígon industrial al costat de Berga (Barcelona)

Disponibilitat de sòl susceptible de transformació en sòl industrial

Un altre criteri de localització pot ser la disponibilitat de sòl susceptible de ser transformat en sòl industrial, encara que es debilités la vinculació amb un nucli urbà. Per exemple, les fàbriques de muntatge d’automòbils Ford a Almussafes (València) i Opel a Figueruelas (Saragossa).

Fabrica de automoviles Opel, Figueruelas (Zaragoza)
Fàbrica d'automòbils Opel (actual Stellantis) al costat de la localitat de Figueruelas (Saragossa) a la part superior (Google earth 2023-11-18)

Allunyades de nuclis urbans per raó del seu impacte mediambiental

Cert tipus d’indústries molestes, perilloses o contaminants es considera convenient allunyar-les de nuclis urbans per raó del seu impacte mediambiental: indústries químiques, de fabricació de vidre, etc.

Vinculats a l'ús i control social del territori

La confrontació entre poders polítics i les concepcions ideològiques, i particularment les religioses d’una societat, han precisat a cada moment històric dotar-se d’instruments territorials per assolir els seus objectius. En massa casos a través d’enfrontaments cruents entre elles (que han generat conflictes armats i guerres interminables), per apropiar-se del territori, fins arribar finalment a l’organització dels estats.

Per conquerir i/o defensar cada territori polític, i per articular-lo funcionalment als interessos dins de les relacions de poder, s’han anat aplicant una sèrie de tipus d’assentament programat, alguns que s’han mantingut en totes les circumstàncies històriques, d’altres propis de cada etapa.

Ciutats i xarxa urbana

La xarxa de ciutats, convenientment jerarquitzada, constitueix una de les formes d’assentament sempre presents.

Perquè quedi perfectament clars i establerts els límits del territori de pertinença es van anar desenvolupant les fronteres i els límits de propietat. Primer amb límits difusos i, progressivament amb límits exactes i precisos, bé a través de la seva delimitació per pactes polítics, bé a través de les donacions rals o les escriptures de propietat.

Un dels efectes colonitzadors de Roma sobre els seus territoris va ser la creació d’una xarxa de ciutats perfectament comunicades entre si i amb la capital imperial, així com la divisió en províncies amb límits definits de tot l’Imperi.

Aquesta xarxa d’assentament romà va ser tan important que veiem com s’ha mantingut a la seva estructura fonamental fins als nostres dies, per sobre dels diversos grups colonitzadors que s’han succeït en aquests més de dos mil anys.

Els castells i fortaleses

El castell i la fortalesa va ser un eficaç instrument d’assentament programat per defensar i, si escau, ampliar les fronteres, així com per articular l’estructura de poder interior. Aquest instrument va ser usat pels reis, així com pels senyors en la defensa dels seus senyorius.

El castell constitueix un instrument funcional que es va aplicar a cada moment i lloc amb finalitats específiques durant una etapa històrica, encara que actualment sigui un instrument en desús, però que va deixar una notable empremta.

En el procés històric d’evolució de les funcions dels castells i les fortaleses les primeres van tenir una funció militar defensiu-ofensiva, on la localització vindria determinada per les necessitats estratègiques militars. Les fronteres i el seu desplaçament van anar ampliant la franja territorial dels regnes cristians a la Península.

Amb el desplaçament cap al sud, cada castell que veia allunyar-se la frontera perdia gran part del paper militar. Els que van subsistir es convertiran en el centre d’organització del territori circumdant i de concentració econòmica, especialment a través de la captació dels diferents tipus d’impostos.

Finalment, l’evolució de la societat estamental va convertir el castell en la figura culminant del que es podria qualificar de frontera vertical. El castell representarà el símbol i la manifestació material del poder del senyor (del rei, de la noblesa, dels bisbes o de les Ordes Militars). Però també va exercir el seu paper en la delimitació de fronteres internes entre senyorius, que es va saldar massa vegades amb conflictes armats entre ells. En resum: poder, control i conflictes interclassistes.

Concretant, segons la seva funció podem establir els diferents tipus de castell que van existir: castells de frontera (exterior o interior); castells de repoblació-consolidació; castell-convent; castell palau residencial o castell senyorial i els recintes emmurallats (amb castell o sense).

Tot i la pèrdua de funció dels castells, les seves restes i les de les fortificacions, constitueixen un dels grans atractius del turisme cultural i són potenciats com a recurs d’atracció de visitants.

Castell aïllat: Castell de Calatrava la Nueva (Ciudad Real)
Castell amb caseriu als peus: Alcaudete (Jaén)
Sabiote, Jaen
El caseriu vist des del castell: Sabiote (Jaén)
Representacion del primer castillo de Belmonte (Cuenca) 1324
Castell amb tanca o muralla: Representació del primer castell de Belmonte (Conca) amb la seva tanca

En la presa de decisió de la localització dels castells era fonamental les consideracions estratègiques politicomilitars. Una era escollir el lloc idoni per al control de grans superfícies o llocs de pas.

Al mapa següent veiem la posició del castell de Calatrava la Nueva controlant una de les vies naturals més importants que creuen Sierra Morena i uneixen la Meseta amb la vall del Guadalquivir, amb el castell de Salvatierra a l’altra banda del pas que creua la Serra de Calatrava.

Paso en la sierra de Calatrava controlado por los Castillos de Calatava la Nueva y Salvatierra (Gogle eatrh 2023-11-29)
Pas a la serra de Calatrava controlat pels Castells de Calatava la Nueva i Salvatierra (Gogle eatrh 2023-11-29)
Panoràmica de domini visual des del castell de Calatrava la Nueva cap a la Meseta i sobre el canal de pas

Els monestirs

Des del vessant ideològic-religiós, durant el mateix període que per als castells, els monestirs van ser una altra forma d’assentament amb important funció ideològic-religiosa, però progressivament cada cop més important funció colonitzadora i repobladora en els amplis dominis territorials que anaven acumulant.

Monasterio de Santa María de Poblet (Tarragona)
Monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona)

Els monestirs van anar evolucionant des d’una funció de retir i aïllament personal per entrar en contacte amb Déu a comunitats tancades, a organitzacions de domini territorial amb funcions repobladores. Van constituir grans explotacions agràries que van precisar dels serveis de treballadors que van anar creant un nucli de població als voltants.

Monestir de Yuso-San Millán de la Cogolla amb el poblat alineat sobre el camí d'arribada (Google earth 2023-11-16)

Com amb els castells, els monestirs constitueixen un altre dels grans atractius turístics culturals.

Urbanitzacions i descongestió urbana

A l’àmbit residencial, al segle XX es veurà expandir dos tipus d’assentaments de signe i motivacions inverses: l’ expansió de l’habitatge secundari i dels allotjaments turístics, en contrast amb la congestió urbana a les grans ciutats.

Urbanitzacions i nuclis turístics

Des del començament del segle XX, i, sobretot, de la segona meitat del segle, s’introduirà un nou model d’ús intermitent dels assentaments.

Fins aleshores, la creació d’un assentament comportava el seu ús permanent mentre es mantingués la funció per a la qual havia estat creat. La introducció de períodes de vacances, l’augment del nivell de vida i la modernització i individualització dels sistemes de transport (cotxe privat, avió low cost) donaran lloc a l’expansió de la residència secundària i de les zones turístiques, com a formes intermitents d’ús dels allotjaments en el decurs de l’any.

S'Agaro, Girona. Projecte suburbi-jardi 1923
R. Masó (1923). "Projecte de suburbi-jardí en terrenys de la Punta de Sant Pol propietat de Josep Ensesa" (23-48). Fons Urbanització S’Agaró (348), Arxiu Històric de Girona, Girona. (Font: Arnau Camps Quer, p. 91)

Des dels anys 50/60, l’habitatge dels nuclis rurals turístics, començant pels de costa, es reconverteixen en allotjaments turístics (oferint tímidament les chambres and rooms que s’anunciaven als balcons de les cases particulars); proliferaran els hotels i blocs d’apartaments turístics als pobles i s’expandiran les urbanitzacions residencials i de vacances turístiques.

Urbanitzacions turístiques

Es qualifica com una urbanització un assentament exclusivament residencial delimitat dins un pla urbanístic aïllat. Configuren un sistema socialment tancat, i fins i tot ho pot ser físicament.

Les urbanitzacions turístiques seran assentaments destinats a la residència secundària, les vacances i el turisme. Es localitzen en entorns amb recursos paisatgístics i climàtics com assenyalàvem anteriorment, que possibilitin el gaudi de la natura i de la tranquil·litat fora de l’estrès urbà. En alguns casos, molt vinculades a la pràctica d’esports estacionals (neu, platja).

Poden situar-se en terrenys plans o als vessants de les muntanyes, sobretot per aprofitar les vistes sobre el paisatge circumdant.

Com que la circulació interior es limita a l’accés als habitatges, el traçat urbà dels carrers pot ser sinuós, tortuós i costerut. Aquesta trama s’adapta perfectament a la filosofia de crear àmbits molt diferenciats de l’ortogonalitat urbana. Els habitatges es distribueixen en parcel·les que són ocupades per cases individuals o blocs d’habitatges de pocs veïns i poca altura.

Urbanització de cara al mar a Cala Fornells (Begur, Girona)
Campings

Un subgrup de l’ús turístic del territori el constitueixen els càmpings. En aquest cas, s’executa una urbanització del terreny, però es deixen lliures les parcel·les perquè s’hi puguin muntar els habitatges transportables de cada ocupant (tenda de campanya, caravana, autocaravana) en estades de durada limitada. Molts ofereixen a més el lloguer de residències estables en forma de bungalou.

“Sitios reales” vacacionals

Un antecedent de l’ús “turístic” del territori el trobem en certa manera als sitios reales de vacances que es van fer construir els reis a Espanya, especialment durant el període borbònic. Al costat de cada palau es va crear un nucli poblacional per allotjar el personal de servei (Aranjuez (Madrid), La Granja de Sant Ildefons (Segovia)).

Descongestió urbana

Barris obrers i ciutats satèl·lit

Quan a partir dels anys cinquanta dels segle passat es van accelerar els grans fluxos migratoris camp-ciutat, el creixement de les grans urbs espanyoles es va desbordar i es va crear un greu problema d’habitatge. Els nouvinguts van haver de procurar pels seus mitjans resoldre el problema de l’allotjament, cosa que va donar lloc a l’expansió del barraquisme.

Quan aquesta situació es va fer urgent i amenaçava d’esdevenir un problema social es va recórrer a la programació de grans assentaments de descongestió en forma de barriades, ciutats-satèl·lit, Pla ACTUR (Actuacions Urbanístiques Urgents) o qualsevol altra denominació similar, en què s’aglomeren grans blocs d’habitatges.

Aquesta placa col·locada a la porta de cada casa construïda dins aquests plans era el símbol de l'actuació oficial davant del problema de l'habitatge

Urbanitzacions residencials periurbanes

En condicions socials familiars oposades a les anteriors, quan són les classes mitjana i alta les que se senten “aclaparades” per la vida urbana, se’ls ofereix com a solució desplaçar-se a viure a la perifèria en urbanitzacions residencials periurbanes de més o menys alt standing. Amb la condició que haurà de possibilitar el commuting, o desplaçament diari al lloc de treball a la ciutat. Per tant, seran assentaments d’ocupació primària o principal, i permanent.

Foto de la promoció d'una urbanització residencial d'alt standing (La Finca) a Pozuelo de Alarcón (Madrid) sota el model de casa aïllada en parcel·la individual
Los Pinarejos, Miraflores de la Sierra, Madrid
Foto de la promoció d'una urbanització residencial (Los Pinarejos) a Miraflores de la Sierra (Madrid) seguint el model de cases adossades

Fi d'aquesta primera part de tipologies d'assentament

Tanco aquí la presentació de les tipologies d’assentament poblacional.

Al següent Post Assentaments de població programats (i 2): Procés històric a Espanya, es desenvolupa la forma com aquests diferents tipus de tipologies, s’han anat succeint en la seva aplicació al llarg de la història d’Espanya.

Al text anterior ja he anat introduint alguns elements de tipus històric per contextualitzar les diferents tipologies. Al següent es tractarà de presentar-les d’una forma històric-cronològica.

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.